1naxdia Reflexions secundària

setmana 8-1-2018

GA

BRI

ELISTE

S

PREGArock "De igual a igual " Pau Donés Persona soy Niña nací Para tener amigos Para vivir feliz En un mundo tranquilo Alegre y divertido Donde jueguen los niños Y poder sonreír Niña nací En Etiopía Aquí no hay golosinas Ni agua ni comida Me duele la barriga Ni ayer ni hoy comí No tengo medicinas Ni ganas de reír Ser un niño es lo que quiero No lo pido, es mi derecho Sonreír, jugar de nuevo Ser feliz, no tener miedo Ser un niño con escuela, Casa, amigos y juguetes En un mundo sin igual De igual a igual Eeee, oh, ohohoh…(4)

Nací en el mar En un barquito a la deriva A mi papa y mi mama Nunca más conocí Soy niña refugiada Sin juguetes ni casa La infancia la perdí La guerra fue la causa Mis libros son las bombas Las armas son mi escuela La paz un sueño roto El amor una promesa No pierdo la esperanza Cuando acabe la guerra De volver a mi casa Y por siempre ser feliz estribillo Somos tierra, somos paz Somos fuego, destino, verdad Somos sangre, hermanos, amigos Y en el tiempo andamos perdidos A pesar de nuestros defectos Algunas virtudes tenemos Somos ángeles, somos buenos Somos, somos lo que somos Eeee, oh, ohohoh…(4)

PERSONES Els compromesos: Iñaki Alegría No saps per què, però hi ha llocs que t'arriben a l'ànima i omplen la teva vida per sempre. Etiòpia és aquest lloc per a mi. Era resident de pediatria a l'hospital de Granollers, una ciutat als afores de Barcelona, quan vaig trepitjar per primera vegada Gambo. Encara no ho sabia, però la meva existència canviaria. Com resumir l'experiència allà? En aquell moment vaig escriure: "És una experiència increïble en tots els sentits i en tots els aspectes de la vida: mèdica, personal, humana i espiritual. Colpidor. Enlluernador. Il·luminant. Impactant. Inoblidable. Vinculant. Excepcional. Aquí comparteixen llit la vida i la mort. No podia dormir, tancava els ulls i veia el patiment de Ruziya, Abdulakim ... ". Un cop has posat nom propi als nens i nenes que moren de fam no pots romandre indiferent", vaig anotar en un tros de paper una de les tantes nits en les que no podia agafar el son. Tancava els ulls

i pensava en Mikaeli, Abdul ... En com estarien. https://elpais.com/elpais/2017/04/05/planeta_futuro/1491385106_868435.html

Avui, l’Iñaki és el director del hospital general rural de Gambo, dirigit pels missioners de la Consolatta (l’església catòlica d'Etiòpia), la ONG Levante en Marcha y la ONGD Alegría sin Fronteras, treballa amb pacients malalts de lepra, tuberculosi, o desnutrició infantil. Ell va tornar i s’hi va quedar. Com diu l’Iñaki: Tinc l'obligació de ser avui millor que ahir, per responsabilitat, perquè en depenen centenars de persones, la seva vida, el seu futur. Calen més paraules per plantejar-nos què vol dir “comprometre’s amb els altres”?

Dimarts 9 de gener

Dilluns 8 de gener

Compromís social: posar-se en la pell de l’altre (Empatia)

https://www.youtube.com/watch?time_continue=35&v=6PZi-l51EZ8

Vull agrair a Pau Donés (líder de Jarabe de Palo) la preciosa cançó que ens ha compost. Es tracta de la cançó "De igual a igual" una cançó que parlar del dret a ser nen, del dret a jugar, riure, somiar ... i ho fa a través de la història d'una nena a la Etiòpia rural, i un nen refugiat nascut al mar. "Nena vaig néixer ... a Etiòpia" Una melodia alegre, que ens transmet un missatge d'esperança i possibilitat de canvi abans les situacions dures. Alegría Sin Fronteras acaba de rebre una beca de l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària amb el projecte per combatre la desnutrició a la regió de Gambo, a la Etiòpia rural. Pau Dones ens ha compost i gravat aquesta cançó per ajudar a finançar aquest projecte. Et recomanem escoltar aquesta preciosa cançó. Iñaki Alegria

WITHIN me Meditació del compromís (el professor/a l’ha de llegir les frases aturant-se entre una i l’altra)

Posa't còmode / a, tanca els ulls i concentra't en la respiració. Nota com l'aire entra i surt lentament del teu cos. L'aire entra i surt. Fixa't en el ritme de la teva respiració. En els teus batecs cardíacs. En el pes dels teus braços i cames. Ara vull que et concentris en les següents afirmacions: Faci el que faci potser no he pogut fer més del que fet. He de deixar que els pensaments i les emocions vinguin quan vulguin i se’n vagin quan vulguin. Estaré com sigui però seré jo mateix, no trairé el que considero que és correcte fer i ho faré. El gran repte que faré és canviar la paraula "però" per la paraula "i". "Faria això però tinc por" per "faig això i tinc por". Sento les meves emocions tal qual i actuo com crec que he d'actuar. Triar sense donar raons per triar una o altra opció. Es requereix una elecció més que una decisió. Passar del comandament a les ganes. Agafo el compromís de despreocupar-me de l'ansietat i de ocupar-me de les coses de la vida. Trio viure la vida. Vull viure la vida..... A poc a poc torno a la meva respiració, al meu cos. Obro els ulls i segueixo amb les meves activitats.

setmana 8-1-2018

1naxdia Reflexions secundària

GA

BRI

ELISTE

S

Compromís social: posar-se en la pell de l’altre (Empatia)

PENSEM- hi El compromís individual a l'esforç grupal, això és el que fa funcionar a un equip, a una companyia o a una civilització.

Vince Lombardi. A poc a poc vaig veient que hi ha gent que fuig del compromís amb els altres. No em refereixo al compromís de causes grans, d'aquestes agafem totes les que existeixen i existiran, sinó al del tu a tu, on el que compta és l'altra persona, el meu tracte humà amb ella. Aquí fallem. Rebutgem propostes amb un simple missatge per WhatsApp, deixem d'acudir a compromisos amb altres persones avisant moments abans, en moltes activitats deixem de considerar la preparació i esforç que hi ha darrere dedicat per una altra persona ... Si hi ha alguna cosa general que donar suport, no ens falten forces per mostrar-nos, però si és particular, concret, amb una persona, ens entra més recel. Cal replantejar-s'ho, veure on està el nostre compromís i identificar l'important. Les causes globals “molen” i estan de moda. Moltes fan molt bé i ajuden a conscienciar-nos sobre temes importants. Però mentre això no ho portem al nostre dia a dia amb els del nostre voltant, la causa global serà una causa perduda per a nosaltres. Perquè mentre jo no canviï, m’impliqui i em comprometi amb els del meu voltant, quin sentit té ser l'abanderat de les causes globals? L'important hauria de ser les persones i el nostre tracte i compromís amb elles. Jaime Villanueva Durant aquest trimestre parlarem del compromís amb els altres; de l’empatia que vol dir posar-se en el lloc de l’altre, del mullar-se pels altres, una expressió que ens remet a l’acció y, finalment , intentarem canviar-nos el xip per tal de transformar el petit tros de món que ens correspon. Estiguis atent a les reflexions d’aquest trimestre: valen la pena.

Dimecres 10 de gener

RELATS El savi i el jove desencantat Li va confessar al savi que estava cansat. Havia començat amb gran força el seu voluntariat amb nens deficients mentals. S'havia entregat amb força i ara se sentia buit, sense ànim per continuar. L'ancià el va mirar amb simpatia i li va dir: - Ens passa que confonem entusiasme i compromís. L'entusiasme és com un foc de palles. S'encén amb gran força, però acaba de seguida. El va mirar als ulls i va prosseguir: - Ets jove i és normal que confonguis l'entusiasme amb el compromís. Contempla la vida. Ella t’assenyalarà el camí. Quan sàpigues quin has de seguir, has de comprometre't a seguir-lo amb constància. L'entusiasme és passatger. El compromís és per a tota la vida. Sé que als joves d'avui us fa por aquest "per a tota la vida". Però no dubtis que si et compromets amb el teu veritable camí, aniràs trobant les forces, els punts per refer-te, les persones que t’estendran la mà i t'ajudaran a seguir endavant ...

(adaptat del Rincón del Anacoreta) No t’arronsis davant els reptes, busca la teva força interior i contagia amb ella tot el que t’envolta.

Divendres 12 de gener

Dijous 11 de gener