16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus a ssajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho J. F. Mira (València 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg, professor universitari i ciutadà compromés amb la cultura i la llengua de la C. Valenciana. Llicenciat en Filosofia a Roma (1960) i Filosofia i Lletres per la U.V.,(1962), no ha parat de treballar en distintes universitats (Sorbona de París, Princenton al EEUU, U.V., Jaume I de Castelló …) i institucions valencianes i catalanes diverses. Mira és un escriptor polifacètic: ha conreat la novel.la, l’assaig, estudis antropològics, traduccions d’autors clàssics; ha escrit biografies i és col.laborador habitual en diverses publicacions (El Temps, Avui, El país, Saó…) Són vertaders assajos els estudis i investigacions que giren al voltant de l’antropologia, la sociologia i l’etnografia. Molts d’aquests treballs es basen en la situació de la llengua i el poble valencià, encara que el nostre autor intenta sempre ampliar i il.lustrar aquesta situació amb altres similars a la resta del món, amb la finalitat de mostrar que la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen altres pobles del món.. Temes com el nacionalisme, la relació cultura-poder, l’evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per a la conciència col.lectiva, ocupen gran part dels seus treballs. Entre els títols més destacats dins l’assaig es troben estudis de carácter general com: Un estudi d’antropologia social al País Valencià (1974), Els valencians i la terra (1978), Introducció a un País (1980), Població i llengua al País Valencià (1981), Punt de mira (1987) i Crítica de la nació pura (1985): aquest últim fou Premi Joan Fuster d’assaig i és una aproximació al concepte de nació des de l’òptica de l’antropologia, en aquesta obra desfà una sèrie de tòpics sobre la nació. Per últim, cal destacar Sobre la nació dels valencians (1997), que tracta de l’evolució del nacionalisme valencià en els darrers trenta anys;

També es poden considerar assaig humanístic els seus estudis de crítica i teoria literària, etnologia, antropologia, etc., apareguts en diversos mitjans de comunicació escrita, com ara L’Espill, Revista de Catalunya, o Catalonia Review, aíxí com en capítols de llibres especialitzats en aquestes matèries. Finalment cal comentar el seus articles apareguts en diverses publicacions periòdiques; es tracta de vertaders assajos periodístics, on Mira reflexiona i obliga el lector a estar d’acord o en desacord amb el seu punt de vista, és a dir a assajar pel seu compte. Mira segueix el model de Fuster (Gràcia en el suggeriment del tema, soltesa en l’argumentació, ús magistral de la ironia), però aporta a la llengua literària un elevat cabal lingüístic genuïnament valencià. Podem destacar el llibre Els sorolls humans (1997) ja que es tracta d’un recull d’articles apareguts en premsa. En definitiva, J. F. Mira és un escriptor compromés amb el seu país, la seua història i la seua llengua.