“Tot l'orgull de la terra,”

Vicent Andrés Estellés i els topònims

Ací em pariren i ací estic.I com que em passen certes coses,ací les cante, ací les dic.

Onomàstica

Antroponímia

Toponímia

Utilitat de la Toponímia

Aplicacions acadèmiques

Generalitats

Vicent Andrés Estellés: la reivindicació

Significació

La ciutat: Cos mortal

L’Horta: Coral romput

Mural del País Valencià

Conclusions

L’antroponímia estudia els noms propis depersona, n’investiga l'origen, la motivació i elsignificat. Se centra en l’estudi dels noms depila, dels cognoms o llinatges i dels malnomso renoms.

La toponímia estudia els noms de lloc(accidents geogràfics, partides, carrers, nuclisde població, etc.), en cerca l’origen a travésde la documentació escrita i de la pronúnciaoral i en proposa la seua forma i ús correcte.

Informació geogràfica pràctica i immediata (per exemple mapes)

Estandarització del noms a escala nacional i internacional (fixació de les formes pròpies (per exemple l’Alcoià)

Instrument d’identificació del territori i la gent que hi viu (per exemple alzirenys/enyes)

Instrument d’apropiació d’identitat = poder (per exemple Xàtiva fou Ciudad de San Felipe)

Informació tant d’història general com de saviesa i tradició popular (per exemple carrer Colom, carrer Rambla)

Els noms són reveladors d’allò que orienta i mou els escriptors.

Història: Font d’informació sobre els

pobles que han viscut en un lloc i hi han

deixat empremta.

Lingüística: Ajuda en la investigació etimològica i en l’evolució

fonètica.

Literatura: Arriba a ser una expressió d’estil: comparació, metàfora i/o símbol d’identificació i reivindicació.

APLICACIONS

ACADÈMIQUES

Geografia: Dóna informació sobre

els diversos aspectes d’un lloc, per

exemple, el relleu.

Si la toponímia és important en qualsevol obraliterària, ho és molt més en el cas de llengüesminoritàries i, sobretot, quan presenten un projectereivindicatiu d'una llengua i una cultura que hanestat soterrades.

Si la poesia és, essencialment, el gènere méslligat a la dimensió íntima de l’emissor, podementendre que els noms que s’inclouen en unpoema tenen una vessant en coherència amb laintrospecció que se suposa a l’acte de creaciópoètica.

El gran foc dels garbons,

Llibre de meravelles,

Coral romput i

Mural del País Valencià

1.Identificador:

-Autobiografia, poble, família, els topònims van lligats a les peripècies vitals: Cant de Vicent és el cant a València.

-Context social i cultural: els cines, l’Albereda,...

-Senyals d’identitat compartida per la col·lectivitat, la veu del poeta és testimonial: Un entre tants

2.Intensificador

-Expressivitat fònica: evocacions, associacions o suggestions.

-Reactiva els valors dels referents i n’afig de nous:Burjassot, Paterna, Llíria engeguen en el receptor un procés de recuperació d’informacions.

-Sentit poètic: arribem a capir el valor de la vivència íntima que el poeta ens transmet.

-Reforçament amb els díctics: Ací estic...

3.Recurs literari:

-Poemes inventari: enumeracions i repeticions

-Comparació:no hi havia a València dos cames com les teues, com un cànter ple d’aigua de Nàquera o de Serracom un taronger febril de Marxuquera

-Imatges: tota València en flames la nit de Sant Josep

-Ironia: I el doncel…

-Símbol

o Poema

o Significació

o Alguns topònims

o Activitats

COS MORTAL

Així com cell qui és jutjat a mort, Ausiàs March

Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén, Comèdies,

Barques, Trànsits, En Llop, Mar, Pasqual i Genís,

Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,

Mercé, Lope de Vega, Colom, Hernán Cortés,

Trenc, Ciril Amorós, Pelayo, Campaners,

Palau, Almirall, Xàtiva, Cabillers, Avellanes,

Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,

Roters, Sant Nicolau, Samaniego, Serrans,

Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,

Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,

Blanqueries, Llanterna, l’Albereda, Correus,

Nules, Montolivet, Gil i Morte, Espartero,

Miracle, Cordellats, Misser Mascó, Minyana,

el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,

Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,

Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,

d’Aragó, dels Serrans, de Sant Josep, de l’Àngel.

I l’Avenida del Doncel Luís Felipe García Sanchiz.

(Llibre de meravelles, XXIX)

69 topònims de València, carrers, avingudes, places i ponts, ordenats en 18

versos alexandrins, excepte l’últim.

El poema-plànol, autèntica peça d'avantguarda, un cas únic en poesia, seria

absolutament insignificant fora del seu context social i literari.

El poeta hi traça, amb la força de la simple evocació, l'itinerari d'una vida en els

temps miserables de la postguerra, les petjades d'una memòria indissociablement

unida a la ciutat de València.

Separat per un espai en blanc que és un abisme toponímic, el versicle final, en

castellà, és la rematada irònica de tota l'arquitectura urbana, la constatació de la

ignomínia exercida pels vencedors de la guerra contra el poble valencià i els seus

signes.

El fet d’esmentar noms de carrer que evoquen indrets de València per raons

històriques o populars confereix al poema valor testimonial. Els topònims són els

mots més arrelats a la terra, són a més resistència lingüística i política doncs

formen part de la geografia i la història del país.

Estellés tanca el poema canviant de llengua i tipografia: en castellà per honorar

el fill d’un orador feixista pel qual canviaren el nom de l’avinguda del port.

1. Identifica els topònims del poema

2. Busca informació sobre ells i localitza’ls

en un plànol, (Google maps)

3. Durant l’itinerari feu fotografies

i elaboreu un mural amb els poemes

i els espais vitals del poeta.

4. Canvia els topònims per fotografies

5. Com era/és València?

oPoema

oSignificació

oAlguns topònims

oActivitats

CORAL ROMPUT

... El camp de Burjassot i el camp de Borbotó,el secà de Paterna i el secà de Godella,i els cementeris blancs i els rajolars vermells,i el tren que va a Paterna i el que ve de Paterna,i després el de Llíria i més tard el de Bétera,i aquells tramvies grocs i casa la Conilla,i Beniferri amb àlbers i canyars i senderes,i els grans pins del castell vinclats damunt la sèquia,i el tren de Burjassot, i el tren que puja a Llíria,i el que baixa de Llíria, i el que acaba en Montcada,i la calç de les coves que hi ha per Benimàmet,i el que acaba en Paterna, i orinar al corral,i la flaire dels horts, la calç de les paretsquasi blava amb la lluna, i el silenci, i el tren,el tren nocturn, que creua solitari la nit,i el camp de Burjassot, i el camp de Borbotó,i el secà de Paterna, i el secà de Godella,i el Pla del Pou, i els masos, les barraques de Lluna,l'Alqueria del Pi, i el Pixador, i el masdel Rosari, i la casa del Saboner i el pi,i el molí de la sal i el llibre que he d'escriure,i el tren que ve de Llíria i el que puja a Paterna...

Ús d’un llenguatge acostat a la parla quotidiana motivat per dues raons:

facilitar l’acostament als lectors i ser fidel a les pròpies arrels.

Des del punt de vista geogràfic, utilitza el valencià de l’Horta i ha estat

capaç de construir un llenguatge poètic elaborat i vàlid artísticament,

però alhora arrelat en el parlar quotidià del poble.

Les referències als espai són abundants. Els topònims reviscolen i

renoven el sentit dels poemes adesiara com les diferents collites de l’any

en l’horta.

Des del punt de vista sociolingüístic, cal destacar l’ús d’un registre

col·loquial i, fins i tot, vulgar. Així, trobem mots que, sense ser

vulgarismes, són emprats només en un nivell familiar perquè són

considerats mots tabú (parir, rot, orinar, merda...), però que en la poesia

d’Estellés adquireixen expressivitat poètica.

Descripció enumeració: vida rural agrícola:

nom+topònim> secà de Paterna

1.Identifica els topònims del poema

2.Busca informació sobre ells i localitza’ls en un

plànol, (Google maps)

3.Fes la il·lustració (dibuixos, fotografies) del

poema d’acord amb la descripció del poeta

4.Canvia els topònims per fotografies

5.Com era/és l’Horta de València?

LLETRA

Em posareu entre les mans la creuo aquell rosari humil, suau, gastat,d'aquelles hores de tristesa i por,i ja ninguna amenitat . Despréstancareu el taüt. No vull que em vegen.A l'hora justa vull que a Burjassot,a la parròquia on em batejaren,toquen a mort. M'agradaria, encara,que alguna dona del meu poble isquésal carrer, inquirint: "Què qui s'ha mort?"I que li donen una breu notícia:"És el fill del forner, que feia versos".Més cultament encara : "El net majorde Nadalet." Poseu-me les ulleres.

El magne Mural del País Valencià constitueix un conjunt de poemaris

dedicats a exalçar la geografia i la història dels pobles valencians.

Mural del País Valencià (començat a publicar a partir de 1978) consta de

seixanta llibres, on evoca personatges històrics, geografia, naturalesa, els

productes de la terra...

Els topònims accentuen el compromís cívic del poeta amb el seu poble. Recuperació de la identitat personal.

Els topònims participen de la doble vessant reivindicativa de la poesia estellesiana: llengua i poble.

Des de la realitat més immediata que demostren els topònims, el poeta esdevé universal.

També ajuden a l’ús col·loquial de la llengua, al parlar arrelat i viu de l’Horta de València.

Una evocació autobiogràfica, individual i col·lectiva, lligada a uns llocs que són testimoni i que prenen nous significats.

Indiquen els escenaris quotidians i reforcen l’autenticitat del sentiment líric.

[...] Reviscolavenintactes els topònims.Geografiaendins, arribariesa sentir, breu, un pànic.

Pura Santacreu Berenguer Professora de Secundària Màster en Assessorament Lingüístic i Literatura Beca d’investigació (AVL)