unitat 7: les membranes cel·lulars
DESCRIPTION
Unitat 7: LES MEMBRANES CEL·lULARS. 1r de Batxillerat: Biologia. Moltes estructures de la cèl·lula estan constituïdes per membranes. Les membranes biològiques estableixen fronteres que permeten no només separar sinó també posar en comunicació diferents - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
1r de Batxillerat: Biologia
Moltes estructures de la cèl·lulaestan constituïdes per membranes. Les membranes biològiquesestableixen fronteres que permeten no només separar sinó també posar en comunicació diferents compartiments a l’interior de la cèl·lula i a la pròpia cèl·lula amb l’exterior.
Cèl·lula eucariota animal vista amb el
microscopi electrònic (20.000 X)
Doble capa de fosfolípids: Fluida Colesterol (animals): Estabilitza la bicapa Proteïnes.
Proteïnes extrínsiques: Adosades a la bicapa Proteïnes intrínsiques: Englobades en la
bicapa. Les que travessen la bicapa s’anomenen proteïnes transmembranoses
Glicolípids i glicoproteïnes: Receptors de membrana. Les cadenes d’oligosacàrids s’anomenen glicocàlix (només animals)
Membrana plasmàtica cnice
Representació tridimensional
1. Fosfolípid.
2. Glicoproteïna.
3. Fosfolípid, cara interna.
4. Proteïna transmembrana.
5. Proteïna transmembrana amb canal.
6. Proteïna transmembrana.
7. Cues dels fosfolípids.
8. Colesterol.
9. Glicolípid.
Defineix l'extensió cel·lular. Separa el medi intern de l'extern. Transport molecular: controla l'entrada i
sortida de molècules i ions i transporta molècules de l'interior a l'exterior de la cèl·lula.
Participa en la transmissió de l'impuls nerviós, recepció d'estímuls.
Estableix unions amb altres cèl·lules Reconeix mol.ècules i d’altres cèl.lules.
Les hormones i neurotransmissors, alliberades per grups de cèl·lules especialitzades actuen sobre determinades cèl·lules diana; únicament sobre d'aquelles cèl·lules que tenen a les seves membranes receptors adequats
Desmosomes.
Els desmosomes tenen molta importància en el sistema immunitari , ja que permet establir unions molt resistents evitant la separació de la cèl·lules epitelials per acció mecànica o per pressió. Així la pell s'ha convertit en una barrera mecànica de protecció.
No deixen espai intercel.lular. Formades per proteïnes transmembrana
formant fileres reforçades per proteïnes filamentoses
Unions Gap: Espai intersticial molt petit però ofereixen canals per intercanviar ions i grans molècules
Connexines
Les unions gap es troben pràcticament en tots els teixits animals, (exepcions: espermatozoides o eritròcits). Les uniones gap són el fonament de las sinapsis elèctriques i en relació amb aquesta funció es troben en el teixit cardíac, neurones i musculatura
Exercici Unions intercel.lulars
1.3- Passiu: Procés espontani de DIFUSIÓ, de substàncies a favor de gradient. No hi ha despesa energètica.3 tipus de gradients:- De concentració: quan hi ha diferències de concentracions a l’interior i exterior de la cèl·lula.- Elèctric: diferència de càrregues.- Electroquímic: diferència de concentració i càrregues.De dos maneres: difusió simple i facilitada
TIPUS DE TRANSPORT PASSIUTIPUS DE TRANSPORT PASSIU
1.Difusió simple: A través de la bicapa :Petites molècules lipídiques i molècules dèbilment polars (OSMOSI en el cas de l´aigua).
- A través dels canals proteics: Ions (Na+, K+, Ca 2+...)
2. Difusió facilitada.Té una especificitat més gran que la
difusió a través de canals(Proteïnes transmembrana específiques: PERMEASES) i es transporten molècules més grans (proteïnes, glucosa i sacarosa)
1.4 TRANSPORT ACTIU: Consum d’energia1.4 TRANSPORT ACTIU: Consum d’energia
Exemple: Exemple: Bomba Na-K: Proteina que : Proteina que bombeja 3Na+ cap a l’exterior i 2K+ cap a bombeja 3Na+ cap a l’exterior i 2K+ cap a l´interiorl´interior
Exemple Na-K
BOMBA SODI-POTASSI Juga un paper en la conservació del
potencial de repòs de les cèl·lules nervioses, musculars i cardíaques. La bomba permet intercanviar ions de sodi (Na+) provinents del medi intracel·lular per ions de potassi (K+) provinents del medi extracel·lular en una proporció precisa (3 Na+/2 K+). Aquesta bomba s'encarrega de restablir l'equilibri inicial després d'un potencial d'acció.
NEURONES
Característiques
Despesa energètica (ATP) Permet que determinades substàncies
puguin entrar dins la cèl.lula S’origina una diferència de potencial
(Potencial de membrana: + exterior i – interior)
Teixit nerviós
1.5- EXOCITOSI I ENDOCITOSI1.5- EXOCITOSI I ENDOCITOSI
ENDOCITOSI.ENDOCITOSI.
Resum transport membrana
FUNCIÓ: nexe d’unió, omplir els espais intercel·lulars i donar consistència als teixits i els òrgans (teixit connectiu)
ESTRUCTURA:- Fibres proteiques:
- col·lagen: Resistència- elastina: Elasticitat- fibronectina:Adhesió
- Substància fonamental amorfa: Proteoglicans, format per àcid hialurònic, unit a proteïnes filamentoses. Molt hidròfiles
Estructures químiques
PROTEOGLICÀ
Teixit ossi
Teixit ossi microscopi
Cartílag de les articulacions
Teixit cartilaginós microscopi
Coberta gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals.
El component més abundant és la cel·lulosa.També hi ha pectina (retè aigua) També hi trobem una matriu, que es pot impregnar de diferents substàncies: Lignina: Rigidesa (tronc) Suberina (Suro) i cutina: Impermeabilitza Carbonat càlcic i sílice: Rigidesa a les fulles
Funció: Donar forma i rigidesa a la cèl.lula
Paret primària
Pectina: “melmelades”
Lignina: Troncs dels arbres
Suberina
És el medi intern del citoplasma. Hi trobem el citoesquelet i els orgànuls
cel·lulars. 85% d’aigua Dispersió col.loidal: Proteïnes, lípids,
glúcids, àcids nucleïcs (RNAt i RNAm), nucleòtids (ATP), sals minerals.
Contingut enzimàtic important: hi tenen lloc moltes reaccions metabòliques.
Xarxa de filaments proteics que es troben a l’interior de la cèl·lula.
3 tipus:Microfilaments.Filaments intermedis.Microtúbuls.
Funcions:Mantenir formaPseudòpodesContracció muscularOrganitzar orgànuls
Video citoesquelet
MICROFILAMENTSMICROFILAMENTSSón polímers de la
proteïna actina que tenen forma filamentosa. Apareixen localizats en vàries regions del citoplasma. Por exemple, sota la membrana
plasmàtica.
Funció: Moviment contràctil cèl.lules musculars (Actina-miosina)
FILAMENTS INTERMEDISFILAMENTS INTERMEDIS
Els filaments intermedis com les queratines s’observen al citoplasma pròxims al nucli .
-Neurofilaments: axons de les neurones
-Vimetina: Teixit conjuntiu
-Desmina: Cel.lules musculars
MICROTÚBULSMICROTÚBULSEls microtúbuls estan constituïts per
dímers de tubulina. Són uns polímers que tenen forma cilíndrica i que estan buits.
Funcions: Moviment cel.lular (cilis i flagels), base del citoesquelet, determinen la forma cel.lular, organitzen els orgànuls, mobilitzen els cromosomes (fus acromàtic)
Orgànul que es troba al citoplasma, proper al nucli i que conté el centre organitzador de microtúbuls (COM).
2 tipus:Sense centríols:
Fongs Plantes
Amb centríols: Algues Protozous Animals
COM:Fus acromàtic
COM: Cilis i flagels
Prolongacions citoplasmàtiques mòbils.CILIS: en gran nombre, longitud: 5-10umFLAGELS: un o dos, longitud: 100um
Estructura: 9 + 2
Estructura cilis i flagels
-Contenen: 80% H2O, 10% proteïnes i 10% RNAr)
- Síntesi proteica: eucariotes i procariotes
Animació Síntesi proteïca
Ribosomes animats
Protein Sintesis
WEBS Histologia UB