UN SOMNI CIENTÍFIC

En un Poblet molt petit del Pre-Pirineu vivia un nen que es deia George. Aquest tenia vuit anys. La seva mare era catalana i el seu pare italià. Tenia una germana tres anys més petita que es deia Úrsula. Anaven a una escola rural que es trobava en un altiplà. Allà dos dies a la tarda feien experimentació i aprenien moltes coses a través de l’observació. Va ser tant el que li va agradar aquesta matèria que va decidir que de gran li agradaria ser científic. Quan va complir els divuit anys es va traslladar a Barcelona per estudiar investigació.

Al principi el George va anar a la universitat però aviat se’n va cansar. No li agradava del tot perquè no feien gaires experiments. Allà va trobar un noia que es deia Neus i es van fer molt amics.

Ell volia marxar de Barcelona i anar a la selva però la noia no, va dir que ja hi aniria més tard .

Com que no tenien diners van fer de mims a la Rambla de Barcelona. Quan ja en va guanyar prou, en George va marxar per investigar cap a l’Amazones i per arribar-hi va passar moltes aventures.

Finalment el George va arribar a la selva amazònica cansat de viatjar i voltar tant. Es va posar a explorar i observar els animals i va trobar una família de tigres, anacondes, lleons i altres. Però no tenien cap característica diferent a les que ja coneixia dels seus estudis

Un dia va descobrir l’entrada d'una cova. Només entrar ja es va adonar que allà passava alguna cosa. Amagat darrera una columna va veure una bona colla de micos amb un comportament i actituds estranyes. N’hi havia un que estava escrivint en una fulla d’arbre amb uns pigments de color, un altre dibuixava a la paret amb pedres blanques, un estava enrotllant una mena de puro amb unes herbes que semblaven marihuana i que després es fumaven...

Es va adonar que allò era un grup de micos que tenien una vida intel·ligent que fins llavors no s’havia vist mai. Va concloure que volia

investigar molt i molt més per saber com aquells animals havien evolucionat fins aquell punt.

Al cap d’uns dies va arribar la Neus i, molt interessada en aquesta investigació, el va ajudar a fer un seguiment d’aquells micos. Junts van començar a seguir-los i a observar-los. A més, la Neus havia portat uns llibres científics molt interessants.

Després de molts dies de llegir i de veure com era la vida d’aquells micos, es van adonar que tot allò era resultat del canvi i que nosaltres, igual que tots els altres animals, també hem canviat des de l’home prehistòric fins ara. Aquests micos eren capaços de fer activitats molt semblants a les que fem nosaltres i la seva vida diària era molt igual a la que podria tenir un humà que visqués allà tota la seva vida. A més, s’ajudaven els uns als altres quan era necessari i si un es posava trist, els més propers a ell també s’hi posaven.

Per tot això van arribar a la conclusió que l’única cosa que els diferenciava dels humans era el llenguatge, ja que ells només es relacionaven amb gestos i amb sons però no eren capaços de parlar. També van adonar-se que aquesta diferència, tot i ser l'única, era molt important perquè el fet de tenir llenguatge ens ha permès escriure, llegir, investigar, explicar les noves descobertes...

Després de tot aquest seguiment, van voler descobrir com és que hi ha animals que han anat evolucionant i en canvi n'hi ha d'altres que s'han extingit.

El George i la Neus van ensenyar a parlar als micos, va ser difícil però ho van aconseguir.

Els micos els van explicar que hi ha animals que s'adapten i d'altres que no. Els que s'adapten sobreviuen i els que no, s'extingeixen.

Un dia van veure un fum negre i arbres que queien. Van veure unes màquines que s'acostaven a ells. Un mico els va dir que eren els humans que volien construir una ciutat a la selva.

Prop d'allà hi havia un volcà que treia fum, però els micos, neguitosos, els explicaren que era un volcà inactiu.

El George i la Neus van anar a investigar-ho i van descobrir que hi havia una fàbrica a dins del volcà. De cop va sortir lava del volcà perquè l'havien alterat.

Els micos, el George i la Neus, abans de que marxessin els treballadors, perquè allà ja no hi podrien fer la ciutat, els van fer veure que era culpa seva i els van obligar a arreglar-ho fent una presa per aturar la lava.

Un cop refredada la lava van treure la presa i els micos es van instal·lar en els forats que hi havia entre la lava.

Dies després, el George i la Neus van marxar a fer noves descobertes.