CECÍLIA D’URGELL, GERMANA DE JAUME EL DISSORTAT,DARRERA REPRESENTANT D’AQUESTA FAMÍLIA COMTAL

A CATALUNYAVirgínia Costafreda Puigpinós

URTX

278 URTX

Abstract

Cecilia de Urgell se vio plenamente afectada por los trágicos acontecimientos que se desencadenaron con elcambio de dinastía impuesto por el Compromiso de Caspe. Como el resto de mujeres de su familia quedó en la mi-seria con el proceso y la confiscación del condado a su hermano el conde de Urgell. El estudio de los capítulos ma-trimoniales con el vizconde Bernat de Cabrera y de su testamento permite acercarnos a la que fue la últimarepresentante de la familia de Urgell en Cataluña.

Cecilia of Urgell was terribly affected by the tragic events that broke out with the change of dynasty imposed by the“Compromiso de Caspe” (Agreement of Caspe). Like the rest of the women in her family, she fell into abject povertyafter the prosecution of the count of Urgell, her brother, and confiscation of the county from him. The study of her ma-rriage contract with viscount Bernat of Cabrera and her last will allow us to get closer to the figure that was the lastmember of the Urgell family in Catalonia.

Paraules clau

Segle XV, comtes d’Urgell, vescomtes de Cabrera, comtat de Mòdica, Bellesguard.

CECÍLIA D’URGELL, GERMANA DE JAUME EL DISSORTAT,DARRERA REPRESENTANT D’AQUESTA FAMÍLIA COMTAL A CATALUNYA

279URTX

Introducció

La vida de Cecília d’Urgell abasta des delperíode de crisi política i social de finals delsegle XIV i principis del segle XV i s’acaba ales portes de l’inici de la guerra civil, l’any1460. Aquesta dama va ser no tan sols tes-timoni d’uns anys transcendentals en la his-tòria de Catalunya, com a conseqüència dela mort del rei Martí l’any 1410 sense havernomenat successor, sinó que també es vaveure involucrada en algun dels seus suc-cessos més cabdals.

Com a germana del frustrat successor a lacorona d’Aragó, el comte Jaume d’Urgell, vaviure des de primera fila els anys convulsosde l’interregne fins a la imposada decisió delscompromissaris de Casp. A partir d’aquestmoment es va veure arrossegada per la cai-guda del seu germà, la confiscació del comtati la pèrdua de tots els béns. Va haver de sofrirdetencions, presó i una vida errant i miserableal costat de les altres dones de la família. Vasortir d’aquesta penúria econòmica en casar-se amb el vidu vescomte de Cabrera. Tot i queaquest va morir al cap de pocs anys, li va dei-xar un llegat per a poder viure dignament.L’estudi de diversos documents, principal-ment els seus capítols matrimonials amb Ber-nat de Cabrera, així com el seu testament,permet aprofundir en el coneixement de laque va ser la darrera representant de la fa-mília comtal d’Urgell a Catalunya.

Els anys del comtat d’Urgell fins a lamort del rei Martí

Els pares de Cecília foren el comte Pered’Urgell i Margarida de Montferrat. El comte

Pere era nebot del rei Pere el Cerimoniós i laseva mare era filla del marquès de Montfe-rrat i d’Isabel de Mallorca. El seu naixementesdevingué segurament a Balaguer peròdesconeixem quin any, probablement en ladècada dels anys vuitanta del segle XIV. Seriala segona de les filles que arribaria a l’edatadulta, després de la gran Elionor i d’ungermà i una germana que moriren de petits.Després nasqueren una altra germana, Isa-bel, que professà al monestir de Sixena i tresnois, Jaume, Tadeu i Joan. Els dos darrersvan morir joves.1

La primera referència documental de Cecíliaque s’ha pogut localitzar és en el testamentdel seu pare el comte Pere, que redactà lesseves últimes voluntats l’any 1408. Aquestdocument fou consultat per Montfar a l’ArxiuReial de Barcelona però, darrerament, estàil·localitzable. Segons aquest investigador,Cecília d’Urgell va ser una dona molt bonicai el seu pare va deixar-li de dot 23 mil florinsd’or d’Aragó, estant concertat el seu matri-moni amb el fill del comte de Cardona i ambels capítols fets i firmats. En les disposicionsdel comte també es contemplava el mana-ment que de les possibles filles del seu hereudues fossin dotades per casar-se i la restafossin posades com a religioses en monestirsde la corona d’Aragó. Aquest sistema és elque va seguir en el cas de les seves pròpiesfilles, ja que va dotar per casar-se a Elionor ia Cecília, i, en canvi, va fer ingressar al mo-nestir de Sixena l’altra filla Isabel.

Un dels episodis més repetits de la vida deCecília, que prové de la narració de LorenzoValla, és el de la proposta de matrimoni ambel vidu Martí l’Humà l’any 1409. Així, el rei

1 D. MONTFAR-SORTS (1853), Historia de los condes de Urgel, Barcelona, Colección de Documentos Inéditosdel Archivo de la Corona de Aragón, v. II, p. 251-278.

280 URTX

tenia dues candidates que eren donzelles dellinatge reial i que s’havien criat al seu palauen companyia de la seva esposa. Una eraCecília d’Urgell i, l’altra, Margarida de Pra-des, que fou l’elegida, segons Valla, per nodonar més preeminència al comte d’Urgell.2Aquesta notícia sobre la presència de Cecí-lia a la cort de la reina Maria no consta do-cumentalment, en canvi, sí que hi figura lanéta del comte de Prades. Segons Monfar elcasament amb Margarida es va realitzar a laresidència reial de Bellesguard amb la pre-sència de Jaume d’Urgell, que estava casatamb la germana del rei, Isabel. També hi as-sistiren el papa aragonès Benet XIII, el frarevalencià Vicenç Ferrer i la reina vídua delgermà del rei Violant de Bar. En aquells mo-ments, la família no es podia imaginar queaquests personatges serien uns grans cons-piradors contra els interessos del comted’Urgell en la successió de la corona a lamort del rei Martí.

A partir del procés del comte d’Urgell ide la seva família

No tornen a aparèixer notícies de Cecília finsdesprés de la rendició del comte d’Urgelldavant del nou rei Ferran de Castella. Cecíliaes trobava a Balaguer durant el setge, enuna clara mostra del suport que donava alseu germà Jaume. Les dones de la casad’Urgell foren desposseïdes de tots els seusbéns, el castell Formós de Balaguer va serlliurat al saqueig i tota la família del comtetraslladada a Lleida.

A diferència de la seva germana Elionor, Ce-cília no fou processada, ja que no seria ne-cessari, al no posseir cap dels senyorius delcomtat d’Urgell. De tota manera, durant elprocés de Jaume d’Urgell alguns testimonismencionen la seva germana Cecília. Així, unnotari de Balaguer testificava que havia sen-tit dir que el comte va fer un tracte amb elduc de Clarence, pel qual aquest es casariaamb Cecília d’Urgell i seria hereu del comtaten cas que el mateix comte morís sense fillsmascles. Així mateix, un cavaller interrogattambé declarava que la comtessa mare trac-tava malament la infanta Isabel i no gaire béa Cecília, ja que aquesta donava suport a laseva cunyada i no es volia assemblar a la

mare. Per altra part, que el matrimoni de Ce-cília amb el fill del comte de Cardona estavatractat i fet ens ho confirma la seva pròpiamare en la declaració d’aquest mateix pro-cés.3 De tota manera, aquest casament noes va realitzar, segons Montfar perquè lacomtessa Margarida no va voler, per no ha-ver ajudat el comte de Cardona al seu fill.Per la seva banda, el fill del comte de Car-dona ja es va comprometre de seguida ambJoana de Prades, germana de la reina víduaMargarida. Els seus capítols matrimonials esvan signar pocs dies després de la con-demna del comte d’Urgell a presó perpètuai confiscació dels seus béns.4

La família del comte fou obligada també atraslladar-se a Saragossa, arran de la fas-tuosa coronació dels nous reis, havent d’es-perar sempre la gràcia reial per poder pagarles seves despeses, ja que tot els havia estatembargat. A més, allí es va continuar elprocés contra la mare i la germana Elionor.Després, per tal de prosseguir el procés, lacomtessa Margarida i les seves filles hague-ren de seguir al rei a Morella, on aquest aprincipis d’agost tractà amb el papa Benet iVicenç Ferrer l’afer del cisma.

Durant tot aquest temps, la comtessa mareva continuar intentant alliberar el seu fill,però fou víctima d’una conspiració d’espiesi estafadors que ho anaren a explicar al rei.Aquest manà al seu fill l’infant Joan que dis-simuladament anés a Lleida i detingués lacomtessa i les filles, juntament amb altrespersones de la confiança d’aquestes i tambéels seus criats, i que s’apoderés dels papersque trobés. Foren acusades de procurar alli-berar el comte, per suscitar una guerra civil,i d’intentar assassinar el rei. El que semblacert és que la comtessa estava disposada acasar Cecília amb algú que alliberés el fill i,fins i tot, s’avenia a casar-la amb el carcellerque, suposadament, vigilava el comte. Elsconspiradors declararen que preferia donar-la a aquest, si treia el fill de la presó, que aBernat de Cabrera que la demanava per mu-ller i que encara li feia el dot.5 Finalment, el29 d’octubre de 1414 el rei decretà la presóper a la comtessa Margarida, les seves fillesElionor i Cecília, i altres implicats entre criatsi religiosos.6

2 L. VALLA (2002), Historia de Fernando de Aragón, Madrid, Akal, p. 134.3 M. BOFARULL I DE SARTORIO (1868), Proceso contra el último conde de Urgel y su familia, Barcelona, Co-lección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, núm. 46, v. I, pp. 112-115 i 381.4 Els capítols matrimonials es van signar l’1 de gener de 1414. Arxiu Ducal de Medinaceli (ADM), Còpiadepositada a l’Arxiu de Poblet, Fons Prades, rotlle 84, fotograma 657-658.5 D. MONTFAR-SORTS (1853), Historia de los condes de Urgel, Barcelona, Colección de Documentos Inéditosdel Archivo de la Corona de Aragón, v. II, p. 578-580 i 588.6 A. GIMÉNEZ SOLER (1901), «Don Jaime de Aragón último conde de Urgel», Memorias de la Real Academiade Buenas Letras de Barcelona, v. VII, p. 188.

281URTX

Des de Lleida foren traslladades a Cullera,on arribaren a primers de desembre. L’alcaiddel castell, Francesc Martorell, pare del fa-mós escriptor Joanot Martorell, va ser l’en-carregat de custodiar les presoneres. Entrealtres despeses, feia pagar un capellà per ales misses diàries i els serveis fets a la com-tessa i les filles.7

Per altra banda, les actuacions contra altresmembres de la família comtal continuaven.

El mes de gener, el rei havia pres les dues fi-lles grans a la infanta Isabel, tot i la deses-perada carta que aquesta va enviar-li perevitar separar-se de les nenes. Les havia fettraslladar primer a València i després a Cas-tella on van créixer.8 Pel que fa a la comtessaMargarida i les seves dues filles foren con-duïdes a l’alqueria de Rascanya, a l’horta deValència. Montfar també ens assabenta quela comtessa i les filles havien d’usar roba llo-gada i ordinària que el rei els subministrava

7 J. VILLALMANZO (1995), Joanot Martorell: biografía ilustrada y diplomatario, València, Ajuntament de Valèn-cia, p. 65.8 A. GIMÉNEZ SOLER (1901), «Don Jaime de Aragón último conde de Urgel», Memorias de la Real Academiade Buenas Letras de Barcelona, v. VII, p. 380.

Fragment del retaulede l’església

parroquial d’Albesa.El feren realitzar

els pares de Cecília, Pered’Urgell i Margarida deMontferrat i hi figuren

els seus escuts.Foto: Virgínia Costafreda.

282 URTX

a través del carceller. El procés contra lacomtessa continuava i els advocats que vaelegir no volien defensar-la. Finalment, tro-baren dos lletrats que s’encarreguessin dela defensa i aquests a mitjan de juny recla-maven per escrit contra la pretensió del fiscque demanava que la comtessa fos tortu-rada. Tot i que els testimonis contra la com-tessa eren provats perjurs, lladres i finshomicides, el 29 de juliol de 1415 es van do-nar per provats els delictes de què se l’acu-sava i es va pronunciar la sentència des dela mateixa alqueria de Rascanya.9 La com-tessa fou condemnada per haver intentatmatar el rei i suscitar una nova guerra civil iva ser reclosa de per vida al castell de Mo-rella. Les seves filles Elionor i Cecília forentraslladades al monestir de Sixena. La du-resa de la sentència contra la comtessa vacoincidir en el temps amb un agreujamentde la malaltia renal del rei, que va sofrir ungreu atac amb forts dolors, com ell mateixcomunicava a primers d’agost des de Valèn-cia als monjos de Poblet, a qui demanavaque fessin pregàries per ell.10 Aquesta coin-cidència hauria inclinat realment l’opinió delmonarca a creure que s’estava atemptantcontra la seva persona i se l’intentava em-metzinar,11 tot i la inversemblança de lesacusacions contra la comtessa d’Urgell.Aquesta malaltia fou la causa de la mort delrei alguns mesos després.

Tornem a tenir notícies de la família el mesde juny de 1416 quan les germanes Elionori Cecília demanen al nou monarca Alfonsque intercedeixi perquè siguin acollides a lacomanda de Corbins, ja que a Sixena es mo-ren de pesta. De la carta es desprèn que lafamília del comte era mal vista de tothom,pel temor de ser sospitosos davant el rei.Pocs dies després, a finals de juny, és la ma-teixa infanta Isabel qui escriu al rei des deSudanell, ja que amb les seves cunyadeshan hagut d’abandonar el monestir per lapesta i no troben lloc on les vulguin acollir,per por de no plaure al monarca. El rei Al-fons torna a intercedir perquè en els mones-tirs i per part dels oficials reials les acullin.12

Tot i que el rei Alfons va concedir tres-cents florins anuals de renda a la comtessaMargarida i a cada una de les filles, les or-dres no eren acomplertes pel batlle generalde Catalunya i el mateix rei el mes d’agostde 1418 es queixava d’aquest retard.13 Iencara el mes de gener següent Elionor iCecília escrivien al rei des de Balaguer peraconseguir que aquest les ajudés ja quesuportaven grans misèries. El mateix diatambé ho feia la infanta Isabel des d’Alco-lea de Cinca, aprofitant la mateixa personaque els portaria la carta a la cort, i quei-xant-se que les rendes de la vila que el reili havia venut, a canvi del seu dot, no lespodia cobrar.

El projecte de casament amb el vescomtede Cabrera

El vescomte Bernat de Cabrera va romandrea Sicília durant l’interregne, exercint el seucàrrec de mestre justicier i intentant contro-lar els afers de l’illa. Després de la resolucióde Casp va ser capturat i empresonat pelsseus opositors i partidaris de Ferran d’Ante-quera i no fou alliberat fins a la primaverade 1413. Ens consta que a final d’aquell anyera present a Lleida, en el moment de la lec-tura de la sentència contra Jaume d’Urgell.També hem comentat que des d’aquell mo-ment, Bernat intentà casar-se amb Cecília,però la mare d’ella s’hi va negar, en un darrerintent per aconseguir algú que pogués alli-berar el seu fill, el comte, a canvi de la mà dela seva filla. Tot i que Bernat de Cabrera alfinal de l’interregne va donar suport a lacandidatura del comte d’Urgell, va actuarsempre per delegació ja que no va abando-nar Sicília.14 En tornar a Catalunya desprésd’ésser alliberat es va trobar amb els fetsconsumats pel que feia a l’afer de la succes-sió, va haver d’acceptar l’infant Ferran deCastella com a rei i pagar-li una elevadasuma de diners com indemnització. De totamanera, també fou un dels caps nobiliarisque va exigir al rei Alfons la reforma del go-vern i l’expulsió de la cort i del consell reialdels estrangers.

9 D. MONTFAR-SORTS (1853), Historia de los condes de Urgel, Barcelona, Colección de Documentos Inéditosdel Archivo de la Corona de Aragón, v. II, p. 590-591.10 F. VENDRELL I GALLOSTRA (1970), «El prestigi espiritual de fra Pere Marginet després del seu retorn a Po-blet», Miscel·lània històrica catalana. Homenatge al P. Jaume Finestres, historiador de Poblet, Poblet, L’Abadia,p. 263.11 F. VENDRELL I A. MASIÀ (1956), Jaume el dissortat darrer comte d’Urgell, Barcelona, Ed. Aedos, p. 208.12 A. GIMÉNEZ SOLER (1901), «Don Jaime de Aragón último conde de Urgel», Memorias de la Real Academiade Buenas Letras de Barcelona, v. VII, p. 190.13 F. CARRERAS CANDI (1929), «Dos mujeres célebres de la Casa de Urgell (Siglo XV)», Boletín de la Real Aca-demia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 102, p. 914 S. SOBREQUÉS I VIDAL (1968), Altres barons de Catalunya i el compromís de Casp, Barcelona, Rafael DalmauEditor, Episodis de la història núm. 105, p. 23- 26.

283URTX

Tot i l’impedient de la comtessa d’Urgell, elvescomte de Cabrera no va perdre les espe-rances i en el testament que va redactar eldesembre de 1419 expressava el seu con-venciment del seu proper matrimoni, encaraque no feia constar el nom de la dama esco-llida.15 Així, el vescomte feia testament aBlanes deixant com hereu del seu patrimonia Catalunya a Bernat Joan, primogènit delseu primer matrimoni, però, en canvi, tot elque tenia a Sicília ho deixava al fill legítimque pogués tenir d’una altra muller amb quis’havia de casar. Aquesta condició la repetiade forma taxativa en el document en diver-ses ocasions, tot i que el vescomte ja tenia68 anys. Així, amb aquestes paraules ex-pressava la seva decisió de contraure novesnoces: «deixem el comtat nostre de Mòdicaal fill mascle legítim que ha de néixer en unaaltra consort o muller que nós hem de pren-dre en matrimoni» o «del fill nostre primogè-nit de la dita consort que s’ha de casar ambnós». Pensem que aquesta misteriosa damaque s’havia de casar amb Bernat de Cabrerano podia ser altra que Cecília d’Urgell i, peraixò, en el seu testament volia assegurar elfutur dels possibles fills fent-los hereus delcomtat de Mòdica a Sicília.16

El fet que el vescomte manifestés claramentla seva voluntat de contraure un nou matri-moni, però no fes constar el nom de la sevafutura muller, es podia deure al fet que elscapítols matrimonials encara no estaven sig-nats. També hauria pogut influir en aquestretard la voluntat de Cecília que no voldriacontrariar la seva mare. De tota manera,Margarida de Montferrat va morir poc tempsdesprés, el mes de novembre de 1420.

Els capítols matrimonials

El dia 3 de febrer de 1420 es van redactar aSant Llorenç de Maçanet els capítols matri-monials de Cecília amb Bernat de Cabrera,comte de Mòdica i mestre justicier de Sicí-lia.17 Es feia constar que el dot de Cecíliaeren els 23 mil florins d’or i les cent lliures demoneda agramuntesa per legítima, que lihavia atorgat el seu pare el comte Pere enel seu testament. Bernat es comprometia arecuperar aquest dot per gràcia del rei o bé

per reclamació davant les instàncies quecalgués. En cas que no ho pogués aconse-guir, li feia escreix de deu mil florins d’or queCecília en podria disposar segons la sevavoluntat tant després de la mort del ves-comte com si ella moria abans. A més, li do-nava per cambra, en cas de quedar vídua,per tal de preservar-la de misèria i necessi-tats, els castells i vila d’Anglès i vall d’Osor,amb totes les rendes, drets i jurisdiccions. Lideixava aquestes rendes, que sumaven al’entorn de mil florins, durant tota la sevavida, sempre que no es tornés a casar.També li deixava en propietat els béns i joiesque ell li hagués donat i que en pogués dis-posar segons la seva voluntat.

Respecte a l’herència de la possible descen-dència, si tenien un fill heretaria el comtatde Mòdica i totes les altres possessions aSicília. El fill que fos l’hereu havia de ser sad’enteniment, sinó ho heretaria el següentfill en ordre de naixement. Si el primogènitera l’hereu, el segon fill tindria una herènciade trenta mil florins d’or. Si hi havia filles i nofill, la primera rebria de dot quaranta mil flo-rins. Si hi havia fills i filles, la primera de lesfilles rebria quinze mil florins i deu mil la se-gona. Altres fills haurien de ser casats ocol·locats en religió segons criteri de l’hereudel comtat de Mòdica i de la mare. Totesaquestes assignacions s’havien de carregarsobre els béns del comtat sicilià. En el casque aquest comtat es perdés, el fill primogè-nit del matrimoni havia de rebre tres heretat-ges de les possessions del vescomtat deCabrera i Bas per valor de 22 mil florins d’or.A més, el fill segon i la primera filla havien derebre deu mil florins d’or cada un.

Per altra part, si Bernat moria abans de lalluïció dels censals que gravaven la vilad’Anglès i la vall d’Osor, assegurava la rendade mil florins de Cecília sobre la vila de SantCeloni. A més, per seguretat dels deu mil flo-rins d’escreix, ella podria retenir la dita vilafins que aquests no li fossin assegurats opagats i, en cap cas se li podria prendreaquesta possessió sense el seu consenti-ment. En canvi, si Cecília anava a viure alcomtat de Mòdica i només tenia una filla ofilles, i si ella decidia voluntàriament viure a

15 Arxiu Ducal de Medinaceli (ADM), Còpia depositada a l’Arxiu de Poblet, Fons Cabrera i Bas, rotlle 977,fotogrames 462-497. Com a fet curiós cal comentar que el principal testimoni del testament de Bernat deCabrera era Bernat Buades, rector de la vila de Blanes. Aquest era considerat fins fa pocs anys l’autor delLlibre dels feits d’armes de Catalunya que suposadament hauria escrit en aquella època.16 V. COMA I SOLEY (1968): Los vizcondes de Cabrera: condes soberanos de Urgel, condes de Módica y Osona,vizcondes de Gerona, Bas, Ager y Montsoriu, Barcelona, Llibreria Balmes, p. 167-169. Aquest autor, tot i queva consultar el testament de Bernat de Cabrera, s’equivocava en negar el matrimoni amb Cecília d’Urgell.17 ADM, Fons Cabrera i Bas, r. 977, f. 13-20. Segons el document Bernat tornava a tenir el càrrec de mestrejusticier de Sicília.

284 URTX

l’illa després de la mort de Bernat, volia quetingués assegurats sobre aquest comtat larenda, l’escreix i els dots de les filles. Aques-tes no podien ser desposseïdes del comtatper l’hereu fins que no haguessin cobrat elsseus dots. Bernat també es comprometia afer ratificar aquests capítols pel seu fill BernatJoan i per Violant, la seva muller. Els dos con-traents també prometien que no prendrienaltre marit o muller sota pena de deu mil flo-rins d’or, que es repartirien les dues terceresparts per a la part perjudicada i la tercera partper a l’oficial que fes la recusació.

Abans de solemnitzar el matrimoni davantde l’església, Bernat havia de fer lliurar lapossessió del castell d’Anglès i vall d’Osor aCecília o al seu representant. Els homes d’a-quests llocs li havien de fer homenatge i latindrien per senyora durant tota la seva vida,si continuava vídua, casta i sense marit.

Els temps de la comtessa de Mòdica

Poc temps hauria conviscut el matrimoni, jaque a principis de gener de l’any 1421 jaconsta que Bernat es trobava fora del Prin-cipat. Ho sabem perquè en aquelles datesCecília feia un requeriment a la justícia deValència sol·licitant informació sobre l’actua-ció feia uns anys del seu marit respecte a lallavors promesa del seu fill Violant de Pra-des. Es veu que aquest afer afegia impedi-ments a la consecució del dot de Cecília.18

Bernat, després de servir el rei a Sardenyacom a tractador davant del parlament sard,el mes de febrer ja era altre cop a Sicília onsignava com a mestre justicier al costat delmonarca. El dia 8 de setembre d’aquell anyestant a la seva ciutat siciliana de Ragusafeia redactar un codicil testamentari on ra-tificava la seva voluntat que si moria amb fillbaró o fills de Cecília, la seva muller, que elprimogènit fos l’hereu particular en el com-tat de Mòdica. També hi afegia que, en casde no tenir cap fill baró amb Cecília, voliaque el seu fill legitimat Ramon el succeís enel comtat sicilià amb la condició que hauriade pagar a la seva muller l’estipulat en eltestament i capítols matrimonials.19

A finals de l’any 1422 i principis del següentsabem que Bernat tornava a ser al Principatperò aquell mateix any es desplaçava altrecop a Sicília.20 Durant el temps que va ro-mandre casat amb Cecília deuria fer edificarla torre de Pozzallo en la costa siciliana, jaque en una clau de volta de la sala principalhi ha els escuts dels Cabrera i dels Urgell. Elpalau havia de fer les funcions administrati-ves i de residència comtal.21 Desconeixemsi la seva nova muller el va acompanyar enalgun d’aquests viatges a terres sicilianes.Arran d’aquest casament, Cecília també vahaver de reclamar al rei la pensió que aquestli havia concedit, ja que l’oficial encarregatde pagar-la la hi havia retirat.

El matrimoni va durar poc més de tres anysja que Bernat morí a Sicília el mes de setem-bre de 1423 i conforme al seu testament fouinhumat a l’església major de Sant Jordi deRagusa. Tot i que la seva voluntat era queels seus ossos fossin portats més endavantal monestir de Sant Salvador de Breda, aGirona, on hi havia els seus predecessors,aquest trasllat de les seves restes no es vafer. L’església de Sant Jordi de Ragusa foudestruïda per un terratrèmol i actualmentnomés en resta el portal gòtic. El seu fill i he-reu s’hauria fet càrrec de les possessions al’illa en rebre notícies de la seva mort i el dia17 d’octubre ja escrivia des de Palerm a laseva muller per tal que fes publicar el testa-ment del pare. El testament de Bernat deCabrera fou publicat a Hostalric el 27 denovembre.22 En morir tenia una setantenad’anys i no havia tingut fills del seu recent

18 ADM, Fons Cabrera i Bas, r. 977, f.23. Per aquest afer de l’any 1414 amb Violant de Prades, a la que varetenir en el seu poder, Bernat es va enemistar amb l’oncle de la noia, el bisbe de Mallorca.19 ADM, Fons Cabrera i Bas, r. 977.20 Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), Pere Roig, 124/2, f. 3- 4 i 124/41, f. 48-60.21 M. VINDIGNI (2008), I Cabrera, conti di Modica tra Catalogna e Sicilia 1392-1480, Torino-Pozzallo, GraphotSnc di Giachino Roberto e C., p. 49 i 106.22 A. INVEGES (1651), La Cartagine siciliana, Palermo, Typographia di Giuseppe Bisagni, v. I, p. 454-458.

La torre Cabreraa Pozzalloen la costa siciliana.En la clau de voltade la sala principals’hi conserva l’escutdels Cabrera i Urgell,ja que es va construirdurant el matrimonide Bernat i Cecília,comtes de Mòdica.Foto: Giuseppe Melfi.

285URTX

matrimoni. De l’anterior amb Timbor dePrades havia tingut a l’hereu Bernat Joani a dues filles, Sança Ximenis i Timbor.També tenia diversos fills naturals, algund’ells legitimat com el mencionat Ramon, ialtres quatre que també mencionava en elseu testament.

La família d’Urgell

Dels anys que Cecília va viure a casa de Ber-nat de Cabrera també n’ha quedat una refe-rència en el manuscrit anònim anomenat Lafi del comte d’Urgell. Així al final de l’obra l’au-tor de la crònica, o bé un compilador en unafegit posterior, explica un episodi relacionatamb el germà petit de Cecília que hauria des-aparegut en estranyes circumstàncies:

Oy dir a un bon prom cavaller qui·s tro-bave de casa d’en Bernat de Cabrera,dona Scicília, qui era germana del ditcompte de Urgell, qui ell oy dir a la ditadona Sicília com en lo temps de la ditadestructió fo apartat un fadrinet petit,germà del dit comte de Urgell, qui eraapellat Anthoni. Si és viu, ne què és d’ell,pur no appar en lo món, ne·s demostre; etinch per cert és estat no-res.

Si travessuras féu, foren-ne causa aquellsqui ab paraules blandients e mastinagueslo trahiren e·l enganaren, e li sostraguerenla verga de la generatió, e li empatxarenla entrada de Barcelona e la cavalcada. Epogué ésser que quant se véu trahit e en-ganat, confús e desesperat de sa justítia;féu qualque cosa no ben feta, de què au-ran rahó aquells qui li’n foren causa. Caraquell qui dóna causa del damnatge, ésvist donar lo damnatge.23

No se sap que hi ha de cert en aquest relat.Només està documentat que el germà petitde Cecília, anomenat Joan, va morir en cir-cumstàncies desconegudes entre finals de1411 i després de la resolució de Casp. Així,la seva mare la comtessa Margarida en l’in-terrogatori del procés afirmava que Joan jaera mort quan el comte Jaume va vendre ala seva germana Elionor diversos senyoriusper evitar que fossin confiscats.24

Respecte a la resta de la família d’Urgell, estrobava disgregada i residint en diferents in-drets. La germana Elionor s’havia retirat a unlloc solitari del terme de Montblanc on feiavida eremítica i de penitència. D’altra banda, laseva cunyada Isabel moria l’any 1424 a Alco-lea de Cinca i el seu cos, traslladat a Barce-lona, fou soterrat a l’església del convent deSant Francesc. Les seves nebodes Isabel iElionor, de quinze i catorze anys, respectiva-ment, tornaven de Castella aquell mateix anyi passaven a residir a Lleida a casa de l’ar-diaca Berenguer de Barutell, cosí de la reinaSibil·la, àvia de les noies.25 L’altra neboda Jo-ana, de deu anys, residia a la cort de la reinaMaria. Per altra part, el seu germà Jaumed’Urgell era traslladat el 1426 des de Castellaa Xàtiva, el seu darrer lloc d’empresonament.

L’any 1427 la germana Elionor havia nomenathereva universal a Cecília i aquesta va posarplet al rei i al monestir de Poblet pel lloc deMenàrguens. Aquest indret l’havia donat elcomte d’Urgell a Elionor i el rei Ferran, un copconfiscat, l’havia venut al monestir. Davantd’aquesta reclamació, el rei va optar per con-tinuar el procés de rebel·lió contra Elionorfins a sentenciar que era culpable del mateixcrim que el seu germà i condemnar-la a per-dre també tots els béns.26

En aquells anys, el rei Alfons iniciava els con-tactes per casar les filles del comte d’Urgelli el 1428 Isabel es casava amb l’infant Perede Portugal. El mes de maig de 1430 moriade pestilència la germana Elionor i fou inhu-mada al monestir de Poblet. Els instrumentsde penitència que havia usat en la seva vidaeremítica es guardaven penjats en la paretde l’església del monestir. No tornem a tenirnotícies de Cecília fins l’any 1431 quan, arrande les exèquies de la reina vídua Violant deBar, va assistir en lloc preeminent a la ceri-mònia acompanyada de la seva neboda Jo-ana d’Urgell. A l’enterrament també hi assistíla seva fillastra Sança Ximenis.27 La reina Vio-lant havia mort a la torre de Bellesguard, onresidia, i que llavors era propietat d’Elionorde Cervelló, la seva dama de confiança.

A principis de desembre de 1432, el tutor dela neboda Elionor, l’ardiaca Berenguer de

23 La fi del comte d’Urgell (1931), Barcelona, Ed. Barcino, p. 139-140. 24 M. BOFARULL I DE SARTORIO (1868), Proceso contra el último conde de Urgel y su familia, Barcelona, Co-lección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, núm. 46, v. I, p. 381.25 Per tal d’ampliar les dades i les citacions bibliogràfiques sobre la família d’Urgell i especialment de laseva neboda Elionor remeto a la següent publicació. V. COSTAFREDA I PUIGPINÓS (2003), «Elionor d’Urgell, filladel comte Jaume el Dissortat, i la seva trajectòria pel regne de Nàpols», Urtx, 16, p. 55-73.26 J. FINESTRES I DE MONSALVO (1947), Història del real monasterio de Poblet, Barcelona, Editorial Orbis, vol.III, p. 232.27 A. DURAN I J. SANABRE (1930), Llibre de les solemnitats de Barcelona, Barcelona, Institució Patxot, p. 47-54.

286 URTX

Barutell, era assassinat a Lleida per instiga-ció de coneguts cavallers de la ciutat. L’as-sassinat va coincidir en el moment quel’infant Pere de Portugal, marit de la nebodaIsabel, intervenia com a mitjancer en l’alli-berament de l’infant Pere, germà del reid’Aragó. Aquestes gestions de l’infant por-tuguès haurien pogut tenir com a contrapar-tida pressions per alliberar el comte d’Urgell.Pocs mesos després, la mateixa Cecíliaaconseguia permís de la reina Maria per en-viar un home a parlar amb el seu germà em-presonat a Xàtiva.28 Es desconeix el motiude la visita, però no creiem que el poguésveure, ja que consta que el comte va morirtot just tres dies després, l’1 de juny de 1433.Tot i que la reina Maria va notificar per cartaa la germana Isabel que Jaume d’Urgell ha-via mort per causes naturals, podem deduirper estranyes coincidències, que la famíliasospitaria que fou assassinat i això mateixpensaven altres testimonis de l’època, comel notari Jaume Safont, tal com ho escriguéen el seu dietari privat.29 Un any més tard,també moria Isabel, l’altra germana, monjaal monestir de Sixena.

Després de la mort del tutor i del pare, la ne-boda Elionor passà a viure a Barcelona ambla seva tia Cecília. L’estiu de 1435, l’altra ne-

boda Joana es casava amb el vidu comte deFoix, però es quedà vídua al cap de pocsmesos. Cecília es va encarregar de celebrarles exèquies d’aquest comte a Barcelona enrepresentació de la neboda. També aquestany de 1436 el rei fallava a favor de Pobletsobre la reclamació de la titularitat de Me-nàrguens per part de Cecília, com a herevade la seva germana.30

El rei Alfons va continuar amb els seus plansde casar les filles de Jaume d’Urgell i aquestmateix any va concertar el matrimoni d’Elio-nor amb el comte de Nola i va enviar un am-baixador des de Nàpols amb poders perrealitzar el casament. La noia es va negar asignar aquest matrimoni per paraules depresent. Llavors Elionor residia amb la sevatia Cecília i aquesta l’acompanyà quan va ha-ver de tornar a comparèixer, el mes de maigde 1437, davant la reina i altres personalitatsper rebre les ordres del rei. La donzella vatornar a declinar els honors i beneficis quese li oferien amb aquest casament perquè novolia allunyar-se tant de la seva terra i no lifeia cap il·lusió posseir el ducat d’Amalfi coma dot. Pere de Portugal també va haver d’in-tercedir davant la reina Maria sobre el procésjudicial de l’herència de Cecília i sobre el ca-sament d’Elionor. La reina va excusar-se de

28 A. GIMÉNEZ SOLER (1901), «Don Jaime de Aragón último conde de Urgel», Memorias de la Real Academiade Buenas Letras de Barcelona, vol. VII, p. 429.29 J. SAFONT (1992), Dietari o Llibre de Jornades (1411-1484), Barcelona, Fundació Noguera, p. 31.30 V. GUAL I VILÀ (2003), Justícia i terra, Valls, Cossetània, p. 462.

Ermita de Sant Joanal terme de Montblanc.En aquesta ermitaexcavada a la rocaElionor d’Urgell, germanagran de Cecília, hi va ferde penitent i hi va morirde pestilència l’any 1430.Foto: Virgínia Costafreda.

287URTX

les dues qüestions argumentant que erendecisions exclusives del rei. Davant de la ne-gativa d’Elionor, la reina va optar per sepa-rar-la de la seva tia Cecília. Així, amb granenuig per part de la noia l’obligava a estar-se a la cort per aconseguir que al final con-sentís en aquest matrimoni, tot i que aquestaamenaçava de tirar-se al mar si l’embarca-ven per la força. De tota manera, Elionor fouenviada el mes de maig de 1438 en una ga-lera cap a Nàpols.31

La relació amb els Cabrera i els Prades

El repartiment de l’herència de Bernat deCabrera no va ser fàcil d’executar i els pletsi transaccions entre els beneficiaris van du-rar força anys. Poc després de la mort deBernat el seu fill Bernat Joan aconseguiadavant la justícia reial el comtat de Mòdicaal·legant que el seu pare no en podia fer he-reu un fill natural.32 A canvi, havia de com-pensar el seu germanastre Ramon amb unacrescuda quantitat, però per falta de dinersli va cedir alguns senyorius. Així, uns anysdesprés el 1427 Bernat Joan venia a Ramon

el castell i vila d’Anglès i la vall d’Osor iaquest es comprometia a pagar a la ma-drastra Cecília 4.500 florins que aquesta hitenia empenyorats per la seva cambra.Aquesta quantitat la va acabar de pagarRamon a Cecília el 1431 quan li va lliurar acarta de gràcia la vall d’Osor per la resta dedos mil florins que li devia. Aquesta trans-acció es va fer a la casa on vivia Cecília, a laplaça de Santa Anna de Barcelona.33 Així,Cecília va quedar com a senyora de la valld’Osor, però l’any 1439 ja ho era Sança Xi-menis, que havia invertit dos mil florins en lacompra dels drets de l’indret.34 Es veu quetambé Sança va intervenir per pagar elsdeutes que els fills de Bernat de Cabrera te-nien amb Cecília.

Pocs anys més tard, Cecília comprava uncensal mort de preu quatre-centes lliures i25 lliures de pensió als comtes de Prades i alseu fill Joan i uns mesos després el generde 1441 se signava l’àpoca del pagament.35

Precisament pocs anys després el juliol de1444 es formalitzaven els capítols matrimo-nials entre la neboda Joana d’Urgell i Joan

31 F. CARRERAS CANDI (1929), «Dos mujeres célebres de la Casa de Urgell (Siglo XV)», Boletín de la RealAcademia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 102, p. 241.32 M. VINDIGNI (2008), I Cabrera, conti di Modica tra Catalogna e Sicilia 1392-1480, Torino-Pozzallo, GraphotSnc di Giachino Roberto e C., p. 65-66.33 ADM, Fons Cabrera i Bas, r. 982, f. 675-678.34 T. VINYOLES I VIDAL (2003), «Unes cartes de dones del segle XV. Notes sobre la crisi feudal», Acta Historicaet Archaeologia Medievalia, núm. 25, p. 447.35 Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt, 17-2-40(A-3)

Figura dela caixa funeràriad’Isabel d’Urgell,

monja de Sixenai germana de Cecília.

El sepulcre es conserva alMuseu Diocesà de Lleida.

288 URTX

Ramon Folc de Cardona que llavors heretavael títol de comte de Prades i de Vilamur perrenúncia dels seus pares.36 Per altra part, elsplets per l’herència del comtat d’Urgell con-tinuaven i el mes d’octubre de 1448 Cecíliava signar una concòrdia on va fer donació alrei de la tercera part del que pogués cobrarper aquestes reclamacions. El comte de Pra-des va fer de mitjancer, ja que havia promèsque faria signar la concòrdia a la seva tia.37

Potser a causa d’aquest arranjament el reiAlfons dos anys més tard donà llicència aCecília per reclamar els béns alienats a laseva germana Elionor, però exceptuant lesvendes a Poblet.38

Durant aquells anys els consellers barcelo-nins van pregar en diverses ocasions a Ce-cília que assistís a les cerimònies que laciutat organitzava per celebrar els aniversa-ris per la mort dels germans del rei i la reinad’Aragó.39 Resulta curiós que Cecília tinguésel paper de representar la família reial enaquests actes institucionals, després del quehavia suposat per a la seva pròpia família la

introducció de la nova dinastia. I encaradeuria sobtar més quan el mateix rei vivia aNàpols des de feia anys allunyat per sempredels seus estats.

La compra de Bellesguard

Els diners que Cecília hauria cobrat del llegattestamentari del seu marit els va invertir endiverses compres i entre elles una de moltsignificativa. Així, el dia 11 de febrer de 1446Cecília comprava al comanador de Miravetla torre de Bellesguard, situada a la parrò-quia de Sant Gervasi. El preu va ser de 2.374lliures i incloïa els edificis, vinyes, camps,horts i boscos de la propietat en franc alou.40

Aquesta torre va ser construïda pel rei Martícom a residència als afores de la ciutat deBarcelona, allà hi va contraure matrimoniamb Margarida de Prades i hi residí fins pocsdies abans de la seva mort. Des de llavors lapropietat havia canviat de mans repetida-ment ja que l’havia heretat la reina víduaMargarida, però per raó dels seus problemeseconòmics se’n va haver de desprendre.41

36 ADM, Fons Prades, r. 84, f. 659-661.37 J. ZURITA (1976), Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Institución Fernando el Católico (CSIC), v.6, p. 59. 38 A. GIMÉNEZ SOLER (1901), «Don Jaime de Aragón último conde de Urgel», Memorias de la Real Academiade Buenas Letras de Barcelona, vol. VII, p. 443.39 A. DURAN I J. SANABRE (1930), Llibre de les solemnitats de Barcelona, Barcelona, Institució Patxot, p. 100-204.40 Arxiu de la comunitat de Sant Just i Pastor, Fons Gualbes, Llibre de Bellesguard, f 19.41 La reina vídua Margarida la va donar a Francesc de Vilanova, marit de la seva germana Elionor. Aquesten va fer donació a Francesc d’Arinyo que a la vegada la va vendre el 1424 a Elionor de Cervelló. Aquestala va vendre a Francesc des Valls que la cedí al comanador de Miravet.

Restes del recinteemmurallat querodejava Bellesguard.Fou la darrera residènciadel rei Martí l’Humàque va comprarCecília d’Urgell i onva morir l’any 1460.Les restes medievalsvan ser restauradesper Antoni Gaudí.Foto: Virgínia Costafreda.

289URTX

A partir de la compra que havia fet Martíl’Humà, consta que aquesta propietat deBellesguard també comprenia un maset, unempriu de pas i diverses peces de terra,boscoses o conreades, entre elles unavinya. En el paratge hi destacaven sobretotels castanyers. I gràcies a la descripció quehavia fet un escriptor del segle XVI, se sapque la casa estava cercada de muralles i to-rres, amb un gran pati, que tenia una font iuna cisterna. També hi havia un hort, unallotja amb columnes i insígnies dels reis d’A-ragó, una capella, dues galeries amb vint-i-quatre finestres, des d’on es podia veureBarcelona i el mar, a més, de la sala d’armesi la presó.42

Per tant, l’indret, situat a la falda de Collse-rola, gaudia d’una vista magnífica, estava ro-dejat de boscos i terres de conreu i llavorsseria un lloc apartat i solitari. Les edifica-cions comportarien una elevada despesa deconservació i manteniment que obligaria aCecília a fer rendibles les terres. Podria sem-blar un lloc no gaire adient per a una donavídua i sense família, però, de tota manera,hem de suposar que a partir del moment dela compra Cecília deuria traslladar-se a viurea Bellesguard on sabem que va fer testa-ment i va morir.

Les filles de Jaume d’Urgell

La dècada dels anys quaranta va transcó-rrer amb més alegries per a la família i, enconcret, pel que respectava a les nebodes.Elionor havia tingut un fill amb el comte deNola i l’espòs d’Isabel, l’infant Pere de Por-tugal, exercia de regent del regne portu-guès. Joana d’Urgell era casada amb elcomte de Prades i el 1446 els naixia el seuprimer fill, el futur hereu dels Cardona.Malauradament, les coses es van tòrcer i el22 de setembre de 1452 moria al castell deFalset la neboda Joana. La seva voluntatera ser soterrada a la tomba de la sevamare, la infanta Isabel, al monestir de fra-menors de Barcelona.43 En el seu testamentJoana no s’oblidava dels llegats per les àni-mes dels seus pares i així deixava seixantalliures al convent de framenors de Xàtiva,on era soterrat el seu pare Jaume, per a ce-lebrar les misses d’aniversaris. També lle-gava per a misses trenta lliures a l’esglésiaparroquial d’Alcolea, on havia estat prime-rament inhumada la seva mare. Com amarmessora del testament nomenava la

seva tia Cecília, que amb la mort de la ne-boda havia perdut la persona de la famíliaque tenia més propera.

Per a la germana gran Isabel també erentemps dramàtics. L’any 1449 havia mort enun enfrontament bèl·lic amb les tropes reialsel seu marit Pere de Portugal i tots els seusbéns foren expropiats, havent de marxar elsseus fills fora del país. Pocs anys desprésmoria la filla de la neboda Isabel, del mateixnom, que era reina de Portugal. Així mateix,els anys següents també morien altres tresfills d’Isabel i també el fill i el marit d’Elionor.Per tant, la dècada dels anys cinquanta vaportar moltes desgràcies a les filles deJaume d’Urgell i això hauria portat la tristesaals darrers temps de la vida de Cecília en as-sabentar-se de la dissort de les seves nebo-des i dels seus fills.

El testament de Cecília

El testament medieval és un tipus de docu-ment que no solament informa dels bénspatrimonials sinó que també ho fa de moltsaltres temes relacionats amb la vida privada,com ara la mentalitat, els sentiments, l’acti-tud davant la mort i la religiositat. També ensaporta informació sobre aspectes de la vidaquotidiana i, a més, és una bona font per es-tudiar la família i el matrimoni.

Segons indica el propi document, el testa-ment es va redactar el dissabte dia 31 delmes de desembre de l’any de la nativitat de1458.44 De tota manera, tenint en compteque l’any de la nativitat començava el diade Nadal, caldria restar un any i, per tant,es tractaria en realitat del darrer dia del’any 1457.

Per altra part, el dissabte 24 del mes d’octu-bre de l’any 1460, fou cridat el notari Fran-cesc Matella a la torre de Bellesguard deSarrià, on havia mort Cecília. En presènciadels testimonis i alguns familiars va ser pu-blicat el seu testament. El notari, fins i tot,feia constar que la lectura es va realitzar enla cambra anomenada del senyor rei. Segu-rament, la denominació que rebia aquestasala era deguda al fet que es tractava de lasala més noble de l’edifici, la que utilitzavapersonalment Martí l’Humà. Aquest procésd’obertura del testament es va registrar enel llibre notarial immediatament abans de laseva transcripció.

42 A. DURAN I SANPERE (1973), Barcelona i la seva història, Barcelona, Curial, p. 710-715.43 ADM, Fons Prades, r. 84, f. 600-610.44 AHPB, Francesc Matella, Primus liber testamentorum et aliarum ultimarum voluntatum, (1441-1468),179/26, fol. 96-98.

290 URTX

En circumstàncies normals de la mort, la lec-tura del testament es realitzava molt aviat, avegades amb el cos del difunt encara senseenterrar. Per tant, podem pensar que l’òbits’havia produït el dia anterior o pocs diesabans. En el cas de la mort d’una dona noblei de la casa reial, es podia procedir al seuembalsamament i s’acostumava a col·locar elcadàver exposat durant uns dies. Com queel seu desig era rebre sepultura al conventdels franciscans és molt probable que lamortalla fos l’hàbit d’aquest orde. L’habitualtambé era obrir i llegir el testament a instàn-cia de la família del difunt, en la seva pròpiacasa, i normalment, en un període que anavadel mateix dia de la mort fins al dia següental de la celebració de les exèquies.45

Els testimonis de la publicació del testa-ment foren un cavaller, dos donzells, unprevere servidor de la difunta, un notari, elscomtes de Prades i de Mòdica i el mestreguardià del convent de framenors de Bar-celona. El comte de Prades era, llavors, JoanRamon Folc de Cardona que era vidu de Jo-ana d’Urgell, neboda de Cecília. Estava pre-sent en la lectura com a representant delsinteressos dels seu fill, ja que aquest eral’únic descendent de la casa d’Urgell quellavors residia al Principat. Per la seva part,el comte de Mòdica era Bernat Joan de Ca-brera, fillastre de Cecília.46

El testament està redactat en llatí, que erala llengua predominant durant el segle XV enels registres notarials. Tot i així, l’escriventanava traduint del català al llatí i això es notaen els catalanismes usats en la descripciódels béns mobles o en les relacions de pa-rentesc. El document segueix la mecànica tí-pica d’aquest tipus de text. S’inicia ambl’habitual invocació, seguida de la motivaciói la filiació de la testadora. També s’hi mani-festa que fa testament en plenes facultatsmentals i parla clara, tot i que amb les forcesdèbils. Aquesta debilitat, segurament, seriafruit de la seva avançada edat, i també percausa de la malaltia que en aquell momentsofria. Pel que fa a l’edat, tot i que alguns au-tors situen el seu naixement cap a 1380,pensem que podria ser més jove i en el mo-ment de la mort tindria una setantenad’anys, de tota manera, una edat força avan-

çada per aquella època. Les darreres volun-tats de Cecília havien estat redactades en lamateixa torre de Bellesguard. Tot i que en eltestament es contempla la possibilitat de ferinventari, no en tenim cap altra referència,fins al moment.

Els marmessors i els testimonis

Cecília nomenava com a marmessors alcomte de Prades, a Sança Ximenis de Foix ide Cabrera, a Aldonça de Cardona, que vaser muller del difunt cavaller Galceran Ade-mar de Santapau, i al frare guardià del mo-nestir de Sant Francesc de Barcelona. Elsdos primers mencionats són familiars polí-tics seus i persones de prestigi. Com a mar-messors han de ser càrrecs de confiança, jaque han de vigilar el compliment de les últi-mes disposicions.

Sança Ximenis de Foix era filla de Bernat deCabrera i, per tant, fillastra de Cecília. De-duïm que van mantenir cordials relacionsamb la testadora, perquè diferents fets ensho ratifiquen. El mateix acte de nomenar-lamarmessora ja demostra que li tenia moltaconfiança. Com ja hem comentat, Sança lihavia pagat diners a canvi dels drets sobrela vall d’Osor, fet que hauria ajudat a la situa-ció econòmica de Cecília. Així mateix, tambéconsta que Sança li havia deixat diners perpagar les despeses de la seva malaltia.47 Amés, tenien força punts en comú, entre altresque es van quedar vídues molt aviat i no esvan tornar a casar, fet que les va obligar aafrontar la vida de manera independent.

Aldonça de Cardona era filla del comte deCardona i de Beatriu de Luna i feia tambéforça anys que era vídua. Dos dels seus ger-mans, Antoni i Pere, van ser uns ferms par-tidaris del comte Jaume d’Urgell. Aldonçacoincidia amb la nostra protagonista en sertambé la segona muller d’un noble catalàque posseïa territoris a Sicília. El seu difuntmarit també havia nomenat hereu dels terri-toris sicilians al fill primogènit del segon ma-trimoni. Així, el fill d’Aldonça havia heretatels senyorius sicilians del pare i havia iniciatla línia secundària dels Santapau a Sicília.Podem pensar que les dues marmessoresmencionades serien llavors les millors ami-

45 J. CASAMITJANA I VILASECA (2004), El testamento en la Barcelona bajomedieval. La superación de la muertepatrimonial, social y espiritual, Pamplona, EUNSA, p. 32-35.46 Precisament, l’any següent el comte de Prades va contraure segones noces amb Elisabet de Cabrera,filla de Bernat Joan. Per tant, les famílies comtals dels Cardona i dels Cabrera havien entroncat amb lad’Urgell i entre elles. Aquest costum endogàmic era força usual en el reduït cercle de les famílies nobles.47 J. ANDREU, J. CANELA I M. A. TORRENT (1992), El llibre de comptes com a font per a l’estudi d’un casal noblede mitjan segle XV. Primer llibre memorial començat per la senyora dona Sanxa Ximenis de Fox e de Cabrerae de Navalles, 1440-1443, Barcelona-Lleida, Fundació Noguera-Pagès, p. 34.

291URTX

gues de Cecília d’entre tot el cercle de no-bles que coneixeria.

Pel que fa als testimonis del testament, hisignen: un varvassor,48 dos mestres en me-decina, altres dos ciutadans, un escrivent iPere Garcia, servidor de la testadora. La pre-sència de dos metges ens confirma la malal-tia de Cecília com a motivació a l’hora deredactar les seves darreres voluntats. Elnotari Matella no figura com a present en elmoment de la redacció del document iaquesta tasca potser hauria anat a càrrecde l’escrivent que consta com a testimoni.Aquest és Joan Mates, que deuria treballara l’escrivania de Matella i que, més enda-vant, també exercia de notari.49 Així, podemdeduir que Cecília va dictar les seves darre-res voluntats a l’escrivent del notari i que noho va escriure de la seva pròpia mà.

Les devocions i l’elecció del llocd’enterrament

Cecília elegia com a lloc d’enterrament elmonestir de frares franciscans de Barcelona

i per aquest motiu nomenava al frare guar-dià d’aquest convent com a un dels seusmarmessors. La sepultura havia de ser fetaal cor, al costat de les escales de pedra quepujaven a l’altar major de l’església. Aquestaconcreció pel que fa a l’indret demostra quela sepultura ja estava convinguda amb elsfranciscans. Per altra part, la testadora noespecificava el ritual funerari, sinó que hodeixava a voluntat dels marmessors. Nomésdeia que la sepultura s’havia de fer de ma-nera simple.

El monestir de framenors es trobava tocanta les muralles del port i al final de la Ram-bla. Els absis i el lateral de l’església esta-ven situats on ara hi ha la plaça del duc deMedinaceli. En l’església d’aquest mateixmonestir també hi havia estat soterrada lacunyada de Cecília, la infanta Isabel, mullerdel comte Jaume el Dissortat, i també lamare d’Isabel, la reina Sibil·la de Fortià. Laseva neboda Joana també havia elegit coma lloc d’enterrament el sepulcre de la sevamare la infanta Isabel. El fet de tenir-hi so-terrats la seva cunyada, la neboda i, fins i tot

48 Varvassor és el que rep una jurisdicció subinfeudada amb categoria per sobre de miles.49 Joan Mates, notari de Barcelona, consta documentat entre els anys 1461 i 1510. LL. CASES I LOSCOS

(2001), Inventari de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, vol. I, segles XIII-XV, Barcelona, Fundació No-guera, p. 327-328.

Sepulcre que va ferrealitzar Sança Ximenisa la catedral de Barcelona

per a la seva mare.La filla de Bernat de

Cabrera va sermarmessora del

testament deCecília d’Urgell.

Foto: Virgínia Costafreda.

292 URTX

el seu avi el comte Jaume, podia ser un delsmotius per elegir aquest indret, o bé per unaespecial predilecció pels franciscans, ja queCecília no menciona cap altra devoció ni in-terès per cap altre orde religiós. Només es-pecifica que amb els diners obtinguts per lavenda a l’encant públic d’una creu i una cai-xeta feta d’or, perles i pedres precioses esfaci la seva sepultura, se celebrin misses i esfacin almoines i pregàries.

Aquesta poca concreció de Cecília segura-ment estava condicionada per la seva precà-ria situació econòmica, però potser tambéper la seva mentalitat. Així, contrasta amb laseva neboda Joana que en el seu testamentdeixà llegats concrets per a misses i aniver-saris per als seus pares. És encara molt mésdiferent de l’actuació de Sança Ximenis queva pagar una capella funerària a la catedralde Barcelona per a la seva mare i per a ellai on va fer-hi realitzar un magnífic sepulcrede pedra i també un retaule i pintures mu-rals a reputats artistes.50 De forma sorpre-nent Cecília no menciona en les deixes capdels indrets religiosos del comtat d’Urgell re-lacionats amb la seva família. Aquesta omis-sió potser era deguda al fet que en elsmoments difícils no n’havia rebut més queingratitud o bé perquè no disposava de proudiners. El que sí que es veu clarament és queCecília no prioritza en cap moment les dei-xes religioses, ni s’interessa a concretar-les,deixant-ho tot a voluntat dels marmessors.A diferència d’altres testadors que deixen lli-gats tots els detalls relatius a l’enterrament ia les misses, a la nostra protagonista nosembla preocupar-li gaire.

Les donacions personals i els deutes

Després del tema de la sepultura, la testa-dora passa al capítol dels deutes en una de-claració d’intencions genèrica en què no esconcreta cap quantitat. Sobre els deutesque té amb artesans, artistes o menestralsper raó dels treballs que haguessin fet perella i la seva família, se’ls pagarà amb elsbéns mobles i si no tenen cap prova deldeute que es faci amb el seu jurament. Res-pecte als altres deutes que es paguin se-gons els testimonis, proves o documentsaportats. A més, afegit al marge del docu-ment també hi consta que calia pagar cent

florins al comte de Prades per causa delpréstec que aquest li féu.

Els llegats de la testadora, que eren tots endiner, beneficiaven, sobretot, les personesdel seu entorn immediat, com ara, algun sa-cerdot, que seria el seu confessor, i algunaserventa. La part dels llegats és una de lesque és tractada amb més detall en el tes-tament. Com que estava obligada per lamarmessoria de Joan de Campfranc, difunt,servidor seu, en cent deu florins a distribuiral seu arbitri, donava a Constança de Caste-llolí, donzella i també servidora seva, centflorins i els restants deu florins perquè elsmarmessors els distribueixin per amor deDéu. Així mateix, s’havia de pagar pel seusalari a Guillem Perpinyà, prevere, abansservidor de Cecília, fins a cinquanta florins.També donava a fra Bartomeu Campins,del monestir de Santa Maria de Jesús deBarcelona, cinquanta florins a distribuir enaquelles causes pies que el mateix frare vol-gués.51 La deixa a la serventa, que encaraera soltera, segurament era per ajudar-la acontraure matrimoni, ja que era corrent queen els llegats testamentaris es fessin deixesper a maridar donzelles.

Una vegada pagats tots els deutes, amb elproducte de la venda dels seus mobles i se-movents i amb les quantitats provinents deles pensions i prorrates dels censals, orde-nava que tot el que sobrés fos repartit entrefamiliars, donzelles i domèstics,52 tant els ac-tuals, com els antics i futurs. D’aquests di-ners s’havia de descomptar prèviament deuflorins que llegava a cadascú dels marmes-sors per les tasques que els havia encoma-nat. El terme semovents es refereix al bestiari en una finca agrícola com era Bellesguard,amb terres de conreu, vinyes i boscos es ne-cessitarien animals de tir i també es criariabestiar. A més, al comte de Prades li deixavamil florins per pagar les despeses en metgesi medecines i altres coses necessàries per lamalaltia de la testadora i que s’haurien decobrar dels drets de successió paterna.

L’alliberament d’unes esclaves

Un altre aspecte de força interès és l’en-franquiment que ordena de les seves duesesclaves negres, Caterina i Maria. Cecília

50 J. VALERO MOLINA (2006), «Sança Ximenis de Cabrera i la capella de santa Clara i santa Caterina de lacatedral de Barcelona», Locus amoenus, 8, p. 47-66.51 El monestir de franciscans de Santa Maria de Jesús de Barcelona estava situat fora muralles en el camíque sortia del portal de l’Àngel i anava fins al poble de Gràcia. Es va aixecar el 1427 prop de la cruïlla actualdels carrers Passeig de Gràcia i Aragó. Fou destruït arran de la Guerra dels Segadors i posteriors i no enqueda cap resta.52 El terme familiar es refereix a servidor i el de domèstic a un criat que serveix en la mateixa casa.

293URTX

manifesta que ho fa per amor a Déu i en re-missió dels seus pecats i no hi fa constarcap condició. Aquest alliberament ens potorientar sobre la mentalitat de la testadora,ja que potser pensaria que la salvació de laseva ànima depenia més de les seves bonesaccions envers les persones properes queno del nombre de misses o pregàries paga-des. Aquest alliberament sense condicionsno era un fet gaire habitual.53 El documentespecifica que es tractava de dues donesdel poble o de la raça etíop i els seus nomscristians provenen del fet que s’haurien con-vertit de la seva religió de procedència, mu-sulmana o animista, a la cristiana i que, pertant, haurien rebut el baptisme. Una vegadaenfranquides també rebrien un cognom.

De tota manera, el futur d’aquestes esclavesenfranquides seria força difícil si no gaudiend’algun diner i no tenien família. Segurament,ja no eren joves i el color de la seva pell tam-poc no els facilitaria les coses. Les úniquessortides que tenien les llibertes per integrar-se eren el servei domèstic, alguns treballs, oel matrimoni que, en general es feia entregent del mateix origen. El retorn a la seva te-rra de procedència no era freqüent entre elslliberts negres i encara menys si eren donessoles. Com més llunyà era el seu lloc de pro-cedència, més desvinculades en quedaven.No volien tornar per motius diversos, com arala por a ser tornades a convertir en esclaveso perquè la vida que els esperava encara se-ria pitjor a l’Àfrica. A Barcelona els lliberts ne-gres es concentraven als carrers i a les zonesmés degradades de la ciutat. La seva voluntatd’integració es demostra quan l’any 1455 s’a-grupen per a fundar una nova confraria, quese’ls concedeix, però amb la condició que si-gui només per a negres.54

Els objectes i béns de la testadora

No hi figuren gaires béns en el testament, ex-ceptuant algunes joies i objectes valuosos.També es menciona que Cecília havia enca-rregat a un artesà de Sant Celoni la fabricaciód’un portapau de plata. El portapau era unobjecte escultòric fet amb metalls i materialspreciosos que a les misses solemnes es do-nava a besar als fidels en substitució del bes

de pau. El pare de Cecília, el comte Pere d’Ur-gell, en va posseir un de gran valor que va re-galar a la seva filla Isabel, monja al monestirde Sixena.55 Potser la intenció de Cecíliatambé era donar el portapau a alguna institu-ció religiosa, quan aquest estigués acabat.

Els objectes mencionats són els següents:una creu d’or amb un robí i margarites o per-les, una caixeta de corall amb plaques d’or,perles i pedres precioses anomenades ba-laix,56 un anell d’or, diamants i robins i tresplats de plata, mig blancs i mig daurats. Lacaixeta consta en el text com a «petxis», designificat incert, que podria referir-se a la pixiso píxide que era una capseta per a contenir

53 T. VINYOLES I VIDAL (2000), «Integració de les llibertes a la societat barcelonina baixmedieval», De l’escla-vitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l’Edat Mitjana, Barcelona, CSIC, p. 593-614.54 F. PLAZOLES GUILLÉN (2000), «Trayectorias sociales de los libertos», De l’esclavitud a la llibertat. Esclaus illiberts a l’Edat Mitjana, Barcelona, CSIC, p. 615-642.55 Aquest portapau fou adquirit als anys setanta i passà a formar part del fons del MNAC del qual va des-aparèixer misteriosament l’any 1991. J. F. AINAUD I ESCUDERO (1994), «Dos portapaus de cap al 1400: el dePere d’Urgell i el de Violant de Bar», Butlletí MNAC, 2, p. 127-137.56 El balaix era una pedra de joieria d’un mineral d’òxid, alumini i magnesi que tenia un color rosat i erasimilar al robí.

Suposat retrat deBernat Joan de Cabrera

que va heretar lespropietats de Cecília

d’Urgell. Pertanyia a unade les taules del retaule

de Sant Jordi i la princesa.Obra desapareguda.

294 URTX

objectes preciosos. Podria tractar-se d’un ob-jecte litúrgic on es guardava el Santíssim i quehauria pogut utilitzar-se en la capella de la to-rre de Bellesguard. També podria tractar-sed’una caixeta d’ús personal de la testadora.

Alguns d’aquests objectes de valor com lacreu i la caixeta havien de ser venuts pelsmarmessors a l’encant públic al més donant,és a dir, al millor preu, i l’import aconseguithavia de servir per a pagar la sepultura i di-verses disposicions de la testadora. Altresd’aquests objectes, l’anell i els plats, estavenempenyorats i també ordenava que fossinvenuts i que el sobrant, un cop pagada lapenyora, es guardés per pagar deutes.

En remuneració de les obligacions que teniacap al comte de Mòdica i al seu hereu elsllegava tots els censals, la torre de Belles-guard i l’allotjament que tenia a la Cucurella.Aquesta obligació cap al fill del seu difuntmarit es deuria a les donacions que li féuBernat de Cabrera i que ella considerava justque tornessin a l’ hereu d’aquest. Respectea la casa de la Cucurella, aquest indret s’a-nomena encara així i és una placeta al finaldel carrer Portaferrissa. Prop de la Cucurellatambé hi tenia una casa Sança Ximenis57 isegons el seu Llibre de comptes s’anome-nava l’alberg d’en Jonques. Recordem queun dels testimonis durant la publicació deltestament de Cecília era el cavaller FrancescJonques, que potser també tenia relacióamb Sança i amb el seu alberg.

La designació dels hereus

Pel que fa a tots els altres béns, drets i pro-pietats que li pertanyien, llavors o en el futur,procedents dels testaments dels seus pre-decessors, en deixava la meitat a la sevaneboda Elionor, princesa de Salern i, en de-fecte d’ella al seu fill o fills. De la restantmitja herència, en deixava la meitat a la ne-boda Isabel, infanta de Portugal, i l’altra parta Joan, fill del comte de Prades i de la sevaneboda Joana, ja difunta, i en defecte d’ellsdos, al seu fill o fills. També contemplava lesoportunes substitucions en el cas que la ne-boda Elionor o els seus fills haguessin morti establia que aquesta meitat de la seva he-rència també passés a la neboda Isabel i aJoan, fill del comte de Prades.

En el tractament que utilitza per a les tresnebodes és on demostra especialment elseu afecte, ja que en el document apareix

repetidament el qualificatiu de «neboda ca-ríssima». Tot i la separació obligada, conti-nuaven essent per a ella les persones mésestimades. No tenim constància que haguéspogut mantenir el contacte per carta ambIsabel i Elionor, tot i així, suposem que tardo d’hora s’hauria assabentat de la seva si-tuació, especialment, d’Elionor, ja que elcontacte dels catalans amb Nàpols eraconstant i molts nobles, arran de la mort delMagnànim l’any 1458 i la revolta posterior,havien tornat a Catalunya. A més, Elionortambé es va rebel·lar contra el successor delrei Alfons, el seu fill natural Ferran, i peraquesta causa li fou confiscat el ducat d’A-malfi i va haver de fugir del regne napolità.

El fet d’establir com hereva principal a Elionor,pensem que es deuria a una raó més aviatsentimental, ja que entre les dues nebodesque quedaven vives, amb aquesta hi haviaconviscut més temps. Sabem que Elionor iCecília van viure juntes durant uns anys desde la mort del comte d’Urgell fins a la sevaseparació, obligades per la reina per forçar laneboda a acceptar el matrimoni. També ensconsta que Elionor es va oposar amb totes lesseves forces a aquest casament napolità.Obligada a créixer a Castella, lluny dels seus,i després de les dramàtiques circumstànciesque havia hagut de viure, potser havia trobaten la seva tia Cecília l’afecte que fins llavorsno havia tingut. Per part de la tia també de-duïm una especial predilecció cap a Elionor.

El dot de Cecília i l’herència dels comtesd’Urgell

El sistema dotal barceloní venia regulat pelprivilegi Recognoverunt Proceres conceditper Pere el Gran l’any 1283. El citat privilegiprohibia a la vídua reclamar el dot mentretingués béns i en pogués viure. En el cas devídua sense fills, un cop passat l’any de plor,que vivia dels béns del marit, podia reclamarel dot. Aquest privilegi va passar a llei gene-ral de Catalunya a les corts de l’any 1351.

Sabem que Cecília no va cobrar el dot del’herència del seu pare, perquè si el rei lihagués concedit, segur que ho hauria fetconstar documentalment. Només va podergaudir de les rendes per cambra i de l’es-creix de deu mil florins que li va concedirBernat de Cabrera. A partir del testament deCecília només podem deduir que les supo-sades donacions que li hauria fet Bernat tin-drien a veure amb la casa de la Cucurella,

57 Sança havia comprat la casa l’any 1429 a Bernat de Jonqueres. Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt, 1-33-48 (D-1).

295URTX

amb els censals i amb la torre de Belles-guard que potser havia adquirit amb els di-ners procedents d’aquests llegats. Potserper aquest motiu, Cecília manifestava laseva voluntat que les citades propietats lesheretés el fill del seu difunt marit. Per altrapart, si hagués rebut el dot del seu pare, enno tenir fills, aquests béns haurien d’haverretornat a la seva família d’origen.

La situació de Cecília era ben inusual, ja queel dot femení era obligatori des de les cortsde 1351 i implicava la pràctica exclusió dela filla en la successió paterna. Per tant,Cecília, en no haver rebut el seu dot, no hau-ria estat exclosa de l’herència dels seus pre-decessors i per aquest motiu tindria dret areclamar aquesta herència i a nomenar suc-cessors, tal com feia en el seu testament.

Conclusions

Els primers moments coneguts de la vida deCecília estan sobretot relacionats amb els di-versos projectes matrimonials i amb el procésde la família arran de la revolta del seu germà.Durant tot aquest temps destaca com Cecíliava ser moneda de canvi per part de la sevafamília. Així, se li van projectar diversos matri-monis en funció dels interessos familiars, enun primer moment de cara a establir aliancespolítiques entre la mateixa noblesa i, després,

amb la finalitat d’alliberar el seu germà. Si enun principi era el pare qui decidia, després hofaria el germà o la mare de la mateixa ma-nera. Es tracta d’un cas ben singular, ja queva passar de projectes de casament ambl’hereu del comtat de Cardona i amb el mateixrei, fins amb un simple carceller.

El fet que el nou monarca no respectés eldot que li havia llegat el seu pare, l’havia dei-xat en la misèria absoluta, a mercè de la ca-ritat reial. A partir de la mort del rei Ferran,se succeïren les demandes, les cartes de sú-plica i els plets per intentar aconseguir al-gun recurs econòmic i recuperar algunacosa del patrimoni de la família. Finalment,el casament amb el vidu i vell vescomte deCabrera deuria ser la sortida més digna en-mig d’aquesta situació tan desafortunada.Les úniques possibilitats que li quedavenpassaven per aquest matrimoni o entrar alconvent de Sixena amb la germana Isabel.La germana gran Elionor va triar la vida ere-mítica, Cecília va elegir el matrimoni. Un copvídua de Bernat de Cabrera, les donacionsque en va rebre, amb la condició de no tor-nar-se a casar, li haurien permès afrontarmés dignament la vida de solitud a què ha-via quedat destinada.

Per altra part, tot i les penalitats i la separa-ció forçosa, el fort lligam amb la família d’Ur-

Església del monestirde Sant Francesc

de Barcelona.Al peu de les escales

del presbiteri hi va serinhumada Cecília d’Urgell.El convent fou enderrocatdesprés de l’exclaustració

i actualment noen queda cap resta.

Gravat del segle XIX.

296 URTX

gell no s’havia trencat mai. Així, Cecília espreocupa pel seu germà empresonat a Xà-tiva en vigílies de la seva mort i conviu i dónasuport a la seva neboda Elionor. També és alcostat de l’altra neboda Joana que la no-mena marmessora en el seu testament. Laseva germana Elionor la declara hereva i ellaal seu torn llega els seus drets a les nebo-des. Tot i que no tenia cap patrimoni de l’he-rència paterna, Cecília volia deixar lligada lasuccessió. Pel fet de no haver estat condem-nada, ni haver rebut el dot, sembla que teniatot el dret a reclamar la seva herència. Peraquest motiu, no renuncia a entaular pletsamb el rei o amb el monestir de Poblet acausa de les propietats que a la seva ger-mana li havien estat confiscades. De totamanera, tot i que ho intenta un cop i un altre,no consta que hagués aconseguit recuperarres d’aquest patrimoni.

També se la veu exercint el seu paper de re-presentació institucional davant dels conse-llers de la ciutat, en uns anys en què el reiresidia a Nàpols i la reina tenia una salut moltprecària. Cecília seria plenament conscientd’aquest paper com a representant del lli-

natge de la casa de Barcelona en aquestaciutat. La compra de l’antiga residència reialde Bellesguard, on va viure els darrers anysMartí l’Humà, també podria respondre aaquest paper representatiu. Compaginaraquest esperit de classe i els seus migrats in-gressos deuria ser força difícil d’aconseguir.En referència a la situació econòmica, es potdeduir que al final de la seva vida tornava apassar per una situació bastant precària, jaque el comte de Prades i Sança Ximenis li ha-vien deixat diners i encara no els els haviatornat. Tot i que menciona alguns objectesvaluosos, alguns estaven empenyorats.

Cecília fou una persona molt desafortunadaen la seva vida familiar. La seva mare i el seugermà foren processats i moriren empreso-nats. La seva germana gran morí fent vidade penitència en una ermita solitària. Lesnebodes tampoc no foren afortunades. Ellamateixa, vídua i sense fills, va haver de viureallunyada de la seva família. Però tot i la dis-sort, que va perseguir la seva família fins alfinal, i la solitud amb què es va veure obligadaa viure, se’ns representa com una dona corat-josa que va intentar fer-hi front fins al final.

297URTX

58 Paraula il·legible per estar trencat el paper.59 Puxe, interlineat.

Apèndix documental

1

1420, febrer, 3, Sant Llorenç de Maçanet

Capítols matrimonials entre Bernat de Ca-brera, comte de Mòdica i mestre justicier deSicília, i Cecília, filla del comte Pere d’Urgell,difunt, i de Margarida, vivent. Bernat es com-promet a reclamar al rei el dot de 23 mil florinsque el seu pare deixà en el seu testament aCecília. A més, li concedeix un escreix de deumil florins i les rendes del castell i vila d’Anglèsi vall d’Osor com a despeses de cambra en casde quedar viuda. Si tenen fills i hi ha un noi elfa hereu del comtat de Mòdica a Sicília i dotaels altres fills i filles amb diverses quantitatssobre les rendes d’aquest comtat.

Arxiu Ducal de Medinaceli, Fons Cabrera iBas, Còpia depositada a l’Arxiu de Poblet,rotlle 977, f. 13-20.

Die sabbati tertia mensis febroarii anno anativitate Domini millesimo / quadringente-simo visesimo, fuit repertum sequens instru-mentum in domo / Jovarie nobilis dominiBernardi de Cappraria que scita est infra pa-rro/chiam Sancti Laurencii de Maciano, dio-cesis Gerundensis.

In nomine sante et individue Trinitatis. Gratiset ex certa scientia uterque nostrum dictisnominibus videlicet pars parti / et nobis adinvicem confitemur et recognoscimus quodin et super matrimo/nio nec non et aliis in-frascriptis similiter inhita, facta, concordata,conven/ta et iurata inter nos nominibus au-tem dictis capitula que sequntur:

“Invocatos primerament le Sperit Sant e laindividua Trinitat, Pare, Fil e Sant / Sperit,d’on procehexen saviesa, poder e gràcia,tractat e concordat és ma/trimoni, Déus vo-lent fahedor, entre lo egregi e magnífichbaró mossèn Bernat / de Cabrera, comte deMòdica e mestre justicier del regne de Si-cílya, / de una part, e la molt egrègia donaSicília, donzella filla de l‘/ egregi comte Pered’Urgell, quòndam, e de la egrègia donaMargarida, muller // d’aquell, vivent, de lapart altre, sots pactes avinentes contengutsen los capítols / deiús scrits.

Primerament, la dita egrègia dona Sicíliaconstituirà en dot al dit egregi mossèn / Ber-nat de Cabrera vint e tres mília florins d’or

d’Aragó, los quals lo dit Pere, quòndam,/comte d’Urgell, son pare, li lexà en son darertestament, consignant-li aquells en / certslochs del comtat d’Urgel, segons en lo dittestament se porà veure, e cent / lliures demoneda de agramuntesos, les quals lo ditcomte Pere li lexà en son dit / darrer testa-ment per part e legítima et cetera.

Convengut emperò no contrastant que debona rahó e equitat d’aquella / dega ésserentés que lo dit egregi mossèn Bernat de totson poder e ab aquellas / millors, pus sàviese distintes maneres que·s pertany de treba-lar·o en tant / com en el serà, darà obra abacabament que del dit senyor rei hau/rà eobtindrà per via de gràcia lo dit dot. E on ob-tenir no·l pogués, vi/nents cars e lochs op-portuns e rahonables ab ses propriiesdespeses / e mesions, demanarà en iux efora iux, en corts o fora corts generalls / eparticulars la dita dot de la dita senyoradona Sicília, e en continent / que la dita dotrebud serà en tot o en partida, lo dit mossènBernat aquell / assegurarà […]58 vinent talcars assegura a la dita dona / Sicília e liconstituhirà e constitueix creix segons en loPrincipat / de Cathalunya és acustumat oentre personas de consenblant sta/ment,obligant-ne totes viles, castells e altres bénsseus on que / sien, fahent daquen carte ocartes opportunes e necessàries per se/gu-retat de la dita senyora ab totes obligacions,clàusules, segu/retats e cautheles que dir neimeginar se puxen et cetera.

Ítem és convengut que lo dit mossèn Bernatconsiderat l’esta/ment e casa d’on la ditadona Sicília devalla, en cars que aquella / nopogués haver o constituir no pogués en al-guna manera la / dita dot dels béns del ditcomte para seu, de present li consti/tueix, fae ordena spoli e creix de deu míllia florinsd’or / d’Aragó en e sobre tots sos béns uni-versals dels quals aprés / mort del dit mos-sèn Bernat, e encara si la dita dona Sicília //moria abans dels dit mossèn Bernat,59 fer eordonar la dita dona Sicília a totes / ses vo-luntats liberalment, e tota contradicció e em-barch cessants, declarat emperò / e entèsque en cars que lo dit mossèn Bernat haguéso haver puxa ara o per avant / lo dit dot deXXIII míllia florins, no sia tengut fer altro screixsinó dels / dits X míllia florins, segons dit ésen la declaració del primer capítol.

Ítem és convengut que lo dit mossèn Bernatper los dits sguarts e per tal / que aprés

298 URTX

mort sua la dita dona Sicília sobreviurà, siapreservada de / inòpia o necessitats, dóna econstituheix e donarà o constituhirà a / ellaper cambra o en nom de cambra los castellse vila d’Anglès o val de Osor ab totes rendes,drets, jurediccions d’aquells, dells quals ladita dona Sicília de tota la sua vida, tan so-lament vivent ella, / emperò estant viuda ecasta sens marit, puxa fer ses pròpries vo-luntats, / les quals rendes són en suma demil florins o aquen entorn.

Ítem és convengut que si a la dita senyoradona Sicília fet lo / matrimoni damunt dit oabans provindran alguns béns parafernals /o adquisits per qualsevol cars, encare quesien joyes o gràcies que / lo dit mossèn Ber-nat li donàs o fayés, que de aquells béns tos-temps sia / senyora e poderossa en puxa fera ses propriies voluntats.

Encara més és convengut entre les ditesparts que si lo dit mossèn / Bernat haurà fillmascle de la dita dona Sicília a dret de mem-bres / en tal manera que encara que per in-disposició lo cors no pogués eyercir / o fosfet inhàbil a regir e governar, pus fos sans deenteniment, / que aquel sia hereu del comtatde Mòdica, de la terra de Ragoça, de Geri-tano e de Montorosso. E si lo dit primer fillera no sans de / enteniment e haurà altresfills mascles que viuent, tal cars, / ço queDéu no vulla, succehesque en lo dit comtatde l’un a l’/ altre segons orde de genitura.Entés emperò que lo succehidor / hare éssersa de continent, e si haurà segon fill que lohereu / del comtat de Mòdica li haie a donarXXX míllia florins d’A/ragó, e si cars serà quehaia filla e no fill, la primera filla haie / XXXX

míllia florins d’Aragó. E si ab la primera fillaencorrera // fill que en aquel cars la filla haieXV míllia florins d’Aragó. E si segona filla /serà encorrent ab primer e segon fill e ab pri-mera filla, que aquesta segona / filla haie perdot sobre lo dit comtat X míllia florins d’A-ragó, e ultra / açó, que tot lo heretatge delsfills e files que enfre el seran procreats / siacarregat sobre lo dit comtat de Mòdica.60 En-cara lo dit mossèn Bernat atura sobre lo ditcomtat L mília / florins d’Aragó de què puxatestar e ordonar a ses voluntats.

Ítem és convengut que si més fills o filleseren procreats enfre ells / que sien col·lo-quats o col·locades en matrimoni o en ordea coneyença / del fil qui serà comte de Mò-dica e de la dita senyora dona Sicília si ellasobreviurà.

Ítem és concordat que si lo dit comtat deMòdica se perdia per / qualque cars, ço queDéus no vulla, que lo primer fill mascle deldit / matrimoni procrehador haie sobre lovescomtat de Cabrera tres / heretatges deldit mossèn Bernat de Cabrera XXII mília flo-rins d’or d’Aragó, / los quals li haie a dar lofill hereter del dit comtat de 61 e vescomtatde Cabrera e de Bas. E al segon / fill X míliaflorins d’Aragó e la primera filla X mília florinsd’A/ragó. E si més mascles e més filles erenprocreades que foren col·locats e col·loca-dors en matrimoni o en religió a coneyençade l’hereter / del dit mossèn Bernat e de ladita dona Sicília si sobreviurà.

Ítem és convengut e en special pacte dedu-hit que lo dit mossèn / Bernat en cars quemorís, ço que Déu no permeta, abans que laluició / dels censals en los dit castell e vallsón obligats ara per lla/vors e llavors per ara,assegurra sobre les rendes de la vila de /Sant Seloni, terme e de pertinències d’aque-lla, lo compliment als dits / mil florins derenda reebedors per la dita dona Sicília en /e sobre los dits castell d’Anglès e vall d’Osor,la on les rendes / del dit castell e vall a ladita quantitat de mill florins no bestassen,/declarat emperò que si les dites rendes deldit castell e vall si bestaven que en aquellcars la dita dona Sicília no puxa haver neex/higir les dites rendes de Sent Saloni. En-cara més voll e consent / lo dit mossèn Ber-nat que la dita dona Sicília per seguretat /dels dits X míllia florins haie e puxa vers siretenir la dita / vila de Sant Celoni ab ses di-tes rendes e pertinències tro tant e tan lon-gament que per lo dit mossèn Bernat lifossen en altra / manera ydòneament ese-gurats, assignats o per lo dit hereu, / si perlo dit egregi mossèn Bernat, ço que Déus novulla, abans / de ésser assignats en la formadamunt dita,62 o no li eran / pagats íntegra-ment o en altra manera assegurats avolun/tat de dita senyora dona Sicília. De-clarat emperò que la / dita dona Sicília nopuxa ésser despulada de la dita / seguretatde Sent Saloni ni transportada en altra partsi donchs no·s fahie ab exprés consentimentseu e / voler seu.

Ítem és convengut e en special pacte dedu-hit que si / convendrà quant que quant ladita dona Sicília passar / en lo comtat deMòdica e ella solament haurà / filla o fillasdel dit mossèn Bernat e disposant en lo / ditcomtat, aprés mort del dit mossèn Bernat,fer son domicili, e per aquesta rahó lo dit

60 L milia florins d’Aragó, ratllat.61 Espai buit.62 Moria, interlineat.

299URTX

mossèn Bernat / en son derrer testament oab altra contracte li assignara / e assegurantla dita renda de mil florins d’Aragó / consti-tuïts a ella per sosteniment de sa vida se-gons dessús / és contengut, e los dits X

míllia florins de spoli e crex en / la forma da-munt dita sobre lo dit comtat de Mòdica / elochs d’aquell, que la dita dona Sicília puxaaquella / acceptar e sia a sa voluntat dependre e retenir vers / lo dit comtat tro tantfos reintegrada en les dites / coses e axímateix los dots constituïts a les filles engen-dradores / en ella per lo dit mossèn Bernat,declarat emperò que en cas // que la ditadona Sicília acceptàs la dita assignació enlo dit comtat / de Mòdica o lochs d’aquell, laassignació feta sobre los lochs d’Anglès / evall de Osor e la vila de Sent Seloni sien efossen haudes per cassos nulles e invàlideset cetera. E axí mateix sia entés que la ditadona / Sicília no sia constreta ne tenguda defer lo dit mudament / sinó tant com de sonvoler procehirà.

Ítem és convengut que lo dit mossèn Bernatfarà e darà obra ab / acabament que loegregi en Bernat Johan de Cabrera, fill seu ede la dita egrègia dona Timbor, muller sua,quòndam, consintrà e / firmarà en los pre-sents capítols ab tota aquella seguretatclau/sulada ab totes clàusules, pactes, re-nunciacions, prometenses, juraments e obli-gacions que necessàries seran a tota utilitate se/guretat de la dita senyora dona Sicília.E no resmenys que la / egrègia dona Violantde Cabrera, muller de l’egregi en / BernatJohan de Cabrera, jurarà sollempnamentque no y contrevindrà / per rahó de son dotd’ella ni de sos fills.

Encara més és convengut que en continentque los presents capítols / per les dites partssien concordats e hauts per bons e útils,prometran / e sollempnament juraran ço éslo dit mossèn Bernat que ja més no / pendràaltra muller sinó la dita dona Sicília e persemblant / la dita dona Sicília que no pendràaltre marit sinó lo dit / mossèn Bernat impo-sant-se pena de X míllia florins d’Aragóguanyades / les dues parts a la part obtem-perant e la terça part a l’official / qui la ree-cució d’açò farà.

Ítem és convengut que lo dit mossèn Bernatabans de sollempnitzar // lo dit matrimonien fas de Sancta Mare Esgleya farà liurar /possessió del dit castell d’Anglès e vall a ladita dona Sicília / o a qui ella volrà e faràprestar als hòmens habitants63 homanatge

/ que en cas que la dita senyora dona Sicí-lia64 sobre/vivís al dit mossèn Bernat hauranaquella per llur dona e senyora / de tota lasua vida, vivint ella e stant casta e viuda sens/ marit, segons dit és. Encara darà obra abacabament en totes / les coses toquants se-guretat dels dits X míllia florins, largament ebestant / decepció e fraus cessants comaxí·s pertanga del dit mossèn Bernat.

Ítem que lo dit mossèn Bernat sia tengut ases pròpries despeses haver dispen/sacióper rahó del dit matrimoni abans de so-llempnitzar aquell en fas / de Santa MareEsglésia.

Ítem és convengut que en cas que del ditmossèn Bernat e dona Sicília no / fossenprocrehats fills mascles e havien filles sola-ment, aquelles tals / filles no puxen ésserdespullades ne privades de la possessió delcomtat / de Mòdica per lo hereu del ditcomtat tro tant íntegrament cascuna / de lasdites filles sia pagada en lo dot constituït anspuxen lo / dit comtat possehir pacíficamente sens tot contrast tro tant / sien pagadessegons dit és.

De tots los presents capítols e cascun d’a-quells volen e consenten les / dites parts,ensemps e de partidament que·n sien fetesuna carte e / moltes, tantes quantes ellas ecascuna d’ellas ne volran, requerran / e de-maneran, ampliades a larguement notades,substància no / mudada, ab totes clàusules,pactes, renunciacions, stipulacions / e obli-gacions, penes e juraments, les quals neces-sàries seran e // sots qualsevol expressió deparaules sien notadores e expressadores /a coneguda dels honorables mossèn JacmeCalíç, jurista, e micer Fran/cesch ça Sala,doctor en leys. E sinó a conexensa de dosjuristes,/ un per cascuna part elegidors, sivius seran, e per lo notari del present / con-tracte. Encara vol més lo dit mossèn Bernatper mostrar / clara e pura intenció en lo pre-sent capítol e per cessar tot frau / e decep-ció que en aço aparer pogués en sdevenidor,que si aprés / de la firma e stipulació delspresents capítols, a la dita senyora / donaSicília o a altra per ella se mostrara deffalliren los dits capítols o algun d’aquells, segu-retat maior e pus necessària / d’aquellasdessús expressades o qui poguessen ésserpus eficasses a ella / de las dessús dites enqualsevol manera, que per los dits mossènJacme / e micer Francesch sa Sala e deiússcrit notari, substància no mu/dada, puxesens perill algú o no per part altre stipulació,

63 En aquells, interlineat.64 O qui ella volrà, ratllat.

300 URTX

promissió, / consentiment, voler e mana-ment en scrits o de paraula del dit / mossènBernat aquellas seguregats e obligacions, lodit notari puxe / 65 dictar e largament notarsegons ben vist lurs / serà, car lo dit mossènBernat, ara per llavors e llavors per ara, / d’a-quelles ha e promet haver per vàlides, fer-mes e segures axí com / si de present lifossen publicades e manifestades e açò /sollempnament iura per los sants quatraevangelis de Déu, / per les suas mans corpo-ralment tocats, que no contravendrà per /qualsevulla dret, rahó, constitució, ús, custumo altre qualsevol / rahó, sots obligació de sosbéns presents e esdevenidors et cetera.

2

1457, desembre, 31. Bellesguard

Testament de Cecília, filla dels comtes d’Ur-gell i vídua del vescomte Bernat de Cabrera.Disposa ser soterrada a l’església del monestirde Sant Francesc de Barcelona i deixa les se-ves possessions, entre elles Bellesguard, alvescomte de Cabrera. Dels drets successorisdels seus avantpassats en fa hereves les se-ves nebodes, filles del seu germà Jaume d’Ur-gell, o els fills d’aquestes, és a dir, la meitat aElionor, princesa de Salern, i l’altra meitat en-tre Isabel, duquesa de Coïmbra, i Joan, fill delcomte de Prades i de l’altra neboda Joana, di-funta. Morí a la torre de Bellesguard a Sarriài el testament fou publicat el dia 24 d’octubrede 1460.

Arxiu Històric de Protocols de Barcelona(AHPB), Francesc Matella, Primus liber testa-mentorum et aliarum ultimarum voluntatum,(1441-1468), 179/26, fol. 96-98.

Noverint universi quod anno a nativitate Do-mini millesimo quadringen/tesimo sexage-simo, die vero sabbati, vicesima quartamensis octobris, / intitulate, presente et vo-cato me, Francischo Matella, auctoritate re-gia notario/ publico Barchinone infrascripto,ac presentibus ac vocatis pro testibus, ho-nororabili / Francischo Jonques, milite, etGuillemo de Sant Climent ac Geraldo Splu-gues,/ domicellis, Egidio Xanxis, presbytero,

familiari66 egregie deffuncte infras/cripte, acBernardo Stanyol, notario, constitutis perso-naliter egregiis comitibus / de Prades et deModica ac reverendo fratre Marco Bergua,in / sacra pagina magistro guardiano mo-nasteri fratrum minorum civitatis / Barchi-none,67 in domo68 sive turri de Pulcro Spectusive / de Bellsguart, quae sita est in parro-chia de Sarriano, in quadam / camera eius-dem turris vocata camera domini regis, etipsis / manumissoribus instantibus69 et, utpredicitur, presentibus et / requirentibus, fuitpublicatum testamentum iam dicte egregiedomine / Sicilie.

Die sabbati XXXI et ultima mensi / decembris,anno a nativitate Domini MºCCCCºLºVIIIº, / inturri vulgariter dicta de Belsguart, / sita inparrochia de Serriano.

In Dei nomine, amen. Quamvis70 incerta etdubia mortis hora, debeat pro prudenti /animo suspecta semper existere. Atamencorporali iminente langore ipsius magis /formidatur eventus hincque est quod nos,Sicilia de Aragonia et de Cappraria, / quefuimus uxor sive consorts egregii dominiBernardi de Cappraria, quondam, vicecomi-tis / de Cappraria, que fuimus filia egregio-rum dominorum Petri de Aragonia et / deUrgello et domine Margarite, eius uxoris siveconsortis, deffunctorum, licet corpore / lan-guentes, tamen in nostro pleno sensu, sanaet integra memoria, cum firma lo/quela exis-tentes, nostrum facimus et ordinamus tes-tamentum in quo eligimus manu/missoreset huius nostri testamenti seu ultime volun-tatis exequtores, egregium / dominum Jo-hannem, comitem de Prades, egregiamdominam Sanxiç Ximenis / de Fuxo et deCappraria et nobilem dominam Eldonciamde Cardona, / que fuit uxor nobilis Galce-randi Ademar de Sanctapace, quondam mi-litis, et / reverendum guardianum monasteriifratrum minorum ordinis Sancti Francisci /civitatis Barchinone, qui nunc est et pro tem-pore fuerit. Quibus omnibus / quatuor, tribuset duobus eorum, in absentia seu deffectualterius et seu / aliorum eorumdem, plenisi-mam conferimus potestatem complendi etexequendi // omnia et singula in presentinostro testamento seu ultima voluntate con-tenta. Eligimus / autem sepulturam corpori

65 Paraula il·legible.66 Segueix dicte, ratllat.67 Manumisoribus [...] testamenti seu ultime voluntatis egregie domine Sicilie de Aragonia et de Cappraria,que fuit uxor egregi domini Bernardi de Cappraria, quondam, vicecomitis de Cappraria, que pridie dies suosclauserat extremos, interlineat.68 Segueix de Pulcro Spectu, ratllat.69 Segueix fuit publicatum, ratllat.70 Sembla ratllat en part (uam) i substituït per l’abreviatura.

301URTX

nostro fiendam in coro iam dicti monasterifratrum / minorum civitatis Barchinone vide-licet in dicto coro, juxta gradus lapideos qui-bus / asenditur ad altare maius ecclesieipsius monasterii, quam sepulturam volumus/ fieri simpliciter, ad notitiam dictorum ma-numissorum nostrorum. Insuper volumus etordi/namus quod quedam crux auri cum ru-bino et margaritis sive perulis et / quedampetxis sive capsa de corallo cum quibusdamlapidibus pretiosis sive / finissimis et etiamcum quibusdam tabulis auri cum margaritissive perulis / et lapidibus pretiosis sive finis-simis, vocatis balays, post obitum nostrum /per dictos manumissores nostros vendanturin encantu publico plus offarenti / seu offe-rentibus, illis pretiis quibus melius fieri po-terit, ex plenissima po/testate vendendipredicta et pretia recipiendi et alia omnia etsingula. / Inde necessaria faciendi et com-plendi quam dictis manumissoribus nostrisde / predictis et aliis, inde dependentibus etadnexis, damus et concedimus, de et / cumpresenti volentes et ordinantes, quod ex pre-tiis sive pecunie quantitatibus ex predictis /provenientibus fiat nostra sepultura, cele-brentur misse, fiant elemosine, / precantia etalia pia caritatis opera, ad notitiam dictorummanumissorum nostrorum. / Post predictaautem, primo et ante omnia, volumus etmandamus ac etiam ordinamus / quod om-nia debita que debeamus quibusuis artesa-nis sive artistis et manistralibus / et etiamlaboratoribus ratione verum seu laborumquas ab ipsis accepimus et / seu pro nobiset seu pro familia et domo nostra feceruntvel sustinuerunt et seu / die obitus nostri fe-cerint et71 sustituerint, de bonis nostris inf-frascriptis, videlicet / mobilibus, solvantur et,in deffectu alterius probationis, credatur pro-prio juramento / eorumdem.72 Et etiam volu-mus, ordinamus et mandamus quod omniaalia debita que / debeamus, si qua alia de-bemus et seu die obitus nostri debebimus,solvantur / et omnes iniurie per nos forsannunc et etiam tunc facte restituantur de bo-nis / nostris, prout probari poterint vel hos-tendi per testes, instrumentam aut alialegitima / documenta, procedendo in hiisbreviter, simpliciter, sumarie et de plano, se-cundum / Dominum Deum et forum anime.Item ponimus hic et facimus memoriamquod iuxta / nostram consientiam tenemuret obligati sumus ratione manumissorie Jo-hannis73 / de Campffranch, quondam, fami-

liaris nostri, in centum decem florenis, valen-tibus / sexaginta libras et decem solidos bar-chinonensis, que ad nostrum arbitrium suntdistribu/ende. Idcirco de eisdem dimittimuset volumus dari Constancie de Castell/holi,domicelle familiari nostre, centum florenos,valentes quinquaginta quinque / libras bar-chinonensis. Residui decem floreni volumusdari et distribui amore / Dei ad notitiam dic-torum manumissorum nostrorum. Item etiamvolumus dari et solvi discreto / Guillemo Per-pinya, presbitero, olim familiari nostro, quic-quid sibi per nos debeatur, pro solidataratione, cuius / debiti credatur, proprio iura-mento ipsius Guillelmi, usque ad quinqua-ginta florenos et non / ultra. Item volumus etordinamus quod Bernardus Vilosa reddatcompotum et rationem / dictis nostris ma-numissoribus ex et de illis pecunie quantita-tibus quas pro nobis ipse / recepit in villaSancti Selodonii et etiam ex74 argento delportapau quem / pro nobis ipse fieri faceretenebatur et pro quo solvendo nos iam sibisolveramus / octo florenos. Et residuum, siquid erit ex illis centum viginti quinque flore-nis per nos / matri dicti Bernardi Vilosa de-bitis, ipsum residuum tot videlicet quot indetunc fuerit / seu stabit, detur et solvatur he-redi ipsius domine matris sue. Item legamuset volumus / dari venerabili fratri75 Campinsmonasterii Sancte Marie de Ihesus territoriiBarchinone, / quinquaginta florenos, valen-tes viginti septem libras et decem solidosbarchinonensis, / distribuendos in illis causispiis quas ipse frater Campins voluerit. Itemvolumus / quod quidam anulus auri, dia-mans et rubins et tres plats argenti, semisalbi et / semis deaurati vendantur et solvaturid pro quo extant pro pignore et id quod /supererit convertatur in solutionem aliorumdebitorum et seu creditorum nostrorum permanu/missores nostros predictos. Itemamore Domini nostri Ihesu Christi et in re-missionem peccatorum nostrorum, // em-franquimus, liberamus, franquas et alforrasfassimus, duas servas et capti/vas nostras ni-gras sive de genere etiopum, alteram voca-tam Caterina, alteram / vero Maria. In supervolumus et ordinamus quod omnia bonanostra mobilia / et immobilia ac semoventia,iura nostra ac res, per dictos manumissores/ nostros, si voluerint, inventarientur et dis-tribantur et seu per alios ad / quos spectet.Preterea damus plenissimam potestatemdictis manumisso/ribus nostris76 aprehen-

71 Segueix seu, ratllat.72 Item dimittimus et volumus solvi dicto egregio domino comiti de Prades centum florenos quos sibi debemusex causa mutui per ipsum nobis facti, afegit al marge.73 Segueix Franch, ratllat.74 Segueix et de, ratllat.75 Bartholomeo, interlineat.76 Segueix predi, ratllat.

302 URTX

dendi omnia et singula alia bona nostra mo-bilia et / semoventia eademque vendendi inencantu publico plus offerentibus, / pretia etpecunie quantitates inde provenientia etprovenientes petendi, exhi/gendi et reci-piendi et, si opus fuerit, apochas et alia ins-trumenta cum clausulis / et cautelis inde adnotitiam dictorum manumissorum nostro-rum necessariis et oppor/tunis faciendi etfirmandi. Item damus et concedimus potes-tatem dictis manu/missoribus nostris pe-tendi, exhigendi et recipiendi pensionescensualium / mortuorum et proratas ero-rumdem usque in die obitus nostri debitaset omnes et / singulos annuos redditus etproratas eroundem, qui que anno quolibetnobis / fiunt et solvuntur, et de ipsis pensio-nibus et redditibus ac proratio die / obitusnostri debitis, apochas et cessiones faciendiet firmandi et etiam77 / omnia et singula ins-trumenta et scripturas cum clausulis et /cautelis inde necessariis et opportunis et prout eisdem manumissoribus / nostris videbi-tur. Volumus etiam et ordinamus quod ipsimanumissores nostri ex pecuniis / que dieobitus nostri reperientur in hereditate nostraet etiam que provenient ex bonis / nostrispredictis scilicet mobilibus et semoventibuset ex pensionibus et proratis censualium / etannuis redditibus, qui anno quolibet nobisfiunt et solvuntur, et ex proratis eorumdem /iam superius pretactis, eorum propria auc-toritate solvant omnia predicta debita et res-tituantur / seu emendentur iniurie per nosforsan facte quibus. Sic, et quam sitius78 fieripoterit, / solutis et restitutis, residuum perdictos manumissores nostros in continenti,completi / et solutis predictis, dividatur etdistribuatur inter familiares, domicellas etdo/mesticos nostros, tam presentes quampreteritos quam etiam futuros, premaximeinter illos / et illas, qui seu que non stiteruntseu stant ad mercedem sive solidatam, advolun/tatem et secundum pro prudentiam etprovidentiam dictorum manumissorum nos-trorum, eorum / consientias in Domino exor-tantes, quatenus cum diligentia et caritatein hiis / se habeant, prout de ipsis et eorumquolibet plenissime confidimus. Quodquidem/ residuum dictis domicellis et domesticis acfamiliaribus nostris predictis legamus, /demptis quadraginta florenis quos dictis ma-numissoribus nostris onere / manumissorie,scilicet decem florenes cuilibet eorum, etiamcum presenti legamus. Item / in remunera-tionem omnium in quibus quauis ratione te-neamur egregio domino / comiti de Modicha

et vicecomiti de Cappraria et heredi eius-dem, dimittimus / et legamus eidem, sinepreiudicio predictorum, omnia censualianostra et quosuis annuos / redditus, qui an-nuatim nobis solvuntur, necnon et turrim dePulcro Spectu / sive de Bellsguard cum pos-sessionibus et omnibus iuribus et pertinen-ciis suis, in qua / nunc moram facimus, quesita est in parrochia de Sarriano. Et etiam ex/ eadem causa legamus eidem domino co-miti et vicecomiti totum illud hospitium cumiuribus suis quod nos habemus et posside-mus in civitate Barchinone, / in vico sive locovocato la Cucurella. Rogantes in DominoIhesu Christo ipsum / egregium dominumcomitem, quatenus animam nostram habeatrecomissam, / quoniam etiam hac rationehuiusmodi legatum de predictis facimus.Item cum / iam dictus egregius dominus co-mes de Prades distraxerit et solverit // acetiam faciat expensas in medicis et medici-nis ac aliis rebus pro presenti nostra / infir-mitate necessariis,79 in remunerationemeroumdem et ex aliis causis, / ad hoc ani-mum nostrum moventibus, sine preiudiciopredictorum, legamus eidem / egregio do-mino comiti de Pradas mille florenos, valen-tes undecim / mille solidos barchinonensis,habendos et recipiendos per ipsum eundumegregium dominum co/mitem et quos vo-luerit exhigendosque ab aliis universis etsingulis / bonis et iuribus nostris, tam exsuccessione seu linea paterna, quam avitica/ et etiam materna, nobis quouismodo per-tinentibus et pertinere ac spectare / deben-tibus, nuc vel etiam in futurum. Omnia veroet singula alia bona et iura / nostra, actioneset res, quecumque sint et etiam ubicumqueque nobis pertineant nunc et pertinere / etspectare possunt etiam in futurum, tam exquibusuis testamentis patris et matris, avo-rum et / aviarum et aliorum80 predecesso-rum nostrorum, quam etiam ex successioneeorumdem / et etiam aliorum quorumcum-que, quam etiam aliis quibusuis rationibus,iuribus, titulis sive causis, di/mittimus et con-cedimus videlicet medietatem illustri domineElienori, princesse de / Salerm, nepoti nostresive naboda carissime et, in eius deffectu, fi-lio seu filiis et seu / filie seu filiabus eiusdemprincesse et ipsam illustrem dominam Elie-norem, princessam / predictam et, in eius-dem illustris princesse deffectu, filium seufilios et seu filiam seu / filias eiusdem, in ipsamedietate nostre hereditatis nobis heredemet seu heredes insti/tuimus. Et in reliqua me-dietate ipsius nostre hereditatis instituimus

77 Segueix alia inde [...], ratllat.78 Vol dir, satius.79 Segueix ipsi quo, ratllat i idcirco, interlineat.80 Segueix quorumcumque, ratllat.

303URTX

nobis heredes videlicet / in medi[et]ate seuvirili portione ipsius medietatis, illustrem do-minam81 Isabelem, / infantem de Portugaliaet duquissam de Cuymbre, nepotem nos-tram sive neboda / carissimam et, in eius-dem infante deffectu, liberum seu liberoseiusdem, tam masculos / quam feminas. Etin alia virili parte seu medietate medietatisipsius nostre hereditatis, / instituimus nobisheredem egregium don Johan, filium comu-nem dicto egregio / domino comiti de Pra-des et egregie domine Johanne de Arago,eius uxori, quondam, ca/rissime nepoti sivenaboda nostra et, in eiusdem egregii filii dictiegregii domini comitis / de Prades deffectu,liberum seu liberos eiusdem, tam masculosquam feminas, si qui vel / si que tunc sta-bunt. Verum si dicta illustris domina Elienor,princessa predicta, / et, in eius deffectueiusdem, filius seu filii et seu filia seu filieeiusdem princesse, nobis / in mediate dictenostre hereditatis heres non erit seu, in eiusdeffectu, filii seu filie eiusdem / princesseheres seu heredes in dicta medietate nostrehereditatis non erit seu non erunt, / eo quianoluerit seu non poterit, et seu eiusdemprincesse filii seu filie et seu / eorum aliquisnoluerint aut non poterint, vel ubi ipsaillustris domina Elienor, prin/cessa pre-dicta, insolium nobis in dicta medietate nos-tre hereditatis heres erit et seu, in eiusdem /princesse deffectu, aliquis vel aliqua dicto-rum filiorum vel filiarum eiusdem princesse,/ insolium vel etiam simul, sive una cum aliisfiliis seu filiabus, in ipsa medietate dicte /nostre hereditatis heres fuerit et seu heredesfuerint, et decesserit ipsa illustris prin/cessa,et seu eiusdem princesse filius seu filia etseu filii seu filie, qui vel que nobis / in dictamedietate dicte nostre hereditatis tunc heresfuerit seu heredes fuerint, decesserit / seudecesserint quandocumque sine libero seuliberis, hiis casibus et quolibet eorum subs-tituimus / in iam dicta medietate dicte nostrehereditatis iam dictos, illustrem dominamIsabelem, / infantam et duquessam predic-tam, et egregium don Johan, filium dictiegregii domini / comittis de Prades, et pre-mortui, eorumdem liberos in stirpe et non incapita. Preterea / cum presenti cassamus,irritamus et anullamus omnia testamenta etalias quasuis ultimas vo/luntates per nos etseu que dicentur per nos in posse quoru-muis notariorum factas et / firmatas sive

facta et firmata. Et licet in aliqua aliarumnostrarum ultimarum voluntatum, / forsanscriptum sit posteriorem aliter non valere,nisi in ipsa fieret mentio / de verbo ad ver-bum de ipsa tunc a nobis et seu que dicere-tur a nobis ordinata / voluntate vel nisi in eacontinetur aliquod verbum celatum vel noncelatum de quo / per nostram aliam ordina-tionem fiendam mensio fieri haberet et de-beretur vel / factum faciendum vel aliquodaliud pro quod presenti nostre ultime volun-tati in aliquo // derogetur de quibus non re-cordamur et que hic pro repetitis, positis etinsertis haberi / volumus. Attamem ea omniaet singula, specialiter et nominatim, volumuset iubemus non / valere, nam quorumcum-que testamentorum et aliarum ultimarumvoluntatum prius isto sive / ista nobis facto-rum et factarum et derogatoriorum verbo-rum in eis seu eorum aliquo appo/sitorum,licet ad ea non revocanda, forsan nos strin-xerimus seu appareret nos strinxisse, / iura-mento vel aliis omnino nos penitet et haberivolumus pro non factis. Hec est / autem ul-tima voluntas nostra quam valere volumusiure testamenti et si forsan non / valet autvalere non potest iure testamenti, saltemeam valere volumus iure codicillorum / seununcupatini testamenti et seu iure alteriuscuiuslibet ultime voluntatis, qua melius de /iure seu aliis valere possit et tenere. Et volu-mus quod de presenti nostra ultima volun-tate fiant / tot originalia publicha consimiliainstrumenta, quos per illos quorum interestet intererit petita / fuerint, et tradantur peret ad notitiam notarii infrascripti. Actum esthoc in turri vulga/riter dicta de Pulcro Visusive de Bellsguart sita in perrochia Sancti /Vincentii de Serriano, diocesis Barchinone,tricesima prima et ultima die mensis decem-bris, anno a nativitate Domini millesimo /quadringentesimo quinquagesimo octavo.Signum nostri Sicilie de Arago/nia et deCappraria, testatricis predicte, que hec lau-damus et firmamus.

Testes vocati et rogati huius rei sunt: ho-norabilis Bernardus Geraldus / de Boxa-dos, vervessor, Arnaldus Bastida, civis,Gaspar de Jorba, / Fardinandus Ayerve,magistri in medicina, Petrus Soler, cives, /Petrus Garcia, familiaris dicte egregie do-mine testatricis et Johannes / Mates,scriptor, habitator Barchinone.

81 Segueix Elienorem, ratllat.