03e hfa's

RomaL’antiguitat clàssica

arquitectura

Al segle VIII a la península itàlica vivien diversos pobles. Al nord i al

centre: els etruscs; al centre, els llatins (Laci) i al sud, els grecs (Magna

Grècia).

ORÍGENS LLEGENDARISLlegenda de Ròmul i Rem

ORÍGENS HISTÒRICS DE ROMA

A mitjans del segle VIII aC. ( 753 aC ) algunes tribus d’origen llatí (pastors i agricultors) es van agrupar a la riba del riu Tíber, en una zona estratègica on hi havia un gual que permetia travessar el riu amb facilitat. Van emmurallar la zona i va originar-se la ciutat de Roma.

ORÍGENS

Roma tan sols era un petit poblat quan, al segle V. aC. la ciutat grega d’Atenes va assolir la seva màxima esplendor.

La civilització romana s’allarga molt en el temps: 753 a.C 476 (1229 ANYS)

MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI753-509 aC. 509 –27 aC. 27 aC.- 476 dC.

Fundació de ROMA OCTAVI AUGUST Caiguda de l’IMPERI ROMÀ

Segons la forma de govern podem diferenciar tres etapes:

ETAPES

ALT IMPERI ( 27 aC. – 285 dC.): Un període d’esplendor i prosperitat

BAIX IMPERI (285 dC. – 476 dC.): Crisi i enfonsament de l’Imperi Romà

L’Imperi s’inicia amb el nomenament d’Octavi com a

emperador l’any 27 aC. pel SENAT, que li atorga també el

nom d’August, que significa “escollit pels déus”.

27 aC. - 284 dC.

OCTAVI AUGUST El BAIX IMPERI s’inicia amb el nomenament de l’emperador

DIOCLECIÀ

Les grans dinasties imperials

ALT IMPERI

Dinastia Julioclàudia

August27 aC-17 dC Tiberi

14-37 Calígula

37-41 Claudi

41-54 Neró

54-68període de crisi o anarquia militar68-69

Dinastia Flàvia

Vespasià 69-79 Tit

79-81 Domicià 81-96

Dinastia Antonina

Nerva 96-98 Trajà

98-117 Adrià

117-138 Antoní Pius138-161 Luci Ver 161-169 Marc Aureli 61-180 Còmmode180-192

Dinastia Severa

Septimi Sever 193-211Caracalla 211-217Macrí

217-218Heliogàbal 218-222 Alexandre Sever222-235

L’Imperi s’inicia amb el nomenament d’Octavi com a

emperador l’any 27 aC. pel SENAT, que li atorga també el

nom d’August, que significa “escollit pels déus”.

ALT IMPERI

PAX ROMANA

Però, a poc a poc, els

romans van conquerir i van

organitzar un gran imperi

que comprenia totes les terres que envolten el

Mediterrani.

Durant l’època de Trajà, la civilització romana aconsegueix la seva màxima expansió i la seva màxima prosperitat.

ALT IMPERI És una època de gran prosperitat econòmica: Millora la producció agrícola, ramadera i artesanal. Es milloren les vies de comunicació i el comerç.

Roma es converteix en la capital del món.

També és un període en què les arts i les lletres assoliren un gran desenvolupament..

L’Art serà un instrument bàsic de demostració de poder. Per tot arreu es van difondre imatges de l’emperador per tal de magnificar el càrrec i de fidelitzar-ne la població.

CRISI DE L’IMPERITres són les causes principals que provocaren

la caiguda i la desaparició d’aquest imperi:

Aparició i difusió del Cristianisme

Nova religió monoteista que presenta noves idees: igualtat, llibertat... que són contràries a la societat romana.

Invasions bàrbares

Els bàrbars envaeixen l’imperi i tallen les vies de comunicació. Disminueix el comerç, hi ha abandonament de les ciutats i ruralització de la civilització romana.

Corrupció interna

Corrupció política, abús de poder, primacia de l’interès personal sobre l’interès públic.

Algunes característiques generals

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

ART PRÀCTIC I FUNCIONAL

EL més important és que l’obra compleixi la missió per a la qual s’ha realitzat,

tant si es tracta d’una obra arquitectònica com escultòrica.

Es passa del platonisme de l’art grec, que buscava la bellesa per damunt de tot (idealisme), a

l’aristotelisme romà, centrat en allò pràctic, sensitiu i concret.


CARÀCTER ECLÈCTIC

Assimilaren moltes i diverses influències dels pobles conquerits (etruscs,

grecs...), les fusionen i creen un art nou.


ART REALISTARealisme especialment en l’escultura i la pintura. Desenvolupen el retrat i el relleu històric amb la representació d’individus i de fets concrets.


ART PROPAGANDÍSTIC I COMMEMORATIUL’art és per fer propaganda d’aquell qui paga: l’Estat, l’emperador.... Els grans edificis, les obres públiques i les escultures són einespropagandístiques de l’Imperi .

MONUMENTALITAT I COLOSSALISMEMoltes de les obres arquitectòniques mostren una gran monumentalitat, la qual cosa permetia donar cabuda a grans masses; alhora, exaltava el poder d’aquell que l’havia encarregat i pagat (funció propagandística).


• “Si et fas escultor, només seràs un peó, cansaràs el teu cos(…), • només rebràs un salari petit i mòdic (…), només seràs un• obrer, un home perdut entre la multitud, agenollat davant els grans, • humil servidor dels que posseeixen l'eloqüència; viuràs com una llebre • destinada a ser presa del més fort. Y, encara que arribis a ser un Fídies o • un Policlet, encara que facis mil obres mestres, el que es lloarà serà• el teu art, i entre el qui el contemplin no hi haurà ningú que desitgi • emular-te ja que, por més hàbil que siguis, sempre seràs considerat un • artesà, un vil obrer que viu de la feina de les seves mans.” • LLUCIÀ, segle II d. C.


ANONIMAT DELS ARTISTESA Roma els artistes (pintors, escultors o arquitectes) tenien la mateixa consideració social que un artesà. Allò que importava no l’autoria del que havia realitzat l’obra, sinó del que la pagava o encarregava (el mecenes).

Característiques arquitectòniques

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Prioritzen aspectes tècnics i funcionals i no tant els estètics. Eren més enginyers que arquitectes.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUESL’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i diverses influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs...).

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUESEls edificis destaquen per la monumentalitat, tant per l’espai com pel significat. Això es relaciona amb la idea de la immortalitat de l’imperi.


Els materials utilitzats són molt variats: pedra tallada en carreus regulars, morter, maó, fusta. Si el material era pobre se solia revestir amb estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura.

Morter romà = Opus caementicium


Els constructors romans van descobrir que certes cendres volcàniques, barrejades amb calç, sorra i aigua, produïen un morter de gran força.

La civilització romana utilitzava el formigó en la construcció de grans edificis i, també, en la xarxa d’aigua potable.

Volta de canó

Volta d’aresta

Arc de mig punt

Cúpula

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUESSistemes constructius: utilitzen tant el sistema arquitravat grec com el sistema voltat amb l’arc de mig punt, les voltes de canó, les voltes d’aresta i les cúpules.


Ordres arquitectònics

Capitell corinti Capitell compost

Els romans van utilitzar cinc ordres arquitectònics:

Els tres ordres grecs: dòric, jònic i corinti, amb algunes lleugeres modificacions de caràcter propi.

L’ordre Compost és l’ordre pròpiament romà i el més

sumptuós. El capitell és una barreja del

jònic (volutes) i del corinti (fulles d’acant).

L’ordre Toscà és una derivació o simplificació de l’ordre dòric: la columna presenta una base, i el fust és llis, no estriat. L’entaulament (arquitrau, fris i cornisa) sol ser molt senzill.

L’ordre Compost és l’ordre pròpiament romà i el més

sumptuós. El capitell és una barreja del

jònic (volutes) i del corinti (fulles d’acant).

Ordre Compost

L’exemple més paradigmàtic d'aquesta superposició d'ordres en la façana el trobem al Colosseu de Roma o

Amfiteatre Flavi.


En l’arquitectura romana fou freqüent el fet de barrejar els diferent ordres en un mateix edifici, essent molt característic superposar-los en les façanes.


Importància dels espais interiors: davant la importància de l’exterior en l’art grec, els romans donen també molta importància a l’espai interior; creen espais diàfans i de gran amplitud.

Arquitectura religiosaTEMPLES

O, de vegades, la cel·la dividida en tres naus, quan és dedicat a una tríada: en honor a les tríades principals (Júpiter, Juno i Minerva).

Els temples romans són de clara influència grega i etrusca, ja sigui de manera directa o a través del temple etrusc, model directe del temple romà.

PseudoperíptersInnovació romana d’adossar gran part de les columnes de les façanes laterals i posteriors al mur de la cel·la (perden la funció de suport), convertint-lo en perípter fals.

Pòrtic amb columnes

Cel·la rectangular, massissa i tancada

Desapareix l’opistòdom

Pronaos més profunda

En l’arquitectura religiosa romana hi ha preferència pels temples pròstils

Escalinata

Escalinata

Maison CarréeNimes (Nemausus en època romana).

França16 aC.

Època imperial . Dinastia Júlio-Clàudia

Elevat sobre pòdium (influència etrusca)

Escalinata

Teulat a dues aigües

Ordre Corinti

Pseudoperípter

Pòrtic hexàstil amb columnes

Pedra calcària

nao o cel·lapronao

Arquitravat

Construït per Agripa i dedicat als numens romans i a Gai i Luci Cèsar, néts d’August i fills de la seva filla Julia i Agripa. Fou erigit en honor de l’emperador i de la seva família.

Columnes adossades

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/43/Maison_Carr%C3%A9e_revers.jpg

Fortuna VirilRoma

80 – 70 aC. Final època republicana

Temple d’AusaVic (Ausa en època romana)Segle II dC. Època imperial

Tholos de VestaVia sacra, Fòrum de Roma.

Podi circular recobert de

marbreEscalinata

Columnata coríntia

Teulada cònica amb teules de fang

Obertura central per on sortia el fum del

foc sagrat

Foc sagrat

Les vestals o sacerdotesses de la deessa Vesta eren 6, elegides d'entre les famílies patrícies de Roma quan tenien entre 6 i 10 anys, i que restaven durant 30 anys al servei de la deessa, dividits en tres períodes de 10 anys: • aprenien els seus deures,• exercien i• Finalment, els ensenyaven a les novícies.

La seva funció principal era tenir cura del foc sagrat que, com a símbol de la llar pàtria, havia de cremar sempre dins el temple de Vesta: s'encenia cada 1 de març (celebració de la Vestalia) i, si s'apagava, es creia que portaria un desastre a Roma i la vestal responsable era flagel·lada.

PanteóCamps de Mart. Roma

Avui a la Piazza della Rotonda. RomaApol·lodor de Damasc

128-128 dC.Època imperial . Dinastia Antonina

pòrtic

Pòrtic octàstil

arquitravat

pròpylon

Columnes monolítiques de granit egipci amb base de marbre blanc

Frontó

cúpula

Capitells corintis

Fris amb inscripció que fa referència al fet que Agripa el va manar fer

pòrticcel·la

Situat, avui en dia, a la Piazza della Rotonda. Roma.

Adrià

Vuit capelles

òcul

cassetons

àtic

tambor

cúpula

pròpylon

pòrtic

Estructura de la cúpula feta de morter amb pedra tosca

a la mescla.

Cúpula hemisfèrica de 43m. amb cinc fileres de cassetons.

Simbolitza la volta celeste que cobria la terra.

Òcul de gairebé 9 m. de diàmetre. Simbolitza el sol.

Tambor amb parets de 6 m. d’amplada fetes de maó (opus latericium) i

morter (opus ceamenticium).

Arcs de descàrrega del pes de la cúpula.

Terra de marbre.

Pòrtic octàstil amb columnes corínties amb fust monolític

de granit egipci.

Fris amb inscripció del temple d’Agripa.

Pròpylon per descarregar el pes

de la cúpula.

Cel·la amb 7 capelles dedicades al Sol, la Lluna, Mart, Mercuri,

Venus, Júpiter i Saturn.

Revestiment de bronze. Al segle XVII, l’escultor Bernini va aprofitar-lo

per fer el seu Baldaquí del Vaticà.

PANTEÓ = en grec “pan” és “tot” i “theos” és “déu”

Frontó.

El tambor, un cilindre sense recobriment que a l’exterior mostra els materials utilitzats (morter i maons).Per reforçar el pes de la cúpula hi ha arcs de descàrrega.

Urbanisme romà

Amfiteatre

Pla hipodàmic La ciutat romana era travessada per dos carrers principals: el cardo (N/S) i el decumanus (E/O), que la dividien en quatre parts, com als campaments militars.

L’urbanisme va ser un dels millors instruments de romanització, ja que homogeneïtzen totes les ciutats de l’Imperi.

La plaça amb els principals edificis publics, a la manera de l’antiga àgora grega (temples, basíliques, curia, monuments commemoratius) .

Era un espai obert, de forma rectangular, situat al centre de les ciutats romanes, on es creuaven el cardus i el decumanus. Se situaven els edificis públics i religiosos més importants i era el centre de la vida comercial, política i religiosa de la ciutat, ja que allí se celebraven els mercats, les assemblees polítiques i les ofrenes religioses.

Fòrum

Barcino

Arquitectura civil de caràcter administratiuBASÍLICA

Basílica de MaxenciFòrum de RomaEs va iniciar l'any 306 dC sota el mandat de l'Emperador Maxenci, però no va ser acabada fins al 312 dC, ja dins del mandat de l'Emperador Constantí. Època imperial. Baix imperi

Edifici administratiu públic de l’època romana, de caràcter multifuncional, seu de tribunals o mercat (a més de la seva funció judicial d’administració de la justícia; la basílica també s’utilitzava com a espai de transaccions comercials, i es realitzaven actes públics). Planta rectangular,

dividida en tres naus

Naus laterals cobertes amb volta

Nau central

Nau lateral

Nau central, més ampla i alta que

les laterals i coberta amb una

volta

Nau lateral

El desnivell entre les naus

s’emprava per il·luminar l’interior

Absis

Absis

Fragments de l’estàtua de Constantí que ocupava l'absis de la Basílica de Maxenci.Actualment, és al pati del Palazzo dei Conservatori dels Museus Capitolins.

Planta i secció.

Basílica Úlpia 110-115 dC. Fòrum de Trajà. Roma.

Arquitectura civil dedicada a la diversióTERMES

Termes de Caracal·laRoma. 212 -235 dC. Època imperial. Dinastia dels Severs

Els banys públics romans eren d’us higiènic i lúdic. Es convertiren en llocs d’oci i de relació social (llocs de reunió entre amics o per fer negocis).

Eren grandiosos conjunts d’edificis on s’aplicaven enginyoses solucions arquitectòniques en la construcció i que servien de propaganda a qui els pagava.

Frigidarium (bany d’aigua freda)

Tepidarium (banys d’aigua tèbia)

Palestra (pati per a la pràctica de la

gimnàstica, lluita i d’altres esports)

Caldarium (banys d’aigua calenta)

Apodyterium (vestidor)

Laconicum (sala de vapor, bany sec)

Piscina a l’aire lliure

Caracal·la

No només tenien piscines sinó que, a l’interior, també hi havia palestres o llocs de lluita i gimnasos, vestidors, sales de massatges i banys de vapor, saunes i, fins i tot, sales de reunions i de conferències, biblioteques, jardins...

https://www.youtube.com/watch?v=3HuInOrp7Oo



Detalls de l’hipocaust (hypocaustum) o cambra subterrània de les termes romanes.

Canonades que, comunicaven amb l’hypocaust, escalfaven les estances de

las termes per mitjà d’aire calent, des de el terra fins sostre.

Forns transmetien el vapor a l’hypocaust i a les canonades de les parets.

http://www.balawat.com/Archiv/pater.htm

Caldes de Malavella Caldes de Montbui

Sant BoiBadalona

Arquitectura civil dedicada a la diversióTEATRES

Primer gran teatre monumental de

Roma i model dels teatres posteriors.

Tenia un aforament de 20.000 espectadors i, adossat a la càvea, hi

havia el temple de Venus Victoriosa i un gran jardí

porticat darrere la scaenas.

Teatre de Pompeu 66 – 55 aC. Roma.

Teatre MarcelRoma. Va ser promogut per Juli Cèsar i acabat per August entre els anys 13 – 11 aC. Època imperial.

Podia acollir entre 15.000 i 20.000 espectadors, i era el segon teatre amb més capacitat de Roma, després del de Pompeu.

Edifici destinat a la representació teatral (comèdies, tragèdies, farses...).

Tenien un evident ús polític: entretenir les masses i transmetre’ls consignes polítiques, a més de la propaganda per patrocinar l’espectacle o edifici.

Teatro Marcelo. maquetes.

El referent teatre grec d’Epidaure

Proescaeniummés ample que

els grecs

Càveasemicircular

Façana exterior formada de fileres

d'arcs disposats en diversos pisos

Frons scaenaeamb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia

tres portes cap a l'escenari i servia de

decorat permanent per a totes les obres

Scaena tan alta com la

càvea, de manera que el teatre

quedava tot tancat en un semicercle

El romans eren capaços de fer teatres com a edificis

independents, en els quals la càvea descansava sobre un

sistema d'arcs i galeries voltades de formigó, de

manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a

les zones més planes sense dependre del relleu

Ordres arquitectònics (dòric, jònic i corinti)

superposats

Vomitoriperquè el public pugui entrar

i sortir del recinte

Orquestra semicircular

Teatre de MèridaAugusta Emèrita – Mèrida. Badajoz.

16 - 15 aC. Època imperial

Maqueta i planta del teatre de Mèrida.

1 Càvea2 Orquestra3 Proescaenium4 Scaena5 Jardí6 Cambra culte imperial

Tenia una capacitat per acollir fins a 6.000 espectadors

Arquitectura civil dedica a la diversióCIRCS i AMFITEATRES

Lloc on es disputaven les curses de carros, estirats generalment per dos o quatre cavalls (bigues o quadrigues). És una adaptació de l’estadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de U.

Càveasemicircular

Pulvinar tribuna d'honor

Spinadecorada amb obelisc i escultures

Carceres cotxeres de carros i punt

de sortida de la competició

Porta pompaelloc de sortida de les processons prèvies a les

carreres en les quals intervenien músics, sacerdots, imatges religioses i els mateixos aurigues que hi

competien aquell dia.

Arena

Meta primera

Meta segona

Porta triumphalis d’on sortien els vencedors de les

curses de carros.

Circ Màxim Roma. Segle I dC.

Fou, sens dubte, el més gran dels circs romans. Tenia ja una capacitat per a uns

250.000 espectadors asseguts.

Estadi de Domicià.Quasi completament desaparegut, ha deixat la seva petjada en l’actual traçat de la Piazza Navona. Roma.

Estadi-circ de Domicià Roma. 86 dC.

L'edifici es va construir a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià,

Circ de TarracoTarraco - Tarragona. Va ser construït a finals del segle I dC, durant el regnat de Domicià.

Vista general de la capçalera i càvea del circ de Tarraco

ColosseuRoma.80 dC.Època imperial. Dinastia Flàvia

L’amfiteatre és l’unic edifici d’espectacles d’invenció romana, destinat a les lluites entre gladiadors, entre animals, entre gladiadors i feres, i/o els sacrificis (feres devorant condemnats), i les naumàquies (batalles navals).

Planta el·lipsoidal

càveaarena

Vuitanta accessos

primer nivelld’ordre dòric

segon nivelld’ordre jònic

tercer nivelld’ordre corinti

àtic o quart nivell(estructura massissa)

Sistema esglaonat de galeries amb voltes

vomitori

Fou situat al llac dessecat de l’antiga Casa Daurada de Neró.El nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava.

vomitoriaarcades

càvea

arena

vuitanta accessos

primer nivelld’ordre dòric

segon nivelld’ordre jònic

tercer nivelld’ordre corinti

àtic o quart nivell(estructura massissa)

velarium

màstils per al velarium

Sistema esglaonat de galeries amb voltes

màstils pel velarium

Sistema de politges per tensar i desplegar el velarium

Sistema de politges per tensar i desplegar el velarium.

VENACIONS (venationes)Combats entre feres o entre feres i homes, generalment esclaus o condemnats a mort,

NAUMÀQUIAEspectacle que reproduïa un

combat naval.

LLUITA DE GLADIADORSEls gladiadors eren, generalment, esclaus o presoners de guerra condemnats; també hi havia lliberts i homes lliures en una proporció mínima. Lluitaven en parelles o en grup. N'hi havia de diferents classes, i es distingien per l’armament que utilitzaven: reciari , que portava xarxa i trident, mirmilló, dimachaerus , etc.

Quatre ascensors, accionats amb

cordes i politges pujaven els

animals a l’arena.

Planta el·líptica

Càvea

L’accés a l’arena i a les grades, es realitza mitjançant un sofisticat entramat de galeries que permeten la circulació de les multituds.

Amfiteatre de Nimes França. Segle I dC.

Amfiteatre d’Arles França.

Finals segle I dC.

Amfiteatre de TàrracoTarragona. Edificat en l'època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC).

Arquitectura civil de caràcter commemoratiuCOLUMNES COMEMMORATIVES

Columna TrajanaRomaApol·lodor de Damasc113 dC.Època imperial. Dinastia Antonina

Funció de propaganda, commemoració i demostració de poder de l’emperador Trajà.

Basament o pedestal

Fust amb un relleu continu en

espiral-helicoïdal-,

i que explicava el fetcommemorat o les gestes

de l’heroi.

Fust de cent peus romans (29,78 m.)

12 tambors de marbre de Carrara

4 m. diàmetre

A la part superior, amb l’estàtua del personatge o

heroi al qual es dedicava la columna.

Antigamentper l’estàtua de Trajà

(actualment per la de Sant Pere).

Escala interior per accedir a la part superior.

185 esglaons

30 m. d’alçada i amb el basament 38 m.

Escenes de la guerra contra els dacis

disposats en forma de cinta helicoïdal a manera de “volumen” o “rotulus”

Fòrum de Trajà

Primera i segona guerra dàcia

101-103 / 107-108

Arquitectura civil de caràcter commemoratiuARCS DE TRIOMF

Arc de TitRoma. 315 dC.Època imperial. Dinastia Flàvia

Fou construït per l'emperador Domicià després del 81 dC en honor al seu germà Tit i commemora el seu triomf a la ciutat de Jerusalem.

Arc de Septimi SeverRoma. 230 dC.Êpoca imperial. Dinastia dels Severs

Dedicat a l’emperador Septimi Sever i als seus dos fills, Caracal·la i Geta, per celebrar la victòria sobre els parts.

Arc de ConstantíRoma315 dC.Època imperial. Baix Imperi

Dedicat a commemorar la victòria de l'emperador Constantí contra Maxenci.

Arquitectura civil Obres publiques d'enginyeria

Calçades Ponts

Fars

Muralles

Aqüeductes

Clavegueres

Embassaments

Les obres publiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i la seva enorme capacitat com a enginyers i per aplicar solucions tècniques.

Calçades Varen formar una xarxa viària que cobria tot l’imperi, per tal de connectar tots els territoris i per facilitar el desplaçament d’una banda a l’altra, especialment per dos motius: per traslladar ràpidament les legions en cas de revoltes o atacs i per intercanviar mercaderies amb rapidesa.

Mil·liariAssenyalar les distàncies

cada mil Passus (milla romana) equivalent a una

distància d'aproximadament 1.481 metres.

Voreres

StatumenFonament de pedres de mida

mitjana.

Nucleus Estrat de pedres triturades.

PauimentumSuperfície formada per

lloses de pedra, còdols o grava.

RudusCapa de sorra o grava.

Ponts Construccions molt sòlides, fetes de pedra i amb arcs de mig punt sobre pilars gruixuts. Van ser autèntics mestres en la seva construcció, perquè van cobrir superfícies immenses amb les arcades. Ponts que han arribat fins a l’actualitat.

Pont d’Alcántara. Cáceres. 105-106 dC)

Pont de Saragossa

Pont de Nona, sobre Tíber. Roma (Trastevere)

Pont de Mèrida. Badajoz

La romana és la primera gran civilització occidental que desenvolupa una enginyeria hidràulica.

Aqüeductes Un aqüeducte és una conducció d'aigua, obra d'enginyeria hidràulica, destinada a portar aigua des d'un punt determinat a un altre, que pot quedar a molts quilòmetres de distància. L'obra s’ha d'adaptar necessàriament a la topografia del terreny.

Àtic

Arc

Pilar

Marc VITRUVI Pol·lió, (Marcus Vitruvius Pollio) arquitecte, escriptor i enginyer romà del segle I aC comenta que aquest canal (specus) havia de quedar sempre "cobert, per protegir l'aigua del sol i evitar que l’enemic n’enverinés l’aigua.

"opus quadratum", carreus rectangulars lleugerament encoixinats

col·locats sense argamassa.

1. Clau2. Dovelles3. Extradós4. Imposta5. Intradós6. Llum

Tenalles que servien per aixecar els carreus. Quant més pesava el carreu, més subjecció fa la tenalla.

Specus

Túnel, canonada d'aigua de plom o tubs de fang

Origen

Pous d’inspecció

Canal obert

Canalització soterrada

Pou de sediments

Cisterna d'emmagatzemament

Ciutat

Opus quadratumAparell format per pedres regulars, paral·lelepipèdiques, disposades en filades uniformes.

El nucli dels pilars d'alçada estava fet de morter (opus caementicium) i es reforçaven de diverses maneres amb finalitats estètiques:Opus quadratumÒpus latericium o opus testaceumOpus mixtum

Opus latericium / opus testaceum Aparell format per maons.

Pilars

Vitruvi comenta que aquest canal havia de quedar sempre "cobert, per protegir l'aigua del sol i dificultar l'enverinament de les aigües per l'enemic” ";

Aqua ClaudiaAqua AppiaAqua VetusAqua MarciaAqua TepulaAqua IuliaAqua VirgoAqua AlsietinaAnio Novus Aqua TraianaAqua Alexandrina

La ciutat de Roma posseïa aigua freàtica de mala qualitat. Els recursos del Tíber tampoc no són aprofitables (fangs), a banda que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per usar-ne les aigües. L’escassedat d’aigua devia ser ja un problema seriós a l’inici del segle IV aC. quan es féu construir el primer aqüeducte (Aqua Claudia). A finals del s. III dC. la ciutat posseïa 11 aqüeductes que portaven aproximadament 1.324.000.000 litres d’aigua diaris que asseguraven el subministrament d’aigua a una població de més d’un milió d’habitants.

L’any 1905, va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i l’any 2000 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com a part del conjunt arqueològic de Tàrraco.

Aqüeducte de les FarreresTàrraco. Tarragona. Finals del segle I aC. probablement entre el 24- 22 aC. durant l’estada d’August a Tàrraco Probablement època imperial. Dinastia Júlio-Clàudia

Tàrraco fou obra dels germans Escipions (Gneu Escipió i Publi Corneli Escipió), sorgeix arran de l'arribada dels exèrcits romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el marc de la Segona Guerra Punica. Després de vèncer en un primer combat, els cartaginesos, van deixar una petita guarnició que poc temps després es va transformar en la principal base militar romana a Hispània i, posteriorment, amb la ciutat de Tàrraco.

Tàrraco va créixer de forma accelerada durant els segles II aC i durant el segle I aC la ciutat es va consolidar. L’any 45 aC li va ser concedit l’estatus de colònia romana i, durant els anys 26 i 25 aC, Tàrraco va adquirir una rellevància notable en convertir-se en la capital del món romà. August hi va residir i hi va dirigir les seves campanyes militars. Tàrraco es va consolidar com a capital de la Hispània Citerior, moment en què s’inicià un procés d'urbanització.

Tàrraco

Tàrraco va disposar de dos aqüeductes que cobrien d’aigua la ciutat:

• L’un recollia l’aigua del riu Gaià, tenia una longitud de 40 km., subministrava la part més alta de la ciutat, on es bastiren els principals espais de representació (Circ, Fòrum Provincial, temple del Diví August).

• L’altre, de 18 km. procedia del riu Francolí, “Aqüeducte de les Ferreres”. Nodria d’aigua la part central de la població, que inclou el Fòrum Local.

• La zona portuària s’alimentava d’un tercer aqüeducte que subministrava aigua a unes grans termes publiques.

llargada de 217 m.

alçada màxima de 27 m.25 arcs de mig punta la filera superior

11 arcs de mig a la filera inferior.

Specus de 80 cm.

presenta un pendent molt suau, d’un 0,4%, pràcticament

idèntic al que té la totalitat de l'aqüeducte.

Specus impermeabilitzat mitjançant un morter (opus signinum) a base de calç i ceràmica.

Per a la construcció s'utilitzà amb pedra calcària local i "opus quadratum", carreus rectangulars lleugerament encoixinats col·locats en sec, sense argamassa.

Els pilars de l’aqüeducte tenen una estructura

graonada, i cada filera de carreus presenta un

retrocés de mig peu romà (15 cm).

Rep el nom de les “Ferreres”. per la morfologia dels seus arcs, semblants a una ferradura. Pel que fa al malnom de “Pont del Diable”, el seu origen és medieval, quan s’atribuïa l’obra al dimoni.

Salva la vall d’un petit barranc.

Dues fileres d’arcs de mig punt.

Probablement realitzat per Agripa, gendre d’August, al segle I dC.

El pont del Gard formava part d'un aqüeducte de prop de 50 km de longitud, que portava aigua) a la ciutat romana de Nemausus, Nimes.

AqüeductePont du GardFrança

Construït probablement entre la segona meitat del s. I i principis del II dC, en temps dels emperadors Vespasià i Trajà.

Aqüeducte de Segòvia

Aqüeducte de los Milagro. Mèrida. Badajoz

Arquitectura domèsticaDOMUSISULAE VILLAE

Impluvium estany central

Cubicula dormitoris

Era l’habitatge urbà de les famílies benestants. Són cases de planta rectangular estructurades al voltant d’un ATRI i, a la part posterior, un PERÍSTIL o jardí envoltat de columnes.

Vestibulum

Atri

Compluvium obertura central que il·luminava, airejava.

Culinacuina

Tabliniumhabitació o sala dels senyors de la casa

situada a la part oposada a l’entrada.

Latrina bany

Triclinium menjador

Perístil

Tabernae

Laraium

Domus

Atri o atrium amb Implivium

Peristil amb un petit lararium en honor als déus familiars.

Eren blocs de cases dins les ciutats, normalment de lloguer. Es construïen al voltant d’un pati rectangular i descobert. L’alçada més habitual eren de tres o quatre plantes.La planta baixa s’acostumava a reservar per a botigues i tallers. Normalment al primer pis vivien les classes mitjanes i, als superiors, més petits, les classes populars. Molts d’aquests blocs estaven superpoblats i els incendis no eren estranys, en estar fets amb materials pobres (maó i morter).

Insulae mot llatí que significa “illa”

Dedicades a l’esbarjo del ciutadans més rics. Estaven decorades amb frescos i mosaics, que mostraven la riquesa de les seves propietaris, com la vil·la Adriana a Tívoli o la casa de Lívia, a Roma.

Villae

03e hfa's

Education