viatge en tren
TRANSCRIPT
VIATGE EN TREN
Vet aquí una vegada un tren llarg, molt llarg. Cada
dia aquest tren feia un viatge del mar a la
muntanya i de la muntanya al mar.
El tren passava per molts pobles, ciutats i camps i tothom
sentia el seu xiulet que avisava del seu pas: UUUH;
UUUH!!!
En el seu viatge passava a prop d’una escola. Quan els
nens i les nenes sentien el seu xiulet, s’aturaven i el
saludaven molt contents.
Un dia, la mestra va voler donar una sorpresa a aquells
nens i nenes i els va dir que anirien a fer una excursió amb
el tren!
A dalt del tren els nens s’ho passaven molt bé. Que bonic
era viatjar en tren! Es veien
cases, camps, muntanues, rius... I tothom els saludava.
El tren parava en totes les estacions i la gent
anava i venia amb maletes i paquets.
En una de les estacions, el tren es va parar al costat d’un
altre tren i els maquinistes es van posar a parlar.
Els nens van sentir que els dos homes comentaven que el tren era ja
massa vell i que ja no faria més viatges. EL PORTARIEN AL MUSEU
DELS TRENS!
Els nens i les nenes es van quedar molt tristos. En el museu el tren
estaria aturat i no faria sonar el seu xiulet!
-Pobre tren! Estarà tancat!
Quan van tornar a l’escola, els nens es van posar a pensar què podrien
fer per ajudar al tren i van decidir QUE EL PINTARIEN! Potser si el
pintaven de colors seria tan bonic i semblaria tan nou que el deixarien
seguir viatjant.
Es van posar a treballar i cada dia anaven a l’estació i el
pintaven una mica.
I així va ser que va quedar tan bonic i semblava tan nou
que el van deixar seguir viatjant.
Encara ara el tren fa el seu viatge a prop de l’escola i
saluda tots els nens i nenes amb el seu xiulet.
I xiulant, xiulant,
aquest conte es va acabant!