2011/02/17: los cuatrocientos golpes

2
DIRECTOR ARGUMENT BIOGRAFIA FRANÇOIS TRUFFAUT LOS CUATROCIENTOS GOLPES Antoine Doinel és un noi de tretze anys, apassionat pel cinema, que pateix una realitat personal inestable i cerca, fora de les aules i de la llar familiar, una resposta al seu malestar i a les seves inquietuds. NACIONALITAT ANY DURADA DIRECCIÓ GUIÓ PRODUCCIÓ FOTOGRAFIA MUNTATGE MÚSICA França 1959 93 minuts François Truffaut François Truffaut Marcel Moussy Georges Charlot Henri Decae Marie-Joséphe Yoyotte Jean Constantin FITXA TÈCNICA DIUMENGE 17 DE FEBRER DE 2011 21:00 H TEATRE CONSERVATORI FILMOGRAFIA 1959 Los cuatrocientos golpes 1960 Tirez sur le pianiste 1961 Jules y Jim 1964 La piel suave 1966 Fahrenheit 451 1967 La novia vestía de negro 1968 Besos robados 1969 La sirena del Mississipi El pequeño salvaje 1970 Domicilio conyugal 1971 Las dos inglesas y el amor 1972 Una chica tan decente como yo 1973 La noche americana 1975 Diario íntimo de Adele H. 1976 La piel dura El amante del amor 1978 La chambre verte L’amour en fuite 1980 El último metro 1981 La mujer de al lado 1983 Vivement dimanche! FITXA ARTÍSTICA Jean-Pierre Léaud Claire Maurier Albert Rémy Guy Decomble Georges Flamant Patrick Auffay Antoine Doinel Gilberte Doinel Julien Doinel Professor Sr. Bigey René Bigey Neix el 1932 a París. Té una adolescència inestable i descobreix aviat el cinema. André Bazin, un dels fundadors dels mítics Cahiers du Cinéma i un dels pares de la crítica moderna, l’apadrina i dirigeix les seves primeres passes per l’escriptura cinematogràfica. En els anys cinquanta esdevé la quintaessència de la nova generació de crítics que defensa la modernitat i carrega contra el cinema més encartonat. Entra per la porta gran en el món de la realització amb Los cuatrocientos golpes (1959), que guanya el premi a la millor direcció a Canes i s’erigeix en un dels títols cabdals del moviment –la “nouvelle vague”- que revoluciona el panorama mundial amb una mirada fresca, autèntica i desacomplexada. El cinema, la literatura i les dones són les tres grans passions d’un cineasta amb una trajectòria irregular, però que en les seves millors pel•lícules –Jules y Jim, Las dos inglesas y el amor, La chambre verte...- sap copsar amb una hipersensibilitat genuïna i poderosa el misteri amorós i femení. Mor prematurament el 1984.

Upload: cineclub-manresa

Post on 08-Mar-2016

217 views

Category:

Documents


5 download

DESCRIPTION

Full de sala del 17 de febrer

TRANSCRIPT

DIRECTOR

ARGUMENT BIOGRAFIA

FRANÇOIS TRUFFAUT

LOS CUATROCIENTOSGOLPES

Antoine Doinel és un noi detretze anys, apassionat pelcinema, que pateix una realitatpersonal inestable i cerca, forade les aules i de la llar familiar,una resposta al seu malestari a les seves inquietuds.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGEMÚSICA

França195993 minutsFrançois TruffautFrançois TruffautMarcel MoussyGeorges CharlotHenri DecaeMarie-Joséphe YoyotteJean Constantin

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE17 DE FEBRER DE 201121:00 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

1959 Los cuatrocientosgolpes1960 Tirez sur le pianiste1961 Jules y Jim1964 La piel suave1966 Fahrenheit 4511967 La novia vestía denegro1968 Besos robados1969 La sirena delMississipi

El pequeño salvaje1970 Domicilio conyugal1971 Las dos inglesas y elamor1972 Una chica tandecente como yo1973 La noche americana1975 Diario íntimo deAdele H.1976 La piel dura

El amante del amor1978 La chambre verte

L’amour en fuite1980 El último metro1981 La mujer de al lado1983 Vivement dimanche!

FITXA ARTÍSTICAJean-Pierre Léaud

Claire MaurierAlbert Rémy

Guy DecombleGeorges Flamant

Patrick Auffay

Antoine DoinelGilberte DoinelJulien DoinelProfessorSr. BigeyRené Bigey

Neix el 1932 a París. Té unaadolescència inestable idescobreix aviat el cinema.André Bazin, un dels fundadorsdels mítics Cahiers du Cinémai un dels pares de la críticamoderna, l’apadrina i dirigeixles seves primeres passes perl’escriptura cinematogràfica.En els anys cinquanta esdevéla quintaessència de la novageneració de crítics quedefensa la modernitat i carregacontra el cinema mésencartonat.Entra per la porta gran en elmón de la realització amb Loscuatrocientos golpes (1959),que guanya el premi a la millordirecció a Canes i s’erigeix enun dels títols cabdals delmoviment –la “nouvellevague”- que revoluciona elpanorama mundial amb unamirada fresca, autèntica idesacomplexada.El cinema, la literatura i lesdones són les tres granspassions d’un cineasta ambuna trajectòria irregular, peròque en les seves millorspel•lícules –Jules y Jim, Lasdos inglesas y el amor, Lachambre verte...- sap copsaramb una hipersensibilitatgenuïna i poderosa el misteriamorós i femení.Mor prematurament el 1984.

COMENTARI

Los cuatrocientos golpeses revela com una de lesoperes primes mésmítiques de la història i undels títols fundacionals –iessencials- de la “nouvellevague” francesa, unmoviment que insuflà famig segle una alenadad’aire fresc al panoramacinematogràfic.

Quan el seu director,François Truffaut rodà elseu primer llargmetratgeja havia esdevingut unnom popular en els cerclesespecialitzats per les sevescrítiques, inusualmentvirulentes, en quèvindicava fervorosamentla política d’autor -elrealitzador és l’estrella- iatacava despietadamentel cinema acadèmic i ranci.Totes les idees que haviadefensat com a teòric –larecerca d’una veritatexpressiva- va saberplasmar-les magistralmenten Los cuatrocientosgolpes, un projecteeminentment autobiogràficen què evoca la sevaconflictiva adolescència.Antoine Doinel –l’alter egode Truffaut, encarnat perl’emblemàtic Jean-PierreLéaud- és un xicot detretze anys, rebel iinestable, que cercadesesperadament unasortida a la seva atzarosa

existència. L’autor d’Elpequeño salvaje s’apropaa la turmentada psicologiadel seu petit heroi, en unacrònica, tendra i amargaalhora, tocada per unasensibilitat extraordinàriai per un esperit líric -elcommovedor i memorablepla final- que regalima una

autenticitat emocionalinhabitual. Loscuatrocientos golpesmarcà profundament totauna generació de jovescinèfils i esdevingué unade les pel•lícules mésinfluents i copiades delcinema modern.