unitat didàctica nivell suficiència - cpnl.cat · el 1294 s'entrevista amb el nou papa,...

Any Raimon Panikkar 2018 Unitat didàctica. Nivell suficiència

Consorci per a la Normalització Lingüística 1 CNL de Barcelona, 2018

La llengua del diàleg

Unitat didàctica

Nivell suficiència



Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra

Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu de l'obra).

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d'aquesta obra.

· Quan realitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra. · Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor. · No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor. Els drets derivats d'usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l'anterior. Això és un resum del text legal de la llicència completa http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/legalcode.ca

© 2018 Consorci per a la Normalització Lingüística El material ha estat elaborat pel Centre de Normalització Lingüística de Barcelona durant el curs 2017-2018. 2017-2018 Elaboració: Rosa Morte Coordinació: Jordi Font i Mercè Coma



La llengua del diàleg

Comença

Descobrim Raimon Panikkar

1. Mira a YouTube aquesta presentació sobre la figura de Raimon Panikkar. https://www.youtube.com/watch?v=_0wcH2-XaKM Feu grups de quatre. Després de veure-la, què podríeu dir sobre Raimon Panikkar? Què en sabeu, de la seva vida? Com us imagineu que va viure? Com devia pensar? Comenteu-ho amb el vostre grup i escriviu cinc aspectes que us agradaria conèixer de Raimon Panikkar. Poseu-los en comú amb el grup classe.

- - - - - Els dos Raimons: Raimon Llull i Raimon Panikkar (exercicis 2-6) Escolta 2. Escolta el document sonor emès per Antoni Bassas a TV3 amb motiu de la mort del filòsof. https://www.youtube.com/watch?v=BpTSAKcFyNw Ara escolta un fragment de la conferència de l’Ateneu amb motiu del centenari del naixement de Panikkar. El ponent és Ignasi Moreta, doctor en Humanitats i estudiós de l’obra de Panikkar. Escolta el document del minut 22.50 al minut 41.10, a: https://www.youtube.com/watch?v=yGuJpzORatU

https://www.youtube.com/watch?v=_0wcH2-XaKM

https://www.youtube.com/watch?v=BpTSAKcFyNw

https://www.youtube.com/watch?v=yGuJpzORatU



Llegeix 3. Ara llegeix aquesta biografia de Ramon Llull.

Ramon Llull va néixer el 1232 o 1233 a Palma de Mallorca. Era fill de colons rics que s'havien instal·lat a l'illa després de la conquesta de Jaume I. Segons sembla va morir l'any 1315 o 1316 en algun punt de la Mediterrània quan el vaixell el duia de tornada a Mallorca. Va ser escriptor, filòsof, professor, místic, teòleg i missioner. És l'escriptor medieval amb la producció escrita més extensa de l'època. Va escriure en les llengües més importants en aquell moment: català, occità, llatí i àrab i és el primer autor que utilitza una llengua romànica per transmetre coneixements filosòfics i científics. Conservem unes dues-centes quaranta obres d'aquest autor. Va viatjar incansablement amb el propòsit d'estendre el cristianisme entre els practicants de les altres dues religions monoteistes més importants de l'època: el judaisme i la fe musulmana. A diferència dels croats −que pretenien convertir infidels a cop d'espasa i de passada conquerir nous territoris− , Llull volia convèncer a través del diàleg i de la raó. Per aconseguir-ho proposà que els reis i el papa fessin donacions per crear monestirs on s'ensenyessin les principals llengües del moment. Va crear l'Art lul·lià, que consistia en un sistema filosòfic que integrava en un tot la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l'ordre social a través d'un corpus coherent que pretenia demostrar la superioritat del cristianisme. La biografia de Llull podem trobar-la a la Vita coetània (text anònim, però atribuït al nostre autor, escrit el 1311 a la cartoixa de Vauvert). En aquesta obra Llull es presenta com un cortesà de vida mundana – era senescal del rei de Mallorca– que mentre escriu un poema per a una dona, “que estima follament”, se li apareix Jesús clavat a la creu. Se li apareix cinc cops més i, després d'una nit en blanc, entén que Déu li demana que deixi el món i serveixi Jesucrist. Pensa que el millor que pot fer per servir Déu és convertir els infidels. Uns mesos més tard escolta un sermó del bisbe de Mallorca sobre sant Francesc d'Assís i decideix imitar-lo. Ven les seves propietats, abandona dona i fills i pelegrina al santuari de Rocamador, al Llenguadoc, i a Sant Jaume de Galícia. Quan torna del seu pelegrinatge, sant Ramon de Penyafort el convenç que completi la seva formació a Mallorca. Estudia durant nou anys –al monestir de la Real i al convent de Sant Domènec– llatí, filosofia, teologia, dret, ciències i medicina. Per aprendre l'àrab compra un esclau que també l'alliçona sobre el sufisme i al-Gazzali. Una baralla motivada pel que Llull considera una blasfèmia conclou en la detenció i empresonament d'aquest servidor, que se suïcida a la cel·la. En aquest període Llull escriu Compendi de la lògica d' Agatzell i el Llibre de la contemplació en Déu. Després de la mort de l'esclau, Llull es retira al puig de Randa (Mallorca) on troba la inspiració per escriure l´Art

abreujada d'atrobar la veritat, que ha de servir per combatre els arguments dels infidels. Un cop acabada aquesta obra, que redacta al monestir de la Real, torna a Randa per fer vida d'ermità en una cova durant quatre mesos. El 1274 l'infant Jaume li atorga cinc-cents florins d'or per fundar, a prop de Valldemossa, el col·legi de

Miramar, on s'havia d'ensenyar la llengua àrab.

El 1276 escriu el Llibre del gentil e dels tres savis. En aquest llibre un gentil rep l'ensenyança de tres savis:

un jueu, un cristià i un musulmà. Després d'escoltar-los parlar tots tres sobre els conceptes que comparteixen

–l'existència d'un déu únic, la creació del món i la immortalitat de l'ànima– cada savi l'instrueix sobre les

particularitats de la seva creença. Els tres savis dialoguen amb el gentil i cadascun el voldrà convèncer que

la seva doctrina és la correcta i argumentarà les seves idees. Al final de l'obra, quan el gentil vol comunicar

als savis el seu parer sobre quina és la veritable fe, tots tres li demanen que no els ho digui perquè d'aquesta

manera podran continuar argumentant fins arribar a una conclusió. Tot i això, Llull deixa clar que l'opció que

ha triat el gentil és la del cristianisme. En l'obra tots argumenten i escolten, no s'interrompen, són capaços

d'entendre la lògica dels discursos dels altres i no es menystenen entre ells. Un personatge femení, la

Intel·ligència, els ajuda a vèncer l'enfrontament entre les seves religions.



Entre 1279 i 1283 viatja per la Mediterrània i l'Orient Mitjà. Visita Roma, el nord de la península Itàlica, l'Imperi

Bizantí, la mar Negra, Geòrgia, Tartària, Jerusalem, Egipte, Etiòpia, Barbaria, el Regne de Granada i finalment

arribà a Perpinyà. Entre 1283 i 1285 Llull va viu a Perpinyà i a Montpeller i escriu, entre d’altres, el Blanquerna.

El 1288 va a la Sorbona per llegir la seva Art i obtingué el títol de Mestre en Arts. L'any 1289 escriu a Montpeller

l'Ars inventiva veritatis i l'Art amativa, de caràcter místic. El 1290 és rebut pel papa, Nicolau IV a qui va exposa

el seu pla d'evangelització, però no aconsegueix convèncer-lo perquè doni diners per al seu projecte.

Emmalalteix i pateix diverses visions. Es fa franciscà i, encara malalt, viatja a Tunis, on és empresonat i

condemnat a mort. La pena li és commutada per l'expulsió. Mentre surt de la ciutat l'insulten i apedreguen fins

que arriba a la nau que el conduirà a Nàpols, on escriu algunes obres.

El 1294 s'entrevista amb el nou papa, Celestí V, a qui exposa el seu projecte de fundació de monestirs, però

el nou papa renuncia al seu pontificat i es retira a fer vida d'ermità. El projecte lul·lià torna a fracassar. El 1295

escriu Descohort i acaba l'Arbre de la ciència. Més tard, des de la cort de Felip el Bell, a París, es dedica a

atacar l'averroisme, escriu l'Arbre de filosofia d'amor i, segurament, el Cant de Ramon, de caràcter

autobiogràfic.

El 1299 acaba els Proverbis de Ramon a Roma i després torna a Barcelona on Jaume II l'ha autoritzat a

predicar a les sinagogues dels seus dominis. Llull viatja altre cop a l'Orient i s'està a Xipre, Armènia i

Jerusalem. En aquestes terres un criat i un clergue que l'acompanyaven intenten enverinar-lo, però no ho

aconsegueixen.

El 1305, un altre cop a Barcelona, el rei li atorga una pensió i el fa part del seu seguici per acompanyar-lo a

Roma amb motiu de la proclamació del nou papa, Climent V. Aquest papa tampoc fa cas de les demandes

de Llull.

El 1307 viatja a Bugia, on és apedregat i empresonat de nou. A la presó escriu Disputatio Raymundi christiani

cum Hamar sarraceno. Torna a ser desterrat i la nau en què va embarcat naufraga davant les costes de Pisa.

Perd els seus llibres i ha de tornar-los a redactar.

Entre el 1309 i 1311, Llull viu a París. Ensenya a la Sorbona i escriu el poema Lo Concili, previ al concili de

Viena, i prepara la Petitio Raymundi in concilio generale ad acquirendam Terram Sanctam, en què torna a

demanar diners per a la seva causa. El concili accepta crear col·legis i organitzar una croada dirigida per Felip

el Bell, però aquestes decisions no es fan realitat i Llull torna a Mallorca. El 1313 emmalalteix i dicta el seu

testament. Embarca cap a Sicília i a Messina predica entre jueus i hi escriu quaranta obres.

El 1314 s'embarca novament cap a Tunis. El 1315 signa la seva darrera obra Liber de maiori fine intelectus

amoris et honoris. Devia morir poc després a Tunis, a Mallorca o durant la travessia. Llull està enterrat a

l'església de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca.

(Text manipulat extret de la Viquipèdia https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull)

Expressa’t

4. En grups de tres, busqueu semblances i diferències entre la vida i el pensament de Llull i

de Panikkar després d'haver escoltat i llegit els textos precedents.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Llull



5. Com ja has vist, hi ha similituds entre la vida i els pensament del Raimon dels segles XIII i

XIV i el Raimon del segle XX. Imagina que a la biblioteca del teu barri o al teu centre d'estudis

fan un seguit de conferències per commemorar l'any Panikkar i que a vosaltres us toca

presentar-ne una que parla de les connexions entre Llull i Panikkar. Prepareu aquesta

presentació oral d'uns tres a quatre minuts en grups de cinc. Primer haureu de fer-vos-en

l'esquema.

Si en vols saber més pots llegir:

http://www.catedraferratermora.cat/activitats/panikkar/lectures/ramon-llull-en-lobra-i-el-fons-de-raimon-panikkar/, http://diobma.udg.edu/handle/10256.1/4544,

http://cultura.gencat.cat/ca/anyraimonpanikkar/detalls/activitat/04-

Recorda els punts que s'han de tenir en compte quan fas un esquema:

Has de seleccionar i ordenar la informació que has escoltat i llegit, i per això cal que:

- busquis les idees clau.

- deixis clar el tema que tractaràs.

- comparis el contingut de l’esquema amb allò que saps del tema.

- les idees estiguin ordenades lògicament i que no es repeteixin en diversos punts.

Ara fes memòria també dels punts que has de tenir en compte abans de fer una exposició

oral i mentre estiguis fent-la.

Pensa a quin tipus de públic va adreçada la vostra exposició i quant temps tens per fer-la.

El grau de formalitat s’ha d’adir amb el tipus de públic, el tema i la intencionalitat.

La intervenció ha de ser expressada de manera clara i sense circumloquis.

Per captar l’atenció de l’auditori pots recórrer a preguntes retòriques, vocatius, interjeccions,

frases fetes, exclamacions...

Mira, de tant en tant, el guió que t’has fet, ja que el tens estructurat i això farà que no oblidis

cap punt de la teva exposició i que puguis fer-la de manera ordenada. A més, t’ajudarà tenir-

lo a mà si has de dir xifres, noms o citacions textuals.

Recursos per:

introduir un tema: avui tractarem de, l’objectiu d’aquesta xerrada és, per començar, el

tema de la nostra xerrada és...

marcar l’ordre: en primer lloc, d’una banda, d’altra banda, en segon lloc, per acabar, per

finalitzar, finalment...

canviar de tema: un altre punt és, el següent punt que tractaré, quant a, pel que fa a,

canviant de tema...

reforçar idees: us vull remarcar, és a dir, cal insistir, dit d’una manera més entenedora,

noteu que...

per acabar: així doncs, en conclusió, per acabar, en resum, i ja per cloure el meu discurs...

http://www.catedraferratermora.cat/activitats/panikkar/lectures/ramon-llull-en-lobra-i-el-fons-de-raimon-panikkar/

http://www.catedraferratermora.cat/activitats/panikkar/lectures/ramon-llull-en-lobra-i-el-fons-de-raimon-panikkar/

http://diobma.udg.edu/handle/10256.1/4544

http://cultura.gencat.cat/ca/anyraimonpanikkar/detalls/activitat/04-



6. Ara cadascun de vosaltres haurà d'anar a un grup diferent. En cada nou grup hi ha d'haver

una persona de cadascun dels cinc grups. Amb l'esquema a la vista faràs la teva presentació

davant dels quatre integrants del nou grup. Ells valoraran la teva exposició oral i després tu

hauràs de valorar les seves.

ASPECTES QUE CAL AVALUAR SÍ NO

1. El tema es correspon amb l'enunciat de l'exercici?

2. La intenció és clara o no acabem de veure que és la presentació d'una conferència?

3. El grau de formalitat és l'adequat segons el que demanava l'enunciat?

4. Està ben estructurat i s'expressa de manera clara sense circumloquis?

5. Utilitza els mecanismes de connexió adequats?

6. La sintaxi, la morfologia i el lèxic són els propis de la llengua catalana i no hi ha interferències d'altres llengües?

7. Ha fet servir preguntes retòriques, frases fetes o d'altres elements que serveixin per captar l'atenció del públic?

8. L'entonació i la pronúncia són les adequades a l'estàndard lingüístic?

Si tens un NO en algun d'aquests apartats, intenta modificar el teu discurs de manera que sigui

adequat i coherent. Pots demanar ajuda a algun company o companya.

Practica

7. Per parelles, llegiu els textos següents de Raimon Panikkar i ompliu els buits amb l/l·l.

Podem tornar a copsar la importància d’una actitud intercultural crítica i inte__igent, i també la responsabi__itat

de la fi__osofia, sovint colpejada pel virus de la superficia__itat d’unes anàlisis presumptament objectives,

presonera del concepte així com la tecnociència és presonera dels experiments.

Ratifico que la transició d’una cultura de guerra a una cultura de pau requereix un canvi de mythos i no

so__ament de logos, una transformació de la nostra visió de la rea__itat i no so_ament la reforma d’algunes

de les nostres idees. Aquesta transició posa en dubte unes conviccions de base profundament arre__ades en

l’home des de fa sis mil anys, durant els quals l’heroi ha estat el cavaller, sota l’aparença d’un rei, d’un noble

o d’un guerrer –també espiritual. Vèncer la inèrcia de mi__ ennis no és una empresa fàcil, perquè no podem

manipu__ar els mites a la nostra vo__untat. Podem canviar les nostres idees amb una re__ativa faci__itat,

tan bon punt ens han convençut unes idees «millors»; sovint les enterrem en la nostra ment, de manera que

no tenen una influència directa en les nostres vides. D’aquesta manera, creem una dicotomia entre la nostra

teoria i la nostra praxi. El procés és diferent quan es tracta de mites que perduren al llarg dels segles i semblen

capaços d’adaptar-se i d’adoptar sistemes conceptuals diferents. Ja hem a__udit a la persistència del mite

co__onialista en les formes modernes de «globa__ització».

(PANIKKAR, Raimon: Pluralisme i interculturalitat. Barcelona, 2010, pàg. 338)



Després de l’última guerra mundial hi ha hagut centenars de guerres que han causat més de trenta mi__ions

de víctimes, a banda dels tràgics efectes co__aterals com ara els refugiats, la misèria, les injustícies... Però

no ens hem parat a pensar si valia la pena combatre-les ni a valorar la situació desesperada a què hem abocat

tants mi__ions d’éssers humans. Malgrat que hi ha estudis històrics d’un gran valor acadèmic sobre la història

de la re__ació d’Occident amb la resta del món –sobretot durant els últims cinc-cents anys−, els occidentals

no han pres consciència de les seves accions ni de la seva responsabi__itat en la conquesta del 80 per cent

de la Terra ni tampoc de la crueltat del concepte de co__onialisme que van portar a la pràctica algunes nacions

europees. Si la tensió entre Orient i Occident augmenta, cosa que em temo que passarà, s’a__egarà aquesta

tensió com a excusa per justificar tota mena de venjances. La història dels vençuts s’escriu amb sang més

que no pas amb tinta; la sang roman en les venes de la humanitat, i només un cor molt sa__udable la pot

convertir en sang arterial.


8. Omple els espais buits amb l’opció adequada.

Se’ns parla dels molts manipuladors de les llengües sotmeses a la pressió dels mass media, dominats per la

propaganda i dirigits pel que és «rendible». Tot és un cercle complex. Manipulen la llengua ____________

(perquè/ doncs) manipulen els homes, i dominen els homes ____________ (perquè/doncs) dominen la

història: tenen poder. Tenen poder ______________ (perquè/doncs) l’han conquerit. I l’han conquerit,

_________________ (perquè/doncs) han estat més traçuts a conèixer i seguir el dinamisme de la cultura

present; han seguit el corrent, però també l’han creat.

(...)

Dir que les llengües s’empobreixen, ____________ (per què/ perquè/ per a què) la tecnocràcia arracona

matisos i aspectes de la realitat que ja no tenen incidència en l’experiència diària dels pobles, no és encara

explicar _____________ (per què/ perquè/ per a què) aquesta tecnocràcia és victoriosa i s’està imposant

__________ (tan/ tant) universalment.

(...)

No sols els nens, els homes i les dones tenien –i encara en certa manera conserven– llurs llenguatge propi,

____________ (si no/sinó) que també les distintes professions, i molt més els diversos clans. Sols una societat

uniforme i sense fesomia −¿sense classes?− pot ser monolingüista. Si tornem a descobrir el lligam intrínsec

entre la llengua i l’home ens explicarem sense dificultats el ________________ (per què/perquè) de la

multiplicitat de llengües sobre la terra.

(PANIKKAR, Raimon: Fe, hermenèutica, paraula. Barcelona. 2016, pàg.343)

Es podria dir amb Heidegger que el responsable n’és la forma de pensar dominada pel principi de raó

suficient, i que aquest és el pressupòsit necessari __________ (pel/ per al) naixement i el desenvolupament

de la ciència moderna.

(PANIKKAR, Raimon: Fe, hermenèutica, paraula. Barcelona, 2016, pàg. 331-332)



¿Què té o pot tenir a dir de propi el poble català? No certament el sistema de signes del món de les màquines.

Aquesta informàtica la pot aprendre i possiblement li calgui fer-ho, però no pot esperar, excepte individus

aïllats, de fer-hi una gran contribució. En el fons, aquest sistema semiòtic no és la creació de cap poble,

_______________ (si no/sinó) que és un «sànscrit» dels experts, encara que després se’n puguin aprofitar

els poetes.

No és per decret que es fa un poble, ni per desig de renovar o crear una llengua que aquesta refloreix o

sorgeix. Es parla millor, no quan es vol parlar millor, __________________ (si no/sinó) quan es té quelcom

millor a dir.

(PANIKKAR, Raimon: Fe, hermenèutica, paraula. Barcelona, 2016, pàg. 334)

Un poeta pot obrir un camí, però __________ (si no/sinó) troba ressonància, els homes no canviaran pas els

seus hàbits lingüístics i, _________ (si no/sinó) parlen espontàniament i creativament, no seran mai

independents. La independència d’un poble és la independència cultural, i aquesta és efecte i causa de la

independència de la seva llengua.

(PANIKKAR, Raimon: Fe, hermenèutica, paraula. Barcelona, 2016, pàg. 338)

Expressa’t

9. Com que l’altre dia vas fer la presentació de la conferència sobre les connexions entre Llull

i Panikkar, ara un amic teu t’ha demanat que facis un article sobre algun tema que estigui

relacionat amb algun dels aspectes tractats per Raimon Panikkar. Aquest article sortirà

publicat a la revista de l’associació de veïns del teu barri.

En primer lloc, llegeix aquests tres textos de Raimon Panikkar, que tracten de la pau, el diàleg

intercultural i la llengua. Després, tria un dels textos com a punt de partença per fer el teu

article. El pots començar dient: «L’altre dia vaig llegir les paraules de Raimon Panikkar i em

vaig posar a reflexionar sobre... ». Has d’escriure unes 180 paraules

A

Viure sense pau exterior és difícil; viure sense pau interior és impossible. La relació és adualista («advaita»)

És desolador i perillós viure en situació de guerra o de conflicte de qualsevol mena. El món és ple d’injustícies,

institucionalitzades o no, que destrueixen la pau. Des de l’últim conflicte mundial, més de mil cinc-centes

persones al dia cauen víctimes de les diverses guerres, al món hi ha milions de refugiats, hi ha criatures

abandonades que viuen al carrer i gent que es mor de fam. No minimitzarem pas el dolor humà, però si hi ha

pau interior encara hi ha una possibilitat de supervivència. Sense pau interior la persona es disgrega i els

pobles es destrueixen. La delinqüència, la droga i moltes altres plagues individuals i socials deriven de la

manca de pau interior. Els índexs de delinqüència augmenten en tot el món i no serà pas l’augment de les

mesures de seguretat el que ajudarà a disminuir-los.

La pau és més que una absència de conflictes armats. Si no hi ha pau dins nostre, no hi pot haver pau al

nostre voltant. La manca de pau interior origina competicions que desemboquen en derrotes que

desencadenen venjances de tota mena, declarades o no. D’altra banda, no és possible gaudir en plenitud la

pau interior si el nostre ambient humà i ecològic pateix violència i injustícia. Sense pau exterior, la pau interior

és incompleta, superficial o un estat exclusivament psicològic d’aïllament artificial de la resta de la realitat. El

bodhisattva renuncia al nirvana per alliberar tots els éssers vivents, Jesús mor per amor al món, els sants no

són insensibles al sofriment de l’univers, però cap d’ells no perd la pau interior. No hi ha cap espiritualitat

madura que propugni la «fugida del món» real i cap savi no es pot recloure en l’egoisme o en l’autosuficiència.



La relació dualista entre pau interior i exterior revela, alhora, una connexió recíproca i sui generis. La pau

interior comunica una pau exterior que nodreix la pau interior. Anàlogament, el desordre interior produeix una

lluita exterior que genera la degradació interior. Però hi ha una relació d’inter-in-dependència. ¿Oi que hem

vist persones que conserven una misteriosa i fascinadora serenitat –que no és pas insensibilitat– en situacions

injustes i catastròfiques? I, alhora, ¿oi que també hem estat testimonis de depressions inexplicables en unes

condicions de vida externament òptimes? Tot l’univers està implicat en la mateixa aventura. La filosofia de la

vida entesa com «la saviesa de l’amor» pròpia de la mateixa vida ens ajuda a superar la dicotomia entre

interioritat i exterioritat i ens permet gaudir la pau interior enmig de sofriments externs i comprometre’ns a

alleujar les injustícies sense perdre la nostra alegria interior.

(...)

La pau no la conquerim per a nosaltres mateixos ni la imposem als altres. És tan rebuda (descoberta) com

creada. És un do (de l’Esperit)

Ni les espiritualitats masoquistes ni les pedagogies sàdiques, a cap nivell, no porten a la pau. No es combat

per la pau; es combat pels drets o, si de cas, per la justícia, però mai per la pau. És una contradicció. Els

règims imposats no representen la pau per a qui els pateixen, tant si són criatures com estrangers, pagans,

rebels, pobres, famílies o nacions. Als homes d’avui dia els manca aquesta actitud tan genuïnament femenina

que consisteix a saber rebre i, en rebre, transformar el que acceptem. Per actitud femenina entenc l’aspecte

complementari d’allò que determinada mentalitat genuïnament masculina ha associat a valors positius. La no-

violència, per exemple, és típicament femenina (això no vol dir que sigui una prerrogativa exclusiva de les

dones) i, sens dubte, requereix més valor que l’actitud bèl·lica.

(...)

La pau, l’hem de nodrir i crear contínuament. No hi ha cap recepta per a la pau ni cap programa preestablert

per conquerir-la, com tampoc, un cop perduda la innocència, no la recuperem tornant a l’estat primitiu. La pau

es recrea cada vegada. És un do i una donació.

(PANIKKAR, Raimon: Pluralisme i interculturalitat. Barcelona, 2010, pàg. 365, 366 i 367)

B

És molt fàcil parlar de diàleg i de reconciliació en un pla teòric, però és molt difícil portar-ho a la pràctica, tot i

que és prou conegut que la llei del talió mai no ha portat la pau ni una justícia autèntica.

Tots ens hem de preguntar com és possible que hagin nascut uns sentiments d’antipatia i d’odi tan profunds i

violents. Aquestes preguntes no es responen amb la condemna d’actes execrables comesos per fanàtics ni

tampoc fustigant el colonialisme, el capitalisme, l’autoritarisme o la violència instrumentalitzada. Demonitzar

l’enemic és un senyal de debilitat. Preguntar-se el perquè d’alguna cosa no significa emetre judicis morals ni

buscar un boc expiatori: «Qui estigui lliure de tota culpa, que tiri la primera pedra.» Cal una ànima

veritablement gran per superar l’equivocació de la quantitat i la de la qualitat estàtica (que no contempla la

possible conversió), per adquirir la consciència que una ovella esgarriada val tant com les altres noranta-nou

(Mt 18,12; etc.).

Potser mai abans d’ara les Benaurances no havien semblat consells de «Realpolitik» més que un consol per

als dèbils amb vista a una altra vida o consells evangèlics per a una elit. Després de sis mil·lennis d’experiència

històrica sembla empíricament evident que sense un canvi en l’escala de valors la humanitat no podrà

sobreviure. És indispensable arribar a una re-conciliació, és a dir, a la convocatòria d’un concili, d’un diàleg

que permeti parlar amb llibertat i sense por. Els homes, quan es neguen a dialogar, es posen en un nivell

irracional. El diàleg polític no és una simple trobada d’individus, encara que vagin amb bona voluntat: els

dialogants porten en si el pes i la responsabilitat de la polis, que no és només la ciutat mateixa.



L’individualisme predominant a Occident dificulta la comprensió de la memòria històrica i fa oblidar massa

sovint que les croades, l’esclavitud, les guerres colonials i d’altres de més recents, resten en els arquetipus

dels pobles d’altres cultures i, sobretot, tal com ja hem dit, dels derrotats. Si som conscients de la nostra

responsabilitat, no podrem veure cap altra via de sortida que no sigui la invitació al diàleg. A Judes no el van

excloure pas de l’Últim Sopar, però no va saber o no va voler aprofitar l’ocasió de dialogar que li havien ofert

tan amorosament. El concili que desitgem no és un tribunal de justícia. La justícia commutativa corre el perill

de commutar solament el mal comès; pagar un deute en crea un altre, i no ens consolaran d’una mort amb

una altra mort. El càstig, no solament no purifica, sinó que no serveix ni de dissuasiu. Ara no és el moment de

criticar la teologia de la «redempció» o la filosofia del «boc expiatori», però potser el sistema penal vigent

encara es ressent d’una teologia sàdica inacceptable. Necessitem un nou estil de vida, també de la vida

pública.

(PANIKKAR, Raimon: Pluralisme i interculturalitat. Barcelona, 2010, pàg. 341-342)

C

La defensa de la llengua ens sembla un deure important, tot i no ser un deure absolut. Poden haver-hi valors

superiors. Però la llengua té un vincle molt estret amb la identitat d'un poble. El perill que correm no és tant la

desaparició violenta com la consumpció lenta, la degradació continuada, el desplaçament progressiu de la

pròpia parla causat per una altra parla, la possibilitat de convertir-se en un mer doblatge d'intuïcions alienes.

Les raons que poden conduir-nos vers aquesta situació són complexes, però ens proposem d'estudiar-ne la

més profunda: quina és la naturalesa específica del català? ¿En quina mesura la nostra llengua contribueix a

la vida humana en general i a la del seu poble en particular?

Això demana una reflexió fonamental sobre la naturalesa mateixa del llenguatge. Si una llengua fos només

un sistema emprat per informar i resultés més senzill fer-ho amb una altra, solament restaria un motiu

sentimental per conservar-la i, per seny, hauria de deixar pas a un altre sistema de signes més adequat a la

circumstància del moment. Es tractaria d'una operació substitutòria com la del pas de l'antic sistema monetari

anglès al sistema decimal. Les llengües, però, no funcionen de manera mecànica. Una llengua calcada d'una

altra deixa de ser creativa i, malauradament, tard o d'hora acaba per extingir-se.

La tecnocràcia dominant del món modern, malgrat la resistència dels poetes, d'alguns filòsofs i de molts

artistes, sembla voler reduir la parla a un mer complex de signes apte només per realitzar operacions

pragmàtiques. Per això no ens preocupa tant com es diu un mot correctament, sinó el que diu o el que ja no

diu.

Parlar vol dir molt més que traduir o imitar. El llenguatge és autèntic quan s'expressa en una parla que sorgeix

de l'íntim contacte amb l'esperit de la Terra, amb els homes i amb els Déus. És a dir, quan la inspiració és

pròpia. La vitalitat d'una llengua, índex màxim de la identitat d'un poble, rau en la seva creativitat, es mostra

en el caire únic amb què revela el món i es manifesta amb l'expressió genuïna amb què dona sentit al fet de

viure. La llengua depèn de la reflexió que en fan els filòsofs, però també del bombardeig televisiu o de la

propaganda política.

Hi ha quelcom de forçat en la imitació i reduplicació que comporta l'igualitarisme lingüístic o el pretès

bilingüisme. Cada home i cada poble són únics i així ho és la seva llengua. Si tot el que han de fer les

anomenades llengües minoritàries és imitar les més poderoses, no haurem guanyat altra cosa que augmentar

el poder i el domini del colonialisme lingüístic que viu i s'alimenta de les llengües dependents – colonitzades.

Pel que fa a casa nostra, valorem profundament la tasca de tots els qui, en anys difícils, “han viscut per salvar-

nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa”; gràcies a ells el català existeix. Ara, però, considerem

que cal fer una altra reflexió paral·lela que arribi al poble de Catalunya i a les seves institucions.



Els problemes prioritaris del català són, al meu entendre, metafísics i antropològics abans que tècnics i

logístics. Cal veure fins a quin punt la llengua és una estructura de la realitat o és creadora de la realitat

mateixa, amb nivells on es concreta més i més la naturalesa de l'home i de les coses. Cal veure si les coses

són fetes de vibracions traduïbles en música o en sons articulables de tal manera que, com ja deia Plató,

canviar “aquesta música” sigui més transcendental que canviar la constitució del poble que la canta. ¿És cert

que hi ha un llenguatge natural, d'arrels onomatopeiques, del qual es deriven les formes arbitràries de les

llengües, tal com les lletres es deriven dels ideogrames, i aquests dels pictogrames? ¿Podem dir sense més

ni més que és un error considerar que a l'inici so i sentit eren una mateixa cosa?

Els mots són símbols, cristal·litzacions històriques d'experiències col·lectives. Si els significats simbòlics

dipositats en els mots són compartits per tot un poble, esdevenen símbols culturals i representen el suport

intel·lectual dels seus valors. Les paraules, si verament pertanyen a la vida d'un poble, commouen, mouen i

menen a l'acció. Per aquest motiu, quan una llengua gosa absorbir-ne una altra, subreptíciament o

declaradament, intenta pervertir els seus mots, manipular les seves expressions més genuïnes, tracta, en una

paraula, de malmetre'n la parla i deformar el seu tarannà natural.

Cal esbrinar també fins a quin punt llenguatge i pensament són inseparables. ¿Podem pensar sense parlar?

¿Fins a quin punt el pensament sense el llenguatge pot arribar a transcendir l'àmbit del prelògic i, en

conseqüència, accedir al nivell purament humà? Si més no, allò que podem dir és que el pensament necessita

el llenguatge per arribar a ser plenament pensament.

Tot llenguatge humà és una forma única de veure el món. D'ací arrenca el respecte que mereix cada llengua

i el seu dret inalienable a existir. La pèrdua d'una llengua significa, doncs, la pèrdua d'un món.

(PANIKKAR, Raimon: Fe, hermenèutica, paraula. Barcelona, 2016, pàg. 298-300)

10. Llegeix en veu alta el text i feu un debat a classe sobre aquest tema. Abans, però,

reflexiona sobre les paraules de Panikkar i pensa en la teva experiència com a estudiant de

llengües. Per què les has volgut aprendre? Quin dels tres nivells has assolit? Què t'han

aportat? L'aprenentatge de la llengua t'ha servit per entendre millor la cultura del poble que

la parla? Quina relació té aquest text amb el fet que estiguis estudiant la llengua catalana?

Què penses sobre el text que has llegit de Raimon Panikkar?

És superflu remarcar la paciència, el temps i la disciplina que calen per aprendre una altra llengua. El primer

pas consisteix a passar per l'etapa preliminar de la traducció literal, és a dir, la traducció de les frases

estrangeres en la nostra llengua. En una segona etapa, però, hem d'aconseguir entendre el llenguatge de

l'altre sense haver de recórrer a la traducció. Parlar una llengua no és traduir de la nostra, és parlar i, per tant,

pensar, en aquella llengua. Al segle XIII, quan el geni precursor de la interculturalitat, el trobador, místic i filòsof

Ramon Llull, en l'època de les croades, va provar de fer una contribució pacífica per a la trobada entre les

religions, no solament va aprendre l'àrab ell, sinó que va fer els possibles per persuadir Roma perquè fundés

càtedres de copte, àrab i grec en les naixents universitats del món cristià. Monolingüisme, colonialisme i

intolerància estan íntimament relacionats.




Autoavalua’t

11. Contesta si ets capaç o no de fer aquestes accions després d’haver treballat aquesta

unitat sobre Raimon Panikkar.

Després de treballar aquesta unitat SÍ NO

Puc fer una presentació oral amb correcció i coherència davant d'un públic.

Tinc més coneixements per usar bé la ela i la ela geminada.

Puc usar els connectors adequats en textos complexos.

Puc fer un article d'opinió sobre un tema a partir dels textos que he llegit.

Puc mantenir un debat sobre el pensament de Raimon Panikkar i contrastar-lo amb les meves opinions i les opinions dels altres.

Amplia

Mística, plenitud de Vida. Barcelona: Fragmenta Editorial (Opera Omnia Raimon Panikkar, I.1),

2009.

Mite, símbol, culte. Barcelona: Fragmenta Editorial (Opera Omnia Raimon Panikkar, IX.1), 2009.

Pluralisme i interculturalitat. Barcelona: Fragmenta Editorial (Opera Omnia Raimon Panikkar,

VI.1), 2010.

Visió trinitària i cosmoteàndrica: Déu, home, cosmos. Barcelona: Fragmenta Editorial (Opera

Omnia Raimon Panikkar, VIII), 2011.

Religió i religions. Barcelona: Fragmenta Editorial (Opera Omnia Raimon Panikkar, II), 2011.

El ritme de l'Ésser. Barcelona: Fragmenta Editorial (Opera Omnia Raimon Panikkar, X), 2012.

Espiritualitat, el camí de la Vida. Barcelona: Fragmenta Editorial (Opera Omnia Raimon Panikkar,

I), 2012.

L'experiència vèdica. Barcelona: Fragmenta Editorial (Opera Omnia Raimon Panikkar, IV), 2014.

Diàleg cultural interreligiós. Barcelona: Fragmenta Editorial (Opera Omnia Raimon Panikkar,

VI.2), 2014.

Fe, hermenèutica, paraula. Barcelona: Fragmenta Editorial (Opera Omnia Raimon Panikkar,

IX.2), 2016.

http://www.fragmenta.cat/ca/cataleg/Omnia/4145

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fragmenta_Editorial



















unitat didàctica nivell suficiència - cpnl.cat · el 1294 s'entrevista amb el nou papa,...

Documents