Vida quotidiana a Roma(Museu de Lleida 10.11.2015)

Romans fent de romans

� Una imatge moderna i contemporània, oscil·lant i ambivalent en les seves valoracions, elaborada dins de productes culturals de consum general o per les elits…

� El teatre dels segles XVI i XVII� L’opera del barroc i del classicisme� L’opera del barroc i del classicisme� La novel·la i la pintura històriques dels segles

XVIII i XIX� El cinema del segle XX

� Romans durant més de mil anys?

� Romans de províncies?

Una imatge moderna i contemporània, ambivalent en les seves valoracions… Una imatge propera, que evita tractar:- La presència d’esclaus- Pràctiques relacionades amb institucions i situacions (diferències de gènere, la infantesa, el matrimoni) o comportaments (l’actitud davant la mort o la religió)

Una imatge moderna i contemporània, ambivalent en les seves valoracions… centradaen la representació de situacions que mostren els perills de la desintegració moral isocial d’una societat

Romans durant més de mil anys?

� La societat i la història romanes són un procés dinàmic en el que els comportaments i els valors canvien

� El que denominem cultura romana es defineix integrant romana es defineix integrant elements de moltes altres cultures; el contacte amb aquestes defineix una identitat romana que es transforma contínuament

Que feien i com vivien a províncies?

� Informació MOLT escasa:� Absència de descripcions

específiques sobre vida quotidiana i família o sobre episodis domèstics en les societats locals que componien el imperi

� Absència de biografies o noticies sobre personatges

� Una imatge centrada en certs � Una imatge centrada en certs grups (elits; homes)

� Fonts escrites condicionades per topics:� L’habitant de províncies com a

model (a seguir) d’austeritat i moralitat...

� O com a exemple dels límits de la “bona societat” i de l'extensió de la romanitat

Les fonts documentals: els testimonis literaris

� Possibilitats i problemes:� Present en tot tipus de gèneres literaris� Dades relativament precises sobre la vida quotidiana... Centrada en els valors, les

aspiracions i el comportament de certs grups socials� Concentrada en plena època imperial i la capital� Narracions atentes a problemes d’ordre moral (imatge deformada de la societat)

� La imatge ideal: el món de les províncies segons un testimoni

Et ecce iam familiaritate continua civitas nobis, ipsa blanditur, quae, siquid credis mihi quimulta cognovi, omnium earum quae ad quietem eliguntur gratissima est. populum vides, omulta cognovi, omnium earum quae ad quietem eliguntur gratissima est. populum vides, ohospes et amice, probum frugi quietum, tarde quidem, set iudicio hospitalem. caelumpeculiariter temperatum miscet vices, et notam veris totus annus imitatur. terra fertilis campiset magis collibus -nam Italiae vites affectat et comparat areas - serotino non arube citautumno (Florus, Vergilius orator an poeta, II, 8)

“El cert es que ara, després de la meva estada aquí, aquesta ciutat m’agrada. Una ciutat que,si vols creure un home com jo, que he vist tantes coses, és la més agradable de totes les quees poden escollir per descansar. Trobaràs, visitant i amic, gents honrades, frugals,tranquil·les, que triguen una mica, sens dubte, en mostrar-se acollidores, però que ho són deforma reflexiva. Un clima benigne modera el rigor dels canvis d’estació i tot l’any semblaprimavera. La terra és fèrtil, tant la plana com sobretot els turons, doncs, pretén rivalitzaramb les vinyes d’Itàlia i comparar-se amb les seves terres…”

Un món d’ideals: les inscripcions com a font d’informació

� Evidències nombroses i precises sobre:� Llaços socials, parentiu i afecte� Status i posició� Formes de comunicació social

� Problemes:� Visió parcial de la societat, centrada � Visió parcial de la societat, centrada

en els grups i les persones que volen deixar memòria

� Les inscripcions només ens transmeten missatges socialment acceptables

� Pràctica desenvolupada durant un període de temps limitat i concentrada a les ciutats

Les fonts documentals:l’arqueologia

� Tantes possibilitats:� Evidència abundant i directa sobre

una forma de vida, que segueix els paràmetres d’una cultura grecorromana, en l’àmbit provincial

� Evidència molt variada sobre arquitectura i decoració, infraestructures domèstiques, infraestructures domèstiques, objectes i eines... Informació sobre gustos i modes, riquesa

� Com problemes:� Qualitat de la documentació recollida� Forts desequilibris regionals� És una evidència relacionada sobretot

amb les èlits, la seva forma de vida i el seu sistema de valors

La casa i la vida quotidiana a Roma i a les províncies

Questions bàsiques:- La casa romana no és un espai estrictament privat- La família, entesa com a nucli social, integra un col·lectiu divers, format per varies generacions i per individus vinculats de diverses formes... Aquest col·lectiu forma la domus- La unitat domèstica pretén organitzar-se de forma autosuficient i es constitueix com a microcosmos

La societat romana s’organitza d’acord a una jerarquia rigorosa i ben definida, establerta en funció de:establerta en funció de:

- Criteris de status i la condició jurídico-social… amb una importància particular de dos factors: la posesió de la ciutadania i el naixement- Gestió d’un patrimoni (preferentment en forma de propietats immobles)

L’organització de la casa i el ritme de la vida domèstica són determinades per la posició i la condició de la família, que suposen certes exigències:

- Comoditats materials relacionades amb la residència, la higiene i l’oci (satisfetes mitjançant infraestructures molt sofisticades)- La representació d’un “paper social” per part del seus residents

Com una petita república:espais, protagonistes i elements del món domèstic

� (1) L’organització de la família:

� El paterfamilias i la dona

� Els fills

� El lloc dels esclaus

� (2) L’estructura de la casa:

� Els principis d'organització i funcionament

� Els diversos espais en relació a la seva funció

� Les infraestructures de la vida quotidiana i les solucions tècniques adoptades

� El mobiliari

(1) L’organització de la família

� Paterfamilias i dona:� Vinculats per llaços jurídics

reconeguts per l’estat� Drets i deures respectius definits

clarament� Vida social diferenciada, que es

desenvolupa en àmbits específics:

� Home: negocis; vida social i política; oci... Especialment a l’exterior de l’esfera domèstica; l’exterior de l’esfera domèstica; direcció dels cultes familiars

� La dona: cura de la llar (amb atenció particular als fills); vida social; oci

� Inexistència d’espais particulars per la dona dins la casa

� Els fills

� Presents i tanmateix invisibles: els esclaus

Presents i invisibles: on són els esclaus?

� Problemes de documentació literària, epigràfica i arqueològica a Catalunya:� Existència comprovada� Importància numèrica?

� Presents:� Responsables de tot tipus d’activitats

quotidianes� Gestors d’aquestes mateixes activitats

� Invisibles (no se'ls pot donar un espai que evidenciaria la seva importància i que portaria a reconèixer una existència autònoma)

� El seu treball i la seva mobilitat determinen certs aspectes de la casa:� L’organització de la circulació� La distribució de sectors

(2) L’organització de la casa: els principis

� Coexistència entre àmbit públic i privat

� Coexistència d’oci i negoci

� Residència d’un grup humà nombrós i heterogeni, organitzat en una jerarquia

� Resultat:� Divisió estricta de l’espai domèstic en

sectors� Polivalència d’usos (en certs casos)

L’organitzacio de la casa:els espais en relacio a la seva funcio

� Les àrees de residència i representació:representació:� Menjadors… com “espai social”� Espais de recepció i de treball� Els dormitoris

� Els espais de l’oci:� Banys� Biblioteques� jardins

� Els espais de servei:� Cuina� Rebost i magatzems� Instal·lacions de producció

La casa

Domus del carrer de la Palma (Mataró)Palma (Mataró)

Residència i representacióvil·la de Torre Llauder (Mataró)

Els espais de l’oci i la higiene (vil·la dels Ametllers – Tossa de Mar)

Els espais de servei i de la producció (Vil·la de Vilauba)

L’organització de la casaEl mobiliari

� Escàs i polivalent: llits, petites taules, bancs i cadires, armaris

� Concentrat en certs espais

� Materials específics (que reforcen la imatge de prestigi que pretén donar que pretén donar l’arquitectura): fusta (amb incrustacions en metall, marfil, etc), bronze, marbre

� Presència d’objectes d’us específic (brasers, escalfadors d’aigua, etc)?

� Presència d’elements ornamentals mòbils (estàtues)

Llar i religió

� Principis generals:� Caràcter obert de la religió

romana� Relacio intensa entre religió i

vida social

� La llar és un microcosmos:� La llar, els seus membres i

tots els elements son protegits per divinitats particulars Larari de la vil.la de Vilauba

� Cada llar rendeix culte als avantpassats

� La vida quotidiana obliga a desenvolupar certs rituals que s’encomanen al paterfamilias

� Dins la llar poden existir associacions de culte

Mateixos sentiments i actitud davant la mort?

� - Una concepciódiferent dels espaisfuneraris… Socialitzarla mort

� - Les imatges, elsmissatges i elssuports utilitzatssuports utilitzats

� - Formes de destacar:

� Autorrepresentació� Memòria� Sentiment?

Una realitat relativament modesta…

… davant “mons de somni”

Hereus dels romans?