waldorf
TRANSCRIPT
Curs 2011-2012Universitat de les Illes Balears
GEDIEducació Infantil
“Projecte Escoles
Waldorf”
Alumnes: Blázquez Martínez, Nuria Bonet Pachón , Ana
Cardona Prats, Marga López Torres, Natàlia
Curs: Tercer de Grau d’Educació Infantil
Professor: Maria Antònia
Assignatura: Estratègies d’intervenció educativa II.
Eivissa, 17 de Gener de 2012.
ÍNDEX
1. Elecció i definició del projecte...................................... 3
1.1. Argumentació i tria del tema.
1.2. Activació de coneixements previs.
1.2.1. Què sabem?
1.2.2. Quins dubtes se’ns plantegen?
2. Concreció i planificació del projecte........................... 4
2.1. Valoració de la viabilitat i eficàcia de les accions.
3. Diari de les sessions, planificació, temporització i
desenvolupament de les tasques.................................. 6
3.1. Primera sessió.
3.2. Segona sessió.
3.3. Tercera sessió.
3.4. Quarta sessió.
3.5. Quinta sessió.
3.6. Sisena sessió
4. Avaluació ...................................................................... 16
5. Reflexions finals ........................................................... 17
2
1.- ELECCIÓ I DEFINICIÓ DEL PROJECTE
ARGUMENTACIÓ I TRIA DE TEMA
Pel que fa a la tria del tema, primerament dir que desprès d’haver observat uns
vídeos a classe envers diferents metodologies (Waldorf, Montessori, Loczy, Escola
Xantala...) ens va sorgir la idea de treballar el nostre projecte envers el dubte que ens
suscitava la llibertat i l’autonomia dels infants dins l’escola.
Una vegada ens vam posar a debatre i posar les nostres idees en comú envers el
dubte escollit, va sorgir una conversa relacionada amb els vídeos que vam observar a
classe. En especial, vàrem centrar-nos en el vídeo de les Escoles Waldorf ja que ens va
suscitar molt d’interès pel fet que no tenim molta informació i que a la nostra illa no hi
ha presència d’aquest tipus d’escoles que segueixin aquesta filosofia.
A conseqüència d’això vam decidir canviar el tema escollit inicialment per
centrar-nos a investigar sobre les “Escoles Waldorf” i la seva dinàmica de treball.
ACTIVACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS
Què sabem?
- És una escola amb un ambient familiar
- Es té molt en compte les necessitats i els interessos dels infants
- Treballen amb materials i ambients naturals
- Els infants són els protagonistes dels seus propis aprenentatges.
- Les emocions juguen un paper important en el dia a dia dels infants.
- Experimenten a partir dels seus sentits per tal d’adquirir experiències vivencials
i significatives.
- Els agrupaments són minoritaris.
3
Quins dubtes se’ns plantegen
- D’on i de qui va sorgir la idea de crear aquesta metodologia i aquest nou
moviment? A quina època?
- Els mestres necessiten uns coneixements específics per poder treballar en
aquestes escoles?
- Com es formen els grups? Són homogenis o heterogenis?
- Quins horaris tenen?
- La ubicació del centre es pot donar a qualsevol espai?
- Organització i ambientació de l’escola en la seva totalitat (aules, espais comuns,
pati, menjador...)
- Les famílies participen? De quina manera?
- Trobem moltes escoles Waldorf al nostre país?
- Quins trams d’edat trobem en aquestes escoles?
- Si segueixen el currículum: Cóm aborden els diferents continguts a treballar?
- Quin tipus d’organització jeràrquica tenen establerta a aquestes escoles?
- Quines característiques pedagògiques utilitzen per treballar el dia a dia a les
escoles? És a dir: cóm treballen els continguts durant el curs escolar?
- Quin és el rol de l’educadora?
- Quins tipus de materials utilitzen?
2.- CONCRECIÓ I PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE
Per tal de poder fer un treball complet i rigorós ens hem plantejat una sèrie de
passes, per tal d’organitzar-nos i conduir la nostra feina de manera lògica i estructurada.
La nostra planificació és la següent:
1º Reflexionar sobre quins recursos tenim per dur a terme el projecte; és a dir: D’on
cerquem la informació.
4
2º Recerca d’informació i recollida de documentació bibliogràfica i per Internet.
3º Contactar via mail amb diferents escoles Waldorf al nostre país.
4º Reunir-nos amb una persona propera a nosaltres que estudia el màster d’educació a
Waldorf.
5º Recull i posada en comú de la informació estreta.
6º Fer una tria de la informació requerida per tal de poder respondre als nostres dubtes.
7º Respondre els nostres dubtes inicials.
8º Aquesta nova informació ens suscita altres nous dubtes?
9º Conclusió i cloenda.
VALORACIÓ DE LA VIABILITAT I EFICÀCIA DE LES
ACCIONS.
En un principi creiem que els dubtes sorgits en relació al tema escollit són
viables de resoldre, ja que tenim a la nostra disposició un ampli ventall de recursos als
que accedir per poder cercar la informació requerida.
Així i tot ens hem plantejat una sèrie d’hipòtesis o dubtes de sí serà eficaç la nostra
recerca d’informació:
- En referència a les preguntes realitzades per mail a les diferents escoles Waldorf
El personal docent estirà obert a respondre els nostres dubtes amb gust i cura?
- Serà la persona de referència la que ens contesti a les qüestions?
- Podrem extreure suficients recursos bibliogràfics a les diferents biblioteques de
la nostra illa?
- En referència a la bibliografia extreta Serà suficient, adequada i funcional per
a poder extreure la informació que necessitem per respondre els nostres dubtes?
- Serà necessari extreure més informació per altres vies, com per exemple via
Internet per poder compaginar i contrastar la informació obtinguda?
- Serà suficient i de qualitat la informació que trobem mitjançant tots els recursos
esmentats anteriorment?
5
- En referència a la persona entrevistada Ens voldrà transmetre de bon gust les
seves experiències i coneixements envers la metodologia Waldorf?
3.- DIARI DE LES SESSIONS, PLANIFICACIÓ, TEMPORITZACIÓ
I DESENVOLUPAMENT DE LES TASQUES.
Primera sessió:
Aquesta primera trobada ens servirà per debatre, reflexionar i posar en comú les
inquietuds que cada una de nosaltres té en referència al projecte. Ens hem sorprès de
que a cada un, li interessava tractar el tema d’investigació d’algun tipus de metodologia
que es basés en l’activitat autònoma i lliure per part dels infants dintre l’escola. Una de
les que més curiositat ens ha suscitat ha estat la metodologia Waldorf, ja que, com hem
esmentat anteriorment, no hi ha cap centre educatiu d’aquesta tipologia a la nostra illa.
Una vegada hem acabat la nostra xerrada i posada en comú, ens hem centrat en
començar a redactar aquestes idees, estructurar i organitzar les tasques per a la bona
evolució del projecte, a la vegada que ens hem posat en contacte amb una persona
coneguda, estudiant del postgrau d’educació infantil Waldorf.
Abans de finalitzar la trobada ens hem organitzat els dies i les hores de treball, a
la vegada que ens hem distribuït les tasques en referència a on cercar, cada una de
nosaltres, la informació. Anirem de forma individual a la biblioteca més propera a la
nostra casa, mentre una altra s’encarregarà d’investigar mitjançant Internet.
Hem decidit posar com a data límit per reflexionar i exposar la informació que
cadascuna ha trobat, la tercera sessió.
Segona sessió:
Durant aquesta sessió elaborarem una enquesta on plantejarem de forma
coherent i organitzada aquells dubtes que ens sorgiren; per poder enviar-la a les
diferents escoles i centres educatius Waldorf.
El següent pas serà realitzar el guió per a seguir a l’entrevista que li farem a la
persona estudiant d’educació Waldorf. Tant l’enquesta enviada a les escoles Waldorf
6
com l’entrevista realitzada a la persona estudiant es trobaran descrites a les següents
sessions
Tercera sessió:
Posada en comú del recull d’informació estriada als diferents llibres i pàgines
webs trobades i realització de la enquesta a fer a una al•lota que coneixem que està
cursant avui dia el postgrau d’educació a Waldorf.
Una de les coses que ens va sobtar va ser que no vàrem trobar cap mena
d’informació a les biblioteques on anàrem a investigar; tot i que visitarem les més grans
i importants de l’illa; per tant tot el recull d’informació obtinguda prové de les enquestes
als professionals, a la persona estudiant i de les pàgines webs trobades per nosaltres i
recomanades pels professionals enquestats.
A continuació detallarem les preguntes i dubtes que teníem envers aquesta
metodologia, amb les respostes que hem pogut obtenir gràcies a la informació donada
per alguns dels centres educatius enquestats, per l’estudiant d’educació Waldorf i altre
informació trobada via internet.
- D’on i de qui va sorgir la idea de crear aquesta metodologia i aquest nou
moviment?
La pedagogia Waldorf va ser creada per l’arquitecte, filòsofs i pedagog austríac
Rudolf Steiner (1861 – 1925) a partir d’un profund coneixement del Ser Humà.
Actualment existeixen més de 2000 centres educatius per tot el món. Les escoles
Waldorf estan reconegudes en la majoria de països d’Europa com escoles de prestigi per
la seva qualitat pedagògica i pel seu nivell del personal docent.
És una educació del nen i del jove cap a la llibertat, dins d'una contínua renovació de
la societat. La idea d'utilitzar l'art d'educar com fonament d'una verdadera renovació
social, és present sempre en la pedagogia Waldorf.
Aquestes escoles, no pressionen el nen amb exàmens i exigències de rendiment, sinó
que fomenten el desenvolupament cooperatiu basat en l'èmfasi de la individualitat.
7
- Els mestres necessiten uns coneixements específics per poder treballar en
aquestes escoles? Els mestres han de tenir formació en pedagogia Waldorf (curset de
postgrau d’educació infantil i de màster per a primària). Un requisit afegit per a cursar
aquest postgrau o màster, han de tenir la titulació de mestre d’educació infantil o
primària.
- Com es formen els grups? Són homogenis o heterogenis? Els grups classe en
infantil són heterogenis (es barregen diferents edats), i són d’uns 25 nen/es, però pel que
fa a educació primària els grups funcionen com qualsevol altre escola.
- Quins horaris tenen? Els horaris varien per a cada escola; sent el requisit comú
per a totes les escoles una el nombre d’hores lectives, les quals les marca la llei.
- La ubicació del centre es pot donar a qualsevol espai? Sí, hi ha centres urbans
i d’altres situats al medi natural; encara que tant per unes com per les altres la
metodologia segueix cercant la comunicació i vincle amb la natura.
- Organització i ambientació de l’escola en la seva totalitat (aules, espais
comuns, pati, menjador....) Segons el creador, l'educació ha de dur-se a terme com un
obrar artístic, en un ambient lliure i creador. Bàsicament durant el jardí d'infància es
desenvolupa un aprenentatge sensorial a través del joc en un entorn càlid i matern. Pel
que les aules estan condicionades per afavorir aquest ambient (color de les sembles,
decoració, espai, zones…).
- Les famílies participen? De quina manera?
El funcionament ha de basar-se en una amistosa col•laboració entre mestres i
pares ja que els alumnes seran sempre el centre de tota l'activitat.
Les escoles Waldorf són escoles lliures, formades exclusivament "pel treball
conjunt i col·legiat dels professors i per l'estret contacte i participació dels pares que
formen part de l'Associació de pares i mestres, que col·laboren en l'administració de
l'escola i participen en el procés educatiu i formatiu dels escolars".
Un vincle de confiança recíproc entre pares i mestres es treballa intensament en
reunions periòdiques, visites a les cases dels nens i en el treball comú per l'escola.
Aquesta particularitat no porta a la formació de "ghettos", sinó més aviat al contrari, ja
8
que a més dels llaços que s'estableixen amb institucions públiques o privades, la relació
pares-mestres i el coneixement, per part d'aquests últims, dels factors sociològics de
l'entorn fan possible el "pont" entre escola i societat.
- Trobem moltes escoles Waldorf al nostre país? A Espanya hi ha gairebé una
vintena d'iniciatives Waldorf que formen part de l'ASSOCIACIÓ DE CENTRES
EDUCATIUS WALDORF D'ESPANYA.. A més, hi ha projectes per crear nous centres
d'educació infantil i primària a Oviedo, Girona, València, La Corunya, Segòvia, Cadis,
Màlaga, Granada...
- Quins trams d’edat trobem en aquestes escoles i quines són les seves
característiques?
o El jardí d’infància (3/6-7 anys). No s’aconsella abans dels tres anys, ja que
abans d’això el nen ha d’estar en contacte amb la mare per desenvolupar en el nen la
confiança i seguretat respecte al món que el rodeja. Aquesta etapa és pur moviment, per
lo tant necessita un ambient on es pugui expressar aquest moviment sense cap tipus de
repressió. És per això que el joc lliure pren el paper més significatiu, ja que representa el
context des de el que té l’oportunitat de plasmar les seves pròpies vivències i
necessitats.
En el jardí d'infància els nens d'entre tres i sis anys estan junts. D'aquesta manera els
petits aprenen dels grans i saben esperar al que no poden fer perquè encara no dominen.
Els grans aprenen a ser tolerants. Tots junts aprenen a ser sociables.
o Primària (de 6/7 a 13/14 anys). A partir del segon septenni les assignatures
bàsiques (ciències naturals, literatura, història, matemàtiques, etc.) s'ensenyen en blocs.
Això vol dir que les dues primeres hores educatives es dediquen a una sola assignatura
durant 4 setmanes seguides, permetent així la immersió profunda dels continguts sense
corts que puguin limitar el seu aprenentatge. La pedagogia té en compte el procés de les
lleis còsmiques que regeixen la Naturalesa i a l'Ésser humà per extensió. El canvi
d'assignatura cada 4 setmanes està relacionat amb el canvi del ritme lunar. A primera
hora del matí es practica la eurítmia (art que ve a satisfer l'afició natural del nen pel
moviment). Seguidament es realitzen les classes que exigeixen més estimulació cefàlica
(les assignatures bàsiques). Després de l'esbarjo vénen les assignatures que estimulen la
voluntat com l'activitat artística o les que necessiten repetició constant com a música 9
(que té un paper gairebé primordial), esport, ceràmica, malabars, pintura, costura,
dramatització... Es busca sempre l'equilibri entre les activitats cognitives, artístiques i
tecnicopràctiques.
o Secundaria (a partir de la pubertat). En aquesta etapa s'aplica una didàctica que
motiva la cerca del coneixement i exercita el pensament i el judici autònom dels
alumnes adolescents. . L'alumne aprèn a ser autònom i el professor, més que un mestre
és un professional investigador de la realitat digne d'emulació. S'augmenta el programa
curricular amb el coneixement d'oficis com; construcció, sabateria, cuina, fusteria,
electricitat, jardineria... La classe es tanca amb una narració, conte, llegenda, rondalla...
a través dels quals el professor té l'oportunitat de transmetre valors humans
- Quin tipus d’organització jeràrquica tenen establerta a aquestes escoles?
A les escoles Waldorf no existeixen els directors ni cap jerarquia. Això implica
que no estiguin organitzats i que cada professor sigui responsable de l’evolució de la
seva classe i durant els set primers anys els infants estrenyen les seves relacions amb el
mateix professor-tutor.
En una Associació sense ànim de lucre, autogestionada per pares i mestres i amb
una intenció comuna a aconseguir el "millor" en l'educació dels seus fills, seria difícil
no trobar la "llei" que ha de manifestar-se en aquesta parcel•la: La vida econòmica ha de
viure en la solidaritat o fraternitat. Com aconseguir aquesta solidaritat? Cada escola
busca la fórmula més adequada, doncs en alguns països aquests centres estan
subvencionats per l'Estat. No obstant això, un principi fonamental és que cada família
participi i fixi la seva "quota" segons les seves possibilitats econòmiques.
- Quin és el rol de l’educadora?
El paper de l’educadora és realitzar activitats quotidianes tals com bugaderia,
jardineria, elaboració de pa, cuidar-se’n de l’hort, alimentar als animals, etc. Mentre ella
realitza la funció, el nen té l’oportunitat i mai l’obligació de participar-hi.
Els mestres eduquen i ensenyen incloent en les seves classes els elements
intel•lectius, artístics i pràctic-manuals. En les seves reunions setmanals de claustre
sotmeten el seu treball a una profunda anàlisi en una permanent formació i renovació
professional.10
Cap nen pot ser educat correctament ni desenvolupar-se d'acord amb les seves
tendències innates, si qui li educa no comprèn la seva naturalesa i condicions
particulars. Es cometen molts errors en el tractament i educació dels nens perquè
veritablement no es coneixen els temperaments i com tractar-los.
Es descriuen quatre temperaments bàsics dels quals presentem alguns trets:
1. Melancòlic (relacionat amb l'element terra). : Analític; Crític; Pessimista.
2. Flemàtic (relacionat amb l'element aigua): Tranquil; Diplomàtic; Ociós
3. Sanguini (relacionat amb l'element aire): Vivaç; Necessita de la gent;
Indisciplinat
4. Colèric (relacionat amb l'element foc): actiu; Voluntariós; Iracund
En cadascun de nosaltres s'alberguen els quatre temperaments, donant-se tot
tipus de combinacions, però amb el predomini d'una d'elles. Això determina la
influència que exerceix cada persona sobre si mateixa i sobre el seu context existencial.
Per això, en funció del seu temperament, es tracta a cada alumne. Mai es desatén a
aquest fet, ja que seria un intent d'eliminar la seva manifestació temperamental tractant
de convèncer-li o obligar al fet que es "domini", doncs es tracta de forces que necessiten
trobar una sortida i que només arriben a transformar-se en funció del seu ritme natural.
- Quin tipus de material utilitzen?
En la Pedagogia Waldorf totes les joguines són de materials naturals i la majoria fets
per les mateixes educadores. Això permet identificar diferents textures, temperatures,
olors, sons… D'aquesta manera aprenen a ser més sensibles. La nina bellament acabada
comprada en una jugueteria, amb l'expressió facial predeterminada és un impediment
per acompanyar l'estat anímic del nen i desenvolupar la seva fantasia.
El nen viu amb summa susceptibilitat les seves impressions sensorials. La cura
d'aquestes impressions implica, alhora, la cura de la vida anímica i la consolidació de la
personalitat d'un cos sa. Amb els materials naturals tots els sentits entren en acció, tal
desplegament de percepcions no s'aconsegueix amb joguines de plàstic. El que
exteriorment no està complet és necessari completar-ho interiorment. I aquesta activitat
interior de la fantasia és essencial. Per a la capacitat d'imaginació dels nens petits, el
11
millor seria que creixessin en un ambient en el qual les úniques joguines que tinguessin
al seu abast fossin d'escorça d'arbre, nines fetes a mà de fusta o de drap i llana.
- Utilitzen llibres de text?
L'ensenyament es realitza sempre sense llibres de text normalitzats, perquè seran els
alumnes els qui elaborin els textos a través dels seus propis quaderns de classe. Es
fomenta l'entrenament en la recerca d'informació, però tots els treballs han de presentar-
se escrits a mà i il·lustrats amb dibuixos, taules… Això no vol dir que no s'utilitzin les
noves tecnologies, sinó que es racionalitzen i dosen en funció de cada grau i cuidant no
exagerar l'ús de les mateixes.
La característica principal en aquesta etapa és l'educació estètica amb un
aprenentatge a través de l'art i de la bellesa. A més, no hi ha exàmens sinó una avaluació
contínua i els alumnes tenen, durant aquest septenni, sempre el mateix professor.
Quarta sessió:
En aquesta quarta sessió hem analitzat la informació rebuda per part de les
diferents escoles a les quals vàrem enviar un qüestionari. Hem de dir que la participació
per part d’aquestes escoles ha estat bona i atenta, encara que no ens han pogut resoldre
tots els dubtes que ens havíem plantejat, ja que vàries escoles ens han contestat que lo
millor seria posar-nos en contacte amb aquells centres més propers a la nostra illa i
visitar-los a Palma de Mallorca.
Les respostes varen ser les següents (descrites aquí de manera literal) :
* Els mestres han de tenir formació en pedagogia Waldorf (curset de postgrau
d’educació infantil i de màster per a primària), una vegada han cursat els estudis de grau
d’educació infantil o primària.
* Els grups classe en infantil són heterogenis (es barregen diferents edats), i són d’uns
25 nen/es, però pel que fa a educació primària els grups funcionen com qualsevol altre
escola.
* L’horari al nostre centre és de 9-15h. En primària tenim 5 hores lectives i la resta
d’hores són destinades a estones de pati i pels àpats. Hi ha assignatures, però els
continguts es donen d’una forma totalment diferent. Les hores lectives les marca la llei.12
* Les ensenyances de les matèries intel·lectives (matemàtiques, les diferents llengües,
ciències socials i ciències naturals) es treballen durant 2 hores diàries (a primera hora
del matí, ja que estan més concentrats) durant 4 setmanes seguides per veure tot el
currículum de l’any en la matèria. Desprès, segueixen assignatures artístiques -2 hores- i
altres 2 hores de matèries en l’àmbit tecnològic i manual.
* El nostre centre és rural, però també es troben totalment de caire urbà, encara que es
cuiden molt l’entorn exterior i es procura que hagi relació directa amb la natura. Hi ha
més de 3000 centres escolars Waldorf en tots els continents i amb situacions socials,
culturals, econòmics molt diferents.
* L’organització i ambientació són molt pròpies de la pedagogia i complexes d’explicar,
per lo qual os remet a la bibliografia ja que es tracta d’aspectes comuns a totes les
escoles Waldorf. Respecte a aquesta darrera pregunta, un altre escola ens va respondre
que com qualsevol altres escola, respectant els espais que necessiten els infants i
alumnes per desenvolupar-se.
La resta de centres educatius als que vàrem escriure ens varen contestar donant-
nos els següents contactes: Sa llavor, Waldorf Mallorca, Centros Waldorf
Cinquena sessió
En aquesta sessió vàrem realitzar l’entrevista amb una jove estudiant del
Postgrau de títol propi d’escoles Waldorf a Barcelona. Té 25 anys i l’any passat va
acabar els estudis de Magisteri d’educació Infantil, cursats a Granada.
El recull d’informació d’aquesta entrevista va ser obtinguda mitjançant una
gravació de veu; fet que li permetia poder expressar-se millor i de forma més
espontània, així com tenir la possibilitat de tornar a sentir la gravació per tal de
transcriure el text sense perdre cap detall.
La resolució de l’enquesta és la següent:
Quin és el motiu pel qual et vares decantar a realitzar el postgrau d’escoles
Waldorf? A través de les pràctiques realitzades al finalitzar la carrera vaig vorer el
mètode que tenien a l’escola i em va interessar molt les pedagogies alternatives, ja que
13
jo anava cercant qualque cosa diferent al que normalment estem avesats al vorer en les
escoles.
Quants alumnes realitzeu aquest postgrau?, Quin és el rati de dones i d’homes?
Som uns 30, dels quals la majoria som al·lotes. Tan sols tenim 2 nois. El motiu
possiblement sigui perquè Educació Infantil és una carrera a la qual es dediquen més les
dones.
Et va resultar molt complicat trobar aquest postgrau? Per ser francs, aquest
postgrau el vaig trobar per casualitat. Jo em trobava llegint la revista Educación Infantil,
i dins d’aquesta hi havia un article envers les pedagogies alternatives. En aquests, es
donaven unes pàgines web. A través d’aquestes vaig trobar una web amb un plaç
d’inscripció per realitzar aquest postgrau a Barcelona. Va ser com si hagués caigut del
cel.
Una vegada començat, quines sensacions ens podries transmetre més rellevants
sobre la pedagogia Waldorf? La veritat que és una sensació rara ja que són pedagogies
alternatives molt enfocades a la llibertat del nen i de l’expressió, per tant, és totalment
diferent al que estem avesats a vorer. Les sensacions al principi són : on m’estic ficant,
veuràs per on sortirà això... però el dia a dia et va fent vorer que no és tant esbojarrada
la idea i que pot resultar molt factible i eficaç si podem implantar qualque semblant a les
escoles d’avui en dia.
Penses que la formació rebuda durant el postgrau serà d’utilitat i suficient per a
treballar dintre d’aquest àmbit? A veure, per lo vist en lo que és la pedagogia
Waldorf, al ser un postgrau propi, que no és públic, té la seva escola de formació.
Trobem el màster que són 3 anys (especialitzant i aprofundint) i el postgrau que és un
any (és una presa de contacte però que també et prepara per exercir a una escoleta
Waldorf).
Aquí a Eivissa estaria molt bé tenir-ne una escola Waldorf. Moltes vegades ho he pensat
en crear-ne una o de donar-ho a conèixer a ciutats que encara no està implantat. En
moltes parts del món (Amèrica, Europa ... ) és conegut i està normalitzat. A Espanya es
troba a moltes ciutats també.
14
El que sí se és que a Eivissa hi ha una escoleta que treballa per la pedagogia verda.
Els professors que imparteixen el teu postgrau, se’ls veu impregnats i
familiaritzats amb aquesta pedagogia? La veritat és que hi ha de tot, la resposta és
que si, però hi ha professors que estan més motivats que altres. Hi ha alguns que venen
de les escoles de Barcelona i tenen molt bona energia i vibracions i desprès hi ha uns
altres que venen de Madrid que tenen una forma d’expressar-se molt més propers i
menys utòpics.
Penses que els aprenentatges adquirits i apressos, llavors seran els mateixos que
podràs aplicar una vegada estiguis treballant? Potser, no siguin exactament els
mateixos però si que m’agradaria posar-los en pràctica… També depèn d’on acabi
treballant, si és una escola o escoleta Waldorf clar que els posaré en pràctica, però si pel
contrari és un centre comú intentaria aplicar els aspectes més importants.
Penses que aquesta es la metodologia mes correcta per treballar amb els infants, o
combinaries trets d’aquesta amb altres metodologies? A dia d’avui, no hi ha una
metodologia que sigui millor respecte a les altres. Sabem que hi ha unes amb les que els
infants es senten millor o pitjor, més còmodes o feliços realitzant-les. En aquest cas, la
pedagogia Waldorf és una metodologia que tracta en la seva majoria a infants que no
s’han pogut adaptar molt bé a un altre tipus d’escoles i que aquí troben el seu lloc. Però,
personalment penso que tenint en compte el grup que tens a classe, les seves necessitats,
els seus problemes, ritmes,,, has d’enfocar la teva forma d’actuar. La pedagogia
Waldorf cobreix molt bé moltes necessitats i respecta els ritmes dels petits, així que, si
la combinem alguns aspectes amb alguns mètodes pot sortir un bon resultat.
Penses que la construcció d’una escola Waldorf en una zona com Eivissa, on no es
troba cap escola d’aquesta metodologia, rebria l’acceptació per part de la
població? Jo penso o vull pensat, que sí, ja que és un moviment que en gran part
d’Europa, sobretot a Alemanya i en Amèrica és molt conegut i s’està normalitzant. Aquí
a Espanya hi ha pocs centres propis col·laboradors però no tenim potser encara la ment
tan oberta o la predisposició de deixar a un costat els comentaris i prejudicis del veí a un
costat...
Perquè per exemple: 15
- Qui de nosaltres coneix alguna família que no es preocupin perquè el seu fill
amb l’edat de 5 o 6 anys no sàpiga encara ni escriure ni llegir tan sols un poc?
- Qui de nosaltres coneix a alguna família que el fill porta milers de fitxes i sap
escriure i llegir 3 frases del seu quadernet i els pares d’aquest estan
orgullosíssims i no paren de recomanar la seva escola?
Vull dir que és difícil acceptar un col·legi que no té el propòsit de ser el millor en
formar als infants a nivell de conceptes i continguts.
Aquest tipus de pedagogia aposta pel desig de l’infant, respectant els seus ritmes,
donant-li molta importància al moviment, a l’expressió artística i treballa a través de la
imitació. És en la seva essència, una pedagogia molt “rústica” (pels materials i la forma
de realitzar les activitats al llarg del dia) però no tradicional. Per tot això, a la gent li
costa acceptar-ho però amb el resultat ho acabarien normalitzant, espero.
Sisena sessió:
En aquesta sessió hem realitzat l’avaluació i conclusió del projecte.
4.- AVALUACIÓ
En referència a tot el que hem après, podem dir que hem descobert i profunditzat
envers aquesta metodologia, encara que així mateix, hi ha aspectes que encara no ens
queden massa aclarits. Això és així ja que pensem que al ser una escola de caire tan
lliure, no treballa mitjançant unes directius establertes com a mètode de treball, cosa que
ens ha dificultat fer una síntesi clara i precisa d’aquesta metodologia.
Tota la informació obtinguda queda reflectida al llarg del treball, però
específicament a dues sessions, la tercera i la cinquena. Hem de dir, que hem adquirit
coneixements al llarg de tot el projecte, és a dir, des del primer dia de la visualització
del vídeo a classe fins l’últim moment.
Pel que fa al desenvolupament d’aquest projecte dir que hem trobat en falta
poder posar-nos en contacte directe amb professionals d’aquest moviment pedagògic.
Al igual que trobar informació bibliogràfiques a les diferents biblioteques de l’illa.
Quant a la nostra organització hem de dir que ens sentim satisfetes ja que ens
hem sabut administrar tant el temps com les tasques a desenvolupar. 16
En referència al producte final, podem dir que hem obtingut un recull d’informació
ample i molt interessant, però que sentim que encara ens faltaria poder experimentar i
viure de manera més directa aquest moviment pedagògic, per tal de fer un aprenentatge
més significatiu i enriquidor en quant a aspectes bàsics tals com la utilització dels espais
i l’ambientació escolar, els materials utilitzats, etc.
5. REFLEXIÓ
En aquest punt detallarem la nostra percepció i sentiments envers la pedagogia
Waldorf. La primera impressió que ens donen aquest tipus d’escoles és de calidesa,
d’atenció individualitzada i de cura personal envers els infants i les seves inquietuds i
motivacions pròpies. Una altre qüestió que ens ha agradat molt d’aquest moviment
pedagògic és la relació directa amb la natura i els animals, a més de la utilització de
material natural i gens esteriotipat. Creiem que tot això desenvolupa aspectes creatius i
estimulants de la imaginació.
Un altre factor a destacar positivament és la transmissió de valors com a eix
fonamental de la metodologia Waldorf, ja que contemplen amb molta atenció el
respecte, l’afectivitat, la col·laboració amb famílies, evitar el materialisme, etc.
En contraposició a tots els aspectes positius, hem de dir que en línees generals
ens ha semblat una metodologia un tant extremista pel que fa a aspectes envers els drets
i deures dels infants, ja que ens ha donat la impressió que drets en tenen molts i deures
pocs. A la vegada que també sentim que les relacions tan estretes entre famílies i
docents que es mantenen en aquestes escoles, pot provocar confusió entre els rols d’uns
i altres en els infants.
Respecte a la tria de material, encara que ens sembla positiu el emprar materials
naturals, pensem que són massa estrictes, ja que avui en dia hi ha molts recursos
materials que també són adequats pedagògicament per al joc dels infants.
Pel que fa a l’elaboració del projecte, hem de dir que ens ha agradat molt i ens
sentim satisfetes del resultat obtingut. Ja que hem sentit que és una forma de treballar
motivadora, que fa que ens impliquem en la recerca d’estratègies i recursos per arribar
17
al nostre propi aprenentatge. Encara que en algun moment ens haguem sentit frustrades i
bloquejades pel fet de no trobar respostes i la informació que requeríem en un primer
moment; però també ens ha fet veure que sempre hi ha camins per arribar a aconseguir-
ho.
18