01bverda117 13/2/09 12:58 página 1 · 2021. 7. 15. · 2 b verda 117. abril 2008 l’educació...

Barcelona verda. Abril 2008 núm. 117

01bverda117 13/2/09 12:58 Página 1

2 B verda 117. Abril 2008

L’educació ambiental és el camí perquè els

ciutadans adults del futur tinguin uns

hàbits sostenibles. Aquest any, la Festa de la

Primavera escolar ha tingut com a principal

objectiu que els nens i nenes sàpiguen la

importància d’estalviar aigua i coneguin les

alternatives a l’aigua potable per regar els

parcs i jardins de Barcelona. En la imatge,

els escolars a punt de regar amb aigua freà-

tica els parcs on es va celebrar la festa.

LA PORTADA

3 EditorialCiutadania responsable

4 Notícies

11 Opinió La sequera, una oportunitat

12 Agenda 21 de BarcelonaCóm estalviar aigua

14 El personatgeJosé Carrillo de Albornoz, enginyer agrònom

16 B verda

20 Espai metropolitàPlatges metropolitanes

22 Reportatge Una nova cultura de l’aigua

26 Paisatgisme El parc del Centre del Poblenou

28 Eduquem per a la sostenibilitat Viure l’aigua

30 Apunts de jardineria Plantes amb poca set

32 Fulls tècnics Optimitzar la gestió

34 Pàgines verdes

Publicació bimestral

Núm. 117 abril del 2008

Presidenta

Imma Mayol i Beltran

Vicepresidenta

Montserrat Sánchez Yuste

Edita

PARCS I JARDINS DE BARCELONA INSTITUT MUNICIPALTarragona, 173. 08014 Barcelonatel.: 93 413 24 00fax: 93 413 24 24e-mail: [email protected]/parcsijardins

Director

Jordi Campillo

Coordinació

Noelia Rubio

Cap de redacció

Maria Rosa Salvadó

Consell de redacció

Maite Estrada, Patricia Falcone, Teresa Franquesa,M. Alba Fransi, Dani García, Maria Molins, Margarita Parés,Vicenç Ferrer, Montse Rivero, Coloma Rull

Consell assessor

Direcció Tècnica de Parcs i Jardins de Barcelona:

Joan Andreu VerdaguerEscola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona:

Miquel VidalFoment de les Arts Decoratives (FAD): Xavier RoviraDiputació de Barcelona: Manuel CanesEscola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC):

Xavier FàbregasEl Tinter, S.A.L.: Àngel PanyellaConsell de Coordinació Pedagògica de Barcelona:

Antònia HernándezAssociació de Professionals dels espais Verds de

Catalunya (APEVC): Dina AlsawiAgència d’Ecologia Urbana de Barcelona:

Salvador RuedaObservatori del Paisatge: Joan NoguéCol·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de

Catalunya: Xavier ArgimonBCN Montjuïc: Ferran FerrerInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària

(IRTA): Pere Cabot

Gestió, producció editorial i impressió

El Tinter, S.A.L.(empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)tel.: 93 357 00 50

Col·laboradors d’aquest número

Han col·laborat en aquest número: arxiu del Gabinet dePremsa de l’AMB (fotografies), Teresa Garceran, RomanLlagostera, Lurdes Planes, Museu Agbar de les Aigües,Coloma Rull

Assessor lingüístic

Marià Pou Nadal

Fotografia

Dani García, Alonso José Fernández, Manel Raya

Foto portada

Dani García

Disseny i direcció d’art

Ruiz+company

Publicitat i patrocinis

José Luis Almudí

Secretaria i subscripcions

Núria Ugena

Tiratge

10.000 exemplars

Barcelona Verda no comparteix necessàriament les opi-nions expressades pels autors dels articles publicats.

Copyright: Reproducció autoritzada amb indicació de lafont. Se’n sol·licita còpia.

Aquesta revista utilitza la família tipogràfica Fedra.

Paper reciclatCyclus print Torras de 115 i 170 g

01bverda117 13/2/09 12:58 Página 2

B verda 117. Abril 2008 3

EditorialCiutadania responsable

Moltes vegades, les situacions de crisipermeten detectar la qualitat i les capa-citats dels que han de fer-hi front.Quan escric aquest editorial, la probabi-litat que el grau d’excepcionalitat delDecret de Sequera augmenti és franca-ment alta. En qualsevol cas, si no ésaixí, la manca d’aigua als embassa-ments ja fa setmanes que és prou greuper aturar-nos i replantejar els nostresmodels de consum. I aquí és on destacauna realitat esperançadora: Barcelonaés una de les ciutats d’Europa ambmenys consum domèstic d’aigua, ambxifres que se situen molt per sota de lamitjana europea. Si molts cops m’he referit a la necessitatd’adquirir hàbits més sostenibles, la ve-ritat és que en aquest cas he de dir que,a Barcelona, la ciutadania està com-plint amb la seva obligació ambiental.Una actitud que és més important delque sembla, ja que els canvis d’hàbitssolen consolidar-se. Perquè la qüestióno és que ara estalviem aigua perquè non’hi ha; del que es tracta és d’acostu-mar-nos a consumir l’estrictament im-prescindible. I això, a la nostra ciutat,ja s’està fent.Per la part que ens toca com a adminis-tració, davant la creixent manca de plu-ges l’any 2005, l’Ajuntament va elabo-rar un Pla d’actuació per a risc de sequera, queva entrar en funcionament l’abril del2007, sobre la base del nivell d’excepcio-nalitat 1. Excepcionalitats a banda, elcas és que Barcelona ja havia optat molt

abans per un model de consum d’aiguamés sostenible. N’és una bona mostrala xarxa d’abastament d’aigua del sub-sòl de la ciutat, que es va començar aconstruir l’any 1995 i que ha fet possibleanar reduint el consum de la xarxa po-table en els usos públics per a la netejao el reg de les zones verdes. Una dotaciód’infraestructures que, pel que fa a l’ai-gua, s’incrementarà amb la construcciód’una canonada que permetrà portarfins a la nostra ciutat aigua procedentde la depuradora del Prat de Llobregatper reutilitzar-la, i també amb la cons-trucció de noves captacions del nivellfreàtic de Barcelona.Al costat d’això, crec que val la penaafegir-hi la feina que s’està fent en al-tres aspectes ambientals, com és laconstrucció d’infraestructures per poderdisposar d’energies renovables. N’hi haque ja són una realitat, com, per exem-ple, les instal·lacions fotovoltaiques dela Zona Fòrum, i d’altres, com la Cen-tral de Generació d’Energies de Barcelo-na-Sud, van pel camí de ser-ho.I és que comptar amb una Agenda 21implica desenvolupar-la, i que això si-gui una realitat és la gran aposta delmodel de ciutat que volem a Barcelona.Si hi afegim una ciutadania responsa-ble, que actua en conseqüència, tenimel futur guanyat.

Jordi Campillogerent de Parcs i Jardinsgerent de Medi Ambient

01bverda117 13/2/09 12:58 Página 3


NotíciesBarcelona demà:un model de compromís amb el planeta

Imma Mayol en un moment

de la conferència

El 19 de febrer passat, la segona tinenta

d’alcalde i regidora de Medi Ambient de

l’Ajuntament de Barcelona, Imma Mayol,

va presentar la nova organització d’a-

questa àrea de govern. L’objectiu: incre-

mentar la capacitat de l’Ajuntament de

treballar transversalment, cooperant i

creant sinergies per introduir la sosteni-

bilitat i l’Agenda 21 en el conjunt de les

polítiques municipals.

La construcció d’una organització dife-rent, va assenyalar Imma Mayol alprincipi de la conferència, té com afinalitat respondre de manera integrala les diverses necessitats, evitant frag-mentacions que a vegades comportenexcessives especialitzacions, i poderencarar en millors condicions la novaetapa i les noves prioritats polítiquesdel govern municipal. Unes prioritats i

01bverda117 13/2/09 12:58 Página 4


un canvi organitzatiu que expressen lavoluntat del govern de la ciutat de ferun salt qualitatiu en les polítiques desostenibilitat durant aquest mandat.En aquest sentit, Imma Mayol va pun-tualitzar que no es comença de nou, jaque, sense la feina feta, aquest saltseria impossible, i que les noves orien-tacions van més enllà d’un mandat,perquè requereixen temps per al seudesenvolupament.

CONCEPTES DE PARTIDA

La regidora de Medi Ambient va asse-nyalar que la proposta del govern de laciutat és “un projecte amb dimensió defutur per millorar la nostra qualitat devida, amb un compromís ètic i respon-sable amb la resta del món”. Aixímateix, va destacar dos elements quejuguen a favor d’aquesta proposta:mai com ara hi havia hagut tantsarguments i tant consens científic isocial sobre la necessitat d’actuar percanviar la insostenibilitat del nostremodel de vida, i ja no hi ha marxaenrere ni espai per als escèptics onegacionistes. Avui, com diu l’ONU,“negar el canvi climàtic és com negarque la Terra és rodona”. La regidora vaposar de manifest la necessitat de “sercapaços de viure, de construir ciutat ide desenvolupar projectes urbanssabent que tenim una responsabilitatque va més enllà de la nostra vida i dela nostra persona”. Un fet que, a parerseu, comporta un canvi de paradigmai, per tant, una reflexió política sobrecom orientar les prioritats d’ungovern.

LA DIAGNOSI

Imma Mayol va fer un repàs dels aven-ços ambientals més significatius asso-lits per la ciutat de Barcelona. En

aquest sentit, va destacar el tracta-ment del 100% de les aigües residualsgràcies a les noves depuradores delLlobregat i del Fòrum, que obre la portaa la seva reutilització i ha millorat laqualitat de les aigües marines; la dis-minució del consum d’aigua potable,tant en el sector domèstic com en l’in-dustrial i el municipal (en els darrersset anys, el consum domèstic aBarcelona s’ha reduït més d’un 12%, iel dels serveis municipals, un 38%entre els anys 1995 i 2006); l’incrementde la fracció de residus urbans reci-clats, que ja representa un 31,5% deltotal; l’augment de la superfície deverd i d’espai viari destinat a vianants ibicicletes, i un compromís cada copmajor de la comunitat educativa, lesempreses i els consumidors amb la sos-tenibilitat (un 40% dels centres educa-tius públics i un 20% dels concertatsdesenvolupen projectes d’ambientalit-zació del propi centre, i més de tres-centes empreses s’han dotat de siste-mes de gestió ambiental certificats).

ELS REPTES

A les fites aconseguides va seguir l’expo-sició dels nous reptes, vinculats, sobre-tot, a l’energia, la contaminació, elsresidus, el transport i la sensibilitzacióambiental de la ciutadania. Així, ImmaMayol es va referir a la necessitat dereduir la intensitat energètica i produiramb mitjans més renovables, ja que, toti que s’han fet avenços importants, l’a-portació de fonts renovables al conjuntde l’energia consumida és molt baixa(0,25% d’energia primària el 2004).D’altra banda, la intensitat energèticade Barcelona encara mostra una tendèn-cia creixent: +3,4% entre 1999 i 2004.Altres objectius són reduir els nivellsde contaminació atmosfèrica i acústi-

Per Imma Mayol, laproposta del govern deBarcelona és un projectede futur per millorar laqualitat de vida, amb uncompromís ètic iresponsable amb la restadel món

Un dels objectius de l’Àrea de Medi

Ambient és augmentar l’ús del gas

natural en la flota d’autobusos

01bverda117 13/2/09 12:59 Página 5

ca, que es mantenen estabilitzats mal-grat les mesures aplicades per dissuadirde l’ús del vehicle privat, el principalcausant, i reduir l’ús del transport pri-vat, especialment en els moviments deconnexió entre Barcelona i l’entornmetropolità, que arriba fins al 50%.Quant als residus, l’objectiu és mante-nir-los estables i aconseguir minimit-zar-los. L’últim repte al qual es va refe-rir Imma Mayol està relacionat amb laconsolidació de la consciència ambien-tal, és a dir, convertir la sensibilitatambiental de la ciutadania en compor-taments sostenibilistes.

LA NOVA ORGANITZACIÓ

A mitjans del 2007, l’equip directiu delssectors Serveis Urbans i Medi Ambient,Parcs i Jardins i l’Agència d’Energia deBarcelona va començar a treballar entres aspectes: definir la seva missió, elmodel organitzatiu i les prioritats d’ac-tuació. La missió de l’Àrea de MediAmbient per als pròxims anys té doseixos fonamentals: gestionar amb cri-teris de qualitat i sostenibilitat la millo-ra i el manteniment de l’espai públic ila prestació dels serveis urbans i liderarels compromisos de millora del mediambient i de lluita contra el canvi cli-màtic per aconseguir una qualitat devida sostenible de la ciutadania.L’objectiu d’aquest nou model organit-zatiu és la recerca de la gestió integralde quatre vectors ambientals: cicle del’aigua, espais verds, energia i qualitatambiental, i neteja i gestió dels resi-dus, que conformen les quatre direc-cions de l’Àrea de Medi Ambient. El que

es pretén és incorporar la dimensió deprevenció-promoció, un millor funcio-nament dels serveis, una gestió eficienti evitar el malbaratament, tant si estracta d’aigua com d’energia o de resi-dus. També es volen superar estructu-res molt especialitzades que dificultenla integralitat.

TENDÈNCIES I POLÍTIQUES

La nova organització de l’Àrea de MediAmbient té com a finalitat impulsar lestendències desitjables en el camí de lasostenibilitat, resumides en sis d’a-questes tendències, amb sis polítiquespúbliques per avançar-hi: de la culturad’usar i llençar a la cultura del mante-niment i la conservació, dels símpto-mes a les causes, de la correcció a laprevenció, de la prepotència a la pre-caució, de la visió parcial a la visió glo-bal i de l’oferta il·limitada a la gestió dela demanda.Imma Mayol va acabar la seva conferèn-cia assenyalant que “el salt qualitatiuque l’Ajuntament vol fer en matèria desostenibilitat només serà possible siincrementem de manera significativala capacitat de la nostra institució detreballar transversalment, cooperant,creant sinergies, introduint la sosteni-bilitat i els principis de l’Agenda 21 enel conjunt de les polítiques de la ciutat,tot intensificant la voluntat de predicaramb l’exemple”. I va afegir que “no hiha transformació sostenibilista sensecanvi cultural, i no hi ha canvi culturalsense el compromís indelegable de cadainstitució i de cada persona de la nostraciutat”.


La nova organitzacióde l’Àrea de MediAmbient té com afinalitat impulsar lestendències desitjablesen el camí de lasostenibilitat

En la nova contracta de recollida de residus

2009-2017 s’incrementarà la recollida selectiva

de totes les fraccions i s’estendrà la recollida

orgànica per tota la ciutat

01bverda117 13/2/09 12:59 Página 6


Les Corts estrena un nou hort urbà

El 14 de febrer passat es va fer el lliura-ment de les autoritzacions als primersvint titulars de les parcel·les de l’horturbà de Pedralbes. Aquest hort està si-tuat al carrer Castellet, 2, a l’altura dela carretera d’Esplugues i al costat delmonestir de Pedralbes. És el segon quees crea al districte de les Corts (el primerva ser l’hort del Camí de la Torre Meli-na, inaugurat l’any 2006) i el dotzè de laXarxa d’Horts Urbans de Barcelona, queja compta amb un total de dues-centesvuitanta-nou parcel·les.L’espai té una superfície total de 3.770 m2,amb una part més plana i una altra, allímit amb el carrer Castellet, amb des-nivell. Les dinou parcel·les s’han situat a la zona més planera i cen-tral del terreny i s’han distribuït en dossectors: un en sentit longitudinal i l’al-tre transversal. Per a les persones ambdificultats de mobilitat s’han instal·latquatre safates de conreu en què es pottreballar des d’una cadira de rodes, itambé hi ha dues parcel·les destinades a

l’ús d’entitats de persones amb riscd’exclusió social.Un altre element destacat de l’hort urbàde Pedralbes és el Jardí dels Sentits, an-nex als horts i pensat perquè les perso-nes amb deficiències visuals puguingaudir de les espècies aromàtiques ques’hi han plantat, senyalitzades amb rè-tols fets amb llenguatge braille situats ales baranes que envolten les plantes.Al costat de les parcel·les s’han plantatarbres fruiters de varietats antigues, ar-bustos i espècies enfiladisses. Tambés’ha enjardinat el talús format pel ter-reny en desnivell i el perímetre de totl’espai, per crear una tanca vegetal deprotecció permeable a la vista.L’hort disposa de lavabos adaptats per apersones amb disminució, vint armarisper a estris, una pica, vuit boques dereg, una zona de pícnic amb dues taulesi bancs, papereres, dos calaixos de com-postatge i contenidors de recollida se-lectiva de brossa.

UN ESPAI INTEGRADOR

Els horts urbans són una invitació a laintegració i la coexistència entre el campi la ciutat, i un lloc equilibrador de l’eco-sistema, ja que milloren la repoblaciód’insectes pol·linitzadors, afavoreixen lapresència d’aus i diversifiquen les espè-cies vegetals. Estan destinats a personesmajors de 65 anys i tenen per objectiu laintegració i la col·laboració dels ciuta-dans i les ciutadanes en activitats de mi-llora ambiental. Aquest projecte de par-ticipació de Parcs i Jardins, té, a més,uns valors socials importants entre lespersones que hi prenen part, ja que lesactivitats que fan milloren la seva quali-tat de vida i permeten generar un teixitde noves relacions. Alhora, es crea unnou espai verd públic on el conreu orde-nat de les hortalisses és el protagonista.

Firma de les autoritzacions dels primers

adjudicataris de l’hort urbà de Pedralbes

Les parcel·les estan situades a la zona

més planera i central del terreny

01bverda117 13/2/09 12:59 Página 7


Festa de la Primavera 2008

Com cada any, Parcs i Jardins ha organit-

zat a diversos parcs de Barcelona activi-

tats per donar la benvinguda a la primave-

ra: el dia 3 d’abril per a les escoles i el dia 6

per a tota la ciutadania, al nou Parc del

Centre del Poblenou. En tots dos casos, el

tema central ha estat l’aigua i les possibili-

tats que tenim a l’abast per estalviar-la.

Aquest any, la Festa de la Primaveraescolar ha tingut lloc al Parc de laCiutadella, el Turó Park, el Parc Centralde Nou Barris, el Parc de Diagonal Mar iel Parc de Joan Miró. La manca d’aiguano ha permès la tradicional plantada,una circumstància que, lluny de ser unalimitació, ha representat una oportuni-tat per als escolars, que han celebrat lafesta aprenent a fer-ne un consum res-ponsable. Així, els gairebé 3.200 nens inenes que han participat en la festa hanregat els parcs on s’ha celebrat ambpetites regadores plenes d’aigua proce-dent del subsòl de la ciutat i recuperadade les escoles que hi han pres part.

PÀRRICUS I GARDA

Un aspecte destacat de la Festa de laPrimavera d’aquest any ha estat la pre-

sentació dels protagonistes de les novesactivitats escolars que Parcs i Jardinsoferirà en el pròxim curs 2008-2009,Pàrricus i Garda, que des de petits esce-naris han explicat els problemesambientals que està patint el nostreplaneta, què podem fer per resoldre’ls,què fan les plantes per adaptar-se acondicions de sequera i què fa Parcs iJardins per mantenir el verd deBarcelona d’una manera sostenible.Després, els escolars, distribuïts engrups, han anat a regar acompanyatsd’un monitor o un jardiner que els hanexplicat les necessitats de les plantes icom s’han de regar. Uns quants dies abans de la festa, elsmestres en van poder començar a treba-llar els continguts a l’escola, amb elmaterial didàctic que Parcs i Jardins vapenjar al seu web. D’aquesta manera, els escolars hanpogut donar la benvinguda a la prima-vera de forma alegre i positiva, envol-tats de natura, acostant-se als parcs dela ciutat i a la feina dels jardiners, iprenent consciència de la importànciade fer un ús racional de l’aigua.

Escolars regant amb aigua freàtica

arbustos del Parc de Joan Miró

Pàrricus i Garda

01bverda117 13/2/09 12:59 Página 8


LA FESTA CIUTADANA

Aquest any, la Festa de la Primaveraciutadana s’ha celebrat al Parc delCentre del Poblenou, amb motiu de lainauguració d’aquest espai. A les onzedel matí del dia 6 d’abril, l’animació vaarribar al parc de la mà de Pàrricus iGarda. En diferents tallers, els assis-tents a la festa van poder saber coms’aprofita l’aigua del subsòl i com fun-ciona una depuradora senzilla fabrica-da amb un filtre de sorra. També hi vahaver temps per explicar contes,aprendre dansa i música, admirar les

habilitats de la secció canina de laGuàrdia Urbana, escoltar els alumnesde l’Escola de Gospel de Barcelona,ballar sardanes i fer activitats relacio-nades amb la primavera i l’aigua. Elmoment més destacat va ser quan l’al-calde, Jordi Hereu, va descobrir laplaca amb el nom del parc. La festa esva acabar amb una fideuà popular queels participants en la festa van comen-çar a assaborir a les dues de la tarda.Un bon final gastronòmic per a unagran celebració ciutadana.

La Festa de la Primaveraciutadana s’ha celebrat alParc del Centre delPoblenou

L’alcalde, Jordi Hereu,

i la regidora de Medi

Ambient, Imma Mayol,

van assistir a la festa

ciutadana

Les Cabanes sota la

Pluja són un element

molt original del parc

01bverda117 13/2/09 12:59 Página 9


Tot a punt per al vuitèConcurs Internacionalde Roses Noves de Barcelona

Els dies 9, 10 i 11 de maig se celebrarà,al Roserar de Cervantes, la vuitena edi-ció del Concurs Internacional de RosesNoves de Barcelona. Aquest any hi com-petiran quinze obtentors de nou països,que han presentat un total de seixanta-sis noves varietats de rosers. Aquestconcurs té com a objectiu ser un apara-dor de les novetats roseristes per alsprofessionals i el públic en general,afavorir el coneixement i l’estima pelsespais verds urbans i contribuir a laprojecció de la ciutat i el seu roserar.D’altra banda, el certamen, a més depermetre conèixer noves varietats deroses, cada any registra una major par-ticipació en les activitats que Parcs iJardins organitza per a les persones quevisiten el roserar.

MOLTES ACTIVITATS

Els dies 6 i 8 de maig, al matí, les acti-vitats estaran dedicades a les escoles, iel matí del dia 7 visitarà el Roserar deCervantes el Consell de la Gent Gran deBarcelona, que és el que escull la rosaguardonada amb el Premi de la GentGran.El dia del concurs, el dia 9, el juratvalorarà els rosers presentats, i, a lescinc de la tarda, un cop lliurats els pre-

mis, el roserar s’obrirà al públic. A mésde la gran quantitat de rosers en flor,els visitants podran gaudir de la músicainterpretada per la Banda Municipal deBarcelona. Per al cap de setmana del 10 i 11 demaig s’han organitzat activitats per atots els públics: Bettina Perisson faràdemostracions de perfums; RamonFreixas, de cuina amb flors, i membresdel Gremi de Floristes de Barcelona i del’Escola d’Art Floral de Catalunya, depeces d’art floral fetes amb florsseques. Durant el cap de setmanatambé se celebrarà la segona Trobada dePintors.

ROSES I POESIA

Aquest any, la poesia també serà pre-sent en el Concurs Internacional deRoses Noves de Barcelona, amb la lectu-ra de les obres guardonades en el pri-mer Concurs de Poemes sobre Roses,organitzat pel Restaurant Mas Renart,de Mollet de Peralada, regit per unagran especialista en roses i membre deljurat del concurs de roses de Barcelona,Elke Embo. Una nova activitat quesegur que enriquirà el certamen.

Aquest any hi competiranquinze obtentors de noupaïsos

Zona del concurs del Roserar de Cervantes

01bverda117 13/2/09 12:59 Página 10


La sequera,una oportunitat

Opinió

Un dels aspectes que evidencien comens hem estat relacionant com a socie-tat amb el nostre entorn natural és queno hem tingut en compte qüestions tanimportants com el clima i la demogra-fia. Aquestes actituds, a la llarga, pas-sen factura. Ara estem començant a pa-gar-ne una de molt cara: la de l’aigua. Dir que Catalunya és una regió amb unrègim de pluges irregular i escàs no éscap novetat. Però, com que no estemacostumats a haver-nos d’estrènyer elcinturó, o, simplement, a administraramb especial cura el que tenim, enshem quedat ben parats quan s’ha mate-rialitzat amb tota cruesa la sequera i,per tant, la mancança. Al clima, calafegir-hi el fet que, tant a Catalunyacom a Espanya en general, els recursoshídrics tenen uns distribució molt irre-gular, amb zones que disposen de con-ques excedentàries i d’altres que són de-ficitàries.A aquestes qüestions vinculades a lescondicions climàtiques i hidrològiques,s’hi han de sumar les poblacionals, tanto més importants que les primeres, o si-gui, les grans concentracions, amb unademografia creixent, que cada cop re-quereixen més recursos i que no neces-sàriament s’instal·len en llocs onaquests són importants. Però tenim lesconcentracions urbanes que tenim, i elque cal és fer una planificació del terri-tori per tal de gestionar els recursos d’u-na manera racional i eficient, entre al-tres raons perquè, independentmentdel seu volum, el que no seran mai ésil·limitats.Ara torna a ser l’hora de replantejar-nosels consums que hi ha hagut fins avui,en especial en alguns sectors de la socie-tat. I, en aquest sentit, cal fer especialmenció de l’estalvi d’aigua de la ciutatde Barcelona. D’altra banda, ben mirat,la sequera, més que un problema –queho és, i greu–, és una gran oportunitatde modificar a millor el nostre model devida i de trobar noves maneres d’abas-tir-nos d’aigua i d’utilitzar-la amb efi-càcia. A Barcelona, l’any 1995 ja es vacomençar a aprofitar l’aigua del subsòl,que actualment ha esdevingut un im-portant recurs alternatiu de subminis-

trament per als serveis municipals,amb una xarxa que en el present man-dat duplicarà la capacitat d’explotaciódels actuals 0,8 hm3 fins als 1,6 hm3.A més de les alternatives –que tampocsón il·limitades i, per tant, cal gestio-nar amb cura i un gran sentit de l’estal-vi–, en el tema que ens ocupa hi ha dosaspectes que considero fonamentals: elprimer, el dret a disposar del recurs ai-gua, lligat al deure de fer-ne un consumresponsable. L’aigua és un bé comú ambdrets d’ús privatiu. Per tant, en casos denecessitat cal redistribuir-la i posar-la adisposició de la població mitjançantmecanismes de transacció dels dretsd’aigua. Al costat d’això, cal tenir benpresent que l’aigua potable ha d’estardestinada únicament als usos que re-quereixen imprescindiblement un re-curs de qualitat. Així, cal pensar i apro-fundir en l’eficiència i l’estalvi, en lareutilització i la dessalinització, en l’a-profitament de recursos hídrics alterna-tius (pous, freàtic, etc.) i en tot allò queens porti a una planificació de la gestiódels recursos hídrics a llarg termini d’u-na forma sostenible.La tecnologia ens permet reutilitzar iabastir amb aigua de menys qualitat lesnecessitats de la indústria i de l’agricul-tura, i també aconseguir que el consumsigui cada cop més eficient. D’aquestamanera, els excedents de regadiu po-dran esdevenir,en cas de necessitat,transportadors d’aigua cap a les zonesdeficitàries. Una eficiència que no sola-ment s’ha de vincular a l’agricultura,sinó també al sector industrial, amb lacreació de circuits interns de reutilitza-ció en els centres de producció.Arribats aquí, és hora d’insistir en laclau de volta que ens permetrà resoldredefinitivament aquesta i moltes altresqüestions ambientals: comprendre quela nostra qualitat de vida depèn en ter-mes absoluts de la qualitat de la nostrarelació amb l’entorn. Pel que fa als re-cursos naturals, això es tradueix en unanova cultura basada en l’estalvi, la reu-tilització i la racionalitat. Per tant, sil’atzucac d’avui es converteix en uns hà-bits més sostenibles demà, benvingudala sequera!

Román Llagostera i Pujoldirector de Serveis del Cicle de l’AiguaMedi AmbientAjuntament de Barcelona

01bverda117 13/2/09 12:59 Página 11

Aparell de desinfecció per raigs ultravio-

lats del Zoo de Barcelona per poder fer

servir aigua de mar per descongelar el

peix per als animals

Comestalviar aigua


Agenda 21

Del que es tracta és decanviar cap a models méssostenibles la nostramanera de viure, tantindividual com col·lectiva

coordinada entre tots els agents permillorar-ne la gestió; reduir el consumi incrementar l’eficàcia en el seu ús, iaprofitar suficientment les aigües sub-terrànies i reutilitzar les depurades,que inclouen les de pluja. Tot plegat perfer realitat un dels aspectes de la líniad’acció 10: adquirir hàbits quotidiansd’estalvi d’aigua. Perquè, al cap i a lafi, del que es tracta és de canviar cap amodels més sostenibles la nostra mane-ra de viure, tant individual com col·lec-tiva. Tot seguit, unes quantes pistes.

EURYBIA

Eurybia és una empresa d’educacióambiental dedicada a difondre i pro-moure el medi ambient marí a les esco-les. A primer cop d’ull, l’estalvi d’aiguasembla que no hagi de ser un delsobjectius destacats del seu pla d’acció.El cas és que aquesta empresa ha fet

L’ús eficient de l’aigua, la seva reutilitza-

ció i els aprofitaments alternatius a la

xarxa potable són aspectes fonamentals

per assegurar un consum sostenible d’a-

quest recurs natural. La majoria de plans

d’acció 21 desenvolupats pels firmants

del Compromís per la Sostenibilitat-

Agenda 21 de Barcelona preveuen mesu-

res en aquest sentit. El repàs d’alguns

d’aquests plans, en els quals l’aigua té un

especial protagonisme, evidencia que hi

ha moltes maneres d’estalviar-ne, gene-

ralment amb mesures senzilles d’aplicar.

De les deu línies d’acció de l’objectiucinquè del Compromís per laSostenibilitat-Agenda 21 de Barcelona,les tres primeres estan dedicades espe-cíficament a l’aigua. En aquestes líniesd’acció es posa de manifest la necessi-tat d’aprofundir en el coneixement delcicle de l’aigua i fer una planificació

02bverda117 13/2/09 12:58 Página 12


L’associació Nou Horitzóreutilitza l’aigua del’aparell d’aire condicionatals lavabos del seu local

una cosa molt interessant a la seva seu:sembrar plantes i fer un “minihort”urbà a la terrassa, cosa que permetobtenir verdures fresques i naturals,gaudir d’ombra a l’estiu i millorar laqualitat de l’aire amb la vegetació. Comla reguen? Doncs, bàsicament, aprofi-tant l’aigua inicial de la dutxa, la quenormalment es perd perquè és freda.Una cosa que podem fer tots per regarles plantes de casa. És tan senzill comtenir un parell de galledes al bany.

ASSOCIACIÓ NOU HORITZÓ

Nou Horitzó és una associació senseànim de lucre formada per persones detotes les edats i oberta a tothom que téper objectiu estudiar les necessitats dela gent gran, sobretot del barri d’Horta-Guinardó, i planificar les solucionsoportunes amb les entitats que pertoquien cada moment. En el seu centre d’ac-tivitats socials, culturals i lúdiques aju-den la gent gran a mantenir-se activa ia participar en el seu entorn social. Elseu pla d’acció té com a objectiu que lagent gran participi activament en laconsecució d’un futur ambiental mésequilibrat i de més qualitat. Per estal-viar aigua han canviat els tiradors delvàter per controlar i reduir el cabal dedescàrrega i, per a aquest mateix ús,reutilitzen l’aigua de l’aparell d’airecondicionat, amb el consegüent estalvid’aigua del dipòsit. Una altra opciófàcil d’implantar a casa nostra.

HOTEL ALIMARA

Aquest hotel ja fa set anys que desenvo-lupa actuacions dirigides a reduir l’im-pacte ambiental del seu establiment, aconscienciar els clients i, en el vessantd’escola d’hostaleria, a formar elsalumnes en les actituds de respecteambiental. Les mesures recollides en elseu pla d’acció per reduir el consumd’aigua són un bon referent per aaquest sector. Així, s’han posat aixetesde polsador amb reguladors de cabal ales zones de personal, s’ha reduït deforma manual el cabal d’aigua delsbidets de les habitacions a 5 l/min, el100% dels vàters s’han regulat per a unvolum de descàrrega de 6 l, el 100% deles dutxes i rentamans disposen dereguladors de cabal i s’han instal·lat atotes les habitacions cartells en què esdemana la col·laboració dels hostes.L’objectiu: aconseguir a l’hotel unestalvi d’aigua que permeti consolidarun consum de 0,048 m3/servei.

ZOO DE BARCELONA

En un zoològic, el consum d’aigua ésimportant. Per tant, un dels objectiusdel Pla d’Acció del Zoo de Barcelona ésreduir-lo tant com sigui possible i anarintroduint sistemes de reutilització. A les mesures iniciades anteriorment,com són la instal·lació d’aixetes tempo-ritzades, control horari en llacs i fontsornamentals, instal·lació de difusors ales mànegues de neteja i abeuradorsamb boia automàtica, s’hi ha afegit lainstal·lació d’elements de recollida delcondensat dels aparells d’aire condicio-nat de nova instal·lació i l’ús d’un apa-rell de desinfecció per raigs ultraviolatsper poder fer servir aigua de mar per ala descongelació del peix per als ani-mals. D’altra banda, el zoo utilitzaaigua procedent del mar –disposa d’unpou a la platja– degudament tractadaper a les instal·lacions dels mamífersmarins, tant per motius d’estalvi comde benestar dels animals.

EL PLA D’ACCIÓ PERSONAL

Les mesures adoptades per aquests qua-tre firmants del Compromís per laSostenibilitat-Agenda 21 de Barcelonaper aconseguir un ús cada cop més efi-cient de l’aigua són una petita mostrade les que hi ha en els vuitanta-nouplans d’acció 21 desenvolupats fins arapels firmants del compromís. Val lapena fixar-s’hi i actuar en conseqüèn-cia, perquè una Barcelona sostenibledepèn tant dels plans de grups, entitatsi empreses com dels que faci cadascú denosaltres a casa seva.

Eulàlia Masdeu

Cartell instal·lat a totes les habita-

cions de l’Hotel Alimara en què es

demana la col·laboració dels hos-

tes per estalviar aigua

02bverda117 13/2/09 12:58 Página 13

José Carrillode Albornoz


El personatge

enginyer agrònom

“L’organització i la gestió dels espaisverds de Barcelona són tan eficacescom a París, Londres o Berlín”

Nascut a Granada, l’any 1931, José Carrillo

ha estat una persona important per al

verd urbà de Barcelona, ja que hi ha

dedicat tota la seva carrera professional

entre els anys 1960 i 1993. Va dirigir

l’Escola de Jardineria Rubió i Tudurí des

del 1962 fins al 1991, i és un dels funda-

dors de l’Associació Espanyola de Parcs i

Jardins Públics. La seva gran afició a la

història l’ha portat a escriure la dels

enginyers agrònoms, recentment publi-

cada.

Per què es va decidir professional-

ment per la jardineria urbana?

Doncs per venir a Barcelona! Quan vaigacabar la carrera, l’any 1959, la veritatés que, de jardineria, no en sabiagaire. Els enginyers agrònoms nomésen teníem unes quantes assignaturesen el trimestre complementari i, de

fet, jo no m’hi volia dedicar. El que síque volia, i de quina manera, era venira Barcelona, la ciutat més cosmopolitad’Espanya. Jo sóc de Granada i la carre-ra la vaig estudiar a Madrid, que eral’únic lloc on es podia cursar. Allà vaigfer un gran amic, que encara ho és,l’enginyer de camins català AlbertSerratosa, que anava un parell de cur-sos més endavant que jo. Quan va aca-bar li vaig dir: “Albert, busquem feinaa Barcelona, del que sigui.” I així vaser. Tot just vaig haver acabat la carre-ra, en Serratosa em va telefonar perdir-me que el Servei de Parcs i Jardinsde l’Ajuntament de Barcelona estavabuscant un enginyer agrònom, i nom’ho vaig pensar dos cops. Vaigcomençar a treballar el 1960 per ocu-par-me dels vivers i la producció deplanta.

Em vaig dedicarprofessionalment a lajardineria urbana perpoder venir a Barcelona

02bverda117 13/2/09 12:58 Página 14


Com era la jardineria urbana

aleshores?

A Barcelona hi havia molt bons profes-sionals; entre altres raons, perquè eral’únic lloc d’Espanya on hi havia unaescola de jardineria, la Rubió i Tudurí,fundada abans de la guerra civil pel queva ser el primer director del Servei deParcs i Jardins de la ciutat. No tenia titu-lació oficial. Això ho vaig gestionar jo enel temps en què en vaig ser director. Unade les persones de qui més vaig aprendresobre plantes va ser Joan Pañella, i vaigtenir la sort de poder comptar com a aju-dant, des del començament de la mevafeina en el Servei de Parcs i Jardins, ambMiquel Comas, mestre de Pañella.

Quines fites destacaria en l’evolució

dels espais verds de Barcelona?

En la dècada dels seixanta, quan vaigcomençar a treballar en el Servei deParcs i Jardins de Barcelona, el nombrede metres quadrats d’espais verds perhabitant era molt petit i tothom eramolt conscient que calia resoldre-ho. ElPla Cerdà va preveure uns espais verdsd’interior d’illa i uns grans parcs, que noes van fer per l’especulació i pels maleïtsdiners. En qualsevol cas, la massificacióde la ciutat va anar acompanyada de lademanda de més espais verds, que vanarribar l’any 1975, amb la democràcia.

Anteriorment a aquesta època, desta-

caria algun parc?

N’hi va haver d’importants, com el Parcde Cervantes, amb el roserar. Però el quea mi em sembla més rellevant és el Parcdel Laberint d’Horta, un jardí privat quees va convertir en parc públic. És el jardíhistòric més antic de Barcelona, i esdóna el cas que vaig participar en lesnegociacions entre el Servei de Parcs iJardins i el propietari, el marquèsd’Alfarràs, que va cedir la finca a canvidel que aleshores anomenàvem el Viverde Pedralbes, uns terrenys de dues o treshectàrees.

Vostè també va ser un dels impulsors

de l’Associació Espanyola de Parcs i

Jardins Públics.

De fet, en vaig ser l’organitzador. Jo vaigcomençar a sortir a l’estranger per unaraó tan senzilla com el coneixement d’i-diomes. Això va ser cap a la meitat delsanys seixanta. Hi havia una federacióinternacional de parcs públics, amb seua Anglaterra, constituïda per associa-cions nacionals, sobretot de països euro-peus, i Espanya no en tenia cap, d’asso-ciació. La primera vegada que vam assis-tir a un congrés em sembla que va serl’any 1965, a Brighton. L’aleshores presi-dent del Servei de Parcs i Jardins, JosepM. Riudor, es va adonar de la necessitatde crear una associació, que es va consti-tuir a Barcelona l’any 1973. Jo en vaig serel primer secretari, i el director del

Servei de Parcs i Jardins de Madrid, JoséPita Romero, el primer president. Lasecretaria de l’associació es va instal·lara Barcelona, i amb els anys en vaig esde-venir el president. El 1985 vaig aconse-guir que la federació internacional cele-brés el seu congrés a Barcelona, i me’nvan nomenar president

Quina funció ha tingut aquesta asso-

ciació en la jardineria urbana?

Sobretot, educativa i divulgativa, ambl’organització de molts cursos i de troba-des i congressos. També ha unificat d’al-guna manera els criteris dels responsa-bles de la jardineria municipal i de lajardineria pública espanyola.

Creu que tenim alguna cosa a envejar

als espais verds d’altres països?

No. Categòricament, no. L’organització,la tècnica i la gestió dels espais verds deBarcelona són tan eficaces com a París,Londres o Berlín. Quant a si uns parcssón més famosos que d’altres, hi haraons turisticopolítiques i també històri-ques. A París hi ha Versalles, i el Roserarde Bagatelle té dos-cents anys. El nostreroserar, el de Cervantes, només en téquaranta. A Barcelona tenim espaisverds meravellosos, com el Parc de laCiutadella, però, com que són nostres,ens sembla que valen menys. No somgaire xovinistes i ens falta una micad’autoestima. Som molt crítics amb elque ens és propi.

Així, valorem els nostres espais verds,

els estimem?

No els estimem..., però, ai, si un espaiverd desapareix! Bromes a banda, jocrec que sí que els estimem. Sabem quehi són, que els tenim, i en fem més omenys ús en funció de les diferents eta-pes de la nostra vida. Tothom que ténens petits vol un parc a prop de casa.Aquests nens, quan creixen, se n’obli-den una mica, dels parcs, fins que arri-ben a la jubilació i tornen a anar alsparcs a llegir el diari o a jugar a lapetanca.

Com ha d’evolucionar el verd urbà?

La climatologia i les tendències sociolò-giques ens indiquen que hem d’anar capa espais més sostenibles. Les gransextensions de gespa ben regada estanperdent funcionalitat perquè són difícilsde mantenir en un clima com el nostre.Els prats anglesos estan molt bé aAnglaterra, però aquí són complicats. I això no vol dir que no tinguem unabona jardineria urbana. Un jardí ambgespa no és pas millor que un sensegespa. Certament, és molt agradablepassejar per un jardí trepitjant l’herba,però l’herba només quedarà per alscamps de futbol.

Maria Rosa Salvadó

La climatologia i lestendències sociològiquesens indiquen que hemd’anar cap a espais méssostenibles

Un jardí amb gespa no éspas millor que un sensegespa

02bverda117 13/2/09 12:58 Página 15


B verda La feina dels jardiners de Barcelona

Fulla de Campsis radicans

03bverda117 13/2/09 13:00 Página 16


CIUTAT VELLA

Plaça de Ramon Berenguer el Gran

La vegetació que ornamenta aquestaplaça ha estat objecte d’una actuació deposada a punt, que ha consistit en lapoda d’arbustos i palmeres: 70 Ligustrum

japonicum i 60 margallons (Chamaerops

humilis). En el segon cas s’ha fet unapoda d’aixecament de capçada.

Carrer Doctor Aiguader

Aquest carrer està ornamentat amb unavorada de llentiscles (Pistacia lentiscus).Per mantenir la qualitat dels arbustoss’han retallat els situats entre el c. Car-bonell i l’entrada núm. 22 de la RondaLitoral.

Parc de la Ciutadella

L’Umbracle és un dels llocs més emble-màtics d’aquest parc. Les últimes feinesde manteniment que s’hi han fet hanconsistit en la millora dels parterres del’entrada, on la gespa s’ha substituïtper planta vivaç i s’ha instal·lat reg perdifusió.

EIXAMPLE

Avinguda Mistral

L’àrea per a gossos de 50 m2 que hi ha al’altura del c. Sepúlveda s’ha ampliatamb 70 m2 més de superfície i se n’hamillorat l’entorn. Així, s’ha instal·latuna nova tanca de fusta, 2 bancs, 2 pape-reres i 1 dispensador de bosses per recollirla femta. Quant a la vegetació, s’han po-dat els arbustos existents i s’han plantat80 baladres (Nerium oleander).

Places Antoni Gaudí i Sagrada Família

Les últimes feines de manteniment ge-neral i millora d’aquests espais verdshan consistit en la poda i retallada departerres amb arbustos (1.200 m2 a lapl. Gaudí i 1.700 m2 a la pl. SagradaFamília), l’escatat de les males herbes ila neteja de totes dues places. A la pl.Sagrada Família també s’ha milloratl’àrea per a gossos amb l’aportació desauló.

SANTS-MONTJUÏC

Plaça de l’Olivereta

La gespa que fins ara ornamentava els340 m2 de parterres que hi ha en aques-ta plaça s’ha substituït per gairebé 600arbustos, molt més sostenibles quant almanteniment. S’hi han plantat Viburnum odoratissimum, Teucrium fruticans,arboços (Arbutus unedo), Elaeagnus pungens

x reflexa, Ligustrum texanum, pitòspors(Pittosporum tobira), baladres (Nerium

oleander) i Phormium tenax. També s’hihan plantat 19 arbres de l’espèciePrunus cerasifera ‘Atropurpurea’ i s’hi hainstal·lat nou mobiliari urbà.

Feines de poda i retallada

Aquestes feines de manteniment s’hanfet a diversos espais verds de la mun-tanya de Montjuïc: poda de 70 palmeresde Canàries (Phoenix canariensis) al Parcdel Migdia, retallada de gairebé 1.000 mlineals de tanques vegetals arbustives alParc de Can Sabaté, poda de formació de12 alzines (Quercus ilex) a la pl. Dante i re-tallada de tanques vegetals i arbustos ipoda d’aixecament de capçada de l’ar-brat al Parc de la Font Florida.

LES CORTS

Plaça Pius XII

Brahea edulis és una palmera poc fre-qüent a Barcelona. A la pl. Pius XII n’hiha un exemplar excepcional, que s’hainclòs en el Catàleg d’Arbres d’InterèsLocal. Amb l’objectiu de ressaltar-ne lapresència s’ha delimitat amb una tancade separació i s’ha retallat la tanca ve-getal, a base de Cortaderia selloana.

Roserar de Cervantes

El maig vinent, el Roserar de Cervantesacollirà una nova edició del ConcursInternacional de Roses Noves deBarcelona. Perquè aquest espai verdllueixi en tota l’esplendor s’ha fet unapoda de neteja i formació a les 6 olive-res (Olea europaea) que hi ha a prop delJardí dels Perfums, als 1.914 rosershíbrids antics i als 1.545 rosers híbrids

moderns; s’han plantat 207 rosers decol·lecció per suplir les falles que hi hahagut l’últim any, i s’ha adequat la ins-tal·lació de reg per poder captar aiguaprocedent del subsòl de la ciutat i carre-gar-la en camions cisterna per poderregar els espais verds de Barcelona.

Plaça Francesc Macià

Per la seva centralitat i la seva composi-ció paisatgística, aquesta és una de lesplaces més emblemàtiques de les Corts.Les últimes feines de millora i manteni-ment han consistit en la poda i l’elimi-nació de males herbes als grups de ro-sers i la poda de la resta d’arbustos. Encompliment del Decret de Sequera tam-bé s’ha buidat i netejat el llac, i els pei-xos i les tortugues que hi vivien s’hantraslladat al Viver Tres Pins.

Jardins Rubió i Tudurí

En aquests jardins, s’hi han fet feinesde manteniment i rejoveniment de lavegetació i de millora de les infraestruc-tures. Així, s’han podat 1.500 m2 departerres amb pitòspors (Pittosporum

tobira), 6 Ligustrum lucidum i 7 oliveres(Olea europaea). Quant a les infraestruc-tures, s’ha automatitzat el reg per as-persió dels parterres.

Plaça de Ramon Berenguer el Gran

03bverda117 13/2/09 13:00 Página 17


1.

4.

7.

2.

5.

8.

3.

6.

9.

1. Àrea per a gossos de l’av. Mistral

2. Plaça de l’Olivereta

3. Plaça Pius XII

4. Turó Park

5. Carrer Salvador Alarma

6. Jardins de Frederica Montseny

7. Balcó d’Europa

8. Parc de la Trinitat

9. Plaça Ignasi Juliol

03bverda117 13/2/09 13:00 Página 18


SARRIÀ-SANT GERVASI

Turó Park

Un lloc on es pot contemplar una bonamostra d’art topiari (vegetació retalladaamb formes ornamentals) és aquestparc, que compta amb 60 alzines (Quer-

cus ilex) a les quals s’ha donat forma ci-líndrica. Per mantenir-ne l’aspecte se’lshan fet feines de retallada.

Carrer Manacor

Aquest és un dels carrers des d’on es potaccedir al Parc del Putget. Els últims tre-balls de manteniment han consistit enel desbrossament i neteja de 20.000 m2

amb vegetació forestal per millorar-nel’aspecte i evitar incendis.

Parc de la Tamarita

En aquest parc s’ha fet una poda de ne-teja i aclarida dels arbustos situats alcamí principal d’accés a la FundacióBlanquerna, una poda de formació de 2 mates de murtra (Myrthus communis) iuna retallada de les tanques vegetalsd’aquesta espècie, una poda de saneja-ment de 8 tarongers (Citrus aurantium) iuna plantació de 500 agapants (Agapan-

thus africanus). Als parterres, s’hi haaportat terra nova per anivellar-los.

Jardins de la Vil·la Cecília

Per millorar l’espai de la ludoteca que hiha en aquests jardins s’hi ha instal·latuna nova tanca de fusta i s’han podat 2 palmeres de Canàries (Phoenix

canariensis) i 2 llorers (Laurus nobilis).

Jardins de la Vil·la Amèlia

En compliment del Decret de Sequera,s’ha buidat i netejat el llac que hi ha enaquests jardins, i la fauna que hi vivia,peixos i tortugues, s’ha traslladat al Vi-ver Tres Pins. Al c. Santa Amèlia, quedelimita una part dels jardins, s’han re-tallat 6 grups de tanques de xiprer d’en-tre 30 i 35 m2.

GRÀCIA

Carrer Salvador Alarma

A la confluència amb el c. Josep M. Serts’ha desbrossat una superfície de 700 m2

i s’ha fet una poda de l’arbustatge.

Carrer Joan Cortada

La poda de l’arbustatge ha permès mi-llorar tot l’enjardinament del carrer.

Baixada Briz

S’ha podat tot l’arbustatge i s’han eli-minat les males herbes.

Park Güell

Les últimes feines de manteniment d’a-quest parc s’han fet a la zona forestal,on s’han eliminat dos arbres morts degrans dimensions.

HORTA-GUINARDÓ

Jardins de Frederica Montseny

En aquests jardins s’ha fet una comple-ta feina de posada a punt, consistent enla poda de tot l’arbustatge.

Passeig de la Vall d’Hebron

A l’altura de la ctra. de l’Arrabassada s’hafet una poda de formació de l’arbustatge,al qual s’ha donat forma geomètrica.

NOU BARRIS

Balcó d’Europa

El Balcó d’Europa és un gran talús de2.500 m2 situat a Ciutat Meridiana, enuna de les vies ràpides d’accés a Barcelo-na. Per mantenir la qualitat de l’espais’ha desbrossat i s’ha fet una poda deseguretat de l’arbrat més desenvolupat.

Parc Central de Nou Barris

S’ha fet una poda ornamental a 56 ar-bres de port petit i s’ha plantat unanova olivera (Olea europaea) en substitu-ció d’una de morta.

SANT ANDREU

Parc de la Trinitat

En aquest parc s’han retallat 1.300 m li-neals de tanques vegetals de xiprer (Cu-

pressus sempervirens) i s’ha fet una poda deformació a l’arbustatge i a 40 magra-ners (Punica granatum).

Carrer Formiga

Per mantenir la qualitat dels arbustosque enjardinen la mitjana que hi ha enaquest carrer s’han retallat 350 m2 devorades arbustives.

Jardins Massana

S’han retallat els massissos arbustius iles tanques vegetals de pitòspor (Pittos-

porum tobira), Elaeagnus pungens i Teucrium

fruticans. En total, s’ha actuat en unasuperfície de 700 m2.

SANT MARTÍ

Plaça Ignasi Juliol

La tanca vegetal feta amb Ligustrum ovali-

folium que envolta l’àrea per a gossos haestat objecte de feines de retallada.

Gran Via de les Corts Catalanes

Entre el c. Extremadura i la RamblaPrim s’han segat els parterres de gespa is’ha fet una poda de realçament a 245arbres.

Parc de Sant Martí

Els arbustos i les tanques vegetals de di-ferents zones d’aquest parc han estatobjecte de feines de retallada: 120 m2 departerres amb Cotoneaster horizontalis, 120m2 de parterres i 60 m lineals de Coto-

neaster pannosa, 250 m lineals de pitòspor(Pittosporum tobira) i 40 m lineals de Ligus-

trum ovalifolium.

Parc del Clot

Per donar una major vistositat a la pèr-gola que hi ha en aquest parc s’han po-dat les plantes enfiladisses que l’enjardi-nen: vinya (Vitis vinifera) i englantina(Wisteria sinensis).

03bverda117 13/2/09 13:00 Página 19


Espai metropolitàPlatgesmetropolitanesEls darrers dies de febrer van començar

els treballs de llaurat de les platges

metropolitanes (des de Montgat, al nord,

fins a Viladecans, al sud) perquè estiguin

a punt per a la nova temporada. En

aquesta època de l’any són moltes les fei-

nes que es duen a terme perquè els usua-

ris trobin les platges i el seu mobiliari en

les millors condicions de netedat, salu-

britat i bon funcionament.

Cada any, durant els mesos de màximaocupació (juny, juliol i agost), s’avaluatant el nombre d’usuaris com el seuperfil sociològic, els hàbits d’ús i lesseves expectatives i nivell de satisfaccióen relació amb l’estada a la platja. Unainformació fonamental, que ens ajuda-rà a millorar la qualitat del servei. Tot seguit s’exposen alguns dels resul-tats més significatius corresponents al’estudi de l’estiu del 2007. Cal tenir encompte que, en aquests resultats, no hiestan incloses les platges de Barcelona,ja que pel volum d’usuaris es fa unestudi específic.

OCUPACIÓ

El recompte d’usuaris es va fer en unesdates concretes dels mesos de juny,juliol i agost, separant els dies feinersdels festius. El sistema de recompte vaconsistir a comptar els usuaris de deter-minats sectors de les platges establertsa priori. Els resultats per al conjunt del’àrea metropolitana van ser elssegüents, pel que fa al total d’usuarisestimats a l’AMB (sense Barcelona) endia tipus: el mes de juny, 50.000 elsdies feiners i 150.000 els festius; el mesde juliol, 100.000 els dies feiners i250.000 els festius, i el mes d’agost,100.000 els dies feiners i 150.000 elsfestius.

USUARIS

Les entrevistes als usuaris es van fer enun total de tretze punts (dos a cadascundels següents municipis: Castelldefels,Gavà, el Prat, Sant Adrià, Badalona iMontgat, i un a Viladecans). L’objectiuera obtenir informació contrastadarelativa al seu perfil sociològic, hàbits

Cada any s’avalua elnombre d’usuaris, el seuperfil, els hàbits i el nivellde satisfacció en relacióamb l’estada a la platja

Entre els usuaris de la platja hi ha

bons aficionats a l’escultura

03bverda117 13/2/09 13:00 Página 20


d’ús, model de platja que desitgen,informació que en tenen i índex desatisfacció.Aquestes són, a grans trets, les caracte-rístiques principals del perfil dels usua-ris: la majoria són dones (54,8%, davantdel 45,2% d’homes), la mitjana d’edatés de 36 anys i nou de cada deu sónespanyols. Van a la platja des del propimunicipi o des d’altres de propers. Lamitjana d’edat més baixa es dóna a lesplatges de Montgat (31,7 anys), i la mésalta, a les de Sant Adrià (40,4 anys). Lesplatges amb més presència d’estrangerssón les de Castelldefels (18,7%).Per poder conèixer els hàbits d’ús espregunta sobre la freqüència de la visi-ta, la durada, el motiu d’anar a la plat-ja i la tipologia del grup. La majoriavan a la platja un cop per setmana,durant el cap de setmana. S’hi estan,de mitjana, un total de 3 hores i 22minuts. El motiu més important de lavisita és prendre el sol (36,7%), seguitde banyar-se (26,8%) i passar una estonatranquil·la (16,3%). Els grups d’amicssón els més habituals (41,1%), seguitsdels familiars sense nens (34,2%).

MODEL DE PLATJA

Es va demanar als enquestats quediguessin, de forma espontània, quineseren les coses que més els agradaven dela platja i quines les que menys. Entreels aspectes que més agraden, la proxi-mitat i la tranquil·litat són els més benvalorats pel conjunt d’usuaris de lesplatges (29% dels comentaris). Per con-tra, la brutícia i la contaminació engeneral són els aspectes negatiusesmentats més sovint (16% dels comen-taris), seguits de la inseguretat (7,2%) ila massificació (6,5%). Per acabar dedefinir el model de platja es va dema-nar triar entre dos conceptes: la platjacom a espai natural (amb una presèncialimitada d’equipaments i serveis) o laplatja com a espai lúdic (amb el màximd’equipament i serveis). La idea de la

platja com a espai natural és claramentmajoritària (67%), i en el cas de Gavàarriba al 78% dels enquestats.

CONEIXEMENT DE LA PLATJA

El 37% dels usuaris pensen que la infor-mació que tenen de la platja és bona omolt bona i un 18% creuen que és dolen-ta o molt dolenta. Un 10% no opinensobre aquesta qüestió. Els enquestats aMontgat i Castelldefels són els que esconsideren més ben informats (58% i45%, respectivament), mentre que el30% dels de Gavà creuen que la informa-ció que reben és dolenta.

ÍNDEX DE SATISFACCIÓ

Per avaluar l’índex de satisfacció esdemana als usuaris enquestats que valo-rin un seguit de variables per separat ila qualitat percebuda globalment de laplatja on són. Aquesta valoració generales relacionarà amb l’expectativa de qua-litat que tenien abans de la visita. Lespuntuacions de variables per al conjuntde platges de l’AMB són, per a les pape-reres: 6,5; les dutxes: 6,2; les passeres:5,8; la senyalització: 5,8; els lavabos:3,4; la tranquil·litat: 7,2; la netedat dela sorra: 5,4; la netedat de l’aigua: 5,7, i la seguretat: 4,9. La valoració generalesperada era de 6,3 i la valoració generalpercebuda ha estat de 6,5.L’índex de satisfacció global de les plat-ges de l’AMB és del 104%. És un percen-tatge que indica una percepció global dela qualitat superior a l’esperada. Aquestíndex ens permet afirmar que els usua-ris de les platges estan satisfets en lamesura que reben més bon servei delque esperaven i, per altra banda, ensencoratja a seguir treballant per millo-rar, dia a dia, el nivell de qualitat delnostre servei.

Text: Lurdes Planes i Sant-romàFotografies: Ernest Costa i Savoia i Arxiu AMB

La majoria d’usuaris de lesplatges metropolitanessón dones, la mitjanad’edat és de 36 anys i noude cada deu són espanyols

L’índex de satisfaccióglobal de les platgesmetropolitanes és del104%

1. Petits grups de palmeres afegeixen qualitat al

paisatge i atreuen a prop seu els visitants

2. Elements de mobiliari moderns i funcionals fan

més còmoda i entretinguda l’estada a la platja

1. 2.

03bverda117 13/2/09 13:00 Página 21

L’any 2006, l’informe Urban Ecosystem Eu-rope, elaborat per l’institut d’investiga-ció Ambiente Italia, que va ser comple-tat el 2007, va situar Barcelona entre lesciutats europees amb un menor consumd’aigua domèstica. L’estudi es va fer entrenta-dues de les principals ciutats eu-ropees, i Barcelona va quedar situada enel sisè lloc, només superada en estalvid’aigua per Anvers, Brussel·les, Heidel-berg, Saragossa i Dresden. Segons aquest estudi, la majoria de ciu-tats d’Europa (al voltant del 77%) consu-

meixen entre 120 i 220 l/habitant/dia.A Barcelona, el consum total d’aiguaper habitant va disminuir un 12,4% en-tre els anys 1999 i 2006. Això situaaquesta xifra en 118 l/habitant/dia.Una reducció progressiva en el consumdomèstic d’aigua, que, segons dades fa-cilitades per Agbar, el 2007 va dismi-nuir fins a 114 l/habitant/dia.Hi ha diferents factors que han fet pos-sible aquest descens del consum domès-tic d’aigua: les polítiques d’estalvi quedes de fa anys aplica l’Ajuntament –cal


Una novacultura de l’aigua

Reportatge

Més enllà de les mesures adoptades davant la faltad’aigua, el més important és establir polítiquesque, a curt, mitjà i, sobretot, llarg termini, adaptinels actuals hàbits de consum del recurs aigua aunes noves condicions climàtiques, cada cop mésevidents. Aquestes són les que està aplicantl’Ajuntament de Barcelona.

Barcelona és una de lesciutats europees amb unmenor consum d’aiguadomèstica

Des de fa gairebé deu anys, els camions

cisterna per regar l’arbrat es carreguen

tots amb aigua freàtica

04bverda117 13/2/09 13:01 Página 22

2007 el volum d’aigua freàtica utilitza-da pels serveis municipals s’ha incre-mentat en un 161,49%, equivalent a487.276 m3 d’aigua potable que s’handeixat de consumir per a usos públics.

ELS ESPAIS VERDS

Des de l’any 2001, Parcs i Jardins té im-plantat un sistema de gestió ambientalen l’àmbit de la gestió i el mantenimentde les zones verdes públiques i l’arbratviari. L’estalvi d’aigua ha estat possibleamb mesures com el control del consum,de les fuites, de les lectures dels compta-dors i de les programacions de reg i lainstal·lació de sensors de pluja. Actual-ment, a Barcelona, la superfície verdaautomatitzada és del 56%. Una altra me-sura ha estat la instal·lació de by-pass deseguretat als comptadors d’aigua per evi-tar que les instal·lacions estiguin en cà-rrega contínua, de manera que es fa úsde l’aigua només d’acord amb la progra-mació establerta. A més d’aquestes ac-tuacions tècniques i tecnològiques, calafegir-hi la selecció d’espècies adequadesa les condicions climàtiques de la ciutat.Quant a l’ús d’aigües freàtiques, actual-ment es reguen amb aigua procedent delsubsòl 49,73 ha de jardins i uns 10.000arbres viaris (els que s’han plantat en elsdarrers dos anys), cosa que representaun volum de més de 245.000 m3 anuals.

PREVISIÓ DEL RISC

L’estiu del 2005, l’Ajuntament de Barce-lona va començar a treballar en la redac-ció d’un Pla d’actuació per a risc de sequera,impulsat per l’Àrea de Medi Ambient ique es va aprovar el 24 d’abril de 2007. Aquest pla té com a objectiu establir unmodel d’actuació dels serveis munici-pals que garanteixi la coordinació i ac-tuació operativa dels serveis i recursosnecessaris per minimitzar els efectes

predicar amb l’exemple–, les campa-nyes de sensibilització i informació alsciutadans i, evidentment, el cada copmajor grau de conscienciació de la so-cietat en tot el que té a veure amb elmedi ambient.

EL CONSUM PÚBLIC

L’aigua, a l’Ajuntament de Barcelona,es consumeix sobretot als edificis iequipaments, als espais verds, en laneteja viària i del clavegueram i a lesfonts. Això representa aproximada-ment un 6% de l’aigua que es consu-meix a la ciutat. Les polítiques dereducció del consum d’aigua destinadaa serveis municipals han permès que,des de l’any 1995 fins al 2007, la quanti-tat anual s’hagi reduït en un 38,5%.A més de les xifres, hi ha un altreaspecte igualment important a conside-rar quant a les polítiques d’estalvi ioptimització del recurs aigua en el sec-tor públic: la seva procedència. L’any1998, l’Ajuntament va iniciar el Pla per al’aprofitament de l’aigua del subsòl deBarcelona, amb l’objectiu de fer ús de lagran riquesa d’aigües freàtiques de laciutat. Això va permetre el progressiuabandó del consum d’aigua procedentde la xarxa potable en els usos no desti-nats al consum humà i que, per tant,no requereixen un procés de potabilit-zació. L’any 2007, el volum d’aigua fre-àtica utilitzada pels serveis municipalsva representar un 11% del total d’aiguaconsumida. Per sectors, un 35,50% del’aigua procedent del subsòl es va desti-nar al reg dels espais verds i un 24,62%a la neteja dels carrers, com a xifresmés destacades. La substitució de l’ai-gua potable per aigua del subsòl per ausos públics s’ha anat incrementantgràcies a la creació de nous punts decaptació. Així, entre els anys 1999 i


Punt de captació d’aigua freàtica

Càrrega amb aigua freàtica d’un camió

per a l’aigualeig dels carrers de Barcelona

04bverda117 13/2/09 13:01 Página 23


originats per les situacions de sequera,i constitueix una de les tres línies d’ac-ció de la mesura de govern aprovada perl’Ajuntament de Barcelona el 23 demarç de 2007 per impulsar l’ús racionalde l’aigua i el seu estalvi, promourel’estalvi entre la ciutadania i les escolesi apostar per una gestió més sosteniblede l’aigua en els serveis municipals.Les mesures adoptades han permès es-talviar des de l’abril del 2007 un total de82.750 m3 d’aigua mensuals.

LES MESURES

L’abril de l’any passat, durant la situa-ció d’excepcionalitat I, el consum d’ai-gua procedent del subsòl en la netejadels carrers es va situar en el 67% deltotal, cosa que representa un 55% mésdel que preveu el Pla d’actuació per a risc desequera. També es va reduir l’aigualeigde carrers –que s’ha compensat ambuna major freqüència de l’escombra-da–, excepte allà on les condicionshigièniques i sanitàries no ho perme-ten. En conjunt, entre l’abril del 2007 iel gener del 2008, el consum d’aiguaper a la neteja viària s’ha reduït un25%, la qual cosa ha representat unestalvi mensual de 23.000 m3 d’aiguaprocedent de la xarxa potable.Actualment, la situació d’excepcionali-tat II ha comportat una reducció del52% pel que fa al consum d’aigua per ala neteja dels carrers.El consum d’aigua destinada al reg delsespais verds de Barcelona s’ha reduït unamitjana del 50%, cosa que ha significatun estalvi de 56.000 m3 d’aigua potabledes de l’abril del 2007. D’altra banda, l’ai-gua dels camions amb què es rega l’ar-brat viari procedeix tota del subsòl. La situació d’excepcionalitat ha com-portat l’adopció de noves mesures, comés la suspensió de noves plantacions, jaque requereixen una quantitat impor-

tant d’aigua tant en el moment de fer-les com en els mesos posteriors. Tambés’ha procedit al tancament del 57,2% deles fonts ornamentals i el 13,90% de lesfonts públiques per beure. A les plat-ges, s’ha suprimit el subministramentd’aigua a les dutxes.

PROJECTES DE FUTUR

Juntament amb l’aplicació de mesuresconcretes d’estalvi d’aigua a curt imitjà termini, l’Ajuntament deBarcelona està elaborant diferents pro-jectes que tenen com a objectiu avançarcap a un model cada cop més sosteniblede consum d’aigua a la ciutat. Aquestsprojectes inclouen la reutilització d’ai-gua depurada i la creació d’una xarxaque permeti anar augmentant l’obten-ció d’aigua freàtica. L’aigua depurada procedirà de la depu-radora del Prat de Llobregat, des d’on esconstruirà una canonada d’uns 5 km dellargada fins a la muntanya deMontjuïc, a més d’un dipòsit de 200 m3

i els corresponents sistemes de bomba-ment. La nova instal·lació, que estàprevist que entri en funcionament afinals del 2009, serà ampliada el 2010.L’Entitat Metropolitana de ServeisHidràulics i Tractament de Residus(EMSHTR) ha aprovat una concessiótemporal a l’Ajuntament de Barcelonade 1.400 m3 mensuals, que seran desti-nats al reg dels espais verds i la netejaviària. Quant a l’aigua procedent del subsòl,l’Ajuntament ampliarà els punts decaptació del nivell freàtic actualmentexistents a Barcelona, sobretot alsbarris del Poblenou i el Raval, i alsparcs de l’Espanya Industrial i laCiutadella.

Maria Rosa Salvadó

La substitució de l’aiguapotable per aigua delsubsòl per a usos públicss’ha anat incrementantgràcies a la creació de nouspunts de captació

El consum d’aiguadestinada al reg delsespais verds de Barcelonas’ha reduït una mitjanadel 50%

Informació actualitzada

sobre la situació de sequera:

www.sequera.gencat.cat

Depuradora del Prat de Llobregat.

Es construirà una canonada fins

a la muntanya de Montjuïc per

reutilitzar-ne l’aigua

04bverda117 13/2/09 13:01 Página 24


Com puc estalviar aigua?

Entre tots hem fet de Barcelona una deles ciutats amb menys consumd’aigua d’ús domèstic d’Europa. Aquestconsum, a les nostres llars, es reparteixde la manera següent: un 30%, buidantla cisterna del vàter; un altre 30%, a ladutxa i el bany; un 20%, posant la ren-tadora i el rentaplats, i el 20% restant,en la neteja de la casa, el reg de plantesi altres usos. Tot seguit t’oferim algunsconsells pràctics que permetran que elteu consum diari d’aigua es redueixifins al 50%. Per aconseguir-ho i fer unús racional i sostenible de l’aigua hemde procurar tenir cura d’alguns petitsdetalls. Aquí en tens uns quants que etseran molt útils.

1 Sanitaris: cada cop que buidem el và-ter fem servir entre 6 i 10 litres d’aigua.No l’utilitzis com una paperera i procu-ra reduir el volum de descàrrega col·lo-cant una ampolla plena a dins del dipò-sit o instal·lant un doble polsador. 2 Dutxes: una dutxa significa un con-sum de 30 a 80 litres, mentre que om-plir la banyera suposa entre 200 i 300 li-tres. Així que, si et dutxes en comptesde prendre un bany, estalviaràs fins aun 70% d’aigua. 3 Aixetes: recorda’t detancar l’aixeta sempre que puguis:mentre t’ensabones les mans, et rentesles dents, t’eixugues la cara o t’afai-tes… També pots estalviar aiguainstal·lant a les aixetes airejadors o sis-temes de monocomandament.

4 Electrodomèstics: una rentadoraconsumeix entre 60 i 90 litres d’aigua, iel rentavaixelles, entre 18 i 30. Si espe-res a tenir-los plens abans de posar-losen funcionament, estalviaràs aigua ienergia elèctrica. 5 Altres consells: fesservir l’aigua de bullir les verdures o ne-tejar la fruita per regar les plantes. Re-para les aixetes o petites fuites d’aiguatan aviat com les detectis.

Si tens cap dubte o consulta, acosta’t

al Centre de Recursos Barcelona Sos-

tenible. El trobaràs al c. Nil Fabra,

20, baixos. Truca al 932 374 743 o visi-

ta el web www.bcn.es/agenda21/crbs.

1

3

5 5

4

2

04bverda117 13/2/09 13:01 Página 25


El Parcdel Centre delPoblenou

Paisatgisme

El Parc del Centre del Poblenou té unasuperfície de 55.600 m2 i està situatentre l’avinguda Diagonal i els carrersBac de Roda i Marroc, i el travessen elscarrers Bilbao, Espronceda i Cristóbalde Moura. Els treballs de construcció,fets per Fomento de Construcciones yContratas, S. A., s’han dut a terme enuna sola fase, i, ja amb el parc obert alpúblic, s’ha fixat un període comple-mentari d’uns dos anys per a la consoli-dació de l’enjardinament, que en moltscasos formarà estructures ornamentalsforça complexes i molt espectaculars.

UN LLOC SORPRENENT

Aquest parc conté molts espais dife-rents i força sorprenents. Al centre hiha una plantació d’arbres molt densa,integrada en diversos espais, entre elsquals destaca una pèrgola conformadaper una estructura de quatre voltes de 5a 8 m d’amplada. Al mig, un gran espaicircular, la plaça de la Sardana, de 32 mde diàmetre, envoltada per ciques (Cycasrevoluta) i palmeres (Phoenix roebelenii) degrans dimensions. Entre les voltes i laplaça de la Sardana hi ha les Cabanessota la Pluja, construïdes amb diferentsmaterials, com la corda, el vímet o l’a-cer. Entre els arbres hi ha rams gegantsde fins a 15 m d’alçada, i, arreu delparc, espais que conviden al repòs, comels Nius i els Pous del Cel, amb plantes

entapissants i estructures còniquescobertes de vegetació.L’Illa sota la Cúpula (una plataformaquadrada envoltada d’aigua sota unacúpula recoberta d’enfiladisses), elCràter (un espai excavat on hi ha el Poudel Món) i els nou parterres, amb unaespècie aromàtica diferent a cadascunper crear un petit passeig de diversoscolors i olors, són altres peces destaca-des del parc.

El 5 d’abril passat es va inaugurar el Parc del Centredel Poblenou. Dissenyat per l’arquitecte JeanNouvel, recentment guardonat amb el PremiPritzker, considerat el Nobel de l’arquitectura,l’autor hi ha volgut crear un espai on les llums i lesombres juguen entre els elements vegetals.

Porta principal d’accés al parc

04bverda117 13/2/09 13:01 Página 26

04bverda117 13/2/09 13:01 Página 27


Viure l’aigua Eduquem per ala sostenibilitat

Exposició permanent de

la sala de calderes

El Museu Agbar de les Aigües, a Cornellàde Llobregat, ens descobreix unainstal·lació cabdal per a l’abastamentd’aigua a Barcelona, al mateix temps queens convida a fluir per les diverses mira-des de l’aigua dolça.

Penses en un tema per articular un pro-jecte a l’escola, una recerca a l’instituto un centre d’interès en un contexteducatiu de lleure. Plouen idees, i hiapareix l’aigua: quotidiana, manipula-ble i juganera, que ens permet treballarel nostre cos, el planeta i la biodiversi-tat, les cultures d’arreu, la història dela ciutat, el valor de la sostenibilitat,les actituds respectuoses amb el medi iamb els companys...Si triem educar amb l’aigua, voldremenriquir-nos amb estímuls que ens des-

pertin l’interès i la fascinació. Ens ani-ria d’allò més bé visitar un lloc onpoguéssim trobar una activitat adequa-da als nostres objectius. I seria genial siaquest lloc tingués el valor afegit de sersignificatiu per si mateix.

ON VIU L’AIGUA

Aquest lloc és molt a prop! La CentralCornellà és una indústria construïdaals inicis del segle XX sobre l’aqüíferdel riu Llobregat per abastir ambaigües subterrànies l’àrea metropolita-

Al Museu Agbar, hiconflueixen les diferentsmirades de l’aigua:científica, tecnològica,ambiental, històrica,cultural, educativa i lúdica

Fo

to:

Fa

us

tí L

luc

ià

05bverda117 13/2/09 13:02 Página 28


na de Barcelona. Avui dia, la centralsegueix en funcionament i la tecnolo-gia actual conviu amb la instal·lacióoriginal, formada per calderes i màqui-nes de vapor, tot plegat allotjadat enun singular edifici modernista. Des del’any 2004, aquesta “sala de màquines”de l’aigua que arriba a la ciutat és laseu del Museu Agbar de les Aigües.A més de mostrar on viu l’aigua, almuseu hi conflueixen les diferentsmirades possibles de l’aigua: científica,tecnològica i ambiental, però tambéhistòrica, cultural, educativa i lúdica.És també un lloc on viure l’aigua peraprendre a estimar-la. I on practicar laciència per aprendre a fer-te més savi,on vincular la tecnologia amb el contextsocial i cultural per aprendre a interpre-tar el món, i on aproximar-se a la com-plexitat per aprendre a viure en harmo-nia amb un mateix i amb el medi.

ACTIVITATS FORMATIVES

El programa escolar compta amb activi-tats per a cada cicle educatiu, amb dosformats tan diferenciats com comple-mentaris: els itineraris es centren en lainterpretació del recinte de la CentralCornellà des d’una perspectiva històri-ca, social i ambiental; d’altra banda,els tallers ens acosten al lligam que tél’aigua amb la vida, els ecosistemes il’activitat humana a través de l’experi-mentació i el treball en equip. Les escoles poden visitar el museu con-juntament amb la planta potabilitzado-ra d’Aigües de Barcelona a Sant JoanDespí, i descobrir així tot el procés desubministrament d’aigua de boca a lescases des d’una perspectiva tant histò-rica com actual.Crear coneixement entre els joves és unaaltra línia d’acció educativa del museu,

mitjançant l’atenció d’estudiants de bat-xillerat per a la realització del treball derecerca, en col·laboració amb els centresde secundària. A més, la Fundació Agbar,conjuntament amb Kemira Ibérica, éspromotora a Espanya del premi interna-cional Stockholm Junior Water Prize,adreçat a joves de 14 a 21 anys que facininvestigacions sobre l’aigua.

AL MUSEU EN FAMÍLIA

El museu també es viu en família, ambuna programació estable d’activitatsper al cap de setmana, pensades perexplorar conjuntament, infants iadults, les propietats de l’aigua i fenò-mens com l’arc de Sant Martí o les for-mes del paisatge. I recollim la memòriade la gent gran amb Una ploma d’aigua,activitat que combina la descoberta delmuseu amb una tertúlia sobre lesvivències i els records al voltant delsusos i costums relacionats amb l’aigua.Amb escoles i famílies celebrem les set-manes temàtiques de la ciència(novembre), de l’aigua (març) i delmedi ambient (juny), amb activitats iespectacles que ens ofereixen una apro-ximació a l’aigua original i emotiva.Prop de 50.000 escolars han visitat elmuseu al llarg d’aquests quatre anys,gràcies a l’interès que desperta l’aigua:quotidiana i al mateix temps extraordi-nària, tan aviat objecte d’estudi comfluid que ens porta d’aquí cap allà perdescobrir tot el que ens envolta. L’estil deles activitats potencia el caràcter líquidde l’aigua; els continguts es dissolen enles maneres de fer i els pensaments esmesclen amb les emocions per aprendrea viure en harmonia amb nosaltresmateixos i amb el planeta.

Els tallers que es fan almuseu acosten al lligamque té l’aigua amb la vida,els ecosistemes i l’activitathumana

1. Edifici del Museu Agbar de les Aigües

2. Activitat familiar l’Arc de Sant Martí

3 i 4. Activitats d’estiu

Museu Agbar de les Aigües

Carretera de Sant Boi, 4-608940 Cornellà de LlobregatTel.: 93 342 35 36/38Fax: 93 342 35 31www.museudelesaigues.com

1. 2.

3. 4.

Fo

to:

Pe

p H

err

ero

Fo

to:

Pe

p H

err

ero

Fo

to:

Fa

us

tí L

luc

ià

Fo

to:

Pe

p H

err

ero

05bverda117 13/2/09 13:02 Página 29


Apunts de jardineria

Les formes que presenten aquestesplantes les fan molt atractives i adequa-des per cultivar tant al jardí com a lesterrasses i balcons. La seva floracióacostuma a ser molt espectacular i afe-geix una nota de color en l’època en quèté lloc. D’altra banda, no són gaire exi-gents a l’hora de cultivar-les, i amb

poques atencions en tenen prou permostrar el millor aspecte. El sòl o substrat en què les plantemcal que sigui ben drenat i airejat, perevitar que l’aigua s’entolli i puguiocasionar el podriment de les arrels.Afegir sorra al substrat serà una bonamesura per aconseguir-ho, així com

Les plantes crasses i els cactus són originaris dezones amb poca aigua i amb temperatures càli-des. Aquestes condicions han fet que desenvo-lupessin estratègies per emmagatzemar aiguaen els teixits i, en algunes espècies, evitar per-dre’n transformant les fulles en espines.

Plantesamb poca set

Les plantes suculentesacostumen a tenir unafloració molt espectacular

Aeonium arboreum

05bverda117 13/2/09 13:02 Página 30


cobrir la base de la planta amb sorragruixuda o grava per mantenir sec elcoll de l’arrel.Aquestes plantes s’han de situar a plesol, amb algunes excepcions, com elmarabú (Euphorbia milii var. splendens) oel kalancoe flamejant (Kalanchoe blossfel-

diana), que s’estimen més exposicions amitja ombra. A l’hora de regar-les tam-poc ens demanen pas massa aigua; elque volen són regs espaiats, però abun-dants, a l’estiu, un cop per setmana,que anirem disminuint a la tardor, uncada vint dies, igual que a la primave-ra, fins a desaparèixer a l’hivern, enaturar-se el creixement. Si les tenim al’interior, no faran repòs hivernal i cal-drà regar-les un cop al mes.

COMPOSICIONS

Fer composicions amb cactus o plantescrasses no suposa cap problema, ja quen’hi ha de totes mides i formes. Aixòens dóna la possibilitat de crear espaisamb una forta personalitat.Els podem utilitzar en grups, combi-nant alçades i colors, o bé com a ele-ments aïllats i punts focals d’interès.En terrasses, patis o interiors resultenmolt adequats per ser cultivats en tes-tos o jardineres. Una col·lecció d’aques-tes plantes és fàcil de mantenir, ja queno ens exigeix atencions constants nigaire despesa d’aigua.

CULTIU EN TEST I EN EL SÒL

Les pinyes grogues (Aeonium arboreum)tradicionalment s’han cultivat en tes-tos als nostres patis, sobretot per laqualitat de les seves fulles, d’un colorverd lluent i en roseta, i per les densesinflorescències grogues. El cultivar‘Schwarzkopf’ té les fulles de colornegre vermellós, que resulten moltornamentals per combinar amb altresplantes.Tot i que també és una espècie adequa-da per cultivar en test, si es planta en elsòl, l’àloe (Aloe arborescens) pot formarmasses compactes de 3 m d’alçada.Suporta molt bé la sequera i la salini-tat, i floreix a l’hivern, amb espiguesde color vermell taronja, que sobresur-ten de la massa de fulles suculentes, decolor verd grisenc.

Per cobrir el sòl, i també per a rocalles icistelles penjants, comptem ambAptenia cordifolia, de fulles diminutes enforma de cor i, a l’estiu, una floracióintensa de color rosa porpra.

MITJA OMBRA O INTERIOR

Les situacions a mitja ombra lluminosacompten amb el marabú, apropiat perplantar tant en test com directament en elsòl, per crear tanques espinoses o formantpart de rocalles. Les abundants flors gro-gues, envoltades de bràctees vermelles,apareixen sobretot a la primavera.El kalancoe flamejant és una de lesplantes crasses cultivades a l’interioramb més èxit. Les seves mides reduïdespermeten que formi part de composi-cions amb altres espècies de majorvolum. La qualitat de les fulles, verdfosc lluent, i de les flors, vermelles i enraïms, dóna vida als espais interiorslluminosos.El mantell de Santa Rita (Nopalxochia

ackermannii) és un cactus que viu moltbé a l’interior, perquè és molt sensibleal fred i no li agrada el sol directe. Lesseves tiges aplanades porten les flors,color rosa o vermell, als marges, entreels mesos d’abril i maig.

JARDINS SECS I CÀLIDS

La flor de migdia (Lampranthus sp.) és unade les més adequades per a jardins lito-rals o zones seques, ja que un cop esta-blerta sobreviu amb la pluja sensenecessitat de regs addicionals. Volsituacions càlides, lliures de glaçades i aple sol, i és en les condicions més duresquan florirà espectacularment, en colortaronja, vermell, rosa o groc, cobrinttant talussos com parterres, amb el seuhàbit de creixement arrossegadís.Entre els cactus de flors més atractivescal destacar Echinocereus sp., amb florsen forma de trompeta rosa lluent;Echinopsis sp., amb flors de diversoscolors d’uns 10 cm d’ample, o béMammillaria sp., amb les flors situades alvoltant de les seves tiges esfèriques.Totes aquestes espècies són adequadesen situacions càlides i seques.

Teresa Garceran

Centre de Formació del Laberint

Fer composicions ambcactus o plantes crassespermet crear espais ambuna forta personalitat

1. 2. 3.

1. Aloe arborescens

2. Euphorbia milii var. splendens

3. Lampranthus sp.

05bverda117 13/2/09 13:02 Página 31


Fulls tècnics

El GAVI és una aplicacióinformàtica ambdesenvolupament ‘web’

Optimitzarla gestió

Aquest mes d’abril, Parcs i Jardins ha co-

mençat a implantar una nova eina de

gestió dels espais verds i dels elements

que contenen. Es tracta de l’inventari de

l’arbrat viari, àrees de joc infantil i espais

verds i desenvolupament d’un aplicatiu

informàtic per a la seva gestió, un pro-

jecte que s’ha anomenat GAVI i que in-

ventaria els elements gestionats per

Parcs i Jardins i els situa sobre la base de

la cartografia municipal.

L’aplicatiu informàtic del projecte GAVIha permès desenvolupar un sistema degestió que agilita i optimitza la planifi-cació de les feines de manteniment del

verd i l’actualització automàtica de da-des. Tanmateix, el programa dóna res-posta a noves funcionalitats que fins arano es preveien i crea una eina corporati-va integrada en l’Ajuntament de Bar-celona. Des del punt de vista medi-ambiental, el GAVI permet estalviar re-cursos de gestió, i economitzar proces-sos reduint circuits.

INVENTARI

En aquesta primera fase del projecte s’han inventariat els arbres dels carrersi de les zones verdes i les àrees de joc in-fantil. El treball de camp per a l’obten-ció de les dades a inventariar s’ha fet

05bverda117 13/2/09 13:02 Página 32


mitjançant PDA que han tramès la in-formació a un servidor web a través detelefonia mòbil, i la informació de cadaelement s’ha recollit en una fitxa. En elcas dels arbres, les principals dades fanreferència al nom de l’espècie, l’estat del’exemplar (categoria, estat, vitalitat,alçada), les característiques de la posi-ció (tipus de suport, forma i mida del’escocell, data d’alta, amplària de lavorera), altres dades útils per a la gestió(posició viària, de zona o de parc, tipusde reg, presència d’aspre o placa indica-tiva) i les referents a la localització (car-rer, barri, districte, tècnic i brigada res-ponsable).Quant a les àrees de joc, la informaciódescrita en la fitxa es refereix a dades ge-nerals (codi, ubicació, accessibilitat, datade remodelació i de garantia, tipus d’edat,empresa constructora, de neteja i de man-teniment), dades de situació (situació,districte, espai verd) i altres dades refe-rents al tipus de tancament, encintat,jocs, mobiliari i paviments.

L’EINA

El GAVI és una aplicació informàticaamb desenvolupament web en què elsusuaris poden consultar i gestionar elselements inventariats a través d’inter-net. S’hi pot accedir amb un equip fix ouna PDA utilitzant el navegador Inter-net Explorer. Per tenir accés al web delprograma cal disposar de contrasenya,vinculada a diferents necessitats: con-sulta, gestió de l’arbrat, gestió del verd,gestió d’àrees de joc infantil i gestió demobiliari, edició cartogràfica, adminis-tració del sistema i administració infor-màtica. Les funcionalitats que permet l’aplica-tiu són molt diverses. Destaquen l’accésa plànols per gestionar els elementsd’una forma visual, a les fitxes amb les

dades dels elements inventariats i a lainformació dels diferents catàlegs; laplanificació de feines, tasques i fluxosde feines; la sol·licitud d’actuacions so-bre un element; l’assignació de feines;accés a les alertes i ordres de treball; lagestió de recursos, i la generació d’in-formes.La navegació cartogràfica permet allu-nyar-se, apropar-se, veure-ho tot, la vis-ta prèvia, el desplaçament, la cerca d’ele-ments per localització (accedint al web degeocodificació de carrers de l’InstitutMunicipal d’Informàtica) i seleccionarels elements inventariats. En clicar sobrequalsevol element es desplega la fitxa in-dividualitzada de les seves característi-ques, amb l’opció d’afegir-hi la fotogra-fia. La fitxa també descriu les últimesactuacions fetes sobre aquell element.El GAVI permet, per tant, gestionar d’unamanera molt eficaç els recursos de quèdisposa Parcs i Jardins, alhora que rela-ciona les brigades per centres de treball,pel personal que les integra i pels vehi-cles, maquinària i materials fungibles. En aquesta primera fase, l’inventaritambé ha inclòs 50 ha d’espais verds queserviran com a prova pilot per a la realit-zació de la segona fase, que es preveuiniciar l’any 2009 i en què s’acabarand’inventariar tots els espais verds i elsarbres dels parcs i jardins de Barcelona.La implantació del GAVI serà gradual ies preveu que comenci amb la gestió del’arbrat viari i les àrees de joc infantil.En el seu desenvolupament, hi han par-ticipat totes les direccions de Parcs i Jar-dins, i la primera fase ha estat executadaper l’empresa Tecnigral. La cartografial’ha facilitat l’IMI (Institut Municipald’Informàtica de Barcelona).

Coloma Rull

Parcs i Jardins

En la primera fase delprojecte s’han inventariatels arbres dels carrers i deles zones verdes i les àreesde joc infantil

L’aplicatiu GAVI permetrà optimitzar

la planificació de les feines de

manteniment de l’arbrat viari

05bverda117 13/2/09 13:02 Página 33

Pàgines verdesCENTRE DE RECURSOS

BARCELONA SOSTENIBLE

La veu dels ratpenats: apren-drem com es fa el seguimentd’aquests petits mamífers icom amb la tecnologia enpodem sentir el cant “mut”.Dissabte 17 de maig, de 19.30 a22.00 h. Inscripcions: del 2 al16 de maig, al CRBS. Lloc:Jardí Botànic de Barcelona,c. Dr. Font i Quer, 2, Parc deMontjuïc.

El món del cant dels

ocells: de la refilada anòni-

ma al cant conegut: per ferel primer pas en el món de ladescripció i la identificaciódels cants dels ocells méscomuns del nostre entorn.Diumenge 18 de maig, de9.30 a 14.00 h. Inscripcions:del 2 al 16 de maig, al CRBS.Lloc: Centre d’Informació delParc de Collserola.

Ruta pels espais verds: a

peu des d’un parc forestal

fins a un jardí de roses:

visita guiada als parcs del’Oreneta i de Cervantes-Roserar. Dissabte 24 demaig, de 10.00 a 13.00 h.Inscripcions: a partir del 9de maig.Lloc de trobada: c. CanCaralleu, a la parada delsautobusos 60 i 66.

Les plantes medicinals de

Montjuïc: descobriremaquesta riquesa botànicai etnològica, de la qual enca-ra podem gaudir a la nostramuntanya màgica. Dilluns 2 de juny, de 16.30 a 19.00 h.Inscripcions: a partir del 19de maig. Lloc de trobada:davant del Centre Cívic Casadel Rellotge, passeig de laZona Franca, 116.

Conferència sobre la llú-

driga als rius catalans:

divendres 6 de juny, de 18.00 a 19.30 h.Inscripcions: a partir del 23 maig. Lloc: CRBS.

La natura de Bellaterra: perconèixer la flora típica delsconreus i boscos mediterranisal voltant de la UniversitatAutònoma de Barcelona.Dimecres 11 de juny, de 17.00a 19.00 h. Inscripcions:a partir del 28 de maig. Lloc ihora de trobada: vestíbul del’estació de FGC Gràcia,16.15 h / estació de FGCBellaterra - UAB, 17.00 h.

Ruta pels espais verds:

amb bicicleta pels parcs

del litoral: itinerari guiatamb bicicleta des del Parc deDiagonal Mar fins al de laCiutadella. 14 de juny, de10.00 a 13.00 h.Inscripcions: a partir del 30de maig. Lloc de trobada:entrada del Parc de DiagonalMar (cantonada avingudaDiagonal - carrer Josep Pla).

Els paisatges marins de

Barcelona: ens endinsaremen els paisatges marins delMediterrani per conèixer-nela diversitat i les condicionsque la fan possible. Desprésfarem una passejada ambvaixell pel Port Vell per anar avisitar l’Aquari de Barcelona.Divendres 20 de juny, de10.30 a 13.00 h. Inscripcions:a partir del 6 de juny. Lloc:Consorci El Far (c. Escar, 6-8).Centre de Recursos BarcelonaSostenible: Nil Fabra, 20, baixos

08012 Barcelona. Tel. : 93 237 47 43,[email protected], www.bcn.cat/agenda21/crbs. Dedilluns a divendres, de 9.30 a 14.00 hi de 16.30 a 20.00 h.

CENTRE DE FORMACIÓ

DEL LABERINT

Cursos monogràfics

Les plantes aromàtiques.

Identificació, plantació,

manteniment i usos medi-

cinals: aprendre a identifi-car les aromàtiques a travésde la fulla i, sobretot, de l’a-roma. El tipus de sòl mésconvenient, l’exposició mésadequada, la poda, el reg i lareproducció, així com elsusos medicinals més impor-tants. Curs teoricopràctic.Dies 6, 8 i 13 de maig (di-marts i dijous), matins, de10.00 a 12.30 h, o tardes, de 18.00 a 20.30 h.

Identificació i aplicació al

jardí d’arbustos i planta vi-

vaç de baixes necessitats

d’aigua: la racionalització al’hora de seleccionar plantesamb baixes necessitats hídri-ques i agrupar-les en funciód’aquesta característica és elque ofereix aquest curs. Cursteoricopràctic. Dies 7, 12 i 14de maig (dilluns i dimecres),matins, de 10.00 a 12.30 h,o tardes, de 18.00 a 20.30 h.

Plagues i malalties de les

plantes del jardí: identifi-car els principals enemics deles plantes de jardí, sabercom es poden prevenir i co-nèixer els diferents mètodesde control és el que ofereixaquest curs, en què es com-bina la teoria i la pràctica.Curs teoricopràctic. Dies 26 i27 de maig i 2, 3 i 9 de juny(dilluns i dimarts), matins,de 10.00 a 12.30 h, o tardes,de 18.00 a 20.30 h.Centre de Formació del Laberint,

c. Germans Desvalls, s/n,

Parc del Laberint d’Horta.

08035 Barcelona. Accessos:

Rda. de Dalt, sortida 4; metro: L3,

estació Mundet; autobús: 10, 27,

60, 73, 76 i 85.

Informació: tel.: 93 428 25 00 i 639

62 05 18, fax: 93 428 61 98, a. e.:

[email protected], web:

www.bcn.cat/parcs

Cursos tècnics

Realització i manteniment

d’estanys al jardí: caracte-rístiques i solucions construc-tives dels estanys integrats enels espais verds. Millora de laqualitat de l’aigua amb plan-tes i fauna. Directrius demanteniment. Curs teòric,amb resolució de casos pràc-tics a l’aula i visites a obres.Dies 5, 7, 12, 14 i 19 de maig,de 17.30 a 20.30 h, i 21 demaig, de 17.00 a 20.30 h.

Pràctic de grimpada i des-

plaçament: aprenentatge deles tècniques de grimpadamés actuals per fer treballsen arbres de port mitjà i granamb la màxima seguretat.Curs totalment pràctic. Perfer-lo cal haver seguit alguncurs pràctic de poda d’arbrat.Dies 8 de maig, de 16.30 a20.30 h, i 9 i 10 de maig, de8.30 a 14.30 h.

Plantació d’arbrat viari: perquè els arbres de moltes plan-tacions no es desenvolupen?Criteris tècnics per reeixir enles plantacions d’arbrat viari.Funcionament de les arrels.


Seixantè aniversari dels Amics dels Jardins

Aquest any se celebra el seixantè aniversari de l’associacióAmics dels Jardins, creada l’any 1948, amb l’objectiu defomentar el coneixement i la defensa dels espais verds.Aquesta associació ha desenvolupat una important tascadivulgativa, amb l’organització de cursets, conferències,

visites a parcs i jardins i moltes activitats més. També col·labora enexposicions i fires i edita i patrocina publicacions. Els anys 1987 i1995 va organitzar el concurs Catalunya en Flor i el 1998 se li va ator-gar la Creu de Sant Jordi. Un dels actes que s’han organitzat per ce-lebrar aquest aniversari és una jornada cultural sobre jardins, quetindrà lloc el 21 de maig, a les 17.00 h, a l’Aula Magna de la Universi-tat de Barcelona. Els conferenciants seran: Bet Figueras, que parla-rà sobre el jardí mediterrani sostenible; Francesc Navés, que ho faràsobre el jardí minimalista en el paisatge; Manel Ribas, que tractaràsobre el disseny del jardí en el paisatge del segle XXI, i Jaume Llisto-sella, que parlarà de les adaptacions de les plantes al medi. Durantl’acte es repartiran les medalles i els guardons de l’entitat.

06bverda117 13/2/09 12:57 Página 34


màtica dels residus al mar iconstrucció d’una escultura ela-borada amb elements antròpicsi naturals recollits a la platja.

Fem volar estels!: narraciód’un conte sobre l’evolució itransformació de les platges dela ciutat i taller de construcciód’un estel a partir de materialsreciclats. Per a grups d’infants.Centre de la Platja, tots els diesi hores en què està obert.

En forma a la platja: matinalesportiva d’exercici suau i re-

laxant per millorar la nostraforma física global i gaudir del’equilibri entre els cos i elmedi. Per a adults i gentgran. Centre de la Platja, totsels dies en què està obert.

Com preparem les platges?:

xerrada informativa sobre elsdiferents agents que interve-nen en la cura i el manteni-ment de les platges com a es-pai saludable, còmode i se-gur. Per a adults i gent gran.Centre de la Platja, tots elsdies en què està obert.

La mar de lletres: recitalde cites literàries i col·loquiobert sobre la presència delmedi marítim i l’entorn li-toral en peces clau i emble-màtiques de la literatura ca-talana. Per a adults i gentgran. Centre de la Platja,tots els dies en què estàobert.

Per a totes les activitats

cal inscripció prèvia al te-

lèfon 932 247 571.

Centre de la Platja, als porxos de

la platja de la Barceloneta, arran

de platja. Sota el Passeig Marítim,

davant de l’Hospital del Mar. Tel.:

932 247 571, fax: 932 218 026. Web:

www.bcn.cat/platges o

www.bcn.cat/parcsijardins. Hora-

ri de primavera: de l’1 de març al 31

de maig: dissabtes, d’11.00 a 13.30 h

i de 16.00 a 18.30 h; diumenges i

festius, d’11.00 a 13.30 h. Del 17 al

20 de març, obert d’11.00 a 13.30 h.

Accés: autobús 36, 45, 57, 59, 71,

157; metro: L4, Ciutadella-Vila

Olímpica; tramvia: T4, Ciutade-

lla-Vila Olímpica; Bicing: parades

al Passeig Marítim i a Ciutadella-

Vila Olímpica.

Curs teòric, amb estudi de ca-sos pràctics. Dies 13, 15 i 16 demaig, de 16.30 a 20.30 h.

Biologia i poda de palmeres:

aprenentatge de les tècniquesde poda de palmeres. Ús dematerials i equips específicsper a la poda. Curs totalmentpràctic, amb introducció delsconeixements teòrics necessa-ris. Dies 23 de maig, de 16.30 a20.30 hores, i 30 i 31 de maig,de 8.30 a 14.30 h.

Seguretat i risc laboral en

els treballs de jardineria:

normativa bàsica de preven-ció de riscos laborals i especí-fica per al sector de la jardi-neria. Riscos i mesures cor-rectores en els treballs de jar-dineria. Curs teòric, ambmostra de material de pro-tecció. Dies 3 i 4 de juny, de17.00 a 20.00 h.

Coneixement de plantes I:

coneixement de cent vint es-pècies ornamentals i els seuscultivars més usuals. Les se-ves necessitats i l’aplicacióen els jardins del clima local.Curs realitzat en espais verdsdiversos. Dies 10, 12, 13, 19 i20 de juny, de 9.00 a 11.30 h.

Avaluació de l’estabilitat de

les palmeres: biomecànica iestàtica de les palmeres. Me-todologies utilitzades. Proto-col de diagnosi i avaluació.Curs teoricopràctic, amb ava-luació de casos pràctics. Dies13 de juny, de 16.30 a 20.30 h,i 14 de juny, de 8.30 a 14.30 h.

Coneixement de plantes II:

ampliació del curs de conei-xements de plantes I. Dies 2,3, 4, 10 i 11 de juliol, de 9.00a 11.30 h.Centre de Formació del Laberint:c. Germans Desvalls, s/n. Parc delLaberint d’Horta. 08035 Barcelona.Tel.: 93 428 25 00 i 639 62 05 18,fax: 93 428 61 98.A. e.: [email protected],web: www.bcn.cat/parcsijardins

CENTRE DE LA PLATJA

Ruta pels parcs del litoral

per a tothom: passejadapels parcs del litoral tot in-troduint-nos en la seva his-tòria i transformació amb unitinerari accessible. Per atots els públics. Parc de Dia-gonal Mar, el diumenge 27d’abril, a les 12.00 h.

Anem a l’Aquàrium de Bar-

celona: l’equip educatiu del

Centre de la Platja ens sor-prendrà amb un taller queens acostarà al fantàstic móndels taurons i després podremgaudir de les instal·lacions demanera individual. Per a totsels públics. Aquàrium de Bar-celona, el diumenge 4 demaig, a les 11.30 h

Matinal de Tai-txi: coneixe-rem aquesta pràctica esporti-va de la mà de personal tèc-nic del Poliesportiu Marítim.Per a tots els públics. Platjade la Barceloneta (davant del’Hospital del Mar), el dissab-te 17 de maig, a les 10.00 h.

Amb vaixell pel port de

Barcelona: navegarem a tra-vés de la història del port deBarcelona a bord d’un llaütbalear. Per a tots els públics.Porta principal del ConsorciEl Far, el dissabte 17 de maig,a les 12.00 h.

Clean up the Med: netegem

les platges!: col·laborarem enaquesta campanya interna-cional recollint residus de lasorra i ajudant els submari-nistes de la Creu Roja a ex-treure el que trobin al fonsmarí. Grups d’infants i joves:Centre de la Platja, el dissabte

24 de maig, a partir de les16.00 h. Tots els públics: espi-gó entre les platges del Boga-tell i Nova Icària, el diumen-ge 25 de maig, a les 12.00 h.

Matinal de ioga: coneixe-rem aquesta pràctica esporti-va de la mà de personal tèc-nic del Poliesportiu Marítim.Per a tots els públics. Platjade la Barceloneta (davant del’Hospital del Mar), el dissab-te 31 de maig, a les 10.00 h.

L’aigua salada: conjuntd’experiments senzills perconèixer les característiquesfonamentals de l’aigua i es-tudiar-ne el nivell de conta-minació ambiental. Per agrups d’infants. Centre de laPlatja, tots els dies i hores enquè està obert.

Fem un aquari mediterra-

ni!: narració d’un conte sobrebiodiversitat marina i tallerde decoració d’objectes ambdibuixos de fauna mediterrà-nia mitjançant Divermàgic.Per a grups d’infants. Centrede la Platja, tots els dies i ho-res en què està obert.

Residus a les platges?: nar-ració d’un conte sobre la proble-

LA LLUNA

Nova: el 6 d’abril a les 03.55

(serè) i el 5 de maig a les 12.18

(temps primaveral). Creixent:el 12 d’abril a les 18.32 (pluges

copioses) i el 12 de maig a les

03.47 (vents humits). Plena: el

20 d’abril a les 10.25 (variable) i

el 20 de maig a les 02.11 (alguns

xàfecs). Minvant: el 28 d’abril a

les 14.12 (calma) i el 28 de maig a

les 02.57 (calma).

EL SOL

L’1 d’abril, el sol va sortir a les

05.35 i es va pondre a les 18.16, i el

30 d’abril sortirà a les 04.50 i es

pondrà a les 18.47. L’1 de maig, el

sol sortirà a les 04.48 i es pondrà

a les 18.48, i el 31 de maig sortirà a

les 04.20 i es pondrà a les 19.17.

PLUJA I TEMPERATURA

L’abril del 2007 es van recollir a

l’Observatori Fabra de Barcelona

117 l d’aigua de pluja per m2, i el

maig del 2007, 39 l. La temperatu-

ra mitjana en aquest observatori

va ser, l’abril del 2007, de 15 °C, i el

maig del 2007, de 17,9 °C.

JARDINERIA

A l’abril encara es poden sem-

brar roses místiques, coronats,

zínnies, pensaments, margari-

des, veròniques, jacints i dàlies.

Durant el mes de maig es tallen

tota mena de flors de primave-

ra i se sembren petúnies, ama-

rants i coronats. Aquest mes

convé lluitar contra els pugons

i altres insectes que perjudi-

quen les flors.

06bverda117 13/2/09 12:57 Página 35


El valorde la informació

ArboPlan, Sistema Integralde Gestió Urbana

• Inventaris informatitzats• Aplicació informàtica de gestió• Control de qualitat de les tasques

de manteniment• Documentació tècnica i normativa• Avaluació de l’arbrat• Anàlisi de l’arbrat• Testificació instrumental i informes

ArboMap.Net, l’EinaInformàtica de Gestiód’Elements Urbans, com ara:

• Zones verdes i arbrat

• Mobiliari urbà

• Jocs infantils

• Ferms i paviments

• Xarxes i conductes

• Residus urbans

L’aplicació informàtica més implantada als ajuntaments de:

Àvila, Fuenlabrada (Madrid), Osca, Las Rozas (Madrid), Lekeitio

(Biscaia), Madrid, Pamplona, Parc de Vallparadís (Terrassa),

Parque del Buen Retiro (Madrid), Parque de María Luisa (Sevilla),

Pinto (Madrid), Segòvia, Sevilla i Vitòria

Príncipe de Vergara, 210 - esc. A - 1º D. 28002 Madrid

Tel.: 915 618 400 / Fax: 915 618 447

[email protected] / www.tecnigral.es

C O N S U L T O R I A M E D I A M B I E N T A L

06bverda117 13/2/09 12:57 Página 36


CLD, Neteja i Gestió AmbientalGran Via de Carles lll, 98, 3a. planta08028 Barcelonatel.: 93 330 85 18/19, fax: 93 330 85 23

a. e.: [email protected] web: www.grupcld.com

06bverda117 13/2/09 12:57 Página 37


CESP

MÉS

Més de

nostre

de 1.50

podar,

hectàre

Gràcie

d’aque

que no

06bverda117 13/2/09 12:57 Página 38

CESPA, LÍDER EN JARDINERIA PÚBLICA DES DE FA

MÉS DE TRENTA ANYS

Més de 120 clients repartits per tot Espanya estan satisfets amb el

nostre servei i fan que avui CESPA compti amb una plantilla de més

de 1.500 grans professionals que treballen diàriament per netejar, segar,

podar, adobar, plantar i, en definitiva, tenir cura de més de 2.000

hectàrees de parcs i jardins públics.

Gràcies a la vocació, a la responsabilitat, a l’entrega i a l’esforç diari

d’aquests jardiners, la resta de ciutadans podem gaudir d’una cosa

que no té preu, malgrat que ens esforcem a posar-n’hi: els jardins.

Mondragón

Móstoles

Múrcia

Ourense

El Prat de Llobregat

Port de Barcelona

“Puppy” (Bilbao)

Reus

Santiago de Compostel·la

Sestao

Universitat Complutense

Valladolid

Valls

Vilanova i la Geltrú

Villanueva de la Calzada

Vigo

Zamora

06bverda117 13/2/09 12:57 Página 39

06bverda117 13/2/09 12:57 Página 40

01bverda117 13/2/09 12:58 página 1 · 2021. 7. 15. · 2 b verda 117. abril 2008 l’educació...

Documents