versiÓ preliminar pla general estructural de …

VERSIÓ PRELIMINAR PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE TAVERNES BLANQUES

MEMÒRIA INFORMATIVA

DOCUMENT PER A LA INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ PÚBLICA

VERSIÓ PRELIMINAR PLA GENERAL ESTRUCTURAL DE TAVERNES BLANQUES DOCUMENT PER A LA INFORMACIÓ I PARTICIPACIÓ PÚBLICA

Memòria Informativa| 2 Conde d'Altea_22_pta_5_46005_València_tel_960 043 [email protected]

1.‐ HISTÒRIA ....................................................................................................................................... 3

2.‐ INFORMACIÓ SOBRE EL TERRITORI ................................................................................................. 7

2.1.‐ Efectes ambientals previsibles ......................................................................................................... 7

2.1.1.‐ Risc d'erosió .............................................................................................................................. 7

2.1.2.‐ Risc de lliscament ..................................................................................................................... 8

2.1.3.‐ Vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers .............................................................................. 9

2.1.4.‐ Risc d'inundació ...................................................................................................................... 10

2.1.5.‐ Risc sísmic ............................................................................................................................... 13

2.1.6.‐ Capacitat d'ús del sòl .............................................................................................................. 14

2.1.7.‐ Accessibilitat d'aqüífers .......................................................................................................... 15

2.2.‐ Infraestructures principals existents i en projecte ......................................................................... 16

2.2.1.‐ Evacuació d'Aigües.................................................................................................................. 16

2.2.2.‐ Vies de comunicació ............................................................................................................... 18

2.3.‐ MIG SOCI‐econòmic ....................................................................................................................... 20

2.3.1.‐ Població ...................................................................................... ¡Error! Marcador no definido.

2.3.2.‐ Treball ......................................................................................... ¡Error! Marcador no definido.

2.4.‐ Patrimoni històric‐artístic, arqueològic i etnològic ........................................................................ 22

3.‐ PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL I ALTRES DETERMINACIONS QUE INCIDEIXEN EN LA

PLANIFICACIÓ TERRITORIAL ......................................................................................................................... 22

3.1.‐ PAT de caràcter sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana

(PATRICOVA) ..................................................................................................................................................... 22

3.2.‐ PAT de Corredors d'Infraestructures. ............................................................................................. 22

3.3.‐ Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana ............................................................................................ 23

3.4.‐ PAT de protecció de l'horta Valenciana ......................................................................................... 23

3.5.‐ Xarxa Natura 2000 ......................................................................................................................... 23

3.5.1.‐ Lloc d'Interés Comunitari (LIC) ................................................................................................ 23

3.5.2.‐ Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA’s) .................................................................. 23

3.6.‐ Hàbitats prioritaris ......................................................................................................................... 24

3.7.‐ Paisatges protegits ........................................................................................................................ 24

3.7.1.‐ Microreserves ......................................................................................................................... 24

3.7.2.‐ Catàleg de muntanyes d'utilitat pública ................................................................................. 24

3.7.3.‐ Inventari forestal de la Comunitat Valenciana ....................................................................... 24

3.7.4.‐ Cuevas ..................................................................................................................................... 24

3.7.5.‐ Zones humides ........................................................................................................................ 24

3.8.‐ Pla Integral de Residus ................................................................................................................... 24

3.9.‐ PLA D'ACCIÓ TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURA VERDA I PAISATGE DE LA COMUNITAT

VALENCIANA...................................................................................................................................................... 25

4.‐ PLANEJAMENT VIGENT I EN TRAMITACIÓ DURANT L'ELABORACIÓ DEL PLA .................................. 26

5.‐ QUADRE RESUM DE SUPERFÍCIES DEL PLA GENERAL VIGENT DURANT LA REDACCIÓ DEL PLA ........ 26



1.- HISTÒRIA

L'origen de Tavernes Blanques és relativament recent. Sembla lògic admetre que va sorgir a partir d'una agrupació de cases situades en els marges de la carretera de València a Barcelona, denominada la Via Heráclea. Aquesta via en els temps anteriors als romans conduïa al temple gadità d'Hèrcules i després de la dominació llatina va unir a Roma amb Gades sota el títol d'Augusta Via, en la qual es trobaven dotze "mansions" o etapes.

Pel que fa a l'origen de la denominació de Tavernes Blanques es remenen diverses possibilitats: la primera opció es basa en l'existència d'unes tavernes en les quals es consentia la venda no solament de vi sinó també d'aguardientes o "beguda blanca", mentre que la segona hipòtesi es basa en l'aparença d'aquestes tavernes, enjabelgadas amb calç, circumstància que podria motivar la seua denominació. D'altra banda, es comenta la possibilitat que el nom es deguera a l'existència de "blanquers" o curtidores de pell la qual cosa també podria haver donat lloc a la denominació del lloc.

Com a últim supòsit es remena el supòsit que el sòl en el qual s'assentaven les primeres construccions locals anara d'un color blanquinoso; aquest fet, juntament amb l'existència de les tavernes, també podria haver donat origen a la denominació de la població.

No obstant això, no existeix cap dada fefaent sobre el moment històric en el qual es va formar el municipi; la seua situació en la Via Heráclea permet pensar en l'existència d'alguna agrupació de cases que pogueren ser el germen de l'actual població. Al marge de l'origen incert, resulta necessari fer referència al "Llibre del Repartiment" on, de manera indirecta, podem trobar els primers antecedents escrits.

Segons sembla, Jaume I va tendir a disminuir el poder feudal establint una relació que ho mantinguera a ell com a únic senyor. És per això que va atorgar propietats enfitéuticas, és a dir, propietats cedides a canvi d'un cànon anual, reservant-se el domini directe. Aquesta estratègia no es va desenvolupar com desitjava el monarca i es va veure en la necessitat de concedir senyorius al millor postor, anara noble o plebeu.

Es té constància de la pertinença del senyoriu de Tavernes Blanques, l'any 1445, a Bernardo Peris, la família del qual degué radicar llarg temps en la població.

L'origen urbanístic de la seua trama parteix de l'organització de l'edificació entorn de l'encreuament de les dues vies de comunicació de major rellevància, la via Heráclea o Augusta, i el camí vell de Tavernes, actualment denominat carrer del Dr. Gomez i Ferrer.

En 1837 es va crear el municipi de Tavernes Blanques, en quedar abolits definitivament els senyorius d'Espanya i l'escut oficial va ser aprovat pel Ministeri de Governació en 1951.

La denominació de Tavernes Blanques, en substitució de Tavernes Blanques, va ser establida per un decret del Consell de data 25 de gener de 1982, publicat en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana d'1 de febrer de 1982 i en el Butlletí Oficial de l'Estat de 20 d'abril de 1982.3



Detall: pla militar francés de 1812.

Mapa i detall del mateix que conté la descripció Topogràfica de la Ciutat de València

del Cid, abans dels Edetanos, i dels pobles, caserios, Hortes, Rio Túria, preses en ell, i canals de

reg fins a una llegua entorn d'ella. 1821



Detall de Plànol de València i voltants. 1883.

A partir de la trobada entre les referides vies la trama de Tavernes Blanques d'ha anat organitzant en una malla pràcticament ortogonal, estenent la seua superfície urbanitzada i construïda fins a quasi colmatar el terme municipal.

El creixement fins a 1960 es va organitzar principalment entorn de l'antiga carretera de Barcelona, o via Augusta, apareixent barris socials d'eixample connectats però a certa distància d'aquesta via, com és el cas del barri de Sant Rafael, que quedava envoltat d'horta, com pot apreciar-se en la imatge adjunta.

Fotografia de vol americà AMS de 1956-1957



A partir de 1970 el municipi va començar a expandir-se amb major celeritat, especialment arran de l'aparició d'un motor econòmic important: la fàbrica de ceràmica Lladró. Les noves edificacions de caràcter social van aparéixer en número considerable, atorgant el caràcter del municipi que posseeix actualment.

Fotografia del vol Interministerial de 1973-1986



2.- INFORMACIÓ SOBRE EL TERRITORI

2.1.- EFECTES AMBIENTALS PREVISIBLES

2.1.1.- Risc d'erosió

Un factor de risc importantíssim per a la conservació del medi natural és l'erosió, especialment l'erosió hídrica. L'erosió és la causa més important de pèrdua de sòl, punt agrícola com forestal, o del seu empobriment per pèrdua de nutrients.

2.1.1.1.- Risc d'erosió actual

En el municipi de Tavernes Blanques a causa de la fisiografia del lloc, que és pràcticament plana, és no quantificada en el nucli urbà i molt baixa 0-7 t/ha/any als voltants, tal com es mostra a continuació.

Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, de la Generalitat Valenciana



2.1.1.2.- Risc d'erosió potencial

Els valors corresponents a l'erosió potencial, augmenten en els seus valors respecte a l'erosió actual, de la següent forma,

L'erosió potencial, es manté com no quantificable, en la zona del terme situada en el nucli urbà de Tavernes Blanques, amb el que no es veu incrementat el risc d'erosió existent en l'actualitat. No obstant això, la zona d'erosió actual molt baixa, passa a tindre una erosió baixa (7-15 t/ha/any).


Les accions antròpiques contribueixen de manera decisiva en els processos erosius, el resultat es manifesta en efectes negatius sobre el mitjà, aquests efectes poden ser des de formació de cárcavas, inundacions, desestabilització de llits, així com la destrucció de cultius i degradació d'ecosistemes.

2.1.2.- Risc de lliscament

Per a determinar las zones en les quals existeix possibilitat que es produïsquen lliscaments, s'ha de tindre en compte la consideració dels dos paràmetres principals que intervén en la producció d'aquests processos: litologia (i estructura), i pendent topogràfica. L'estudi d'aquests dos criteris, un a causa de la competència del material, i un altre fixat pel pendent, estimant-se en aquest cas una inclinació del 10% com a límit inferior per a l'aparició del



fenomen, dóna lloc al fet que, per al terme municipal de Tavernes Blanques tal com s'ha observat en la cartografia de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, el risc és nul, ja que es tracta d'una zona completament plana.

2.1.3.- Vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers

El terme vulnerabilitat a la contaminació d'aqüífers s'utilitza per a representar les característiques intrínseques que determinen la seua susceptibilitat a ser afectat per una càrrega de contaminant que origina canvis químics, físics o biològics.

En aquest sentit, i d'acord amb les dades consultades en la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, es mostren a continuació les diferents zones d'acord amb el reg de contaminació de les aigües subterrànies existents.




Per a tot el terme municipal, la vulnerabilitat a la contaminació acuíferus és Mitjana. Respecte als usos compatibles dels terrenys inclosos en aquesta categoria de vulnerabilitat mitjana, cal esmentar que aquesta categoria té per finalitat agrupar les porcions del territori en les quals existeixen aigües subterrànies amb qualitat potable o excepcional per al consum humà (i apta per a qualsevol altre ús) que manquen de protecció natural efectiva contra la contaminació físic-química per a l'absència de formacions geològiques de baixa permeabilitat interposades, si bé existeix un grau de protecció suficient enfront de la contaminació de tipus microbiològic per grossària o condicions de permeabilitat adequades a la zona no saturada per a garantir la completa autodepuració.

És comú aquesta categoria a les planes litorals que alberguen aqüífers detrítics amb aigües subterrànies per al consum humà, en les quals la grossària i naturalesa de la zona no saturada asseguren una protecció eficaç enfront de la contaminació microbiològica.

L'adequació urbanística d'aquesta categoria de terrenys és compatible amb els usos residencials intensius i extensius des del punt de vista de contaminació de les aigües subterrànies, presentant limitacions per als usos industrials intensius pel risc de contaminació físic-química d'elevada càrrega que comporta, tot i que poden ser compatibles usos industrials aïllats o indústria urbana.

En qualsevol cas, tota activitat o ús que es done, haurà de tindre resolt el tractament controlat dels seus residus i les activitats industrials han de comptar amb les mesures d'impermeabilització de les seues zones de processos i magatzematge, a part dels sistemes de tractament controlat d'abocadors quan no estiguen integrats en sistemes municipals de sanejament.

2.1.4.- Risc d'inundació

El Pla d'Acció Territorial de caràcter sectorial sobre la prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) és un dels instruments d'ordenació previstos en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat Valenciana, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge, que va ser aprovada definitivament per l'Acord de 28 de gener de 2003, del Consell.

Com es pot comprovar en la següent imatge, existía un risc d'inundació de nivell quatre en tota la zona Nord-est del municipi, seguint el curs del Barranc de Carraixet, sent el risc menor en la zona sud-oest, més allunyada del Barranc, d'acord amb les dades consultat en la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient.




D'acord amb les dades del PATRICOVA, existía el risc classificat com a RISC 4 (freqüència entre 25 i 100 anys; calat <0,8m) pràcticament en la totalitat del terme de Tavernes Blanques, a excepció d'una franja al sud del terme classificada com a RISC 2 (freqüència entre 25 i 100 anys; calat > 0,8m) I EL PROPI CURS DEL Barranc del Carraixet amb RISC 1 (freqüència alta 25 anys i calat alt > 0,8m)

Al desembre de 1996, a fi de minimitzar els efectes de les avingudes i inundacions que de forma periòdica afecten el territori provocant quantiosos danys, es va redactar el PROJECTE DE PROLONGACIÓ DE L'ENCUAZAMIENTO DEL BARRANC DEL CARRAIXET, TRAM ENTRE BÉTERA I EL SIFÓ DE LA SÉQUIA DE LA RASCAÑA (VALÈNCIA), dividit en quatre trams: FASE I, FASE II, FASE III i FASE IV.

D'aquesta forma es pretenia establir en la Conca del Carraixet tres directrius globals per al seu control i tractament:

- Defensa dels nuclis urbans propers al Barranc del Carraixet - Drenatge i evacuació de les aigües de la Conca del Palmaret - Actuacions puntuals en les incorporacions dels afluents

En l'actualitat es troben executades les Fases 0 i 1.

La Fase 0 suposa la canalització del barranc del Carraixet entre el sifó de la Rascaña i el mar Mediterrani.

La Fase 1 centra els seus objectius en el drenatge de la Conca del Palmaret. Per a això s'ha adequat el llit natural del Carraixet entre el sifó de la séquia de Rascaña i un punt situat 100 metres aigües davall del sifó de la séquia de Montcada. A més s'ha executat l'obertura de dos nous llits: Palmaret Alt i Palmaret Baix que recullen les aigües de la zona i les condueixen al Carraixet.



Esquema de les Fase s del Projecte de Prolongació de la Canalització del Barranc del Carraixet

Aquesta important intervenció del Palmaret ha donat com a resultat que en l'actulidad haja desaparegut el risc d'inundació com fue detectat en el PATRICOVA.



2.1.5.- Risc sísmic

Segons el Mapa Geocientífico de la Província de València, el terme municipal de Tavernes Blanques, la zona objecte d'estudi queda inclosa en un territori amb risc sísmic relatiu alt.

Font: Mapa Geocientífico de la Província de València



2.1.6.- Capacidad d'ús del sòl

D'acord amb les dades consultades en la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, la capacitat d'usos del sòl no és quantificable en la major part del terme de Tavernes Blanques.

No obstant això, la zona corresponent a l'horta presenta una capacitat d'ús molt elevada, classificant-se en la Classe A, i en la qual es destina el seu ús a agrícola.




2.1.7.- Accessibilitat d'aqüífers

D'acord amb la Cartografia Temàtica de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, l'accessibilitat a els aqüífers és alta en tot el terme municipal, com es comprova en la següent imatge.




2.2.- INFRAESTRUCTURES PRINCIPALS EXISTENTS I EN PROJECTE

2.2.1.- Evacuació d'Aigües

Les aigües residuals de Tavernes Blanques es tracten en l'Estació Depuradora de Conca

del Carraixet, que es troba situada en la conca del Carraixet, aproximadament en la zona

mitjana del tram que va des d'Alboraia cap a la costa mediterrània. A continuació, s'adjunta

la fitxa tècnica de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals, esmentada, d'acord amb les

dades consultades a l'Entitat de Sanejament d'Aigües Residuals (EPSAR).

Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR)

CONCA DEL CARRAIXET

Comarca

L'Horta Nord

Empresa Explotadora Assistència TècnicaUTE SAV-DAM AURAVAL ENGINYERS, SL

Dades de l'EDAR

Cabal de projecte (m3/d): 40.000 Potència Total Instalꞏlada (kW):1.207 Coordenades UTM (ETRS 89 fus 30) X:729250 I: 4375657 Z: 3

Municipis Servits

Albalat dels Sorells Alboraia Alfara del Patriarca

Almàssera Bonrepòs i Mirambell Foios

Godella Meliana Montcada

Rocafort Tavernes Blanques València

Vinalesa

Dades Funcionament 2012

Cabal (m3/dia): 36.129 Població servida (he): 178.080 Rendiments (%) SS: 99 DBO5: 97 DQO: 96



Implantació

Fitxa Tècnica

Línia d'Aigua Línia de fangs

PRETRACTAMENT Reixa de gruixos Reixa de fins Tamisat Tanc Homogeneïtzació Desarenador Desgreixador

TRACTAMENT PRIMARI Físic-Qímico Decantació

TRACTAMENT SECUNDARI

Ventilació prolongada Fangs activats Lagunaje Lagunaje airejat Llit de torbes Llit bacterià Biodiscos Biocilindros Eliminació nitrogen Eliminació fòsfor

TRACTAMENT TERCIARI

Coagualación Floculació

Infiltració - Percolació Filtració Ultrafiltració Osmosi inversa

DESINFECCIÓ Ultravioletas Cloració

ESPESADOR Gravetat Flotació Mecànic

ESTABILITZACIÓ Aeròbia Anaeròbia Estabilització amb calç

DESHIDRATACIÓ Centrífuga Filtre Eres d'assecat Filtre premsa Taula filtrant

POST-TRACTAMENT LLOTS

Compostatge Assecat Tèrmic Incineració

Generació ElèctricaCogeneració Plaques solars



Diagrama de blocs de procés

2.2.2.- Vies de comunicació

Les principals vies de comunicació de Tavernes Blanques són :

B.1.) Carreteres:

- carretera CV-300, antiga N-340 València-Barcelona

- carretera CV-311 cap a Alboraia

B.2.) Viari urbà:

- l'avinguda del País Valencià i la calle Cardenal Benlloch, coincidents amb

la carretera CV-300 en passar per sòl urbà,

- la calle Doctor Barraquer i el carrer Carraixet, que ajudaran a desviar el

trànsit del centre de la població cap a la circumval·lació prevista,

- la calle Doctor Gómez Ferrer

- l'avinguda Ausiàs March, com a continuació de la carretera CV-311 des

d'Alboraia,



- la calle Poeta Miguel Hernández, entre el carrer Ramon Muntaner i

l'avinguda del País Valencià,

Por un altre costat, són dos les vies pecuàries que discorren pel terme municipal de Tavernes Blanques, classificades per l'Ordre de 7 de maig de 1975 del Ministeri d'Agricultura (actual Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient).

CARRERASSADEL BARRANC DE CARRAIXET

Amplària legal: 15 m.

Longitud aproximada: 1.400 m.

Orientació: NO – ES

Considerada: Necessària.

Procedeix dels veïns terme de Bonrepòs i València penetrant en el de Tavernes Blanques per la fita N-3.T (Bonrepòs, València i Tavernes Blanques), discorre en tot el seu recorregut pel Barranc de Carraixet marxant a cavall per la línia de termes de Tavernes Blanques amb Bonrepòs i Almàssera. Travessa l'antiga carretera de València a Barcelona CV-3002, (anterior N-340) pel km 4,80 i pansa per la fita M-3.T (Tavernes Blanques, Almàssera i Alboraia) continuant pel de Alboraia.

ASSAGADOR D'ALBUIXEC

Amplària legal: 8 m.

Longitud aproximada: 800 m.

Orientación: N – S

Considerada: Necessària.

Procedent del veí terme d'Almàssera, penetrant en el de Tavernes blanques en creuar el Barranc de Carraixet (pont) i al mateix temps l'anterior via pecuària. Creua tot el nucli urbà coincidint l'antiga Carretera de València a Barcelona (actualment CV-3002) i aquesta via pecuària (Assagador d'Albuixec). Ix d'aquest terme i continua pel de València.

Denominació Longitud aproximada mts.

Amplària legal mts.

Amplària proposada mts.

Bugada de Carraixet 1.400 15 15

Assagador d'Albuixec 800 8 8



2.3.- MEDIE SOCI-ECONÒMIC

Tavernes Blanques, és un municipi amb un clar creixement poblacional en els últims anys, caracteritzada per una població jove, tant d'home com dones.

2.3.1.1.- Població

La població del terme municipal de Tavernes Blanques ha presentat un increment de la població fins a l'any 2010, i posteriorment ha tornat a nivells de 2005.

La distribució de la població és coincident amb l'estructura de la capital de província, València, trobant-se el major nombre d'habitants entre els 30 i 40 anys.



En els últims anys el moviment natural de la població presenta un creixement vegetatiu positiu, sent major el nombre de naixements que el de defuncions, encara que aquesta situació ha canviat en l'últim any del que es tenen dades.

2.3.2.- Treball

La tendència en la desocupació registrada presenta valors decreixents en els últims anys, havent-se reduït de manera notable en els últims quatre anys dels quals es tenen dades registrades en l'IVE.

L'atur registrat per sectors en el municipi de TavernesBlanque s en data de 31 de març de 2017, presenta una clara majoria en el sector serveis amb un 68,7%, seguit pel sector de la construcció amb un 17,9%.

Respecte a l'atur registrat per edatés, presenta uns nivells majors en el rang d'edats de més de 44 anys, amb un major nombre de dones afectades.



2.4.- PATRIMONI HISTÒRIC-ARTÍSTIC, ARQUEOLÒGIC I ETNOLÒGIC

En el terme municipal de Tavernes Blanques poden trobar-se dos tipus d'elements d'interés cultural i arquitectònic, d'acord amb les dades consultades en la Conselleria de Cultura, Àrea de Patrimoni Cultural Valencià.

o Béns de Rellevància Local:

Ermita de La nostra Senyora dels Sants Innocents i Màrtirs

Església Parroquial de la Santíssima Trinidad.

o Etnològics:

Retaules Ceràmics: Cor de Jesús, Crist Resucitado, San José, Verge dels Desemparats, Viacrucis (I, II, III, IV, V, VI, VII, VIII, IX, X, XI, XII, XIII, XIV).

Equipaments: Llengües d’Alboraia – Almàssera, Mercat i Pou de Sant Lorenzo.

En la present memòria s'inclouen només el llistat d'aquells elements que es troben recollits en la documentació d'accés públic de Conselleria, no obstant això, el Catàleg de Proteccions de la Versió Ppreliminar del Pla General Estructural inclou un llistat complet dels elements amb interès patrimonial i la seua protecció.

3.- PLANEJAMENT SUPRAMUNICIPAL I ALTRES DETERMINACIONS QUE INCIDEIXEN EN LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL

3.1.- PAT DE CARÀCTER SECTORIAL SOBRE PREVENCIÓ DEL RISC D'INUNDACIÓ A LA COMUNITAT VALENCIANA (PATRICOVA)

El Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) és un dels instruments d'ordenació previstos en la Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat Valenciana, d'Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge.

D'acord amb els plans del PATRICOVA si existia risc d'inundació a Tavernes Blanques en el moment de redacció del PAT. No obstant això, atés que ja s'ha realitzat la infraestructura del canal del Palmaret, l'estat actual en el qual ha quedat el terme municipal és de fora de risc d'inundació.

3.2.- PAT DE CORREDORS D'INFRAESTRUCTURES.

L'article 3 del Pla d'Acció Territorial de Caràcter Sectorial de Corredors d'Infraestructures defineix l'àmbit del corredor, el qual afecta a 65 termes municipals (20 a la província de Castelló, 37 en la de València i 8 en la d'Alacant), entre els quals no es troba Tavernes Blanques.



3.3.- PLA EÒLIC DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Segons l'Acord de 26 de juliol de 2001 del Govern Valencià, pel qual s'aprova el Pla Eòlic de la Comunitat Valenciana i el mapa de les corresponents zones eòliques, es mostra que el municipi de Tavernes Blanques està considerat com a Zona exterior residual. Pel que el terme municipal de Tavernes Blanques no està afectat per cap de les Zones Aptes d'aquest pla.

3.4.- PAT DE PROTECCIÓ DE L'HORTA VALENCIANA

En la proposta del PATODHV sotmesa a informació pública, els terrenys de horta a València estaven zonificats com a Horta Protegida Grau 1, mentre que aqueixa mateixa horta contínua en terme de Tavernes es z/se zonificó com a sòl rural comú, a fi de que siga l'Ajuntament qui determine la zonificació

D'acord amb els criteris exposats anteriorment de protecció de l'Horta, l'Ajuntament va remetre al·legació amb la proposta de protegir els sòl d'horta en Tavernes en el propi Pla d'Acció Territorial. Consultada la Conselleria ha acceptat l'al·legació presentada i té previst zonificar els terrenys d'horta com a zona rural protegida. En qualsevòl cas l'Ajuntament en el seu Pla General Estructural les zonifica com a zona rural protegida.

3.5.- XARXA NATURA 2000

La Xarxa Natura 2000 està definida per la Directiva 92/43/CEE del Consell de la Unió , de 21 de maig de 1992, coneguda com a directiva d'hàbitats, concernent a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat en el territori de l'O.E .

A fi de donar compliment al que es disposa en aquesta directiva, la Comunitat Valenciana va designar, al desembre de 1997, una llista de Llocs d'Interés Comunitari (d'ara endavant, LIC) susceptibles de formar part si escau de la Xarxa Natura 2000.

3.5.1.- Lloc d'Interés Comunitari (LIC)

Els LIC es defineixen sobre la base de la presència en els mateixos dels hàbitats o espècies considerats prioritaris en aquesta, ja que és aquest caràcter de prioritat el que obliga als estats a la “designació de zones d'especial conservació”.

No existeix delimitat cap Lloc d'Interés Comunitari en el terme municipal de Tavernes Blanques.

3.5.2.- Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA’s)

No existeixen zones d'especial protecció per a les aus en el Terme Municipal de Tavernes Blanques aprovades en l'actualitat segons la cartografia consultada de Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient.



3.6.- HÀBITATS PRIORITARIS

D'acord amb Cartografia Temàtica de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, no es localitzen hàbitats prioritaris en el municipi de Tavernes Blanques.

3.7.- PAISATGES PROTEGITS

No es localitzen paisatges protegits en el municipi de Tavernes Blanques.

3.7.1.- Microreserves

Segons dades de la Cartografia Temàtica Generalitat Valenciana, no es troba cap microreserva dins del límit municipal de Tavernes Blanques.

3.7.2.- Catàleg de muntanyes d'utilitat pública

No existeixen dins del terme de Tavernes Blanques muntes catalogats com d'Utilitat Pública.

3.7.3.- Inventari forestal de la Comunitat Valenciana

Conforme l'Inventari Forestal de la Comunitat Valenciana, de 15 de juny de 2007, el terme de Tavernes Blanques, es troba totalment dominat per les zones no forestals.

3.7.4.- Cuevas

Segons el Catàleg de Cuevas de la Comunitat Valenciana (aprovat pel Decret 65/2006, de 12 de maig, del Consell), en el terme municipal de Tavernes Blanques no hi ha coves incloses en aquest catàleg.

3.7.5.- Zones humides

Segons el Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana , el terme municipal de Tavernes Blanques no es veu afectat per cap zona humida.

3.8.- PLA INTEGRAL DE RESIDUS

El Pla Integral de Residus de la Comunitat Valenciana (PIRCV) va ser aprovat pel Decret 317/1997, de 24 de desembre, del Govern Valencià. Més tard, el Decret 32/1999, de 2 de març, del Govern Valencià, aprova la modificació d'aquest Pla. La revisió i actualització del PIRCV ha sigut aprovada mitjançant el decreto 81/2013, de 21 de juny de 2013, on entre altres aspectes es revisa la nomenclatura dels plans zonals i de les àrees de gestió.

El municipi de Tavernes Blanques forma part de l'àmbit geogràfic del pla zonal V2 d'acord a la revisió del PIRCV.



Font: Cartografia Temàtica de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat

Valenciana.

3.9.- PLA D'ACCIÓ TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURA VERDA I PAISATGE DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

El Pla d'Acció Territorial d'Infraestructura Verda i Paisatge de la Comunitat Valenciana va ser aprovat pel Decret 1/2011, de 13 de gener, del Consell. Aquest Pla d'Acció Territorial del Paisatge, a més de les comeses previstes inicialment en la Llei d'Ordenació del Territori també té com a objectiu posar en valor el Paisatge de la Comunitat Valenciana com a factor de competitivitat, considerar el paisatge en els processos de planificació del territori i coordinar l'actuació de les diferents Administracions Públiques en matèria de paisatge.

En relació al terme municipal de Tavernes Blanques, aquest Pla d'Acció Territorial del Paisatge, estableix dins del Catàleg de rellevància regional, l'Horta de València, PRR37, que circumda el terme municipal.

Com a llocs de valor del PRR 37 s'estableixen els següents:

Atenció especial als paisatges culturals de primer ordre de l'Horta d'Alboraia, Meliana i Almàssera, Horta de Sant Miquel dels Reis, Horta de l'Arc de Montcada, Horta de Campanar i Horta de Rovella en les quals es concentra un ric patrimoni arquitectònic hidràulic i rural.

Atenció especial sobre els espais lliures costaners i els sistemes palustres conservats com la Marjal dels Moros i en estat de regeneració com el de Rafalell i Vistabella.

Atenció especial sobre l'entorn de les fites paisatgístiques més importants com el Monestir de San Miguel dels Reis o el Monestir del Puig.

Paisatges urbans valuosos com el centre històric de la ciutat de València.

Respecte a la connectivitat del paisatge:

Especial consideració sobre el corredor del Túria dins i fora de la ciutat de València, especialment en la seua desembocadura en les proximitats de Natzaret, i sobre els corredors del Barranc del Carraixet i Barranc de Torrent-Catarroja.



Manteniment de la continuïtat de la matriu agrícola, preservant espais intersticials de caràcter agrari entre els nuclis de població i la infraestructura hidràulica històrica de reg per gravetat

Respecte a la visualitat del paisatge el PAT estableix:

Especial atenció sobre la connectivitat funcional radial que vincule a través d'una xarxa per als vianants-ciclista els nuclis de l'Horta, posant en valor sengles mil·lenàries com la Via Augusta.

Especial cura en les entrades a la ciutat de València i en les entrades a l'àrea metropolitana pels principals corredors viaris, així com de les siluetes urbanes sobre l'Horta de València.

Especial cura en vores urbanes i transicions horta-ciutat

4.- PLANEJAMENT VIGENT I EN TRAMITACIÓ

El planejament vigent a Tavernes Blanques és el Pla General de 1987, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme de València en data 29 de desembre de 1987, con las Modificacions produïdes i aprovades sobre l'ordenació prevista inicialment en el Pla General:

Tipus de pla NOM Aprovació Definitiva

PG PLA GENERAL REVISIÓ I ADAPTACIÓ 31/12/1987 (B.O.P.) 29/12/1987 (C.T.O.)

MPG MODIFICACIÓ PLA GENERAL Núm. 4 UNITAT D'EXECUCIÓ Núm. 6A

17/03/2010 (B.O.P.) 11/06/2009 (CONS)

MPG MODIFICACIÓ PLA GENERAL Núm. 5 REUBICACIÓ D'USOS DOTACIONALS

15/05/2007 (D.O.C.V.) 14/03/2007 (CONS)

MPG MODIFICACIÓ PLA GENERAL Núm. 6 ARTICULE 85.2 21/10/2006 (B.O.P.) 05/10/2006 (AYTO)

MPG MODIFICACIÓ PLA GENERAL Núm. 7 ARTICULE 66 10/03/2007 (B.O.P.) 28/02/2007 (AYTO)

MPG MODIFICACIÓ PLA GENERAL Núm. 8 17/04/2008 (B.O.P.) 27/03/2008 (AYTO)

MPG MODIFICACIÓ PLA GENERAL Núm. 1 ORDENANCES I ALGUNA ALINEACIÓ I ÚS

26/07/1990 (B.O.P.) 26/06/1990 (C.T.O.)

MPG MODIFICACIÓ PLA GENERAL Núm. 2 25/03/1995 (B.O.P.) 31/01/1995 (C.T.O.)

MPG MODIFICACIÓ PLA GENERAL Núm. 3 ARTICLES 78, 82, 85, 86 I 119 23/11/1996 (B.O.P.) 19/09/1996 (C.T.O.)

PRI PLA DE REFORMA INTERIOR UE NUMERE 6 A I HOMOLOGACIÓ 24/04/2003 (D.O.G.V.) 12/03/2003 (C.T.O.)

PAI PROGRAMA D'ACTUACIÓ INTEGRADA “CARRER CERVANTES” 23/03/2011 (B.O.P.) 25/02/2011 (AYTO)

Ed ESTUDI DE DETALL C/ DOCTOR BARRAQUER I EN PROJECTE 10/03/2003 (B.O.P.) 10/02/2003 (AYTO)



Ed ESTUDI DE DETALL EL SEGLE 06/09/2007 (D.O.C.V.) 24/07/2007 (AYTO)

Ed ESTUDI DE DETALL C/ BELL-LLOC I ADJACENTS 26/04/2007 (B.O.P.) 29/03/2007 (AYTO)

4.1.1.- MODIFICACIONS del PLA GENERAL VIGENT EN TRAMITACIÓ.

U.A. 6-A:

El Pla General vigent tènia delimitades 5 unitats d'execució, denominades 1A, 1B, 6A, 6B i 7. Sobre l'àmbit de les unitats d'Execució 6A i 6B és va aprovar el 12/03/2003 un Pla de Reforma Interior i Homologació que va modificar l'ordenació de l'àmbit i ho va dividir en Unitats d'Execució 6A, 6B I 6C.



Posteriorment és va aprovar una modificació que va suposar reclassificació de sòl no urbanitzable a sòl urbà. És tracta de la “MODIFICACION PLA GENERAL Núm. 4 de la UNITAT D'EJECUCION Núm. 6A”, aprovada en data 11/06/2009, que canvia la classificació de 3.418 m2 de sòl no urbanitzable a sòl urbà, deroga i anul·la l'anterior documentació urbanístic en el qual seguisca contrari a la nova Unitat i deixa l'àmbit inicial en només dues Unitats d'Execució 6A i 6C. La Unitat d'Execució és la suma de els anteriors Unitats A i B, incloent la superfície que és reclassifica en l'àmbit de la unitat d'execució 6A.

Actualment l'Ajuntament està tramitant una Modificació de la Unitat adscrivint-li un sòl de xarxa primària i modificant l'ordenació detallada. Ha sigut sotmesa a informació pública, estant pendent d'informar els a el·legacions presentades.

PAI Carrer Cervantes

Sobre terrenys al voltant del carrer Cervantes entre l'Av. Corts Valencianes i el carrer F. de Vinatea, l´Ajuntament va aporvar un Programa d´Actaició Integrada.

Recientment s´ha signat un connveni amb Mrecadoa SA, propietari majoritari de l'àmbit del PAI, pel qual se cedeixen a l'Auntamiento amb destinació a zona verda quasi la totalitat dels sòls privats edificables de l'àmbit.

Per això l'Ajuntament ha desistit del desenvolupament del PAI i ha iniciat la tramitació d'una Modificació del Pla Ganeral a fi de qualificar els sòls edificables residencials de l'àmbit com a zona verda pública.

4.1.2.- DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS D'EXECUCIÓ DEL PLA GENERAL VIGENT

El Pla General vigent te 5 unitats d'ejecución, denominades 1A, 1B, 6A, 6C i 7. El seu estat de desenvolupament és el següent:

U. E. - 1 A. És troba urbanitzada totalment i edificada.

U. E. - 1 B. La Unitat d'Execució inicialment delimitada en el Pla General és va redelimitar posteriorment i està actualment en execució. Els obres d'urbanització és troben en execució actualment i està edificada en part.

U. E. - 6 A. Mitjançant una Modificació del Pla General és va redelimitar i va ampliar la unitat d'execució. És troba sense programar, estant per tant sense urbanitzar ni edificar.

L'Ajuntament està tramitant una Modificació de la Unitat adscrivint-li un sòl de xarxa primària i modificant l'ordenació detallada. Has sigut sotmesa a informació pública, estant arracada d'informe sobre els a el·legacions presentades.

U. E. – 6C. No ha sigut desenvolupada la unitat, estant per tant sense urbanitzar ni edificar.

U. E. – 7. És troba urbanitzada totalment i edificada.



5.- QUADRE RESUM DE SUPERFÍCIES DEL PLA GENERAL VIGENT

Les dades del Pla general del 87, amb els desenvolupaments i modificacions aprovades fins hui i mesurats sobre cartografia recent, es resumeixen a continuació:

Reclassificació de sòl no urbanitzable a sòl urbà d'ús residencial de 3.418 m2 amb motiu de la Modificació del Pla general de la UE 6a.

Canvi de l'ús de la Unitat d'Execució 1 de Tolerància Industrial a ús residencial. A causa d'això la superfície de Tolerància Industrial és bastant inferior a la de l'aprovació inicial del Pla General vigent.

El Sòl al nord del terme ja urbanitzat al costat del barranc es considera com a sòl urbà

Tavernes Blanques, juliol de 2.018

Per l'equip redactor,

Carmen Marco Valero

Arquitecte

SUPERICIE TERME MUNICIPAL 780.995 m²

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

Residencial 572.323,07 m²Terciari 11.594,37 m²Industrial 63.331,00 m²

Industrial 61.695,00 m²Tolerància Industrial 1.636,00 m²

SÒL URBÀ DOTACIONAL (Cementeri) 4.785,84 m²TOTAL SÒL URBANO 652.034,28 m²

128.960,72 m²TOTAL SÒL NO URBANITZABLE 128.960,72 m²

PLA GENERAL VIGENT TAVERNES BLANQUES

SUPERFÍCIES

TOTAL SÓL URBÀ

SÒL NO URBANITZABLE

TAMA_2016_1

Carmen

versiÓ preliminar pla general estructural de …

Documents