unitat 7: la fallida del sistema de la...
TRANSCRIPT
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 1
UNITAT 10: LA CRISI DEL SISTEMA
DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10.1 El reformisme dinàstic
10.2 Les forces de l’oposició
10.3 Catalanisme i republicanisme
10.4 La Mancomunitat de Catalunya (1914-
1925)
10.5 La crisi del 1917
10.6 La descomposició del sistema
10.7 La dictadura de Primo de Rivera (1923-
1930)
2
10.1 EL reformisme dinàstic• El primer govern regeneracionista (Silvela, 1899) va
fracassar arran de la repressió de la protesta delscomerciants barcelonins per la pujada d’impostos, elTancament de caixes.
• El 1901 es reprengué el torn dinàstic, i el 1902 s’entronitzàAlfons XIII, major d’edat amb 16 anys. Els nous líders delspartits dinàstics foren Antoni Maura (conservador) i JoséCanalejas (liberal), influïts pel regeneracionisme.
• Maura va intentar una “revolució des de dalt”, reformant lallei electoral (1907), incorporant a la política les classesmitjanes (“masses neutres”), aprovant algunes mesuressocials i d’estímul econòmic; però va caure per lesprotestes arran de la repressió de la Setmana Tràgica.
• Canalejas va practicar un major reformisme social. Fouassassinat el 1912.
*Consultar documents de les pàgines 216 i 217
HISTÒRIA - INS Serra de Marina
10.2 Les forces d’oposició10.2.1 Republicanisme i lerrouxisme
• El republicanisme va ser la força principal d’oposició
parlamentària, però estava dividit. La Unió Republicana
de Nicolás Salmerón va aconseguir coalitzar-se amb
Solidaritat Catalana el 1907, però s’hi va despenjar un
líder puixant a Barcelona, Alejandro Lerroux.
• Aquest propugnava la reforma del sistema mitjançant un
discurs demagògic molt ben acollit per les classes
populars. Reivindicava l’anticlericalisme i l’anticatalanisme
(català = patró explotador). El 1908 va presentar-se a tot
l’Estat encapçalant el Partido Radical.
10.2.2 Carlisme i tradicionalisme
• Les diferents tendències no van reunificar-se fins a la
creació de la Comunió Tradicionalista el 1931.HISTÒRIA - INS Serra de Marina 3
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 4
10.2.3 Les forces obreres: socialisme i anarquisme.
• El PSOE va créixer en militància i va aconseguir el seuprimer diputat el 1910. El sindicat socialista UGT va arribargairebé a un quart de milió d’afiliats el 1920. Un sector delsocialisme, simpatitzant del bolxevisme soviètic, va fundarel Partit Comunista d’Espanya (PCE) l’any 1921.
• L’anarcosindicalisme es va aplegar a l’entorn de SolidaritatObrera (1907), una federació que impulsa el 1910 elnaixement del sindicat CNT (Confederació Nacional delTreball). Defensava la promoció d’una vaga generalrevolucionària que acabés amb l’Estat i el capitalisme.
• Liderada per gent com Salvador Seguí (“El Noi del Sucre”),Àngel Pestaña i Joan Peiró, el 1915 era el primer sindicat aCatalunya, València, Saragossa, Andalusia i localitats delnord peninsular. El 1919 ja tenia 700.000 afiliats.
*Consultar documents de les pàgines 218 i 219
10.3 Catalanisme i republicanisme (1901-1909)10.3.1 La consolidació de la Lliga Regionalista
• El partit hegemònic al si del catalanisme de l’època era laLliga Regionalista, amb Prat de la Riba com a ideòleg (Lanacionalitat catalana) i Francesc Cambó com a portaveu alCongrés. Bona part dels dirigents eren possibilistes,partidaris d’acords amb el govern en benefici de lescorporacions econòmiques i d’avenços autonomistes. Elsintransigents abandonaren el partit el 1904, arran d’unavisita del rei que no fou boicotejada pels regidorsbarcelonins. Escindits com Jaume Carner o Lluís Domènechi Montaner crearen el 1906 el Centre Nacionalista Republicà
10.3.2 La coalició Solidaritat Catalana
• El 1905, arran de la publicació d’un acudit irònic, els militarsassaltaren impunement les redaccions de Cu-cut! i La Veude Catalunya. El govern, a més, va elaborar la Llei deJurisdiccions, atorgant a la justícia militar les competències
HISTÒRIA - INS Serra de Marina5
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 6
per jutjar els casos considerats d’ofensa contra la pàtria.
• La pressió anticatalanista va esperonar les forces
catalanes (excepte els partits liberal, conservador i
lerrouxista) a presentar-se coalitzades a les eleccions
generals del 1907, sota el nom de Solidaritat Catalana i
amb el “programa del Tivoli”*, obtenint 41 diputats de 44.
Però el projecte no trigà a dividir-se a causa de
l’heterogeneïtat dels grups i del dirigisme de la Lliga. Els
fets de la Setmana Tràgica en consumaren la dissolució.
10.3.3 El catalanisme d’esquerres
• Les diverses forces republicanes d’esquerra a Catalunya
van intentar apropar-se entre elles creant la Unió Federal
Nacionalista Republicana, però el Pacte de Sant Gervasi,
un acord electoral amb els lerrouxistes el 1914, no va ser
del grat dels electors. La UFNR va desaparèixer el 1916.
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 7
Alfons XIII Maura
CanalejasPrat de la Riba
Lerroux
Ferrer i
Guàrdia
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 8
10.3.4 L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
• El 1906 va tenir lloc la Conferència d’Algesires, segons la
qual els Estats espanyol i francès es repartien el Marroc
com a un Protectorat. La població marroquina es revoltà,
obrint pas a la Guerra del Rif, molt impopular a Espanya,
que durà fins el 1926.
• Entre el 25 de juliol i el 2 d’agost del 1909 es visqué a
Barcelona la Setmana Tràgica, una revolta originada pel
descontentament amb la guerra marroquina i per la
mobilització dels reservistes. La prohibició governativa de
les protestes va exacerbar els ànims i es convocà una
vaga general que derivà en una insurrecció generalitzada
amb crema d’edificis religiosos (irresponsabilitat d’alguns
extremistes que manipularen els prejudicis anticlericals
populars) i barricades als carrers.
HISTÒRIA - INS Serra de Marina9
• Només una brutal repressió militar aturà el conflicte, amb
morts, detencions i afusellaments com el de Francesc
Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i fundador de l’Escola
Moderna, però innocent.
• El govern de Maura caigué amb la crisi, i tots els partits
van desprestigiar-se.
*Consultar documents de les pàgines 220 a 222
Protectorat
espanyol al Nord
del Marroc
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 10
10.4 La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
• La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer ensadministratiu català d’ençà el 1714, però només unificava igestionava les atribucions que ja tenien les diputacionsprovincials. Es va aconseguir després d’un llarg procés,l’abril del 1914, sota la presidència de Prat de la Riba,sempre amb majoria de la Lliga Regionalista.
• La seva obra va ser destacada en els camps del’ensenyament (renovació pedagògica, escoles tècniques,etc.), la cultura (Biblioteques Populars, normalitzaciólingüística, promoció museística, etc.), i les obres públiques(millora de les xarxes viària, postal i telefònica; pla d’accióagrària; etc.). Fins a la seva dissolució el 1925, va potenciarla modernització de Catalunya en el context d’endarrerimentgeneralitzat de l’Estat espanyol.
*Consultar documents de les pàgines 223 i 224
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 11
10.5 La crisi del 1917• Espanya, al marge del sistema d’aliances europeu, es va
mantenir oficialment neutral durant la Primera Guerra
Mundial. La neutralitat va afavorir l’economia, fent-se grans
negocis a costa de tots dos bàndols. En canvi, es va
desencadenar un procés inflacionari galopant i una forta
tensió social.
• L’any 1917 era palesa una crisi des de diferents vessants:
- Protesta militar: un grup de pressió corporativista a
l'exèrcit, les Juntes de Defensa, començà a reclamar
millors salaris i els ascensos per criteris d’antiguitat.
- Crisi política: en un impasse de les Corts (caiguda del
govern de Romanones), el juliol de 1917 es va reunir a
Barcelona una Assemblea de Parlamentaris per reivindicar
la transformació de l’Estat centralista en un d’autonomista i
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 12
la convocatòria d’eleccions a Corts Constituents El
moviment, però, no va tenir continuïtat, ja que requeria
d’una entesa entre regionalistes i antimonàrquics
d’esquerra just quan esclatava una vaga general.
• Crisi social: des del 1916 es mantingué un movimentvaguístic creixent, tot i que desigual geogràfica isectorialment. El ressò de la Revolució Russa de febreresperonà les expectatives revolucionaries entre les forcesobreristes. La vaga general d’agost del 1917 es reprimísense contemplacions per l'exèrcit.
*Consultar documents de les pàgines 225 i 226
10.6 La descomposició del sistema (1917-1923)
• El govern d’Eduardo Dato va caure arran de la crisi (seràassassinat pels anarquistes el 1921). Es succeïren deugoverns en cinc anys, dos d’ells de concentració (dinàstics
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 13
i catalanistes), amb interludis de supressió de les garantiesconstitucionals.
• El 1922, desencisats amb el possibilisme de la Lliga i ambla incomprensió de les campanyes per l’autonomia a laresta de l’Estat, a Catalunya aparegueren grupsnacionalistes més radicals com Acció Catalana i EstatCatalà. El catalanisme progressista havia començat arevifar poc abans, el 1917, amb el Partit Republicà Catalàde Francesc Layret i Lluís Companys.
• L’anarcosindicalisme propugnava les vagues generals coma instrument revolucionari que destruís el sistema (la CNTva editar el diari Solidaridad Obrera). El camp andalús vaesdevenir la punta de llança de l’agitació anarquista.
• A Catalunya sorgí el sindicat Unió de Rabassaires el 1922.
• El 1919 es donà la vaga de La Canadenca, quedesencadenà una forta repressió (estat d’excepció, locaut) ila resposta violència d’activistes com Buenaventura Durruti,
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 14
Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso (Los Solidarios).
• La Federació Patronal va organitzar bandes de pistolers perassassinar els dirigents sindicals en conxorxa amb lesautoritats, i uns Sindicats Lliures (grocs),. El pistolerisme vadeixar un rastre de més de 800 atemptats entre 1917 i 1923.
• El 1921, un atac marroquí va sorprendre la guarnicióespanyola a Annual*. El desastre va esquitxar l'exèrcit, elgovern i la monarquia.
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 15
La Canadenca
Pistola Màuser
Dato amb el Rei
Cotxe oficial de Dato
Buenaventura Durruti
HISTÒRIA - INS Serra de Marina16
10.7 La dictadura de Primo de Rivera• El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya,
Miguel Primo de Rivera, va donar un cop d’estat, amb elsuport implícit del rei, escudant-se en la situació de caosdel país (inestabilitat, desgovern, separatisme, ...). Hi haviapor a la demanda de responsabilitats pel desastre d’Annual.
• Va crear un Directori militar que va suspendre el règimconstitucional (cambres legislatives, ajuntaments, etc.), i vaperseguir anarquistes i comunistes. A partir de l’any 1925va governar amb un Directori civil.
• Va crear un partit a l’estil de Mussolini, la Unión Patriótica,que li donés suport social.
• Va actuar conjuntament amb França al Marroc(desembarcament d’Alhucemas, 1925), amb èxit.
• L’Organització Corporativa Nacional va agrupar patrons ilíders sindicals moderats per eliminar els conflictes laborals.La UGT hi col·laborà.
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 17
• Va crear milers de llocs de treball amb la realització d’obrespúbliques que haurien de servir per modernitzar lesinfraestructures. En aquest mateix sentit potencià lesexposicions universals de Barcelona i Sevilla del 1929. Totplegat, va provocar un greu dèficit pressupostari, camuflatper la bona conjuntura econòmica del anys 20.
• Malgrat el suport inicial de la Lliga, aviat va mostrar-sel’anticatalanisme del règim: supressió de la Mancomunitat el1925, prohibició dels Jocs Florals, censura, etc.
• L’oposició al règim fou exercida per alguns monàrquics imilitars conspiradors; però, sobre tot, per republicans,anarquistes, comunistes, catalanistes radicals, i bona part dela intel·lectualitat.
• Francesc Macià, dirigent d’Estat Català i exiliat a França,organitzà un projecte d’invasió armada de Catalunya perinstaurar un Estat independent. El novembre de 1926 vaconcentrar-se a Prats de Molló per passar la frontera amb un
HISTÒRIA - INS Serra de Marina 18
grup d’expedicionaris. Els detingueren, però aconseguirenun gran ressò mediàtic.
• Una branca violenta de la CNT creà la Federació AnarquistaIbèrica (FAI) el 1927.
• El desprestigi creixent de Primo de Rivera va decidir el rei asubstituir-lo pel general Berenguer a primers del 1930, i aprometre un gradual retorn al règim constitucional.
• Els socialistes van decidir unir-se a la resta de forcesd’oposició en la signatura del Pacte de Sant Sebastià (agostdel 1930) per l’adveniment de la República.
• Les eleccions municipals d’abril de 1931 donaren la puntillaa la Restauració.
Consultar documents de la pàgina 227 a 235
Exposició Universal de Barcelona, 1929