w—C

1

www.auditori.cat

Lepant 150 08013 Barcelona

19H. Sala 1 / Pau casaLs

DIuMENGE 9 DEsEMBRE 2012

& LeS ARTS FLORISSANTs

WILLIAM CHRIsTIE

MÉS

2

PROGRAMA

Durada aproximada del concert: Primera part 85 min. / Pausa 20 min. / Segona part 95 min.

Belshazzar, HWV 61

Acte IObertura

Acte I, Escena 11. Accompagnato, Nitocris: "Vain, fluctuating state of human empire!"2a. Ària, Nitocris: "Thou, God most high, and Thou alone"2b. Recitatiu, Nitocris: "The fate of Babylon, I fear, is nigh."

Acte I, Escena 23a. Recitatiu, Nitocris i Daniel: "O much belov'd3b. Ària, Daniel: "Lament not thus, O Queen, in vain!"

Acte I, Escena 3 4. Cor de babilonis: "Behold, by Persia's hero made"5ª. Recitatiu, Gobries i Cyrus: "Well may they laugh, from meagre famine safe"5b. Accompagnato, Gobries: "Oh, memory!"6. Ària, Gobries: "Oppress'd with never-ceasing grief"7. Ària, Cyrus: "Dry those unavailing tears"8a. Recitatiu, Cyrus: "Be comforted: safe though the tyrant seem"8b. Accompagnato, Cyrus: "Methought, as on the bank of deep Euphrates"8bis. Recitatiu, Cyrus i Gobries: "Now tell me, Gobrias, does not this Euphrates"9. Ària, Gobries: "Behold the monstrous human beast"10a. Recitatiu, Cyrus: "Can you then think it strange, if drown'd in wine"10b. Ària, Cyrus: "Great God, who, yet but darkly known"11a. Recitatiu, Cyrus: "My friends, be confident, and boldly enter"11b. Cor dels perses: "All empires upon God depend"

Acte I, Escena 4 12. Arioso, Daniel: "O sacred oracles of truth"13a. Accompagnato, Daniel: "Rejoice, my countrymen! The time draws near"13b. Recitatiu, Daniel: "For long ago"14. Accompagnato, Daniel: "Thus saith the Lord to Cyrus, his anointed"15. Cor dels jueus: "Sing, O ye Heav'ns, for the Lord hath done it!"

Acte I, Escena 5 16 a. Ària, Belshazzar: "Let festal joy triumphant reign"16bis. Recitatiu, Belshazzar i Nitocris: "For you my friends, the nobles of my court"17. Ària, Nitocris: "The leafy honours of the field"18a. Recitatiu, Belshazzar i Nitocris: "It is the custom, I may say, the law"18b. Cor dels jueus: "Recall, O king, thy rash command!"19a. Recitatiu, Nitocris i Belshazzar: "They tell you true; nor can you be to learn"19b. Duet, Nitocris i Belshazzar: "O dearer than my life, forbear!"20. Cor dels jueus: "By slow degrees the wrath of God to its meridian height ascends;"

1/

GeorG Friedrich Händelhalle 1685londres 1759

DIUMENGE 9 19hdesembre 2012

3

Agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

2/

20 min.PAUSA

Acte II

Acte II, Escena 121 - 24. Cor dels perses: "See, from his post Euphrates flies"25a. Recitatiu, Cyrus: "You see, my friends, a path into the city"25b. Ària, Cyrus: "Amaz'd to find the foe so near"26. Cor dels perses: "To arms, to arms, no more delay!"

Acte II, Escena 227. Cor dels babilonis: "Ye tutelar gods of our empire, look down"28. Ària, Belshazzar: "Let the deep bowl thy praise confess"29a. Accompagnato, Belshazzar i babilonis: "Where is the God of Judah's boasted pow'r?" 29b. Recitatiu, Belshazzar: "Call all my Wise Men, Sorcerers, Chaldeans"30. Simfonia 31a-b. Recitatiu, Belshazzar i Savis:: "Ye sages, welcome always to your king"32a. Cor dels babilonis: "Oh, misery! Oh terror, hopeless grief!"32b-c. Recitatiu, Nitocris i Belshazzar: "O king, live for ever!"33. Ària, Daniel: "No, to thyself thy trifles be"34-35bis. Accompagnato, Daniel: "Yet, to obey His dread command"36. Recitatiu, Nitocris: "Oh, sentence too severe, and yet too sure"37. Ària, Nitocris: "Regard, O son, my flowing tears"

Acte II, Escena 3 38a. Ària, Cyrus: "O God of truth, O faithful guide"38b. Recitatiu, Cyrus: "You, Gobrias, lead directly to the palace"39. Cor dels perses: "O glorious prince, thrice happy they"

Acte IIIActe III, Escena 1 40a. Ària, Nitocris: "Alternate hopes and fears distract my mind"40b. Recitatiu, Nitocris i Daniel: "Fain would I hope. It cannot surely be."41a. Ària, Daniel: "Can the black AEthiop change his skin"41b. Recitatiu, Nitocris, Arioch, i missatger: "My hopes revive, here Arioch comes!" 42. Cor dels jueus: "Bel boweth down, Nebo stoopeth!"

Acte III, Escena 2 43. Ària, Belshazzar: "I thank thee, Sesach! Thy sweet pow'r"44. Una Simfonia marcial

Acte III, Escena 3 45a. Ària, Gobries: "To pow'r immortal my first thanks are due"45b. Recitatiu, Cyrus: "Be it thy care, good Gobrias, to find out"46. Ària, Cyrus: "Destructive war, thy limits know"47a. Duet, Nitocris i Cyrus: "Great victor, at your feet I bow"47b. Recitatiu, Cyrus a Daniel: "Say, venerable prophet, is there ought"48. Solistes i cor: "Tell it out among the heathen"49. Accompagnato, Cyrus: "Yes, I will rebuild thy city, God of Israel!"50. Himne. Solistes i cor: I will magnify Thee, O God my king!

4

Händel va escriure la música de Belshazzar entre els mesos d’agost i octubre de l’any 1744. En aquell temps era un compositor famós i ben conegut als teatres de Lon-dres. Però, a diferència de la majoria dels músics de l’època –que treballaven gairebé de manera exclusiva per a les corts euro-pees o per a institucions eclesiàstiques–, també era un destacat empresari teatral que produïa els seus propis espectacles. Això li donava més llibertat creativa; limitada, però, per l’acceptació o el rebuig del públic, que decidia l’èxit o el fracàs de les seves produccions.

Nascut l’any 1685 a Halle (Alemanya), Händel va arribar per primera vegada al Regne Unit el 1710, després de la seva estada a Itàlia. A Londres, va enllestir l’òpera Rinaldo, amb la que va obtenir un èxit immediat, i dos anys més tard s’hi va instal·lar definitivament. L’any 1727, va assolir la nacionalitat brità-nica. És coneguda la sentència que diu que Händel era aquell compositor alemany que va portar a Anglaterra l’estil de la música ita-liana. Tot i que les seves influències són més àmplies i complexes, sí és cert que durant els primers anys al Regne Unit va treballar intensament en un gènere emblemàtic de la música italiana: l’òpera.

Escrites per a un públic aristocràtic, les òperes van donar a Händel grans satisfac-cions, però també molts maldecaps. Malgrat les dificultats de producció i les complicades relacions i contínues disputes amb els músics i els divos, principalment italians, que prota-gonitzaven les seves obres, va escriure –i va dirigir personalment– una trentena d’òperes que mostraven el seu treball extraordinari com a compositor. La falta de suport popu-

Pere de la riva

COMENTARIlar, però, va fer que progressivament deixés de banda l’òpera per dedicar-se a l’oratori, un gènere vocal més interessant i atractiu per al públic britànic, que tenia una predi-lecció particular pels temes bíblics que com-binessin l’entreteniment amb ensenyances morals.

Aquest canvi de rumb, a més de ser una opció empresarial de perspectives econòmi-ques millors, també va estar influït per una altra circumstància. L’any 1737, Händel va patir un atac d’apoplexia que gairebé el va deixar paralític. Recuperat miraculosament, juntament amb la salut també va recobrar un renovat fervor religiós, el qual va posar de manifest en obres tan significatives com El Messies, que va escriure poc després, l’any 1741. Des de llavors, va aplicar als oratoris tots els seus recursos i influències musicals, des de la seva formació en la cantata alema-nya fins al virtuosisme de l’estil italià i l’ori-ginalitat que va descobrir en la música religi-osa de Purcell. Aquests oratoris, escrits en anglès, el van convertir, més que les òperes, en un compositor d’enorme popularitat.

Belshazzar pertany a aquesta època, en què Händel ja havia deixat de banda definitiva-ment el gènere operístic –la seva darrera òpera, Deidamia, data de 1740– per dedicar-se en cos i ànima a l’oratori. Compost l’any 1744 i estrenat el 27 de març de 1745, Bels-hazzar és un dels grans oratoris händelians de maduresa. El llibret el va escriure el poeta anglès i mecenes de les arts Charles Jennens (1700-1773), amb qui ja havia col·laborat en altres oratoris que inclouen El Messies. De la seva gestació, ens en parlen les cartes que es conserven de la correspondència entre Händel i Jennens. Si bé en testimonien algu-nes tensions, també manifesten la dedicació i cura amb què ambdós hi van treballar. Tot i que, finalment, va haver de retallar el text de Jennens, Händel el va descriure com una obra noble, grandiosa i fora del comú que

5

li va inspirar idees molt particulars, alhora que expressava el delit que sentia en posar música a les seves paraules.

El llibret de Jennens descriu la caiguda de Babilònia, succeïda l’any 539 aC. Per cons-truir el seu relat, es va basar principalment en fonts bíbliques de l’Antic Testament: el capítol 5è –“El banquet de Baltasar”– del Llibre de Daniel i les profecies de Jeremies i d’Isaïes. Però també hi va incorporar nom-brosos detalls històrics addicionals que va prendre d’alguns textos de l’antiguitat, com Les històries d’Heròdot o la Ciropèdia de Xe-nofont, que recull l’educació de Cir.

Pel seu tractament argumental i per la so-lidesa del retrat que fa dels protagonistes, Belshazzar és un relat commovedor constru-ït a partir de nombrosos elements dramàtics. És, en aquest sentit, un dels seus oratoris més operístics. El treball dels personatges és totalment convincent, i també el dels cors, que aquí assumeixen un rol actiu en les seves diferents caracteritzacions, com a poble ba-biloni, persa o jueu.

L’oratori s’inicia amb un monòleg de Nitocris, la mare de Belshazzar (Baltasar), que medita sobre la vanitat dels homes i la fugacitat dels imperis, que neixen, es desenvolupen i desapareixen. Ella pressent la caiguda im-minent del regne del seu fill. Mentrestant, Cyrus (Cir II el Gran, el rei de Pèrsia) pensa, a les portes de la ciutat de Babilònia, com envair-la. Protegits per fossats profunds i murs elevats, els babilonis se senten segurs i se’n burlen. Cyrus explica a Gobries, un noble assiri que va perdre el seu fill a mans de Belshazzar, un somni d’origen diví que li ha mostrat com entrar a la ciutat: desvi-arà el curs del riu Eufrates i hi penetrarà pel llit del riu assecat, aprofitant que els babilonis estaran ebris durant les celebra-cions en honor al seu déu del vi. En el ban-quet, Belshazzar profana reiteradament els vasos sagrats robats als jueus de Jerusa-lem, als qui reté captius. Horroritzat, però,

veu com sobtadament apareix una mà que escriu sobre un mur unes paraules que cap dels seus mags sap interpretar. Finalment, criden Daniel, profeta del jueus, qui hi llegeix la fi de Belshazzar i del seu imperi. Nitocris intenta que el seu fill es penedeixi davant el Déu d’Israel, però no ho aconsegueix. Cyrus entra a la ciutat i la conquereix. Dóna grà-cies a Déu, de qui esdevé la mà executora, i diu als seus soldats que respectin el poble babiloni i que no facin una massacre, ja que, a partir de llavors, també tindrà cura d’ells i els protegirà. Belshazzar és mort i Cyrus declara la fi dels combats. Nitocris, dividida entre l’amor al seu fill i la devoció per Déu, es posa al costat de Cyrus, i ell l’accepta com una mare. Després d’alliberar els jueus, Cyrus escolta Daniel, qui li demana completar la profecia i reconstruir la ciutat i el temple de Jerusalem, la qual cosa jura solemnement.

El Barroc és un estil que es recrea espe-cialment en els contrastos. Aquí, Händel i Jennens juguen amb l’oposició de contraris representats pel rei poderós, cruel i bàrbar Belshazzar i el sobirà noble, just i il·lustrat encarnat per Cyrus. Alguns autors veuen en el llibret de Jennens una manera de pro-moure el seu punt de vista sobre la reialesa britànica i les seves conviccions jacobites, partidari de la reinstauració de la dinastia dels Stuart i en contra dels Hannover i la corrupció política encapçalada principalment pel primer ministre Robert Walpole.

A banda de possibles interpretacions políti-ques, Belshazzar és probablement el millor llibret de Charles Jennens i també l’última col·laboració amb Händel. Entre els seus mèrits, destaca el d’haver sabut inspirar la imaginació artística del compositor i sus-citar una música realment extraordinària, que podrem sentir en la nova lectura que ens ofereix un il·lustre especialista: William Christie.

6

LES ARTS FLORISSANTSWILLIAM CHRISTIE, direcció musical

BELSHAZZAR, HWV 61Georg Friedrich Händel

Allan CLAYTON, tenor – BelshazzarRosemary JOSHUA, soprano – NitocrisCaitlin HULCUP, mezzosoprano – cyrus Iestyn DAVIES, contratenor – daniel Jonathan LEMALU, baríton baix – GobriesJean-Yves RAVOUX, tenor – ariochGeoffroy BUFFIÈRE, baix – missatgerThibaut LENAERTS, tenor – savisMichael-Loughlin SMITH, tenor – savisDamian WHITELEY, baix – savis

edición musical © les arts Florissants (Pascal duc) 

les arts Florissants reben el suport del ministère de la culture et de la communication francès, la Ville de caen i la région Basse-Normandie. les arts Florissants tenen residència en el théâtre de caen. imerYs y alsTOm són els Principals Patrocinadors de les arts Florissants

7

ACTE I EscEna 1 El palau a BaBilònia

1. Accompagnato ed AriosoNitocrisEstat vanitós i fluctuant de l'imperi humà!petit i feble al principi, amb prou feines aixeca el caparró,estirant a penes els seus braços d'infant indefens,implora la protecció dels estats veïns,que l'alleten fins a fer-se mal ells mateixos. aviat malda per poder i riquesa i menysté l'oposició.En arribar a la plena maduresa s'apoderade tot allò que té al seu abast, traspassa tots els límits,roba, causa destrucció i malbarata el món espantat.amb el temps, envellit i convertit en una massa corpulenta inflada,el monstre, a les seves entranyes, alimental'orgull, el luxe, la corrupció, la perfídia,la contenció, les malalties d'un estat,que sotgen com una amenaça els seus òrgans vitals. De la seva feblesaalgun altre poder en ascens en treu profit,(combat desigual!) assetja amb cops repetitiusel seu tronc envellit i poc ferm: s'inclina, trontolla,cau a terra, ai las! no s'aixecarà mai més.l'estat victoriós, sobre les seves ruïnes construït,segueix el mateix camí tenebrós de grandesa fictícia,l'espera infal·liblement el mateix final.

ACT I Scene 1 The Palace in BaBylon

1. Accompagnato ed AriosoNitocrisVain fluctuating state of human empire!first small and weak it scarcely rears its head,scarce stretching out its helpless infant arms,implores protection of its neighbour states,who nurse it to their hurt. anon it strivesfor pow'r and wealth, and spurns at opposition.arriv'd to full maturity it graspsat all within its reach, o'erleaps all bounds,robs, ravages and wastes the frighted world.at length grown old, and swell'd to bulk enormous,the monster in its proper bowels feedspride, luxury, corruption, perfidy,contention, fell diseases of a state,that prey upon her vitals. of her weaknesssome other rising pow'r advantage takes,(unequal match!) plies with repeated strokesher infirm aged trunk: she nods, she totters,she falls, alas! never to rise again.The victor state upon her ruins rais'd,runs the same shadowy round of fancy'd greatness,meets the same certain end.

eng cat

8

2a. ÀriaNitocrisVós, Déu altíssim, i només Vós,romaneu per sempre inalterable:per un espai sense límits s'estén el vostre tron,per tota l'eternitat, el vostre reialme.Com una insignificança, davant els vostres ulls,us hi apareix l'home, simple rèptil,tot i creure's fort:qui pot afeblir la vostra força?Al cel o a la terra, qui s'atreveixa disputar el vostre poder? La vostra voluntat és el nostre destí.Da Capo

2b. RecitatiuNitocrisEl destí de Babilònia, em temo, s'acosta.He obrat per evitar-lo. Limitada fóra la meva perícia,si el profeta hebreu amb el seu consellno hagués donat suport a les meves passes febles. Mireu, per on passa:saviesa i bondat en el seu front serévisiblement ben consagrat.

EsCEnA 2 DAniEL EntrA

3a. RecitatiuNitocrisOh, estimadíssimper Déu i pels homes! Què es pot fer per salvaraquest estat que s'esfondra?

DanielGran reina, no correspon a l'hometafanejar en els consells de l'omnisciència.Però vós heu acomplert el vostre deure, i jo, el meu. no ens queda més que sotmetre'nsa allò que Déu amb saviesa i justícia ordena.

2a. AirNitocrisThou, God most high, and Thou aloneunchang'd for ever dost remain:through boundless space extends thy throne,through all eternity thy reign.As nothing in thy sightthe reptile man appears,howe'er imagin'd great:who can impair thy might?In heav'n or earth who daresdispute thy pow'r? Thy will is fate.Da Capo

2b. RecitativeNitocrisThe fate of Babylon, I fear, is nigh.I have done to avert it. Small my skill,had not the Hebrew Prophet with his counselsupported my weak steps. See, where he comes:Wisdom and Goodness in his front sereneconspicuous fit inthron'd.

Scene 2 enTer DAnIel

3a. RecitativeNitocrisO much belov'dof God and man! say, is there ought can savethis sinking state?

DanielGreat Queen, 'tis not in manto pry into the counsels of omniscience.But you have done your duty, I mine. no more remains, but to submitto what God only wise and just ordains.

eng cat

9

3b. ÀiriaDanielNo us lamenteu així, oh Reina, en va!el paper de la virtut és renunciara totes les coses per la voluntat divina,ni us planyeu pels decrets merescuts.Els pecats de Babilònia esperonen el seu destí:però la virtut encara dóna confort,a la Terra encara troba un recer segur,o al Cel, la benedicció per sempre.

EsCENa 3

El campament de Cyrus davant de Babilònia. Una vista de la ciutat, amb el riu Eufrates que la travessa. Cyrus, Gobries, Medes i els perses. El cor dels babilonis dalt de les muralles, fent mofa de Cyrus per embrancar-se en una empresa impossible.

4. Cor dels babilonisalçat per l'heroi de Pèrsia, contempleul'ampli i fort blocatge!Quina amplada el fossat! I que profund!Quines torres tan altes que guaiten les muralles!Escolta, Cyrus, vint vegades caldrà que el solfaci el seu curs aquest any magnífic:si el vostre exèrcit tant de temps roman,no és presa de gossos i ocells,no sucumbeix a l'ajuda exterior,en no quedar-li mitjans per sobreviure,aleshores pensaríem que li ha arribat a Babilònial'hora de negociar i de capitular.Un temps avorrit! En poques paraulesel vostre savi intent ens diverteix profundament!

3b. Air DanielLament not thus, o Queen, in vain!virtue's part is to resignall things to the will divine,nor of its just decrees complain.The sins of Babylon urge on her fate:but virtue still this comfort gives;on earth she finds a safe retreat,or blest in heav'n for ever lives.

Scene 3

The camp of Cyrus before Babylon. A view of the city, with the river Euphrates running through it. Cyrus, Gobrias, Medes, & Persians. Chorus of Babylonians upon the walls, deriding Cyrus as engaged in an impraticable undertaking.

4. Chorus of BabyloniansBehold by Persia's hero madein ample form the strong blockade!how broad the ditch! how deep it falls!what lofty tow'rs o'erlook the walls!hark, cyrus, twenty times the sunround the great year his course shall run:if there so long thy army stay,not yet to dogs and birds a prey,no succour from without arrive,within remain no means to live,we then may think it time to treat,and Babylon capitulate.A tedious time! to make it short,thy wise attempt will find us sport!

10

5a. RecitatiuGobriesBé que poden riure-se'n, lluny de patir escassetat,els magatzems replens des de fa una vintena d'anys,protegits de qualsevol assalt amb portes de llautói murs extraordinaris; en les profunditats de l'Eufrates se senten encara més segurs.

CyrusAquesta seguretatprecisament, els durà la ruïna. Jo us ho dic, Gobries,venjaré les infàmies per sobre del capd'aquest Rei inhumà.

5b. AccompagnatoGobriesOh memòria,per la meva ànima, tan amarga! Em sembla veureel meu fill, el millor, el més estimat de la humanitat, l'amor filial i el deure del qual, entre tots els fills, m'han fet l'home més afortunat de tots; Encara el veig sense respiració als peus del tirà, víctima de la seva enveja!

6. ÀriaGobriesOprimit per un dolor sense fi,arrossego una vida miserable i esgotadora,desposseït de tot allò que endolceix la vida,no hi ha esperança, només venjança.

7. ÀriaCyruseixugueu aquestes llàgrimes inútils,apresseu la vostra justa venjança, Jo faré fora les vostres pors més fúnebres,s'entreveu l'albor de l'esperança que aviat triomfarà.

5a. RecitativeGobriasWell may they laugh, from meagre famine safein plenteous stores for more than twenty years;from all assault secure in gates of brass,and walls stupendous; in Euphrates' depthyet more secure.

Cyrus'Tis that securityshall aid me to their ruin. I tell thee, Gobrias,I will revenge thy wrongs upon the headof this inhuman King.

5b. AccompagnatoGobriasOh memorystill bitter to my soul! methinks I seemy son, the best, the loveliest of mankind,whose filial love and duty above all sonsmade me above all other fathers happy;I see him breathless at the tyrant's feet,the victim of his envy!

6. AirGobriasOpprest with never ceasing grief,I drag a painful weary life,of all that made life sweet bereft,no hope but in revenge is left.

7. AirCyrusDry those unavailing tears,haste your just revenge to speed;I'll disperse your gloomy fears,dawning hope shall soon succeed.

eng cat

11

8a. RecitatiuCyrusSigueu consolat: tan segur com sembla el tiràdarrere d'aquestes muralles, tinc un estratagemainspirat pel Cel (els somnis sovint descendeixen del Cel)que atordirà tota la seva força; tan contundents són a la meva mentles impressions que no puc imaginar-ho d'altra manera.

8b. AccompagnatoCyrusEm semblava ser dempeus a la riba del profund Eufrates,donant voltes als meus pensaments anguniosossobre la nostra àrdua empresa, una veu divina,com el ressò d'un tro, fins al fons semblavaperforar la profunditat del riu: les altes torres de la ciutat orgullosa més enllà, els seus caps inclinats tremolant,en besar la terra. «Riu profund», digué,«asseca't». Res més, un breu instant, al món,el corrent abandonà la riba, i en un momentdespullà el llit enllotat del riu. Corprès, dempeus:un horror, fins aleshores desconegut, s'enfilava pels meus cabells,i em paralitzava la llengua entretallada. La veu, de nou:«Cyrus, endavant i conquereix: sóc jo que t'he aixecat,dirigiré el teu camí. Construeix la meva ciutat,i sense demanar rescat allibera els meus captius.»

8a. RecitativeCyrusBe comforted: safe tho' the tyrant seemwithin those walls, I have a stratageminspir'd by Heav'n, (dreams oft descend from Heav'n,)shall baffle all his strength; so strong my mindth'impression bears, I cannot think it less.

8b. AccompagnatoCyrusMethought, as on the bank of deep EuphratesI stood, revolving in my anxious mindour arduous enterprize, a voice divine,in thunder utter'd, to the bottom seem'dto pierce the river's depth: the lofty tow'rsof yon proud city trembling bow'd their heads,as they would kiss the ground. "Thou deep," it said,"Be dry". No more, but instant, at the word,the stream forsook his bank, and in a momentleft bare his oozy bed. Amaz'd I stood:horror, till then unknown, uprais'd my hair,and froze my falt'ring tongue. The voice renew'd:"Cyrus, go on, and conquer: 'tis I that rais'd thee,I will direct thy way. Build thou my city,and without ransom set my captives free."

12

8bis. RecitatiuCyrusAra digueu-me, Gobries, l'Eufrates noflueix pas pel mig de Babilònia?

GobriesSí, així és.

CyrusI us he sentit dir que a l'oestun llac enorme, estès per tot arreu,quatre cents estadis, mentre es feien les ribes,rebia el riu exhaust.

GobriesAixò és cert.

CyrusNo podríempels mateixos mitjans assecar l'Eufratesi marxar pel seu canal fins a la ciutat?

GobriesSuposeu que sí: les portes de llautó,que duen de la ciutat al riu,barrarien el nostre pas, de nit sempre tancades,en voler acomplir el nostre intent. Si poguéssim imaginaraquelles portes obertes, podríem ascendira la ciutat amb facilitat.

CyrusNo heu dit però que aquesta festa està consagrada a Xeixac?I els babilonis passen la nit bevent i fent festa, en un desordre llibertí?

GobriesAixí és; és un imperatiu anar beguten aquesta ocasió.

8bis. RecitativeCyrusNow tell me, Gobrias, does not this Euphratesflow through the midst of Babylon?

GobriasIt does.

CyrusAnd I have heard you say, that on the westa monstrous lake, on ev'ry side extended,four hundred furlongs, while the banks were made,receiv'd th'exhausted river.

Gobrias'Tis most true.

CyrusMight not we thenby the same means now drain Euphrates dry,and through its channel march into the city?

GobriasSuppose this done: yet still the brazen gates,which from the city to the river lead,will bar our passage, always shut by night,when we must make th'attempt. Could we supposethose gates unshut, we might indeed ascendwith ease into the city.

CyrusSaid you not,this is the feast to Sesach consecrate?And that the Babylonians spend the nightin drunken revels, and in loose disorder?

GobriasThey do; and 'tis religion to be drunkon this occasion.

eng cat

13

9. ÀriaGobriesContempleu la monstruosa bèstia humana com es rebolca en la disbauxa excessiva!No queda rastre de la imatge de l'artífex:només una autodegradació porcina ques'assegura arrossegant-se per terrala seva porció de respiració divina.Da Capo dal Segno

10a. RecitatiuCyrusHo considereu estrany, si ennuegats de vi,i per un caprici del cel, desatenenels mitjans de la seva pròpia seguretat?

10b. ÀriaCyrusDéu immens! Encara poc conegut,així us digneu a portar els meus braços:que m'aguantin encara, mentre enderrocol'orgullós i malvat rei assirià.

11a. RecitatiuCyrusAmics meus, feu-me confiança, i avancem amb pas fermcap a aquesta gran fita. No pas una causa petitahem d'esperar l'èxit; ja que no pas injustamenthem atacat, després de ser atacats primer,hem perseguit l'agressor. Afegiu a aixòque no procedeixo en res que incompleixiel Poder Diví: Tot el que emprencsempre ho començo amb Déu, i em guanyo el seu favoramb sacrifici i oracions.

11b. CorTots els imperis depenen de Déu;començaren per ordre seva i per voluntat seva acabaran,mireu amunt cap a Ell a totes bandes:comenceu amb pregàries i acabeu amb lloances.

9. AirGobriasBehold the monstrous human beastwallowing in excessive feast!No more his maker's image found:but self-degraded to a swine,he fixes grov'ling on the groundhis portion of the breath divine.Da Capo dal Segno

10a. RecitativeCyrusCan you then think it strange, if drown'd in wine,and from above infatuate, they neglectthe means of their own safety?

10b. AirCyrusGreat God! who yet but darkly known,thus far hast deign'd my arms to bring;support me still, while I pull downAssyria's proud injurious king.

11a. RecitativeCyrusMy friends, be confident, and boldly enterupon this high exploit. No little causewe have to hope success; since not unjustlywe have attack'd, but being first attack'd,we have pursu'd th'aggressor. Add to this,that I proceed in nothing with neglectof Pow'r Divine: Whate'er I undertake,I still begin with God, and gain His favourby sacrifice and pray'r.

11b. ChorusAll empires upon God depend;begun by his command, at his command they end,Look up to him in all your ways:begin with pray'r and end with praise.

14

EscEna 4

La casa de Daniel. Daniel amb les profecies d'Isaac i Jeremies obertes davant seu. Altres jueus.

12. AriosoDanielOh, oracles sagrats de la veritat!Oh, fonts vives de la joia més pura!De dia, sigues sempre a la meva boca,i emplea tots els meus pensaments nocturns.aquells que no parin atenció necessàriaells mateixos es perjudiquen, menystenint-vos a Vós.

13a. AccompagnatoDanielalegreu-vos, compatriotes: els temps s'acosten,l'hora tan gruada que s'havia predit.cerqueu ara el senyor, el vostre Déu, amb tot el cor,i de ben segur que el trobareu. Ell desfaràel vostre llarg captiveri: us reuniràde totes les nacions que conformeu,i al vostres país natiu, en pau, us retornarà.

13b. RecitatiuDanielTemps enrere,molt abans que cyrus nasqués,o tan sols fos projectat, el gran Jehovà, a través del seu profeta,en paraules de consol pel seu poble captiupredigué i posà nom a aquest home extraordinari.

Scene 4

Daniel's house. Daniel, with the Prophecies of Isaiah and Jeremiah open before him. Other Jews.

12. AriosoDanielO sacred oracles of truth!o living spring of purest joy!by day be ever in my mouth,and all my nightly thoughts employ.Whoe'er withhold attention dueneglect themselves, despising you.

13a. AccompagnatoDanielRejoice, my countrymen: the time draws near,the long expected time herein foretold.Seek now the Lord your God with all your heart,and you shall surely find him. He shall turnyour long captivity: he shall gather youfrom all the nations whither you are driven,and to your native land in peace restore you.

13b. RecitativeDanielFor long ago,whole ages ere this cyrus yet was bornor thought of, great Jehovah, by His Prophet,in words of comfort to His captive peopleforetold, and call'd by name the wond'rous man.

eng cat

15

14. AccompagnatoDaniel«Així ho digué el Senyor a Cyrus, el seu escollit,he agafat la seva mà dreta per sotmetreles nacions al seu davant: marxaré davant teu,per afluixar els faldons ben lligats dels reis poderosos,adreçar els llocs tortuosos, fer miquesles portes de sòlid llautó i esberlarles barres de ferro. Com a servent,Israel, el meu elegit, tot i que no em coneixies,t'he atorgat un nom; t'he envoltat:des del naixement fins a l'ocàs del solles nacions confessaran que sóc el Senyor,no hi ha res més, no hi ha cap altre Déu més que jo.Podràs acomplir el meu plaer, a Jerusalem,dient-li: seràs construït; i al temple:es tornaran a posar els teus fonaments, devastats.

15. CorCanteu, oh, Cels, perquè el Senyor ho féu:la terra, des de dins, crida:entoneu, muntanyes, cançons de joia,oh, bosc, i cada un dels arbres: Jehovà ha redimit Jacob,i l'ha glorificat a Israel. Amén, al·leluia.

14. AccompagnatoDaniel"Thus saith the Lord to Cyrus his anointed,whose right hand I have holden, to subduenations before him: I will go before thee,to loose the strong-knit loins of mighty kings,make straight the crooked places, break in piecesthe gates of solid brass, and cut in sunderthe bars of iron. For my servant's sake,Isr'el my chosen, though thou hast not known me,I have surnam'd thee: I have girded thee:that from the rising to the setting sunthe nations may confess, I am the Lord,there is none else, there is no God besides me.Thou shalt perform my pleasure, to Jerusalemsaying, thou shalt be built; and to the temple,thy raz'd foundation shall again be laid".

15. ChorusSing, o ye Heav'ns, for the Lord hath done it:earth, from thy centre shout:break forth, ye mountains, into songs of joy,o forest, and each tree therein: Jehovah hath redeemed Jacob,and glorified himself in Israel. Amen hallelujah.

16

EscEna 5

El palau. Belshazzar, Nitocris, babilonis i jueus.

16a. ÀriaBelshazzarDeixem que la joia festiva regni triomfant,que l'alegria sigui pal·lesa en els cors i en les cares:que el vi circuli, però no en va;lluny de malmetre's.Que cada mà toqui la melodiosa campaneta,que cada veu es complagui amb lloances a Xeixac.Que desaparegui l'ordre: només llibertat,la llibertat sense límits regnarà aquesta nit.Da Capo dal Segno

16bis.RecitatiuBelshazzarPer a vosaltres, amics meus, els nobles de la corthe preparat un tiberi magnífic,digne de vosaltres i de mi. Que totes les meves esposesi concubines hi atenguin. La nostra mare reial

Nitocriscal que et previngui, fill. Qui pot tolerarla llicència desenfrenada d'aquest festival,anomenat erròniament pels llicenciosos, llibertat?Quan no queda més que l'excés eixelebrat,la riallada sorollosa i idiota, la broma obscena,l'insult calumniós i les batusses entre borratxos a mitjanit.La meva ànima recula davant d'aquest tipus de brutalitat,i afirma l'imperi de la raó.

Scene 5

The Palace. Belshazzar, Nitocris, Babylonians and Jews.

16a. AirBelshazzarLet festal joy triumphant reign,glad ev'ry heart, in ev'ry face appear:free flow the wine, nor flow in vain;far fly corroding care.each hand the chime melodious raise,each voice exult in Sesach's praise.Let order vanish: liberty alone,unbounded liberty the night shall crown.Da Capo dal Segno

16bis. RecitativeBelshazzarFor you, my friends, the nobles of my courtI have prepar'd a feast magnificent,worthy of you and me. Let all my wives,and concubines attend. Our royal mother

NitocrisI must prevent thee, son. Who can endureth'unbridl'd license of this festival,miscall'd by the licentious, liberty?Where nought prevails but riotous excess,the noisy idiot laugh, the jest obscene,the scurril taunt, and drunken midnight brawl.My soul starts back at such brutality,asserting reason's empire.

eng cat

17

17. ÀriaNitocrisEls honors abundants del camp de batalla,davant del vent furiós,en un vol vertiginós de dissipació.En fer soroll i la follia forçada a cedir,les idees justes abandonen la ment,i menteixen, perdudes en la confusió.Da Capo dal Segno

18a.RecitatiuBelshazzarÉs el costum; diria, la llei,d'ençà fixada per prescripció.

NitocrisConec el costum i coneixent-lo,l'avorreixo. Els savis i els bonsno prioritzen la llei de la forçaper damunt de llei de raó,la veritat i la virtut.

BelshazzarPodeu fer el que us vingui de gust,mentre gaudim de la nit.Aquests jueus captius!,[Mirant al seu voltant i espiant els jueus]desaproven la nostra alegria,i envegen la llibertat que no poden tastar.Però cal que la nació rebel i desobedientaporti alguna cosa al nostre goig. Porteu-me aquells atuells,els valuosos atuells que el meu avantpassat victorióss'emportà del temple de Jerusalemi diposità en el gran temple de Belos,però mai no utilitzà: ha arribat l'hora que entrin en servei:i deixar que el seu Déu, el poder del qual fou massa febleper salvar-los, serveixi als conqueridorsde Déu i d'aquest poble. Gaudirem en les seves copes,els rics materials i la fabricació selectaserviran per augmentar l'esplendor del nostre banquet.I, tot bevent, lloarem els nostres propis déus,a qui devem el premi.

17. AirNitocrisThe leafy honours of the field,before the furious driving wind,in giddy dissipation fly.To noise and folly forc'd to yield,the fair ideas quit the mind,and lost in wild confusion lie.Da Capo dal Segno

18a. RecitativeBelshazzarIt is the custom; I may say, the law,by long prescription fix'd.

NitocrisI know the custom, and knowing,must abhor. The wise and goodallow no law of forceagainst the law of reason,truth and virtue.

BelshazzarYou may do as likes you best,while we enjoy the night.These captive Jews![Looking around and spying the Jews]They low'r upon our joys,and envy liberty they cannot taste.Yet something your perverse and wayward nationshall to our mirth contribute. Bring those vessels,those costly vessels my victorious grandsiretook from the temple of Jerusalem,and in great Belus temple laid them up,but us'd them not: 'tis fit they should be us'd:and let their God, whose pow'r was found too weakto save his people, serve the conquerorsof him and them. We'll revel in his cups:their rich materials and choice workmanshipshall well augment the splendor of our feast.And, as we drink, we'll praise our country gods,to whom we owe the prize.

18

NitocrisOh, sacrilegi!Inaudible, la profanació!

18b. Cor de jueusOh, rei, recordeu l'ordre precipitada,cap prostituta amb mans impiesno podia utilitzar vilment objectes sagratsdel gran Jehovà, el rei dels reis.El vostre predecessor tremolava en sentir el seu nom,i condemnava a mort els blasfemis;perquè ell, com nosaltres, tenia prova del seu poder;el confessava just en tots els àmbits,el confessava capaç d'humiliarels fills de l'home que caminen orgullosos.

19a.RecitatiuNitocrisEt diuen la veritat; no pots ser tu per aprendre (tot i que la comoditat i el plaer t'han absorbit del tot,)coses fetes en públic. No repetiréel forn que cremava set vegades més, pel Déuque tu desafies, féu, per als seus servidors fidels,un camí de recreació; no el rei,ple del seu orgull, expulsat del seu troi des del primer home, en pensament un déu,reduït a categoria brutal: tot això, i més,que saps tan bé com jo, i hauries de considerar.

BelshazzarFora! Abraça, doncs, la meva marela superstició jueva? Reina apòstata!Aquestes històries fútils podrien ser perfectament el deliride vells caducs i paralitzats, però no fan per una reina com vós,a la flor de la vida, coneguda per la vostra saviesa.Cap al banquet! He malgastat massa tempsen disputes frívoles; hora, del cert arribada,de gaudir i els déus.

NitocrisOh, sacrilege!unheard of profanation!

18b. Chorus of JewsRecall, o king, thy rash command,nor prostitute with impious handto uses vile the holy thingsof great Jehovah, king of kings.Thy grandsire trembled at his name,and doom'd to death who durst blaspheme;for, he, like us, his pow'r had try'd;confess'd him just in all his ways,confess'd him able to abasethe sons of men that walk that walk in pride.

19a. RecitativeNitocrisThey tell you true; nor can you be to learn(Tho' ease and pleasure have ingross'd you all,)things done in publick view. I'll not repeatthe sev'nfold heated furnace, by that Godwhom you defy, made to his faithful servantsa walk of recreation; nor the king,in height of all his pride, drove from his throne,and from the first of men, in thought a god,reduc'd to brutal rank: all this, and more,thou knows't as well as I, and shoulds't consider.

BelshazzarAway! Is then my mother convert grownto Jewish superstition? Apostate queen!these idle tales might well become the dotageof palsy'd eld, but not a queen like you,in prime of life, for wisdom far renown'd.On to the feast! I waste the time too longin frivolous dispute; time, due of rightto pleasure and the gods.

eng cat

19

19b. DuetNitocrisOh, més estimat que la meva vida, contén-te,no profanis, fill meu,amb ritus impius el nom de Jehovà;recorda què ha fet el seu braç:la terra no conté ni la meitat de la seva fama;recorda i tem la seva venjança.

BelshazzarOh reina, conteniu-vos d'aquest tema odiós;no us alieu, contra el vostre fill,amb els esclaus captius, enemics del vostre país;recordeu què han fet els nostres déus a aquells que s'atreveixen a desafiar el seu poder;recordeu i temeu la seva venjança.

NitocrisAi las! Hauré de veure fill meucom et precipites a la destrucció segura?

BelshazzarNo pas destrucció sinó delitTinc pressa, i un cop més us convidoa regnar amb mi aquesta nit feliç.

Surten per separat

20. Cor dels jueusLentament la còlera de Déu ascendeix al zenit;allí la gràcia exclou la temible fuga,abans de molestar l'home ofès Durant temps pacient, espera penediment, reticent a destruir.A la llarga desgraciat, inflexible,el caprici el dua la seva pròpia ruïna;i cada pas que faen el seu cap abnegatprecipita un tro avall.

19b. DuetNitocrisO dearer than my life, forbear,profane not, o my son,with impious rites Jehovah's name:remember what his arm has done:the earth contains not half his fame:remember, and his vengeance fear.

BelshazzarO queen, this hateful theme forbear:join not against your sonwith captive slaves, your country's foes:remember what our gods have doneto those, who durst their pow'r oppose:remember, and their vengeance fear.

NitocrisAlas! then must I see my sonheadlong to sure destruction run?

BelshazzarNot to destruction but delightI fly, and all once more inviteto reign with me this happy night.

Exeunt severally

20. Chorus of JewsBy slow degrees the wrath of God to its meridian height ascends;there mercy long the dreadful bolt suspends,ere it offending man annoy; Long patient for repentance waits, reluctant to destroy,At length the wretch, obdurate grown,infatuated makesthe ruin all his own;and ev'ry step he takeson his devoted headprecipitates the thunder down.

20

ACTE II EscEna 1

Sense la ciutat: el riu gairebé buit. Cyrus &c.

21. CorMireu, l'Eufrates en suspensió!,el corrent retira la seva ona sentinella!,la reina de les ciutats, sense tanques!

22. SemicorPer què marxes, riu deslleial,entregues una víctima a braços hostils,exposes les vides que hauries de salvar,prepares el camí del ferotge invasori, com un home fals, traeixes la seva confiança?

23. SemicorL'Eufrates ha acomplert la seva tasca,però davant d'un decret diví ha de cedir.Mentre Babel, la reina de les ciutats, regnava,al seu guardià, se li ordenà la inundació;ara es dóna lloc a un poder superior,però que obeeix el destí del cel.

24. CorDe les coses de la terra, justament l'home ha de tenir la falsedat, només trobada en l'home.

25a. RecitatiuCyrusVeieu, amics meus, un camí cap a la ciutats'obre davant nostre: avancem sense por, sabentque aquells a qui hem de fer front són els mateixosque ja hem conquerit, reforçats peròamb l'ajuda de grans i nombrosos aliats,desvetllats i sobris, alienats en formació justa;ara adormits o borratxos, en el millor dels desordres:un estat indefens! Encara pitjor quan sentinque som dins les muralles.

ACT IIScene 1

Without the city : the river almost empty. Cyrus, &c.

21. ChorusSee, from his post euphrates flies!the stream withdraws his guardian wave!fenceless the queen of cities lies!

22. SemichorusWhy faithless river dost thou leavethy charge to hostile arms a prey,expose the lives thou ought'st to save,prepare the fierce invader's way,and, like false man, thy trust betray?

23. Semichoruseuphrates hath his task fulfil'd,but to divine decree must yield.While Babel queen of cities reign'd,the flood her guardian was ordain'd;now to superior pow'r gives place,and but the doom of Heav'n obeys.

24. ChorusOf things on earth, proud man must own, falsehood found in man alone.

25a. RecitativeCyrusYou see, my friends, a path into the citylies open: fearless let us enter, knowingthat those we are to cope with are the same,we have already conquer'd, strengthen'd thenwith aid of great and numerous allies,wakeful and sober, rank'd in just array;now all asleep or drunk, at best disorder'd:a helpless state! Still worse, when they shall hearwe are within their walls.

eng cat

21

25b. ÀriaCyrusSorprès de trobar l'enemic tan a prop,mentre la son i el vi ennueguin el seus sentits,tots els cors es desmaiaran i moriran de por,totes les mans desconcertades cauran sense forces. Inútil la valentia de l'heroi,inútil el consell dels savis.Da Capo

26. Cor dels persesA les armes, a les armes, sense demora,Déu i Cyrus guien el camí,

Descendeixen al riu

ESCEnA 2

La sala del banquet, adornada amb imatges dels reis babilonis. Belshazzar, les seves dones, concubines i els senyors, tots bevent dels atuells del temple dels jueus i cantant lloances als seus déus.

27. CorDéus tutelars del nostre imperi, mireu a baixi veureu quins trofeus tan rics coronen la vostra victòria.Permeteu que els vostres obsequis generosos s'alcin amb la nostra gratitud,que l'or, el vi, els missatges joiosos paguin tribut de lloança. Xeixac, aquesta nit és sobretot teva,amable donant del vi escumós.

28. ÀriaBelshazzar Deixeu que el bol profund confessi la teva lloança,els teus regals beneïts pel gentil donador. Els teus regals, de tots els déus, et confereixen,millorats per l'ús, un creixement més dolç.Un altre bol! Aquest vi tan exquisit eleva allò humà en diví.

25b. AirCyrusAmaz'd to find the foe so near,when sleep and wine their senses drown,all hearts shall faint, and melt with fear,all hands unnerv'd fall feebly down.Useless the hero's valour lies,useless the counsel of the wise.Da Capo

26. Chorus of PersiansTo arms, to arms, no more delay,God and Cyrus lead the way.

They descend into the river

SCene 2

A banquet-room, adorned with the images of the Babylonian gods. Belshazzar, his wives, concubines, and lords, drinking out of the Jewish temple-vessels, and singing the praises of their gods.

27. ChorusYe tutelar gods of our empire, look down,and see what rich trophies your victory crown.Let your own bounteous gifts, which our gratitude raise,gold, wine, merry notes pay our tribute of praise.Sesach, this night is chiefly thine,kind donor of the sparkling wine.

28. AirBelshazzar Let the deep bowl thy praise confess,thy gifts the gracious giver bless.Thy gifts of all the gods bestow,improve by use, and sweeter grow.Another bowl! 'tis gen'rous wine, exalts the human to divine.

22

29a. Accompagnato i corBelshazzar On és el Déu del poder vanitós de Judà?Deixem que reclami la seva magnificència perduda,que afirmi els seus drets, ara nostres per llarga possessió,i que reivindiqui el seu honor injuriat. Ah!

En anar a beure, una mà apareix escrivint en el mur davant seu: ho veu, empal·lideix de por, li llisca el bol de vi de les mans, cau enrere a la poltrona, tremolant de cap a peus i amb els genolls fent-li figa.

CorAjuda, ajudeu el rei; es desmaia! es mor!Un dimoni envejós enterboleix la nostra alegriai la converteix en aflicció!Alceu la vista, oh, rei, parleu amb els vostres amics: digueu, per què acaba el nostre goig de sobtei el grup jovial es lamenta?

Belshazzar Atenció! Mireu aquí!

Belshazzar assenyala la mà al mur, la qual, mentre la miren astorats, acaba d'escriure i desapareix.

CorOh, funesta, vista portentosa! Però mireu, s'ha esvaït,i deixa enrere una inscripció d'origen desconegut:potser algun sever decret del destí,gran amb la ruïna del nostre estat!quin Déu, o home deífic, pot interpretarel sentit d'aquest misteriós encanteri?

29a. Accompagnato and ChorusBelshazzar Where is the God of Judah's boasted pow'r?Let him reclaim his lost magnificence,assert his rights, prov'd ours by long possession,and vindicate his injur'd honour. Ah!

As he is going to drink, a hand appears writing upon the wall over-against him: he sees it, turns pale with fear, drops the bowl of wine, falls back in his seat, trembling from head to foot, and his knees knocking against each other.

ChorusHelp, help the king: he faints! he dies!what envious demon blasts our joys,and into sorrow turns!look up, o king speak chear thy friends: say, why our mirth thus sudden ends,and the gay circle mourns?

Belshazzar Behold! see there!

Belshazzar pointing to the hand upon the wall, which, while they gaze at it with astonishment, finishes the writing, and vanishes.

ChorusO dire, portentous sight! but see, 'tis gone,and leaves behind it types unknown:perhaps some stern decree of fate,big with the ruin of our state!what God, or godlike man, can tellthe sense of this mysterious spell?

eng cat

23

29b. RecitatiuBelshazzar Crideu als nostres savis, bruixots, caldeus, astròlegs, màgics, endevinadors:per ventura poden desxifrar aquestes paraules místiques,dissipar els nostres dubtes i mitigar les nostres pors.

30. SimfoniaEntren els savis de Babilònia31a. RecitatiuBelshazzar Erudits, sempre benvinguts pel vostre rei,i més benvinguts ara, sou de gran necessitat: Oh, ministres,a la meva ment turmentada, la medicina del vostre art.Aquell que llegeixi i interpreti aquest escrit,rebrà una roba púrpura esplèndida,una cadena d'or embellirà el seu coll honrat,i al reialme governarà com el tercer.

31b. TrioSavisAi las! Massa dura és la tasca que el rei imposa,llegir els caràcters que mai no hem après!

32a. CorOh misèria! Quina por! Immens dolor!Cap Déu ni cap home troba consol!Qui pot desvelar aquest misteri,si tots els nostres savis endevins no se'n surten!

29b. RecitativeBelshazzar Call all our Wisemen, sorcerers, Chaldeans, astrologers, magicians, soothsayers:they can perhaps unfold the mystick words,dispel our doubts, and ease us of our fears.

30. SymphonieEnter Wisemen of Babylon

31a. RecitativeBelshazzar Ye sages, welcome always to your king,most welcome now, since needed most: O ministerto my sick mind the med'cine of your art.Whoe'er shall read this writing and interpret,a splendid purple robe behind him flows,a chain of gold his honour'd neck shall grace,and in the kingdom he shall rule the third.

31b. TrioWisemenAlas! too hard a task the king imposes,to read the characters we never learn'd!

32a. ChorusO misery! o terror! hopeless grief!nor God nor man afford relief!who can this mystery unveil,when all our wise diviners fail!

24

32b. RecitatiuNitocris, a Belshazzar Oh rei, llarga vida!que el teu cor no perdi el seu habitual coratge,ni que al teu rostre es dibuixi la por,perquè, encara que els savis t'hagin fallat, al reialmeexisteix un home, entre els jueus captius,en el qual l'Esperit Sant de Déu resideix;i en els dies del teu avantpassat Nebuchadnezzarla saviesa, com la de Déu, fou trobada en ell,gràcies a la qual podia interpretar somnis místics,explicar dures sentències i dissipar tots els dubtes:Daniel és el seu nom de pila, però el reil'anomenava Belteshazzar. Fes-lo portar:llegirà l'escrit i l'interpretarà.

32c. RecitatiuBelshazzar Ets, doncs, Daniel, dels jueus captius?He sentit a parlar de tu,que pots desentrellar i desfer els dubtes més enrevessats. Si ets capaç de llegiraquest escrit i explicar-lo, una roba púrpuraadornarà el teu cos, una cadena d'or, el teu colli al reialme governaràs com el tercer.

33. ÀriaDanielNo, que siguin per a vós les quincalles,o que les preuades gratificacions les reculli algú altre:aquests bajanades rutilants no m'influeixen per a res,en un intent d'assumptes majors.

32b. RecitativeNitocris, to Belshazzar O king, live for ever!let not thy heart its wonted courage lose,nor let thy countenance be chang'd with fear,tho' all thy Wisemen fail thee, in thy kingdomthere is a man, among the Jewish captives,in whom the Holy Spirit of God resides;and in thy grandsire Nebuchadnezzar's dayswisdom, like that of God, was found in him,by which he could interpret mystick dreams,explain hard sentences, dissolve all doubts:Daniel his native name, but by the kingnam'd Belteshazzar. Let him now be call'd:he'll read the writing, and interpret it.

32c. RecitativeBelshazzar Art thou that Daniel, of the Jewish captives?I have heard of thee,that thou canst find interpretations deep,and dissolve knotty doubts. If thou canst readthis writing, and explain, a purple robeadorns thy body, a gold chain thy neck,and in the kingdom thou shalt rule the third.

33. AirDanielNo: to thyself thy trifles be,or takes thy rich rewards who will:such glitt'ring trash affects not me,intent on greater matters still.

eng cat

25

34. AccompagnatoDanielEm disposo a obeir la seva espantosa ordre que ara compromet el seu honor.Llegiré aquest oracle, i vós,per la part que us pertoca, l'entendreu.

35bis. AccompagnatoDanielVós, rei,us heu aixecat contra el Senyordel firmament, els atuells del qual us portaren davant vostre,i vosaltres, els senyors, les esposes i concubinesles heu emprat per beure-hi vi: heu lloat els déusde l'or i la plata, el llautó, el ferro, la fusta i la pedra,que no hi veuen, no hi senten ni poden percebre:però a Ell, el Déu a les mans del qual hi ha la vostra vida,i sobiranament disposa totes les vostres maneres de fer,no l'heu glorificat, sinó blasfemat.De part seva, fou la mà enviada, per voluntat seva,les paraules foren escrites:MENE, MENE, TEKEL, UPHARSIN.Que interpreto així:MENE, el Déu que has deshonrat,els dies del teu regnat han estat comptats,i han arribat a la fi.TEKEL, vós, ponderat en l'art de l'equilibrii aquest art que us manca.PERES, el vostre reialme serà dividiti atorgat a Medes i els perses.

34. AccompagnatoDanielYet to obey his dread command,who vindicates his honour now,I'll read this oracle, and thou,but to thy cost, shalt understand.

35bis. AccompagnatoDanielThou, o king,hast lifted up thyself against the Lordof Heav'n, whose vessels they have brought before thee,and thou, thy lords, thy wives and concubineshave drunk wine in them: thou hast prais'd the godsof gold and silver, brass, iron, wood and stone,which neither see, nor hear, nor ought perceive:but Him, the God whose hands upholds thy life,and in whose high dispose are all thy ways,thou hast not glorify'd, but hast blasphem'd.From Him the hand was sent, by His appointmentthese words were written:MENE, MENE, TEKEL, UPHARSIN.which I thus interpret.MENE, the God, whom thou hast thus dishonour'd,the days hath number'd of thy reign,and finish'd it.TEKEL, thou in the balances art weigh'd,and art found wanting.PERES, thy kingdom is divided,and to the Medes and Persians given.

26

36. RecitatiuNitocrisOh, una sentència tan dura! I a la vegada tan segura!Si no és que el penediment pugui tergiversar el destí.

37. ÀriaNitocrisMira, fill, les meves llàgrimes galta avall,prova de l'amor maternal:mira't tu: per guarir les teves pors,mira el Déu de les altures.

EScEna 3

Cyrus, Gobries, &c. dins de la ciutat

38a. ÀriaCyrusOh Déu de la veritat! Oh guia fidel!Bé que heu mantingut la paraula!Les fortes ones, en acostar-m'hi, amainen;la portalada de llautó s'obre de bat a bat,contenta de rebre el senyor.Les nacions hostils fugen dispersades,amb la meva presència, no s'atreveixen a quedar-se:vagi on vagi, la victòria seguram'espera, perquè Déu sempre és a propi em prepara el camí.

36. RecitativeNitocrisO sentence too severe! and yet too sure!unless repentance may reverse the doom.

37. AirNitocrisRegard, o son, my flowing tears,proofs of maternal love:regard thyself: to cure thy fears,regard the God above.

Scene 3

Cyrus, Gobrias, &c. within the city

38a. AirCyrusO God of truth! o faithful guide!well hast thou kept thy word!deep waves at my approach subside;the brazen portals open wide,glad to receive their lord.The hostile nations scatter'd fly,nor dare my presence stay:wheree'er I go, sure victoryattends; for God is always nigh,and he prepares my way.

eng cat

27

38b. RecitatiuCyrusVós, Gobries, dirigiu-vos directament al palau;que millor en coneixeu el camí. Aquesta massa en celebracióno podrà oposar-se al nostre pas; i si així fos,cauran, víctimes fàcils. Quant a la resta, fugen,o ens prenen com a amics i, en la disbauxa, critsd'alegria: serem els seus amics i ens unirem a la cridòria.No cerco enemics, només el tirà;en exhalar el darrer sospir, la nostra tasca arriba a la fi.Estimats amics, que les nostres espases no s'embrutinde sang innecessària: ja començoa comptar amb aquesta gent, jo, com el seu pastor,l'ofici del qual és alimentar-los i protegir-los,no pas destruir-los.

39. CorOh, príncep gloriós! Triplement contents,nascuts per gaudir del teu poder futur!A gent com tu, se'ls donà el ceptre,els reis serien com déus, i la terra com el cel:lliures de qualsevol subjecció, naturals, provarienque l'obediència és filla de l'amor:aviat els xocs entre nacions cessarien,dolça llibertat, pau beatíficaestendria el seu reialme de punta a punta,la guerra i l'esclavatge desapareixerien.

38b. RecitativeCyrusYou, Gobrias, lead directly to the palace;for you best know the way. This revelling herdcannot oppose our passage; those who would,fall easy victims. For the rest, they fly,or take us for their friends, and reeling shoutfor joy: we'll be their friends, and join the shout.I seek no enemy except the tyrant;when he is slain our task is at an end.my worthy friends, let us not stain our swordswith needless slaughter: I begin alreadyto count this people mine, myself their shepherd,whose office is to feed and to protect them,not to destroy.

39. ChorusO glorious prince! thrice happy they,born to enjoy thy future sway!to all like thee were sceptres giv'n,kings were like gods, and earth like heav'n:subjection free, unforc'd, would proveobedience is the child of love:the jars of nations soon would cease,sweet liberty, beatifick peacewould stretch their reign from shore to shore,and war and slav'ry be no more.

28

ACTE IIIEscEna 1

El palau. Nitocris, Daniel, els jueus.

40a. ÀriaNitocrisEsperances i pors contradictòries distrauen la meva ment:la meva ànima cansada no troba repòs,el meu caprici fervorós presenta arauna escena misericordiosa: el meu fill es penedeix,i Déu li recorda el seu destí:ara abandona les seves pors per vergonya aliena,es carrega de fals coratge i s’atreveix desesperadamenta acabar la festa impia:tot seguit ressonen armes i gemecs moribunds,i rius de sang ragen per tot arreu.

40b. RecitatiuNitocrisEsvanir-me, voldria. Resta una espurna d'esperança?

DanielOh, tant de bo! Però si hagués de jutjarel futur a partir del passat, us enganyaríeuposant esperances en la seva conversió.

41a. ÀriaDanielPot el negre etíop canviar el color de pell?,el lleopard perdre els seus punts distintius?creieu, doncs, que un cor endurit pel pecatpot estovar-se, penedir-se i escollir la virtut!?Les amenaces o els consells només mostraven desdeny,i els senyals i les meravelles resplendien en va,i els senyals i les meravelles enlluernaven en va.

ACT III Scene 1

The Palace. Nitocris, Daniel, Jews.

40a. AirNitocrisAlternate hopes and fears distract my mind:my weary soul no rest can find,my busy fancy now presentsa gracious scene: my son repents,and God recalls his doom:now to false shame he quits his fears,false courage takes, and madly dareshis impious feast resume:then arms and dying groans resound,and streams of blood gush out around.

40b. RecitativeNitocrisFain would I hope. Is there not room to hope?

DanielO that it could not! But if I may judgethe future by the past, it were vain flatt'ryto bid you hope for his conversion.

41a. AirDanielcan the black Æthiop change his skin?His native spots the leopard lose?Then may the heart obdur'd in singrow soft, repent, and virtue choose!Threats or advice but move disdain,and signs and wonders glare in vain,and signs and wonders glare in vain.

eng cat

29

41b. RecitatiuNitocrisLes meves esperances revifen, aquí arriba Arioch: amb aixòés simple, les celebracions s'han interromput. Digues, Arioch,on és el rei?

AriochQuan vós abandonàreu l'estança,regnava un silenci profund: el rei seia pensatiu,com si dubtés d'interrompre el banquet,o continuar-lo. Poc després alguns paràsits,aquells vils insectes que encara infesten una cort,començaren a donar-li un fals benestar.

Entra un missatger

MissatgerTot està perdut! El destí de Babilònia ha arribat!Cyrus és aquí, fins i tot dins del palau!

NitocrisCyrus! Impossible!

MissatgerMassa vertader.Se sentí un tumult, les portes franquejadesrevelaven una escena espantosa: els guardians vençutsper un nombre molt superior, caigueren davant seuamb poca resistència.

42. Cor dels jueusBel doblegat! Nebo aturat!Com s'ha conquerit Xeixac!I que sorpresa, la lloança de tota la terra!aquí teniu el vostre consell, oh Senyor,i Vós feu tot el plaer.

41b. RecitativeNitocrisMy hopes revive, here Arioch comes: by this'tis plain the revels are broke up. Say, Arioch,where is the king?

AriochWhen you had left the room,a while deep silence reign'd: the king sat pensive,as doubting whether to break up the banquet,or to continue. At length some parasites,those insects vile that still infest a court,began to minister false comfort to him.

Enter a messenger

MessengerAll's lost! the fate of Babylon is come!Cyrus is here, ev'n within the palace!

NitocrisCyrus! impossible!

MessengerIt is too true.a tumult heard without, the gates unbarr'ddisclos'd a dreadful scene: the guards o'erpowr'dby numbers far superior, fell before themwith faint resistance.

42. Chorus of JewsBel boweth down! Nebo stoopeth!how is Sesach taken!and how is the praise of the whole earth surpriz'd!thy counsel stands, o Lord,and thou dost all thy pleasure.

30

EscEna 2

Belshazzar, el seus senyors i altres babilonis, duent espases.

43. ÀriaBelshazzarEt dono les gràcies, Xeixac, dolç poder,em restaures a mi mateix.El teu suc abundant inspirador dels corsrenova tot el meu coratge perdut.M'avergonyeixo de pensar que tenia por de les ombrescyrus, acosta't: ara estic preparat.

[Surt per trobar Cyrus.]

Una simfonia marcial, durant la qual se suposa que té lloc la batalla en què Belshazzar és mort.

44. Una simfonia marcial

EscEna 3

Cyrus, Gobries &c.

45a. ÀriaGobriesal poder immortal agraeixo en primer lloc:després, al gran cyrus, deixeu que us pagui,el braç del qual ha mort aquest rei impiu,la font amarga de tota la meva aflicció.Llàgrimes, del cert, que vessaré tota la meva vida!Fins i tot ara ploro, però d'alegria.

45b. RecitatiuCyrusOcupeu-vos, bon Gobries, de trobarla reina i aquell gran jueu de qui em parlares;dugueu-los a un lloc segur; si els passés res de dolent,em penediria i maleiria la meva victòria.

Gobries surt.

Scene 2

Belshazzar, his lords, and other Babylonians, with their swords drawn.

43. AirBelshazzarI thank thee, Sesach, thy sweet pow'rdoes to myself myself restore.Thy plenteous heart-inspiring juiceall my courage lost renews.I blush to think I shadows fear'dcyrus, come on: I'm now prepar'd.

[Exeunt to meet Cyrus.]

A martial Symphony, during which a battle is suppos'd, in which Belshazzar is slain.

44. A martial Symphony

Scene 3

Cyrus, Gobrias &c.

45a. AirGobriasTo pow'r immortal my first thanks are due:my next, great cyrus, let me pay to you,whose arm this impious king laid low,the bitter source of all my woe.Tears, sure, will all my life employ!ev'n now I weep, but weep for joy.

45b. RecitativeCyrusBe it thy care, good Gobryas, to find outthe queen, and that great Jew, of whom thou told'st me;guard them in safety hither; if harm befall them,I shall repent and curse my victory.

Exit Gobrias

eng cat

31

46. ÀriaCyrusGuerra destructiva, coneixes els teus límits:aquí, amb la mort del tirà, acaben els teus terrors.Per als tirans sóc un enemic,per a la virtut i els seus amics, un amic.

47a. DuetNitocrisGran vencedor, als teus peus m'inclino,ja no sóc una reina, ara sóc vassalla!el meu poble lliure: perdona els meus temors!Ploro la mort del meu fill! Disculpa les meves llàgrimes;la natura sense resistència les fa aflorar.

CyrusAixequeu-vos, reina virtuosa, ordena els teus pensaments,que la por i la pena se les emporti el vent;segura està la vostra gent, si volen:continueu sent reina, i mare:en Cyrus trobareu un fill.

47b. RecitatiuCyrus, a DanielDigueu, profeta venerable, hi ha alguna cosaen el poder de Cyrus, amb què poder complaure-usa Vós o el vostre poble?

DanielOh príncep victoriós!el Rei d'Israel, el Senyor del Cel i de la Terra,molt abans del vostre naixement anuncià el vostre nom,i mostrà les vostres conquestes! És a Ell, a qui li deveu,a Ell li heu d'atribuir. Llegiu aquestes línies,la gran predicció que ja heuacomplert en part i (nosaltres hi confiem) que aviatcompletareu.

Li dóna part de la profecia d'Isaac, que Cyrus llegeix.

46. AirCyrusDestructive war thy limits know:here, tyrant death, thy terrors end.To tyrants only I'm a foe,to virtue, and her friends, a friend.

47a. DuetNitocrisGreat victor, at your feet I bow,no more a queen, your vassal now!my people spare: forgive my fears!I mourn a son! indulge my tears;resistless nature bids them flow.

CyrusRise, virtuous queen, compose your mind,give fear and sorrow to the wind;safe are your people, if they will:be still a queen, a mother still:a son in Cyrus you shall find.

47b. RecitativeCyrus, to DanielSay, venerable prophet, is there oughtin Cyrus' pow'r, by which he can obligethee, or thy people?

DanielO victorious prince!the God of Israel, Lord of Heav'n and earth,long ere thy birth foretold thee by thy name,and shew'd thy conquests! 'Tis to him thou ow'st,to Him thou must ascribe them. Read those lines,the great prediction which thou hast alreadyin part accomplish'd, and (we trust) will soonfulfil the rest.

Giving him part of Isaiah's prophecy, which Cyrus reads.

32

48. Solo i corNitocris, Gobries [Daniel] & corExpliqueu entre els pagans que el Senyor és el Rei.

49. AccompagnatoCyrusSí, construiré la vostra ciutat, Déu d'Israel,escolteu, poble sant; escolteu, elegit per Déu,el Déu d'Israel (només ell és Déu)m'ha encomanat de reconstruir la casa i la ciutat,i deixar marxar el seu poble exiliat presoner.Amb diligència, obeeixo. Sigueu lliures, captius,i retorneu en pau al vostre país natiu.Oh, Jerusalem, seràs reconstruïda;Oh, temple, es faran els teus fonaments.No em doneu les gràcies! Doneu-les a Déu,com ho faig jo: amb la seva bondat estem totsendeutats profundament, que siguin per a Ell totes les lloances.

50. HimneDanielEt magnificaré, oh Déu, el meu rei,Elogiaré el teu nom per sempre més;

NitocrisLa meva boca vol pronunciar les lloances al Senyor,i que tots els mortals donin les gràciespel Seu nom sant per sempre més.

CorAmén.

48. Soli and ChorusNitocris, Gobrias [Daniel] & ChorusTell it out among the heathen, that the Lord is King.

49. AccompagnatoCyrusYes, I will build thy city, God of Israel,hear, holy people; hear, elect of God.The God of Israel (he alone is God)hath charg'd me to rebuild his house and city,and let his exil'd captive people go.With transport I obey. Be free, ye captives,and to your native land in peace return,thou, o Jerusalem, shalt be rebuilt;o Temple, thy foundation shall be laid.No thanks to me! to God return your thanks,as I do mine: we all are to his goodnessindebted deep, to him be all the praise.

50. AnthemDanielI will magnify Thee, o God my king,and I will praise Thy name for ever and ever;

NitocrisMy mouth shall speak the praise of the Lord,and let all flesh give thanksunto His holy name for ever and ever.

ChorusAmen.

TRADUCCIÓ: MONDAY TRANSLATION

eng cat

33

Clavecinista, director, musicòleg i professor, Christie és pioner i motor del redescobriment de la música barroca, mostrant al gran públic el repertori fran-cès dels segles XVII i XVIII. Nascut a Buffalo (Nova York) i format a Harvard i Yale, viu a França des del 1971, i el 1979 va fundar Les Arts Florissants. Al front d’aquest conjunt ha renovat, amb un estil molt personal, la interpretació d’un repertori en gran part oblidat de compositors com Charpentier, Rameau, Couperin, Mondonville, Campra o Monté-clair. Tot i el seu entusiasme per la música fran-cesa, també ha explorat altres repertoris euro-peus, contribuint al rescat de compositors italians com Monteverdi, Rossi o Scarlatti, a més de ser un gran coneixedor i intèrpret de Purcell, Händel, Mozart o Haydn. Formador incansable, en 25 anys ha “revelat” diverses generacions de cantants i instrumentistes i, en aquest sentit, va fundar a Caen una acadèmia per a cantants joves, Le Jardin des Voix, que s’ha convertit ja en un dels projectes més importants del panorama internacional en el seu àmbit.

Christie ha realitzat més de 70 enregistraments per molts dels quals ha estat extensament premiat i des de l’any 2002 ho fa per al segell Virgin. El 2004 va rebre el premi de cant coral Liliane Bettencourt, el 2005 el Georges Pompidou i el 2010 va ingres-sar a la Acadèmia de Belles Arts de França. També ha rebut la Légion d’Honneur i l’Ordre des Arts et des Letres i, des de l’any 1995, té la nacionalitat francesa.

WilliamChristiedirector

Fotografia → © Denis Rouvre

34

LES ARTS FLORISSANTS

35

cor

François Bazola, director

soPranos / SOLANGE AÑORGA / NICOLE DUBROVICH / MAUD GNIDZAZ / BRIGITTE PELOTE / ISABELLE SAUVAGEOT / VIRGINIE THOMAS / SHEENA WOLSTENCROFT / LEILA ZLASSI MEzzosoPranos / ALICE GREGORIO / STÉPHANIE LECLERCQ / VIOLAINE LUCAS conTraTEnors / JEAN-PAUL BONNEVALLE / BRUNO LE LEVREUR / YANN ROLLAND TEnors / ÉDOUARD HAZEBROUCK / THIBAUT LENAERTS savi / NICOLAS MAIRE / JEAN-YVES RAVOUX Arioch / BRUNO RENHOLD / MICHAEL-LOUGHLIN SMITH savi BaiXos / JUSTIN BONNET / GEOFFROY BUFFIÈRE missatger / LAURENT COLLOBERT / CHRISTOPHE GAUTIER / JULIEN NEYER / DAMIAN WHITELEY savi

orQUEsTra

Violins / FLORENCE MALGOIRE solista / ROLDÁN BERNABÉ* / JEAN-PAUL BURGOS / BERNADETTE CHARBONNIER / MYRIAM GEVERS / SOPHIE GEVERS-DEMOURES / CATHERINE GIRARD segon violí solista / VALÉRIE MASCIA / MARTHA MOORE / GUYA MARTININI / CHRISTOPHE ROBERT / MICHÈLE SAUVÉ / ISABEL SERRANO / SAYAKA SHINODA* / MAIA SILBERSTEIN / SATOMI WATANABE ViolEs / GALINA ZINCHENKO / SIMON HEYERICK / LUCIA PERALTA / JEAN-LUC THONNERIEUX VioloncEls / DAVID SIMPSON (BC) / ELENA ANDREYEV / PAUL CARLIOZ / BRIGITTE CRÉPIN / PAULINE LACAMBRA* / ALIX VERZIER conTraBaiXos / JONATHAN CABLE (BC) / JOSEPH CARVER / MICHAEL GREENBERG oBoÈs / PIER LUIGI FABRETTI / MACHIKO UENO FaGoTs / CLAUDE WASSMER / PHILIPPE MIQUEU TroMPETEs / JEAN-FRANÇOIS MADEUF / GILLES RAPIN TiMBals / MARIE-ANGE PETIT TiorBa / BRIAN FEEHAN (BC) claVE i orGUE / BÉATRICE MARTIN (BC) rEPETiDor / PAOLO ZANZU

(BC) : BAIX CONTINU* ARTS FLO JUNIOR: Una iniciativa pedagògica que ofereix a joves estudiants del conservatori la possibilitat de tocar a l’Orquestra i viure una experiència basada en la pràctica.

William Christie, director musicalPaul agneW i Jonathan Cohen, directors associats luC Bouniol-laffont, director executiu

Fundada el 1979 i dirigida per William Christie, és una de les formacions més prestigioses d’Europa i del món. Els seus grans èxits provenen de l’escena lírica, in-terpretant a Rameau, Charpentier, Händel, Purcell, Mozart i Monteverdi, amb la trilogia del qual van ser convidats al Teatro Real de Madrid. Destaquen les seves interpre-tacions d’òperes en versió concert, obres de cambra profanes i de música sacra, així com un ampli repertori coral i contempora-ni, creant el 1999 Motets III - Hunc igitur terrorem de Betsy Jolas. Tenen més de 40 gravacions amb Harmonia Mundi i 30 amb Warner Classic /Erato, i des del 2003 en-registren amb EMI/Virgin Classics. Estan subvencionats pel Ministère de la Culture et de la Communication francès, la Région Basse-Normandie i la Ville de Caen, on tenen residència al seu Théâtre. IMERYS, líder mundial en especialitats minerals per a la indústria, i ALSTOM, líder global del món de la generació i la transmissió energètica i infraestructura ferroviària, són els seus Principals Patrocinadors.

Fotografia → © Philippe Matsas

www.arts-florissants.com – www.artsflomedia.com

36

ALLAN CLAYTON

Fotografia → © Peter Warren

Fotografia → © Pietro Spagnoli

Va estudiar al John’s College de Cambridge i a la Royal Academy of Music de Londres, de la qual n’és membre. Ha esta premiat amb The Queen’s Com-mendation for Excellence i la beca inaugural de Sir Elton John Scholarship. El 2008 va rebre el John Christie Award i Borletti-Buitoni Trust Fellowship. Del 2007 al 2009 ha gaudit del New Generation Artist Scheme, convidat per la BBC. Entre els seus personatges operístics destaquen Ferrando a Così fan tutte; Bénédict a Béatrice et Bénédict; Lysander a El somni d’una nit d’estiu; Belmonte a El rapte del Serral, i Lampwick a l’es-trena mundial de Les aventures de Pinocchio de Jonathan Dove, que va gravar també en DVD per a EMI. Els seus recitals de lieder inclouen reperto-ris de Schubert, Strauss, Wolf, Brittend, Duparc, i Tippett, entre d’altres.

Nascuda a Cardiff, va estudiar al Welsh College of Music and Drama i al Royal College of Music, on ara és professora. Va debutar al Festival d’Aix-en-Pro-vence com a Angelica (Orlando), adquirint una gran reputació internacional com a intèrpret de Händel, tot i que les seves interpretacions també inclouen personatges com Adèle al Rat-penat de Strauss al Metropolitan de Nova York; Vixen a The Cunning Little Vixen i Tytania a El somni d’una nit d’estiu a La Scala. La seva activitat concertística l‘ha portat a col·laborar amb formacions de renom com ara l’Orchestra of the Age of Enlightenment i els directors Mackerras, Rattle, Norrington i Jacobs; Les Arts Florissants i W. Christie, i la Filharmònica de Londres. El seu darrer enregistrament com a so-lista és Harmonia Sacra de Purcell amb Christophe Rousset i Les Talens Lyriques per a Harmonia Mundi.

ROSEMARY JOSHUA  

tenor

soprano

37Fotografia → © Marco Borggreve

Fotografia → © Tim South

Nascuda a Austràlia, va estudiar violí i va ser membre de la West Australian Symphony Orches-tra mentre estudiava cant. Va debutar a Madama Butterfly amb la West Australian Opera (2000) i va tornar-hi el 2001 amb Le nozze di Figaro, el mateix any en què guanyava el Symphony Australia Young Performers Awards. Es va traslladar a Europa per continuar els seus estudis de cant i va rebre el Vienna State Opera Award (2004). També ha actuat al Deutsche Staatsoper i al Staatsoper Stuttgart, al Wiener Konzerthaus i a la Philharmonia Orchestra amb Sir Charles Mackerras. El 2007 va interpre-tar Ariodante de Händel amb Les Talens Lyriques i Christophe Rousset al Barbican de Londres i al Teatro Real de Madrid i va debutar al Bavarian State Opera i al Halle Handel Festival. Els seus propers compromisos inclouen els rols de Diana, Dorabella i Carmen a més del debut amb la Royal Opera al Covent Garden.

Graduat en Arqueologia i Antropologia per la Univer-sitat de Cambridge, va estudiar a la RAM. Ha cantat a les sales internacionals més prestigioses: Creon-te a Niobe de Steffani; Ottone a L'incoronazione di Poppea; Oberon a El somni d’una nit d’estiu; Apollo a Mort a Venècia a La Scala, i Unulfo a Rodelinda, en el seu debut al Metropolitan de Nova York. En con-cert ha actuat a La Scala de Milà amb Dudamel, i ha estat convidat al Barbican de Lisboa, al Théâtre des Champs-Élysées de París, al Lincoln Centre de Nova York i als BBC Proms de Londres. Els seus enregis-traments inclouen el Messies de Händel per a Naxos; el seu debut, amb una gravació en directe, al Wig-more Hall amb el seu grup Ensemble Guadagni i, més recentment, un disc d’àries de Guadagni, ambdós per a Hyperion. El 2010 va rebre el premi Young Artist of the Year de la Royal Philharmonic Society.

Caitlin HulCup

IESTYN DAVIES

mezzosoprano

CONTRATENOR

38

En les últimes temporades ha cantat als festivals de Beijing i Kings Place Music de Londres, als tea-tres d’òpera de San Diego i San Francisco, al Queen Elizabeth Hall (Londres) i al Beethovenhalle (Bonn) i té nous compromisos amb les simfòniques de Lon-dres, Melbourne i Nova Zelanda, l’Òpera de Cincin-nati, el London Mozart Players, el BBC Proms, i la BBC Nacional de Gal·les amb directors com Dutoit, Mechavich, Taddei, Hill, Goodwin, Rosewell, Tovey, Charles Abell, Inkinen, Otaka i Summers.   

El seu nou repertori inclou l’estrena mundial de Three Poems by Mu Xin de Gao Ping, Hohepa de McLeod (Te Kumete), l’estrena de la versió escè-nica de Porgy and Bess de Gershwin, La Walkiria de Wagner (Hunding), i Le Rossignol de Stravinsky, entre d’altres.

Jonathan LemaLuBAIX - BARÍTON

Fotografia → © Sussie Ahlburg

SIR JOHN ELIOT GARDINER & THE MONTEVERDI CHOIR AND ENGLISH BAROQUE SOLOISTS

MARÇ 2013 Dt 26 → 21h# Sala 1 Pau Casals 35è Festival de Música Antiga de Barcelona

Sir John Eliot Gardiner, director

J.S. Bach Misa en Si menor

Preu: de 28 a 90 € / Circuit: Antiga

SI US HA AGRADAT AQUEST CONCERT, SEGUIU EL CIRCUIT ANTIGA

PROPERS CONCERTS A L’AUDITORI:

JORDI SAVALL. EL SO ORIGINAL: JUDICII SIGNUMDESEMBRE Dj 17 → 21h # Basílica de Santa Maria del Mar

La Capella Reial de Catalunya Hespèrion XXI (formacions residents) Jordi Savall, director

Música i espiritualitat medieval amb el Cant de la Sibil·la i cants litúrgics de la Mediterrània.

Preu: 28 a 39 € / Circuit: Antiga

L’OBC I PAU CASALSDESEMBRE Dv 14 → 21h / Ds 15 → 19h / Dg 16 → 11h # Sala 1 Pau Casals

Elena Copons, soprano / Gemma Coma-Alabert, mezzosoprano / David Hernández, tenor / Joan Martín-Royo, baríton / Marc Pujol, baix / Orfeó Català / Coral Canigó / Arthur Post, director

El Pessebre

Preu: 23 a 51 € / Circuit: Nacions / Grans obres corals

DUO GORKA HERMOSA & SILVIA MÁRQUEZDESEMBRE Dj 13 → 20:30h # Sala 4 Alicia de Larrocha

Concert coproduït amb Joventuts Musicals d’Espanya

Fantangueando: Prin, Piazzolla, Hermosa, Tiensuu, Remiro i Falla

Preu: 17 €

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Sin título-2 1 25/06/12 16:25