una excÜrslü a folilet. · 2011. 11. 4. · una excÜrslü a folilet. senyor president de la...
TRANSCRIPT
UNA EXCÜRSlü A FOliLET.
Senyor President de la "ASSOCIACH'I CATALA-
NISTA II' EXCUnSIONSCIENTiFtCAS.»
Estimal amich: parlantso Leinps encera-del resulliH di¡
mas exeursions per la nosLra Lonvolguda Ierra, te deya
coi» loa bisanL¡n9 claustres de S. Cugal del Valles y las
oinbrívolas celdas da Monlalegre, ni' havian mostrut lo
misticismo roligiris; com lo castell de la Roca, lo torreó du
Moneada, las runas de Centellas y lo torre de la Minyona
en la heráldica Cardona, ni' havian enaenyat la época
fuudal; y com havia conteinplat la pórdua de la nacionalitat
catalana entro las ruinas d' Egara , el torreó do Montornés
y los soterranis y foscas estancias del castell de Monl-
soriu ; ts deya tambó com las nevadas crestas deis Piri-
neus, la blanca cabellera dol Montseny, la hermosa coro-
neta de S. Llorens del Munt, V imponent y majesluós rocam
del Montserrat, laa pintorescas cáscalas de S. Miquel de!
Fay, la Cerdonya ab la verdor do sos prats y la riqticsa de
yos oyguas, la plana de Vich respiran! pjiu y tranquilítat, la
comarca dul Vnllés tan plena de vida y de poesía, los iniig-
nífichs Lóseos del Montean que instan a creurc ai Gustavo
Duró ha atiat a tro bar allí 'I pensament y 'I desarrollo do
S03 tan celebráis grupos de fullatge, la bonica costa de Lle-
vant perfumada ab ]' aroma deis taronjers, y la mar, lo
cal, y '1 camp de Tarragona que tan recordan las bellas cam-
pinyas italianas, m' havian nianifestat oom lo Creador feu
gala de sa generosilal y explendidés envers la Ierra catala-
na, derramant á mana plenas magnificencias y hermosuras
per tot arreu; lo deya h'nalinent cora al recorrer eixos llochs
noLables procurava farho estudian! llur posicio geográfica,
llursproduccions, eoslums, uionuinents, tradicional historia.
Desiljant continuar la honrosa lasca comensada desde
quatre anys enea, y á la que m' hi obliga mes y mes, lo
recién t y honorífico distintiu de soci de la CATALANISTA, vaig
sortir d' esta ciutat lo dia 7 del presenl mes, y seguint ablo
t-arril las lineas de Tarragona y de Reus vaig arrivar fins á
la conca de Barbera, pera visitar allí, un lloch molí céle-
bre y gloriós, lloch que recorda los tres conceptos mencio-
náis en las primeras ratitas de lea presenta lletras, aíxo es:
lo misticisme, per las ceremunias religiosas que hi tenían
lloch; lo feudalismo, per las prerogativas y jurísdiccions
de sos senyors; y la invasió moruna, per quant un rey moro
fou qui molesta mes d' un cop al pacifich penilent que hi vi-
vía, esaent lo meteix rey moro qui mes tari 1¡ feu concessirt
deis terrenos, pera aixecar la obra que é través deis temps
habia do serne joya artística de gran valer. .
Estas indicacíona f haurán ja fel compondré 'I lloch que
acabo do viyilar y niolt abans que la ploma lio cunsigni,
lun pensatniüit haurri ja pronuncia!, lo noni do Santa Moría
de IVibleL.
Lo primer dubte que se 'in presenta al volnr narrar ma
oxcursio es veura si 't parlo do la historia de l'oblel ydes-
prós d' un petit examen me dociaro per la negativa, porque
ja compendrfis que tola narració histórica sobro dit rnonaslir,
no 'ns ha de portar cap reaultat, y no fora sino una repeti-
ció de lo que ab mes elegancia literaria té escrit 1' inoblida-
ble PifiTPor en sa obra Recuerdos ¡/ kelletatt de España.
Aquí lo que procedía, seguint 1' esperit de la CATALANISTA
era entrar en travalls d' investigaciri , era veure si troya
Y aygna clara d' alguns punts dubtosos o poch fundats,
entro altres, lo del origen del nom, quo 'I considero molt
problematin.h. Mes, eixa lasca se 'm queda dispensada, desde
'I moment ^ue en tot Poblel, no 's troba un patil pergami (•>
document que 'na parli de son passat. Pera empendre eix tra-
vall, s' ha <r anar á las golfas del palau arquebisbal de Tar-
ragona, ahont, segons me digné un vehi de la Espluga, se
guardan los papera que foren salvats quan la crema del mo-
oaslir. Sí h müva estancia á Tarragona no hagués sigut tant
breu, que ab proas feynaspogui recorrer sas preciositata ar-
queológicas, m1 hauria informatdel cstat del arxiu j modo
de visitnrlo pera donarten coneixempnl. Do tot modos tenim
que las golfas de casa I1 Arquobisbe ofereixen bona tasca
pera 'Is que disposant de lempa y de paciencia, vulguin de-
dicarse a 1H historia de Poblét.
Cosa do mitj quart d1 hora, abans d' arribar al monastir,
venint per lo carní de la Kspluga de Francoli, se troban ja
las negrencas paréis que l'ormavan en allreslemps, I' enmar-
lelol mur del monastir y que 'I voltejava en una circurafo-
rencia de 1077 canas. Allii ja 'in donava una idea do la
grandesa, del poder y deis fura d' aquella casa.
Vaig entrar al primer pati, destaeanlse en IOB portáis d'
uuli'ndn filgunw esc-.uls contenint las armas abacials dul ruó-
nastii- y las reals d' Arago. En est paLi hi ha una casa d«
[iagiía que fou Iatnbi5 mnsia del monaslir, apres, restos fie
lo que avuy no dinam administrado económica, restos tam-
bé d' altresedificis destináis ñ las industrias utils a! monas-
tir, tais com, cerería, carnicería, fusterla y ferreria, y restos
ademós de la capella de la Vepge del Xiprér. S1 aixeca iiixi
inoleix la fabrica que fou esgiesia de Sta. Catarina, que tr'¡ 0
canas dn llarch y f> d' ampiada, odificada per D. Ramón
TíiTeiiguer IV.
Al Lrobaruio en esl pati, una capella molt galana si: 'n
emporlá tot seguil los mcus ulls. Era la genernlmenl anorne-
nada capella de Sant Jordi, aixeeada per Alfons V de Ara-
gil, IV da Cutulunya y I d« Napols, de dimenaions tant pro-
porcionadas, de lineas tant lleugeras y delicadas queapareix
ó la vista del viatger, airosa, fresca, elegant y jove. Sos
os",uts y sos finestrais donsvan uns aires de patria , de
cavallerositat, de ft'¡ y de pooaia que encantavan. Dech con-
fessarho, I1 ánima hi clavó lo cor y de bona gana me I' hau-
rio enduta pera aixecarla en ma casa com oratori particular.
Peraixó, no solsament hi hfibiaperaella'admiració, hi había
ademes verdader enemorament. Sobre tot te la rocomano y
trabarás que aquella capilla esbelta, sonzilla, mas plena
d' unilat, sense carregaments de cap clasae, se troba allí
uom una delicada y hermosa flor del jardi dal art quu des-
parrama per I' atmósfera artística fragancia.
Agrndablemenl impresiona I per la elegant capella d.j que
acabo de fer meqció, rne 'n vaig cap é la esgiesia del Real
inonastír y al ferho ja la Anima 'm cau ais peus, al con-
templar las jaspiadas columnas y adjunts delalls que servf i-
xnn dfi falxada, fin mal hora aíxecals alii per lo mal gust
del segle pabSBl. Certament, se necessita Lenir lo cap inolttrastornat pura concebir la adopcirt d' aquall oslü arquitecM-nich en una casa quo conserva lants acabala modelos daiseslils de traneisii'» romanich al gotich, gotich pur, gotich flo-i-iL y fina del renaixement. Es alió una nota desafinada eninitj d' aquella armonia arquitectónica , es un contra sontit,un insuH ais antecedents y ó la historia de la casa.
Y jo que ordinariament me presento benévol peratolhom,no poguí menys do manifestar mon fort desagrado enversloa monjoseislercicnsesdo 1716, perqué suposo que '1 callar-me en aquella momenls hauria equivalgut á ignorancia, in-diferencia, ó lo quo es encara pitjor, a que celebra va la falxa-da barroca y en consecuencia que tenia lo gust lant eslragalcorn la gent que 1' aixecú. Aquell conjunt me manifestavainoll elocuentmenl la decíidencia general artística deis daaultima segles, al pas que relluhian mes, los delicata senti-ments estótichs deis inonjoa del9 aeglea xn al xv. Jocasi no sabia donarmen comptu y deya entro mi: peroSenyorl aquesta gent tenia ulls y no hi vaya; perqué, enafecte, sobre 'la motius de transido y ujivals que hi ha enla raeteixa casa, podian haver aixecat una fatxadu magna,superba, una fatxaJa que impresiones molt l'orlamenl alviatger, que estés a la altura da la importancia hisU'icica yreligiosa, en un mot, que proclamos molt olt, la gloria, lagrandes» de Poblet, que es lo que espera, lo que busca, loqui per priinura volta saluda aquellas portaladas venerables.Moa res d1 aixó, una porta polita, raquítica, mes propia peracolomar que pera donar entrada al real monastir de Pülilel,juntab qualre columnas de brunyil jaspi,abdiias iinatges da
S. Benct y S. Bornal en loa intercolumnis y una verge d(.' laAsumpcio sobre '1 portal, aquest es lo pruludi d' nquyllu
l>" EXOUnSlONS, CILNTÍFICAS. 101
ln'i'inosa winfonia nrquil.fJCU'inicn, preludi asprp, dnwifinnt,
411U iiingú diría que poch dosprés 1' anima s' haguóa d'
exlaaiar al davant de tanL armoniosas maravellas, de tant
delicats concerts, de tanl ricas fantasías. Si haguessim de
judicar la obra per la portada del llibre, no hi baurianecessi-
tat, no de fullejarlo, ni sisquera d1 obrirlo y loL seguil dei-
xanllo pfir allá térra, fugiriam mes que depressa. Y aquestas
considerocions que emiteixo 's destacan mes, quan á pochs
passos s' alsan suportas y magesluosas las duas torras en-
marletodas y la gran portalada det palau del rey D. Marti,
las quals torras reeordan molí vivamenl las de la porta de
ScrranH, de Valencia.
Abans d1 entrar á la esglesia, se troba una estancia fosca,
que a primera vista presenta totas las senyas d' una esglesia
ab duas capellas laterals. Sogons lo guia alió es lo porxo,
raes es precis veureho per no creureho, puix, tal com está
avuy día, ni romolament li escau tal nom. Mes aviat sem-
bla un mngatzem do trastos vells, y ab la dificultosa claror
que dona la petita porta, s'hi descubreixen magnifichs sepul-
cros destináis á contenirlos restos de ilustres familias catala-
nas. Si en altres jorns en lloch de la paret-muralla que nvuy
sustenta, senseuna ina!a obertura pera respirar, s1 olsavan
esbeltas arcadas, lancadas ab hermosas reixas, allavors
sens dublé que devia osser un porxo, avuy per avuy no le
drct ¿i usar dit nom, la oslancin quo lo honors de soterrani.
Entro en la osglesia y ja "m Lrobo ab lo Iras-cor, qual paret
y portal en triangul, son obra sens dublé de! segle passat y
están alli, com se suposa, ab la violencia del que posiliva-
menl sap que está en un lloch que no li pertoca. Tambó
haguí de deplorar lo barnis donat á las paréis, destruhinl
lo bonich color nalural de la podra. Mes en mitj d' aquestas
lIM A8K0C1AC1Ü CATALANISTA
lirolanacioiis fulas per los amicha fie la casa, hagiii de con-templar ob greu dolor, los atentáis indignes comeaos perlas turb;is en 1835, junl ab las profanacions pacificas y quio-las fetas per lus moradora de la comarca, al intont de buscartresors que may apareixian y de proporcionarse detallsarquilectunichs pera adorno de llura casas. Si 1' Eatat no sen' arriba a apoderar, de segur que avuy, com 91 acostuma íi<iif, no se 'n cantaría gall ni gallina; mes ab tot la proteccii'>oficial vingué" massa tari, lo mal eslava ja fet, y lo míllorhavia ja desaparegut.
Y jo allí ¡contomplanl tanta destruccirtl Capellas despulla-das, estatuas trencadas, lo chor sense un sitial, la orga desa-poreguda, sepulcros y panteón* en mal eslat, fineatrals sonsecnp vidro, parets fumadas, munte de pedrés, lapidas per térra,tDossoedeeapitells, restos de imatges,.. [SenyorI jquín qua-dro mes Irist pora 'I cor que té el senlimenl del arll Al re -correr aquellas naus, certamen11' ánima so sentía tríala. Yíi mi recordant son passat me semblava sentir la veu d' altresleraps, me sembla va escollar lo grave y acompnssat coro deisreligiosos confonenlseablomurmull de laoraciij del fidels...y 'm parcixía veure las solemnes funcions d1 altres segles,bi-illantne entre las llums deis ciris las lluenlas espasas, ydestacante enlremitj d' altivas Uansas la (laurada crossaabacial..,; y 'm sentía que la veu del orga resonava allí din-tre armoniosa y que 1' eco de la campana sonora s' exteniaper tota la comarca. .; y no obstant, res de tot aixó aparei-xia... no aporoixia sino '1 silonci, la fredúr, la soletal de lasruinas...
La planta de la esglesia té la forma d' una eren llatina,mus desfigurada, ab motiu dols altissims panteons que seaixecan en lo creuber y que abrassan la extensirt de las duaa
n' KXcunsioNs CIENTÍFICAS. 10i)
cdluninos laltratü. Aixtl Lambo m fa inolL mol cfecle. Si
'ls panteons haguossin sigut esbelts, patita, ocupant poch
lloch, encara hauria siguí passabie, mes aquellas construe-
ciuns lan altas, aquellas moles tan grandiosas, entenchjo que
ofegan K esperit de la esglesia. No tracto de destnereixer ab
res ala panteons, que per sa riquesaa, per sos travalls, y per
los restos gloriosos que contingueren me mereixcn la mea
senyalada veneració, lo que ai deploro y censuro es la colo-
cado deis expressats monumenls en lo creuher de la esgle-
sia. Allí son per mi un destorb, y contribueixen 6 treure la
gracia que presentaría '1 temple sense aquel Is armatostes.
Muí per mal, casi 'Is hauria preferí ti ' un al milj del creuher
y 1' altre al cor, y aixi hauria aparegut la esglesia ab dos
tumbóla, quedanl en sa consecuencia ayrosas y lliures las
columnas de la ñau central y V espay del creuber, hermris y
sever cOm en la noatra catedral. Mes lo lloch aproposil
quanno en los claustres á capellas, duvia essei- en algún
pany de parel.
Hecorregui lo temple fins al ábside; lo qua! té M '/, canas
de llargada, 4G canas d' alsada, 11 canss d' ampiada y 22 7 .
canas en lo creuher. En son lempu h¡ havia dissel allars,
presentanl la pai'ticularitat de no havei-ni cap, en lo pany <Ie
parel del cantó deis claustros ó sia la ñau del BV ángel i, per
exigirho així V instituí do la ordre.
En las capellas del ábside hi havia una munió de detalle
esculpLórichs dignes d' estudiylosquo é no esaer per la fal-
ta de lemps m' hi hauria fixat raoll detingudament.
Entro prest á lasduas sagrislias, y respecte de la moderna,
hi havia é principia del segle quatre quadros de Vtladomal,
valorats, segona dihuen, en 25.000 duros, en mon concopte
exugeral preu peí" aquella temps. Dits quadroa ¡serviren d'
alimnnt á las rojas flamas en 1835, satisfoiil aixi los inclínl.s
sol valgos de!s devastador».
Vaíg anar al presbiteri pera contemplar I' aliar major, que
un lo seu género es una obra molt digna d' ostudi. Es d'
alabastro y fou eonatruit á principis del segle xvi per 1' abat
Pero Qutíixal. Consta de quatre cosaos plens d1 esculpturas
i[uo 'a ressenlen tambó deis aconteixements do que h¡ fot
mcncio. Lo primer ci'is consla de cinch quadros dividita per
pilastras, en los quals s' hi veuhen los misteris de la passio
de Josuerist. En lo segon hi ha sis imntges de sants y en
lo milj lo de la Verge, de major dimensio. Sel quadros h¡ ha
«n lo ters, abundants en relleus, contenint set assumptos de
la vida de Crist, y en lo quarl los dotze aposlols contemplan!
A son Meslrfi en sa gloriosa Ascensió. Sobre la comisa hi
ha un quadro tumbó d1 alabastro, en lo que hi ha csculpil de
rcüfiu un SanL Crist ab la Verge, Sta. Magdalena y S. Joan.
libra baslant acabado del renaixement, en son eonjunt
demnslra riqnesa y fins magnificencia; mes com per est
tistil arquitectónicb no hi sentó goíre carinyo resulta, que no
'm despertá 'ls senlimenla que 'm donaren totas las pedras
do la fábrica. Malgrat de tol, en sos detalls s' hi troban tra-
vallsd' un mérit superior y capassos d' aixecar P entussiasme
del inteligent.
Dirijí allavors los meus pasaos onvers la tan celebrada sala
capitular. Vaquí, 'm veig oblígat, abgran pesar meu, ó con-
signar que En Parcerisa no ostigu'igens acerlatal trasladar
ú la estampa lo liibuix delfl sala. Lo qui hi vagi impresionat,
per la lámina que figura en loa ¿Recuerdo,*!/ bellezas de Es-
paña» so 'n dura xasco, y veura que 1' artista a' equivoca de
mitj á mitj en quant á las proporciona do la sala. Que ab
molla fidelitat copia los caíais, las motilaras, capttolls y
u' EXÜURSIONS CIKKTÍFICAS. 1IJ5
derni'a dülalls, no h¡ ha cap dublé, mes alfor aíxó, nos mos-tri» 'I eos, mes no 1' asperil, que no 1' entongué, o no '1 sapi-gué trobar. En Parcerisa 'ns ha deixat ia part material, mesno ha trasladal á la estampa, lo carácter, la expressio, la
Sensible, molt sensible, es pora mi consignnrüixa equivo-cad ri do midas n potser de perspectiva y no 's pol concebirsino produhida per i' enlussiasme del artista al davanl d'aquella joya d' art, y que desitjant demostrarli 1' afecte que¡>er ella sentía, procura aumentar sas gracias y son valer,de la meteixa manera que un pintor, que retocant lo retratoti' una persona, logra feria apareixer mes estética de lo querealment es en ai.
La Hala capitular es casi quadrada y quaisevol que tamiri en la lámina la creurá qiiadrilonga; la sala capitularsembla raes ampia que Uarga, quan la del dibuix apareix alrevés, Recordedla anbre tot ab aquella monjos senlats en lasgóticas cadiraa al voltant d' una taula eoberta de tapis, abun pagés tlret, apoyantse ab lo basto y duhent penjada la .barretina al bras , y tots veureu lo portal en un fons bas-tant lluny, de modo que es necossari un passeig pera arrívar-hi, donchs bf-, enlrou en la sala capitular y á pochs passosvos lopeu ab lo portiil.
Resullat: que la sala capitular de la lámina apareix mesgrandiosa, mes severa que. la original, mes en cambitambé hi trobo en olla, y malgrat sas menore dimensiona,una certa elegancia ó bon gust que no trobo en la copia.
Tampoch son verítat ta osbellesa deis finestrals que s'aixecan en lo fons, melosos los deis claustros, puix queaixocals segons tradicions mm/tnicas, domina en clls, mesaviat, la forma arrodonida.
lljlj ASSOL1AL.JÚ t-VIALAMSIA
Sentada» (iquillas consideracions ¡n1 eiilretingiií en e»lu-
dí arla an son detall, captivantme lot d' una manera molt
viva. Y al recordarlos memorables consells que s'hi celebra-
ren, las famosas Huya que s'hi dictaren, los díficils assump-
Los que hi deba tere n abata y reys, cavallers y monjos, y al
veure, la triata situacío que li cap en los nostres jorns, men-
talment digui: ab trislessa t1 admiro y contemplo.
Mes tart, se m1 ha dit que dita sala lenia molt bonas con-
dicions acústicas, en termes, que- tocant ob los dits las
columnas del miij so dístingeixn.n perfi-d.ament varias de las
notas miisicala.
Esligui gran estona passejanlme per I03 grandiosos claus-
tros del segle xiv, que, apart de sa hermosura artística,
presentan variolal d' urnas funerarias destinadas á con-
Iwiir restos célebres de la antigua noblosa catalana. Meroix
'especial a lene i ó la part deis claustros paraléis é la esglesia
per las duas col um neta a que divideixen ab dos clars I1 espay
de cada arch y pujan fina á trobar los capitolls deis pilans,
moslrantno aixi meteix bonichs rosetons.
De nou vaig entrar al temple pera estudiar loa trossos de
esculptura que 's Iroban en las capollas del ábside. N' hi ha
algunas d' un meril relevant, y causa tristesa lo contemplar
I1 estul en que 's Iroban.
Al darrera del altar major, entrant per 1' ábside, hi ha lo
sacrari y alli 's veu una pudra que representa la institucio de
la Sagrada Eucaristía. Sobru aquesta podra, á mesdelrcu'ril
qui¡ lingui pera V artista, hi ha un dato hislórich, confirmat
per personas distintas, lo qual proba que al procedirse á la
crema dfils convenís, no tol eran los frares los que pugavan
la fusta, no tot eran ios seus abusos y las sevas intrigas
y la seva ignorancia, lo móvil de la inortandat y persecució
dp, que forcn victimas. \ mes altos fisferas se dirigian lostira. Donchs hé: os lo cas que al entrar la turba invasora,SH van mutilar tas onze estatuas deis npdslols y la de sonMestre y Senyor, deixant intacta y sensera la del traidorJudas. Est dato es molt eloquent y pol probar que tal perso-cuoió fina a cerl punt servia de protesl pera movils encarames tristos. Avuy, malgrat deis quaranla anys del suecas, lafigura de Judas os la que 's distingeix millón.
Lo refutó es grandiós y sever, y sobre tot lo que as dignede la visita artística son las duas salas destinadas á biblio-teca. Eixa se componia de 13.000 volúms. Aquesl dalo soldona de si una idea altlssima de la importancia d' aquellaí£nnt. Hi havia en dita biblioteca moltas produccions alema-nyas deis segles xvi y XYII; munirt de crtdices anliehs; obrasilustradas, mollas de las quals se racomenavan per sosgrabats, lletras capital», ilumintifions, vinyetas, etc. Seconta que hi havia una biblia manuscrita de 500 fulls y que'ls estrangers ne oferian 1(3 duros per cada full. Lo sellar abwas esbeltas voltas y suporbas columnas me deya quanlaera la opulencia d' aquella casa, que fins per lo depúsil delvi, gaslava tan luxo arquitecli'inich, y las grossas botas,los alLíssims cups y 'ls rechsque alravessan la sala en totasdirecciims, mo probavati la faina reconeguda deis monjossobre sos avensos en la industria vinícola.
floixo de consignar comentaris sobre allres estancias comla torre de las hostias, los claustros de S. Esteve, lo novi-cia!, la cuyna, las celdas, lo palau del abal, no perqué no'n donguessin lloch, niño pora no allargar massa la presontressenya.
Visl lo convent me dirigeixo al pa]au dol rey D. Martíaixecaten 1379. Alió agrada, alio ceptiva, ¡quina mngnificen-
cial ¡quina majestall ¡quina grandoaal la escnla, lo portal, ]u
recibidor, la sala de! trono, lo menjador, los escuta, los flnos-
trals, lot, tot es hermosíssim y encantador y tot respira
ayres de patria catalana, que no 'a poden confondre de cap
manera ab ayres estranys a noslra aymada Ierra.
Fins aquí la excursío artística, fins aquí las impresions
mevas al davant d' aquellas mará valias del art. Mes al com-
parar los diforents estila arquileetónicha que 's traban en
aquella casa; al estudiar los diferente gustos revelats en sos
archa y voltas, en sos finestrala y rossetons, y en sas colum-
nas y capiletls, haguí do convenir novainent on la suprema-
cía del gótica, en que 'ls llors de la victoria estavan en son
favor, en que per sa elegancia en los dibuixos, per sa deli-
cadusa en las lincas y per sa esbelta en lo conjunl es lo que
aatisfá millor que cap altrelaelevflcíó del ánima católica y'I
que expressa ab mes armonía y ballena ideal los sen ti menta
envers la divínitat. Fora del estil gdlich, lo románich es lo
mes ¡ndicat pera exprossar lo sentíment religina, si be que no
ho es ab ia grandesa y bon gusl á' aqucll. Mes primitíu,
mes senzill, tal volta mes pur y fins pot easer, mes místich,
lo trabo adecuat pera lo monastir exclusivament religios,
pera la vida dedicada solsamont á la penitencia, al retiro, al
aislainent y á la conlemplació, mea aixi que la vida
religiosa se enllassa ab la filosófica y literaria, aixi quu
aspira a possehir la ciencia, á onsenyár ó reys y pobles,
á influir en los destina de la societat civil, a alternar ab las
testas coronadas, ab las púrpuras cardenalicias y ab las
crossas biabáis, se fa nocessari, imprescindible, s' adorni
ab lo giítich que realisa millor sa míssió religiosa-intelectual
al meleix-temps que desparta las ideas de patria, de tradicio
y du cavallerosítal. Respecte del reiiHixemoiil podrá esser
o' EXCURSIOÍNS UIENTÍFICAB. 109
molt bonich, encisador, y fina 6 voltas aasotnbrós y mag-
nifieb, pera los inteligente, mes davanl d* ell, no concebí-
rem generalment grans ¡deas. Finalment, ims quedan loa
deliris barrochs, encaalata en mal hora en aquellas venera-
bles párete. Sobre aquest particular paseo de llarch, pora
ovitar planyivolas oonaideracions.
Torno cap ais claustres á descansar y entre mil] de aque-
llas seculars paréis que escoltaren los cants deis inonjoa
y las armonías de la música, que en las festas solemnes
vp.jeren aquellas funciona religiosas tant expléndidas, lant
magnificas, en que 'ls aristócratas filis de S, Bemat, lo gran
cavaller y monjo de la Etat milja, se presenlavan ab son
ampie y militar mantel! de llarch y blanquissimrossech,me
senlia templal é recordar sa historia, á evocar son passat,
mes lant honrosa tasca, no la realiso un eix naoment, per laa
rehons exposadas al principí de las prusents lletras.
Mes, la raeva resolució, no pot esser tant absoluta, baix
pena de faltar á las considerad ons del honor y del respecte,
sens fer mencir» d1 una de las circunstancias del passat de
Poblet que mes lo caraclerisa. Eixa circunstancia que no
pertany a la vida, com á la vida pertanyeren las cir-
cunstancias que feren cólebres los monaslirs de Montserrat,
S. Cugat del Valles y altres de la noatrn terre, fou le que H
dona gloria. Cadavres, osseras, panleons, tombas, funerals,
tol aixo tant lótrich , lanl trisl, fou loque inmorlalisa a
Poblet. La mort donchs fou la seva vida.
La circunstancia de sor lo lloch ahont s' enterraron las
primeras eminencias de la patria; ahont tornaren á la pols
aquella famosos guerrera que feren tremolar altivas nacions
y derrotaren formidables exereits; ahont se reberen los res-
tos inanimats deis h¿roes de la «ostra torra, d1 aquella
honiíjiiM quu ajudarcri ó reya de Uunyas tcri'as á treurers 1'
onemich de llar casa y á procurarlos la independencia y la
pau du llurs eatata; lo fet d' easer, lo real cemenliri de la
Casa d' Aragó, 1' Escorial de Catalunya; ha contribuit molt
principalment á la importancia y al renoin que avuy, dos-
pres do tana segles, encara conserva.
Allí s1 hi enterraron roys tan célebres cora D. Alfons II,
D. Pere IV, conegul per lo Ceremoniós y entre noaaltres
per lo del Punyalel, D. Marti I' Huma, D. Perrant I lo d'
Anlequtira, D. Joan I lo Cassador, D. Alfons V lo Sabí,
D. Joan II y sobre tot lo gran rey, lo monarca entre "Is
monarcas, la gran figura y 'I geganl de la nostra historia,
lo i'oy D. Jaumu I lo Conqueridor. Aquest monarca que
ompla las nostras crónicas, que realisá lant coiossals ges-
tas, que la seva espasa victoriosa s' obria pas per tot arreu,
lo Cid de la nostra térra, lo geni, alt, hermris, diplomatioh,
inteligent, ana també a [.robar á Pobtet lo descana á las
I'uligaa de la guerra y á las lluytas de la seva vida.
Anaren tambó á Poblel ti pagar lo tribuí d' origen lo tanl
desgracia! com benvolgul Garlea, Princep do Vjana, I' intre-
piLp, Rodrigo de Rebolledo, progénit del marquesatd'Ariza,
baró do Móntelas y Senyor de 24 llocbs, oamarer major del
roy D Joan II, a qui salvtf la vida onGaetaquedantpresoner
por son rey, que va defenaar abgran valor lo castelld'Atienza
contra 1' exércil castellé, y, altre Bayard de la nostra térra,
sacrifica sa llibertal á In vora de Girona, salvant aixi al
infant d1 Aragó, despri'>3 rey D. Ferran lo Catdlich; alli I'
esforsat campeó D. Ramón Folch, desé vescomte de Car-
dona, anomenat lo Prohom Vinculador yque tant se va dis-
tingir en Girona contra las hosls francesas manadas per
l''olip 1' ALrovit en 12*5; allí un Cardenal de la Santa Esgle-
sia, un virey de Nápols, «na reyna de Hungría y dinLingits
personajes estrangers; allí comías tan unils ab la noslra
historia com ios d' Urgell, de Cardona, de Prades, de Mur;
allí familias de noms tan gloriosos, com las de Moneada, de
Pinos, de Copons, de Cabrera; allí cavallors lan distingíts
com loa de Puígvert, Angleaota, Sisear, Vilallonga, Roca-
fort, QueralL, Boxaders, Ribellas, Cruilles y Montpslau; allí
nómade las primeras casas de Caetella, com LH Cerda, Alba,
Fernandez de Córdoba, Benavides; es é dir, vuit reyn&s,
dos princeps, deu infanta, cinch infantas, vint y dos com-
les y duchs y deu comtesas y duquesas de sang reyal,
un arquebisbe, cinch bisbes, vint y set senyora feudals, y
mea de vint memorables guerrers, sens contar los al>ats,
monjos, canciüers, embaixadors, mestres y peljes de tanln
senyoria.
|Oh! era certamenl lo cementiri de la aristocracia, de lu
gentdenom, do la gent del valer, allí 's trobava la flor y
nata delnostreantich reyalme. Un queda sorprés, confós, ni
considerarho. La ¡cnaginació casi no pot concabipho. Per aixrt
's compren que á gent tant noble, tanl rica, tant elevada,
se procuressin sepulturas dignes de llur nom y do llurs
fels. Y per aixo al recorrerlas esclema 'N Piferrer:
"ijuin lerapi© ha possehit jamay tanta riquesa en monumenU
M'pulcrals, ni ahonl millor que en éll podría ]' artista fer un
estudi complerl de las sepulturas góticas de totas las ¿pocaaí
Desde las fúnebres y sen/illas urnasaixecadas en las parets
deis claustres fins al travallat sarcófachdels monarcas jquanta
varietatl iquanL interés en los ítelallsl ¡quina riqueza la <!o!s
vestits! |quina expreasió la délas figuras!»
Y si algú se sent impulsat per particular esludi no ohlidi
contemplar loa detalla que figuran : lo profeta Jonfis sur-
Lint ili'. IB bulena davanl de Nínive, lu profeta Ezequiel en
su predicado ais ossos que la soln bulada de Deu anima,
pera escoltar vaticinada de saboca la resurrecció de la carn;
Jesucrist resucitan t á Llatzeren Belania y al fill de la viuda
en Naim, á part d' altres relleua que representan funerala
de reys, varons coberts ab túnicas, accione mera o rabí os,
batallas, etc.
Per aixó ab moliu del enlerrament de personas tan ilus-
tres, se compren tambó que las vestiduras del culto, desti-
nadas á oixos casaos tant Iristos fossin magníficas y ricas.
Una de las tantas era un tern complert pontifical, vuiL
capas pluvials, frontal, panyo pera la trona y tota los demos
adornos necessaris, tot de vellul negre, brodat ab grana y
ampies relleus d' or, regalo del Exera. Sr. D. Antoni de
Aragó. Així metéis una califa de la meteixa cal i tal y
gust de 40 pams de liaren y 24 d' ampie, orlejada ab una
cenefa de 4 pams, campant en son centro 1' escut de la casa
de Segorb y Cardona ab relleus d' or y plata , la qual se
posava en lo creuher eiitremitj deis dos panteons. Rodejavan
aquesta catifa 12 blandoneras d' ébano ab-filets de bronze,
dorats de 9 pams cada un. De igual fusta y gusl eran los 6
candeleras de major Margada que guarnían 1' altar, un Sant
Crislab la imaljo de bronze, 2 cirials, 2 farislols, altr©s2
dü cbor y un sillú grech cobert ab un drap de brocat aUont
a' hi sentava 1' abat revestil ab las insignias bisbala.
Los funerala de Poblet, ben prompte aixecaren fama y al
ocuparsen D. Andreu de Bofarull així se expresa: «Nin-
guna pompa fúnebre pot presentarse mes imponent que lus
fetas en Poblet, en mitj dols esmortits reflexes que pro-
jectavan los reals panleons superáis per las estatuas ala-
bastrinas de llura monarcas.»
• AquelI melancólichconjuntarmonisatab loa graves, acom-
pasaats y fúnebres canls deis dos chora, recitanL salmodias
mortuorias ab lo trt magistral, forniava un quadro que deixava
uria ímpresió sorprenent é impoasible de doacrinre, per la
irísla poesia qua en 3Í contenia, digna tant sois da tributarse
ais ¡naignes varons sepultáis en son recinto.»
Vingué, comja saps, un jorn en que aquella sepulcros
foren oberts y sos restos profánate, y entretnitj del incendi y
lo saqueig, desaparegueren los inmensos tresors quo con-
tenia 'i monastir, deis que ab preferencia cal mencionar una
custodia d' or, considerada com á un prodigi d' a r tper sas
labors, sostinguda per un ángel apoyantse en un alt pedes-
tal, engastada de diamans, rubis y turqueaaa. La Santa Ve-
rónica tanoada en una unía de plata rodejada de 28 figuras
representan! angeis, querubins, aants y virtuts. Un frontal
pera 1' altar major, considerat com la jnya de mea valor ¡n-
trinaech, embutit de flors, animáis y fruylaa format tol de
lapia-lázuli, ágatas , perlas, jaspis, cornelinas y topacis.
Infinitas eran las riquesas intrinsecaa y artislicas-esnarra-
madas on sos vasos, urnas, reliquiaris, imatjes, domassos,
tapissos, catifas, candelera, etc.
Al arribar aqui, si la índole de las presenta Uetras ho per-
melés, no podria menys, que pporompre ab exclamación»
d' indignació, recordant la profanació feta al repós d' aquells
héroes que tanta fama conquistaren y tanta preponderancia
donaren a la patria.
Mea, deixempera la historia aquest quadro tan trist y pro-
nunciem dos noms, qun hem de presentar á las generacions
venideras, com a models de bona patriéis. Eixos son, lo del
rector de la Espluga de Francolí, Rent. D. Antoni Serret,
que reculli las reals cendras y á expenaaa sevas las va
trasladar á la osglesía parroquial y 'I de D. Pere Gil quó
logra fosson trasladadas á la Catedral de Tarragona.
D' aquesl mnnastir, n' han quodat duas llegendas i*> narra-
cioiis. La una es la de fray Marginet, quo per tonir un
assumpto inolt conegut, la pasarém de llaroh. L'altre ea
ja mes intorossant y 'a presta á que la fantasía 'n tregui
nioll bon parLit pora presentarla simpática y bella. En resu-
men os la següunl:
lli ha vía un moro quo 's deya Arnot, fill segon del rey del
Carlct, anomenat Almansor. Sembla que despuntava raolt
por son talet, prudencia y discrecirt; aixi ea, quo tol sovint
rebia de son pare I' encárrech do rosoldre los negocis mos
importante del regno. Un deis tais que se li confia, fou lo d'
anar & Barcolona pera parlar ab lo rey d' Aragó. Ja en cami
n ost objocte, seinblu que un dia, aorti ab sos acoropanyanlg
un poquet maasa tart de L ley Ja y atrapan tíos á lus pocas
horas la negre nit, sa perderen ontremitj do la espessor
deis úrbras. No inliniidaLs per aixó, baíxaren de cavall,
y s1 ajagueron, quedant aviat dormits tranquilament. Mes i!i
inilja nit se despertó Amot, oscoltanl uñas VGUS armo-
niosiiB quo tot I' extasiaron. Eran las veus dols monjos
do L'oblet que canlavan Matinas. Desperté tot seguít á la
comitiva, y a punta de dia marxaron en direcció al lloch d'
ahout provenia la canturía. Descubroixen lo monastir; un
cop nlli, baixa A.mol de cavall, enrahona llarga estona ab I'
abat D. Grimalt y '1 rosullat de la conferencia fou que despedí
ais do la escolta, manifestantloshi la resolucio de restar allí.
Al cap d' un quanl temps lo moro prenguó 1' nom do
fra líernat, obtenint lo carrech de bosser.
Moa com no era mica egoísta, no volgité essor sol en
disfrutar del alt distintiu de servent de Deu, aixi es que
[>' UXÜUnSlÜXS CIKKTÍF1UAS. 115
ilnsiljA quo tola* las personas del seu afecto y agrado parli-
ciposson do tant bella mudansa. A est tant llohable fí, so
dirigí á Lleydíi, y encara que el princípi no fou escoltal,
no obitant, porflant logra convertir á sa lia Doraycela y á
tuts log gous criats y criadas. Ab es triomf se dirigeix é casa
sova y també ab cautela logra convertir a sas germanas
Zayda yZorayda, batojaínlas ab los noms de María y Gra-
cia. AÍlavors se dirigeix al germa gran, que ora ja rey del
Cartel, y aquí si que no pagué passar avant, eatrellanlae sos
dositjos en la ferina y decidida resistencia del germé. Molí
al contrari, cora que era un fanaticb mahometá no s' avin-
guó ab las pretensión» do son gerraá y aixi volgué acabar
d' un cop ab la llevor que ya frucliíicava dins del palau.
Sense contemplacicms feu degnllar á las germanas, y
ni germa lo feu clavar por ln fronl en un ftrbre prop d' Al-
cira.
iQuant piljor para ell! Lo germá gran continua en sa ti?r-
quedat, moa los altres pujaren tol soguit á recullir las
palmas del martiri en la regió de la eterna llura.
A manera de repas dono una vulla per la esglesia, sabo-
rejant aquellas bailesas y deploran! novament la planta
destructora que hi deixé tan sensible-* petjadas. Un deis pre-
senta entona un salm de laudes y !' efocte que produhi fou
magnifico. SÍ uno veu sola ressonava alli dintro tant gravo,
sunora y magestuosa, jqiié no deuria esser lo cant de la co-
munital é las dolze do la nit par una munió de monjos so-
vera y fervorosost Ailavors vingué una forta negror, acom-
pany&da d' un gros xafech, y la veu del tro resonava allí din-
tro colossal, grandiosa, tétrica, semblava la veu d' aquellas
runas que prote.slavan de son present estat; me semblava
un anatema que sobre 'Is nostrescaps fulminava aquella rassa
rl' héroes catalana, ¡ndignats de la í'retlorcontemporánea que
alió tolera y allá conaent.
Surto ais claustres, y la falta de canela pera conduhir
1' aigua é certa distancia de la parel, feya que aquesta hi
regales, loqual será motiu de quB 'a malmelin las columnas
deis archa. Are que las Corts acaban de destinar la cantilal
de 5.0Ú0 duros pera gaatob de renovació de dit monaatir, es
de creure, que la Coinissió provincial de raonumonta de
Tarragona, disposará la conslrucció de novas cañáis, de lo
cnntrnri es inevitable en un lemps no tnassa llunyá la pérdua
ríe inapreciables bellesas en los claustres.
També es de esperar se taparan los cantells de las urnas
del cemuntiri, de lo contrari loa restos deis nostres antepas-
sats, dionea de la major veneració, estarán com ja fa anys,
á merca deis viatjers que per allí hi passan, los qui ó per
esludi nnatómích, á per esperil lie batxilleria, ó per
esvenirse de guardar osseraa d' allre» temps, sen se gens d'
oscpúpul, loa remanan, los llensan y flns se'ls emportan. Es
do <lret, de cristiana obligació procurar que aquellas cendras
Lingan mes -segur ropús.
A iniLja tarde aurto do] monastir donanlli un triat adeu.
A la añada, encara que recordava las escenas de 1835 y lo
deplorable eatat en que avuy so trolm, no obalant, la idea de
podur adnnirar lo que encara quodava, me donava coH aliij
certa vida y fins vera alegría.
Lu nieva añada fou, donchs, animosa y expansiva com qui
v« en busca u" un sor aymat, d' una joya cobdiciada, ó d1 una
hora queja fa temps se auspira. ¡Mes la tornada si que fou
plena d' amargor y de defalliment! Perqué recordava aquellas
grandesas avuy profanadas, aquella coaa un dia plena de
H'loria, de poder y de riquosa convertida avuy en una Insta
solelnt, en una ("redor que esglaya, en una colma comparableft la mansii'j funeraria. Per espay de segles y segles fou la«eculap alzina baix qual ombra a' amparavan roys y coti-qnisladors, .sabís y peniti;nts, datiias y artesans. Avuy coraloxiprer, apareix trist, sol, nuil, reconlaril ú lo posteritalcom caducan las gmidosos y cuín en pul mon no bi ha resestable.
Ja que al raenys so conservan las parts fundamental;* da\
edifici, es de esperar que la Comissiri provincial de monn-inenta deTarragona, procurará lamajor Pecomposició possi-ble, y reparará á temps tolas aquellas esctetxas que la ititaui-perie obrí on aquellas paréis
Tinguem present quo lo rey Teodorieh ja doya en sonlemps: «que convenia conservar los monuments, vigilarlossatis parar may, puix que la caiguda d' aquellas inaravellasdevia esser raotiu do dol pera Iota.» Estas paraulas fopenditas en un segle que no feya aquets alardes de civilisació yprogrós; mes setise tan soroll, sabia dóname, en fiípieslpunt, probas mes positivas.
La obra de conservació per lo moraent. Si algún dia millo-ran los temps, si algún dia las arcas del Estst 6 de la pro-vincia se traban ben provehidas, si 's desperta en Espanyalo bon gust artistich y 's considera que la riqueaa d' unanació no conwisteix sois en lo diner, allavors, si que ab míifuria y fluciilida, H1 ha de ¡>rocedir d la weva complerln re.s-lauracirt.
¡Oh si en aíxó fosseml Allavors si quo lluhirian pera lapatria jorns de gloria y d' explendor, puix que gosaria deisbenefleis du !n civitisació. Empero mentres dita era no siaarribada, ctmtinuein nosaltres ab fe, perseverancia y energíala lasca comensada, procurem ab loa nostres eaforsos y tra-
valla millorar y reformar loa gloriosos restos dolnostre pas-
sat; si ab las primicias recullklas fina avuy nos hem guanyal
T aféele del present, poguom ab los nou3 fruyta quo racu-
lliróm guanyarnos la gratilul del passat y 'ls elogia del esde-
venidor.
D:;u to guard molts anys y dísposn de ton afectissim
HKRIHKÍITUARALL/IT.
Barcelona 7 Seteinbre de 1877.