71Revista trimestral de l'Escola Pia de Sabadell Juny 2014XERRAMECA

SSAANNTT JJOORRDDIIEELL DDIIAA DDEE LL''AAVVIICCAAMMIINNSS DDEE LL''EEXXIILLIICCLLOOEENNDDAA PPAASSTTOORRAALLPPSSIICCOOMMOOTTRRIICCIITTAATT AA PP33SSEETTMMAANNAA MMAATTEEMMÀÀTTIICCAA

1

SUMARI

1

INFANTIL 3

PRIMÀRIA 9

ESO 16

BATXILLERAT 22

PASTORAL 27

CPS 30

AMPA 31

ESCOLA 33

EDITORIALBenvolguts amics i amigues,

El curs 2013­2014 ja s’ha acabat, un curs apassionant al bell mig d’un momenthistòric apassionant, d’aquells que cal considerar com a claus en el devenir d’un país.Som immersos en un moment de canvis i de novetats, però també de neguits id’incerteses, que caldrà viure amb intensitat però també amb serenor i amb latranquil•litat que ens ha de donar a tots i a totes fer la feina ben feta.

Ja hem parlat en altres editorials del disbarat que suposa per a un país el fet depermetre que els jutges elaborin les lleis; i de la immensa pèrdua social i educativa que suposa trencarl’actual model d’immersió lingüística. Aquests atacs no són nous, s’han anat produint en el decurs delsdarrers tres segles i no ens han d’agafar de nou. I com que ja hem parlat d’aquest tema, dedicaré aquesteditorial a presentar­vos algunes novetats significatives de caire organitzatiu i pedagògic que veuran elseu naixement el proper curs.

La primera és que estem enllestint els darrers tràmits per a poder fer un intercanvi lingüístic en anglèsamb alumnat del Regne Unit. El durem a terme entre el nostre alumnat de 1r de batxillerat i els estudiants ifamílies de la localitat costanera de Clacton­ on­Sea (http://en.wikipedia.org/wiki/Clacton­on­Sea). Elsestudiants anglesos ens visitaran a cavall entre la darrera setmana de juny i la primera de juliol del 2015 iel nostre alumnat anirà a Clacton entre el 13 i el 17 d’octubre del 2014. Aquest intercanvi suposa trencaruna dificultat històrica del nostre centre: trobar una escola anglesa o irlandesa amb la disposiciónecessària per fer una activitat d’aquestes característiques amb una escola catalana. La raó és bensenzilla. La majoria d’estudiants de secundària britànics o irlandesos no cursen el castellà com a primerallengua estrangera; habitualment fan francès o alemany i, conseqüentment, no estan interessats en aquesttipus d’intercanvi. Però hem trobat un grup d’estudiants anglesos, d’una població situadaaproximadament a una hora per carretera de Londres que, en el marc d’un estudi sobre cultureseuropees, ens ha donat el vist­i­plau a aquesta activitat.

La segona i la tercera notícia fan referència a canvis organitzatius en el nostre model de batxillerat. Elsestudiants de 1r curs podran optar per fer un itinerari diferenciat a les hores d’anglès que els prepari pera la realització del First Certificate in English de la Universitat de Cambridge. L’alumnat que no desitgi triaraquest itinerari podrà dur a terme la programació habitual de l’assignatura. Per poder accedir a aquestapossibilitat – que no tindrà cap cost afegit – caldrà acreditar un nivell adequat que permeti als alumnespreparar amb èxit aquesta via. També en el sí del batxillerat el proper curs iniciarem una nova modalitat, lad’Arts. Amb aquesta nova oferta formativa volem ampliar el nostre ventall i, de retruc, obrir novespossibilitats de col•laboració entre l’escola i la ciutat. Serà aquesta una via de batxillerat amb un contingutpràctic molt destacat, on voldrem donar a conèixer les nostres activitats acadèmiques i col•laborar en lesdiferents activitats que altres estaments de la ciutat duen a terme en el marc de l’agenda culturalsabadellenca. Es tracta d’un projecte apassionant que tot just iniciarem el proper setembre, sempreestructurat amb la flexibilitat organitzativa que ens és tret distintiu, ja que l’alumnat d’aquesta novamodalitat podrà construir el seu itinerari a mida, combinant matèries pròpies del món de les arts ambd’altres de l’àmbit de les humanitats. De la mateixa manera l’alumnat del batxillerat d’humanitats podrà ferun procés anàleg amb les matèries de la nova modalitat d’arts.

Que passeu un molt bon estiu.

Jordi FontobaDirector­Gerent

22

3

INFANTIL

3

EEllss nnoossttrree pprriimmeerr aannyy ddee ““ppssiiccoo”” aa ll''eessccoollaa!!Sovint ens preguntem per què els nens i nenes d'infantil van tan contents apsicomotricitat. Què passa a la sala de psico? Per què els agrada tant? Què fem allà?Treballar la psicomotricitat com ho fem a l'escola busca diverses finalitats. Per una banda, considerem quela psicomotricitat ajuda els infants a establir les bases de l'aprenentatge. Els nens i les nenes reconeixenles possibilitats i les característiques del seu cos a través d'una major consciència del propi esquemacorporal. “Què puc fer jo?”; “Fins on puc arribar?”; “Sóc capaç de...?”; “Abans no podia.... ara ja puc....”.Un dels aspectes més destacats en el treball psicomotriu és el desenvolupament de la percepció: “quèpassa al meu voltant?” “Com ho interpreto?” “Què em passa a mi?” “I als altres?” Prendre consciènciad'aquests aspectes ajuda a l'infant a estructurar el pensament i, així, anar creixent poc a poc en unambient sa i agradable.

D'altra banda, el joc, el moviment i, sobretot, la interaccióamb els altres, amb els objectes, amb l'espai i amb eltemps, provoca en l'infant una gran varietat desensacions, que els porta a situacions de gran emotivitat:superació d'un repte; guanyar i perdre; compartir iacaparar; caure i aixecar­se; etc. Són totes elles accionsque generen por, alegria, desengany, ràbia, tranquil•litat,eufòria, etc. En aquest sentit, l'adult acompanya els nens inenes perquè posin nom a allò que els passa i així anar­neprenent consciència per, al final, aprendre a gestionar elssentiments i les emocions.

Tot això ho treballem a partir del joc lliure. Un joc que no dirigeix l'adult sinó que es basa enl'espontaneïtat, l'autonomia i la presa de decisions dels nens i les nenes. Això els porta a un estat detranquil•litat que els permet expressar­se de la manera que els sigui més còmoda en cada moment. Dinsdel joc, experimenten amb els seu cos i amb els materials, interaccionen entre iguals i amb l'adult iestableixen les seves pròpies normes. Unes normes que acostumen a complir­se molt més sovint que quanles proposa l'adult. Però si complir­les és més fàcil, posar­se d'acord per establir­les ja és una altra cosa.Per tant, fem imprescindible la comunicació amb els altres per poder jugar.

Amb tot això el mestre és el capità del vaixell. Acompanya els infants emocionalment, els reconeix lesvictòries i els ajuda quan mostren alguna dificultat durant la sessió (por a saltar, en un conflicte que notroba solució, etc.). Serà l'adult qui establirà les normes bàsiques de convivència i les rutines de cadasessió. És també qui proposa uns materials i un espai i qui gestiona el temps.

Pels nens i nenes de P3, la psicomotricitat és un espai on a part de la descoberta del seu cos, hi destaca ladescoberta dels altres. Les dificultats comencen en saber compartir, en demanar les coses, en jugar junts.En altres paraules, els nens i les nenes es socialitzen jugant i comencen a adonar­se que ells no són elcentre de tot, sinó que com ells/es n'hi ha molts d'altres amb qui val la pena relacionar­se, encara quesovint ens enfadem perquè tots dos volem la mateixa pilota o perquè ens volem gronxar a la vegada.D'altra banda, a P3, com ja sabem, donem importància als hàbits, per tant, a la psicomotricitat insistimtambé molt en aquest aspecte. El primer any de psicomotricitat a l'escola serveix també per entendre queperquè ens ho puguem passar bé, fa falta també una estructura, amb unes normes i unes rutines. Per això,la sessió està dividida en diverses fases:

4

INFANTIL

4

1. Fase d'acollida (5 min): què tenim avui per jugar?Amb qui jugaré? A què jugaré?. Recordem lesnormes (1. No fer mal; 2. Compartir; i 3. Recollir)

2. Fase de desbloqueig tònic (5 min): preparaciódel cos, escalfem el cos.

3. Fase d'exploració motriu (35 min): joc lliure i recollir.

4. Fase de representació (10 min): a través de dibuixos oconstruccions tornem a la calma i representem què hem fetdurant el joc.

5. Relaxació (5 min): massatge,joc tranquil, música relaxant.

CCiièènncciieess:: lleess ppllaanntteessEls nens i nenes de P4 observem i experimentem el creixement de les plantes. Hem observat diferentstipus de llavors d'alguns fruits: pebrot, llimona, poma, kiwi i llegums. Ens ha agradat tastar el seu gust.

INFANTIL

55

A partir d'algunes llavors hem observat el seu desenvolupament i creixement: en tres pots hem posat cotófluix amb una llavor (llentia, cigró i mongeta). En un, el cotó fluix estava humitejat, en un altre eixut i al'últim humit sense claror (dins d'una capsa).

Seguidament en rotllana fem una posada en comú del que passarà. Formulem hipòtesis. La llavorgermina, surten les arrels, brota, creix la tija, surten les fulles..... Ja ha crescut una planta.

Què passarà amb el pot del cotó fluix eixut? La llavor no germinarà.Què passarà amb el pot sense claror però amb un foradet a la capsa? La tija buscarà la claror.

Ens ho hem passat molt bé aprenent coses de les plantes!!!

INFANTIL

66

INFANTIL

57

INFANTIL

68

7

PRIMÀRIA

911rr CC ­­ LLeess ffooqquueess

PRIMÀRIA

810

PRIMÀRIA

22nn CC ­­ EEllss VVeetteerriinnaarriiss911

PRIMÀRIA

1012

TTRREEBBAALLLL EENN GGRRUUPPA tercer estem estudiant els animals vertebrats. Tota la feina la fem en grups. Treballar en grup no és fàcil.El nostre objectiu és que, en acabar aquest tema, els alumnes no només hagin après, d’una maneraengrescadora i motivadora, moltes coses sobre els animals, sinó que també hagin estat capaços detreballar, compartir, deliberar, consensuar... En definitiva, entendre el que suposa el treball en equip.

Aquesta és la valoració que en fan:Pol Girvent: a mi m´ha agradat treballar en grup. Ens hem trobat amb dificultats i paraules que maihavíem sentit com ara omnívors i insectívors i entre tots ens hem anat ajudant i ajudant. Al final, i amb lacol· laboració de tots, hem sabut què volien dir.

Bernat Pont: a mi m´ha agradat perquè hi havia coses que no les sabia i el meu grup m´ajudava aentendre­les.

Mar Forcelledo: jo pensava que els companys del meu grup no serien divertits i que serien molt lents, i vaser al contrari. També m'he adonat que mano bastant. A mi estar en grup m'ha divertit.

Clàudia Paz: la veritat és que al principi, em pensava que a un nen del grup no se li donava res bé, peròal cap d'uns dies vam aprendre que junts podíem fer qualsevol cosa. I ara som amics.

Maria Alcántara: treballant en grup he après que no sempre es fa el que tu vols, que no és fàcil posar­nosd'acord entre tot el grup, que és divertit i sempre hi ha un resultat.

Èric Mercadé: he après a saber esperar i també a no fer­ho tot jo. Després, a col· laborar parlant. Perúltim, a escoltar els companys.

PRIMÀRIA

1113

EEXXPPEERRIIMMEENNTTEEMM........................!!Els alumnes de 4t de primària, aquest trimestre, estem treballanta Medi 'Les plantes'. Per aproximar­nos a aquest tema, a principisde mes, vam fer una excursió a la Farga del Montseny per observarde prop la natura que ens envolta.

També estem observant els diferents processos de creixement quesegueix una mongeta en funció del lloc on està ubicada. Lesmestres ens van facilitar el material necessari: 3 mongetesseques, cotó fluix, paper secant. A casa hem hagut de posar­les entres pots de vidre diferents i ubicar­les a diferents llocs: en un armari, a la nevera, al sol. Tenim un full deregistre per apuntar l'evolució de cada mongeta en funció de l'espai on està ubicada i al cap de quinze diesfarem una posada en comú a l'aula i entre tots elaborarem les conclusions d'aquest experiment.

I per tots nosaltres l'experiment més impactant ha estat el dels clavells!!!! Mireuels passos que hem seguit:

Primer de tot, vam començar pensant i escrivint, en el full de registre del'experiment, la possible hipòtesi de què crèiem que passaria si posàvemcolorants en uns gots amb aigua i ficàvem un clavell blanc a cada got.

PRIMÀRIA

1214

...i l'endemà ens vam trobar amb aquest impactant resultat: els clavells havien canviat de color!!!

Vam deduïr que l'aigua amb colorant havia estat absorbida per la tija i tant les fulles com els pètals de laflor havien agafat el color del colorant que li havíem posat!!!

PPaaddrriinnss ddee lleeccttuurraaAquest trimestre hem fet una activitat que no havíemfet mai. La proposta és de compartir una estona delectura, per parelles, amb els nens de segon.

Cadascun d'ells té el seu llibre de lectura que ha dellegir amb veu alta, mentre nosaltres els escoltem irectifiquem si cal. Algunes estones som nosaltresqui llegim en veu alta.

L'experiència ha estat bona, ens hem adonat que, engeneral, llegeixen molt bé. Entre nosaltres hi hahagut una bona entesa. A ells també els ha fet moltail· lusió ensenyar­nos els progressos que han fet. I anosaltres saber quins tipus de llibres llegeixen, elsagraden...

PRIMÀRIA

1115

JJOORRNNAADDAA DD''EESSPPOORRTT II CCOONNVVIIVVÈÈNNCCIIAAOOLLOOTT 22001144

QQUUÈÈ ÉÉSS EELL JJEEIICC ??És una jornada on es troben els alumnes desisè de totes les escoles pies de Catalunyaper practicar diversos esports.

OONN II QQUUAANN EESS VVAA FFEERR ??El JEIC es va fer a Olot el dia 16 de maig. Vamaprofitar els diferents espais i magnífics entorns dela ciutat per realitzar les diverses activitats.

QQUUIINNEESS AACCTTIIVVIITTAATTSS VVAAMM FFEERR ??La majoria d'alumnes vam triar un esport o activitat.Una colla de monitors dinamitzaven les activitatscom les d'atletisme, orientació, hip hop, bàsquet,futbol, circ, waterpolo …, entre d'altres.

LLAA FFLLAASSHH MMOOVVIIEEPer dinar vam anar al parc nou d'Olot i vam aprofitaraquest espai per ballar una coreografia inventadapels alumnes de batxillerat d'Olot. Impressionant laquantitat de persones que vam ballar.

EESSPPEECCTTAACCLLEE FFIINNAALLPer acabar, espectacle per a tots. Els equipsolotins guanyadors de diversos campionats ensvan mostrar diverses coreografies de patinatgesobre rodes. Va ser un bon espectacle.

ESO

1416

DDIIAADDAA DDEE LL''EESSPPOORRTT ­­ PPrriimmeerr cciiccllee dd''EESSOOTot l'any estem esperant aquest dia..., perquè ens ho passem d'allòmés bé!!!Fem esport i competim entre les classes de primer i segon d'ESO.Els esports que practiquem durant tot el dia són futbol,tant masculícom femení, handbol, 3 x 3 de bàsquet i tennis taula al gimnàs del'escola. Cada any, hi ha tradició de fer­nos, cada classe unasamarreta personalitzada amb colors ben llampants: taronja, blau,groc, rosa,....El dia de l'esport ens agrada moltíssim, però ens agradaria fer méspartits i poder participar molt més en aquest gran dia.

Ens agrada fer esport!!!Pau Pla

Roger Mayoral

SSaanntt JJoorrddiiEl dia de sant Jordi els alumnes de 2n d’ESO vam poder escollir una activitat per fer, alguns amb grups i

d’altres, no. Les activitats que podies escollir, eren: fotografia,vídeo, auca i fer un punt de llibre. A l’hora del pati vam sortir apassejar per les paradetes de Sant Jordi, vam aprofitar perdocumentar­nos per fer els tallers i vam tornar a l’escola perexplicar com havia anat.En el taller de fotografia havíem de fer fotos a tot allò que ensinspirés i ens recordés Sant Jordi. Després, amb totes les fotos queteníem, havíem de fer un muntatge sobre una cartolina.En el taller de vídeo havíem de gravar coses interessants com araentrevistes a la gent de les paradetes, la gent que passejava...Després, amb tots els fragments de vídeos, s’havia de fer unmuntatge i presentar­lo.El taller d’auca havíem de fer un còmic sobre la història de SantJordi. En el taller de punt de llibre s’havia de fer un punt de llibresobre Sant Jordi, el més original possible.Va ser un dia diferent, original i divertit.

Anna Galisteo i Tati Valls

ESO

1317

IInntteerrccaannvvii aa NNîîmmeessEl dilluns dia 19 de maig, els alumnes de l’optativa de francèsvam emprendre l'última etapa d'un projecte ambiciós que haestat preparat durant tot el curs.El projecte consistia a realitzar un intercanvi amb els alumnesdel col· legi Sant Jean­Baptiste de la Salle, situat a la localitat deNîmes.Fou una experiència enriquidora per ambdues parts. Anosaltres, ens va permetre conèixer la seva cultura i aplicar elsconeixements apresos en els últims 2 anys d'una llengua moltrepresentativa en l'àmbit europeu i mundial. Ells, per altra partvan poder aprendre la nostra cultura i conèixer Barcelona, unaciutat que, segons ens han dit els ha agradat molt. A part de l'aprenentage cultural, l'intercanvi ofereix lapossiblitat de conèixer gent nova, tractar amb ella i fer nous amics i amigues.Al principi tothom estava una mica espantat pel que podia passar, si ens cauríem bé amb el nostrecorresponent francès, si agradaríem a la seva família o fins i tot si ens agradaria el menjar.Durant la setmana vam visitar els llocs més emblemàtics de Nîmes. Els més coneguts són: el camp detoros i la "maison carrée", aquest últim és un temple romà on vam entrar i vam visualitzar un petitdocumental sobre la formació de la ciutat.En general valorem molt positivament haver fet aquest intercanvi i el recomanem als següents cursos.

VVIIAATTGGEE AA LLAA TTOOSSCCAANNAA II EELL VVÈÈNNEETTOOEls alumnes de 4t d’ESO vàrem fer un viatge del 5 al 11d’abril a Itàlia que va significar el fi d’etapa de la ESO.Vàrem viure el viatge amb molta emoció ja que era l’últimque faríem tots junts.

El primer que va pensar tothom va ser que les 12 hores enautocar es farien molt pesades, però un cop allà, entreamics i pel•lícules t’ho acabes passant molt bé. L’arribada aItàlia la vam viure amb molta eufòria i amb moltes ganes decomençar a visitar les seves ciutats.

La primera va ser Pisa, amb la seva característica torre inclinada, l’herba verda i la gent posant peraconseguir fer­se la típica foto.

La següent ciutat que vam visitar va ser Florència, on vam passar gairebé la meitat del viatge. Vam visitarmolts llocs allà, però ni tots junts igualen la ciutat en si. Et sents petit al costat de la immensa catedral, etsents poderós dins del mercat de Sant Lorenzo i temptat davant dels gustosos gelats.

I parlant de gelats vam arribar a San Gimignano. En aquest poble d'altes torres i unes vistesespectaculars de la Toscana es fa el millor gelat del món. És un indret encantador.

Per canviar d’aires ens vam dirigir a Siena, tots famolencs vam devorar el quart (enorme) de pizza a lapreciosa “Piazza di Campo” i ens vam asseure inclinats al semi­cercle d’aquesta.

ESO

1418

Però aquest no va ser el canvi d’aire més fort. Un autèntic canvi d’aires és quan l’aire canvia d’olor, elpaisatge canvia completament i l’estil de vida costa de reconèixer. Com per exemple si l’aire fa olord'humitat, una ciutat sura sobre l’aigua i la gent veu la góndola com un vehicle quotidià. Això ens vapassar a Venècia, on vam passar els últims dies d’aquest viatge inoblidable.

Júlia Romero i la Mireia Cano

GGLLOOSSSSAA DDEELL MMEEUU BBEESSAAVVII EEMMIILLII FFEERRRRAANNDDOO RROOSSSSEELLLLEl meu nom és Albert Palomas i el meu besavi es deia Emili Ferrando Rosell. Ell exercia de pagès a SantaColoma de Queralt, on va néixer el 14 de juliol del 1900.

De ben jove va arribar a Sabadell, I va treballar de pagès a can Rabella. Al cap de poc temps, va conèixera Josefina Closa Vilaplana, amb la qual es va casar i van tenir dos fills, el Josep Maria i la Roser. El JosepMaria, però va morir, amb 15 anys a causa d’una epilèpsia i la Roser es va casar amb Ferran MartínezLlorente i van tenir 7 fills.

Abans de la guerra civil, la família Ferrando Closa eren una família normal i corrent: l’Emili exercia depagès i la seva dona Josefina feia de mestressa de casa. El Josep Maria tenia 5 anys quan va esclatar laguerra civil i a partir d’aquí tot va canviar per aquella humil família.

ESO

1519

A principis de la guerra civil, quan la Roser noméstenia 3 mesos i encara no era capaç de reconèixerel seu pare, ell va haver de marxar a defensar elfront d’Aragó; la guerra el cridava i aquell adéuencara que en aquell moment no ho sabessin seriaun adéu per sempre.

El juliol del 1936, després de 2 anys de lluita, elfront d’Aragó va caure i Emili junt amb altres

republicans no van poder tornar a casa i van ser exiliats cap a França

Un cop a França, van estar retinguts al camp de refugiats del Barcarès, on hi havia les condicionsmínimes per anar aguantant.

El 25 de gener de 1941, va sortir un comboi de 1505 republicans cap a Mauthausen, entre els quals el meubesavi. Però els alemanys pretenien retornar aquell grup de republicans i van oferir al govern franquistade tornar­los cap a Espanya, però els feixistes s’hi van negar.

Un cop allà, el meu besavi va ser traslladat al camp de treball de Gusen, que estava situat a pocsquilòmetres de Mauthausen. El 4 de julol del 1941, amb 41 anys, Emili Ferrando Rosell o, coml’anomenaven allà, el numero 5008, va morir als forns de Mauthausen.

Van haver de passar 10 anys perquè la meva família rebés una carta de París confirmant la mort del meubesavi, gràcies a un advocat francès que es deia Sr. Rodes.

La meva àvia, de petita, es va fer un fart d’esperar el seu pare, i encara ara escriu poemes de l’amor delpare que en aquells temps tant la va mancar. Espero que tant la meva àvia com el meu besavi estiguinorgullosos de mi per haver recuperat la seva figura en un dia tan important com aquest.

Portbou, 16 de maig de 2014

SSEETTMMAANNAA MMAATTEEMMÀÀTTIICCAAL'any 2000, Any Mundial de les Matemàtiques, es va triar el dia 12 de maig com a DiaEscolar de les Matemàtiques. Aquest dia se celebrava el primer centenari del naixementd'en Pere Puig i Adam, un gran pedagog i matemàtic català (Barcelona, 12­05­1900/Madrid, 12­01­1960).El departament de matemàtiques de secundària i batxillerat, per tal de sumar­nos aaquesta celebració, hem dedicat una setmana, coincidint amb el 12 de maig, que hemanomenat SETMANA MATEMÀTICA.Durant aquesta setmana s'han dut a terme diverses activitats de caire matemàtic, totes elles relacionadesamb el tema LES MATEMÀTIQUES I LA GEOMETRIA.

­ Exposició sobre MATEMÀTICS CATALANS i FOTOGRAFIA MATEMÀTICA.­ Construcció de TETRAEDRONS a les classes de secundària i batxillerat.­ Itinerari matemàtic a SANTA MARIA DEL MAR a primer de batxillerat

ESO

1620

­ TALLERS DE GEOMETRIA organitzats pels alumnes de 2n i 4t d'ESO per als alumnes d'educacióinfantil i primària

­ Taller/xerrada de MATEMÀGIA a quart d'ESO­ Repartiment de diplomes i premis als alumnes que s'han presentat als diferents concursos de

matemàtiques: PROBLEMES A L'ESPRINT, FEM MATEMÀTIQUES, PROVES CANGUR I CONCURSDE FOTOGRAFIA MATEMÀTICA.

L'exposició sobre matemàtics catalans i fotografia matemàtica es va fer a laporteria per al gaudi de totes les persones que entren a l'escola. Hem tingut la

gran sort de poder compartir l'espai amb la magnífica decoració del soparliterari, que encara és a la porteria.

La construcció de tetraedrons s'ha fet a totes les classes d'ESO ibatxillerat i ha consistit en la construcció de tetraedres utilitzant

canyetes. Aquests tetraedres s'han unit per formar un tetraedresuperior i així successivament. Aquesta successió de tetraedres

s'anomena tetraedron i restarà exposat a l'escala principal.

L'itinerari matemàtic es va realitzar amb alumnes de primer debatxillerat a l'església de Santa Maria del Mar, el Passeig delBorn, el museu Picasso i el Fossar de les Moreres. L'itinerari

consistia en una sèrie d'activitats de geometria (mesura d'àrees, volums, nombre d'or). L'activitat vacombinar molt equilibradament matemàtiques, història i art.

Els tallers de geometria van ser preparats pels alumnes de segon i quart d'ESO. La preparació d'aqueststallers es va dur a terme durant les hores de matemàtiques. Els alumnes van preparar tres activitats denivells diferents, ja que, durant la jornada en què es van fer els tallers, van rebre la visita de tres classesdiferents d'infantil i primària. A cada classe hi havia 4 tallers i els alumnes d'infantil i primària estavendividits en quatre grups i cada cert temps canviaven de taller. D'aquesta manera van poder realitzar 4activitats diferents.

El taller de Matemàgia va ser presentat per Miquel Duran Portas. Miquel Duran Portas és catedràtic dequímica física a la UdG (Universitat de Girona). En el marc de l'Institut de Química Computacional i Catàlisiha publicat més de 200 articles de recerca en química quàntica. El seu interès se centra també en l'úsd'Internet en la comunicació científica i la docència. És mag aficionat, organitza la sèrie d'esdeveniments

ESO

1721

TEDxUdG, promou el coneixement obert i és entusiasta dels MOOCs.

En el camp de la divulgació científica treballa en la relació entre ciència i il· lusionisme. Per això fa servir lamatemàgia i adaptacions de jocs clàssics per ensenyar conceptes científics, i també exposa com laciència explica la màgia. Actualment treballa en un projecte sobre la Màgia de la Taula Periòdica delsElements, i també en el projecte de curs MOOC "Màgia, Ciència i Secrets Confessables".

Finalment, es va fer el repartiment dels diplomes dels diferents concursos matemàtics a què els alumnesd'ESO i batxillerat es presenten, sempre voluntàriament, però amb el suport dels professors dematemàtiques ja que considerem que els concursos són una bona manera d'aprendre matemàtiques desd'una vessant, més competitiva. A primer cicle, els alumnes es presenten al Fem Matemàtiques, queconsisteix a resoldre una sèrie de problemes, tot explicant­ne la resolució. De tots els problemespresentats, se seleccionen dos grups que seran els que podran passar a la següent fase. Els dos grupsseleccionats de segon d'ESO també han participat al Fem Matemàtiques de Sabadell, que organitza laFundació Bosch i Cardellach, i que consistia en una matinal en un lloc emblemàtic de Sabadell, aquest anyel Mercat Central.

A segon cicle i batxillerat, els alumnes es poden presentar a les proves Cangur. Es tracta d'una prova quees fa el mateix dia i a la mateixa hora a tot Catalunya i que consisteix a respondre 30 preguntes tipus test.Tots els alumnes d'ESO i batxillerat es poden presentar als Problemes a l'Esprint. Es tracta d'unacompetició que es fa telemàticament i on han de resoldre una sèrie de problemes. Guanya l'escola queresol correctament tots els problemes en el menor temps possible.Finalment, el Concurs de fotografia matemàtica. Cal presentar una fotografia inèdita, amb contingutmatemàtic i amb un títol lligat a les matemàtiques. Els guanyadors de cada nivell passen al concursorganitzat per l'ABEAM que és una associació matemàtica a nivell de Catalunya.

Amb totes aquestes activitats, el departament de matemàtiques de secundària i batxillerat volempotenciar la vessant lúdica de les matemàtiques, fent activitats per a totes les edats i totes elles moltpràctiques, i la interacció entre els alumnes de diferents edats.

Departament de matemàtiquesESO i Batxillerat

ESO

1822

BATXILLERAT

2022

FFEEMM ÀÀGGOORRAAEl 21 de març, els alumnes de 1r de Batxillerat de la nostra escolaens hem trobat amb els alumnes de l'Escola Pia de Mataró, Balmes,Sarrià, Igualada i Terrassa, per dur a terme una activitat anomenadaFem Àgora, una trobada filosòfica al voltant del tema: “Lliures perpensar. Pensar per ser lliures”.

Aquesta activitat s'anomena Fem Àgora perquè a la Grècia Clàssical'Àgora era la plaça on tots els ciutadans anaven a discutir i a filosofarsobre els diferents aspectes de la vida, i això és precisament el quebuscaven els organitzadors d'aquesta trobada filosòfica: reflexió iintercanvi d'arguments.

El punt de partida de la jornada va consistir en la projecció d'unfragment de la pel· lícula Barcelona, nit d'estiu que reflecteix la situació d'una parella d'homosexuals quees plantegen si els convé amagar la seva relació per tal de ser acceptats en el món del futbol.

Els alumnes participants es van distribuir en diversos grups on hi havia alumnes de totes les escolesparticipants i van reflexionar i discutir sobre la situació plantejada a la pel· lícula. Van disposar d'una horai mitja per filosofar sobre la llibertat personal, fixar el lema del grup, enviar una fotografia del grup i fer unvídeo que reflectís les seves conclusions del tema.

Per acabar, tots els grups es van tornar trobar a l'Escola Pia de Terrassa per compartir els lemes i tancarla jornada filosòfica.

Mireia Riba i Lídia Mas

BATXILLERAT

1923

YYOOUUNNGG BBUUSSIINNEESSSS TTAALLEENNTTSSEl dia 5 d'abril, tres alumnes de segon de batxillerat social, dinsl'assignatura d'economia de l'empresa, van participar a la finalnacional a Madrid del concurs Young Business Talents: Gemma Bosch,Georgina Coll i Laura Mas.

Young Business Talents és un simulador empresarial que permetpracticar la presa de decisions en una empresa. En primer lloc, elsalumnes participen en grups en una competició regional i els 10 o 12grups millors de cada regió passen a la final estatal.

Els avantatges de treballar amb un simulador empresarial són:­ els alumnes viuen el mateix que es viu en gestionar una empresa­ és un laboratori que serveix per experimentar en el món empresarial­ els alumnes tenen més elements de judici per decidir què fer en un futur.­ s'entén millor la teoria i es desenvolupen moltes habilitats.

Els grups d'alumnes fan el mateix que els responsables de les empreses: analitzar, planificar i controlar,usant una eina molt sofisticada com és un simulador d'empreses.

Per les nostres alumnes va ser una experiència molt emocionant.

“La Georgina, la Laura i jo, juntament amb la Lydia Orobitg, vam poderviure una experiència única gràcies al fet que vam poder arribar a lafinal del Young Business Talents, un simulador empresarial. Quan vamcomençar a competir en aquest concurs no ens pensàvem, per res delmón, que el nostre grup podria arribar a la final. Però van anar passantles setmanes i vèiem més possibilitats d'arribar­hi i vam començar atenir pressió. Va arribar el dia que van sortir els resultats i, en el momentque vam veure que havíem aconseguit el nostre objectiu, va ser molt

emocionant. El dia 4 d'abril vam marxar les quatre cap a Madrid i va ser un viatge ple de riures i de novesemocions. Ens ho vam passar molt bé, però a més a més vam aprendre moltes coses noves i va ser moltgratificant. Aquesta experiència ens costarà d'oblidar. Moltes gràcies a tots els que la van fer possible.”

Gemma Bosch“Young Business Talents, una gran experiència que mai oblidarem. Va ser un dia que vam aprendre molt.Aquest concurs ha estat molt important pel meu grup, ja que mai havíem assistit a cap final estatal. Tot ique no vam guanyar, el record i l'experiència que m'emporto és molt gratificant. Aquell dia a Madrid, vaigpoder conèixer molts adolescents de tot Espanya i poder arribar a la final d'un concurs en què havíemestat competint durant tot l'any, va ser molt especial.”

Georgina Coll“Aquesta experiència ha estat inoblidable ja que mai havia quedat finalista en un concurs! Vaig haverd'anar a Madrid a fer la final amb dues amigues meves i la nostra professora, la Lydia, que ens vaacompanyar. Quan vam arribar al pavelló on es celebrava, va ser molt emocionant. Veure tanta gent allàcompetint pel mateix, després de diversos mesos superant proves, és molt gratificant. I encara que novam guanyar res, m'emporto el record d'aquells dies.”

Laura Mas

BATXILLERAT

2020

CCaammiinnaanntt ppeerr ll''eexxiilliiCom cada any, els alumnes de primer i segon de Batxillerat realitzem un viatge cultural.Aquest any hem anat a Catalunya Nord.DDiiaa 11,, eell ccoommeennççaammeenntt dd''uunnaa ggrraann eexxppeerriièènncciiaaDesprés d'un llarg viatge per arribar a la Jonquera, ens disposàrem a veure el Mume, on ens ensenyarenfotografies, ens explicaren històries reals, el recorregut que la gent va fer quan es va exiliar, i amb el quees van trobar en arribar a França. Ens parlaren de personatges importants, com Neus Català, que va seruna de les exiliades que l'any 1939 va creuar la frontera francesa i l'única supervivent del camp deconcentració nazi de Ravensbrück.En acabar aquella visita, i havent dinat, ens vam dirigir a Cotlliure per visitar la tomba d'un dels escriptorsespanyols més importants: Antonio Machado. Allà, en el seu honor, vam recitar alguns dels seus poemesmés rellevants.Encara amb la pell de gallina, a causa d'aquell esdeveniment, ens disposàrem a sopar a Perpinyà, lacapital de Catalunya Nord i on, més tard, passaríem la nit. Abans d'anar a dormir, tots junts, escrivírem lesemocions d'aquell dia en el petit diari, que prèviament, vam fabricar i personalitzar.

DDiiaa 22,, lleess eemmoocciioonnss vvaann iinn ccrreesscceennddooEl dia va començar a la Maternitat d'Elna, una institució humanitària dedicada a ajudar dones, sobretotexiliades. Fundada per Elisabeth Eidenbenz. Hi van néixer uns 600 nens, fills de refugiades de la GuerraCivil Espanyola que estaven internades en els camps propers a Elna. Quan vam acabar aquella estonaplena d'emocions a flor de pell, la platja d'Argelers ens esperava amb una història per explicar. Fou undels camps de concentració francesos, però a diferència de molts altres, aquest era a la platja. Allà vanretenir tota la gent exiliada, que en ser tanta, no sabien on traslladar­la, i van optar per deixar­los en unlloc on no tinguessin recursos per a sobreviure. Quelcom inhumà! Quan ets allà sents una mena decalfred...El Casc Antic de les ciutats sempre és una de les coses més curioses i intrigants de visitar. Com que eravia lliure, cadascú ho va fer a la seva manera. Aquella va ser l'última visita del dia, però no la menysemocionant! Aquella darrera nit a Catalunya Nord, i amb una mica d'enyorança, posàrem sobre paper elssentiments d'aquell dia.

DDiiaa 33,, ffeemm eell ccaammíí ddee ll''eexxiilliiEl tercer i últim dia vam començar a la Mina Canta: també anomenada Mina de Negrín, a poc més d'unquilòmetre del poble de la Vajol, propietat de la família Canta des de 1868. De sempre s'havia dedicat al'extracció del talc, això va ser fins l'any 1937, durant la Guerra Civil Espanyola, quan el Govern la vaexpropiar per a guardar lingots d'or i plata, obres d'art, en definitiva: objectes de valor. La gent amagavacoses importants de valor per la muntanya, per així després, en un futur, fer memòria d'on es va deixar perrecuperar­ho. Com era possible tornar a trobar quelcom que havia significat molt per a tu? Un quadre, unanell, o una fotografia, per exemple. Mai ho sabrem, però quelcom que vam ser capaços d'entendre va serel sentiment de la gent, en fer el camí cap a l'exili. Per acabar aquell viatge vam travessar la frontera apeu, fent el camí de la gent exiliada.

Carla Roig1r Batxillerat B

BATXILLERAT

2125

RReefflleexxiioonnss ii ooppiinniioonnss“No hi ha res més cruel que perdre lapàtria” - Mireia Riba

“Sempre hi ha esperança si lluitem al seucostat i anem amb el cap ben alt.” - Arnau

Ayuso

“Penso que l'Elisabeth va ser unamagnífica persona ajudant a tots aquellsnens i dones que tant ho necessitaven enaquell moment" - Anna Bardají

“El temps no ens farà oblidar que sota el lloc onhem jugat a futbol, pot haver­hi alguna cosa mésque sorra” - Marc Arbolés

“Els camps eren una gàbia amb una sortidainfinita, el mar” - Meritxell Grima

“M'ha impactat bastant sentir que la platja on vamorir tota aquella gent ara s'utilitzi pel turisme...”- Oriol Parcet

“Abans: una presó on les esperances es marcien ila vida era una tortura; ara: un espai obert on esrespira llibertat i tranquil·litat.” - Carla Roig

“La imaginació m'ha posat la pell de gallina, iavui a la platja d'Argelers ho he descobert,imaginant les cases de la gent exiliada i la filferrada que separava la vida de lasupervivència”- Carla Roig

AArrggeelleerrss

BATXILLERAT

2226

MMaatteerrnniittaatt“La Maternitat d'Elna, un indret entre camps ivegetació on l'Elisabeth, una dona suïssa, vadescobrir la manera d'ajudar aquelles dones iinfants a sobreviure." - Lidia Navarro i Gisela Farrús

“A la maternitat la meva mare em va donar la vida, l'Elisabeth el gènerehumà" - Mireia Riba

“Una història que tots voldríem que fos fictícia, que comença en un exili i permolts acaba a la sorra de la platja.” - Marc Arbolés

CCoottlllliiuurree“Cotlliure, una platja rocosa,casetes de colors, aire fresc... totsels elements necessaris perquèaquest poble sigui encisador”. ­Maria Vila

“La gran poesia d'AntonioMachado ens acompanyarà iguiarà durant aquest viatge" -

Salvador Bosch

Maria Vila, Gisela Farrús i Lídia Navarro – 1r Batx B

PASTORAL

2327

CCLLOOEENNDDAA DDEE LLAA CCAAMMPPAANNYYAA DDEE PPAASSTTOORRAALLEl dilluns 4 de juny a primera hora, vàrem aturar l’activitatlectiva per trobar­nos tots i celebrar l’acte de cloenda dela campanya de pastoral d’aquest curs que com sabeuporta per lema “Compta amb mi!”.

Com ja hem fet en altres ocasions, els alumnes grans, vananar a buscar els petits a les seves classes i van seurejunts al pati.

L’acte va voler ser un repàs de les activitats portades aterme al llarg del curs i per això en sortir al pati, ens vamtrobar amb un pila de material, cadires i taules desordenades. Per solucionar­ho, van sortir alumnes deP3, P4 i P5 amb els seus padrins grans i ho van endreçar.

Després, van sortir alumnes que havien trobat en el seu “necessito” o en el seu “m’ofereixo” la manera decomptar amb els companys i van enganxar les cartolines en els papers blaus i verds simulant el mural quehi ha a totes les classes des de 1r de primària a batxillerat i que s’han anat actualitzant al llarg del curs.

Fins aquí només havíem parlat a nivell individual de la campanya però ens calia anar més enllà i pensarquè podem fer els 1200 alumnes de l’escola per col•laborar amb els altres. Ens van explicar queNECESSITEM estar atents, receptius, col•laboradors,... i que podem OFERIR als altres tot allò que es diu ala cançó de la campanya “Compta amb mi!” I va ser en aquest moment, que The Alvians pujava al’escenari per cantar­nos en directe aquesta cançó acompanyats de tots els alumnes, professors ipersonal que treballa a l’escola.

Mentrestant, unes plantilles amb les lletres del lema anaven passant per totes les mans dels alumnes finsque van arribar davant de tot i uns nois i noies van pintar amb esprais les lletres a la paret.

El Jordi Fontoba, director de l’escola ens va recalcar l’importància de ser bones persones i comptar unsamb els altres sempre. Seguidament, va tallar la cinta catalana inaugurant l’espai “Compta amb mi!”acabat de pintar.

Finalment, unes alumnes de 4t de primària ens van ensenyar una coreografia que elles feien amb gots ales taules que una estona abans, havien endreçat els companys d’infantil i batxillerat.

PASTORAL

2428

Per tancar l’acte, vam tornar a cantar tots junts el “Compta amb mi!” i després d’uns minutsd’acomiadaments entre grans i petits, tothom va tornar a les seves aules per recuperar la normalitat. Totplegat, va ser un moment especial que de ben segur recordarem cada vegada que veurem el plafó pintatal pati gran.

PASTORAL

2529

VVoolluunnttaarriiaatt ddee lleeccttuurraa aa PP55Un grup de 31 alumnes de 1r i 2n de batxillerat van fer el Curs d’Iniciació al Voluntariat els mesos de generi febrer, promogut pel Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya i impartit per Adhara, que és l’Escolad’Educació en el Lleure de l’Escola Pia.

Els objectius d’aquest curs són: donar a conèixer la realitat del voluntariat, reflexionar sobre el sentit del’acció voluntària, motivar als alumnes a tenir actituds de solidaritat, preparar­los per treballarorganitzadament en grups de treball, afavorir espais de reflexió i debat entorn als valors i el voluntariat iconèixer la realitat associativa del voluntariat a Catalunya.

A banda del curs teòric, l’escola ha ofert la possibilitat de fer pràctiques internes de voluntariat fentaprenentatge i acompanyament de la lectura amb els alumnes de P5 els dijous i divendres a la tarda.

Tot seguit podeu llegir els comentaris de l’experiència d’aquestes voluntàries:

"Aquesta tasca voluntària des d’un principi em va semblar una molt bona idea no només pel que fa al

currículum sinó pel fet de ser un treball lligat a l’educació i sobretot amb els nens petits. El fet d’estar

amb ells et fa pensar en tu en aquella edat, cosa molt bonica i tendra de recordar. A més, amb aquest

treball he arribat a pensar que potser podria dedicar-me a alguna cosa que impliqui estar amb nens

petits."

"M'ha sorprès que la majoria de nens no siguin tímids quan parlen amb nosaltres. Per exemple: un dia, al'hora de lectura, un parell de nens em van demanar si podia seure al seu costat perquè els costava llegir ino sabien què havien de fer.El primer dia una nena em va ensenyar unes diademes pel cabell que portava a la motxilla i em va dir quecada divendres en portaria una de diferent perquè jo les pogués veure. Aquesta mateixa nena em varegalar un gomet vermell de record i em va fer sentir molt especial.""La veritat es que els nens i nenes de P5 m'han fet sentir molt de gust a la seva classe i m'handemostrat que són molt bons alumnes. Cada divendres em treuen un somriure quan entro per laporta. Em fan sentir com una professora que respecten i a la vegada li expliquen les coses que fan diaa dia.""M'agrada fer de voluntària ajudant els nens de P5 a l'hora de la lectura ja que són unes estones molt divertides

i tendres i m'han recordat quan jo era petita. També m'ha agradat l'atenció que tenen tot i ser tan petits, com el

cas d'una nena que em va venir a ensenyar el seu llibre perquè la protagonista es deia igual que jo."

"El que trobo més gratificant d'aquesta experiència és que els nens gaudeixen i t'hoagraeixen molt. Un somriure d'ells és tan innocent i bonic...!!""Veure com els nens progressen dia a dia provoca una satisfacció inimaginable, és moltmotivador saber que el que estem fent cada divendres els ajudarà durant tota l'etapaeducativa."

CPSEEll CCaassaall ddee JJoovveess PPaarree SSaallllaarrèèss

2630

XXeerrrraaddaa aa ccààrrrreecc ddee LLIITTUUSS BBAALLLLBBÉÉ eexx­­oollíímmppiicc eenn hhooqquueeiiEl dijous 29 de maig, ens va visitar el Litus Ballbé al Casal Pare Sallarèsper explicar­nos una mica la seva vida. Ens va començar parlant de la sevaadolescència i els canvis que va haver d'experimentar per tal d'aconseguirel que es proposava. Les seves dues prioritats sempre han estat l'hoquei ila fe. En un principi, el Litus es dedicava totalment a l'esport i també asortir de festa. L'hoquei li va obrir moltes portes; tenia l'oportunitat d'anarals Jocs Olímpics i va poder accedir a la Universitat gràcies a les bacants reservades únicament alsesportistes d'elit. Gràcies a tot això, va conèixer molta gent i sortia de festa més del que li tocava perl'edat que tenia. Per això, al cap d'un temps, es va començar a adonar que alguna cosa fallava en l'estil devida que portava, que s'estava perdent moltes altres experiències.Els diumenges, continuava anant a missa amb la seva família, i allà tenia temps per reflexionar. El seu pareli va proposar d'anar a unes trobades espirituals, basades en la fe. Ell no ho veia gens clar, però va decidiranar­hi. Li va agradar tant, que va decidir tornar­hi. I en aquestes trobades cristianes, va comprendre queell no era feliç. Havia de fer algun canvi. Després de reflexionar molt, va veure que ell necessitava unatranquil•litat i una pau que només l'església li podia aportar, així que va decidir entrar al seminari.Explicar­ho a casa, a l'equip d'hoquei i a tots els seus altres va suposar un xoc molt gran per ell. Peròtothom va acceptar la seva decisió i ningú li va girar l'esquena. Actualment, ell està fent el sisè i últim cursdel seminari.A nosaltres ens va sorprendre molt la seva història, pel fet de canviar la seva vida de forma tan radical. Vatenir molt valor de deixar enrere tot el que li era familiar, per aclarir totes les seves inquietuds. Ens va ferveure que el seminari no és ben bé com la societat creu. És una carrera com una altra on pots trobar­himolta diversitat de gent. Viuen en comunitat, i tenen la llibertat de sortir quan volen. Ens ha ensenyat quela societat i la teva gent sempre espera alguna cosa de tu, i no hem de tenir por de trencar les sevesexpectatives per fer el que realment volem o necessitem.EExxccuurrssiióó aa llaa FFaaggeeddaa dd''eenn JJoorrddààAquest tercer trimestre, hem anat a fer una excursió amb el casal, a laFageda d’en Jordà. A les vuit del matí, vam agafar l‘autocar al ParcCatalunya i ens vam dirigir cap a la Fageda. Vam arribar a la cooperativa dela Fageda , on teníem una visita guiada.Primer ens van ensenyar les vaques, i ens van explicar com les cuidaven,l’extracció de la llet, la seva alimentació, com vivien i el sistema de neteja.Una cosa que ens va sobtar molt va ser que ens van explicar que des queposen música clàssica o heavy metal a les vaques, la seva producció haaugmentat. També ens van ensenyar els processos que feien per posar lallet acabada de treure de les vaques, a llet per consumir, iogurts, gelats…En acabar la visita ens van preparar un tast boníssim amb iogurts,llet gelati melmelada. Després d’aquest matí tan intens, vam anar a dinar a la Fageda d’en Jordà.Havent dinat vam anar a fer el geocatching (consisteix a trobar objectes amagats per la muntanya i/ociutats que han amagat persones d'arreu del món), pel parc natural de la Fageda. Estaven ben amagats iens va costar força trobar­los, però després de molts esforços ho vam aconseguir.Va ser un dia molt complet ja que vam aprendre moltes coses noves ,ens ho vam passar genial i vam estaren contacte amb la natura. Sens dubte, us recomanem que feu aquesta visita.

Bon estiu!!

AMPA

2731

AAPPLLEECC 22001144TToottss ssoomm eessccoollaa,, ttoottss ffeemm ppiinnyyaa30 de maig de 2014

Quin xàfec va caure.“ Pel maig, cada dia un raig”

Saballuts, Castellers de Sabadell

Jaume Barri

The ALVIANS

Molta xocolata desfeta!

Moltes gràcies a la famíl ia Monteis Larrá per cedir-nos les fotografies

AMPA

2832

88 ddee jjuunnyy ddee 22001144TToott PP33 aa MMoonnttsseerrrraattCom a sortida familiar de fi de curs, els nens de P3 i les nostres famílies, hem pujat aMontserrat amb el cremallera!. Visita al Monestir, jocs, dinar de germanor i moltesfotografies. Un dia fantàstic!

ESCOLALL''eennttrreevviissttaa:: JJOOSSEEPP VVIILLAAEt dediques a alguna cosa més a part de la músicaEl piano i una mica de flauta travessera i de viola.

Has tocat en alguna orquestra?No. Sempre he cantat en cors, i si hagués estudiat algunaltre instrument que no fos el piano potser. Però a lesorquestres es fa servir molt poc.

Què és el que més t’agrada?Cantar és el que més m’agrada. Quan tenia la vostraedat, deia a tothom que la música no m’agradava. Enaquella època no tothom tenia la sort com vosaltresd’aprendre música d’una manera divertida i amena.Aprendre sempre comporta un esforç, però hi hamaneres de fer-ho, i en aquella època hi havia moltsnens que de la manera que s’ensenyava la música ensvam pensar, durant un temps, que no ens agradava. I pertant quan tenia la vostra edat l ’únic que feia i m’agradavamolt era cantar. Actualment el que faig més és dirigir. Lameva feina és dirigir cors i a vegades orquestres. Tambédono classes a nois i noies joves que aprenen a dirigir al ’Escola Superior de Música de Catalunya.

Quan fa que composes cançons? Quina va ser laprimera i quina l’última?Des que tenia 1 7 anys, ara ja fa uns 30 anys! La primerava ser la “Cançó de Fruiter”. Elpoema és del mateix MiquelDesclot, que és l’autor delBestiolari de la Clara queesteu fent, però no tractasobre un animal sinó sobre unarbre que enamorava les noiesamb les seves flors. I l ’última,ara fa un mes i mig, un cànonper una Trobada de CoralsInfanti ls que s’ha d’interpretaral Palau de la Música. És uncànon que han de cantar elsnens i els pares que els vénena veure.

Com se’t va acudir fer cançons d’animals?Perquè el meu poeta preferit, en Miquel Desclot, em varegalar un dia un l l ibre de poemes que havia escrit per laseva fi l la que tenia 3 anys, la Clara. Enl loc d’escriure-l i unbestiari , com que eren bèsties petites l i va fer unbestiolari , El Bestiolari de la Clara. És un ll ibre que em vaagradar molt i vaig començar a fer cançons noves ambaquests poemes.

Com t’inspires?Cada vegada és diferent. A vegades és llegint un poema.Per exemple, et ve un ritme al cap i amb aquell ritmecomenço a jugar amb el piano o bé amb el paper, il lavors en surt l ’acompanyament i la melodia. Hi havegades que et ve la melodia al cap, d’altres quet’ imagines una escena, com ara el fons del mar, ibusques uns acords que ho il•lustrin. Quan tens eldecorat preparat, l lavors en surt la melodia, com és elcas del Peix Martel l .

Les teves cançons s’han fet conegudes?A Catalunya, força, perquè quan jo estudiava tenia molts

amics, que igual que jo, dirigien cors infanti ls. Com que atothom li agradava tenir de tant en tant cançons novesper anar variant el repertori, les que jo escrivia les anavadonant als meus amics, i això ha fet que faci molts anysque es cantin. El més lluny que han arribat és allatinoamèrica, a Argentina i Colòmbia

De petit volies ser compositor?No, volia ser arquitecte. Fins als 1 7 anys em vaig pensarque estudiaria arquitectura, però al final res de res

Quantes composicions has fet? Quina t’agrada més?OstresN potser unes vuitanta. El Mirador és potser l ’obrade la qual n’estic més content. És una petita simfonia pera cor i orquestra, que és tot un recul l de cançonspopulars catalanes convertides en una petita simfonia.

T’ajuda algú a compondre les peces?Ara no, però quan estudiava, sí. Fins que vaig tenir 26anys encara estudiava al Conservatori i vaig tenir durant4 anys un professor de composició, contrapunt, harmoniai fuga (que són totes les tècniques que serveixen perescriure bé música). Aleshores, a part de fer els exercicisque ell em proposava, l i ensenyava el que estavacomponent i m’ajudava a mil lorar-ho.

Quan trigues a compondre una cançó?Això depen. La que he trigat menys va ser la Cançó de laSabatera, que va sortir una tarda en una hora i mitja.

Tenia un assaig amb uns nens ino sabia què fer-los cantar.Vaig agafar el poema i en unahora i mitja ja va estar. En canviamb d’altres he estat dosmesos treballant-hi una micaun dia, deixant-la reposar,tornar-hi, etc.

Quan vas començar a fermúsica?La meva afició a la música vacomençar cantant quan eranen, i després quan vaig anar a

l ’ institut Pau Vila, hi havia un professor que ens feiamúsica. Aquest professor, per primera vegada em va ferdisfrutar aprenent solfeig, tocant un instrument, veient elscompanys de la classe que estudiaven violí, piano.Aleshores em van agafar moltes ganes d’estudiar i vaigcomençar. Tenia 1 6 anys

Tens vergonya a l’escenari?Si haig de dirigir, no, perquè em poso d’esquena i la gentno em veu gaire. Si haig de tocar el piano me’n fa unamica més, perquè tinc més por d’equivocar-me.

Et dediques a alguna cosa més a part de la música?M’agrada fer altres coses, però dedicar-m’hi, no. Perexemple, m’agrada molt bal lar, anar d’excursió, feresport, l legir i estudiar idiomes.

Quin és el músic que t’agrada més?Si parlem de compositors, J.S.Bach.

Quin és el lloc més important on has dirigit?El Palau de la Música, perquè pels catalans és unsantuari de la música.

2933

ESCOLAESCOLA

3034

LLeeccttuurreess rreeccoommeennaaddeess eessttiiuu 22001144El Grup d'Animació a la lectura de l'Escola Pia de Catalunya us recomana les següentslectures per aquest estiu.IINNFFAANNTTIILL

SERVANT, Stéphane. Rínxols d'ós. Joventut, 201 4.BATTUT, Èric. La broma. Kokinos, 201 4.ORDOÑEZ, Rafael. Elefante, un guisante. Kalandraka,201 4.

CCIICCLLEE IINNIICCIIAALLDARWALT, Drew. El dia que les ceres de colors van dir prou. Andana, 201 4.

BADESCU, Ramona. En Pomeloes pregunta. Kokinos, 201 3.SIMLER, Isabelle. Pluma. Océano, 201 4.

CCIICCLLEE MMIITTJJÀÀQUERALT, Elisenda. La màquina de fer pessigolles. La Galera,201 4.SAKI . El cuentacuentos. Barbara Fiore, 201 4.KHUL, Anke. Què bo!. Takatuka, 201 4.

CCIICCLLEE SSUUPPEERRIIOORRRIDELL, Chris. Ada Goth. Edelvives, 201 4.

LECHERMEIER, Phil ippe. Cartas escritas con plumas y pelos.Adriana Hidalgo ed, 201 3.

ZULLO, German. Los rascacielos. Libros del Zorro Rojo, 201 4

11rr ­­ 22nn EESSOOPALACIO, R.J. Wonder. La Campana, 201 3.SILEI , Fabrizio. Fuera de juego. Barbara Fiore, 201 4.RIERA, Pedro. La tomba d'Aurora K. Edebé, 201 4.

33rr ­­ 44tt EESSOOALCOLEA, Ana. Donde aprenden a volar las gaviotas. Anaya, 201 3.

MIRALLES, Francesc. 4171. Cruïl la, 201 3.PRESSLER, Mirjam. Natán y sus hijos. Siruela, 201 3.

ESCOLA

AArrqquueeoollooggiiaa ffoottooggrrààffiiccaa 33Si teniu alguna fotografia antiga de l'escola us agrairíem moltíssim que ensla féssiu arribar escanejada a la següent adreça de correu electrònic:sabadell@escolapia.cat Si no disposeu d'escàner les podem escanejar al'escola.També volem agrair a Geòrgia Mainou que ens informés via Facebook del'escola de l'existència del grup obert de Facebook "Patrimoni de Sabadell"on es poden trobar grans quantitats de fotografies antigues de l'escola i dela ciutat de Sabadell.

3135

BBAATTXXIILLLLEERRAATTGRACIA, Carla. Set dies de gràcia. Rosa dels vents, 201 4.ROCA, Paco. Los surcos del azar. Astiberri , 201 3.GRACIA I CORNELLÀ, Dolors. Vida, obra i secrets d'HelenaMascort. Del Bul lent, 201 3.

AADDUULLTTSSBARRY, Sebastian. A l'altra banda de Canaan. Edicions 1 984, 201 3.MORTIMER, John. Un paraíso inalcanzable. Libros del asteroide, 201 3.ALEMANY, Amadeu. La columna dels esguerrats. Vol iana edicions, 201 4.JONASSON, Jonas. L'analfabeta que va salvar un país. La Campana, 201 4.GRANDES, Almudena. Las tres bodas de Manolita.Tusquets, 201 4.

VViiaattggee aa llaa XXiinnaa..Conxita Tarruell, mestre de la nostra escola, ha tret un nou llibre amb el títol“VIATGE A LA XINA. Estirant el fil vermell de l’adopció de les nenes”. En aquestllibre ens presenta les seves experiències del viatge que va fer a la Xina. Ha ampliatconeixements fent entrevistes, contactant amb persones que tenen relació ambaquest país: per la feina, adopcions, viatges o que hi viuen temporades llargues. Harecopilat testimonis interessants i enriquidors. Uns quants de companystreballadors de l’escola.L’expressió “Estirant el fil vermell” ve d’una llegenda xinesa i significa que cadascúde nosaltres naixem connectats, a través d’un fil vermell invisible, amb totesaquelles persones que coneixem al llarg de la nostra vida. Aquest fil pot allargar­se,enredar­se, tensar­se però mai trencar­se.

ESCOLA

3236

Foto del 1911 on podem observar de forma molt claral'antic campanar de l'escola.

1918. Primer centenari de l'Escola Pia de Sabadell

Fotos d'una celebració a l'escola aproximadament cap al 1916

1924. Altar alçat al solar on anys més tard seriaconstruïda l'actual església de l'escola

En aquesta foto es pot veure, al fons, l'escola ondestaca perfectament l'església. Davant hi ha lesinstal· lacions de l'empresa Manofacturas CAROLon actualment hi ha lES Escola Industrial.

ESCOLARACONS D'ESCOLA LLaabboorraattoorrii ddee QQuuíímmiiccaaAvui:

3337

ESCOLA

Segueix­nos i estigues al dia de tot el que passa a l’escola amb el llocweb i les xarxes socials

sabadell.escolapia.cat facebook.com/escolapiasabadell@epiasabadell3438

MMoollttaa ssoorrtt ii ffiinnss aavviiaatt!!

Escola Pia 92 ­ 08201 SabadellTel. 937 484 430 ­ Fax 937 266 814E­mail: sabadell@escolapia.cathttp://sabadell.escolapia.cat

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya