una reflexio-sobre-estudes-2010. def sobre drogues

Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. Martínez Oró, David Pere.

1

RRRRESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATSESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATSESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATSESUM I REFLEXIÓ SOBRE ELS RESULTATS DE L’ESTUDES 2010DE L’ESTUDES 2010DE L’ESTUDES 2010DE L’ESTUDES 2010

David Pere Martínez OrDavid Pere Martínez OrDavid Pere Martínez OrDavid Pere Martínez Oró.ó.ó.ó. Psicòleg Social.

Protocol per a citar aquest article:Protocol per a citar aquest article:Protocol per a citar aquest article:Protocol per a citar aquest article:

Martínez Oró, David Pere. Resum i reflexió sobre els resultats de l'ESTUDES 2010. SobreDrogues.net. Gener de 2012.

L’enquesta estatal sobre l’ús de drogues en ensenyaments secundaris (ESTUDES) i l’enquesta sobre

l’ús de drogues en població general (EDADES) són les eines epidemiològiques més vàl·lides i fiables, de

les quals disposem si volem conèixer les prevalences del consum de drogues. El passat 20 de

desembre de 2011 es va publicar l’enquesta ESTUDES 2010l’enquesta ESTUDES 2010l’enquesta ESTUDES 2010l’enquesta ESTUDES 2010. En termes generals, el consum de En termes generals, el consum de En termes generals, el consum de En termes generals, el consum de

drogues entre la població escolar espanyola baixa. Ldrogues entre la població escolar espanyola baixa. Ldrogues entre la població escolar espanyola baixa. Ldrogues entre la població escolar espanyola baixa. La tendènciaa tendènciaa tendènciaa tendència es començàes començàes començàes començà a presentar en les dades a presentar en les dades a presentar en les dades a presentar en les dades

corresponents a l’ESTUcorresponents a l’ESTUcorresponents a l’ESTUcorresponents a l’ESTUDES 2008, en què DES 2008, en què DES 2008, en què DES 2008, en què disminuïendisminuïendisminuïendisminuïen les prevalencesles prevalencesles prevalencesles prevalences de totes les drogues, a excepció de totes les drogues, a excepció de totes les drogues, a excepció de totes les drogues, a excepció

de l’alcohol i els hipnosedants sense recepta.de l’alcohol i els hipnosedants sense recepta.de l’alcohol i els hipnosedants sense recepta.de l’alcohol i els hipnosedants sense recepta. En l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquesta En l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquesta En l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquesta En l’enquesta ESTUDES 2010 s’accentua aquesta

tendència.tendència.tendència.tendència. Els resultats, tal vegada, no són sorprenents, i personalment ni molt menys em generen

preocupació. No obstant això, trobem certes dades que ens han de ens han de ens han de ens han de convidaconvidaconvidaconvidar a la reflexió. Parlem dels r a la reflexió. Parlem dels r a la reflexió. Parlem dels r a la reflexió. Parlem dels

consums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta. consums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta. consums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta. consums d’alcohol i dels hipnosedants sense recepta.

L’enquesta Estatal Sobre l’Ús de Drogues en l’Ensenyament Secundari (ESTUDES) s’enquadra en una sèrie d’enquestes biennals que des del 1994 es dirigeixen als estudiants d’Ensenyament Secundari de 14 a 18 anys. El seu objectiu general és conèixer la situació i les tendències de consum entre els estudiants de l’ESO, Batxillerat i Formació Professional de grau mig a nivell estatal i autonòmic amb la finalitat d’obtenir informació útil per a dissenyar i avaluar polítiques dirigides a prevenir el consum i els problemes de drogues, dirigides sobre tot al medi familiar i/o escolar. A partide la recent publicació de l'últim informe el psicòleg David Pere Martínez Oró ens escriu amablement aquesta interessant síntesi.

SobreSobreSobreSobreDrogues.netDrogues.netDrogues.netDrogues.net Gener de 2011Gener de 2011Gener de 2011Gener de 2011


2

Si analitzem les dades presentades, substància a substància, observem com en l’actualitat, el consum

de cànnabiscànnabiscànnabiscànnabis es situa en els nivells de 1998. El consum de cànnabis en els últims 12 mesos és del

26,4% el 2010, i del 25,7% l’any 1998. La prevalença en els últims 30 dies es situa en el 17,2% tant

el 2010 com el 1998. Les prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, dels Les prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, dels Les prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, dels Les prevalences del consum de cànnabis es situen en nivells semblants, dels

que es que es que es que es van presentarvan presentarvan presentarvan presentar abans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant els abans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant els abans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant els abans del boom del consum i normalització del cànnabis, esdevingut durant els

primers anys dels 2000primers anys dels 2000primers anys dels 2000primers anys dels 2000. Boom que va provocar un augment dels consums entre els adolescents, una

popularització de l’autocultiu de marihuana i un augment de la indústria del cànnabis (fires, grow-

shops...). La difusió i normalització del consum de cànnabis, entre la població general i especialment

entre la població escolar, provocà certa alarma social que va desencadenar en l’execució de nous

programes preventius.

En relació a la cocaïnacocaïnacocaïnacocaïna, les prevalences de consum començaren a baixar el 2006, continuaren el

descens el 2008, i el 2010 es consel 2010 es consel 2010 es consel 2010 es consolidà el descens deolidà el descens deolidà el descens deolidà el descens de consum consum consum consum dededede cocaïna cocaïna cocaïna cocaïna entre els entre els entre els entre els escolars escolars escolars escolars

espanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996espanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996espanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996espanyols. L’actual consum de cocaïna es situa en els nivells de 1996. El consum en els darrers 12

mesos fou 2,6% el 2010, 7,2% el 2004 (màxim històric), 2,7% el 1996 i 1,8% el 1994 (mínim

històric). El consum de cocaïna en l’últim mes es situa en el 1,5% el 2010, el 3,8% el 2004 (màxim

històric), el 1,6% el 1996 i del 1,1% el 1994 (mínim històric). La comparació entre les dades de 2010 i

les de l’any 2004 ens confirma com en l’actualitat la cocaïnacocaïnacocaïnacocaïna és una droga allunyada dels escolars és una droga allunyada dels escolars és una droga allunyada dels escolars és una droga allunyada dels escolars

espanyols. espanyols. espanyols. espanyols. Recordar que les dades de 2002, 2004 i 2006 mostraren certa difusió entre la població

escolar. Encara que els consums recreatius de cocaïna per part dels adolescents són de tipus

experimental i recreatiu, vinculats al grup d’amics i la festa, només una petita minoria d’adolescent

realitza consums intensius i problemàtics.

El consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. Les El consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. Les El consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. Les El consum d’èxtasi i al·lucinògens decreix des de l’any 2000 i el d’amfetamines des de l’any 2002. Les

tres substàncies presenten les prevtres substàncies presenten les prevtres substàncies presenten les prevtres substàncies presenten les prevalences més baixes des de la primera aplicació de l’enquesta alences més baixes des de la primera aplicació de l’enquesta alences més baixes des de la primera aplicació de l’enquesta alences més baixes des de la primera aplicació de l’enquesta

ESTUDES l’any 1994ESTUDES l’any 1994ESTUDES l’any 1994ESTUDES l’any 1994. En la dècada dels 90, amb boom de la música màquina, els afters i la necessitat

de viure de nit intensament, el consum d’èxtasi es relacionava amb els contexts de ball i

d'intensificació de la festa. Degut a diferents processos socials (estigmatització de les pastilles, va

passar la moda la música “màquina”, aparició de noves drogues, més controls policials, entre d’altres)

des de principis dels 2002 ha baixat contínuament fins arribar el 2010 a uns mínims històrics. El

consum d’èxtasi en els últims 12 mesos presenta les següents prevalences, 1,7% el 2010, 1,9% el

2008, 5,2% el 2000 (màxim històric) i 3,2% el 1994. Els al·lucinògens també han arribat a un mínim


3

històric, el consum en els últims 12 mesos fou del 2,1% el 2010, del 2,7% el 2008, del 5,6% el 1996

(màxim històric) i del 4,4% el 1994. Les amfetamines presenten les següents prevalençes, 1,6% el

2010, 2,5% el 2008, 4,4% (màxim històric) el 1996 i 3,5% el 1994. Podem obsePodem obsePodem obsePodem observar com aquestes rvar com aquestes rvar com aquestes rvar com aquestes

tres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actualstres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actualstres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actualstres substàncies són drogues poc utilitzades pels adolescents actuals. Són drogues presents en els

context d’oci nocturn però allunyades de la presència que van tenir durant els anys 90.

Per primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaPer primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaPer primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaPer primera vegada en l’enquesta EDADES es preguntaven sobre les anomenades drogues emergentsven sobre les anomenades drogues emergentsven sobre les anomenades drogues emergentsven sobre les anomenades drogues emergents.

Sota aquest epígraf s’engloba substàncies poc consumides, amb diferent trajectòria de consum, i

sobretot diferents efectes i contexts de consum. Les dades sobre el consum de drogues emergents . Les dades sobre el consum de drogues emergents . Les dades sobre el consum de drogues emergents . Les dades sobre el consum de drogues emergents

entre la població esentre la població esentre la població esentre la població escolar espanyola és baixacolar espanyola és baixacolar espanyola és baixacolar espanyola és baixa. Les prevalences de consum de bolets al·lucinògens

alguna vegada a la vida és del 2,1%, d’spice del 1,1% i de ketamina del 1,1%. Dades que aporten una

dimensió de l’abast de difusió però desconeixem els usos i l’univers simbòlic entorn aquestes drogues

emergents. L’ús d’aquestes “noves substàncies” ha despertat l'interès o la preocupació de diferents

professionals, pel que podem veure els consums són molt baixos, i tal vegada aquest interès tal vegada aquest interès tal vegada aquest interès tal vegada aquest interès

professional, i el fet de pregonar que es professional, i el fet de pregonar que es professional, i el fet de pregonar que es professional, i el fet de pregonar que es venen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augment venen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augment venen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augment venen a Internet, també pot tenir en conseqüència l’augment

dededede llll''''interès per part de la població escolar. interès per part de la població escolar. interès per part de la població escolar. interès per part de la població escolar.

El consum d’alcohol d’alcohol d’alcohol d’alcohol entre la població escolar sembla que encara té cert marge per a créixer. Encara

que el consum alguna vegada a la vida baixa del 81,2% el 2008 al 75,1% el 2010, i està lluny del

màxim històric del 86% el 1998. Els indicadors de consum que ens aporten més informació són, el

consum en els últims 12 mesos, en l’últim mes i el percentatge dels què s’han emborratxat en l’últim

mes. El conEl conEl conEl consum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salut sum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salut sum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salut sum alguna vegada a la vida és un indicador que aporta poca informació per a la salut

públicapúblicapúblicapública, pel fet que el consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, Tots el consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, Tots el consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, Tots el consum d’alcohol es vincula a celebracions del cicle anual com el Nadal, Tots

Sants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital com Sants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital com Sants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital com Sants o Sant Joan, i amb les celebracions del cicle vital com casamecasamecasamecasaments ints ints ints i aniversarisaniversarisaniversarisaniversaris, per tant entre els

membres de les cultures mediterrànies es normalitza el consum d’alcohol en certes celebracions. Per Per Per Per

factors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalences factors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalences factors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalences factors culturals també podríem explicar la davallada entre els escolars espanyols de les prevalences

de consum d’algude consum d’algude consum d’algude consum d’alguna vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporat na vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporat na vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporat na vegada a la vida des de 1998, pel fet que en la darrera dècada s’han incorporat

en els centreen els centreen els centreen els centressss escolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vital escolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vital escolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vital escolars alumnes procedents de cultures en què les celebracions del cicle anual i vital

es desvinculen del consum d’alcohol. es desvinculen del consum d’alcohol. es desvinculen del consum d’alcohol. es desvinculen del consum d’alcohol.


4

En canvi, els indicadors de consum en els últims 12 mesos i en el darrer mes, continuen presentant

dades elevades. Aquests indicadors han pujat des de l’enquesta de 2008, no obstant això, presenten

valors allunyats de les enquestes ESTUDES realitzades els anys 90. La prevalença en el consum

d’alcohol en els últims 12 mesos fou del 73,6% el 2010, del 72,9% el 2008, i del 83,8% (màxim

històric) el 1998, i del 82,7% el 1994. Pel que fa el consum en els darrers 30 dies, 63% el 2010,

58,5% el 2008, 75,1% el 1994 (primera dada i més elevada). No obstant això, encara que aquests encara que aquests encara que aquests encara que aquests

indicadors ens il·lustren com els escolars dels anys 90 bevien més que els escolar actuals, el indicador indicadors ens il·lustren com els escolars dels anys 90 bevien més que els escolar actuals, el indicador indicadors ens il·lustren com els escolars dels anys 90 bevien més que els escolar actuals, el indicador indicadors ens il·lustren com els escolars dels anys 90 bevien més que els escolar actuals, el indicador

del percentatge de escolars que s’han emborratxat en l’últim mes ens il·lustra com els patrons de del percentatge de escolars que s’han emborratxat en l’últim mes ens il·lustra com els patrons de del percentatge de escolars que s’han emborratxat en l’últim mes ens il·lustra com els patrons de del percentatge de escolars que s’han emborratxat en l’últim mes ens il·lustra com els patrons de

consum d’alcohol consum d’alcohol consum d’alcohol consum d’alcohol estant canviantestant canviantestant canviantestant canviant. Mentre el 1994 el 16,1% s’havia emborratxat durant l’últim mes, el

2000 ho féu el 21,7%, el 2008 el 29,1% i el 2010 s’havia emborratxat el 35,6%.el 2010 s’havia emborratxat el 35,6%.el 2010 s’havia emborratxat el 35,6%.el 2010 s’havia emborratxat el 35,6%. Aquesta dada ens

il·lustra com el consum intensiu d’alcohol és freqüent i es normalitza entre la població escolar.

En els darrers temps s’ha parlat intensament del patró de consum d’alcohol propi de les cultures En els darrers temps s’ha parlat intensament del patró de consum d’alcohol propi de les cultures En els darrers temps s’ha parlat intensament del patró de consum d’alcohol propi de les cultures En els darrers temps s’ha parlat intensament del patró de consum d’alcohol propi de les cultures

saxones, anomenant saxones, anomenant saxones, anomenant saxones, anomenant binge drinkingbinge drinkingbinge drinkingbinge drinking, que implica beure una gran quantitat d’alcohol en un curt període , que implica beure una gran quantitat d’alcohol en un curt període , que implica beure una gran quantitat d’alcohol en un curt període , que implica beure una gran quantitat d’alcohol en un curt període

de tempsde tempsde tempsde temps, per a obtenir els efectes embriagants de l’alcohol d’una manera ràpida i intensa. Aquest

patró s’ha popularitzat entre els adolescents i els joves, en conseqüència han desterrat el patró en conseqüència han desterrat el patró en conseqüència han desterrat el patró en conseqüència han desterrat el patró

mediterrani de consum d’alcoholmediterrani de consum d’alcoholmediterrani de consum d’alcoholmediterrani de consum d’alcohol. I per suposat, durant els àpats desvinculats de les sortides

nocturnes els adolescents beuen el què sigui, menys begudes amb alcohol. De la taula adolescent

desapareix el vi i el cigaló.

L’única substància que s’ha mantingut en continu creixement des de 1994L’única substància que s’ha mantingut en continu creixement des de 1994L’única substància que s’ha mantingut en continu creixement des de 1994L’única substància que s’ha mantingut en continu creixement des de 1994 són els hipnosedants són els hipnosedants són els hipnosedants són els hipnosedants

sense receptasense receptasense receptasense recepta –només van descendir lleugerament el 2002. El 2010 s’observa com el 10,4% havia

consumit hipnosedants sense recepta alguna vegada a la vida, el 5,6% alguna vegada els últims 12

mesos i el 3% en el darrer mes. Superiors als 9,4% 5,7, 2,9% del 2008, i del 6,1%, 4,4% i 2,6% del

1994.

A partir d'aquestes dades epidemiològiques, ens hem de preguntar sobre el per què augmenta el

nombre de borratxeres i el consum de hipnosedants sense recepta entre els escolars espanyols. Sota

aquestes prevalençes de consum de drogues trobem els adolescents-escolars de 2010. I no és trivial I no és trivial I no és trivial I no és trivial

apuntar que són els adolescents de 2010, perquè els factors històrics els fan diferents dels apuntar que són els adolescents de 2010, perquè els factors històrics els fan diferents dels apuntar que són els adolescents de 2010, perquè els factors històrics els fan diferents dels apuntar que són els adolescents de 2010, perquè els factors històrics els fan diferents dels

adolescents de 2000 i els que viuran el 2020adolescents de 2000 i els que viuran el 2020adolescents de 2000 i els que viuran el 2020adolescents de 2000 i els que viuran el 2020. Adolescents nascuts en la societat de consum, i que

han crescut amb l'imatge de com el consum de certs bens provocava benestar. . . . I també hem de tenir


5

present que la majoria d’adolescents han estat educats en una “cultura farmacèutica” en què per que la majoria d’adolescents han estat educats en una “cultura farmacèutica” en què per que la majoria d’adolescents han estat educats en una “cultura farmacèutica” en què per que la majoria d’adolescents han estat educats en una “cultura farmacèutica” en què per

qualsevol malestar han rebut un pal·liatiu procedent de la indústria farmacèutica.qualsevol malestar han rebut un pal·liatiu procedent de la indústria farmacèutica.qualsevol malestar han rebut un pal·liatiu procedent de la indústria farmacèutica.qualsevol malestar han rebut un pal·liatiu procedent de la indústria farmacèutica.

En En En En l’actual cultura del benestar, els adolescents han conegut des de ben petits les activitats de cap de l’actual cultura del benestar, els adolescents han conegut des de ben petits les activitats de cap de l’actual cultura del benestar, els adolescents han conegut des de ben petits les activitats de cap de l’actual cultura del benestar, els adolescents han conegut des de ben petits les activitats de cap de

setmanasetmanasetmanasetmana. Arribada l’adolescència és una obligació sortir al carrer a conquerir els espais dels joves i

també la nit, amb dos grans objectius, el primer desconnectar de la rutina setmanal, i el segon per fer i

dir el què entre setmana ningú amb tot el seny ni faria ni diria. I quina és una eina per a complir

aquests dos objectius? Doncs, l’alcohol. Emborratxar. Emborratxar. Emborratxar. Emborratxar----se serveix per se serveix per se serveix per se serveix per desconnectar de desconnectar de desconnectar de desconnectar de la realitat la realitat la realitat la realitat

avorravorravorravorrida dels dies feiners. ida dels dies feiners. ida dels dies feiners. ida dels dies feiners. La nit permet viure moments interessants, com anar a llocs nous, conèixer

persones, lligar, riure i també per què no, desbarrar. Per tant, les sortides nocturnes i el consum

d’alcohol trenquen la rutina de la setmana, es realitza activitats emocionalment més interessant i són

un ritual per sortir de l’ou familiar.

L’alcohol en els bars de nit és car per l’economia adolescent, per això és una mesura d’austeritat

comprar alcohol a botigues i beure’l en el carrer. I com què despréI com què despréI com què despréI com què després s’hs s’hs s’hs s’ha d’anar a la discoteca, doncs el a d’anar a la discoteca, doncs el a d’anar a la discoteca, doncs el a d’anar a la discoteca, doncs el

millor és beure ràpid per entrar entonat i no beure més que la consumició obligatòria. En millor és beure ràpid per entrar entonat i no beure més que la consumició obligatòria. En millor és beure ràpid per entrar entonat i no beure més que la consumició obligatòria. En millor és beure ràpid per entrar entonat i no beure més que la consumició obligatòria. En

conseqüència, beure ràpid implica assumir més riscconseqüència, beure ràpid implica assumir més riscconseqüència, beure ràpid implica assumir més riscconseqüència, beure ràpid implica assumir més riscssss i més possibilitats de tenir una mala borratxera.i més possibilitats de tenir una mala borratxera.i més possibilitats de tenir una mala borratxera.i més possibilitats de tenir una mala borratxera.

I què passa quan un adolescent està sota el efectes de l’alcohol? Doncs pot dir el què vulgui fins a un

cert límit, encara que el llindar de la tolerància és bastant alt. Dir i fer el que un vulgui pot implicar ser

graciós, posar-se impertinent amb el primer que passa, dir a una persona que és molt maca, entre

d’altres situacions –algunes d’elles kafkianes. Com que la nit (o la tarda) del cap de setmana és jove,

en aquest context és tolera perfectament les sortides de to. I resultat d’això? Doncs, quan és té una

mala experiència sempre es podrà atribuir a la borratxera. Encara que fer i dir el què un vulgui també

pot conduir a conèixer noves persones, a viure històries per a recordar, riure, lligar, i mantenir relacions

sexuals. Per tant, és probable que en la balança d’un adolescent peés probable que en la balança d’un adolescent peés probable que en la balança d’un adolescent peés probable que en la balança d’un adolescent pesi més favorablement allò a si més favorablement allò a si més favorablement allò a si més favorablement allò a

guanyar que allò a perdre. guanyar que allò a perdre. guanyar que allò a perdre. guanyar que allò a perdre.


6

Després de la tempesta del cap de setmana les aigües tornen al seu cabal. Un cabal viscut per una

gran majoria com avorrit. Institut, classes extraescolars, responsabilitats diverses i poc temps d’oci,

que normalment s’inverteix en el consum de pantalles. Adolescents amb la intenció de perfilarAdolescents amb la intenció de perfilarAdolescents amb la intenció de perfilarAdolescents amb la intenció de perfilar----se un se un se un se un

bon futur. Adolescents amb quimeres diverses,bon futur. Adolescents amb quimeres diverses,bon futur. Adolescents amb quimeres diverses,bon futur. Adolescents amb quimeres diverses, com és mantenir un estatus entre el grup d’amics,

estar a la moda i poder gaudir de tot allò “necessari” per socialitzar-se. S’ha d’aguantar els

pares/mares, molt probablement separats, amb els inconvenients que això implica., “bronques” amb

els amics, mals rotllos a les xarxes socials, mal de amors. I sobretot, ser adolescent en un món que ser adolescent en un món que ser adolescent en un món que ser adolescent en un món que

diuen que s’està ensdiuen que s’està ensdiuen que s’està ensdiuen que s’està ensorrant. Quina gràcia, no? Haver de construir una vida i un futur en un món orrant. Quina gràcia, no? Haver de construir una vida i un futur en un món orrant. Quina gràcia, no? Haver de construir una vida i un futur en un món orrant. Quina gràcia, no? Haver de construir una vida i un futur en un món

decadent. decadent. decadent. decadent.

És obvi que no tots els adolescents viuen alguna d’aquestes situacions, i molts pocs les viuen totes. No

obstant això, sens dubte que viure alguna d’aquestes situacions pot provocar angoixa. I cada vegada I cada vegada I cada vegada I cada vegada

més, a la farmaciola de totes les casesmés, a la farmaciola de totes les casesmés, a la farmaciola de totes les casesmés, a la farmaciola de totes les cases, al costat de les pastilles del Doctor Andreu, l’aigua oxigenada, i

els analgèsics, trobem benzodiazepines i/o barbitúrics. Els adolescents que coneixen els efectes . Els adolescents que coneixen els efectes . Els adolescents que coneixen els efectes . Els adolescents que coneixen els efectes

d’aquests medicad’aquests medicad’aquests medicad’aquests medicaments ments ments ments ––––ja sigui per una prescripció mèdica anterior, per la facilitació dels ja sigui per una prescripció mèdica anterior, per la facilitació dels ja sigui per una prescripció mèdica anterior, per la facilitació dels ja sigui per una prescripció mèdica anterior, per la facilitació dels

pares/mares o per pròpia experimentaciópares/mares o per pròpia experimentaciópares/mares o per pròpia experimentaciópares/mares o per pròpia experimentació---- poden fer ús d’aquestes drogues per a mitigar l’ansietat de poden fer ús d’aquestes drogues per a mitigar l’ansietat de poden fer ús d’aquestes drogues per a mitigar l’ansietat de poden fer ús d’aquestes drogues per a mitigar l’ansietat de

la vida quotidianala vida quotidianala vida quotidianala vida quotidiana. Una altra pregunta és per què a moltes cases hi ha hipnosedants a la farmaciola.

No hem de caure en l’alarmisme. Tal vegada es van emborratxar en l’últim mes el 35% dels escolars, i

varen prendre en l’últim mes hipnosedants sense recepta el 5,6%, però no s’han emborratxat el 65%

ni han pres pastilles de farmàcia el 94,4%. Sé que no és motiu de consol però pitjor podria ser el

panorama adolescent del consum de drogues. Adolescents que transpiren joventut i que són els que Adolescents que transpiren joventut i que són els que Adolescents que transpiren joventut i que són els que Adolescents que transpiren joventut i que són els que

tenen més motius tenen més motius tenen més motius tenen més motius ---- en generacionsen generacionsen generacionsen generacions---- per ser punks, perquè poden cantar ben alt NO FUTURE. per ser punks, perquè poden cantar ben alt NO FUTURE. per ser punks, perquè poden cantar ben alt NO FUTURE. per ser punks, perquè poden cantar ben alt NO FUTURE. Tal Tal Tal Tal com com com com

estàestàestàestà l’actual panorama, qualsevol pensa en el futurl’actual panorama, qualsevol pensa en el futurl’actual panorama, qualsevol pensa en el futurl’actual panorama, qualsevol pensa en el futur. Però com que els i les adolescents volen pensar

en el futur necessiten oblidar-se de la rutina setmanal i mitigar l’angoixa de viure en la nostra societat.

una reflexio-sobre-estudes-2010. def sobre drogues

Documents