www.viurealspirineus.cat

revi

sta

gra

tuïta

de

l’Alt

Pir

ineu

i A

ran

nú

m: 1

36 ·

jun

y 2

013

Únic escorxador de porcí de l’Alt UrgellPernils curats al natural, productes seleccionats, carns fresques

Per celebrar amb els nostres clients cada setmana tindrem productes amb promoció. Vingui a les nostres botigues on trobarà tota la clase de productes de qualitat

Troba’ns al: c. Major, 18 ∙ La Seu d’Urgell ∙ T. 973 352 148 / Noves de Segre ∙ T. 973 387 147

Voluntarismés necessaris que mai

32

núm: 136 · Juny 2013

viure als pirineus

www.viurealspirineus.cat

DISTRIBUCIÓGratuïta

EDITAEdicions Salòria SL25700 La Seu d’Urgell

DIRECCIÓ EDITORIALMarcel·lí Pascual

REDACCIÓJoan GraellMarià CerquedaMarcel·lí Pascual

DISSENY i MAQUETACIÓwww.creativa.cat

FOTOGRAFIADavid Manzanera, Carlos Guàrdia, Albert de Gràcia

DL: L-701-702

Tel. 699 24 18 71

viurealspirineus@yahoo.com

“Viure als Pirineus” no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors de la revista.

opinió

06-07· Joan Aixàs · Marià Cerqueda· Joan Obiols

tema de portada

09· Els voluntaris

actualitat

13 · Entrevista a Xavier Porta,

alcalde de Bellver

natura

16-17· Entrevista a Núria Oliva

benestar

25-28· L’envelliment actiu· Vols xixa? Vols mam?· Parlem de menopausa...· Per què no em passa a mi?

Salut infantil

29 · És important portar casc quan vaig en bicicleta?

una mica de ciència...

30· Estan bojos aquests marcians?

7-9 de junyCerdanyaVolta Cerdanya Ultrafons

8-9 de junyLa Seu d’UrgellMercat Medieval

Els voluntaris són més necessaris que mai en molts àmbits de la societat

L’Acompanyament Educatiu és un servei extraescolar a famílies de l’Alt Urgell que ha pogut dur-se a terme amb èxit gràcies a un ampli grup de voluntaris. Moltes gràcies a tots!

agenda

portada

núm

136

54

Petits museus amb encantpetits anuncis

· Vols viure en la tranquil·litat d’un poble, però al costat de la Seu? Es lloguen pisos a Arfa, amb plaça de pàrquing, despeses de comunitat i WIFI gratuïta inclosos en el preu. Pisos amb dues habitacions, bany, cuina-menjador, terra radiant i balcó amb vistes. Pisos moblats i sense moblar.Vine’ls a mirar: 654 85 35 38

· Es lloga local de 120 m2, (amb altell i oficina). Guillem Graell, 17. Preu i condicions molt interessants!Tel. 973 351 287

· Es lloga local 120 m2 oficina + bany + dona’t d’alta llum, aigua, gual. Preu molt interes-sant Tel. 973 350 280

· Es ven mercedes benz advangarde, e-300 diesel, granate full equip, Tel. 677 495 661 - 973 355 587

· Es busca comercial freelance per la zona de l’Alt Urgell i Cerdanya. Enviar CV:edicionssaloria@gmail.com

· Es traspassa pizzeria interes-sats trucar: Tel. 677 300 079

· Convocatòria per a la con-tractació d’un auxiliar per a RàdioSeu durant els mesos de juliol i agost. Les instàncies hauran de presentar-se al re-gistre de l’Emissora Municipal (Ajuntament La Seu d’Urgell, Plaça dels Oms, 1) amb el model oficial que es facilitarà als interessats a les oficines municipals. El termini per a presentar-les acabarà el dia 10.06.2013.

ARAcultura La històrica llibreria Canuda del cen-tre de Barcelona tancarà a l’octubre i hi obrirà un Mango. http://ara.cat/_3788b8e1

@elbaronrojo Querer que los niños hagan 3 comidas diarias es una canallada pudiendo in-vertir ese dinero en algún equipo para que llegue a la Champions.

@ecopallars #Pallars-Jussà Els dies 8 i 9 de juny #Talarn celebra la 3a edició de la #FiradelVi del Pirineu http://talarn.cat pic.twitter.com/PorWNkn-r0e

@elbaronrojo Pan poqui-to pero, oye, circo tene-mos como para una boda.

@felixortega Guardiola cogió año sabático antes de ir al Bayern y Heynckes lo coge después. Yo quie-ro ir al Bayern! #fb

@gonzaire 1. Despido a María 2. Precarizo las con-diciones laborales 3. Con-trato a María por la mitad de su sueldo anterior 4. Celebro q baja el #paro

@bromera #Tonucci: “Quant ha canviat al món en els últims 50 anys? I quant han canviat l’esco-la? No gaire”. #psicoedu-cativa #FundacioBromera

Museu de Cerdanya. Cal Mateu.////////////////////////////////////////////////////////////////////

NÚRIA BOLTÀ · Escriptora

L’any 1993, el gran mas cerdà cal Mateu de Santa Llogaia, entre els murs del qual s’havien signat centenars de documents sobre temes

d’aspectes legals, polítics i jurídics, va començar una nova singladura. En efecte, el que fou residència i despatx del representant del rei de França, a partir del Tractat dels Pirineus, va ser escollit com a nova seu d’un incipient Museu de Cerdanya per les seves característiques de prototipus del mas cerdà.

Amb el temps, el museu ha anat ampliant la seva oferta. No obstant això, la voluntat dels seus admi-nistradors, el consorci format actualment per les

comunes de Santa Llogaia, Sallagosa, Estavar, Naüja i Osseja, és la de poder anar condicionant la resta de dependències per a donar cabuda a nous contin-guts.

L’edifici, del segle XVIII, per ell sol ja representa un patrimoni arquitectònic de vàlua, testimoni mut de la vida a pagès i del que això representava: uns cultius hortícoles determinats per a l’aliment humà, uns conreus agrícoles específics per al bestiar, unes explotacions pecuàries amb espècies adaptades al medi i unes maneres de viure el treball i el lleure, característiques del territoricerdà. La principal mis-sió del museu és la de salvaguarda i prevenció de les espècies que formen part de la biodiversitat de la Cerdanya.

agenda de l’Alt Pirineu i Aran | juny

ARTEDÓ· Del 25 al 29. Festival de cinema Pi Curt. Artedó i La Seu d’Urgell.

LA SEU D’URGELL· Del 3 al 28. Exposició foto-gràfica -Roca viva baixa a la Seu- de Climent Olm. Con-sell Comarcal Alt Urgell.· Dia 8. 12 hores de Bàsquet Memorial Sergi Herce. Al Palau d’Esports.· Dia 9. X Volta al Parc Na-tural Cadí-Moixeró. Prova puntuable pel circuit Ciclo Pirineus de la Federació Catalana de Ciclisme. Itinerari 1: 175 km.

Itinerari 2: 135 km (Túnel Cadí)

· Dia 9. 19:30 h. Festival de patinatge Artístic del Club Cadí. Al Pavelló Polisportiu.· Del 3 al 24, V Campus de Futbol de la Seu. Camp d’Esports Municipal.campusfutbolseu@hotmail.com

LLES· Dia 28. Festa Major.

BELLVER DE CERDANYA· Dia 8. 12 h. Presentació del documental “THE SE-GOVIA BIG BAND”. Centre Cívic Escoles Velles.21:30 h. Gran Tirada al Plat Nocturna. Al camp de tir de Santa Magdalena.

Dia 9. 14 h. Festa de la Re-sidència Sant Roc de Gent Gran. A la Residència de Gent Gran de Bellver de Cerdanya.· Del 13 al 16. Festa Major Bellver de Cerdanya.

ÉLLER· Del 22 al 23. Festa Major.

BOLVIR· Del 22 al 24. Festa Sant Joan.· Del 28 al 30. III Torneig Futsal Copa Cerdanya. Poliesportiu de Bolvir.

LLÍVIA· Del 7 al 9. ULTRAFONS.· Dia 9. TROBADA DE PUNTAIRES. Davant les escoles.· Dia 15-16. FESTA DE SANT GUILLEM.· Dia 23. REVETLLA de SANT JOAN. · Dia 23. REVETLLA de SANT PERE. · Del 28 al 14 de juliol. EX-POSICIÓ DE PINTURES. Sala d’actes Ajuntament.

OSSEJA· Dia 22. 40ème anniver-saire du PGHM d’Osséja - Pyrénées Orientales.

PUIGCERDÀ· Dia 8, II Volta Cerdanya

Ultra fons “Kilian Jornet”.

AGER· Dia 9, Festa Major· Del 10 al 14. Setmana d’au-dicions Escola Municipal de Música.· Dia 15. 10:30 h. Excursió Coneguem La Cerdanya. Info. 972 880 816.· Dia 15. 10:30 h. Fòrum Cer-danya. Museu Cerdà.· Dia 22. IITorneig Miniten-nis. Poliesportiu.· Dia 23, 13 h.Rebuda de la Flama del Canigó. Ajun-tament Puigcerdà. 22 h. Revetlla de Sant Joan.· Del 27 al 29. III Jornades Turístiques infantils: Eco turisme. 5€ (els tres dies).· Dia 28. 22h. Estrena del musical Grease. Casino

Ceretà.· Dia 29. Fira Medieval. Pla-ça Santa Maria i Herois.· Dia 30, de 9 a 18h . h III FUTSAL COPA CERDA-NYA. Plaça Santa Maria i Herois.

TALARN· Dia 8 i 9. 3a Fira del Vi del Pirineu.

ESPOT· Dia 15 i 16. 2a Fira de l’Ai-gua.

SORT· Dia 23 i 24. 24a Xollada d’auvelles amb tisora i fire-ta de productes artesans.

ALINS· Del 21 al 24. Baixada de falles. Baixada especial pel 25è aniversari.

· ASSESSORAMENT ALIMENTARI· FORMACIÓ DEMANIPULADORS D’ALIMENTS· CONTROL DE PLAGUES

PROPER CURS DE MANIPULADORS D’ALIMENTS A LA SEU D’URGELLINFORMA’T AL 973 35 32 68

76

opinió

L’arribada de l’estiu, del solstici, coincideix, a casa nostra, amb els dies més llargs del any. Es celebra

la repetició d’un cicle planetari que reves-teix una gran importància per a tots els éssers vius, siguin o no racionals. Enten-dre la importància i els mecanismes que fan possible aquest succés ens fa humans, i no es estrany que la constatació de què tornarà a passar s’hagi convertit en una festa. El temps l’ha anat revestint de tota mena simbolismes, convertint-la en una nit plena de màgia.

El foc n’ és el gran protagonista i en molts llocs d’arreu del món és tradició encendre fogueres. A casa nostra, hi po-dem afegir un altra mena de tradició, que va estar a punt de perder-se i que, per sort, s’ha anat recuperant. Em refereixo a les falles. Les falles (un terme que prové

del llatí facula i que vol dir torxa) omplen de llum la nit més curta de l’any. Una llum que cada dia que passi serà més esca-sa fins que al desembre, durant els solstici d’hivern, es torni a girar la truita.

Potser les més conegudes són les que es fan al poble d’Isil, al Pallars Sobirà. Al primer foscant de la nit de Sant Joan, una processó de persones carregant una falla al coll davalla de la muntanya tot creant una vistosa serp de llums que, vista des del poble, impressiona. Altres fallaires llencen troncs encesos pels barrancs, creant altres punts de llum que giravolten serra avall. Unes hores abans, els fallaires ja han carregat la seva falla fins al Faro. Allà es fa una gran foguera que permetrà encendre la resta de falles. El ritual es viu amb una gran intensitat. De fet, comença al mes de maig, moment en què es va a

buscar i es tria la fusta més adequada i l’arbre que es plantarà a la plaça, al vol-tant del qual es desenvoluparà la festa i on es desarant les falles per acabar-se de consumir.

La festa, que cal viure-la, ens conec-ta amb les nostres arrels més profundes. Però Isil no està sol. Hi ha molts més pobles fallaires, i els encomano a buscar-los, que s’han dedicat a recuperar-les i a promocionar-les. Entre ells també cal comptar-hi Andorra i alguns pobles de l’Aragó i de França. Cada poble hi afegeix la seva pròpia identitat i, per tant, totes les falles s’assemblen, però no n’hi ha de cap d’igual. Per tal de presservar-les, els fallaires han decidit ajuntar esforços i de-manar a la Unesco que les consideri pa-trimoni de la Humanitat immaterial. Una decisió que seria molt encertada.

El proppassat dia 2 de maig, la premsa anunciava que en-guany el Govern espanyol es

comprometia davant la Unió Europea a retallar 1.108 milions d’euros de les partides destinades als ciutadans de-pendents. La notícia va provocar-me un gran impacte. En aquell moment, no vaig poder (ni podré ara) acceptar cap de les raons que els governants argumentaven per prendre una me-sura d’aquest tipus. Cap. Simplement la vaig entendre, i l’entenc, com un cop baix a la dignitat humana.

No s’hi val a dir que no hi ha di-ners (no n’hi ha de veritat?), ni esgri-mir mesures de tot tipus per apaiva-gar els efectes d’un desastre econòmic i social que tothom veia venir però que ningú no va voler aturar. Les

males gestions (en plural) i els abusos que s’han produït en aquest país no justifiquen, malgrat tot, una mesura d’aquesta importància. Hi ha alguna cosa superior per a un Estat que pro-curar que els ciutadans més vulne-rables tinguin una vida el més digna possible? No, no n’hi pot haver cap. I si n’hi hagués alguna, hauria de passar a segon terme.

Quin tipus de societat hem cons-truït? Tot el que semblava que ha-víem aconseguit en matèria de be-nestar social era només pura façana

momentània? Sí ha estat així, triga-rem anys a superar els danys socials i morals que el fet provocarà en una societat que començava a creure que la història (la dramàtica història del segles XIX i XX, amanida amb qua-tre guerres civils) ja formava part de la memòria i havia canviat de signe. Amb quin esperit podem enfilar el futur si les estructures que somiàvem de ferro eren tot just sostres i bigues de paper? Quin futur ens espera en una societat en la qual el timoner exclou del vaixell els passatgers que més el necessiten? I alerta, perquè el fet encara seria, i serà, més dramàtic si en una societat com la nostra, ara en ple naufragi, oblidéssim que a les pàgines del diccionari hi ha també la paraula solidaritat.

L’error de l’Estat JOAN OBIOLS · Des de Setúria

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Si lo fuera sabío no los fuese vo-tao”. Amb aquesta expressió tan castissa, de la llengua andalusa

del sud de la península ibèrica (LASPI), s’expressa un amic meu, un elector des-encisat amb els resultats de la política lingüística que fa Madrid. Quan res-ponc doncs mira, ja ho teniu i n’hi ha per estona, em confessa el seu desgrat per la mala pinta que fa la situació ac-tual. Fa trenta anys que viu a Catalunya i no havia vist mai, diu, una persecució com aquesta.

I com ell, altres pensem que això de les majories absolutes condueix al poder absolut, a l’autocràcia. A una actitud d’incomoditat amb el pluralis-me. I que això que està passant amb la llengua sembla respondre a una estra-tègia minuciosament planificada: tota aquella parla que envolta la línia fron-terera catalana ha de canviar de nom. Oficialment, no es pot acceptar que s’anomeni català ni que, a més a més, sigui finançada amb diners públics a les escoles de fora de Catalunya.

Ja fa temps que la història va co-

mençar al país valencià (Comunitat Valenciana, que també ha de canviar de nom, no fos cas) i ara, a poc a poc, anem observant repetits atacs envolvents, ara cap a l’Aragó, ara cap a les Illes Balears, que allò que pretenen és l’aïllament de la llengua catalana en el seu context geogràfic més estrictament delimitat.

En lloc d’apreciar la riquesa d’una llengua que es manifesta amb variants dialectals molt diverses, del que es trac-ta és d’anul·lar-la en els punts on les situacions polítiques ho facin viable. Al mateix temps d’aïllar la perifèria, es tracta, sota l’aparença d’inofensius vigilants de la platja, d’anar bombar-dejant el nucli de la política educativa de l’autonomia en qüestió, amb ame-naces i sancions econòmiques si no s’assegura que cap infant desvalgut es pugui ofegar en aquell pervers sistema

que s’anomena immersió lingüística.A qui vol fer política autocràtica

no li interessa ni entendre ni preservar la llengua que no li resulta amiga. En aquest context, es pot dir que la llengua espanyola es parla a gran part del con-tinent americà però, des d’aquí, ningú no es planteja que en aquell continent hi pugui haver algun país que vulgui tenir una llengua pròpia: l’equatorià, el colombià, l’argentí, el xilè... Igual que a casa nostra l’andalús. Com a molt, es tracta d’acceptar que són variants dia-lectals inofensives. Però el català no en pot tenir de variants dialectals, s’han de canviar de nom i batejar-les absur-dament amb un nom diferent que no els recordi un origen que reproven i no accepten.

Resulta lamentable observar el paper que hi juguen en tot això els acadèmics de la llengua espanyola i els experts europeus en aquestes ma-tèries, que callen i atorguen davant l’assetjament de la més gran incultura política a la nostra llengua.

Filologia autocràtica JOAN AIXÀS · Metge

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

No fallar a les falles MARIÀ CERQUEDA · Amant del Pirineu

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

98

Portada

Un grup de 30 voluntaris han tre-ballat des del mes de gener fent classes extraescolars de suport a

alumnes que estudien a tots els centres de primària de La Seu d’Urgell i Castellciu-tat. Ho han fet sense demanar res a can-vi però amb la satisfacció que comporta ajudar els altres. Tots coincideixen en què l’experiència els ha enriquit i que l’any vi-nent volen repetir-la.

Es tracta de l’Acompanyament Educa-tiu, un projecte coordinat pel Servei Edu-catiu de l’Alt Urgell, Càritas Diocesana, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i la Seu Solidària amb la finalitat de poder aten-dre les necessitats educatives d’escolars amb pocs recursos, de famílies que no poden permetre’s pagar classes extraes-colars. Dins del Pla Educatiu Entorn hi havia uns diners que es dedicaven als Ta-llers d’Estudi Assistit. L’any passat aquests tallers es van haver d’aturar a mig curs i des de les escoles es va decicir que hi ha-via una necessitat que calia atendre i per fer-ho es va demanar la col·laboració vo-luntària de la gent. Es va fer una crida po-

pular i la resposta de la gent va sorprendre els organitzadors.

Una trentena de voluntaris van acu-dir a la crida i van posar-se a disposició del professorat per tal de fer tasques de reforç escolar i acompanyament educatiu als nens i nenes de les escoles. Eren gent de totes les edats i la majoria no tenien experiència en l’àmbit educatiu però te-nien el més important, il·lusió per donar un cop de mà i per ajudar als que més ho necessiten.

El dilluns 3 de juny es va celebrar la cloenda de l’Acompanyament Educatiu amb l’agraïment a tots els voluntaris per la bona feina que han fet i amb un senti-ment de satisfacció general pels resultats obtinguts. Al final, allò que va començar per una necessitat i per una manca de diners de l’administració ha resultat ser una experiència única, positiva en tots els sentits, en la qual s’han establert vincles molt forts entre alumnes i “voluntaris”, hi ha hagut un intercanvi generacional molt valuós i tant alumnes com professors han insistit en destacar que “l’Acompanyament

Educatiu amb voluntaris, ben coordinat i guiat, funciona i funciona molt bé”.

Els voluntaris tenen clar que l’any vinent repetiran, el treball amb els esco-lars els ha aportat coneixements i grati-ficacions personals i de forma unànime recomanen a tothom apuntar-se a fer de voluntari. “Que a final de curs et diguin que et trobaran a faltar és una cosa que no s’oblida”, diu el Benjamí Penalva, un dels trenta voluntaris que aquest curs han dedicat unes hores, de forma altruista, a ensenyar als més joves que hi ha moltes maneres d’entendre la vida i de fer les coses. Gràcies voluntaris!!!!

El cicle començarà el dia 7 d’agost amb el concert de Dani Nel·lo, seguirà amb la Barcelona Jazz Orquestra-Big Band el dia 14, després vindrà l’actuació de Biel

Ballester Trio el dia 21 d’agot i, per acabar, el dia 28 d’agost tocaran els Shakin’All en un concert intimista.

L’alcalde de Bolvir, Bartomeu Baqué, i l’expert en jazz, Joan Anton Corrales, van presentar el cicle en el marc de la Festa de Sant Isidre. Per Baqué, “la celebració de la sise-na edició d’aquest cicle consolida una trajectòria que ha fet de Bolvir un referent en el marc musical al Pirineu”. “L’any passat van passar pel festival unes 1.500 persones i estem sa-tisfets per la resposta del públic local i també per la gent que ens visiten”, va afegir l’alcalde. Per la seva banda, Corrales va destacar el mèrit que té “portar al Pirineu grups del nivell i de la qualitat dels que actuen al Cicle de Jazz de Bolvir”.

actualitat

Sisè Cicle de Jazz a Bolvir///////////////////////////////////////////////////////////////////////

El diumenge 12 de maig es va inaugurar la restauració del castell de Llívia, unes obres que es van iniciar ara fa 19 anys. El projecte de remodelació, que ha estat

complex, ha pretès posar en valor el conjunt fortificat, un monument desconegut pels turistes a causa de la seva quasi total demolició a finals del segle XV. Els treballs s’han basat en assegurar la conservació del conjunt un cop excavat i, a més, s’ha fet una intervenció arqueològica. La remodelació ha consistit en adequar un camí, construir passarel·les de fusta, alçar les estructures de les torres, crear petits mira-dors, netejar els fossats i crear un pont d’accés. L’acte ha fi-nalitzat amb una representació teatral i un dinar popular.

El projecte de remodelació del castell de Llívia tenia com objectiu descobrir aquest important conjunt fortificat que va ser destruït ara fa segles. De fet, la demolició de l’estructura havia estat tan intensa que les restes del monument eren pràcticament invisibles des de la vila i només es podien vi-sualitzar alguns murs dispersos pel cim del turó. Les obres tenien com objectiu principal assegurar la conservació del conjunt un cop excavat, posar-lo en valor i assegurar-ne l’estudi i la visita.

Les obres de consolidació del castell s’han fet paral·lelament a la intervenció arqueològica perquè deixar a l’aire lliure unes estructures que fins llavors havien estat protegides per la terra suposava la seva immediata degra-dació.

Reobren el castell de Llívia ///////////////////////////////////////////////////////////////////////

Voluntaris al servei de l’ensenyament////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. PASCUAL · La Seu d’Urgell

1110

Fruits silvestres mengívols i tòxics de

Cerdanya i Capcir. Aquest és el títol del darrer llibre escrit i publicat pel

farmacèutic de Puigcerdà, Joan Muntané, un expert en botànica i sobretot en recollir històries i tradicions pirinenques, així com els usos tradicionals de plantes medicinals que es poden trobar arreu de les comar-ques catalanes de muntanya.

El llibre està publicat per Salòria en un format de guia de butxaca, i és el primer volum de la col·lecció “Camps a través”. Segons l’autor, “l’obra està escrita des d’un vessant pràctic i entenedor, amb claus de classificació, descripcions i imatges. I està pensada per als amants de la natura, per a

tots aquells que volen descobrir el nostre país, que l’estimen i que surten a passejar pel bosc, a descobrir els fruits silvestres, amb una guia a la butxaca de la camisa”.

L’obra Fruits silvestres mengívols i tòxics

de Cerdanya i Capcir es pot trobar a les lli-breries de tot el país i el seu preu de venda és de 6,95 euros. L’edició del treball, que es va presentar públicament el passat 19 d’abril a Puigcerdà, ha comptat amb el su-port del Cerdanya Resort i l’Hotel Mun-tanya de Prullans, de l’Escola Jordi Pere Cerdà i de l’Associació Amics de Cerdan-ya. El llibre també es presentarà aquest es-tiu a Bellver de Cerdanya en el marc del cicle Tertúlies de Capvespre.

El farmacèutic Joan Muntané escriu un llibre sobre fruits silvestres de Cerdanya i Capcir///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

actualitat

1312

L’alcalde de Bellver, Xavier Porta, té clar com ha de ser la gestió d’un ajuntament. Si fa no fa com la d’una casa. Quan va arribar a l’ajuntament el primer que va fer va

ser mirar quins ingressos i quines despeses fixes hi havia. Va constatar que les despeses superaven els ingressos i, per tant, calia reduir costos. Es va fer de seguida i ara l’ajuntament de Bellver està sanejat: no està endeutat, paga les factures a 30 dies i amb els recursos que té impulsa projectes sostenibles amb la finalitat de dinamitzar el municipi, millorar la qualitat de vida dels veïns i donar feina a les empreses locals.

Això que, a priori, sembla bastant bàsic i fàcil d’entendre resulta que és una excepció en l’àmbit municipal. La manca de lideratge a la política ha fet que el cas de Bellver sigui, malau-radament, un cas únic. Però què passaria si tots els ajunta-ments haguessin fet el mateix? Si s’hagués fet una política rea-lista i s’haguessin quadrat els números, com estaria el país?

Respondre a aquestes preguntes és ciència-ficció perquè avui la realitat és la que és. Per això ens sorprèn trobar-nos un alcalde que té les coses clares i parla sense embuts. Li diem que això que ens comenta ho hauria d’ensenyar a més d’un alcalde, conseller o ministre dels que manen. I ens diu que ja li han cridat més d’un cop per explicar, sobretot, el projecte de biomassa que és un dels pals de paller de la seva gestió. Es tracta d’un sistema d’escalfament dels equipaments públics

amb biomassa que suposa un estalvi anual de 125.000 euros a l’any per l’ajuntament a més de ser sostenible, de donar feina a gent del poble i de servir per regular la vegetació forestal.

“Quan fem inversions mirem que siguin molt ben apro-fitades i que serveixin per fer coses necessàries i útils. També que siguin sostenibles, que siguin autosuficients o que gene-rin recursos per autofinançar-se. D’aquesta manera és com entenem les coses”, diu l’alcalde de Bellver. Un alcalde que està satisfet de la feina que fan a Bellver però molt preocupat per la situació que viu el país: “no s’han fet i no es fan les coses bé i tardarem tres generaracions en recuperar-nos. Els joves més preparats han de marxar i serà difícil que tornin. ra que sóc optimista, eh, però les coses són com són i la realitat no s’ha d’amagar. Estem molt malament”.

actualitat

Xavier Porta: “A Bellver, amb la biomassa ens estalviem 125.000 euros cada any”////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M. PASCUAL · Bellver de Cerdanya

1514

1716

En aquest moment històric, or-ganitzacions com Òmnium Cul-tural han agafat especial prota-

gonisme. A partir d’aquí vaig cercar la persona que n’és presidenta a l’Alt Urgell, la Núria Oliva, però poc podia esperar el sac de sorpreses que m’esperava ja que, a més, forma part del Retaule de Sant Er-mengol, fa música i practica esports.

Va néixer a Sabadell l’any 1971, està casada amb el Xavier Grané i té un fill, el Lluc. És llicenciada en Químiques, fun-cionària de la Generalitat i viu a la Seu d’Urgell des de l’any 1999. És presidenta d’Òmnium Cultural a l’Alt Urgell des del 2012, secretària del Patronat del Retau-le de Sant Ermengol i vocal de Diàdona (Dones Acordionistes i Percussionistes del Pirineu). I amb tot això, encara té una mica de temps per parlar amb nosaltres i fer aquesta entrevista per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS.

Quan vas arribar al Pirineu?

Fa 14 anys. Com molta altra gent, vaig venir a la Seu d’Urgell per feina i després vaig triar quedar-me. Som acollidors els pirinencs vers els

nouvinguts?

Una mica com a tot arreu, quan vens de fora i no et coneix ningú es necessi-ta un temps per a fer noves amistats. Jo, per exemple, vaig anar molt a poc a poc, potser vaig trigar un any i m’ha anat bé.Com et vas integrar?

A través de la feina vaig conèixer agents forestals i bombers que feien esport i com que jo feia molta muntanya, amb ells vaig trobar un espai comú. Després, la integració ha vingut, sobretot, pel fet de participar en diverses entitats cultu-rals. Fa uns anys vaig conèixer al Ramon Graell i em vaig sentir integrada definiti-vament quan em va dir, simbòlicament,

“jo t’apadrino”. Ara em sento de la Seu.En aquest moments decisius pel futur

del país, quin paper desenvolupa Òm-

nium Alt Urgell?

Òmnium és una entitat nacional amb milers de socis que defensa la llengua, la cultura i el país. Òmnium Alt Urgell re-presenta una seu territorial important en l’entramat nacional, ja que a nivell de Pirineus som l’única junta. Ja fa anys que estem fent actes mensualment per do-nar a conèixer el nostre territori i molts d’ells amb col·laboració amb altres asso-ciacions: presentacions de llibres, música tradicional, donem el premi Mn Albert Vives en el marc de la Fira del Llibre del Pirineu, participem en la Diada de Cata-lunya i en el “Correllengua”. L’actualitat fa que ens centrem amb el país perquè és un moment únic i Òmnium hi ha de ser: en aquest sentit, estem treballant conjuntament amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per celebrar, el dia 16 de juny, un Aplec Independentista a la Seu d’Urgell i la Fira Estelània.Que representa per a tu el Retaule?

Poder participar en un espectacle de mú-

sica, llum i color que fa més de 50 anys que es representa, amb més de 100 per-sones de la Seu i comarca, és molt emo-cionant i si, a més, puc treballar des de la junta per tirar-ho endavant, encara mi-llor. Vaig començar tocant la flauta i ac-tualment comparteixo paper parlat amb altres actrius amateurs.Portes la música molt endins?

Doncs sí. Escolto música celta, música tradicional catalana i pop-rock català. Ara estic aprenent a tocar la flauta, l’acordió diatònic i la pandereta. No es pot parar.Què és Diàdona?

Diàdona és una associació que aplega més de 140 dones acordionistes i percussio-nistes de tot el Pirineu. Fem actuacions puntuals sense ànim de lucre en actes cul-turals o benèfics i fomentem l’intercanvi cultural, musical i social de les dones al Pirineu. Estic contenta d’haver partici-pat en la creació (primavera del 2012) d’aquesta entitat tant especial, tot i que toquem des del 2009. És difícil compaginar vida cultural, fei-

na, familia, esports, música..?

És qüestió d’organitzar-se. Molta gent

entrevista a... Núria Oliva

“Vaig venir al Pirineu per feina i ja m’hi he quedat” ////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

SANTI MIARNAU · La Seu d’Urgell

em pregunta com m’ho faig per tenir temps per tot. Als matins treballo i per les tardes estic amb el nen, per tant em queden els vespres i les nits. Dormo poc i quan s’ajunten uns quants temes alho-ra, no nego que també m’estresso una mica. Sort en tinc de les xarxes socials i d’internet, sinó seria impossible. De totes

maneres, ningú m’obliga a res i si faig tot el què faig és perquè m’agrada i en gau-deixo. En realitat, fer coses per la Seu i pel país, és el que més em motiva.Tens algun secret que vulguis expli-

car?

Sí. Tinc un secret. Fa un any i mig vaig obrir un perfil de Facebook per una persona molt estimada a la Seu, el Truki, amb el nom “Amics del Truki l’Homeorquestra”, evidentement amb el consentiment d’ell. Vaig pensar que era un lloc ideal on parlar d’ell i penjar fotos dels seus concerts i trobades. Ell no té ni idea d’internet i, de tant en tant, li ensen-yo tots els amics que té (més de 2.300) i n’està molt content. La pàgina funciona sola, jo només li administro.Jubilació al Pirineu o a Sabadell?

Encara no m’he plantejat on em jubilaré. De moment estic a la Seu i no tinc cap in-tenció de marxar, però mai dic d’aquesta aigua no en beuré ja que la vida dóna moltes voltes.

Un color blauNúmero 4Un plat: escudellaUn lloc per viure la SeuEl teu millor any 2011, però amb

esperances en el 2014Un somni la independència de Ca-

talunyaUn heroi el General Prim (possible

avantpassat meu)Una debilitat els esquerrans

A nivell nacional, Òmnium Cultural i l’ANC estan treballant per fer realitat dos grans projectes: primer, un concert de Lluís Llach al Camp Nou per la Indepen-dència el proper 29 de juny i, segon, una gran cadena humana, també per la Inde-pendència, que vol mobilitzar centenars de milers de persones al carrer, coincidint amb l’11 de setembre, la Diada Nacional de Catalunya.

1918

cultura

La vint-i-dosena edició del festi-val musical Pirineos Sur (www.pirineos-sur.es) ja té dates i car-

tell definitiu. Enguany, aquest veterà festival estiuenc se celebrarà entre els dies 12 i 28 de juliol, dues setmanes en ple cor de la Vall de Tena (www.valle-detena.com) que es convertirà de nou en un punt de referència pels amants de les músiques contemporànies procedents de tot el món.

En aquesta ocasió el festival està de-dicat a les grans metròpolis i per això els artistes arribaran fins aquest privilegiat espai del Pirineu d’Osca procedents de grans ciutats de tot el món, d’Amèrica, d’Àfrica i d’Europa. De fet el festival sem-pre ha estat un lloc on s’hi ha barrejat cul-tures ben diverses, tal i com passen en les grans metròpolis mundials. Si l’any pas-sat van ser prop de 50.000 les persones que van passar pels dos escenaris del fes-tival -l’escenari de la localitat de Sallent de Gállego i per l’espectacular escenari flotat situat a l’embassament de Lanuza a prop de 1.300 metres d’alçada i amb capacitat per prop de 5.000 persones- enguany la qualitat de l’oferta pot portar a repetir una xifra similar d’assistents, molts d’ells vinguts des de Catalunya, a més de l’Aragó, també del sud de França i del País Basc.

El cartell que ha preparat l’organització és de primer nivell amb espectacles exclusius o presentacions de nou discos. Obriran el festival els cata-lans Manel que presentaran el seu nou disc “Atletes baixin de l’escenari”, en una nit on aquesta formació compartirà pro-tagonisme amb el cantant de soul nord-americà Eli ‘Paperboy’ Reed, que fa dos anys va haver de cancel·lar la seva actua-ció a Pirineos Sur.

Durant aquestes dues setmanes tam-bé podrem escoltar noms tan coneguts com és l’africà Salif Keita; els mexicans Café Tacuba, que actuaran amb els co-lombians Doctor Krápula; o el francès Rachid Taha, entre molts d’altres. Tam-bé destaca el cap de setmana dedicat al flamenco amb una actuació d’Estrella Morente i Sílvia Pérez i la sempre in-teressant presència de Paco de Lucía, el mestre de la guitarra espanyola en una nit on també es podrà escoltar a Enri-que Amador ‘Musi’. Completen el car-tell La Pandilla Voladora, un nou pro-jecte format per músics com Albert Pla, Muchachito Bombo Infierno, El Lichis, Tomasito, El Canijo de Jerez, Diego Cortés, David Saénz de Buruaga i Tino Di Geraldo que presentaran un especta-cle amb cançons dels seus repertoris amb noves sonoritats. Com sempre, la festa

del Pirineos Sur oferirà també activitats paral·leles dedicades a tot tipus de públic, activitats pels més petits, tallers, perfor-mances i els tradicionals mercadets del món de Sallent de Gállego.

El Pirineos Sur 2013 està dedicat a les grans metròpolis del món///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

ISAAC ALBESA · Sallent de Gállego

2120

Esport

Aquest 2013 es celebra la V edició del CADÍ Circuit Fer de cuses per muntan-

ya que agrupa 8 curses entre l’Alt Urgell i la Baixa Cerdanya, aug-mentant d’aquesta manera en 2 respecte a l’edició 2012. El Circuit s’ha iniciat amb la celebració de la VI Vertical Quiri i continuarà el proper dissabte 1 de juny amb l’Arruix de Santa Fe a Organyà. La cursa amiga d’aquest 2013 és la CADÍ trail que previsiblement s’incorporarà al circuit l’any vi-nent.

Totes les proves del circuit es-tan impulsades per organitzacions

locals que han contribuit clàra-ment al desenvolopament del Trail Runnig al territori i alhora han ajudat a dinamitzar i diversificar les activitats en aquests municipis. Juntament amb les organitzacions, els participants i el millor ambient són l’ànima del circuit, entre ells hi podem trobar desde l’èlit als més populars, destacant els caminadors que hi juguen un paper impor-tant.

L’organització preveu premis especials per tots els que finalitzin 6 de les 8 proves del circuit, així com pels primers classificats de cada ca-tegoria i un podi especial pels joves

El Cadí Circuit Fer de curses per muntanya agrupa 8 curses en la seva i una cursa amiga///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

en la classificació general del circuit. En aques-ta edició 2013 el circuit passa a anomenar-se CADÍ Circuit Fer de curses per muntanya grà-cies a la incorporació d’una de les empreses més representatives del territori, CADÍ S.C.C.Ltda, com a patrocinador principal. aquesta i d’altres novetats les podeu descobrir visitant els dife-rents apartats del nostre web.

Unió Excursionista Urgellenca

2322

L’atmosfera terrestre és una capa de gasos que en-volta el nostra planeta i que es manté en el seu lloc per la gravetat de la pròpia Terra. Està divi-

dida en diverses capes de diferents gruixos, separades en funció de la variació de temperatura que pateix al llarg de la seva amplada, com podem apreciar en la se-güent imatge:

Si ens hi fixem bé, la capa més baixa que es troba en contacte amb el sòl és la Troposfera, amb un gruix que varia dels 17km d’ample a l’equador fins als 8km als pols, a causa de la força centrífuga que crea la rotació de la terra. Dins la Troposfera és on produeixen els fenò-mens meteorològics determinants de les zones climàti-ques de la Terra, donat que aquí hi ha importants flu-xos convectius verticals i horitzontals (vent) provocats per les diferències de pressió i de temperatura existents entre unes regions i altres del planeta. Aquest fet és de-terminant en la dinàmica atmosfèrica.

El fet que l’atmosfera estigui en constant moviment fa que els anticiclons i les borrasques no siguin estàtics i, per tant, la variabilitat climàtica, és a dir, el tipus de temps en un punt concret de la terra, no és monòton al llarg del temps.

De tota manera, aquesta dinàmica atmosfèrica no és del tot regular, especialment en zones com la nostra,

amb una latitud que està a cavall entre les zones tropi-cals i polars, on podem passar llargs períodes de temps dominat per anticiclons o bé per zones depressionàries (borrasques).

Així, quan l’anticicló queda “barat” durant un llarg període de temps, la climatologia és estable i si la situa-ció s’allarga molt, fins i tot mesos, podem patir les prou conegudes sequeres, com les del 2012. En canvi, quan la situació és la contrària, i les borrasques queden estanca-des, tenim llargs períodes d’inestabilitat que ens porten pluges i nevades continuades com les d’aquest any.

Això sí, hem de pensar que normalment quan hi ha un lloc on pateixen sequera, segurament en una altra zona els hi surt l’aigua per les orelles! I sinó, com a dada curiosa, destacarem que mentre abril i maig han estat molt plujosos al Pirineu, a la meitat oriental d’Europa han patit una alarmant la manca de pluja. Un exemple: mentre a la Seu d’Urgell el dia 24 de maig la màxima va ser de 16 graus, a Moscú va ser de 26 graus!

Ja ho diuen! El temps és ben boig!

La dinàmica atmosfèrica////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////ALBERT DE GRÀCIA · Geòleg i aficionat a la meteorologia

natura

2524

A Catalunya hi ha milers de papallones, de tots co-lors i tamanys, dïurnes i nocturnes, de moltes es-pècies i que es reprodueixen en funció de les plan-

tes que tenen en el seu hàbitat i de les quals s’alimenten. Neixen a partir dels ous que posen les femelles, d’aquests ous en surten les oruges que es pasaran tota la seva vida menjant fins que han crescut prou i aleshores busquen un lloc on puguin passar desapercebudes i començar la increïble metamorfosi en què la crisàlida és convertirà en papallona, una metamorfosi que pot durar uns quants anys. Quan arriba el moment idoni, surten a poc a poc i despleguen les seves ales per començar a volar. Aquests petits éssers màgics poden arribar a fer migracions de qui-lòmetres de distància. Ara, però, parlarem d’una papallona en concret i que, possiblement, haureu vist alguna vegada. Es tracta d’una papallona nocturna que, tot i que a priori pugueu pensar que les papallones nocturnes no puguin ser interessants, aquesta us cridarà l’atenció per la seva bellesa.És la Graèllsia (Graellsia isabelae), probablement la papa-llona nocturna més bonica que veureu mai, s’alimenta de les fulles del pi mentre és oruga i, per tant, serà fàcil veure-la en boscos de pi roig o blanc.

La Graèllsia, una papallona nocturna///////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DAVID MANZANERA · Pirineus Outdoor

natura

Les Graèllsies no tenen boca, viuen de les reserves que han anat acumulant mentres han estat erugues. La vida d’aquesta papallona és curta, vola quatre o cinc nits i des-prés es mor, per això es troba en perill d’extinció i s’ha im-pulsat un pla de protecció europeu per intentar salvar-la. La podem trobar en molt pocs indrets d’Europa: només a l’Alt Pirineu Català, a Galícia, i en alguna zona concreta del centre de França.Si mai la podeu contemplar haureu tingut la sort de veure un exemplar de papallona nocturna increïble, per la seva bellesa i pel seu tamany.

Factors com l’estil de vida, l’educació o els canvis cul-turals i socials afecten de manera diferent al col·lectiu de la gent gran. Si bé és cert que fins fa poques dèca-

des fer-se gran era sinònim de malaltia, solitud o fragilitat, per sort avui en dia estem creant, mica en mica, una cultura positiva de l’envelliment i, alhora, una manera diferent de fer-se gran, apostant per a un envelliment actiu, positiu, dinàmic i compromès amb la comunitat.

Fins fa poc, arribar a la jubilació era sinònim d’inactivitat i aïllament. Per una banda, l’actual model del neoliberalis-me econòmic i social ha contribuït a considerar a la gent gran de la nostra societat com a persones invisibles i allun-yades de tota opció de desenvolupament i aportació perso-nal, en comptes de considerar-los peces fonamentals per a la millora de la nostra societat. Els mitjans de comunicació, per altra banda, tampoc ajuden massa en oferir una visió diferent de l’envelliment. De fet, als anys 60 va sorgir un concepte nou, l’edatisme o discriminació per l’edat. Aquest tipus de discriminació és considerada la tercera forma de discriminació social, després del racisme i del sexisme. Da-vant d’aquest fet, l’educació social té l’obligació de posicio-nar-se des d’un compromís polític i social per tal de garantir el desenvolupament integral d’aquestes persones.

Envellir activament significa enriquir-se. En primer lloc, enriquir-se personalment. Cada vegada més la gent gran envelleix amb més bon estat. Tot just després de la jubilació, encara queden molts anys de vida per a créixer com a persones, per a aprendre nous coneixements, per a dedicar-nos a fer allò que sempre ens ha apassionat i que abans la falta de temps ens impedia fer-ho, per a cuidar del nostre cos amb exercici físic i mental i, sobretot, per a relacionar-nos amb els altres. És a dir, enriquir-nos amb la gent que ens envolta: compartir estones amb els néts i la família, crear nous espais de trobada amb els vells amics i tots els nous que han d’arribar, aprofitar la nostra experièn-cia i coneixements en centres, institucions, espais de debat i reflexió, practicar el voluntariat...

Així doncs, la participació social és un factor crucial que contribueix a mantenir la salut i a promoure la qualitat de vida. Hi ha molts programes i molt variats dissenyats per a promoure la participació social de la gent gran: esportius, d’art, de cuina, d’excursions, de debat, d’estimulació cogni-tiva, d’exercici físic, etc. Tothom pot trobar alguna activitat interessant. Així doncs, ja ho sabeu: no us quedeu a casa. Actueu, moveu-vos, relacioneu-vos, divertiu-vos... viviu!

benestar

La importància de l’envelliment actiu////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

GEMMA GUÀRDIA CARBONELL · COMUNITÀRIA. Serveis socioeducatius itinerants

Tel. 600 733 422

2726

L’altre dia mentre m’esperava per entrar en una consulta observava una àvia que parlava al seu nét d’uns 12 mesos d’edat. La conversa entre-

tenia al petit, que mirava i escoltava la seva àvia amb molta atenció i li responia amb un gran somriure.

L’àvia li preguntava: Que té el meu nen, que té nyam-nyam? O té ganes de mimir? Ara anirem a buscar el tete i menjarem xixa. Mira el conte del guau, mira. Què vols mam..?

Em vaig adonar que en un moment de conversa, la senyora va introduir un munt de paraules en el voca-bulari del petit que podrien arribar a dificultar el seu futur llenguatge. Adaptar el lèxic als nen@s no té cap sentit, i l’únic que comporta en ocasions és dificultats d’expressió en un futur.

A continuació us donem uns consells per tal d’estimular el seu llenguatge:

· Quan són bebès els heu de parlar utilitzant un voca-bulari correcte i adient a la seva edat, sense modificar paraules d’ús quotidià.

· A partir dels 18 mesos han de menjar com la resta de la família, no puré, ja que mastegar desenvolupa la musculatura de la boca i, per tant, millora el llenguat-ge.

· Quan parleu amb ell@s ho heu de fer de forma clara, mirant a la cara, ja que ells aprenen a parlar imitant els pares.

· Heu de proporcionar-li oportunitats per expressar-se.

· Els heu de premiar quan parlin bé i corregir les erra-des quan les cometin, però no critiqueu, ridiculitzeu ni el compareu amb els altres nens o germans.

· No respongueu per ell. Podeu augmentar el vocabu-

lari si introduïu paraules noves: per exemple, en lloc de preguntar si vol una pera?, doneu més opcions de res-posta. Quina fruita vols? Vols una pera o un plàtan?

· No l’imiteu quan parla malament, encara que us sembli graciós.

· No crideu. Parleu amb ell a poc a poc i amb clare-dat.

· Al voltant dels 4 anys , tot i que les paraules que continguin r, rr, pr, br, pl, bl, li seran més difícils, han de parlar bé; com un adult. Si als 6 anys continua amb aquestes dificultats és el moment de consultar un espe-cialista.

· Jugar al veig, veig: a amagar coses i després donar pistes per tal que les trobi, llegir contes amb imatges atractives i fer que ens expliqui el conte a través de les imatges, recitar poemes o aprendre cançons són bones activitats per augmentar l’expressió i vocabulari.

A mida que va creixent convé que parleu molt, que li pregunteu per les seves preferències, amics, jocs...

benestar

Vols xixa? Vols mam?////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Anna Garcia i Natàlia Jiménez · Stimulus Vitae

La menopausa és la retirada definitiva de la regla, pel cessament definitiu en la funció dels ovaris. Es produeix en l’etapa del climateri, en el qual

succeeixen una sèrie de canvis específics en l’organisme de la dona.El Síndrome climatèric o perimenopausa és l’època en què, al voltant de la menopausa, apareixen les primeres molèsties. L’edat més comuna d’aparició és entre els 45 i els 55 anys. Parlem de menopausa precoç quan apareix abans dels 40 anys, i de tardana quan ho fa després dels 55. La menopausa natural es presenta de manera paulatina. I parlem de menopausa artificial quan és provocada de manera medicamentosa o per in-tervenció quirúrgica.

Els signes i símptomes de la menopausa són:

La regla “fa el tonto” amb cicles irregulars, hemo-rràgies.., inflor, dolor de pits, irritabilitat, depressió, insomni, pessimisme, apatia, por a l’envelliment, pèr-dua de memòria, fogots i sudoracions, sequetat vaginal i cuïsor, molèsties urinàries (orinar més sovint, llevar-se a la nit per orinar), incontinència urinària, HTA, co-lesterol, augment de pes, osteoporosi, malalties cardio-vasculars (infart, embòlies, feridures arteriosclerosi ).

Les mesures preventives que es poden fer són:

THS (tractament hormonal), sempre amb prescrip-ció mèdica. Per aquelles persones que no poden fer trac-tament hormonal es pot fer tractament simptomàtic a base de productes naturals (fitoteràpia).

Millorar la dieta: augment d’aliments rics en calç i vitamina D. Disminuir l’ingesta de productes amb molta grassa. Baixar l’ingesta de sal. Disminuir el cafè que fa eliminar el calç per l’orina, així com el tabac i l’alcohol.

Fer exercici físic: caminar, piscina, ballar…, evitant els exercicis que produeixen impacte, com saltar.

Mesures d’higiene personal: dutxa diària, hidratar bé la pell, és bo prendre el sol poc i sovint i no prendre’l mai sense protecció solar. Siguem presumides, anem arreglades i maquillem-nos.

Gaudir del temps lliure: passejar, llegir, conversar, quedar amb els amics… Interessem-nos per les dife-rents ofertes d’oci que tenim a la nostra ciutat.

Viure la nostra sexualitat. La nostra actitud respec-te la sexualitat dependrà del concepte que cadascuna té

d’ella mateixa. Com més bé estiguem amb el nostre pro-pi cos, millor serà la nostra sexualitat. Però en aquesta etapa també cal prendre mesures anticonceptives per evitar un embaràs.

Anticoncepció en la perimenopausa:

• Mètodes naturals: ogino, temperatura basal, moc cervical.

• Mètodes hormonals: anticoncepció oral. • Mètodes de barrera: preservatius més cremes es-

permicides, diafragma, DIU, espermicides. • Mètodes definitius: Vasectomia, ET (lligadura de

trompes).Programa de prevenció del càncer ginecològic

i de mama:

Mamografies: a partir dels 50 anys es fan cada dos anys fins als 65.

Citologies: cada 3 anys (després de dos citologies anteriors que siguin negatives).

En el CAP hi trobareu l’assesorament que neces-siteu amb l’equip d’atènció primària i la unitat del Pla d’Atenció a la dona.

benestar

Parlem de la menopausa...////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

M.ROSA SERRET I PUIGPELAT. LAURA CASTELLARNAU BERTRAN. ROSA ROGÉ TORRA. Llevadores TERESA AIXÀS I GALÍ. DUI

2928

És incòmode parlar del patiment. A ningú li agra-da, però tots hi hem de passar. Ens agradaria que els nens no patissin, voldríem evitar-los-hi tot el

dolor, però això no és realista ni educatiu. Vivim aquí. El fet de parlar del patiment no és massoquisme sinó

tot el contrari. Precisament per què volem viure amb in-tensitat ho afrontem amb realisme, sense amagar-nos, de cara.

Igual que passa amb altres àrees de la vida, segons com reaccionem nosaltres davant el patiment, de la mateixa manera ho faran els nostres fills.

El patiment en sí mateix no té beneficis, en té el que fem amb ell. De la mateixa manera que el temps no cura el dolor sinó el que fem amb aquest temps.

Tinc un amic que va patir molt: de petit va ser abando-nat pels seus pares i de gran va morir de càncer. Va morir en pau, amb patiment sí, però en pau. Va confiar i esperar

en Déu, i això va ser la seva fortalesa i companyia. La seva família i els seus amics van estar al seu costat fins al final, però una de les respostes al patiment és la companyia.

Potser la pregunta no és tant “Per què em passa això a mi?”, sinó més aviat “Per què no em passa a mi?”.

benestar

Per què no em passa a mi?////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

OSCAR ROSELL · Pediatra

salut infantil

És important portar casc quan vaig en bicicleta?////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

DR. JORDI FÀBREGA I SABATÉ · Director Assistencial de Pediatria dels Pirineus, SCCLP · www.pediatriadelspirineus.org

Els pediatres i els infermers pediàtrics de l’Alt Ur-gell, en les nostres reunions setmanals, hem co-mentat la gran quantitat de nens i nenes, que a les

nostres contrades, circulen amb bicicleta sense dur casc, i sense que sembli evident el risc que això implica. Per això, hem volgut consultat que diuen els experts sobre aquest tema, així com la legislació vigent.

Segons dades de la Asociación Española de Pediatría (AEP), més del 70% dels nens entre els 5 i els 14 anys van en bicicleta ja que es tracta d’una activitat molt estesa i molt recomanable com a pràctica esportiva. No obstant, no està lliure de perills. Segons dades de la Dirección Ge-

neral de Tráfico (DGT), un 20% dels morts en accident de trànsit entre els 10 i 14 anys d’edat són per accidents amb la bicicleta, i la gran majoria moren per lesions al cap.

L’ús dels casc quan anem en bicicleta redueix clara-ment el risc de patir lesions greus al cap, ja que el casc absorbeix part de l’energia i la distribueix en una super-fície més gran, reduint (segons els estudis) entre un 66 i un 88% el risc de patir una lesió cranial i cerebral, i disminuint el risc de morir en un 26%.

Mirant la legislació, la Ley 43/1999 de 25 de novem-bre 1999 diu textualment: “Los conductores y, en su caso, los ocupantes de bicicletas estarán obligados a utilizar el casco de protección en las vías interurbanas bajo las condiciones que reglamentariamente se establezcan”. En quant a les vies urbanes, no és obligatori l’ús del casc per llei, però la DGT i molts altres organisme, com l’AEP, recomanen el seu ús en qualsevol via.

Així, les recomanacions del Comité de seguridad y pre-

vención de lesiones en la infancia de la AEP són:1. Tots els nens i adolescents han d’emprar el casc

cada cop que circulin amb bicicleta.

2. Els pares i resta d’adults han de posar-se el casc sempre que utilitzin la bicicleta.

3. Els pares han de donar exemple a l’hora de pro-moure conductes segures pels seus fills, i explicar-los perquè és necessari protegir el seu cap.

Els pares som l’espill en el qual es fixen els nostres fills i, per tant, hem de donar exemple per tal que apren-guin a protegir-se de les lesions accidentals. Si el pare va sense casc, cap fill entendrà perquè ha de dur-lo ell.

O sigui, cal fer ciclisme per fer esport i tenir una vida saludable, però hem de protegir-nos, a nosaltres i als nostres fills.

Fica’t i fica’ls el casc.

3130

Estan bojos aquests marcians!////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Enric Quílez · Puigcerdà

una mica de ciència...

Darrerament hem pogut llegir als mitjans de co-municació la notícia que uns senyors volen fer una cosa similar a “Gran Hermano”… al planeta

Mart! La idea es reunir una tripulació, entrenar-la du-rant un seguit d’anys i enviar-la a Mart amb només bitllet d’anada, per tal que siguin els primers colonitzadors del planeta vermell.

La idea faria riure si no fos perquè fins i tot mitjans de comunicació ben respectables se l’han pres seriosament i li han dedicat espais a les seves graelles. Però, és factible, realment una cosa així?

Bé, impossible, impossible no ho és, però siguem cu-rosos: el cost d’enviar una tripulació considerable a Mart (que no és el mateix que posar-la en òrbita o enviar-la a un cos proper com és la Lluna), així com tots els mitjans materials per a la seva subsistència (aigua, oxígen, ferti-litzants, mòduls prefabricats, combustible, etcètera) seria tan prohibitiu que només es podria fer si tots els governs del món es tornessin bojos de cop i decidissin dilapidar quantitats astronòmiques de calés.

Això, naturalment, no passarà. Però la idea d’enviar hu-mans a Mart amb només bitllet d’anada ha captivat la ima-ginació i, per què no dir-ho, la morbositat de l’audiència. El que jo em pregunto és, encara que tal cosa fos possible, encara que tinguéssim d’aquí a uns anys la tecnologia ne-cessària i els mitjans econòmics per fer-ho, de debò que volem colonitzar d’aquesta manera el planeta Mart? A cop de “Gran Hermano” televisiu?

Siguem seriosos! És possible que en el futur, anar a Mart esdevingui quelcom tan senzill com ho és ara aga-far l’avió i volar de Nova York a Barcelona, però fins que arribi aquest moment (si és que mai arriba), han de pas-sar moltíssimes coses. Per començar, si mai hi ha un pro-

grama seriós de colonització del planeta vermell, abans hi hauran passat per allà moltes missions no tripulades i tripulades per investigar les condicions ambientals del planeta, els recursos minerals, la possibilitat d’existència d’aigua i moltes altres coses.

És possible que la major part de la colonització la facin robots intel·ligents i que siguin aquests qui duguin la ma-jor part de les tasques feixugues de la creació d’una colònia estable.

A més a més, és possible que moltes de les estratègies necessàries per dur a terme aquest projecte, s’assagessin molt abans en un lloc més proper a nosaltres: la Lluna.

Així que no us deixeu portar per cants de sirena, que això de poblar Mart no és una cosa tan senzilla com al-guns us volen fer creure i segur que hi ha gat amagat. Per exemple, la quota de subscripció al projecte, que cal pagar per poder ser pres en consideració com a futur participant a l’esmentat projecte.

Finalment, m’agradaria deixar clar que la colonització d’altres móns és possiblement una de les metes futures de la Humanitat i que potser que ens la prenguem seriosa-ment, en comptes de frivolitzar amb un programa televi-siu de qualitat força discutible. De moment, ens haurem d’acontentar amb somniar amb els marcians de Ray Brad-

bury i de les seves idíl·liques Cròniques marcianes.