valles 492

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniavallèsEl periòdic gratuït més llegit de la comarca · 19 de setembre de 2014 · Núm.492 · www.liniavalles.cat

Mollet pàg 12Demanen tres anys de presó per al tresorerd’una comunitat de veïns

Agenda Nacional pàg 4Milers de vallesansassisteixen a la històricaV de l’Onze de Setembre

Santa Perpètua pàg 20La Generalitat atorga uncrèdit de 8 milions a Panrico

Cultura pàg 4La Mostra Internacionald’Art Urbà arriba a Caldes

El Tribunal Suprem valida ara el Pla Urbanístic de Granollers

La justícia torna a fer un gir de 180 graus en el cas del POUM i l’Ajuntament podrà aplicar el del 2013 pàg 10

Mollet, centre d’artesania

pàg 14

Ensenyament pàg 3Granollers reclamaels diners per a lesescoles bressol

Esports pàg 21Purito, un dels líders de la selecció espanyola per al Mundial de ciclisme

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 19 setembre 2014líniavallès.cat

3 | En Portada 19 setembre 2014 líniavallès.cat

Abraçades, rialles, corredisses i al-gun badall és el que es va veure di-lluns passat a gairebé tots elscentres educatius de Catalunya.S’estava produint la tornada a l’es-cola i es feia amb rècord de dades.Més d’un milió i mig d’alumnes,12.000 més que al curs 2013-2014, i 815 professors més a l’es-cola pública que l’any passat,però 2.300 menys que al curs2011-2012.

També han augmentat elscentres amb mòduls prefabricats(n'hi ha 1.026), malgrat el tanca-ment de sis col·legis públics per fal-ta d'alumnes. Això ha elevat el ma-

lestar dels docents, que denuncienque no s'ha restituït encara la si-tuació prèvia a les retallades.

L’anècdota la van protago-nitzar les desenes d’escolars i pa-res que han anat a classe amb sa-marretes grogues i el lema SOSEducació estampat al pit.

PRIMER ANY DE LLEI WERTEnguany és el primer que s’apli-carà la LOMCE, més conegudacom a llei Wert, però només afec-tarà els estudiants de primer, ter-cer i cinquè de primària, que, toti així, incorporen poques novetatsen el temari. La més significativaés la nova assignatura de ValorsSocials i Cívics, com a alternativaa la Religió, i que la Generalitat haaprofitat perquè els alumnes ad-quireixin “uns conceptes bàsics de

cultura humanística, de conei-xements ètics i filosòfics i d'im-plicació social”. La matèria deConeixement del Medi se segui-rà impartint de forma conjunta,encara que a final de curs els es-colars tindran dues notes dife-renciades, una de Ciències Natu-rals i una altra de Ciències Socials,com dicta la LOMCE.

De moment no es notarà l’im-pacte de la nova llei en el modeld’immersió lingüística, ja que se-gons ha informat el Departamentd’Ensenyament només 38 famí-lies han demanat l’educació bi-lingüe per als seus fills. Si reu-neixen els requisits, rebran unaatenció individualitzada. Els quevolen el castellà com a llengua ve-hicular s’hauran de dirigir al Mi-nisteri d’Educació.

» El curs escolar s’inicia amb més d’un milió i mig d’alumnes i 815 docents més que l’any anterior» Granollers reclama els més de 300.000 euros que li deu el govern de les ajudes per a les escoles bressol

Pamela MartínezVALLÈS ORIENTAL

ENSENYAMENT4Granollers hainiciat el curs reclamant al governcatalà el pagament dels més de300.000 euros de les ajudespactades per al sosteniment deles escoles bressol municipalsdel curs 2011-2012.

El govern municipal ha signatun acord a través del qual esta-bleix un termini màxim de tresmesos perquè la Generalitat deCatalunya pagui el deute o arri-bi a un pacte amb l’Ajuntament.En el cas que això no succeeixi,no descarten la possibilitat depresentar un recurs contenciós

administratiu contra el governcatalà.

La regidora d’Educació, Pie-tat Sanjuán, recorda que es trac-ta d’uns diners que “la Generali-tat té reconeguts com a deute” ilamenta que s’hagin retallat elsajuts a les escoles bressol muni-cipals. Enguany encara no hi hacap via de finançament tancadamés enllà de la que han establertels ajuntaments. “És un serveiimprescindible, perquè permetque els pares puguin treballar,però ara no rep cap ajut”, asse-gura Sanjuán.

Granollers reclama els dinersper a les escoles bressol

Granollers comença el curs reclamant els diners que li deu la Generalitat pels ajuts a les escoles bressol. Foto: Arxiu

Tornar a començar

Comarca| 4

12 setembre 2014líniavallès.cat

PALAUTORDERA4La CUP haregistrat una moció, en nom dela Plataforma Aigua és Vida,contra la privatització de l’aigua.La moció denuncia “els tripijocs”de la Generalitat i de l’AMBamb el cànon de l’aigua, que se-gons la CUP, costarà més d’unmilió i mig a la ciutadania. LaGeneralitat ha proposat un acordde 30 anys pel qual els ciutadanspagaran prop de 4.000 milionsd’euros a l’empresa Agbar.

La CUP acusala Generalitat deprivatitzar l’aigua

LLIÇÀ D’AMUNT4Aquests diess’han finalitzat els treballs de mi-llora de la xarxa de baixa tensióelèctrica de Lliçà d’Amunt i Lli-çà d’Avall amb l’objectiu de mi-llorar la qualitat del subminis-trament. Alhora, els treballs per-meten integrar les infraestruc-tures elèctriques a l’entorn. Entotal s’ha substituït més de migquilòmetre de les habituals líniesde baixa tensió per un nou sis-tema de cable trenat.

Reformen la xarxaelèctrica de Lliçàd’Amunt i d’Avall

CALDES DE MONTBUI4Fa unsdies, representants d'entitats deltercer sector calderines i de l'A-juntament van reflexionar sobreels programes municipals deresposta a la pobresa. Entre elsprincipals punts tractats hi ha elde saber com es detecten els ca-sos de risc a la població i es va de-cidir fer més visible a la ciuta-dania el catàleg de serveis i trà-mits que es realitzen.

Caldes buscafórmules contra la pobresa

LES FRANQUESES4Un incendien un àtic d’un bloc de pisos delbarri de Bellavista va obligar,dimarts passat, a desallotjar unadotzena de veïns. El foc es va de-tectar al voltant de les tres de latarda i els bombers van tardarmitja hora a aconseguir extingir-lo. Les flames han afectat duesrentadores, un escalfador i duesampolles de butà. Cap persona enva sortir ferida.

Desallotgen 12veïns de Bellavistaper un incendi

Més de 10.000 ciutadans delVallès Oriental –segons l’ANC–van assistir el passat Onze deSetembre a la indescriptible Vque va tenir lloc a Barcelona.Sota els crits de “volem votar”i “independència”, un total d'1,8milions de catalans –segons laGuàrdia Urbana– van tornar afer possible una espectacularmanifestació que passarà a lahistòria. I ja en van tres.

Gent gran, nens amb cotxet,catalans d'aquí i d'allà, nou-vinguts i alguns turistes sor-presos van participar, units, enuna Diada que, com la del 2012i la Via Catalana de l'any passat,es recordarà durant molts anys.Els sentiments a peu de carrereren diversos, però el desigd'unitat i de votar es respiravaa cada metre. Sabent que s'es-tava participant en una jorna-da històrica –però sense serencara conscients de la imatge

que s'estava aconseguint i queestava donant la volta al món–,els milers de manifestants vantornar a expressar-se cívica-ment i de manera exemplar.Una festa, sí, però reivindicati-va. Molt reivindicativa.

UNA SENYERA IMPRESSIONANTLa senyera humana d'onze qui-lòmetres encara impressionaa hores d'ara. Les imatges vanaparèixer als principals mit-

jans internacionals, el Twitterva anar a rebentar del #cata-lansvote9N –que va arribar aser trending topicmundial– i laforça de la manifestació va feremocionar, fins i tot, el mateixpresident de la Generalitat."Em sento orgullós de la gentd'aquest país i molt compromèsperquè aquest poble se'n puguisortir", va afirmar Artur Maspoc després de la V en unacompareixença imprevista.

Imatge aèria de la V que es va fer l’Onze de Setembre. Foto: ANC

Més de 10.000 vallesansassisteixen a la V de Barcelona

RedaccióVALLÈS ORIENTAL

MOSTRA4La setena edició de laMostra Internacional d’Art Urbà(MIAU) ja està aquí. Demà, a Cal-des, aquesta mostra acollirà vuitprojectes efímers que explorenconceptes com la memòria del'espai, la intensificació de rela-cions entre persones, la reflexiósobre possibles usos i el potencialde l'aigua termal com a bé comú.

La MIAU deixa una portaoberta a noves possibilitats d’úspúblic de l’aigua termal que pertradició ve marcada per la gestió

privatitzada balneària, invertintel paper del públic participantque es converteix en protagonistade l’espai.

La MIAU és un art reivindi-catiu i de compromís que inten-sifica la relació entre els espais iles persones. És una eina espacialalternativa per gaudir i recuperarla vida d’espais en desús, oblidatso en procés de reconversió. Actuacom a un node teixidor que creasinergies entre agents creatiusemergents i promou la descen-

tralització de projectes culturalsen l’àmbit periurbà i vallesà.

La jornada de la mostra s’es-tendrà des de les deu del matífins a les dues de la matinada,quinze hores en les quals les dis-tintes disciplines de l’art seranles protagonistes. Durant la jor-nada s’oferiran llenguatges ar-tístics com la dansa-acció i laperformance, accions col·labo-ratives, la instal·lació visual, lainstal·lació sonora i accions ex-perimentals.

L’art urbà arriba a Caldes

Una de les obres del MIAU 2013. Foto: MIAU

Vallromanes | 4es Jornades Gastronòmiques de TastetsTornen les Jornades Gastronòmiques de Tastes de Vallromanes, que enguany arriben a la seva

quarta edició. Durant aquest cap de setmana, 10 restaurants oferiran més de 25 plats de grannivell gastronòmic. Entre les novetats d’aquesta edició destaca el servei exclusiu del “pannier”

Pere Fabregà, que recomanarà el millor pa per al plat que s’estigui degustant.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 19 setembre 2014 líniavallès.cat

| 6Opinió19 setembre 2014líniavallès.cat

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniavallès.cat

Dipòsit legal: B.43220-2001

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

El Partit Popular, com un ado-lescent que vol defugir de reali-tats, sols s’excusa amb unaConstitución arnada per dir-nos que el 9N és il·legal, però encap debat s’escolta la gran pa-raula: la moral. L’Estat espa-nyol, amb Catalunya, està plede contradiccions morals. L’Es-tat espanyol defensa la unitatnacional però va deixar en elseu moment amb el cul a l’aireun territori que deia seu, i aixíels va als del Sàhara. L’Estat es-panyol té un deute contret ambl’Estatut que no compleix en as-sumptes de pagaments, però síque ens concedeix crèdits a tor-nar amb el FLA. L’Estat espa-nyol, amb ànsies centralistes,vol diluir el català del qual cre-uen el seu territori tot imposantlleis educatives i lingüístiquesallunyades de la realitat delsdrets socials, uns drets que elscatalans van perdre el 1714, i noper via legal, sinó per la impo-sició de les armes.

Ara, el 9N sols vol reclamarpacíficament aquest furt des-prés de tres segles d’incom-prensió. Són tantes les immora-litats de l’Estat espanyol que laparaula Estat no els hi és ni tansols digne. Quanta ràbia quetinc quan ara aquesta Espanyaunionista acusa d’il·legal la vo-luntat d’un poble quan és untema simplement i senzillamentmoral. Cal recordar una simplelliçó de filosofia i sentit comú aqui veu el 9N com a il·legal: unacosa són els fets reals que guienles decisions correctes i altracosa són els prejudicis que im-posen decrets immorals. Quinprejudici amaga, doncs, el Par-tit Popular?

4El 9N és moralper David Rabadà

#ASisPunts#CatalansVote9N #SenseNormalitat

4Retalladesper Jordi Lleal

Fa uns dies llegia la interven-ció de Pablo Iglesias en unesjornades de productors d'e-nergia fotovoltaica, on suposoque es varen plantejar els rep-tes de futur d'aquest tipus d'e-nergia i els problemes queestan patint. El líder de Pode-mos criticava les actituds delsdistints governs, sempre ambel cap cot davant les granselèctriques, aprovant les lleis inormatives que garanteixinl'oligopoli existent. I va apor-tar algunes idees amb les qualsestic totalment d'acord, entreles que hi ha l'estatalització dela xarxa de distribució d'unservei essencial com és l'elec-tricitat, l'impuls a les energiesrenovables o l'eliminació del'absurd de penalitzar l'eficièn-cia energètica.

Però el que avui m'agrada-ria destacar fa referència alfamós dèficit de tarifa, la su-posada diferència entre el quecosta produir l'electricitat a les

empreses i el que realment pa-guem els consumidors. Un dè-ficit, per cert, que no prové decap auditoria estatal o externa,sinó del que el Govern del PPva prometre a les grans elèc-triques que ingressarien. Avuiaquest suposat dèficit superaels 30.000 milions d'euros,quasi la meitat del dèficit pú-blic de l'Estat.

Per això em quedo ambuna frase de Pablo Iglesias: “Eldèficit de tarifa no existeix, i elque no existeix no es paga”.No parlem d'eliminar deutesperquè sí ni d'atemptar contrala seguretat jurídica (un tema,el de la seguretat jurídica “dis-crecional”, que dóna per par-lar-ne un bon parell de dies),sinó de garantir el benestar dela població davant els tripijocsd'uns quants que, amb la com-plicitat necessària dels diri-gents de torn –siguin del colorque siguin–, continuen enri-quint-se a costa de tots.

per Andreu Grimalt

4La reflexió ‘elèctrica’ d’Iglesias

Em pensava que això de les re-tallades era cosa dels governs es-panyol i català, per tal de podertirar endavant l’economia, nique sigui perjudicant el perso-nal en els seus sous, en les pres-tacions socials, escolars, sani-tàries, etcètera. Doncs no, al PPno en tenen prou i la senyoraAlícia Sánchez Camacho, des-prés de la manifestació de Bar-celona, anuncia que el sobira-nisme va a la baixa. Quina pers-picàcia, senyora! És de premi!

Però no s’acaba aquí el des-ori. L’ínclita i maiprou mesu-rada en les seves intervencionsdefensant la rojigualdaa les fa-çanes dels ajuntaments, se-nyora Maria de los Llanos deLuna, delegada del govern es-panyol a Barcelona, retalla sen-se cap consideració el nombrede manifestants de la diadaformant la V a Barcelona, pres-sionant a tort i a dret perquè esdigui que hi havia aproxima-

dament uns 500.000 mani-festants. La policia municipaln’ha quantificat uns 1.800.000,arrodonim i deixem-ho en1.500.000. La senyora “virrei-na” a Catalunya retalla els as-sistents i els divideix per tres! Esnota que són de lletres i en aixòde fer comptes no les tenen totes,millor seria que es dediquessin aaltres menesters més profitososper als catalans, que per això lespaguem entre tots, no?

Per més inri, addueixenque tots els que vam anar a lamanifestació ens han engalipata l’escola catalana, ens han en-tabanat amb TV3, l’ARA i elPunt+Avui, seguim les con-signes dels que ens estan en-ganyant i som una colla de be-neitons i càndids per creu-re’ns-ho tot. Si volem veure lallum vertadera, hem de llegir,escoltar i veure els mitjans es-panyolistes, que són els que te-nen la veritat absoluta. Uf!

@roccasagran: La capacitat de mobil-ització (i de fer-nos fer coses ben rarotes)de l'Assemblea és brutal. Em trec el barret.Enhorabona.

@antoniitalo: Entre l'#11S i el #9N nooblideu el #15S: l'inici del primer curs es-colar en què aplicarem la reforma de Wert.Does it ring a bell?

@quimdomenech: Pepe le da la razón a losque pitan a Casillas. Sextete no, pero a seispuntos del Barça, sí. El Atleti le come la moralal Madrid. Crisis.

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] setembre 2014líniavallès.cat

@paucomes: En català no direm "majoriasilenciosa", sinó "minoria sense paraules".Entesos? El català correcte, passa'l. #Cata-lansVote9N.

@IsabelRibasSeix: Comença un nou curs i,com ja fa alguns anys, caldrà seguir lluitantper l'escola pública, de qualitat i en català#SenseNormalitat.

@sergiomguti: Todo el día con crónicas yresúmenes del Madrid-Atleti, y algo falla:contamos más la derrota blanca que la vic-toria del campeón de Liga.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Esdevenir un Estat no és una qüestióúnicament de democràcia. Les urnes,al capdavall, només són una excusa.Són la nostra estratègia comercial.Allò que ens ajuda a presentar-nos ci-vilitzadament davant del món. Són unllenguatge universal. Aquell mínimcomú que ens homologa i ens presentaamb naturalitat a la resta del món. Tot-hom entén el llenguatge del vot. Éssimple, ràpid i directe. No necessita ga-ires explicacions. És un llenguatgemolt primari. De sumes i restes. El pro-blema, però, és que amb les urnes –en-cara que estiguin plenes fins dalt– noaconseguirem la independència deCatalunya. La nostra principal arma,per més vegades que ho repetim, no ésel vot.

Esdevenir un Estat no és una qües-tió únicament de democràcia. La in-dependència, de fet, dubto molt quel'aconseguim a través del vot. Com amínim enfront d'aquesta Espanya tes-tosterònica. No, no: no es tracta d'anara votar al 9 de novembre o de convo-car unes eleccions plebiscitàries. Aixòno ens alliberarà de ningú. Potsersalvarà algunes consciències, però deben segur que no ens convertirà en unEstat independent.

Aquí, en definitiva, del que es trac-

ta és de desobeir. De transgredir. Desaltar-nos les lleis espanyoles. I això,evident, no es pot fer de manera indi-vidual ni de forma sistemàtica. S'ha defer en comptades ocasions, acotant almàxim possible els riscos i gaudintd'un ampli consens social. Aquest,però, és l'únic camí per esdevenir unnou Estat. Un camí que estarà ple d'in-certeses, riscos i joc brut. Però aques-ta és la via.

El moviment afroamericà pels dretscivils es va basar en la desobediència.En la desobediència persistent d'uneslleis que creien injustes. El seu triomfno va ser un regal. Tot el contrari. Vanhaver de lluitar i va tenir un cost. Unspeatges. Rosa Parks, però, amb unsimple gest de desobediència va can-viar la història. Martin Luther King vaescriure: "L'arrest de la senyora Parksva ser el factor desencadenant. Laraó, però, es troba profundament im-plícita en el recompte d'injustícies si-milars. De fet, ningú pot entendrel'acció de la senyora Parks si no és ado-nant-se que hi ha un moment en quès'ha de dir prou". I aquest moment, aCatalunya, ja ha arribat. Ara és qües-tió de saber-lo gestionar amb intel·li-gència i estar disposats –cadascú al seunivell– a pagar aquest peatge.

4El moment de dir prouper Guillem Carol

Desmitifiquem d'una vegada la des-obediència civil; deixem de criminalit-zar-la. Perquè aquesta és la forma mésfidel d'assolir els desitjos dels pobles idels seus ciutadans davant els podersimmobilistes, totalitaris i tramposos,que s'escuden en lleis ancestrals i ca-duques per no moure's ni un mil·líme-tre de l'statu quo que els protegeix, elsfa rellevants i els permet trepitjar la res-ta, que sovint els multiplica les adhe-sions i que, si els passés físicament peldamunt, acabarien com Mussolini ocom Ceaucescu.

Els nostres exiliats de la guerrafranquista van passar a ser de ciutadanslegals a desobedients civils, perquè elcolpisme feixista de Franco i els seuscapsigranys els van transformar enil·legals per no addictes al seu règim.Una dictadura per la força de les armesa la qual van ser afins molts avantpas-sats de molts dels dirigents del PP queavui defensen amb ungles i dentsaquesta constitució passada de voltes,que els militars franquistes van obligara signar sota el paraigua d'allò ano-menat Transició, i que no va transigirgairebé en res. Una constitució que vaprotegir els colpistes del 36, les seves fa-mílies i els seus patrimonis aconsegu-its de maneres poc clares. I tothom a ca-llar. Un colpisme que es va alçar en ar-mes contra el poble, que el va bom-bardejar i que el va reprimir fins moltsanys després, tradició castellana que javan emprar els esbirros de Felip V l'a-ny 1714 i subsegüents.

Gràcies a la desobediència civil,avui tenim drets humans; no hi ha es-claus; les dones poden votar i partici-par de la societat; gaudim de drets la-borals; drets nacionals, i els nouvingutsfa 60, 70 anys i els seus descendents, oels nouvinguts fa tres mesos, són ciu-tadans de ple dret de la societat cata-lana. Igual que la resta que fa 30 ge-neracions que és a la terra. Aquesta des-obediència va obligar a construir unaconstitució "demòcrata de fireta" queavui ens fan empassar tant sí com no,precisament molts dels que no la vanvotar, o la van votar negativament.

Però, en definitiva, va sortir de la des-obediència civil, ja que, en cas contra-ri, ni això. Són moltes les víctimes de-mòcrates del totalitarisme, per haveroptat per la desobediència civil. I els ho-mes catalans (i els de la resta de l'Estat)seguirien fent la mili si no hagués estatpels desobedients civils insubmisos i ob-jectors. Per tant, no ens escandalitzem,que la desobediència civil no és cosa decap partit, ni de cap líder concret. Éscosa de tots.

Desmitifiquem la desobediència,perquè cap poble del món no ha gua-nyat la independència ni la llibertat obe-int els seus carcellers. I els catalans noels hem d'obeir mai, mai més a aquestsdèspotes de l'altiplà, que tot ho veuenen clau centralista i que tenen perso-natges de guinyol que encara avui,després que hagin sortit gairebé dos mi-lions de catalans als carrers de Barce-lona, s'atreveixen a dir que "las mani-festaciones son cosa de otros tiem-pos...". Nostàlgics del "que venga el ejér-cito", del Valle de los Caídos i de la màdura del Generalisimo amb el poble, lacultura, la intel·ligència i el pensa-ment obert i diferent.

El 9 de novembre hi haurà refe-rèndum: el president Mas, el Govern iels partits que el volen ja ho han dit peractiva i per passiva. I el dia 10, l'ende-mà, caldrà fer valer un resultat assolitamb tant d'esforç, desplegar el nostrecontrapoder i aïllar la capacitat de re-acció del poder que ens oprimeix. Sa-bem que ens enfrontem a una murallaamb una llarga tradició d'autoritarismei repressió, defensor de grans interes-sos econòmics i oligàrquics. I ni ens hoposen fàcil (perquè econòmicamentdepenen de Catalunya) ni ens ho po-saran els dies 9 i 10 de novembre.Però hi haurà molts centenars d'ob-servadors internacionals que certifica-ran els fets. Per això guanyarem i Ca-talunya vencerà. I mai més no estaràsota el jou de cap nació aliena. I si peraconseguir la fita cal desobediència,doncs desobediència, una vegada més.La que calgui, per assolir la llibertat. Nimés ni menys.

4Desobediència civilper Santi Capellera

Granollers| 10


La justícia ha tornat a fer un girde 180 graus en el cas del Plad’Ordenació Urbanística Mu-nicipal de Granollers (POUM).

Tal com va avançar El 9 Nou,només unes setmanes desprésque el Tribunal Suprem anul·lésper segona vegada el pla, ara de-termina que no es pot posicionarsobre un acte urbanístic que,de fet, havia quedat anul·lat.

La nova sentència acordadesestimar un recurs d’un grupde particulars i de l’empresaPromotora Europea de NegociosImmobiliarios. Així doncs, comque aquesta sentència és poste-rior a la que dictaminava l’a-nul·lació, l’Ajuntament dónaper fet que l’actual POUM éscompletament vigent.

Aquesta marxa enrere del

Tribunal Suprem evita que Gra-nollers es quedi sense la sevaprincipal eina d’ordenació urba-nística pocs mesos abans de leseleccions municipals, cosa quepodria haver suposat un greuproblema per a l’actual govern.

Tot i que des de CiU, que jahavien avisat dels “vicis” delpla, no volen entrar en temes ju-rídics, el seu alcaldable, Àlex

Sastre, considera que “el fet quehagin anul·lat dues vegades elPOUM de la ciutat no és normali posa de relleu la manera de fergens ortodoxa del govern mu-nicipal”. Sastre també afirmaque tot el que ha passat amb elPla General “escenifica el vicique té l’executiu d’actuar sensefer cas de les advertències d’al-tres grups de l’oposició”.

Vistes de la ciutat de Granollers. Foto: Arxiu

La tramitació del Pla General de Granollers torna a ser vàlida» El Tribunal Suprem fa marxa enrere en l’anul·lació del juny passat» Es preveu que s’apliqui el POUM que va entrar en vigor el 2013

Granollers, ciutat mediterràniadel projecte ‘We love eating’

SALUT4Menjar de forma salu-dable està de moda i, per això, di-mecres passat, Granollers va po-sar en marxa, conjuntament ambsis ciutats més d’Europa, el pro-jecte We Love Eating (Ens agra-da menjar), una iniciativa em-marcada dins del programa En-joying Being Healthy (Gaudint debona salut), de foment i promo-ció dels estils de vida més salu-dables. We Love Eating estàadreçat a la població en generalperò fa una incidència especial atres grups que es troben en etapesmolt importants de les seves videsen les quals menjar de forma sa-ludable i fer prou activitat física ésd’importància vital: els infants, lesdones embarassades i les perso-nes grans.

Així doncs, al llarg de l’últim

quadrimestre d’aquest any i del’any que ve, la ciutat portarà a ter-me més d’una trentena d’activitatsrelacionades amb l’activitat físicai la salut dels infants, la formacióindividual i en grup sobre l’ali-mentació a dones gestants, tallersen escoles d’educació primària ipromoció de l’alimentació salu-dable en l’àmbit comunitari, en-tre altres.

Actualment el projecte es tro-ba en la fase pilot i a part de Gra-nollers, hi participen BanskáBystrica (Eslovàquia), Bradford(Regne Unit), Cluj-Napoca (Ro-mania), Deventer (Holanda), Poz-našœ (Polònia) i Roncq (França).El motiu pel qual s’han escollitaquestes ciutats és per poder ob-tenir una diversitat geogràfica idemogràfica equilibrada.

CULTURA4Dijous vinent l’Espaid’Arts de Roca Umbert inauguranova temporada i ho fa amb l’ex-posició Labor, de l’artista JaumeParera.

Es tracta d’un projecte de fo-tografia centrat en les persones, enel seu espai de treball en els ob-jectes d’ús i en com aquests ob-jectes i espais de treball estan ca-rregats de memòria personal icol·lectiva, i revelen tota una ex-periència laboral i personal.

L'artista de Lliçà d’Amunt va

iniciar el projecte l’any 2012 idurant aquest any l’ha contex-tualitzat a Roca Umbert. Enaquest procés, Parera ha conegutalgunes de les persones que tre-ballen a la fàbrica i les ha foto-grafiades en el seu espai de treball,enquadrades en un pla fix, permostrar-ne la mirada plena itranquil·la cap a la llum exterior,amb una posició natural, sincerai sense cap mena de màscara.

A través del retrat es dóna l’o-portunitat al visitant d’aturar-se

i compartir la mirada interior decadascú. Una mirada introspec-tiva i pacient, que convida a re-flexionar sobre la trajectòria la-boral, l’espai de treball i les sevescondicions físiques i humanes.

Labor fa una immersió en laintimitat de la feina per repensari compartir els secrets de la nos-tra biografia. La voluntat és re-prendre les coses des del princi-pi, partint d’allò que ens emocio-na, que ens il·lusiona i que ens favibrar.

RedaccióGRANOLLERS

Nova temporada de l’Espai d’Arts

Detall del cartell de l’exposició. Foto: Ajuntament

Societat | Revisió del cens de candidats a juratEntre els dies 18 i 25 de setembre, ambdós inclosos, es podrà consultar el cens electoral amb la finalitatde poder formular reclamacions sobre possibles errors, inclusions o exclusions al cens, per a la selecció

de candidats a jurat dels ciutadans inscrits al cens electoral. La consulta es pot fer a l’OAC i el sorteig perseleccionar candidats es farà el pròxim 29 de setembre a l’Audiència Provincial de Barcelona.

Granollers11 | 19 setembre 2014 líniavallès.cat

L’Ajuntament de Granollers ja hoté tot a punt per portar a termeDigital Granollers, les jornadessobre novetats tecnològiques a in-ternet que agafen el relleu de laCatosfera.

Aquestes jornades, que se ce-lebraran els dies 3 i 4 d’octubre alTeatre Auditori de Granollers,plantejaran on és i cap on va in-ternet en dues dimensions clau ala vida urbana: l’empresa i elservei públic. L’enfocament voldonar suport a la construcció

crítica de la internet catalana perpart de la ciutadania des del co-neixement de les noves tendèn-cies de big data, open data i go-vern obert.

Des de la perspectiva de ser-vei, les jornades incorporen el co-neixement de projectes d’em-presa amb vocació internacional,una nova perspectiva culturalbasada en la participació de lespersones i les institucions ennous projectes, com ara el Goo-gle Art Project.

Sota el títol Fem ciutat a in-ternet es mostrarà com la inver-sió en projectes tecnològics creauns nous hàbits socials i de con-sum a la ciutadania que pressio-

na el sector públic en diversosàmbits: a l’hora de proveir serveis,a l’hora de posar límits i a l’horade vetllar per la seguretat.

Així doncs, els eixos centralsde les jornades seran el big data,el món professional, la ciutadania,la cultura i el periodisme.

A banda dels dos dies de jor-nades al Teatre Auditori de Gra-nollers, es faran tres tallers gra-tuïts oberts a la ciutadania ambl’objectiu de formar-los en el do-mini d’internet. Entre els po-nents de les jornades destaca lapresència d’Àngel Mesado,d’Airbnb, i Màrius Serra, escrip-tor i periodista que ha desenvo-lupat l’app Verba7.

Presentació jornades Digital Granollers. Foto: Ajuntament

Les jornades Digital Granollerstornen amb força a l’octubre

RedaccióGRANOLLERS

CIÈNCIA4Els estudis portatsa terme pels investigadors delMuseu de Ciències de Grano-llers comencen a donar els seusfruits i a tenir reconeixementsinternacionals.

La prestigiosa revista Eco-graphy va publicar, fa uns dies,un article sobre els hàbits de lespapallones del qual són coau-tors Constantí Stefanescu i Fe-rran Páramo, investigadors delcentre granollerí. Els resultatsindiquen que la mida de les po-blacions de papallones fluctuade manera diferent en funció dela latitud en la qual viuen.

L’estudi afirma que en les la-tituds altes, com la de les illesBritàniques, les poblacions depapallones pateixen alts i baixosmés dràstics que en les latitudsmés baixes, com les de Cata-lunya. “Els ecòlegs sabem quequan la mida d’una població ésmolt inestable hi ha més riscque s’extingeixi, per tant elsresultats d’aquest estudi tambéens indiquen que a les latitudsaltes hi ha més probabilitatque algunes espècies s’extin-

geixin”, confirma Constanti Ste-fanescu, coautor de l’article.

El treball és fruit d’unacol·laboració entre científicsanglesos i catalans, a partir del’exploració de les dades delsprojectes de seguiment de pa-pallones britànic (ukBMS) i ca-talà (cBMS). El treball es basaen l’anàlisi de les dades reco-llides durant 20 anys en elmarc dels dos projectes sobreuna trentena d’espècies de pa-pallones presents tant al terri-

tori català com a les illes Brità-niques.

L’estudi demostra que l’es-tructura del paisatge també aju-da a explicar fluctuacions de po-blacions de papallones. S’haobservat que, quan aquest ésmolt divers, les poblacions "fluc-tuen menys". Aquest resultat téimplicacions importants en labiologia de la conservació, jaque indica la necessitat de pro-tegir els paisatges en mosaic ievitar que s’uniformitzin.

L’estudi sobre les papallones ha tingut ressò internacional. Foto: Arxiu

Ressò internacional per alsestudis del Museu de Ciències

Mollet| 12


Durant aquesta setmana Molletha acollit la II Conferència Trans-nacional per treballar en el pro-jecte Diet for a Green Planet, através del qual s’ha implantat elmenjar ecològic i de proximitatals menjadors de les escoles bres-sol municipals.

En aquest projecte participenciutats de Suècia, Polònia i Li-tuània i consisteix que cada und’aquests municipis implanti elmenjar ecològic i de proximitat iels hàbits saludables que hi sónrelacionats entre els seus ciuta-dans, majoritàriament als men-jadors d’institucions públiques.

Mollet forma part d’aquestainiciativa amb el gran valor queli dóna la zona rural de Gallecs ila producció creixent d’agricul-tura ecològica que s’hi fa. “Amb

aquest projecte complim un delscompromisos del govern muni-cipal, reflectit en el Pla d’Actua-ció Municipal (PAM), d’aprofitarla proximitat amb Gallecs i laproducció ecològica dels pagesoslocals i, a més, tornem a ser re-ferent mundial”, explica l’alcaldeJosep Monràs.

El projecte té tres objectiusbàsics: introduir hàbits de vidasaludable, afavorir els productors

i pagesos locals i reduir la con-taminació del medi ambient. “Através del que mengem, i se-gons la manera com ho mengem,podem cuidar el nostre planeta”,afirma la regidora d’Educació iSalut, Alícia Domínguez.

Durant aquest curs es faràuna valoració de l’experiència ales escoles bressol per implantar-lo en l’Institut de Serveis als Dis-capacitats.

Un moment de la Conferència Foto: Ajuntament

Mollet aposta pels menjadorsecològics a les escoles bressol

» Aquesta iniciativa forma part del projecte ‘Diet for a Green Planet’,en la qual també participen ciutats de Suècia, Polònia i Lituània

Demanen tres anys de presópel tresorer d’un bloc de pisosSUCCESSOS4La fiscalia dema-na tres anys de presó per al tre-sorer d’una comunitat de veïnsde Mollet. L’home està acusatd’apropiar-se d’uns 16.000 eurosentre els anys 2004 i 2009, pe-ríode de temps en el qual va serel tresorer de la seva comunitatde veïns.

Durant els cinc anys que vaocupar el càrrec, l’home s’haviad’encarregar de realitzar els pres-supostos de la comunitat i dis-tribuir-los segons els coeficientsestablerts per la junta de pro-pietaris, presentar els comptes alpresident cada tres mesos i por-tar a terme els ingressos i des-peses de la comunitat. Aquestadarrera funció va ser la que l’a-

cusat va aprofitar per apoderar-se dels diners dels veïns de l’e-difici.

Segons la versió de l’acusació,l’home va fer una sèrie de rein-tegraments de diners i càrrecspatrimonials per valor de pocmés de 16.000 euros, sense queestiguessin justificats com a ope-racions autoritzades per la co-munitat. La fiscalia consideraque aquests fets són constitutiusd’un delicte continuat d’apro-piació indeguda i demana per aell una pena de presó de com amínim tres anys.

Dimecres passat es va fer eljudici a l’Audiència de Barcelona,que ha quedat vist per sentència.

URBANISME4L’enllaç directeentre la C-33 i la C-17 començaa ser una realitat. L’empresaconcessionària de la C-33 haposat en marxa les obres d’a-quest projecte, que suposarà laconstrucció d’un nou vial de780 metres i una inversió de3,75 milions d’euros. Es preveuque la totalitat de la construccióestigui enllestida entre els me-sos de maig i juny del 2015.

Aquesta obra és una vella rei-vindicació dels ciutadans de

Mollet que permetrà evitar queels conductors que surten del’autopista hagin de fer un com-plicat canvi de sentit a través dela C-59. A més, aquesta cons-trucció també ajudarà a reduirel trànsit per l’interior de l’anti-ga carretera de Ribes, al centrede Mollet.

A banda dels 780 metres dellargària que tindrà el nou carril,la infraestructura comptarà ambun nou viaducte de 46 metres dellargària sobre les vies de la línia

de tren de Portbou. A més, tam-bé es construirà un pas inferiorde 44 metres de longitud sota lesvies de l’enllaç entre la línia R2i R8, que es dirigeix cap a la Uni-versitat Autònoma de Barcelo-na i Martorell. Aquest pas infe-rior es col·locarà sota la in-fraestructura ferroviària des-prés de ser construït a l’exterior,cosa que reduirà l’afectació alpas de trens. La nova connexiófarà una petita modificació del’actual sortida de la C-17.

RedaccióMOLLET

Comencen a unir la C-33 i la C-17

Comunicació | El Consorci Teledigital recorrerà la sentència del TSJC El Consorci Teledigital de Mollet (CTM), ens que gestiona el canal de televisió Vallès Visió, ha anunciat

que recorrerà la sentència del TSJC que dóna la raó a l’Ajuntament de Vilanova i l’eximeix de pagar eldeute de més de 74.000 euros que el CTM li reclama. L’Ajuntament vilanoví va sortir del consorci el

2011, però el CMT li demanava que pagués els deutes adquirits entre els anys 2011 i 2014.

Mollet| 14 19 setembre 2014líniavallès.cat

Guanyem Mollet es presentacom a nova força política

POLÍTICA4Avui es presenta a laciutat Guanyem Mollet, una novaforça política per a les eleccionsmunicipals de l’any vinent.

Segons els seus promotors, estracta d’una proposta alternativasorgida de moviments socials iculturals i de forces polítiquescom IxM-CUP i Pirates de Mollet,que després de compartir siner-gies molt positives en altres ex-periències de treball conjunt, vo-len conformar “una candidaturasense vividors de la política iamb limitació de mandats i desou”.

Des de Guanyem Mollet as-seguren que volen construir “unaalternativa des de la base, que im-pugni els partits de la vella polí-

tica i les seves pràctiques, que evi-ti l’efecte pervers de les llistes tan-cades i bloquejades i aposti per unfuncionament assembleari, oberti participatiu per conformar unacandidatura de ciutadans prota-gonistes. Una candidatura pluralque impulsi la regeneració de-mocràtica, els serveis públics,els drets socials i nacionals, la llui-ta contra la corrupció i l’enxufis-me, entre altres”.

Aquesta és la segona platafor-ma “unitària” d’esquerres des-prés de Crida per Mollet, de la quales va desmarcar IxM-CUP, que fauns dies remarcava en un comu-nicat que prioritzava la consultadel 9N a perfilar una candidatu-ra per a les properes municipals.

Aquest cap de setmana el centrede Mollet tornarà a convertir-se,un any més, en l’epicentre de l’ar-tesania de Catalunya. La Firad’Artesans de Mollet s’inauguraavui, a partir de les set de la tar-da, amb l’obertura de l’exposicióEl tèxtil a Mollet, desenvolupadapel Centre d’Estudis Molletansgràcies a col·laboració de nom-broses persones de la ciutat quehan aportat records, fotografies,eines i peces del passat tèxtil delmunicipi. L’exposició “marca elpas del Mollet agrícola a l’indus-trial, a través del tèxtil, basat enel cotó i la pell”, explica la regidorade Cultura, Mercè Pérez.

Durant aquesta edició, la pla-ça de l’Artesania, centre neuràl-gic de la Fira, estrenarà una novaplaca que ha estat dissenyada icreada de manera artesana pelsnois usuaris de l’Institut Munici-pal de Serveis als Discapacitats.

Un dels trets que diferencienla Fira d’Artesans de Mollet d’al-tres fires d’aquestes característi-ques és la gran implicació del veï-nat. L’Associació de Veïns de laFira d’Artesans s’encarrega cada

any d’idear i crear tota la deco-ració, d’acollir els artesans i d’or-ganitzar activitats obertes a totala ciutadania, com la sardinada,les xocolatades i la música, encol·laboració amb l’Ajuntament.

MÉS DE 70 PARADESLa Fira d’Artesans és una de lesfires que millor aguanta la crisi i,durant els darrers anys, ha man-tingut força estable el nombre deparades. Enguany s’hi podrà tro-bar 77 parades d’artesania, un xicmenys que l’any anterior, ja quecoincideix amb altres fires arreudel territori. Tot i això, l’Ajunta-

ment ha rebut 105 sol·licituds,però prop d’una trentena s’han fetenrere per no complir amb els es-trictes requisits de qualitat i ar-tesania que es requereixen.

En aquesta mostra només hipoden participar autèntics pro-ductors artesans, cosa que quedapalesa amb la mostra d’oficis enla qual l’artesà ensenya com tre-balla i permet participar en els as-sistents. En edicions anteriors,per exemple, s’ha pogut veurecom treballen ferradors de ca-valls, matalassers, boters, cons-tructors de gegants, espardenyers,vidriers, titellaires o forners.

Presentació de la Fira d’Artesans. Foto: Ajuntament

Mollet tornarà a ser l’epicentrede l’artesania de Catalunya

RedaccióMOLLET

Detall del cartell Guanyem Mollet. Foto: Guanyem Mollet

17 |

Parets12 setembre 2014líniavallès.cat

El municipi té un nou espai per lluitar contra el càncer

SOLIDARITAT4Aquesta tarda,l’entitat Parets Contra el Càncerinaugura un nou espai d’inter-canvi de joguines solidàries si-tuat al carrer de Josep Pla nú-mero 7. El local, d’uns 80 metresquadrats, ha estat cedit de ma-nera gratuïta per Esteve Nadali l’entitat només es farà càrrec deles despeses corrents que es ge-nerin de l’ús.

Tot i que principalment espodran trobar jocs i articles in-fantils, també hi haurà elementsde decoració, llibres, paramentde la llar, bijuteria, comple-ments i es prepararan, per en-càrrec, paquets regal per a na-

dons, celebracions i aniversaris.Inicialment, l’horari d’oberturaserà els dilluns, dimecres i di-vendres, de 17 a 20 hores.

L’entitat Parets Contra elCàncer va néixer l’any 2010com una escissió de l’associacióOncovallès, amb la finalitat detreballar per millorar la qualitatde vida dels pacients oncològicsi donar suport a les seves famí-lies.

Les donacions de joguines iobjectes per col·laborar ambl’entitat es poden fer el primerdijous de cada mes, al carrer deSúria, número 8, entre les 17 i les19 hores.

L’Ajuntament de Parets, el Con-sell d’Industrials i la UniversitatPolitècnica de Catalunya Barce-lonaTech han signat un convenide col·laboració que estableixdirectrius per treballar conjun-tament en el foment de la inno-vació i la recerca en el teixit pro-ductiu així com en la formació ila promoció de l'ocupació. Segonsl’alcalde de Parets, Sergi Mingo-te, aquest “és un exemple de l’a-posta que fa el municipi per lacol·laboració entre l’àmbit públici privat que, a més, aportarà va-lor afegit a tot el territori”.

A través d’aquest conveni espretén establir un diàleg per-manent entre el Consell Indus-trial de Parets del Vallès i laUPC per tal d’afavorir una majorrelació entre el conjunt del teixitproductiu del municipi i la uni-versitat a partir d’intercanvi d’ex-periències innovadores, infor-

mació sobre convocatòries desubvencions, jornades tècniques,bones pràctiques o taules rodo-nes, a la vegada que es potenciaràla transferència de coneixement.

El rector de la UPC, EnricFossas, ha recordat que l’origende la UPC va ser la unió de di-verses escoles tècniques moltproperes al món industrial i quemolts dels projectes que es plan-tegen des de la universitat “bus-quen inspiració en la resolució deproblemes reals de les indús-

tries”. Actualment, ja existeixencol·laboracions puntuals entrela UPC i algunes empreses pare-tanes, principalment pel que fa ales estades de pràctiques delsalumnes, però amb el nou acordaquestes relacions es podrienmantenir de manera “més me-todològica”.

Durant l’acte de la signaturade l’acord, Fossas també ha in-sinuat la possibilitat de crearuna beca per a estudiants pare-tans.

Signatura de l’acord de col·laboració. Foto: Heribert Gallardo

Parets, els industrials i la UPC,junts per la formació i l’ocupació

RedaccióPARETS

Formació | Novetats al Casal Can ButjosaUn curs de llenguatge cinematogràfic, un d'scrapbooking i un taller de rebosteria

són les principals novetats de la nova programació de cursos, tallers i activitats al Casal deCultura Can Butjosa. A partir d'aquesta temporada, els cursos passen a ser quadrimestrals

en lloc de trimestrals, començaran a l'octubre i finalitzaran a principis de febrer.

19 |

La Llagosta12 setembre 2014líniavallès.cat

MÚSICA4El grup de samba Lo-tokoto de la Llagosta necessitanous percussionistes i per això haposat en marxa una campanya deselecció.

Dimarts vinent es farà unajornada de portes obertes al Cen-tre Cultural de la plaça Sisó Pons.L’objectiu d’aquesta activitat ésaconseguir mostrar als ciutadanscom és un assaig i què es viu quanes toca amb ells. A més, també do-naran tota la informació necessà-ria sobre els assajos, les activitats

i el funcionament del grup a totsaquells que estiguin interessats aparticipar-hi.

Lotokoto va ser fundat l’any2009 a la Llagosta i en algunes oca-sions ha arribat a tenir 22 inte-grants. Actualment està formatper 15 membres, una xifra quese’ls queda curta per poder assis-tir a alguns esdeveniments.

Des de Lotokoto creuen que sies donen a conèixer d’una mane-ra activa a la població, serà més fà-cil aconseguir nous integrants.

La Festa Major de la Llagosta vaacabar dilluns a la nit amb lavictòria dels Volats i amb l'es-pectacle final amb l'humoristaToni Moog com a cap de cartell.Els Volats prenen així el relleudels Saltats, que van ser elsguanyadors de la primera edicióde l'Engreskada.

Han estat quatre dies plensd'activitats amb molta partici-pació i sense incidents desta-cats. Les colles dels Volats i elsSaltats han donat molt de colora la Festa, igual que la Murga,els Sangrinaris, que aquest anytornaven amb la Sangriada, i lesentitats que han organitzat di-versos actes.

La Festa Major de 2014 vacomençar oficialment diven-dres amb el pregó protagonitzat

per l'Agrupació de Jubilats iPensionistes de la Llagosta. Eltret oficial de sortida de les fes-tes va tenir una durada de gai-rebé un hora i durant els parla-ments es van anar reproduintimatges de les diferents activi-tats que fa l'entitat durant l'any.De tot plegat, el missatge prin-cipal de l'entitat va ser gaudir dela festa, i sobretot, de la vida.

Abans del pregó es va fer el

concurs per escollir la pubille-ta i l'hereu d’enguany. La pubi-lleta és María Clemente Nú-ñez; la primera dama, Zoe To-rres Rodríguez; i la segonadama, Arantxa Andújar Medina,mentre que l'hereu és Joan Ló-pez Clotet.

Un any més la Festa Majordel municipi ha estat un èxit quefa que els ciutadans ja esperinamb ganes la de l’any vinent.

La colla dels Volats en la festa Major 2014. Foto: Volats

Els Volats, guanyadors del’Engreskada de la Festa Major

RedaccióLA LLAGOSTA

Es busquen nouspercussionistes al municipi

Martorelles | Un poble amb llum pròpiaEn el marc del Projecte Energiètica, el municipi està realitzant un conjunt d’accions encaminades a incentivar l’estalvi i l’eficiència en l’ús de l’energia. Per això, el Celler de Carrencà ofereix una exposició, en la qual es mostra l’arribada de l’electrificació i l’enllumenat al poble, així com dades curioses sobre el període de la Guerra Civil.

Martorelles / Sant Fost

CiU creu que és “l’únicaalternativa de govern”

MARTORELLES4El candidat deCiU a l’alcaldia de Martorelles,Marc Pertíñez, assegura que elseu partit és “l’única alternativade govern que permetrà fer unsalt endavant al municipi”, jaque segons el convergent el fetde ser l’únic partit de l’oposiciótambé els converteix en els únicsque “poden innovar i aportaridees noves a problemes anticsdel poble”.

Des de CiU afirmen que ésnecessària una regeneració po-lítica amb la posada en marxa depressupostos participatius i

l’augment de la quantitat i l’efi-ciència dels serveis públics.

Segons Pertíñez, per a lespròximes eleccions de la prima-vera del 2015 formaran una llis-ta amb “un perfil tècnic del mà-xim nivell, un equip molt quali-ficat, perquè aquesta és una de lescoses que ha faltat durant els da-rrers anys a Martorelles”.

Per aconseguir el vot delcanvi al municipi, CiU ha creatun nou web (canviamartore-lles.com) en el qual els ciuta-dans poden participar-hi ambpropostes.

Demà és el gran dia. Després demolts mesos d’espera Sant Fostinaugura La Serradora, el Cen-tre de Promoció Econòmica,ubicat al polígon industrial delmunicipi. L’equipament ha re-but aquest nom en record del’antiga activitat que s’hi duia aterme en aquest terreny.

Amb aquest espai, que seràtambé la nova seu de l’Associa-ció d’Industrials del Baix Vallès(AIBV) després que l’entitat de-cidís marxar de Mollet el passatmes de juliol, es posa en marxael Projecte de Recerca i Promo-ció Econòmica Municipal perafavorir el desenvolupamenteconòmic de Sant Fost.

A La Serradora hi haurà, en-tre altres, serveis per a empre-nedors com per exemple recep-ció atesa, connexió Wi-Fi, do-miciliació fiscal o oficina virtual

i espai de coworking, que afa-voreix l’intercanvi i la col·labo-ració entre els diferents empre-nedors que comparteixen l’espaide treball. A més, l’equipamenttindrà un horari d’atenció alpúblic els dies laborables dematí i tarda.

Amb la posada en marxad’aquest centre de promoció

econòmica i l’estesa de fibraòptica a tot el polígon, finalitzala implantació del projecte deModernització del Sector em-presarial, subvencionat per l’A-juntament de Sant Fost i el deSanta Maria de Martorelles,l’AIBV, la Diputació de Barce-lona i els Fons Europeus FE-DER.

Edifici de La Serradora. Foto: Ajuntament

Sant Fost inaugura el seuCentre de Promoció EconòmicaRedaccióSANT FOST

Oci | Finalitzen les inscripcions al Nou casal per a antics usuarisAvui finalitza definitivament el termini de renovació d'inscripcions al Nou Casal per als antics

usuaris del Casal Infantil i de l'Aula Oberta. A partir d’ara, si encara queden places o algú renuncias'obrirà un període d'inscripcions per a tota la ciutadania. Les dates previstes per a la matriculació

seran del 29 de setembre al 10 d'octubre. El Nou Casal atendrà infants i joves de 3 a 16 anys.

Santa Perpètua| 20


La Generalitat atorga uncrèdit de 8 milions a Panrico

EMPRESA4L’institut Català deFinances (ICF), entitat depe-nent de la Generalitat de Cata-lunya, ha concedit un crèdit devuit milions d’euros a Panrico.

Segons els diaris Expansión iEl País, el préstec estarà destinatprincipalment a reactivar la plan-ta de Santa Perpètua que va es-tar vuit mesos tancada per lavaga dels seus treballadors.

Fonts de l’empresa han asse-gurat que aquest préstec formapart del procés de “la tornada ala normalitat” de l’empresa i sesuma a altres que la companyia

ha captat de diferents entitats fi-nanceres.

La històrica empresa de brioi-xeria va suspendre el pagamentde les nòmines durant la tardorde l’any passat per prioritzar elsproveïdors i va presentar unconcurs de creditors. Fa uns me-sos va sol·licitar el préstec que liha concedit l’ICF per fer front ales despeses i les pèrdues que liha provocat la crisi. Sense donarxifres, la direcció de l’empresa haassegurat que el conflicte de lavaga li ha suposat “pèrdues mi-lionàries”.

La polèmica amb les actuacionsportades a terme per l’Ajunta-ment de Santa Perpètua al PEINde Gallecs segueix oberta.

La regidora de Medi Am-bient, Carme Araque, ha defen-sat la rigorositat de l’actuaciómunicipal en el procediment deprohibició de circulació dels ve-hicles de motor a l’espai naturalde Gallecs, després que fa unsdies Plataforma per Catalunya(PxC) l’acusés, en una nota depremsa, de “manca de moralitatinstitucional en aquest procés”.Araque, a més, demana al regidorde PxC, Rafael Herrera, que rec-tifiqui les seves paraules i que “es-tudiï els expedients abans dellençar notes de premsa”.

La regidora de Medi Am-bient també ha exigit a Herreraque “faci la seva feina, que es miriel que volen el Consorci de Ga-llecs, els Ajuntaments i les ma-

jories democràtiques que hi es-tan representades, i si té algun in-terès particular a defensar alguntipus de lobby que hi ha al parcnatural de Gallecs, que també homanifesti públicament”.

Carme Araque, ha recordatque el Ple de la Corporació delmes de juny va aprovar la pro-hibició de la circulació dels ve-hicles de motor al PEIN de Ga-llecs, amb el vot favorable de totsels grups municipals, a excepciódel regidor de PxC que es va

abstenir. La regidora ha explicatque “aquesta prohibició la vademanar el Consorci de Gallecs,que és un òrgan institucional-ment constituït i reconegut”, enel qual hi ha sis ajuntaments re-presentats “i els sis l'han aprovatper ple”, i afegeix que “Gallecs ésun espai natural i s’està priorit-zant la protecció a la biodiversi-tat per sobre de la circulació devehicles de motor; excepte lespersones que viuen i treballen aGallecs, que els poden utilitzar”.

Panoràmica del parc natural de Gallecs. Foto: Arxiu

Torna la polèmica amb lesprohibicions al PEIN de Gallecs

RedaccióSANTA PERPÈTUA

Formació | Promoció Econòmica obra les inscripcions per als cursosLa Regidoria de Promoció Econòmica i Indústria de l'Ajuntament de Santa Perpètua ha obert les inscripcions

per als cursos de l'oferta formativa pròpia d'aquest segon semestre de 2014. Entre els cursos més destacats hi ha els d’anglès i alemany, ambdós de 50 hores, operador de carretons, informàtica per a magatzem

i normativa i ús del tacògraf. Els cursos estan subvencionats i s'han de formalitzar a la Granja Soldevila.

21 |

Esports12 setembre 2014líniavallès.cat

Enguany està sent un any de no-vetats i esperança per al FraikinGranollers. El debut del primerequip femení de l’entitat en la Di-visió d’Honor, la màxima cate-goria de l’handbol estatal, i l’es-perança del conjunt masculí detornar a repetir els èxits de latemporada passada estan do-nant ales a una entitat que en-guany mira alt.

Tot i perdre el primer partitde lliga a domicili contra el Ba-lonmano Bera Bera, les noies delFraikin afronten amb ganes elsegon partit de la competició i elprimer que viurà el Palau d’Es-ports en aquesta categoria, i quetindrà lloc demà dissabte a par-tir de les 5 de la tarda contra elCLEBA León. Les lleoneses tam-bé vénen de perdre el primer

partit de lliga, en aquest cascontra l’Elx Mustang (25-32), i apriori és un dels equips mésmodestos de la categoria.

L’entrenador del Fraikin fe-mení, Jose Luis Villanueva, vaassegurar tenir “bones sensa-cions” posteriors al partit contrael Bera Bera, tot i la derrota delseu equip.

Pel que fa a l’absolut mascu-lí, els de Carlos Viver van guan-yar en el seu segon partit de lli-ga del passat cap de setmanacontra el Juanfersa Gijón per 27gols a 19. Demà a les 6 jugarancontra el Guadalajara a domici-li, amb l’objectiu de seguir en elsprimers llocs de la classifica-ció –ara per ara són quarts–.

El Fraikin buscarà la seva primera victòria a Divisió d’Honor. Foto: BMG

La Divisió d’Honor femeninaarriba al Palau d’Esports

» Les noies del Fraikin juguen el primer partit a Granollers de la màxima categoria de l’handbol femení estatal

Purito, un dels líders de la selecció per al Mundial

PARETS4El ciclista paretà Joa-quim ‘Purito’ Rodríguez serà undels líders de la selecció espanyolaque disputarà com a amfitrionael Mundial de ciclisme en rutaque se celebrarà a Ponferrada apartir d’aquest diumenge.

El seleccionador espanyol,Javier Mínguez, també ha esco-llit el murcià Alejandro Valver-de com a líder del grup. Tan-mateix, l’actual campió de laVuelta ciclista a Espanya i nú-mero 1 del món, Alberto Conta-dor, no serà present a la cita. Pu-rito arribarà a la cita mundialdesprés de finalitzar la Vuelta en

quarta posició, justament da-rrere de Valverde.

Tot i que l’home fort delcombinat espanyol serà el pare-tà Purito Rodríguez, Valverde li-derarà l’equip en la prova de ci-clisme en línia del pròxim 28 desetembre.

El combinat definitiu quedisputarà el Mundial de Ponfe-rrada està format també per Jo-nathan Castroviejo i Markel Iri-zar –que disputaran la provacontrarellotge–, Imanol Erviti,Jesús Herrada, Ion Izaguirre,Dani Moreno, Luis León Sán-chez i Dani Navarro.

LES FRANQUESES4El polies-portiu franquesí del Corró d’A-vall va viure el passat cap de set-mana la primera edició del Tor-neig Infantil masculí de bàs-quet, una competició que vareunir diversos equips com el CBMollet, el CEB Girona, els Ma-ristes Valldemia, el CB Parets, elCB Sant Josep, el CB Manlleu, elCB Cerdanyola i els amfitrionsdel CB Les Franqueses.

La victòria final va anar a pa-rar a mans del CEB Girona, que

va derrotar el Mollet a la final per44 a 61 en un emocionant partitque no es va decidir fins als úl-tims minuts. Pel que fa als locals,els nois d’Oriol González va fi-nalitzar en quarta posició.

Per altra banda, també es vanentregar dues distincions indi-viduals: una per al millor juga-dor, que es va concedir a PepCamps, del CEB Girona, i una al-tra per al guanyador del concursde triples, que va ser Dani San-tamaria del CB Cerdanyola.

Els organitzadors i els inte-grants de tots els conjunts vanmostrar la seva satisfacció ambla primera edició d’aquest tor-neig, que no va deixar cap inci-dència important i, el que és mésimportant, cap lesionat.

Xavi Resina, membre de l’or-ganització, ja va assegurar abansde la disputa del campionat queal llarg de l’any es faran esdeve-niments similars “amb totes lescategories esportives que enssigui possible”.

RedaccióGRANOLLERS

Purito ve de finalitzar quart a la Vuelta. Foto: Arxiu

Centre del bàsquet infantil

Instantània amb tots els jugadors del torneig. Foto: Ajuntament

Mollet | Les pedreres del Barça i l’Espanyol, al CentenariEl futbol base del CF Mollet està celebrant el Centenari de l’entitat amb diversos partits

contra els equips cadet i infantil del Barça i l’Espanyol. Abans-d’ahir es van jugar elsamistosos contra la pedrera perica, mentre que el pròxim dimecres a les 19:15h serà

el torn del partit entre els infantils del Mollet i del FC Barcelona, al Germans Gonzalvo.

Agenda| 22 19 setembre 2014líniavallès.cat

[email protected]

AGENDA SETMANALFINS AL 26 DE SETEMBRE16:10 Pel setembre anem al planetari. El gran riu

de la nit. Les estrelles ens dificulten veure elbosc, però ens podem fer una idea tot seienta la riba del Gran Riu de la Nit: La Via Làctia.Preu: 3 euros. / Museu de Granollers.

FINS AL 21 DE SETEMBRE10:00 Alimentar les teves emocions és alimen-

tar vida. Exposició d’una trentena d’artistes,els beneficis de la qual aniran destinats al ser-vei d’aliments de Càritas de Mollet. / Nou edi-fici de la Seguretat Social.

FINS AL 21 DE SETEMBRE11:00 Cara a cara. El retrat a la col·lecció Foto Co-

lectania. Explora el gènere del retrat fent úsde diferents subtemes, tant en l’àmbit formal,com en l’àmbit de la persona retratada. / Mu-seu Abelló.

DIUMENGE 21 DE SETEMBRE19:30 André i Dorine. És un espectacle sincer i

emotiu representat per tres actors que in-terpreten més de quinze personatges. Nin-gú pronuncia una sola paraula, però l’obra noés muda o inexpressiva: les màscares impo-sen la seva poesia visual. Un treball que re-flexiona sobre l’Alzheimer. / Teatre MunicipalCan Rajoler.

FINS AL 30 DE SETEMBRE9:00 Exposició 300 anys després sobre el Tricen-

tenari dels fets de 1714. Mostra itinerantsobre el Tricentenari dels fets de 1714, ambuna mirada sobre la Guerra de Successió i unacomparativa amb la Catalunya d'avui. / Pla-ça de la Vila.

DIMECRES 24 DE SETEMBRE16:00 Anecdotari barceloní sobre la història de

l’art. Xerrada a càrrec de Jordi Vidal, on es par-larà sobre les diferents èpoques i diferentsobres de la història de l’art a Barcelona. / Labotiga de Gemma.

FINS AL 30 DE SETEMBRE10:00 Inscripcions als cursos de català. Hi ha pla-

ces presencials per a tots els nivells, excep-te el D que es fa a distància. Les classes co-mençaran l’1 i 2 d’octubre. / Oficina de català.

DIUMENGE 21 DE SETEMBRE9:30 Sant Fost 37è Aplec de Cabanyes.Durant

la jornada els assistents podran gaudir de la31a cursa de Cabanyes, la Missa en honor aSant Cebrià, ballades de sardanes, havane-res i rom cremat i una botifarrada. / Ermitade Cabanyes.

GRANOLLERS LA LLAGOSTA COMARCAPARETSMOLLET

L'exposició és un recull de fotografiessobre els projectes que la Llagosta téen marxa a Tindouf, als campamentsde refugiats sahrauís d'Algèria. Espoen veure imatges sobre el dia a diadels refugiats, l'espai maternoinfan-til i les cisternes d'aigua, entre altres./El Racó.

II Jornades solidàries.Exposició sobre Tindouf

Fins al 20 de setembre a les 17:00

La ciutat s’omplirà d’estands de les en-titats de solidaritat de la ciutat amb in-formació sobre els projectes de coo-peració, accions de sensibilització i cam-panyes d'emergència. La jornada con-tarà amb espectacles de pallassos i dan-sa. / Plaça Prat de la Riba.

Fira de la solidaritatDissabte 20 de setembre a les 18:00

Mostra sobre les Constitucions i altresdrets de Catalunya, compilats en vir-tut del Capítol de Cort LXXXII de lesCorts per la S.C. i R. majestat del ReiPhilip IV Nostre Senyor celebrades a laciutat de Barcelona, any MDCCII. /Biblioteca Can Pedrals.

Exposició del llibre del Fons Maspons i Cadafalch


L’exposició produïda pel MemorialDemocràtic recorda les més de cinc milvíctimes mortals i els milers de feritsa conseqüència dels bombardejos fei-xistes durant la Guerra Civil. La mos-tra destaca la resistència ciutadana. /Masia de Carrencà.

Catalunya bombardejadaMartorelles


valles 492

Documents