unitat v: models de mercat
DESCRIPTION
Unitat V: MODELS DE MERCAT. En aquest tema intentarem respondre preguntes com …. Perquè el preu de la benzina és tan elevat ? Perquè una llaminadura val 5-10 cèntims i sembla que mai pugen el preu? - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
UNITAT V: MODELS DE MERCAT
EN AQUEST TEMA INTENTAREM RESPONDRE PREGUNTES COM… Perquè el preu de la benzina és tan elevat?
Perquè una llaminadura val 5-10 cèntims i sembla que mai pugen el preu?
Perquè hi ha una diferència de preu tant gran entre una motxilla Eastpack i una altra de qualsevol marca?
ESTRUCTURES DE MERCAT Són les característiques que permeten diferenciar els
diferents tipus de mercat que hi ha a nivell teòric:
1. Grau de concentració: nº empreses2. Homogeneïtat del producte3. Poder de mercat influència en el preu4. Intensitat de la competència5. Barreres d’entrada i sortida6. Grau de transparència: existència d’informació
1. GRAU DE CONCENTRACIÓ Nombre d’empreses i consumidors que té un producte. Posem exemples...
1 productor? Pocs productors? Molts productors?
2. HOMOGENEÏTAT Un producte és homogeni si al consumidor li és
indiferent comprar-lo en una empresa o en una altra. No hi ha diferències significatives entre el producte que
ofereixen les diferents empreses. Quan un producte te alguna qualitat, tangible o no, que
el diferencia dels altres als consumidors no els hi donarà igual on comprar-lo.
Exemples? Mercat de les pomes, benzina
3. PODER DE MERCAT Poder d’una empresa per influir sobre el preu. Suposa conèixer si una empresa per ella mateixa te
poder per influir sobre els preus o si el preu sorgeix del regatig de l’oferta i la demanda.
Exemples? Queviures vs. Renfe
Diem que les tendes de queviures són preuacceptants (posa als productes el preu que els imposa el mercat) mentre que els monopolis són preudecisors
PODER DE MERCAT
4. INTENSITAT DE LA COMPETÈNCIA Tensió amb la que lluiten les diverses empreses dins del
mercat per vendre més
Guerra comercial, guerra de preus, publicitat agressiva, ressaltar característiques del producte…
Com més tècniques per arrebatar un tros de pastís del mercat utilitzin les empreses, es podrà parlar d’una major intensitat de la competència.
5. GRAU DE TRANSPARÈNCIA La informació amb la que compten compradors i
venedors sobre un mercat.
Parlem d’informació perfecta quan tots els agents econòmics ho saben tot sobre el mercat –situació impossible-. Per exemple: Coneixen el preu al qual les empreses estan disposades a vendre i els consumidors a comprar.
Com més informació hi hagi i menys costosa sigui d’aconseguir, el mercat gaudirà d’un major grau de transparència.
6. BARRERES D’ENTRADA I SORTIDA Les barreres d’entrada i sortida són totes aquelles
circumstàncies que dificulten l’entrada de noves empreses a un mercat i/o la sortida de les empreses que ja existeixen del mercat.
Limiten el nombre de competidors i poden arribar a fer romandre a empreses en un mercat fins i tot quan aquestes tinguin pèrdues.
BARRERES D’ENTRADA
Factors que impedeixen l’enrada de noves empreses a un mercat
Algunes d’elles: Avantatges en costos: quan una empresa pot produir més barat per
un avantatge tecnològic, per tenir matèries primeres, o qualsevol altre factor, economies d’escala preu més baix que la competència. (Decathlon)
Diferenciació del producte: la marca és important, fidelitza al consumidor, importància publicitat i les modes. (Asics, Nike)
Inversions de capital i economies d’escala: mercats on es necessiten inversions molt importants per accedir-hi. (Telefonia, Internet)
Lobbies amb poder polític: grups de poder que afavoreixen que es facin determinidades activitats. ( armes)
La monopolització d’un factor productiu (coltan)
BARRERES DE SORTIDA Costos que tindria qualsevol empresa per abandonar un
determinat mercat o les pèrdues ocasionades per no recuperar part de la inversió
ESQUEMA DELS MODELS DE MERCAT
*Competència Perfeta:
Tipus de *Competència imperfectaMercat - Monopoli
- Oligopoli - Competència Monopolística
EL MERCAT IDEAL: LA COMPETÈNCIA PERFECTA Sabiem que el mercat proporcionava de manera
automàtica el preu i les quantitats d’equilibri (s’autoregulava).
Això satisfeia tant consumidors com productors
Però, perquè això és doni cal que es compleixin algunes condicions...
EL MERCAT IDEAL: LA COMPETÈNCIA PERFECTA Totes les característiques que el diferncien només es
donen a nivell teòric o ideal En la realitat mai compleix totes les característiques Anem a analitzar-les:
Molts compradors i venedors Les empreses no tenen poder de decisió sobre el preu El producte és homogeni Plena llibertat d’entrada i sortida Informació perfecta i gratuïta
LA COMPETÈNCIA PERFECTA: ELEVAT GRAU DE CONCURRÈNCIA Pel que fa al grau de concurrència:
Molts compradors i venedors Com hi ha tants, no poden influir en el preu ens dona el
preu més baix en el qual estan d’acord compradors i venedors
No passa allò de: 1 sol venedor: O em compreu a mi o no compreu 1 sol comprador: O m’abaixeu el preu o no compro
Si un venedor decideix pujar el preu per guanyar + diners, hi haurà molts altres que el mantindran i s’emportaran la seva demanda
LA COMPETÈNCIA PERFECTA: HOMOGENEÏTAT DEL PRODUCTE Pel que fa a la homogeneïtat del producte:
El producte ha de ser homogeni: tenir les mateixes caracterísitiques en tots els llocs de venda
Si algun venedor aconsegueix diferenciar el producte, podrà vendre’l a un preu diferent
LA COMPETÈNCIA PERFECTA:PODER DE MERCAT (SOBRE ELS PREUS) Pel que fa al poder sobre els preus:
Les empreses són preuacceptants Venen al preu establert pel mercat No poden influir en la fixació de preus Prenen el preu com una dada Si una empresa varia el preu perdrà tota la seva clientel·la,
donat que com el producte és homogeni cap consumidor voldrà comprar el producte més car.
LA COMPETÈNCIA PERFECTA:LLIBERTAT D’ENTRADA I/O SORTIDA Pel que fa a la llibertat d’entrada i sortida
Qualsevol comprador o venedor pot incorpor-se al mercat o sortir-se’n quan vulgui
No s’obstaculitza l’entrada de nous competidors
Solen ser negocis que no requereixen gran infraestructura, ni capital.
Això provoca que hi hagi molta competència i que tant sols les empreses que puguin cobrir costos venent els productes al preu de merca tsobrevisquin.
LA COMPETÈNCIA PERFECTA:INFORMACIÓ LLIURE I GRATUÏTA Pel que fa a la informació:
Productors i consumidors tenen informació plena pel que fa a les condicions del mercat
Venedors saben quan els altres pugen o baixen el preu i compradors saben on es ven més barat.
Informació sense cost: de despláçament,...
LA SOLUCIÓ ÒPTIMA Si es donen les condicions de competència perfecta el
productes es venes al preu més baix possible Mercat eficient
FUNCIONAMENT DEL MERCAT DE COMPETÈNCIA PERFECTA L’oferta i la demanda determinen un preu d’equilibri i les
empreses decideixen quan volen produir
El mercat determina un preu i les empreses l’accepten preuacceptants
Les decisions dels productors no afecten els preus.
La decisió clau: cal produir o no? I si produïm, quant?
FUNCIONAMENT DEL MERCAT DE COMPETÈNCIA PERFECTA L’oferta i la demanda determinen un preu d’equilibri i les
empreses decideixen quan volen produir
El mercat determina un preu i les empreses l’accepten preuacceptants
Les decisions dels productors no afecten els preus.
La decisió clau: cal produir o no? I si produïm, quant?
POSEM L’EXEMPLE D’UN MERCAT DE TARONGES
Mercat de taronges Empresa individual
La corba de demanda del MERCAT de taronges és com la coneixem nosaltres
Però per l’empresa individual, la corba de demanda és horitzontal perquè la seva quota de mercat és molt petita. Les variacions en la seva producció no alteren el preu d’equilibri.
Per tant, cada empresa individual produirà a partir de la seva corba d’oferta, que està condicionada pels costos de producció.
LA COMPETÈNCIA PERFECTA I ELS BENEFICIS
Tota empresa tracta de maximitzar els seus beneficis. Els beneficis en competència perfecta es maximitzen
quan el Cost Marginal és igual a l’ingrès marginal. En competència perfecta l’ingrés marginal és igual al
preu es maximitzaran beneficis quan preu = CMg.
LA COMPETÈNCIA PERFECTA I ELS BENEFICIS En competència perfecta només es poden obtenir
beneficis en el curt termini, A llarg termini no perquè no existeixen barreres
d’entrada. Si hi ha beneficis en un mercat, més productors anairan
a aquell mercat Si hi ha pèrdues les empreses marxaran
A llarg termini el mercat s’estabilitzarà en aquell punt en el que no hi hagin beneficis ni pèrdues.
L’EVOLUCIÓ DEL MERCAT DE COMPETÈNCIA PERFECTA Creixement: els venedors obtenen beneficis extraordinaris
entren en el mercat nous productors
Saturació: amb l’entrada de nous venedors augmenta l’oferta del bé. Com els productes són no diferentciats, l’excés d’oferta fa que baixin els preus.
Estancament: els beneficis tendeixin a la baixa i acaben desapareixent. Els productors abandonen els mercat o noves formes de producció.
Estabilització: empreses abandonen el mercat i les poques supervivents recuperen clientela i tenen uns beneficis mínims.
LA CONCENTRACIÓ DE CAPITALS Hem parlat de la solució òptima, però en la realitat, en
els mercats capitalistes es dona la concentració de capitals
La concentració de capitals és el procés en virtud del qual les empreses es van unint les unes a les altres per aconseguir una dimensió més gran i amb més poder al mercat, a costa de la competència.
La concentració de capitals dóna peu als mercats de Competència Imperfecta
LA CONCENTRACIÓ DE CAPITALS
Es dóna a totes les economies del món a finals del s. XIX: aparició de grans empreses.
Orígens, molts i variats: Alts costos que suposa incorporar noves tecnologies que fa
que les empreses s’uneixin per poder afrontar-los Alts costos d’inversió Empreses unides poden actuar en diverses activitats
interrelacionades: ex: diaris i televisions Els governs també han afavorit la concentració, amb
empreses nacionals molt potents.
ELS MERCATS DE COMPETÈNCIA IMPERFECTA Característiques:
Grau de concurrència: poc nombrós.
Les empreses no són preu-acceptants, sinó que poden fer variar el
preu de mercat
Els productes no són homogenis. No són homogenis en competència
molnopolística, hi ha diferències mínimes a l’oligopoli i en el cas del
monopoli el producte és únic.
Existeixen barreres d’entrada i sortida
Informació no perfecta: oferents posició de domini
La Demanda a la qual fan front les empreses té pendent negatiu: per
vendre més haurà de baixar el preu
ELS MERCATS DE COMPETÈNCIA IMPERFECTA
1. Monopoli2. Oligopoli3. Competència Monopolística
1. EL MONOPOLI
És aquell tipus de mercat on hi ha un únic oferent del producte.
Té capacitat per determinar el preu La corba de demanda a la que fa front l’empresa és la
mateixa que la corba de demanda de mercat. La pregunta que es fa un monopolista: quan produir i a quin
preu? Te beneficis a llarg termini, donat que existeixen barreres
d’entrada que impedeixen que més empreses puguin competir.
Exemple: Renfe.
CAUSES DE L’APARICIÓ DEL MONOPOLI
Control exclusiu d’un factor productiu per part d’una empresa o
domini de les fonts més importants de primeres matèries.
Concessió d’una patent: exclusivitat del dret fabricar un producte
durant un temps determinat.
Interés per part de l’Estat de ser l’únic oferent d’un producte
determinat: bé sigui per guanyar diners com per oferir un servei
que si no no s’oferiria.
Existència d’un mercat de mida gran amb elevats costos: monopoli
natural. Costos mitjans disminueixen a mesura que es produeix el
bé.
CONSEQÜÈNCIES DEL MONOPOLI Preu de venda més alt que el preu que fixaria el mercat i
nivell de producció inferior. Beneficis més grans que en competència perfecta. Consumidor/a surt perjudicat/da
MESURES: POLÍTIQUES REGULADORES Dividir el monopoli en 2 o + empreses Imposició per part de l’estat del preu que ofereix el
monopolista: per evitar els beneficis extraordinaris Per situar-lo al preu de competència perfecta
Legislació: foment de la competència mitjançant lleis antimonopoli
Imposar impostos al monopolista perquè caiguin els seus beneficis
L’OLIGOPOLI
Mercat oligopolístic: nombre reduït de venedors
Cert poder de mercat: tenen control sobre els preus
Característica bàsica: interdependència estratègica. Els
plans d’una empresa dependen de la conducta dels seus
rivals.
L’actuació d’una empresa afecta molt a les altres
empreses.
Exemples: OPEP (productors de petrolo), sector financer
(pocs bancs controlen el mercat)
OLIGOPOLIS
LA FIXACIÓ DE PREUS EN L’OLIGOPOLI
Fixen preus segons les seves previsions del que esperen vendre (demanda) i tenint en compte les possibles reaccions dels rivals.
Dus Estratègies: Amb Col·lusió: cooperen entre elles càrtel Sense col·lusió: competeixen1. Polítiques comercials d’anticipació: endevinar accions2. Guerres de preus: redueixen preus per guanyar quota de mercat
es queda (Cas del Tabac)3. Lideratge en preus: una empresa líder del mercat fixa el preu i les
altres condicions de l’oferta. (Repsol)
OLIGOPOLI SENSE COL·LUSIÓ Tres maneres de fixar preus:1. Anticipació: una empresa creu que les altres
baixaran/pujaran preus i actuen conseqüència.2. Lideratge de preus: una empresa líder marcarà el preu i el
funcionament del mercat. Les altres seguiran l’estratègia.3. Guerres de preus: si una empresa baixa el preu, com els
productes són homogenis, guanyarà la clientela de la resta. Per això la resta baixaran el preu. Si entren en una guerra de preus, acabaran baixant els preus i els consumidors seguiran beneficiats.
OLIGOPOLI COOPERADOR Arribar a acords oligopolistes: càrtels. Ofereixen el
producte al mateix preu i es reparteixen el mercat o fixen quantitats per condicionar els preus.
ELS OLIGOPOLIS COOPERADORS: CÀRTELS Acords oligopolístics de preus o quantitats
Es comporten com si fos un monopoli: limiten vendes i fixen preus.
Divisió del mercat es pot efectuar de diverses formes: a parts iguals, segons distribució d’altres anys, geogràficament...
OPEP: fixen barrils de petroli que vendran
ELS OLIGOPOLIS COOPERADORS: CÀRTELS Es comporten com si fos un monopoli i així gaudeixen dels
seus avantatges com a empresa
Normalment aquests acords estan prohibits per les lleis de defensa de la competència. Solucions: pactes secrets prendre una empresa com a líder i seguir el que fa
Problema: són acords inestables. És beneficiós actuar com a cartel, però també trencar l’acord i emportar-se major quota de mercat i així augmentar els beneficis individuals.
OPEP: fixen barrils de petroli que vendran
DILEMA DEL PRESONER La policia arresta dos sospitosos. No hi ha proves
suficients per condemnar-los i, després d'haver-los separat, els interroga i els ofereix el mateix tracte.
Si un confessa i el seu còmplice no, el còmplice serà condemnat a la pena total, deu anys, i el primer serà alliberat.
Si un calla i el còmplice confessa, el primer rebrà aquesta pena i serà el còmplice que surti lliure.
Si ambdós romanen callats, tot el que podran fer serà tancar-los durant sis mesos per un càrrec menor.
Si ambdós confessen, ambdós seran condemnats a cinc anys
DILEMA DEL PRESONEREl presoner B calla El presones B
Confesa
El presoner A calla Ambdòs condemnats a 6 mesos
A és condemnat a 10 anysB surt lliure
El presoner A confessa A surt lliureB condemnat a 10 anys
Tots dos condemnats a 5 anys
OLIGOPOLI NO COOPERADOR: LA GUERRA DE PREUS Guerra per baixar els preus Si una empresa oligopolística redueix pre u i les altres no
ho fan, els seus ingressos augmentaran. Però normalment totes els baixen Si totes baixen en la mateixa proporció, la quota de
mercat (% de participació d’un empresa en el mercat) no es veurà modificada.
En canvi hauran disminuït els ingressos obtinguts
EFECTES DE LA CONCENTRACIÓ ALS MERCATS
1. Preus més alts i majors quantitats2. Més desfavorables per al benestar social3. Poden obtenir guanys només gràcies al seu poder:
menys favorables a la innovació.4. Retard en venda de productes nous5. Més descurades en la qualitat del producte o servei
que ofereixen6. Gran influència política i social: contaminen més, no
fan cas de lleis laborals, influencien les polítiques dels governs...
LA COMOPETÈNCIA MONOPOLÍSTICALA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA
3. LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA
Algunes empreses recorren a la diferenciació del producte
per aconseguir avantatges en el mercat.
Per tant, al diferenciar el seu producte els béns i serveis
deixen de ser homogenis.
Aquesta és la situació més freqüent a la realitat.
La competència monopolística és aquell mercat en el qual
hi ha un gran nombre d’oferents que venen el seu producte
que intenten diferenciar del que venen els altres
LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA
Característiques:
1. Gran nombre d’oferents: elevat grau de concurrència. Mercat
atomitzat: moltes empreses i cap té una quota de mercat
substancial.
2. Productes semblants, però no idèntics. La diferenciació de béns és
clau.
3. Les empreses tenen un cert domini sobre els preus. És a dir,
tenen un cert poder de mercat, però limitat. Pot vendre el seu
producte una mica més car que els competidors sense perdre tots
els clients . Cal tenir en compte la fidelitat de la clientela.
LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA
4. Les tècniques de màrqueting i publicitat juguen un paper molt
important.
5. Les marques tenen un rol clau pel que fa a la diferenciació del
producte i el poder de mercat. Moltes persones disposades a pagar la
marca.
6. No hi ha barreres d’entrada i sortida, més enllà de la diferenciació.
7. Aquest mercat s’acosta a la competència perfecta pel que fa al gran
nombre i rivalitat entre venedors. Però s’aproxima al monopoli quan té
captada una certa clientela i pot pujar preus sense perdre ingressos.
8. Corba de demanda amb inclinació negativa
LA COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA Exemples típics de competència monopolística:1. Refrescos de cola: coca-cola i pepsi2. Marques de roba esportiva: Nike, Adidas,...hi ha moltes marques
de roba, podem comprar aquest producte a diferents preus, però les marques és un distintiu, una diferenciació del producte.
També empreses com els restaurants o els gimnasos on a part del preu importen altres varaibles: el tracte amb el client, la publicitat.
COM ES POT DIFERÈNCIAR UN PRODUCTE? Qualitat Preu Servei ofert al consumidor Disseny Garantia Publicitat: atribució de qualitats al producte Marca Servei post-venda
COMPETÈNCIA MONOPOLÍSTICA I PUBLICITAT
Quin paper hi juga la publicitat?? Incentius Diferenciació Enganys Informació als consumidors Manipulació de la despesa
S’hi val tot amb la publicitat?
COCA-COLA VS PEPSI I GALAXY VS IPHONE http://www.youtube.com/watch?v=fnQkLiG9f9g http://www.youtube.com/watch?v=xS0VK9NX808
http://www.youtube.com/watch?v=nGyiRLUxI-4
CONSEQÜÈNCIES DE LA COMPETÈNCIA IMPERFECTA
Externalitats: costos socials
Poder de mercat
Distribució de la renda insatisfactòria
No solidaritat en la conducta social
Desequilibri en el creixement i desenvolupament
Major preu productes i menor quantitat
Necessitat d’intervencions
El consumidor surt perden
EXERCICI DE REPÀS: COMPLETA A LA TEVA LLIBRETA EL SEGÜENT QUADREMercat Grau de
Concentració
Domini sobre preus
Homogeneïtat producte
Informació
Barreres Alguna característica +
Exemple
Comp.Perfecta
Monopoli
Oligopoli
Com. Monop
EXERCICI A quin mercat creus que pertanyen a Espanya els
següents productes? Automòbils Taronges Telèfons mòbils Vi Ribera del Duero Transport aeri viatgers Refrescos de tònica Sistemes operatius per ordinadors Llibres de text Petroli