¡,¡

•

J

·.

.•

•

• l •• . ..

• . . - .......... ,.,., .. -· -ANY 1-... ---------.. - .. ,,_ ___ ....,...,_ .. -.,..,.. .. ...,.,. ............... -.BARCELONA 12 DE M~RS·llE 1881""· ----·""' ... --.. ,.,...-............ ---....... --"""'""""· --....... ------NÚM. 4·-·---~ --.,.,,, .... ,.,., ...... ._ ....

.... . .. SALUT PÚBLICA ::

PF. R J"ÓDJ CH V E RM Cr t (

INTERESSOS l

POPULARS :: ARTS Y LLETRAS ::

~ . ~ Ri~tcc16 Y ADMINISTRACIÓ: . Ronda de l' Üniversitat, 96. .BARCELONA

LO:i • C')(.. ' una A o .... ;>,S ,.'C ') lJ Sf:"# FA~ ISO i ~: o \R IS " VE:.; f ~ i;.· ¡.:f' l.l i ' l.\!,' ' P• ª" ~Cl()~! .,FllES \~ ·~ f LOS ' l:SCRJll"S , nnMA T :.. , rs-:R • F. l.l ') ~ .; ) [ "' ~1. \ . ~ EJ' :.:·~ . ES .... -::.?) ·.;,SI.E,.,¡-,¡!..!')• l:! .. F- ..;(\•\ºA . :'iR"l4 T

PERFILS DE LA VIDA MUSICAL EN ITALIA

********* UNA PRIMA DONA

I i

Los que no coneixen la vida m11sic;l de bas­tidors en dins, se tiguran qu' es de tortasy pan pintado; vull dir, que tot son felicitlts, triun­fos y cuartos. Si molts pares que hi volen de­dicar a SOS fills, y sobre tot a sas fi llas, sapi­guessin quin pa s' hi dona, s' csgarriforian d' espant. J o, que n'h i vist algunas esccnas, os en contaré avuy un episodi, donantvos idea de las primcras y ultimas jornadas d' u~a prima dona; y pot ser un altre dia òs perfilaré las aventuras d' un•tenor, barítona ó baix . De~pre~ d' estudiar alguns mesos ab lo mes­

tre Ciaflatanelli de Milan, que l'hi ha chutclat cuans quaNos tenia. fentlhi qeurer que seria una P:Hti;. la tiple signorina Ang f /ica creu trovarseenes.tat de debutar, encara -que n' .. es molt lluñ; y que .fera furor, ·.per m~s quP- sns notas centrals sigañ foscas, las agudas blanc~s y despUntadas y loJPétodo de cant fatigós; y recomenada per lo au ~·eg_ va a trovar '\' a un dels agents f~~de !a5_!È'tad, i/ signor Porcomalfarto, o Porcf!iayat~, cd'fil l' anome· nan en bon italia. ·:-,

li signor Porcomal/arto reb ab cara de ferro a la signorina Angelica . llegeix ab desdeñ la cana de recomanació, mira de cap a peus a la noya, y trobantla de bon aspecte, joveneta, tal cual de formas. y gens mal carada, l' hi diu, tracta.n"tla de tu de barra a barra : t·

-Bé; te faré escriturar, encara que·h'i 'ha pocs teatros y moltas tjples . . Pero antes dígeme si ets casnda ó soltera; y en cas de ser casa'1fa, si lo teu f!larit te .deixara ª!lªr s6:la, puix ¡quest cas h1 haura teatro, y s1 no, fum lo ca .

La signorina Angelica, fent lo dese és, res-, pond: ,

-Soc soltera, signor. Porcomaif arto .. -Milió que milló, diu l'agent. Donc~;. passa

derna a las cuatra de Ja tarda, que 'm iteyaras sol ; parlarém ; y jo veuré si serveixes pit los meus teatros. Hau: toca 'l dengo d' aqu1 . ·

La siporina Angelica s'en va, sensa fe,ho repetir ; y per lo carrer fa las sevas refleuon~ de las paraulas del agent. ·

-¡Demí, sols, a las cuatra! ¡Comprenc! ¿qué faré? si hi va ix, hi haura cscritura; si no, tnc 'la espiñaré per molt temps. ¿ Qué fem, noya?

. ,

•,,.:¡

'

. .

• Per regla general, l' endem4 la siporina se , . presenta a las cuatra, troba sol al signor Por- ,, comalf ar:to, y despr~ d' un rato de conversa, parlant de· cosas interessans que res tenen que veurer ab la música, ni siquiera ab·Ja del por­venir; la si-gnorina, qu~ de~dc las cuatra y cuart

.... li

ja hauria deixat de serho, si s'hagués presentat ub los verdàders diploma• de tal, diu a l'agent aqucstas ó parescudas paraules:

- ¿Cuand me voldra sentir ? L' agent respond : · · . , , -Ja ,t dono per sentids y per bona tiple,

perque massa qllc vcix que tens bonas cualitats; y con tal que no te ·m' emportis cap amant a la terra ahont t' enviaré, t' asseguro l éxit.

La signorina, fe9t la ruborosa ó ruborisantse de veras, diu ab timides: .

-:-iOh, si¡rnor Porco'!"lifarto ! Non' hi tin­gut me~ qu~ un en la vida, y ara non tinc cap~:

-:-Aixís ho has de fer sem prc. observa l'agent. Vejam: ¿ah~nt voldries debutar? ·

-Si pol!ués ser a Milan ... -¿Aqui? ¿a la Scala? ¿Qu' c;ts boixa? -No ~eñor, a la Scala; sino al Verme.

, -Al Verm~ ja. es altre cosa ; y si p<>ts donar a r empresa cmccens francs de premi, ·perque 't deixi!} càntar, .fW·Jograras, cota tal ~uc si vas bé, d~sf>res cantis tota la temporada d "arrós. -No~tinc un 'è uatto, responli la signorina: y

ja no sé ae quéS~r mani gas. -Pues has dE cantat: tora dei Milan, rèplica

ell; déixahu per~í; dóním la'fseñas de _ta casa y ja. t' a~ré.: Y~ixa , con~~nsa y adeu; que tinc fema. .-. •

Y fent urÇ~{J> que voJ.<lir: aqu{ ja hi~ts de massa, la fêspêdeix, y la sigrrorin~ s' eh Ta, se•se dars~n per ofesa; --puix no pensa mes qtl' ab l' escritura. ··

L'agent queda pensatiu, y tot rumiant, mor· mura:

-Vejam ·: ¿ ahont· ficaré 4 ~q_uèixit 'charchó? .Ella no es mala, encàra que n' ht ha de millors;­pcro ara, tinc de col-locarla per fòrsa , petque tractes son tractes: ha vingut 4 Jas cuntra, y jo, que soc homé .de bé, no la puc tngañar . . En fi, veurém. Comenscn 4 ferse las , escrituras de carnaval, y no faltar4n teatros. L' .e.nviatcm A algun recoqot d' aqueixos que no han serYtit

· f!lªY sino go-'Ss(>s; y s~ no 'Is agrada, <J'l!!a ma:. Un· a cops dC. c:.,ls .Y patatas. Tot es d1Ylttfrsc; 'y me sernb~ qu'1 aqucsta noya als don11~1ib boh rato d' 8J1l:ÍJ!JXÓS, ~criue habentla ensf!RYat lo me~tre Ciarlattal ne li eu cantar com •n tambó ma1or.

" t

Pocs dias després, ó l' endèma, entra en casa del signor Porcomalf arto, l' illustrlssimo si­gnor Vergognaperduta, empressari de teatros, estafa de professió y embustero de reli_gió; cl cual ·ha pres l' empresa del teatro de la ciutad de Birloquinibirlo~ato, gran població de mil cinc~~ns habitants, que posseeix un teatro de b~l canto, que consta de sis palcos, dotze sillons, l trecens altres assientos, junt ab los del galliò • Té una-orquesta de set músics, y un cos de co-­ros de cuatra señorets y sis señorctas del poble, Ó milló dit, de Ja ciutad, puig a ltaJia to-t SOil-­ciutats, com a Castilla tottiom es noble.

Al fren te del tcatro hi ha una junta, presidi­da per UQ~on_d'e, y composta dels vocals se­güents: uif ~ansaladé, un forne qu' es concejal y repr,cse~ta :1 municipi; un e .. preat de correus que te qurnz~ ._duros de sou; vn pagés que tra­fica en bous y i's:csf un advocat de ñiguióogui y un ,rencdó, de; ºsopas de blat de moro j>e'ls travalladors.

·Entre lo municipi-i"'la gent d' hupa de la~ ciutad' se consigna al téàlro una •ubvenció con­sistent en Jleña per escalfarlo y mil francs en diné efectiu, dividits erJ. dos parts; una al piin• cipi y l' altra al mitx de la temeorada. L'en- ·• trada general es a vinticinc centrms de lira, es dir, vuit cu_artos y mitx: un silló costa una pe· sseta y un palco cuatra duros per totas laa lua­cions. L' cmP.rcssari té r obligació de ~sar en escena las millors óperas, y entre ellas D. Car· los, l' Affricana y r Aida; de tot lo cual s' ha fet una escritura en casa del notari, ab tots 101 ets y uts q uc Ja Jley maria en tals cassos.

Aixís que l'agent y l' empressari '1 •euen, 's donan la ma, dientse mio caro y clliiuimo ·amico, com si fossin dos bons camarad~ r l' a~ent, sens convidar é l' altre a scntarse, l hi diu: . ~ . . -¿Cosa e' e di nuovo, mlo caro Verppa~

· p~rduta? ; · -¡Ah, càrlssimo PorC011M1f.artol responcl=l' empressari. Virrg t Yeurer ·11 'm treµs .a' apu­~s. Hi pres fo tcatro de Birloguinibirloc.io y no sé de q ué · fer ma ·pa per formar la com­pañía.

-¡Oh, betliú d ú ' altre. lD' ah6 t' apuraa, VergoK"a~dut . · -Avuy sí, e $Í l' cmprtssari; "lª'

Porcomalf11rto, repllb at l'a~~·-~

inticinc · qu~ebn,1

tinc p0 director d' or<tuata, ai can-

. metre la dosce de n(> trovar ja ni

·-

•

. l

---

•

•

•

f l

P4g.~ 2

tants, perque cr~ que tots lo~ qu' existeixen ja han rebut de mt alguna castanL .

-Aixó -ray, diu l' agent. Si tu l' ha~ pegada als cantants, ells l' han pegada al~ patrons1 Y ningú del çt hi ha perdut res. Ve14m, .¿ qut es cl ' prcsidelft de la junta? ·

-1,1 t¡lcel/entíssimo sipor conte Alessarulro 1te M#fticolun8o·

-In tal cas, ja 't sé una prima .d?na a~soluta que no 't costaral un cuarto. L~ 11porina An-1elic11, hermou, ben ¡Jantada y a_mable. Es soltera y no té amant, l!l meno~ vmdra sen~e 'l que tinga; puix de que no 'n unga non esu~ ben segur. No sé com esta de veu, encare que l seu mestre me respongué della. ·

-¡Oh,. m' e~ fumo de la veu! diu l' cmpres-sari. ¿Es de vruat bona mossa?

-Molt. -¿Guapa? -Boniquíssima. . -¿Jove? . --Apenas vintidós añets, respond l' ag~nt.

. -¡ Brc1víssimo ! exclama l' em pressan. ¿ Es tapie? .

-Sí, home. . -Doncs escritúrala. Dígali que jo no l' ht

puc donar' res' per~ ~u~ 'l conde, lqu' es l? p'rincipal señor d' alh, l h1 :é prepara~a ~a ml· llor habitació de la primera fonda de la ciutad, la teca a5scgurada y bons re~alos per. ,antes y per lo dia del s~u benefici. ~~ ella, .~er la seva reputació d' arusta vol una s1mulacio de paga, concedeixlhi lo que "ui.gas, des pres .d' ha.berlhi fet firmar un' altre escrnura renunc1anth1. - ·

-Endevant, doncs: ja ténim tiple. Aném ara a las altres donas.

-¡Oh · caríssimo! No son las donas qui 'm dona Cl;idàdo, replica l' 'e'mp~essari, si~o 'Is homes. Figurat que tots los senors de la JUnta, desde 'l president hasta un vocal que té una botiga .de sopas de blat de moro, m'han ~ncar­regat que contractés sobre tot a donetas Joves, encara que no cantessin bé, con tal que no por· tessin marits, si cran casadas, ó amants, s1 te­nian enredos; y aixís la junta · pagara aquets gastos. Pero ¿com m' ho faitx ab lo tenor, lo barítono lo baix y 'l director de orquesta? Aquí so~ l<?s treballs; perqu~ al arribar al tea: tro. hita que pagarlos lo primer cuartal, y Sl

'no 'ls agas, ilo 't cantan. . . . -B · pa~alsal, home. ¡Aixo ray! Cuand arri·

bin al ;egon, feslos passar ab rahons d' un dia ' l' altre perque 't vaixin cantant fins que co­bris la se~ona part de la subvenció, y allavor~ agafa los cinccens francs, y pícatelas, com

1acos·

tu mas. . · -Es que 'm dol perdre 'l primer cua~tal. ..

Si pogués passar sense dar ·un cuarto a nmgú, lo negoci seria mes rodó. Pe~o ja que no pi ha mes remey, fesme la compaí1íu; no concedeixis un cuarto a las donas, y si volert paga fingida, fes contrqscritura; y als · homes donels lo me­nos possible, a fi de que lo cuartal que 'Js paga· ré siga ben petit.

-Déixcu per mi, respond l' agent. ~ 1

L' i//ustríssimo signor Vergognape1·duta s' en va, y lo signor Porcomalfarto envia totse­guit a la siporina Angelica una tarjeta de vi­sita ab las següents paraulas:

e Pre8a d la gentilíssima e distintíssima •prima donna assoluta, signorina Ançelica, •que 's digni, passar per a1questa agencia, a la

-i.m.ateixa hora del altre dia, a las cuatra de la •tarda.•

Lluís CARRERAS (Seplrl)

' fltcUU********************** *************"!**** ***** '· ROMANSO .HISTÓRICH <1> ...... Dijous passat, de cap vespre,

~r los carrers nomenats <te Lauria y Diputació

. acertavam a pauar. Scrian las set y mitja;

y en la casa del xanHa, al veure allí un sros grupo de 1opte 'ns Tarem parar. • -=~Sabrém, senyors, de qué 's tracta?-atc~ nrem preguntar· ..

. y .pa icnyor respon moh serio: .;_¡)e ~llans agafats. , Apfat1 6 la cassola. , -¡Com que hi ha hagut estofat!­res_pongue un altre del grupo: -Creen que no 'Is hi ha anat mal;.L­ob8ervi un tercér, y lue~o diu que 'Is baixaran lligats. •

(1) .A ..... de tenirbo ja compost per'º número passat, la abaa-... .. tmceriala DOS privà de l& Ül!erci~. . •

L ·A · 1'RAMO·NTANA

Aquí s' elcvUa il cubo la no1tt11 curíositat, y t~ aurellas 1_ vi1ta lo fet varem esbrinar:

En la cau del unfti hi • iuhen dos capell•nt; (hi Yi•ian, puig dijo\'s t la presó van pauar.) Diu que per lo tarambanaa

.. no han trobat un altre igual; y de tan sagrats varans , 1e ;n·contan cM8s tan grans, qM~ alguna vchins del ensanxe Qitln tots esgarrifats, y .pregan a totaa boras que 'Is treguin 101 capellans. ·

Dijous, un acreedor (¡número jo no aé quanta!) per tercera ó quart~ Tolta fou a .. casa ' cobrar . Los rwertnts lo reberen ab, molta amabilitat¡ . a êmpentas y cops ae puny y crits de ¡lladrts! donant. Mes esta volta, l' in11lls, de las altres. ja escamat, avisa la policia y a la casa 's presenta. . -Deu los gu•rt, vinch per los quartos¡­digue, 'l pagaré mostrant. -¿Ja torn•!-1' hi respongué un d'aquells dos varons sants. . . . . . . . . . . . . . .

lgnorém per detallat lo que passa en endevant: se s~ntiren 'rits de¡ ¡>aguim ! ¡lladres! ¡ pillos ! ¡ pifl ¡paf! ¡ plam !

• Me~t~s·qu~ t~l a~alot · • • ' • la casa estava alarmant, sortiren duas stnyoras del pis d' aquells capellans; l'una rossa, l'altra blanca, molt macas, molt elegan ts, y asustadas las portaren i la farmacia al instant. Del susto dir no podian ni faba; so ls gemegant digueren: ¡ay, quinas fatxas, son aquells dos capellans! . . . . . . .

Resultat : al cap d' un rato, . de la casa del xanHa ., sortiren dos polissonts portant a dos capellans, qud ab lo cap baix y tot motxos van anA A la Casa gran.

Y 'l públich tot aturdit se q~eda •lli, comei:itan~ un l::t4 tan extraordinari,

. .

•

tan piadós y edificant. · - . ' FORT-AL·BLANCH

..

**************************************************** JOCHS DE NOYS

•••••

Cada cosa pe 'l seu temps. Ara ~om é ~~ q~a· resma y la canalla no te altra d1stracc10 smo fer voiar gruas Y. estels. Es un entre~eniment com qualsevol altre, y tractantse de xicots ben educats, sempre val més aixó que no pas anar. a las pedradas.

Tots aquestos brivalls son de familias ben acomodadas, pero aixó no priva que .I.a do.l~n7 tería 'Is fassi barallar conunuament, Juguin a lo que vulguin.

Ar.a tenen 18 g~ua enlayre en Mateu~et y l' Emilio. Del primer ¡quina espurna n' ha ha!. .. L' altre ~ educat en un convent, c::s un tros de pa, ó si~o mirin: intenta-fer embolichs y ~o s' adona que tè la cua massa llarga, portanthi un pes al cap-de-vall que ¡ja 'n pot fer· de vent! no podra pas endúrsen la victona, perque en Ma­teuhet te 'l fil molt tir')nt, mentres que a l' Emi· lio un que li fa l' amich y. q~' es mes lle~E\er que un cristino, va donanth til, va donanth til, per veure si logr~ que fassi un cabussó y se li estripi la grua. Mentres s' esc8'1"rassa per agafar vent, un dels mes entremaliats de la colla, que t~mps enrera estaba ab un mari! y muller it.a­hans q·ue· cuydaba matarlQl,.a disgustos, ifOL'a de fer pedra-y-fil al mes xabal de tots, al pobre Emili et. · ·

En Mateuhet com que ja ha lograt posessio­narse d' una grua ' que no te preu, li ha dona tot lo fil, y s'ha assegut en terra a tall de moro, sense temc Ja llanceta d'en Francisquet, que fa , cara d' esscr molt bon minyó.

¡Mireus en Paco quina serranada! Tenia un capdell bastant regular, un estel venturer y una cua ab drapets de tots colors y cansat de bregar per aixecarlo ara estripa la grua.

L' Antonet, aquell tan lleig y tan dolentó també plega 'l ram. ¡Mes aviat hagués tocat pi­randó ! ..... ¡ Y tan-de-bó que no torni mes al . h' . JOC • • •• • · . ¡oh! ÒQlhi ha que fiarse massa dels baylets:

un dia ºencaixan amistat, l' endema renyeix~n ... després tornan a ferse ....

Res ... ~ Jo¡hs de Noys.

~. -1,,: t º•)f - -~,.. \ <:: ¡ - ·Que •a ti9drt cie COMI• ~ dl ·( . 1'.I 1' , : •• lectora aquesta ~mau, Uiuer!

li . . ~/~ '//, -1A qu' 'S refeaie1xl · ... ~ . .... ~_,.. -Viu molt 'lai foec:a• per'•r re-vistero. Home, ¿que no sab alló de laa duu amdemiu libres de bellas arts!

-¡Ah! ... ja hi caich. Vol dir alló dels 4nt6crwta 1 conservadors.

-Casi be no l' cntench, y disper.•i la franc¡uaa. -::. - ¿Que no coneix lo motiu de a divisió de l' Aacl.- ,.

mia de: aquarelistas del carrer.del Pi? -Si fins en Xó y en G6 n' estan cnterata. - - Angela ! Donchs Joa del lutitMto ·de Fo.nto tld

Tra¿ajo Naciomzl-{dcixim respirar qu• e1 molt f'atip aqueix nom)-los de~ Foment, donch1, aon IOi coflMr­vadors, perque no donavan igual dret 6 tota loa tocis, fent una divisió absurda. Los demócrtJtas 1on los di1i• dents, los que volian iguals deben per iguala dreta.

- ¿Y 6 vosté l'hi sembla que "'!arxmr~ tet aixó ? Jo hi t inch poca confian!a, pqque run1on/a1t laforce. .

-Se n' ha abusat mort d'aquesta íra•c. Jo ho voldria tot molt dividit per tenirho tot més unit. Y no •s cregui q ue aiió sian iJeas subversÏ\·as, COJ\l diu~c.n la 84?nt ~· casa; fins sant Agusti era de la meva· op1n16, paag diu que la btlltsa se produeix en Ja u1fitat dini de la J111riettJt.

-Ooncbs, digui que sant Agustí era fc:deral. -Aixó no; pero rumihi una mi.ca sobre aquest axio·

ma, y trobara qu' es una veritat com un tcmple, ,y àb laa veritats hi ha de: convenir tothom, fins los san11.

-Ja veura, cambiem de con vena ; quo Yo1t~, senyor T om:ís, sembla que ho fusi a dretaa; no parlem de res d' aixó, que no fere ixi mos sentiments relligiosos. En certas materias no hi entro, pcrque ai la fe no 1e la pot posar a prova. y ménos ¡arangonantla ab la rahó.

Miris, arribcmnos·tins ca 'n Pares, si no te tart. - Adverteixi que anant a veure quadros parlar~m

d ' ºart, y de lo mateix parla bam at•· - Si s' ha proposat fc:rrne cremar. no ho lo~rarA pa1. Escolti: m• han dit que l' Enrkh Serra ha exposat un

quadro aquesta setmana. · -Tinch entés que c:s molt magre. Un subjecte •mich

meu, que te: un ca racter bastant madrilenyo, deya avuy en lo taller d' en Pep:-Nof, no vagis pas a ca 'n Parél, perque tindrb una desilus1ó; en Sèrra ha Jecaygut.

- Oh, aixó costa poch "de dir. Aquest judica no. 11 fa de cap arti sta per un sol quaJro que ttuixegi. .

-Ja he dit per endevant que 'l fulano aqueix es molt madrilenyo, 111o lt lleuger. En fi, veurém. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

-Vaja, es~stant reguiar avuy Pero ¡quina gentada! no s' hi pot ven ir a ca 'n Parés en dia de fc:sta.

-Aixis va be:. May l' art habia tingut ocasió de fenc tan popular com ara, y may habian fet ménos 101 artil· tas pera corn:spondrc al favor del "Públich.

- Be; si bu5':avam la causa potser trobariam que no esta en los artistas. ,

-En ells sols ja ho sé que no; pcro se n' cnduhcn la part més impertant, perque son· los mes idtercssata, y viuhen en un continuat dolce far nien/e.

-Jo 't fum; .¿quin es lo quadro d'en Sc:rra? - Aquestas . senyo ras que cullan flors ; miri Ja firm• . -Te rahó. A primer cop d' ull m' habia semblat que

era original de l' lnglada. -No ho acaba pas tant. -¡_Un dia ó altre te~ corretgirsc ! -Uebia estar Jistret en Serra quan va pintarlo, per-

que no entençh, aquest celatje sembla un satí blanch plé d' abolladuras ¿eh ? ¡Oh! y qui nas aombrillaa ma desproporcionaJas l'una de l'altre. No tenen pas relació per la distancia. Y aquestas plantas del jarda .. :

-Aixó y lo celatje, per ma es lo capital. Las plantas son ecsessivament illuminadas y 1emblan de paper, pero imitant molt be 'l natural.

-Hola, hola; vosté també fa crítica menuda. - Es un dir entre nosaltres. Pero tenim de: convenir

en que ei molt ff uixa l'obra d'en Serra. -Ja es veritat; y ¡miri! no ''ª sól. Aque1ta marina del

senyor Martí 1e troba en igual cas. -Y es llb tima que un artista de tanta vilua s'entre­

tinga pintant aquest género, quan ha demostrat tenir disposicions no comunas pera la composició. '

-¡Qué vol ferhi! Si un podia saber los motius, mol­tas vegaJas no ho estranyaria.-

Lo senyor Qur.ín s'ha lluhit ab aqueat:>s dos quadrets. ¡Quinas figuras més simpatica~ y quinas carns ma jus­tas d~ color!

-També m' agradan, pero voldria veure al senyor Duran deixant d ' abusar de las sepias y bistre• y tcrn­sombra, lo qual fa que su obras sian tristas, ja queao monótonas, sense cap· nécessitat. Tant a lajlorista com a la marmanyera hi va molt poch be la cntonacifrdcl tondo de las · ti~uras .

-Es c~rt. ; Y no troba que aempre .pinta lo mateix tipo de: dona ?

-No, aixó avuy per avuy no se l'hi pot criticar.-¿ Ha vist a ca ' n Vidal aquell quadro de l' Urgell? -Sí, home; y no més m' en ha agradat un 'bocí: los

arbres de la drttst; perque, vaja, aquell cclatje no va. , A la cantonada del carrer del Avinyó y p'lassa de la

Verónica ja fa alR.,.uns dias que hi ha un quadro · molt original ¿l'ha visí? , _

...:..vol dir aquells tipos espan.Y!Jll que ponan eacapu-laris al pit y _ganivet de tres mollaa als dna. t -Hom~ ~ son ~sparters valenciana. --Y ademes esdanyols y molt relli_gioaos. · -Deixis de brÓ~hs. Jo no sé ~ui 'l fa pintar i 'n aqu

senyor O. Llorel que firma l quadro. ¡ Miri qu' horrorós de dibu ! i

-Oonchs jo di . que no se qui no 'l fa dibuiur • colercir>bé, ¡de~- it colori r! pero que dibuixi 1 de vale

No vulgui pe r may com la generalitat. ..

" Sistema taqaiKr4jlch 4~ K •

No hi ha cap mentida que no tinga un fondo de veritat, y en proba d' aixó que la gent diu que anar al t~tro p~r la quare~­ma e1 pecat. Per ara ¡a ten!m la ~entl•

da, perquc jo may he trobat en cap doc tri na, na en la de Ripalda ni en la del pare Claret, semblant pecat. Falta tan 1011 veure lo fonament d' aquc:sta mentida. E1 molt r'cil trobaria: Cl pecat anar al teatro per la qua­resma perque sempre las companyías que hi travallan ó son mitjanaa 6 be dolentas.

Una veRada probat aixó, si 1e ' n vol'!n convence vajin al teatro que vulgan y jo los hi responch que se abur­riràn.

LJCEO Actua en aquest teatro una companyia de cantants de

las m~s desiguals que i' han vist. La Urban, tiple de butantas facultats, canta un duo ab una contralt que n<>. hi casa ni poch ni molt, puig encara que lo públich de­mana la ri:petició de: lo andante del duo del segon acte de la Saffo, en lo alle1rro 'n feren tan mala feyna que aca· ba ab xiulets. L' Abruñedo, encare que tenor que sab cantar algunas vegadas, en lo paper Je Faon no va pel tenor que deuria, sobre tot en l' aria que acaba molt malament.

En Giraldoni es gat vell, com dihem en catala: aixó vol dir que coneix los efectes y que ' n sab trc:ure par­tit; pero com a facultats se troba lo mateix que 'n Lli­bré Je turro ns lo dia de Nadal a la tarda. Esperém un altre ópera a veure que ta~, com ho passan.

La Societat Barcelonesa de concerts dona lo primer lo dia 8 y lo dirigí lo senyor doctor Hillcr. Aquest doc­tor te molta esperiencia y 'sab pendre lo rols a tota una orquesta sense necessitat de polsar als músichs un per un. Si ho fes 11ixi1 trobaria la major part dds músich1', sobretot los que tocan instruments de corda, molt be de salut, pcro ne trobaria d' altres a b basta nta fc:bretf.

Siga com vulga lo concert va anar bé, las pessas fo­reft molt aplauJidas, la que tocaren original de l' Hiller titolada Guardia nocturna, agrada m olt, pe ro jo la titu­laria Jlarcha fúnebre, ó sinó ja veuran com al só de aquesta mara algun dia hi enterraran un que/a de tropa 6 be ull.> bombera. . ·

Per primera vegada la orquesta toca tota una sinfoní:\ de Reethoven y la tocaren, com tot, di!'cretament. En resúmen : en tot lo concert .hi (alta una mica del foch y del calor que hi hauria comunicat lo mestre Hiller vint anys avans, pcrquc avuy se trova, de torrons, ab la cap­sa un bon xich buyda.

PRINCIPAL Los clements de aquest teatro estaban formats de

carn y peix. La carn era la companyía¡de ball, per duas rahóns: la primera perque era lo espectacle més gros de la casa y l'altre perque materialmenl se veya més carn que en la sarsuela, sobre tot tall de cuixa.

Representa lo peix la companyia de sarsuela per ser espectacle mes ffuix y per no veurershi tanla carn.

Com lo Principal dependeix de la administració de l' llotpital, se segueix puntualment en lo teatro la obser­vancia de aquell establiment y fabrica de malalt:--~; aixo es: per la quaresma se menja de magre; y pel .ixó se menja de peix en lo lcatro de aquella casa.

A r.csar Je tot, resulta que eo lloch de aquella tiple que s casa ab lò Duchino, y que tant desafina, se ha ajustat a la Prades, que de veu ja esta bé, pero en quant a foc h, si se ' l partian a b la Fenoglio estarian molt bé abduas.

Dimecres estrenaren lo Boccacio ab bastant cesi~. La música de 'n Suppe u m és bona que agradable y lo lli­bre reprc1enta escenas de: la vida de aqu-ell poetlJ tiorentí del sigle xav, autor de varios qoentos literari -indecents, que pud la seva joventut deshonrant solteras, enga· nyant marits y consolant viudas, y quan ja no pogué mé"4Se feu capella, passant en resúmen la vida més xa­lada del seu 1igle. Representa aquet subjecte tan tran­quil, la BernarJí a la perfecció y se acaba l'obra casantse ab la Prades, cosa per mi tan inverossimil com los pa­rayguas que treuhen de últims del s igle passat , perque de segur que Boccacio ni se haguera c&sat ab la Prades, ni la .Prades l' hauria volgut.

En aquesta obra.los demés actors hi estan bastant bé.

CIRCO · Com un malalt a'S-' gastrica . . va seguint així mateix,

de ta manera que digucrem en la revista anterior.

ROMEA La misma fu"cion de la reyista passada, ménos la

pcssa. Ja han estrenat L'as de o,.os original de J. M. tas. sarte. La pessa es petita pero no esta malament. No es pcasa ni pesseta, tot just C:i mitja pesseta y encara llisa, pcro es plata; molta gent la rebutja pero la fan pe1¡1dre a la forsa perque es bona.

Jo tota aquesta moneda llisa la reculliría y la to na­ria a encunya. Si ho feyan ab aquesta mitja pes eta ningú hi tindria res que dir. ~n quant al títol lo mateix pot ser L' as de oros uc

Lo set d' espasas. -CONSUETA

...-; .,..,. . ~~,.,,,-~;. ~-~é ~ ~~.. "'-----....._~-~t-~'

· ,~y~~TA-o~:,\'i$10C· ~ ~//.~: ~;:.: ~ l

Com que fins ara en qüesJions d' ortografia catalana tothom n' es mestre , LA TRAMOJllTlNA seguir4 .las regl as de la seva culli ta, fins que vinga l'Academia de la Llengua y disposi sobre aqueix particular.

Entretant, no volém ser mé-nos que aquells

:

•

LA

que.,, per escriure ab propietat, inventan iermes, ó n arreglan de francesos. 6 'n desenterran de deu sigles enrera. Encara hi ha més: dedicaré m algun petit espay a clavar tundas a 'n aquells catalanistas que prescindeixen de la '{ després 'de consonant per diferenciar lo sonido de s ,y ss que 's troba sovint en catala, y en cambi ressu­citan la f·

Pero com desitjem que tothom disfruti la mateixa llibertat que volém per nosaltres, res­pectarém la ortografia dels nostres colabora­dors que així ho indiquin, cosa que ja posém en practica desde avuy ab l' article del senyor Carreras.

* Lo próxim passat di.umenje lo senyor rector de Molins de Rev, desde la trona, va declarar qu~ incurririan én pecat mortal tots los seus feligresos que anessin a veure representar La Passió en lo teatro d'aquella vila, y que que­davan desde aquell moment excomunicats tots los actors que fessin lo expressat drama.

Vetaquí un senyor rector excomunicant a Je­sucrist, a la mare de Deu, als apóstols y a tota la Cort celestial.

. * A causa de trobarse delicat de salut lo nostre

amich D. Joseph M.• La&sarte nos vevém en ·lo cas de no poder seguir la amistosa polémica ab que 'n Joseph Verdú ( Gestus) nos brinda desde las planas del trempat setmanari Lo Nunci.

Dispénsins nostre colega per aquesta falta d' atenció involuntaria, que subsanarém en quant al nostre amich l' hi siga possible.

* Per fi ja ha arribat l' hora de recompendre aquell cacarejat tros de la Ronda de la U ni ver· sitat que semblava un hospital de carros.

Si 's deu a las nostras queixas es facil que 'ns torném partidaris del deshauciat ajuntament.

Entenemnos : partidaris de que 'l rellevin. J a ha treballat prou. :

0

Los últims dias de carnaval anavan mitja dotzena de jovens disfressats ab trajos de ~uiner y ab una careta que volia representar un gros personatjeconegut de tots los municipals, escom· briayres y altres electors per l' istil.

Cantavan unas coplas amanidas :.b sal y vina­gre que era un gust, y de las que 'n donem una petita mostra a continuació:

Nosaltres som fondistas de molta barra,

y que per fer arrosos ningú 'ns iguala. La nostra fama,

la varem fer coneixe alta a Mancada.

Vingan banquets y fora es nostre lc:ma ;

tenint la patria bóna res hem de témer. Per morir martirs,

sempre f.em de manera de morir fdrtis.

~

S' anuncia una nov·a peregrinació a Roma, ~ue ~ortira de nostra ciutat lo 27 de maig, ab l ob1ecte posarse als peus del papa. ·

¿Que potser han fet alguna raresa? .;n. .

· . En aquells fanals que sem blan la carcassa de un soldat de ca ball, colocats mitj any enrera en l' extrem Jel pla de Palacio, encara 'Is hi falta lo casco, si ·han de ser iguals als de la plassa Real.

Sentim aquest descuyt, no perque pugan cos· tiparse los fanals ana.nt. sensa re al cap, sino perque ¡ pobrets ! no podrian fer barretada al seu pare, ó sia al ajuntament dels Fontrodonas y Batlloris quan tindrém lo dis-gust de veurel portar al cementiri .

0

Lo nou gobernad~r senyor Herreros de Teja· da, imposa una multa als regidòrs barçelonins.

No tot son arrossadas. senyors Fiva_llers. · 00.

Dialechs cassats al vol en una escola de par­vuls ahont los deixebles tenen que parlar cas­tella.

-Sala esta enfermo porque resibió un golpe de aire. ·

-A Perico le sale la cebolia. -To mas da bofetones a todo ·Dios, y nos ha

tornado todo un l-ebaño de bolas. - ¿Qué hace V.? (qué come?-Pan de trigo de

moro, que Dios ne dé. <Seguira)

J

. .. • •

p,, .. 3

Diu~en qu: ~sta a pupt de ser rellevat lo nos• tre esumat A1untamcni.

Y s' anyadeix que alguns vehins volen ferlhi una demostració de simpatia fent lluminaria

·lo dia que 'l treguin. Y ara diguin que s'ha fet popular.

* Ab motiu del vuytanté anh·~r sari dd naixe-'me~t de ~Vi~to~ Hugo, que acaba de celebrat la vehma republtca francesa, tots Jos periódichs ultramontans d' Europa hi han dit la seva po­sant al gran poeta y als que 'l festejaren 'com chupa de iómine. •

Y la prem psa li.i beral los ha tornat cada pilota que cantava' l credo.

Y. bé, déixintlos desahogarse, que ja bo ne­cessuan .

XARADA ·· En lo poble d' hu tercera

una nineta vegi que si puch lograr casarmhi seré l' home més fel is; p~rque en.cara qu' e:' dos ter1a te un caminar a1xer1t, una baqueta riallera, uns ulls ne~res y bonichs, una cabellera rossa que dirias qu' es d' or fi, las galtetas petoneras, molta trassa en lo vestir, en fi, té totas las gracias que una dos tres pot tenir.

Ara, lecto r, t' adverteixo, si m' hi caso, com he dit, vull que vinguis al casori: no ' t descuydis de venir, que no hi faltara gatzara, pastas, totals ni confits.

. J A. FARIGOLA

GEROGLIFICH 1 l L O R

I I T R

K K K K K K K l NA l

x Acso1a

******************************************** ... ******

SOLUCIONS A LAS CABORIAS DEL NÚMERO PASSAT

SAL T DIEL CAHLL

LA TuaroNT4N4 be diu, en son número primer lo que a Espanya IC sol fer tan si es hivern com istiu; • puig la feyna d' en Ja .fa, prenent los partits per norma un destrueix lo que altre forma aquet fa y l' altre Jesfa.

GEROGLIFICH • • ' • . . Com més quartos m6s gani.

·······························*'********************

C<ï)RRESPON DENCI A Flaquer. Lo geroglific.à---pendd tom. U Pint6 de V ilaaoy.a

Auumptos gastats y poch correctes. 11 F . G. G a r r i e a . ¿ Ahont ba vist sonetos de vint r,atllas? li P la g as de 8a r ce l on a. Queclaa com­plascuts. 11 A. F ari gol a. No eHihi may trabalh que ja hacin publicat altres¡:eriódichs. il P . A. y C. Voa~proeet: ~afa1 f-' ' forrolla. 11 L l • P. y V . (Reus). Se publicari lo del borñbo l 80ll

temps. l Llantia!. E9ti be. U T!•Y té. Re~uda laseq; iraci& 11 J!. C a b ré . No tt 10tera pe i p(al hcb.11 P. J . No poc anar ni alt ro- -das.11 Miltayre. Home, vosténo ub delletnyYClac:riareYer9m. 11 ~ Fraocisco Llenas. Molt be. U Miquel SerYole. Lo millor de vosté es la carta. Lo demés també aprefita. fi 11 H atl. (TarraconaJ. No podem perdrer temps en traduccions. Los ~ mamo.· la coo\·ersa be, pero diJicil ment ne rutlicarl L a T r a m o n t a n' a perque •on caborias 4e molt poda pea. li 11 . C al l l 1 . Te nb6 .. que cap geperut H veu lo gep. Quan vulpi fer Yenoe la ap6mitja cana Y potser IOi meiU. millor. fi Salvador lfartl. Com anaY& · dina la carta del altre, 1e contesti tot junt. L' AlabMaa c¡ue envia aü. be de pensa.ment, pero 'la Yenol aemblao ma carl'ar ..a empedrat. La xarada no te la solució. l Camlndulu . l]aaab qac IO!l Yenol~ Home de Deu, lo qué envia no e1 .res. li Gand•l. No f~ per cua.

***********************************************,....**

LA TRAM01~~TANA · Se publica cada dissapte y donar' números ewtraordi·

naris sempre que ho demanin las circunstanc::la1. Lo número suelto DOS QUARTOS y cada 25 e:a:em­

plars UNA PESSETA Vuyt rals trimestre portat a domicili1 en Barcelona

y resto de ~panya. Setze rals en los pa11aos adherits i la Unió Postal. .

~ ................. *********••••••••*****************ª Barcelona. Tif'ot,•fi4 L A A C A D E JI 1 A da L UU....

96, Ronda UniYersitat, 9' .......................................................

•

·.

•

..

•

, ..

•

•

• •

...

••

' >

•

::o ,, ...... - >

Pag.

• 4

• ,.

r._

• ... • •

-•

•

: l . •

M

ON

TA

N A~

LA

T

RA

.

·.i

-~

l' 1J

\ ~~

J

:

•

, .

••

j ~·

t t

. {

t

•

-.

. N6m

:4 . .

. .

. ;

.•

l i

( li '

~

o ()

::C