vuit lectures feministes que no podràs ignorar aquest 8 de març - … · i anticapitalistes, les...
TRANSCRIPT
Crític SCCL - www.elcritic.cat1 / 16
Vuit lectures feministes que no podràsignorar aquest 8 de marçAida I. De Prada, Mar Carrera
Amb motiudel dia internacional de la dona, el dia 8 de març, l’equip de l’Espai Contrabandos hem fet unaselecció de llibres claus. Alguns acaben de sortir del forn, altres els hem recuperat perquè continuentenint molta vigència en la lluita dels feminismes. En la tria hi trobareu noms internacionals com araSilvia Federici i Nancy Fraser, però també firmes més properes com les de Maria Llopis o YadiraCalvo. Alguns llibres documenten les expressions del masclisme al llarg de la història europea iespanyola. Alguns són més divulgatius, d’altres més acadèmics. Trobareu títols que teniu ganes dellegir un 8 de març: sobre l’evolució dels moviments feministes i que no s’obliden de parlar delpresent. Títols que posen les cures al centre de la vida i proposen models contrahegemònics alcapitalisme actual, per exemple, en l’àmbit de la maternitat. Fins i tot hi trobareu un llibre quehomenatja la Barcelona més ‘trans’ dels 70 i una petita (gran) faula.
Dones, cos i acumulació originària
Crític SCCL - www.elcritic.cat2 / 16
A ‘Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria‘ (Traficantes de Sueños, 2015), lafilòsofa Silvia Federici aporta una mirada feminista a l’anàlisi de l’acumulació primitiva. Parteix
Crític SCCL - www.elcritic.cat3 / 16
d’aquest concepte encunyat per Karl Marx i fa una explicació radical de l’explotació social ieconòmica de les dones. L’autora ofereix una lectura del gran canvi històric que va suposar latransició del feudalisme al capitalisme. La filosofia política també canvia quan apareixen els cossossilenciats de les dones: Federici parla de la caça de bruixes com una de les tècniques de poder i dedisciplina més brutals de l’era moderna. Aquest clàssic contemporani del pensament feminista, queja ha arribat a la cinquena edició, és imprescindible per entendre les lluites per preservar lapropietat comunal i les relacions comunals. I també per comprendre com el sotmetiment de lesdones sosté el capitalisme.
L’aritmètica del patriarcat, igualtat per a iguals
La filòloga Yadira Calvo Fajardoqüestiona a ‘La aritmètica del patriarcado’ (Bellaterra, 2016) els arguments que han legitimat ladominació masculina al llarg dels segles. El llibre, farcit de referències bibliogràfiques, repassatextos filosòfics, científics i religiosos i desemmascara els interessos de multitud d’autors queconsideren que les dones són inferiors –fisiològicament, intel•lectual i moral–, que estan castigadesper Déu o són l’excepció dels aclamats principis d’igualtat. L’autora aborda la deningració del cos ila ment femenines, i acaba parlant de la por a les dones, del disgust que generen i les consegüentsmanifestacions de persecució cap a elles. Calvo fa un viatge històric per raonaments atroços quecombinaven el llenguatge verbal amb el llenguatge matemàtic per acabar concloent que, si les dones
Crític SCCL - www.elcritic.cat4 / 16
valien menys, era il•lògic que tinguessin els mateixos drets. Un càlcul perfecte i perfectamentinteressat, oi?
El cos de les dones en temps de Franco
‘En cuerpo y alma. Ser mujer en tiempos de Franco’, d’Aurora MorcilloGómez (Siglo XXI, 2015), s’endinsa en la relació simbòlica entre l’Estat franquista i el cos al•legòricde la nació. Una nació que s’equipara a la figura física d’una dona, amb les característiquesatribuïdes a aquesta: maternitat, vulnerabilitat i fertilitat. La tesi principal és que els cossos de lesdones desenvolupen un paper central en l’imaginari polític i que controlar-los és essencial pelspoders. L’autora defensa que l’Espanya del franquisme va fer un retorn al Barroc i a un misticismemedieval que encarna el mateix dictador. Tot i ser una obra acadèmica, la lectura resultaentretinguda i s’enriqueix amb fotografies de núvies, estadístiques sorprenents sobre els mètodesanticonceptius dels anys 70, l’opinió sobre el divorci en xifres o imatges de revistes culturals.L’assaig recorre des de l’ideal catòlic de dona espanyola fins a la redefinició de la feminitat enl’època del ‘destape’.
Dones armades contra el feixisme
Crític SCCL - www.elcritic.cat5 / 16
Hi ha llibres que són necessaris perquè treuen de l’oblitnoms, cares i veus esborrades de l’imaginari col•lectiu i del relat històric. Un bon exemple és‘Partisanas. La mujer en la resistencia armada contra el fascismo y la ocupación alemana(1936-1945)’ (Virus Editorial, 2015), que s’edita en castellà per tercera vegada. La periodista,historiadora i cineasta Ingrid Strobol tracta de lluitadores com Hannie Schaft, una de les terroristesmés buscades per la Gestapo als Països Baixos, o Niuta Tejtelbojm, una jove jueva perseguida pelsnazis a Varsòvia. Durant la Guerra civil espanyola, l’exèrcit de Franco s’havia d’enfrontar amilicianes de 17 anys. Strobol recorda que moltes resistents van patir un triple estigma: el de sercomunista, jueva i dona, o fins i tot estrangera. I que van haver de combatre els rols masclistesinserits en la seva pròpia lluita. La versió espanyola inclou un encertat epíleg de Dolors Martínsobre combatents anarquistes.
Cap al feminisme resurgent del segle XXI
Crític SCCL - www.elcritic.cat10 / 16
selecció que hem preparat, ‘Fortunas del feminismo’ (Traficantes de Sueños, 2016), de NancyFraser, és el llibre més centrat en els moviments feministes. La teòrica nord-americana concep elllibre en tres actes. El primer analitza un “feminisme insurgent”, de la “segona onada” dels 60 i 70.Posteriorment, Fraser tracta d’un “feminisme domesticat”, en ple neoliberalisme, que s’endinsa desd’un pla més cultural en les polítiques de reconeixement i de les identitats. Per acabar, parla delsfeminismes de tercera fase: els anomena “feminisme resurgent” i creu que han de treballar ambaltres moviments igualitaris per posar l’economia sota el control democràtic. L’assagista es preguntasi la crisi profunda que vivim ens ha de portar a ser més defensives o és una oportunitat detransformació. I proposa superar la noció d’igualtat entesa des de l’òptica més liberal per aconseguirla plena paritat de participació, una igualtat amarada de democràcia radical.
Maternitats subversives
Crític SCCL - www.elcritic.cat15 / 16
mares subversives, però… pot subvertir-se la maternitat exercint el rol de mare? A ‘Maternidadessubversivas’ (Txalaparta, 2015), l’artista María Llopis entrevista dinou persones que qüestionen lamaternitat des de diferents perspectives. Al llarg d’aquesta sèrie de converses disteses, l’autoraposa les seves cartes sobre la taula. El llibre repassa els parts desmedicalitzats i parts orgàsmics, lamaternitat com un estadi més de la sexualitat, els avortaments autogestionats, les tetes compartidesi anticapitalistes, les maternitats remunerades, mares de la terra i de l’art del porno, lesmapaternitats ‘trans’, la maternitat trans-hack-feminista, la criança ‘queer’ i compartida, elmatriarcat… L’autora ofereix un recorregut per diverses vivències, pràctiques i discursos quepolititzen i sexualitzen la maternitat, que la desvinculen de la biologia i la resignifiquen, omplint elmateix concepte amb opcions imprevistes pel patriarcat i, fins i tot, fent-lo explotar.
La Transició ‘trans’
‘Transbarcelonas. Cultura, género ysexualidad en la España del siglo XX’ (Bellaterra, 2016), de Rafel M. Mérida Jiménez, contextualitzales representacions de la transexualitat o el travestisme al llarg del segle XX. Ho fa a partir d’unatesi diàfana: la Transició política espanyola va ser molt ‘trans’ per molts motius, encara que s’hagiintentat amagar o ignorar. En aquell període de discursos pactistes i prudents també vansorgir propostes polítiques i culturals trencadores. I l’autor desgrana les iniciativesculturals nascudes a Barcelona i alguns dels seus barris més canalles. En l’apartat “Las Ramblas
Crític SCCL - www.elcritic.cat16 / 16
Mariconas”, Mérida recorre els personatges i icones ‘trans’ del moment i traça, per exemple, larelació entre dues figures clau de la dècada dels setanta: el pintor José Pérez Ocaña i Nazario LuqueVera, que l’autor anomena “el creador de còmic gai, ‘queer’ o simplement ‘maricón’ més importantd’Espanya del segle XX”.
Una història d’amor amb princesa i sense príncep blau
Quanseleccionem contes per les nostres criatures des d’una mirada feminista, les històries de princeses,gripaus i salvacions triomfals són les primeres a ser descartades. Ara bé, quan una història d’amorté com a protagonista una princesa, i no apareix el príncep blau, la cosa canvia. ‘La princesa Li /Princess Li’ (Egales, 2012) és una faula escrita en castellà i en anglès per Luis Amavisca, il•lustradaamb les aquarel•les de colors intensos d’Elena Rendeiro. Aquest conte ens parla d’un romanç entrela filla d’una noble família reial xinesa i una jove valenta que ve de terres llunyanes. I tot i que no ésde bon gust revelar els finals, aquesta vegada està justificat: és una història d’amor entre dones ambfinal feliç.