w71492 crisi alimentÀria burkina faso indÚstries...
TRANSCRIPT
dòlars per tona
PUJADA DEL PREU DE L'ARRÒS
1.000
FONT: FAO
800
600
400
200
0
Maig
200
7Ju
liol
20
07
Sete
mbr
e
20
07
Novem
bre
20
07Gen
er
2
008
Març
20
08Maig
200
8
CRISI ALIMENTÀRIA
AMENAÇA I
OPORTUNITAT
INDÚSTRIES EXTRACTIVES
PETROLI I
DESENVOLUPAMENT
AL SUD
revista IOEN SINGULAR
ENTREVISTA A
GEMMA NIERGA
NÚM. 11
SETEMBRE 2008
W714
92 BURKINA FASO
VIATGE
DE SOCIS
01-36 CAT.indd 101-36 CAT.indd 1 11/8/08 08:10:2311/8/08 08:10:23
L’espectacular pujada
dels preus dels aliments
respon a una confl uèn-
cia de circumstàncies
que han coincidit en els últims
mesos. Hi ha causes que afec-
ten l’oferta d’aliments, com ara
les males collites d’importants
productors de cereals com
Austràlia, una reducció de la
productivitat global provocada
pel canvi climàtic, que afecta
especialment els països po-
bres, o l’augment dels preus
del petroli que encareix l’ús
de maquinària, el transport i
sobretot els fertilitzants.
Alhora, s’ha produït un aug-
ment de la demanda amb un
14
CR
ISIS
ALIM
EN
TA
RIA
Davant d’aquesta crisi mundial hi ha dues sortides. Una és
que continuï creixent el nombre de persones que passen
fam mentre els països rics segueixen sense fer res. Una
altra és donar suport als petits i mitjans agricultors del Sud
i aconseguir així produir els aliments que el món necessita.
Una oportunitat d’or per lluitar contra la pobresa, que
la comunitat internacional no pot desaprofi tar, tal com
defensem en aquest article.
Text: José A. Hernández de Toro, responsable de Justícia Econòmica del Departament
de Campanyes i Estudis
PUJADA DEL PREU DELS ALIMENTS: AMENAÇA I OPORTUNITAT
fort creixement del consum a
països emergents, especial-
ment la Xina i l’Índia, que su-
posen el 40% de la població
mundial, i on el creixement
econòmic dels últims anys
ha permès que hagin deixat
enrere les fams i que, actu-
alment, no solament mengin
més cereals, sinó també més
carn i lactis. La demanda
també ha augmentat per
l’aposta dels països indus-
trialitzats per l’ús de bio-
combustibles, per als quals
s’utilitzen blat de moro, blat i
olis vegetals. La crisi borsària,
que ha empès els inversors
especulatius als mercats de
primeres matèries, i un cert
“pànic” davant els desabas-
taments han fet la resta.
N’hi ha prou de fer la com-
pra i veure els preus de la
llet, els ous o el pa, per sen-
tir l’impacte d’aquesta puja-
da en les nostres butxaques.
Imaginem com està afectant
els milions de famílies que als
països en desenvolupament
destinen més del 80% dels
seus ingressos a comprar
aliments, i per a les quals
l’abrupta pujada dels preus
de l’arròs, el blat o el blat de
moro és, senzillament, dra-
màtica. Les famílies més po-
bres estan reduint la quanti-
tat d’aliments que mengen,
Imaginem com la crisi afecta les famílies que destinen més del 80% dels seus ingressos a comprar aliments
14
CR
ISI
ALIM
EN
TÀ
RIA
14-19 CAT.indd 1414-19 CAT.indd 14 11/8/08 08:35:4811/8/08 08:35:48
15
© E
FE
/ M
arc
os
Delg
ad
o
A Intermón Oxfam, donem suport als camperols i cam-
peroles perquè puguin aprofi tar aquesta oportunitat per
produir més i millors aliments. La intervenció estatal és
necessària, però alhora les organitzacions camperoles
assumeixen la seva part de responsabilitat en l’augment
de la producció.
A Tanzània i Haití, col·laborem amb les comunitats per
augmentar els rendiments en el conreu de l’arròs, millo-
rant les tècniques existents, invertint en infraestructures
i consolidant l’organització. A Burundi, augmentem la ca-
pacitat d’emmagatzemar grans, mitjançant la construcció
de graners comunals i a Guatemala facilitem la compra de
sitges familiars. En els dos casos, disminueix la necessitat
dels camperols de vendre immediatament després de la
collita i millora la seva capacitat de negociació amb els
intermediaris. A l’Equador i Mauritània, els nostres projec-
tes se centren en l’accés a l’aigua per al reg per augmen-
tar la productivitat i el nombre de collites a l’any.
i això afecta especialment
nens i dones, i han de vendre
els seus animals domèstics o
terres, perdent de cop tot el
que s’havia avançat en la llui-
ta contra la pobresa. Podem
entendre, així, els disturbis a
desenes de països, o que la
desnutrició estigui augmen-
tant a l’Àfrica.
ELS MALS DE FONSPerò aquestes causes direc-
tes de l’espectacular aug-
ment de preus que vivim es
produeixen en un context de
mals de fons dels quals cal
extreure conclusions. Han
faltat polítiques públiques i
la inversió necessària per
Quatre de cada deu famílies mexicanes s’han vist afectades per l’alça sobtada del preu del blat de moro. A la foto, manifestació a Mèxic DF, el gener del 2007.
INTERMÓN OXFAM: SEMPRE AL
COSTAT DELS PETITS PRODUCTORS
© T
om
às
Ab
ella /
IO
15
14-19 CAT.indd 1514-19 CAT.indd 15 11/8/08 08:35:5011/8/08 08:35:50
executar-les: des de 1980
l’ajuda ofi cial al desenvolupa-
ment (AOD) dels països rics
destinada a millorar l’agricul-
tura s’ha reduït a la meitat. A
més a més, els processos de
negociació comercial (tant al
si de l’Organització Mundial
del Comerç com als tractats
bilaterals promoguts pels Es-
tats Units o la Unió Europea)
o les condicions imposades
en els préstecs del Banc
Mundial (BM) i el Fons Mo-
netari Internacional (FMI)
han estat extremadament
eficaços per imposar una
liberalització accelerada de
les economies del Sud. Així,
per exemple, Malawi va pri-
vatitzar l’agència estatal agrà-
ria o Haití, com explicarem
més endavant, va reduir els
aranzels d’importació d’arròs
el 1995 del 50% al 3%. La
conseqüència d’aquestes
mesures és que els països
pobres depenen ara més de
les importacions d’aliments i
que, davant la crisi, tenen les
seves sitges buides.
La política energètica, amb
la promoció dels biocombus-
tibles, també ha contribuït
a l’augment dels preus. Els
biocombustibles van supo-
sar la meitat de l’increment
de la demanda dels conreus
d’aliments més importants el
2007 i, encara que les xifres
varien segons els estudis, l’In-
ternational Food Policy Rese-
arch Institute (IFPRI) o l’FMI
arriben a atribuir-los un 30%
de la pujada global de preus
dels aliments. Tot a canvi de
nul·les reduccions d’emissi-
ons de CO2 –com assenyalen
investigacions publicades
recentment a la revista Sci-
ence– i que s’estiguin veient
amenaçats els drets de pe-
tits productors que són ex-
pulsats de les seves terres
davant l’extensió dels conreus
per a biocombustibles.
També les polítiques agràries
dels països rics han de ser
profundament reformades.
Els EUA i Europa continuen
subsidiant la producció i les
exportacions, que tenen un
efecte devastador per als
països pobres. Milions de
camperols són incapaços de
competir amb els preus ar-
tifi cialment barats d’aquests
productes subvencionats,
que envaeixen els seus mer-
cats. Molts acaben abando-
nant el camp i per això els
seus països depenen cada
vegada més de les importa-
cions d’aliments. I aquesta
dependència és molt peri-
llosa quan els preus globals
augmenten, com ha passat
durant aquests mesos.
UNA OPORTUNITAT PER REDUIR LA POBRESAPerò l’augment dels preus
dels aliments pot suposar una
oportunitat per als països po-
bres? Des d’Intermón Oxfam
creiem que sí. El canvi de ten-
dència en els preus agrícoles
planteja una important opor-
tunitat per promoure el des-
envolupament rural i reduir la
pobresa. És necessari aprofi -
tar-la, i per a això, els governs
del Sud, però fonamentalment
la comunitat internacional,
han de promoure actuacions
ambicioses i urgents.
Tres de cada quatre perso-
nes pobres del món viuen
Una filipina crida contra els preus del petroli que encareixen l’ús de maquinària, transport i fertilitzants.
La humanitat, davant la pujada dels preus, s’enfronta a un problema de justícia, no d’escassetat
© E
FE /
Ala
nah M
. Torr
alb
a
L’augment de les terres destinades a la producció de biocombustibles compromet la seguretat alimentària dels més pobres.
16
CR
ISI
ALIM
EN
TÀ
RIA
14-19 CAT.indd 1614-19 CAT.indd 16 11/8/08 08:35:5511/8/08 08:35:55
de l’agricultura i el 95% dels
camperols i camperoles viuen
a països pobres. Per aconse-
guir que l’augment de preus
es tradueixi en un augment
de renda dels agricultors,
s’ha d’incrementar la inversió
agrícola, específi cament en
petits i mitjans productors.
Aquests tenen un enorme po-
tencial, no solament per pro-
duir els aliments que el món
necessita, sinó per ampliar la
base del creixement econò-
mic i reduir la pobresa rural,
fet que pot ser un motor de
desenvolupament fonamen-
tal, especialment a l’Àfrica.
PER SABER-NE MÉS
INFORMES IO La hora de la verdad: qué deben
hacer los líderes mundiales
frente a la crisis de precios de los
alimentos.
Otra verdad incómoda. Cómo
las políticas de biocombustibles
agravan la pobreza y aceleran el
cambio climático.
Baixa-te’ls a: www.IntermonOxfam.org/estudis
WEBS D’INTERÈS www.fao.org
www.ifpri.org
www.viacampesina.org
>>
LLIÇONS
D’UNA CRISI
Per Gonzalo Fanjul, coordinador d’investigacions d’Intermón Oxfam
Quines lliçons podem aprendre d’aquesta crisi per no co-
metre els mateixos errors en el futur? En proposo tres.
LLIÇÓ 1. No deixis de produir aliments si no ets capaç
de comprar-los a altres. A Haití, fa només 20 anys, els
camperols eren capaços de produir tot l’arròs que con-
sumia la població nacional a un preu raonable. Què va
passar? El 1995, l’FMI i el BM van suggerir l’aplicació d’un
pla de liberalització comercial ràpida que va provocar la
caiguda dels aranzels a la importació del 50% al 3%, fet
que va obrir la porta a una allau d’arròs subsidiat proce-
dent dels EUA. Avui Haití importa un 80% de l’arròs que
consumeix. El més lamentable és que aquest cas és un
model de la manera en què han operat els mercats agraris
internacionals durant els últims 30 anys. Per a països que
no poden comprar als mercats internacionals, la depen-
dència alimentària absoluta s’ha convertit en una ruleta
russa de conseqüències imprevisibles.
LLIÇÓ 2. No deixis la resolució del problema en mans
dels mateixos que l’han provocat. Una de les formes més
obscenes de competència deslleial consisteix a utilitzar els
programes internacionals d’ajuda alimentària per donar
sortida als excedents agrícoles que no s’han col·locat en
el mercat propi. Això és exactament el que els EUA han
fet durant dècades, enfonsant els mercats internacionals
i debilitant la capacitat de producció dels països més po-
bres. Paradoxalment, un dels defensors més entusiastes
d’aquest model mentre era secretari de Comerç nord-ame-
ricà va ser Robert Zoellik, que avui presideix el BM. Si
acceptem que la crisi alimentària no és el resultat d’un
cataclisme diví, sinó la conseqüència de prendre moltes
decisions equivocades al llarg de molts anys, posar-lo a ell
i altres com ell al capdavant de la crisi és com encarregar
als directius de Gescartera la direcció de la CNMV.
LLIÇÓ 3. Si les coses estan malament, no facis res que
les empitjori. Malgrat les evidències científiques que qües-
tionen els beneficis dels biocombustibles en la lluita contra
l’escalfament global, la UE i els EUA s’han llançat a una
carrera de producció de biomassa que reduirà encara més
l’oferta mundial d’aliments. Per a qualsevol que ho vulgui
veure, aquestes mesures estan menys relacionades amb
el canvi climàtic que amb els preus del petroli i la inèrcia
d’unes polítiques agràries basades en interessos creats.
Tot això suposa el més difícil per a un responsable polític, que
és reconèixer un error i fer marxa enrere. Però això és preci-
sament el que distingeix un líder d’un buròcrata miop. I són
líders el que necessitem ara que segueixen obertes impor-
tants negociacions comercials, que podrien reduir la vulnera-
bilitat alimentària. D’altra banda, convé treure de l’ombra els
responsables de les polítiques de desenvolupament i deixar
els Ministeris d’Economia i les institucions financeres interna-
cionals darrere la finestreta durant algun temps. Llavors tota
aquesta situació haurà tingut fins i tot el seu costat bo.
La humanitat, també davant
la pujada de preus dels ali-
ments, s’enfronta a un pro-
blema de justícia, no d’es-
cassetat. I també, en aquest
cas, la resposta justa coin-
cideix amb la resposta intel-
ligent. Aprofi tar l’oportunitat
per reduir la pobresa rural
és una forma d’obtenir béns
públics globals, com un me-
di ambient més equilibrat,
uns fl uxos migratoris menys
esperonats per la pobresa
extrema i una provisió d’ali-
ments segurs i de qualitat.
Actuarem pensant en el dret
de tots els éssers humans a
menjar cada dia o, com a la
cimera de Roma, ens queda-
rem en bones paraules?
Cues a Bangla Desh per comprar arròs subvencionat per afrontar la crisi.
© E
FE /
Cézaro
De L
uca
© E
FE
/ A
bir A
bd
ullah
17
14-19 CAT.indd 1714-19 CAT.indd 17 11/8/08 08:36:0211/8/08 08:36:02
2020
INUNDACIONS A L’ÍNDIA6-8 de juliol de 2007
6 milions de persones afectades
LA TEVA ACCIÓ ÉS VITALGràcies a la teva col·laboració podem intervenir sempre que es produeix una catàstrofe
natural. No importa si és un huracà o un terratrèmol, sigui a la Xina o a Bolívia. Allà
anem per ajudar les víctimes des del primer moment. Un exemple de la nostra
capacitat de reacció el podem trobar l’estiu de l’any passat, quan vam respondre
gairebé simultàniament a quatre emergències totalment diferents, sense deixar
d’atendre les poblacions que havien patit altres desastres durant els mesos anteriors.
Formar part d’Oxfam Internacional i tenir ofi cines pròpies als països afectats va ser de
gran ajuda, entre altres factors perquè una part important dels nostres equips estan
formats per persones autòctones que coneixen molt bé el terreny. Aquest és el balanç
de la nostra actuació.
Text: Servei de Redacció
AC
CIÓ
HU
MA
NIT
ÀR
IA
INCENDIS I SEQUERA AL PARAGUAI12 de setembre de 2007, el Govern
declara l’emergència nacional
65.000 famílies estan en situació
crítica en haver perdut els seus
conreus
Inici de la resposta: el 9 de juliol ja estàvem in situ avaluant els danys.
Què vam fer: vam proporcionar un refugi segur i aigua potable a
les famílies que es trobaven en una situació més crítica. Per garantir un bon
ús de l’aigua, vam repartir galledes per conservar-la en bones condicions i clor
per desinfectar-la. La promoció de la salut i la higiene també va ser una de les
nostres prioritats, a través de la construcció de pous i latrines, acompanyada de
campanyes de sensibilització a més de 250 pobles.
Zona d’actuació: als districtes més afectats dels Estats de Bengala Occidental
i Orissa.
Cost de la intervenció: 263.744 euros.
Benefi ciaris: 24.709 famílies. De manera indirecta també se’n van benefi ciar
34.869 famílies més.
Organitzacions implicades: Oxfam Gran Bretanya va liderar l’actuació. A més a
més, hi vam col·laborar Intermón Oxfam, Oxfam Canadà i Oxfam Alemanya. Com
sempre, vam comptar amb la participació de les organitzacions locals sòcies.
bon
l
© I
an B
ray/O
xfa
m G
B
© Mani Kumar / Oxfam GB
© OCRC / IO
20-21 CAT.indd 2020-21 CAT.indd 20 11/8/08 08:38:1611/8/08 08:38:16
2121
HURACÀ FÉLIX A NICARAGUA4 de setembre de 2007
175.000 persones afectades
EMERGÈNCIES ‘ARA’Després del pas d’un huracà, els camins queden inhabilitats i és difícil accedir a la població afectada. Superar els múltiples obstacles que sorgeixen quan es produeix un desastre natural fa que aquest tipus d’intervencions siguin molt costoses. D’un dia per a un altre, hem de donar una resposta ràpida i efi caç. I ho hem de fer sense desatendre les altres emergències que segueixen actives. En aquest context, tu hi pots fer molt. Com els teus amics, familiars i veïns.
Informa’t de les emergències que AVUI et necessiten a: www.IntermonOxfam.org/emergencies
Inici de la resposta: una setmana després vam
començar la missió exploradora per veure l’estat
de la qüestió.
Què vam fer: inicialment vam distribuir kits
d’aliments per superar el període d’inseguretat
alimentària fi ns a la pròxima collita. Després,
vam repartir llavors i eines perquè les famílies
afectades almenys poguessin conrear per a
l’autoconsum. A més a més, vam treballar
perquè les comunitats benefi ciàries tinguessin
accés a l’aigua en quantitat i qualitat sufi cient.
Zona d’actuació: a nou departaments afectats
pels incendis i la sequera.
Cost de la intervenció: 681.384,92 euros
Benefi ciaris: 3.557 famílies.
Organitzacions implicades: vam treballar
juntament amb els nostres socis al terreny.
TERRATRÈMOL AL PERÚ15 d’agost de 2007500.000 persones afectades
Inici de la resposta: dos dies després, ja havíem enviat personal
nostre per avaluar la situació.
Què vam fer: en una primera fase, vam repartir aliments i
aigua potable a la població més afectada pel pas de l’huracà i
vam promocionar l’adopció de pràctiques adequades d’higiene
i sanejament per evitar que es propaguessin certes malalties.
Posteriorment, vam rehabilitar pous i latrines i vam instal·lar
dipòsits per recollir l’aigua de la pluja. També vam repartir llavors
i vam ajudar a millorar les tècniques d’emmagatzemament
d’aquestes per assegurar que n’hi hagi sufi cients per al pròxim
cicle agrícola.
Zona d’actuació: a la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord
(RAAN), directament danyada per l’huracà, i també al
departament de Jinotega, que va patir intenses pluges.
Cost de la intervenció: 801.931,60 euros.
Benefi ciaris: 4.515 famílies.
Organitzacions implicades: la intervenció es va fer en
col·laboració amb les organitzacions locals sòcies.
Inici de la resposta: en menys de 24 hores érem al terreny.
Què vam fer: durant els primers dies ens vam centrar en la provisió
d’abric i refugi temporal a les famílies afectades. En la fase de
postemergència, ens vam encarregar que els agricultors, el col·lectiu
més castigat, accedissin a aliments i tinguessin recursos per tornar
a conrear. També vam rehabilitar sistemes d’aigua, vam construir
latrines i vam promoure la creació de comitès d’aigua a les
comunitats danyades. Paral·lelament, es va portar a terme un treball
d’informació, educació i comunicació.
Zona d’actuació: a la província de Chincha, la més perjudicada no
solament pel seu nivell de destrucció (un 79%) sinó també per la
presència d’un alt percentatge de petits agricultors afectats que
depenien de prestadors i mútues de crèdit agrícola.
Cost de la intervenció: 935.725,25 euros.
Benefi ciaris: 14.000 persones.
Organitzacions implicades: vam actuar amb Oxfam Amèrica
i organitzacions locals amb les quals ja treballàvem.
é am
In
c
d
Q
d
Els comptes clars: baixa els informes
d’aquestes quatre emergències a
www.IntermonOxfam.org/emergencies
>>© OCRC / IO
© D
avid
Viñ
uale
s /
IO
© Marilise Turnbull / IO
20-21 CAT.indd 2120-21 CAT.indd 21 11/8/08 08:38:3411/8/08 08:38:34