unitat 3
TRANSCRIPT
UNITAT 3El lèxic
LA FORMACIÓ DE MOTS
La creació de noves paraules es regeix pel principi d’economia: no s’inventen paraules, sinó que es creen perquè es recordin a altres ja oblidades.
Els recursos lingüístic poden ser interns o externs Interns serveixen per crear nous mots a partir dels
que ja existeixen en la llengua. Externs es basen en la incorporació de mots que
pertanyen a altres llengües.
LA DERIVACIÓ
Consisteix en afegir un sistema derivatiu (afix) a un radical o lexema.
Segons la posició que ocupen respecte del lexema, els afixos es calcifiquen en: Prefixos Infixos Sufixos
LA DERIVACIÓ (prefixos)
Es classifiquen seguint tres criteris: Fonològic segons la tonicitat son
àtons o tònics Àtons
a- amuntegar bes- besavi es- esfullar ...
Tònics avant- avantprojecte infra- infraroig sota- sotamà ...
LA DERIVACIÓ (prefixos)
Es classifiquen seguint tres criteris: Morfosintaxi hi ha prefixos que es poden
recategoritzar el lexema, és a dir, assignar-li una nova categoria gramatical.
Tant sols alguns prefixos permeten formar verbs a partir de radicals nominals i adjectius.
consell aconsellar terra enterrar
L’adjunció de prefixos a- i en- pot provocar canvis sintàctics i semàntics. Semàntic segons el seu significat indiquen
l’espai el temps, la jerarquia en una escala...
LA DERIVACIÓ (infixos)
Formen una llista tancada i afegeixen pocs matisos de significat. Poden servir per diferencia significats.
Infix Exemple
-iss- Roquissar
-itx- Magritxol
-ol- Rajolí
-oll- Empatollar
-on- Ensangonar
-oss- Picossada
-ot- Xerrotejar
-uc- Menjucar
-usc- Pedruscall
-uss- Cantussejar
Infix Exemple
-al- Apegalós
-all- Ceballut
-an- Costaners
-any- Afiganyar
-ar- Llargarut
-arr- Caparró
-ass- Allargassar
-at- Llogater
-atx- esprimatxat
Infix Exemple
-eg- Polseguera
-ell- Solellada
-er- Camperol
-et- Pelleter
-ic- Ploricó
-ill- Branquilló
-in- Clenxinar
-iny- Plorinyar
-isc- Ploviscar
LA DERIVACIÓ (sufixos)
Expressen a més d’un significat una categoria gramatical.
Poden formar noms, adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i , en menor mesura, adverbials.
LA DERIVACIÓ (sufixos)
La formació de noms
Noms derivats de noms Cal diferenciar dos tipus de processos.
Derivació amb sufixos valoratius no forma noves unitats lèxiques.
Derivació amb altres tipus de sufix forma noves unitats amb nous significats i recategoritza el radical.
LA DERIVACIÓ (sufixos)
La formació de noms Noms derivats d’adjectius
No comporten una variació semàntica els derivats tendeixen a manifestar la qualitat del radical i son, per tant, noms abstractes.
Noms derivats de verbs Solen tenir un significat relacionat amb
l’acció verbal o l’agent que la realitza També resulten objecte i indrets
relacionats amb el racial verbal
LA DERIVACIÓ (sufixos)
La formació d’adjectius Els adjectius formats a partir de noms,
verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical de què provenen; simplement, afegeixen matisos de significat
LA DERIVACIÓ (sufixos)
La formació d’adjectius Adjectius derivats de noms
Gentilicis Característica Pertinença
Adjectius derivats d’adjectius Tendència Valoratius Superlatius
Adjectius derivats de verbs Qualitat Propensió, aptitud Possibilitat
LA DERIVACIÓ (sufixos)
La formació de verbs Verbs derivats de noms
El sufix que s’incorpora als verbs derivats de nom indica, am petites variants, “posar en acció” allò que expressa el radical.
Verbs derivats d’adjectius Indiquen “posar en acció” la qualitat
expressa el radical, o sigui, “fer tornar”, “tenir tendència a”.
Verbs derivats de verbs Pertanyen tots a la primera conjugació i
solen presentar un infix entre el lexema i el sufix.
LA LEXICALITZACIÓ
Explica tots aquells processos de formació de mots que pretereixen a unitats existents de la llengua. La composició
Formació de mots a partir de la unió de dos lexemes. El mot resultant constitueix una unitat de significat i alhora una unitat morfosintàctica
LA LEXICALITZACIÓ
La sintagmació i la fraseologia La sintagmació combinar paraules per
formar un sintagma que es comporta com una construcció fixa, amb un significat específic, dins de l’oració.
Locució gramatical Locució lèxica
La fraseologia formar oracions que funcionen com a construccions fixes amb un sentit específic.
Comparteixen dos fenòmens: Són unitats fixades No tenen un significat literal
LA LEXICALITZACIÓ
L’habilitació Recurs de formació de mots que consisteix a
assignar una nova categoria gramatical i un nou significat a una unitat ja existent en la llengua.
La truncació, les onomatopeies i la reduplicació
Truncació recurs lèxic que consisteix a modificar un mot ja existent escurçant-lo, però conservant-ne les característiques gramaticals i el significat.
L’onomatopeia procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat a aquest concepte.
La reduplicació consisteix en la repetició d’un element d’un mot o de tot un mot sencer, és mlt poc productiu en català.
ELS MANLLEUS
El lèxic d’una llengua es distribueix en 3 categories: Base comuna i constitutiva de la llengua Restes de les llengües anteriors Aportacions posterior (manlleus):
Causes lingüístiques Causes no lingüístiques: contacte fronterer,
conquesta o supremacia econòmica o cultural Pel que fa a l’adaptació lingüística dels
manlleus, es poden prendre dues opcions: Mantenir la grafia original Adaptar la grafia a les normes ortogràfiques
de la llengua que rep el manlleu.