Dimecres, 25 de maig de 2016nm. 3.049

www.diarimes.com

Els joves estudiants tarragonins coneixen la momificaci dels faraonsTARRAGONA Els alumnes interactuen amb una mmia grcies a la proposta Dus, faraons i mmies de lantic Egipte. P6

Lexploraci del Fara va ser molt seguida, ahir. Aquest, va arribar procedent dels EUA.

CRISTINA AGUILAR

TARRAGONA

La provncia acollir una dotzena de refugiats eritreusSe sumen als deu sirians qe van arribar a Barcelona. P5

REUS

La Generalitat redacta el projecte del baixador de Bellissens Infraestructures.cat treu la licitaci per 436.000 euros. P7

Les llars dinfants pateixen un alt absentisme a les aules per por a lenterovirusTARRAGONA El fenomen es produeix tamb a alguns centres escolars, per, segons aquests, Ensenyament els ha prohibit informar als mitjans. P2

CAMP DE TARRAGONA

El Camp rebr 52,7 milions deuros en inversios de cara al 2016El projecte de pressupostos puja un 21,7%. P10

ESPORTS

Sesgoten les entrades a Reus per viure lascens contra el RacingEls de Natxo Gonzlez compten per hores lascens. P14-15

TARRAGONAUn de cada dos nadons realitza la inscripci al nou registre de lHospital Joan XXIII. P3

La Plataforma Salvem el parc de Sant Pere i Sant Pau denuncia la velocitat amb qu circulen les motocicletes.

La incidncia que es va produir aquest dilluns a Repsol i Dow Chemical motiva un control extraordinari. P4

REUSTreuen a subhasta un total de 350 contenidors que estan en desus per incendis o per haver patit avaries. P8

Juanjo Jimnez: La carrera de Timecode ser llarga. P9

CAMP DE TARRAGONA LEntrellenols torna amb noves histries a la sala MArt. P10

El Corredor Mediterrani perd competitivitat en no estar connectat a Tarragona. P11

ESPORTSEl Gimnstic rep lOsasuna aquest vespre al Nou Estadi, a dos quarts de nou, amb la meta dacostar-se a lascens directe. P16

AVUI

ESPANYA

Mariano Rajoy adverteix que la radicalitat s real i busca moderaciEll creu que el pitjor s tornar als anys anteriors al PP. P13

2 diarims 25/05/2016 TARRAGONA

Alba Nebot DonsLes llars dinfants municipals de Tarragona han detectat una menor assistncia dalumnes a les aules des de dijous passat. Moltes famlies tarragonines han optat per no portar els seus fills a la llar dinfants per por al conta-gi de lenterovirus i, encara avui, els centres tenen menys alumnes del que s habitual. El dia amb ms baixa assistncia va ser el divendres de la setmana passa-da, tot i que molts centres encara tenen les aules parcialment bui-des a dia davui.En les escoles, lefecte de lab-

sentisme ha estat ms lleu, tot i que cap dels directors i directo-res de centres pot explicar quina s la situaci exacta de la seva escola. Els centres educatius de titularitat pblica van rebre la setmana passada un comunicat oficial dels serveis territorials dEnsenyament, signat per la di-rectora Silvia Rodes, en qu sels indicava que, en cas que un mitj de comunicaci es poss en con-tacte amb ells, els havien de re-metre directament als serveis i, per tant, no podien donar cap ti-pus dinformaci. Aix doncs, no va ser possible confirmar o des-mentir la informaci que propor-cionava dilluns el departament, afirmant que lassistncia a les aules no shavia vist afectada en absolut. Aquest silenci a les esco-les no noms ateny la informaci

de sanitat, com el nombre de nens amb el virus que hi podria haver al centre, sin tamb tot all relacionat, com la simple as-sistncia a classe. La informaci, doncs, arriba en comptagotes des de ladministraci compe-tent, i les altres vies de comuni-caci es troben bloquejades. Tot i aix, existeix un gruix de fam-lies tarragonines que ha preferit apartar els fills de les escoles durant un temps. El responsa-ble dun centre, que prefereix romandre en lanonimat, explica que la situaci s prcticament de normalitat, i que a la seva es-

cola noms hi ha hagut vora sis alumnes que no han assistit a classe. El que ms dun director confirma s que molts familiars shan acostat a lescola per de-manar informaci sobre lente-rovirus i els sistemes per evitar el contagi. A ms, el Departament de Salut, va fer arribar una srie dindicacions per minimitzar el risc, que les escoles van poder facilitar als pares i mares.Labsentisme est afectant,

sobretot, a les llars dinfants, tal i com expliquen prcticament la totalitat de centres municipals. Josepa Clavero, directora del

Ninot explica que han arribat a faltar una cinquantena de nens. Des de divendres que ho hem notat, que hi ha hagut molts in-fants que shan quedat a casa. Ara la situaci est una mica millor i esperem que a finals de setmana estigui normalitzada, explica Clavero. Tamb a lAr-rabassada confirmen que, ahir dimarts, hi havia un absentisme daproximadament una quarta part dels alumnes. Bona part de les llars dinfants estan en aques-ta situaci, per totes elles coin-cideixen que el pitjor dia va ser divendres i que aquesta setma-na, lentament, les xifres dassis-tncia sestan recuperant. A Bo-navista, per exemple, expliquen que hi ha famlies que encara tenen por, per ara ja no s el que va ser divendres. Labsen-tisme va arribar fins al 40% de lalumnat en alguna llar dinfants de la ciutat, aix que moltes han adoptat mesures per minimitzar el possible contagi dels infants. Nhi ha que han ampliat les jor-nades de neteja i que sn espe-cialment curosos amb la higiene de les joguines, com a la de Sant Salvador que, tot i tenir una as-sistncia gaireb normal noms van estar absents quatre o cinc nens, han modificat una mica les seves rutines: Per protocol rentvem els nens amb la seva tovallola per ara les hem canvi-at per bobines de paper i tamb

desinfectem tots els vters a cada s, perqu s una de les vies de contagi, explica la directora de la llar, Vanessa Antonell.

Gaireb una vintena dingressosEl departament de Salut va con-firmar ahir que 19 infants estan ingressats amb afectaci neu-rolgica per enterovirus a dife-rents hospitals de Catalunya, quatre dels quals continuen a la Unitat de Cures Intensives. En total, en les ltimes setmanes shan detectat 60 casos, la gran majoria dels quals evolucionen favorablement. Des del passat divendres no sha confirmat cap nou cas, per el Departament va subratllar que cal ser prudents i cauts perqu seria prematur fer prediccions sobre levoluci daquest episodi.El telfon 061 CatSalut respon

va rebre, des de dimecres a ahir al mat, un total de 834 trucades per demanar informaci sobre els smptomes de lenterovirus, el contagi i la prevenci, sobre-tot. Dimecres sen van rebre 95 i dijous 229, el divendres sen van registrar 130 i dissabte 145. Diu-menge encara hi va haver 114 trucades i fins a les vuit del mat de dimarts es van rebre rebut 121 consultes. Dem a les deu el con-seller de Salut, Antoni Comn, compareixer al Parlament a petici prpia per informar de la resposta assistencial realitzada.

SALUT

Absentisme a les llars dinfants per por al contagi de lenterovirusEls directors de les escoles tenen vetat explicar quina s la situaci del seu centre per ordres del departament dEnsenyament

ACN

Fotografia darxiu de nens i nenes duna llar dinfants.

La CET critica lopacitat de Salut amb lenterovirus

La Coordinadora dEntitats de Tarragona (CET) va de-manar la setmana passada al Departament de Salut una reuni urgent per tal que ladministraci expli-qus com est gestionant la crisi dels enterovirus. Degut a la falta dinforma-ci per part de la Generali-tat, moltes persones es van preocupar per com aquest virus podria afectar la salut dels seus fills, causant un gran clima dinquietud. El dilluns hi havia una reuni programada amb el Depar-tament de Salut a Tarragona i una delegaci de la CET es va cancellar. Aix, deia la Coordinadora, no ajuda a resoldre els problemes de transparncia, credibilitat i confiana de ladministra-ci autonmica. La CET lamentava lanullaci per-qu no ajuda a resoldre els problemes de transparn-cia, credibilitat i confiana de ladministraci auton-mica. La Coordinadora considerava especialment greu que tot i que la majoria de casos denterovirus shan donat a Tarragona, lnica comunicaci oficial per part del Govern sha produt mit-janant una roda de premsa feta a Barcelona. Opinen que han perdut una oportu-nitat, tenint en compte que les relacions sempre havi-en estat positives, de tenir un accs rpid a milers de persones compreses a les entitats.

325/05/2016 diarims TARRAGONA

Alba Nebot DonsLhospital Joan XXIII permet que els nounats es registrin direc-tament des de lhospital en lloc dhaver de traslladar-se fins al registre civil. s una iniciativa pi-onera de lICS que es va implan-tar primer a lhospital de Man-resa i desprs a Tarragona i que ara compleix un mes. En aquest perode el sistema a complert la seva funci i cada cop ms fam-lies opten pel registre in situ.Durant el mes dabril el 34,5%

dels parts que es van realitzar a Joan XXIII es van registrar a lhospital, una xifra positiva te-nint en compte que el sistema es va iniciar el dia 22. Durant la primera quinzena del mes de maig, ms de la meitat de les fa-mlies ja van optar per aquesta forma de registre, 25 nadons de 49. s una comoditat per les famlies, perqu ja hi ets i perqu aix tevites les cues, explica Al-fredo Garcia, de loficina tcnica de lhospital. Al registre civil es poden trobar cues de gent per inscriure als nadons, cosa que les famlies poden evitar a lhospi-

tal, que t una mitjana de quatre naixements diaris i el procs no-ms dura prop dun quart dhora, aix que el departament no es collapsa. Lopci de linscripci al registre civil continua existint i hi ha famlies per les quals s

lnica alternativa. No tothom es pot registrar a lhospital, per exemple, queden excempts els pares menors dedat o alguns casos dimmigrants. A ms, hi ha un perode de 72 hores en qu es pot fer el registre a lhospital, aix

que una famlia que no coneixia el servei i no porta els papers ne-cessaris podria no ser a temps. De fet, aquest s el principal im-pediment que es troba el nou sis-tema: la desconeixena de les fa-mlies. Hi ha gent que encara no sap que tenim aquest servei, aix que no porta tot el que cal, com el llibre de famlia o el certificat de convivncia i, de vegades, sels passa el termini de 72 hores, explica Garcia. Lhospital, per, hi est posant remei fent difu-si amb els mateixos pacients, explicant-los-hi com funciona. Per registrar-se, a ms, cal estar casat o ser parella de fet i que la mare estigui present.Com a hospital ha suposat

recursos, formar dues persones que hi dediquen un ter de la jornada laboral. Estem contents de tenir el servei, per ha estat una despesa, concretava Gar-cia. Lhospital tarragon va ser escollit per CatSalut, desprs de la prova pilot a lhospital de Sant Lltzer de Terrassa, per la iniciativa prov del ministeri de Justcia.

SALUT

La meitat de nadons sinscriuen al nou registre de lhospital Joan XXIIIEl sistema es va implantar fa un ms per CatSalut i els responsables consideren que s un xit

ACN

Sala amb els bressols per nou nats dun hospital, arxiu.

LESIC est ms a prop de ser un centre adscrit de la URV

ENSENYAMENT

LESIC Business & Marketing School va donar ahir els pri-mers passos per esdevenir un centre adscrit de la URV, grci-es a la signatura dun conveni entre les dues entitats. Inicial-ment, ser un centre vinculat i la Universitat reconeixer com a ttol propi lensenyament en mrqueting que imparteix ESIC. Com a centre vinculat, iniciar els trmits perqu la Generalitat de Catalunya, mit-janant un decret, ladscrigui

a la URV i shomologui el ttol de mrqueting, fet que ms en-davant es podria aplicar amb altres ensenyaments dESIC. Tamb es pretn establir els mecanismes necessaris perqu el professorat de lescola de ne-gocis pugui completar la seva formaci amb els msters uni-versitaris i un programa de doc-torat de la URV. LESIC s una entitat que es dedica a impartir ttols propis i oficials incidint en el camp del mrqueting.

La URV desenvolupa un nou sistema de rehabilitac

ENSENYAMENT

El Servei de Medicina Intensiva de lHospital Universitari Joan XXIII de Tarragona organitza avui una jornada sobre Mobi-litzaci Preco i Rehabilitaci Neurocognitiva a la UCI, que tindr lloc al Rectorat de la URV. Durant la jornada, a la que shan inscrit gaireb 200 perso-nes de tot Catalunya, participen professionals del Joan XXIII i de lHospital Universitari Parc Taul de Sabadell. Lobjectiu principal s donar a conixer

el protocol de mobilitzaci preco i rehabilitaci posat en marxa a lHospital Joan XXIII, des de principis daquest any 2016, pioner a Catalunya, que pretn minimitzar les seqeles fsiques i cognitives que patei-xen els pacients que han estat ingressats a la UCI. Lobjectiu daquest protocol s que el pa-cient comenci a caminar, el ms aviat possible, a la UCI. Partici-pen metges, rehabilitadors, fisi-oterapeutes i infermeres.

4 diarims 25/05/2016 TARRAGONA

Anna FortunyLa Plataforma Salvem el parc de Sant Pere i Sant Pau denuncia el pas de motocicletes a tota velo-citat pels camins daquest espai natural. Un dels interlocutors de lentitat, Jan Aran, lamenta que ens hem adonat que hi ha per-sones que circulen pel centre del parc amb motocicletes, pels ca-mins, fet que est totalment pro-hibit. En aquest sentit, destaca que no es tracta dun fet que es repeteixi diriament, per tenim por que cada vegada vagi a ms. Pel que hem pogut observar, creiem que, almenys un cop a la setmana, es produeix aquesta situaci al voltant de les vuit del vespre. De fet, des de lentitat han

pogut enregistrar un parell de vdeos en els quals es pot apre-ciar com el conductor duna motocicleta de major potn-cia que el tpic ciclomotor de 49 cc sendinsa al parc sense cap problema per accelerar. A ms, Aran assegura que, en altres oca-

sions, hem pogut veure un quad i algun ciclomotor, tot i aquest darrer anava a una velocitat re-duda.La principal preocupaci per

a la plataforma i els vens de la zona s el perill que pot supo-sar per als usuaris del parc. Les motocicletes es poden convertir en un perill per a tots aquells que

passegen pel parc. Hem pogut veure com, en una de les pujades, el motociclista accelera amb for-a per arribar a dalt de tot i, aix, es pot convertir fcilment en un accident si apareix algun usuari del parc a dalt. Per aquest mo-tiu, demanen vigilncia al parc i una retolaci correcta de lespai.Aran explica que el parc

compta amb moltes entrades, per quatre delles sn les ms importants i utilitzades, i no to-tes estan ben indicades. Asse-gura que els accessos pel carrer Pi i Margall i lentrada prxima a la gasolinera de Sant Pere i Sant

Pau sn les ms perjudicades. No compten amb cap rtol que indiqui clarament que es tracta dun parc i que no es pot circular amb vehicles de motor, lamen-ta. Tamb recorda que, amb la creaci daquesta plataforma, vam dur a terme una comissi amb lAjuntament, en la qual els demanvem que es tanquessin els accessos. Tot i aix, el consis-tori sha despreocupat daquest tema.El parc ocupa una superfcie

aproximada de 13,67 hectrees amb una part important de bosc natural i una altra part provinent de la recuperaci dun abocador, clausurat lany 1995 i reforestat en etapes progressives. En diver-ses ocasions, lentitat ha recla-mat tamb la installaci de no-ves papereres perqu asseguren que noms tenim una paperera en una de les esplanades. Encara que podem trobar-ne en altres punts, s totalment insuficient tenir-ne una en aquesta zona i, sovint, augmenten les deixalles.

Asseguren que dos dels accessos ms transitats no compten amb indicadors del parc

VENS

Denuncien el pas de motocicletes a gran velocitat pel parc de SPiSPLa plataforma en defensa de la fauna i la flora daquest espai tem pel perill que pot suposar pels usuaris i demanen vigilncia

Han pogut enregistrar alguns vdeos en els quals es veu com circulen amb celeritat

CEDIDA

Imatge extreta dun vdeo enregistrat per la plataforma.

RedacciLes nombroses trucades al 112 i lalarma que van causar aquest dilluns les fumeres negres al polgon nord van provocar que, ahir, el Govern dugus a terme dofici, controls mediambien-tals extraordinaris. Segons van anunciar, aquests no han de-

tectat la superaci de cap ndex de contaminaci a lentorn de les plantes afectades. Repsol i Dow Chemical van

avisar, aquest dilluns al voltant de les onze del mat, dun inci-dent com a conseqncia dun problema tcnic que havia afec-tat al subministrament daire

als instruments de control de les plantes. En conseqncia, va produir-se una parada de se-guretat de les unitats dOlefines existents al Complex i lactivaci de les torxes de seguretat al Po-lgon Nord. Les torxes de Repsol i Dow van continuar cremant, al llarg del dia dahir, mentre

les plantes es posaven de nou en marxa. Daltra banda, enti-tats ecologistes van denunciar el silenci i limmobilisme de ladministraci davant epi-sodis de contaminaci com la de dilluns, amb denses fumeres negres i flamerades de fins a 50 metres. Gepec va presentar ahir

una queixa a la Taula de Qualitat dAire del Camp de Tarragona i a lObservatori de Salut i Medi Ambient del Departament de Salut. Els acusava de ceguesa i parcialitat a lhora de pre-sentar els seus informes sobre la companyia petroliera, obviant episodis de greu contaminaci quan es fan parades programa-des o aturades demergncia. En la mateixa lnia, la Plata-

forma Cel Net va denunciar la immobilitat i manca de res-ponsabilitat de les empreses qumiques per repetits inci-dents, els quals interpretava com un altaveu duna proble-mtica silenciada.

Realitzen un control extraordinari arran de la incidncia a Repsol i Dow Chemical

MEDI AMBIENT

Gepec i Cel Net denuncien el silenci i limmobilisme de ladministraci davant episodis de contaminaci

Els alumnes de la URV podran fer intercanvis a Hiroshima

Els alumnes de la URV podran cursar a Hiroshima assignatu-res de llengua i cultura japo-neses, de cincies i tecnologia i de cincies econmiques. Luniversitat tarragonina va firmar ahir un conveni amb el centre universitari dHiros-hima, amb qui ja tenia relaci per fer intercanvis de grau i postgrau, aix que els estudi-ants japonesos tamb podran realitzar part dels seus estudis a la ciutat.

525/05/2016 diarims TARRAGONA

RECONEIXEMENT COOPERACI I SOLIDARITAT

Santiago CirugedaSantiago Cirugeda s un arquitecte atpic, molt allunyat de la imatge que tenim dels professionals que desenvolupen aquesta activitat. Ell mateix es defineix com a arquitecte social ja que entn larquitectura com una disciplina que ha de millorar les condicions socials. Durant els seus ms de deu anys de carrera, els seus projectes shan basat en larquitectura efmera, el reciclatge, les estratgies docupaci i intervenci urbana, i la participaci ciutadana en els processos de presa de decisi sobre assumptes urbanstics.

Se li atorga un Premi Ones per demostrar que larquitectura s una disciplina que es pot exercir amb comproms hum, i per desenvolupar projectes urbanstics alternatius que milloren les condicions socials i promouen la participaci ciutadana.

CiU denuncia la deixadesa de lequip de govern davant lalt risc dincendi forestal

El Grup Municipal de Conver-gncia i Uni (CiU) a lAjun-tament de Tarragona va de-nunciar ahir la deixadesa de lequip de govern davant lalt risc dincendi forestal. Des de principis dany, la zona bosco-sa del barri de Sant Salvador ha patit una desena dincen-dis, va manifestar la regidora. En aquest sentit, denunciava que lequip de govern no ha realitzat cap actuaci durgn-cia per netejar la zona afecta-da. A ms, afegia que estem davant dun altre exemple de labsoluta deixadesa de lequip de govern. Considerava tam-b que lltim ensurt lhem tingut aquest dilluns, quan un foc va cremar entre sis i set hectrees de canyes a la zona de Santa Isabel, al costat del riu Francol. Tot i aix, no va voler deixar de banda que el passat dissabte 21 de maig van cremar 3.000 metres quadrats duna zona de vegetaci situa-da entre la futura Anella Olm-pica i la carretera T-11. Aix, Guzmn va exigir a lequip de govern que deixi de dormir i es posi les piles per prevenir laparici de nous focs a la ciu-tat.

ACNUn total de 12 refugiats eritreus arribaran avui a les comarques de Tarragona, procedents dIt-lia. Es tracta duna dotzena dho-mes, sense cap dona ni menor dedat. Aquests refugiats formen part dun contingent de 27 refu-giats procedents dItlia que arri-baran a Madrid aquest dimecres. Nou eritreus ms aniran a Gui-pscoa, cinc ms a Madrid, i un centreafric tamb es quedar a Madrid.Aquests eritreus safegiran als

deu refugiats sirians que ahir van arribar a Catalunya, en concret a les comarques de Barcelona, pro-cedents de Grcia. Les tres fam-lies sirianes estan formades per tres homes, tres dones i quatre menors dedat. Els deu refugiats sirians formen part dun grup de vint que seran allotjats a lEstat espanyol. Uns altres nou aniran a la provncia de Saragossa i un a

la de Sevilla. A tots ells els segui-ran 45 refugiats ms procedents de Grcia que arribaran el 30 de maig. Sn sirians i iraquians, a ms dun centreafric, que es re-partiran per diverses comunitats autnomes. L1 de juny arribaran cinc sirians a Castella i Lle, nou ms a Navarra i cinc iraquians tamb a Navarra. Abans del juliol sesperen 67 refugiats ms.

Creu Roja va obrir 20 placesCreu Roja Tarragona va obrir, a principis de maig, vint places dacollida per a persones refu-giades. Tal com van explicar en aquells moments, els benefici-aris sn demandants dasil que ja es trobarien a lEstat espanyol i lentitat dajuda humanitria ser lencarregada de gestio-nar quatre pisos tutelats per rebrels A ms, no descartaven que aquesta xifra de persones acollides pogus augmentar una

vegada sexhaureixin els sis me-sos de la primera fase daquest procs, fet que hauria propiciat larribada de persones de camps de refugiats de Grcia i Itlia. La primera fase dacollida

consistir a treballar per realitzar lescolaritzaci en el cas que hi hagi infants, la seva immersi lingstica i atendre les seves ne-cessitats mdiques. Aix mateix, en aquest perode, els refugiats rebran assessorament i acom-panyament jurdic, atenci psi-cosocial i accions adreades a la seva immersi a lentorn.Passat el primer perode,

sobrir una etapa dintegraci que preveu distribuir les perso-nes en diferents municipis de la demarcaci. Alhora, les places dallotjament habilitades a la ciutat de Tarragona aniran aco-llint ms beneficiaris. Lobjectiu final s que sintegrin plenament a la societat.

SOLIDARITAT

La demarcaci de Tarragona acollir a partir davui 12 refugiats eritreusAquests se sumen als deu sirians que ahir van arribar a lrea metropolitana de Barcelona, procedents de Grcia

6 diarims 25/05/2016 TARRAGONA

RECONEIXEMENT

Els Centres Cvics de Tarragona, juntament amb Tarragona 2017 i la comunitat dInstagramers de Tarragona van lliurar, el passat divendres, els premis de la tercera edici del concurs dInsta-gram #CentresCivicsTGN. David Folch, @da-

vidtarragona a Instagram, va ser el guanyador del concurs. El tema del certamen era Laigua i lesport a Tarragona. Entre el 18 dabril i l11 de maig, 69 participants van etiquetar un total de 267 imatges, de les quals 246 van valorar-se.

David Folch guanya el concurs dInstragram dels Centres Cvics

CEDIDA

La Sala Zero ofereix un concert solidari a favor dels refugiats avui a les deu de la nit

La Sala Zero ha organitzat un concert solidari a favor dels refugiats. Aquest es dur a terme avui a les deu de la nit. Comptar amb les actuacions dels grups tarragonins Ver-genza Ajena i La Tailla, aix com amb la participaci dels barcelonins Doble Rombo i Besos Robados. El preu de len-trada (que inclou consumici) s de cinc euros i la recaptaci es destinar a lONG Bombers en acci. Daquesta manera, es busca crear maneres de forjar la solidaritat a travs duna de les arts escniques ms reivin-dicativa: la msica. Les melo-dies i els ritmes dels grups par-ticiparan no deixaran a ning indiferent. Aquest concert coincideix amb larribada dal-guns refugiats a les comarques tarragonines.

CULTURACEDIDA

Est considerat com un dels millors monologuistes del pas.

Goyo Jimnez portar el seu darrer espectacle el juliolLhumorista i monologuista Goyo Jimnez presentar el seu espectacle By The Way el proper 29 de juliol a les nou del vespre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Les entrades ja estan a la venda a travs de la pgina web tuticket.org. Les primeres 100 entrades tenen un preu de 15 euros, la resta es poden aconseguir per un import dentre 16 i 18 euros (als preus sels ha dafegir les despeses de gesti). En la seva

anterior gira amb lespectacle Evoluzin, Goyo Jimnez ja va omplir lauditori August el pas-sat 2015. Amb el nou monleg By The Way, que tindr lloc el proper mes de juliol, tamb sespera una gran afluncia de fans al palau Firal i de Congres-sos de Tarragona. Goyo Jimnez est consi-

derat, tant per la crtica com pel pblic, com un dels millors monologuistes cmics del pas, amb diversos reconeixements.

La festivitat de Corpus omplir Tarragona de tradici aquest diumenge

La festivitat de Corpus arriba aquest diumenge a la ciutat. Com s habitual, shan progra-mat diversos actes per a tots els pblics. Duna banda, entre les nou del mat i dos quarts de dues del migdia, i entre les cinc i les vuit de la tarda es podr admirar lOu com balla, al claustre de la Catedral. El programa dactivitats sinten-sificar durant la tarda. Des del campanar es dur a terme el Toc de classe i el toc de cam-panes, a dos quarts de cinc de la tarda. Lanada a profess comenar a tres quarts de sis de la tarda des de la plaa de la Font. Hi participaran elements com el Mag de les Timbales, els Negritos, els Gegants Mo-ros, els Gegants del Cs del Bou, grallers i timbalers, que es dirigiran cap a la Catedral.

Merc Martnez cantar al Teatre Magatzem dissabte

CULTURA

Lespectacle ms personal i emocionant de la coneguda i televisiva actriu Merc Mart-nez arriba al Teatre Magatzem aquest dissabte. Es podr gau-dir de Merc Martnez: can-tar al desamor a partir de dos quarts de nou del vespre. La protagonista ha participat en espectacles de teatre musical destacats com pera de quatre quarts, Testimo, ets perfecte ja et canviar, Full Monty o La Bella y la Bestia. Tamb ha in-

terpretat personatges en sries de televisi com La Riera, Porca misria, Plats bruts o Vent del Pla. Lespectacle s una propos-

ta que barreja teatre i cabaret en qu, a travs de canons de musicals, estndards de jazz, boleros i altres gneres, busca conduir al pblic a tot tipus de sensacions connectades amb el desamor. Lentrada estndard t un preu de 14 euros i de 12 anticipada.

Salle Torreforta organitza un festival solidari a favor de Proide

SOLIDARITAT

El centre cvic de Torreforta acollir aquest divendres, a les set de la tarda, un festival so-lidari a favor de lONG Proide. Aquest ha estat organitzat per la Salle Torreforta amb lobjec-tiu de recaptar. Els protagonis-tes de lacte seran ms duna cinquantena dalumnes de les-cola que fa mesos que preparen actuacions musicals, de ball o de cant. A banda, una de les no-vetats del certamen denguany s que tamb hi participaran

diferents entitats del barri, com ara lEscola de Msica i la secci de ball del Club Karate Sinhus Sport. Les entrades ja estan a la venda i es poden adquirir a la secretaria de lescola fins di-vendres al migdia. Lacte est obert a tota la ciutadania. El festival semmarca en un

seguit dactivitats solidries que sestan realitzant al llarg de la setmana a La Salle Torreforta i que tindr un altre dels seus punts lgids en la Marxa Proide.

Alba Nebot DonsUn fara embalsamat i arribat des dels Estats Units s el pro-tagonista de lactivitat Dus, fa-raons i mmies a lantic Egipte, lactivitat escolar del Tarraco Viva que explica tot el procs de momificaci que realitzaven a Egipte perqu els faraons po-gussin creuar a una altra vida. La visita est adreada als grups dalumnes de 8 i 16 anys. Durant el recorregut es poden

observar els passos rituals que seguien els antics egipcis, fins al procs de momificaci. Per no noms aix, la visita aprofita per donar a conixer els detalls de la cultura egpcia, sobretot les se-ves creences i els seus dus, que utilitzaven per explicar tot all que els envoltava. A ms, tamb es repassen alguns detalls de la vida diria, com la distinci de classes i lorganitzaci social, de pagesos, artesans, funcionaris i,

a dalt de la pirmide, el fara.Els grups de joves gaudeixen

especialment la part que permet interactuar al la figura embalsa-mada del fara que, en format

taller, els permet viure el prime-ra persona lexperincia. Aquest ritual tamb va ser adoptat per la cultura romana, fet que de-mostra el vncle entre les dues

civilitzacions i que conforma la temtica principal del festival denguany. El taller es realitza una quinzena de vegades al Pre-tori.

TARRACO VIVA

Les escoles coneixen de primeram la momificaci dels faraonsDus, faraons i mmies de lantic Egipte permet als alumnes interactuar amb una mmia

CRISTINA AGUILAR

Un grup escolta lexplicaci al voltant de la reconstrucci del Fara, que ha arribat dEUA.

725/05/2016 diarimsREUS

Mnica PrezEl projecte per a la construcci del baixador de Bellissens que-dar redactat abans del setembre de 2017. Infraestructures.cat va treure a licitaci, aquest dilluns i amb un pressupost total de 436.000 euros, el servei dassis-tncia tcnica per a lelaboraci tant daquest projecte construc-tiu com tamb de lestudi infor-matiu que ha dacompanyar-lo. El termini per a la presentaci de propostes al concurs pblic, tal com reflecteix lanunci publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), expirar el proper 11 de juliol i lobertura de sobres est prevista per al 21 de juliol i el 6 de setembre. A partir de ladjudica-ci a lempresa que sencarregui finalment de les feines, la Gene-ralitat contempla un marge de 12 mesos abans de poder posar sobre la taula els dos documents. La licitaci, que significar linici de la redacci dambds estudis, arriba, amb tot, dos mesos tard respecte a la data en qu la Ge-

neralitat shavia comproms a presentar-los ja completament enllestits, llastrada pel context dinestabilitat poltica. El futur baixador de Bellissens

requerir una inversi global de vora 15 milions deuros set per a completar el vessant purament ferroviari i set ms que aniran destinats a ledifici prpiament dit, oferir servei a uns 3.000 passatgers, anir ubicat a quatre quilmetres de les estacions de Reus i de Vila-seca de les lnies RT1, R14 i R15 i far augmentar un 100% els usuaris del tren a la zona.

Pellicer: El procs avanaLalcalde de Reus, Carles Pellicer, valorava ahir positivament la licitaci de la redacci del projec-te, que entn com un pas que significa que el procs avana. Sobre el baixador, Pellicer recor-dava que es tracta dun projecte estratgic per al desenvolupa-ment duna part de la ciutat, ja que millorar la mobilitat dels

ciutadans, aportar ms connec-tivitat i ajudar a potenciar en-cara ms lrea del Tecnoparc, lHospital Sant Joan i el campus universitari de la URV. Lalcalde confia que, un cop amb el projec-

te a la m, el Ministeri de Foment doni tamb via lliure a la seva materialitzaci prxima.Lexistncia de baixador i es-

taci de trens permetria llavors abraar homogniament tot el

nucli urb: el primer podria co-brir prop de 45.000 habitants i la segona un total de 62.000. Les dades es desprenen de lestudi que va presentar al mar de 2015 el secretari dInfraestructures i Mobilitat, Ricard Font, acompa-nyat de Pellicer, i que concloa que s viable la construcci dun baixador en el corredor ferro-viari actual a lalada del cam-pus universitari de Bellissens, tot modificant la rasant de les vies. Si hi ha una nova estaci a construir al Camp de Tarragona s aquesta, destacava, i deia que aquest s un dels punts claus del futur de la ciutat, vinculat a lAeroport.Coincidint amb el venciment

de la data inicial per a la presen-taci dels documents, el PSC pre-guntava per lestat del projecte al plenari, i rebia resposta del regi-dor dUrbanisme Marc Arza que detallava que amb lanterior go-vern de la Generalitat hi havia el comproms dassumir el cost de dibuixar-lo, previst pel primer

semestre denguany. Ara que hi ha un nou govern, hem demanat una reuni i aquesta ser una de les primeres qestions que plan-tejarem. Tamb Pellicer, sena-dor a Madrid en darrer terme, lexecuci o no del baixador de Bellissens est subjecta laposta que en aquest sentit facin el Mi-nisteri de Foment i dAdif havia presentat una bateria de pregun-tes per demanar dotaci pressu-postria per a la infraestructura. Amb la licitaci en marxa, fonts dels socialistes subratllaven ahir el seu suport a la creaci del bai-xador i recordaven les reiterades propostes plantejades per tal de fer-la possible.

Dues andanes i edifici destaci El projecte presentat pel secreta-ri dInfraestructures lany passat concreta la construcci de dues andanes, una a cada costat de la via, amb marquesines, i de ledi-fici de lestaci, aix com lade-quaci del seu entorn. Tamb la formaci dun pas inferior per comunicar les andanes, encami-naments amb rampes adaptades a persones amb la mobilitat re-duda i la millora del pas inferior actual sota les vies del tren. La re-dacci de la documentaci, que hauria dhaver finalitzat abans del setembre de 2017, servir per traslladar-la al Ministeri de Foment i a Adif, i continuar les gestions per tal de traslladar a la realitat el baixador.

MOBILITAT

La Generalitat comena a redactar el projecte per al baixador de BellissensInfraestructures.cat treu a licitaci, amb un pressupost de 436.000 euros, un estudi constructiu que senllestir en 12 mesos

OLVIA MOLET

Lespai on est previst que subiqui el futur baixador.

El Centre dArt Cal Mass convertir el seu espai en una fira nupci-al, amb lesdeveniment Heartmade Weddings Showroom, organit-zat per una empresa reusenca. Tindr lloc el prxim dissabte 28 de miag, durant tot el dia. Es tracta dun esdeveniment de petit format i atpica al territori que aplega artesans i petits emprenedors com a protagonistes. Redacci

Cal Mass acollir una fira nupcialCOMER

RedacciUn 94,7% dels reusencs confes-sa no saber, ni de manera apro-ximada, la quantitat daigua de xarxa que consumeix al seu do-micili. En canvi, un 76,3% s que afirma saber el cost aproximat de la seva factura, i un 93,3% s plenament conscient de cada quants mesos li arriba la factura

de laigua. Aquesta s una de les conclusions que es despre-nen de lenquesta que la societat du a terme anualment entre els clients del Baix Camp per valo-rar la seva satisfacci pel que fa al servei daigua. Dentre tots els enquestats,

un 89% dels usuaris dAiges de Reus considera satisfactori o

molt satisfactori el servei re-but al llarg de lany 2015. Alhora, lenquesta confirma algunes de les tendncies ja detectades els ltims anys, com ara la bona va-loraci de la claredat en la factu-ra (74%) i lencara baix percen-tatge de ciutadans que utilitzen habitualment laigua de la xarxa per beure.

La bona valoraci del servei per part dels ciutadans tamb es deixa notar en la falta din-terrupcions del servei. Aix, un 90% dels usuaris no va registrar cap interrupci del subminis-trament al llarg de lany 2015, i entre els que s van patir alguna incidncia, un 84,6% recorda que va ser informat prviament per part dAiges de Reus, mit-janant senyalitzaci, cartells o mitjans de comunicaci. Daqu que latenci al client sigui un dels aspectes dAiges de Reus fora ben valorat, amb un 85% que manifesta estar dacord amb la manera com sel va aten-dre.

Un 94% dels usuaris dAiges de Reus no coneixen el seu consum

ECONOMIA

Quasi un 90% es mostra satisfatori amb el servei de lempresa

8 diarims 25/05/2016 REUS

Mnica PrezFins a 350 contenidors de super-fcie dipositats al parc del servei de neteja i recollida de Reus es-tan a subhasta des de principis de setmana. LAjuntament sen desprn desprs dhaver-los acu-mulat al llarg dels anys, retirats de la via pblica i en dess ar-ran de diferents circumstncies, entre les quals incendis tant fortuts com provocats avaries, topades o deficincies aparegu-des amb el pas del temps que els han convertit en inservibles. La finalitat de la venda s recu-perar un mnim de 6.500 eu-ros la xifra significa un import aproximat de 18 euros per cada contenidor que sofereix per a les arques municipals i aquesta es posa en marxa a ra de linte-rs manifestat per diferents em-preses que reaprofiten parts dels contenidors inservibles, tal com apuntaven ahir fonts municipals. Loperaci resulta viable ate-

nent a larticle 45 del Reglament de patrimoni dels ens locals, que concreta que els bns no utilitzables, un cop valorats tc-nicament, poden ser alienats per venda directa, com s el cas daquests 350 contenidors descombraries que passaran ara a mans dun privat desprs dha-ver-se considerat que no podrien tornar a emprar-se per la seva funci. En total, es tracta de 180 con-

tenidors de rebuig, paper i en-vasos amb capacitat per a 3.200 litres i de crrega lateral; 75 de fracci de rebuig amb capacitat per a 1.100 litres; i altres 95 de fracci dorgnica preparats per a acollir 700, 600 o 240 litres depenent del model. Lempresa que presenti loferta ms elevada en el marc del procediment que segueix la subhasta ara oberta podr passar a fer-se crrec dels contenidors al moment de lad-

judicaci i un cop shagi acreditat com a gestora de residus. Les mateixes fonts destacaven

ahir el fet que no tots els conte-nidors a la venda corresponen al reguitzell de recipients que han patit incendis provocats en els darrers anys, tot i que una part dells s que han estat retirats del carrer cap al parc del servei de neteja i recollida de Reus per aquest motiu. Els bns adjudi-

cats hauran de ser recollits del punt on ara es troben en un ter-mini mxim de set dies a partir del moment en qu sels trobi nou propietari. Si no s aix, sen-tendr que ladjudicatari renun-cia de forma tcita als mateixos i a limport abonat.

Inspeccionar el material Els interessats en accedir a la subhasta de contenidors poden

concretar una visita amb el de-partament de Medi Ambient de lAjuntament per tal daccedir a inspeccionar els bns que sofe-reixen. El termini per a la pre-sentaci dofertes econmiques finalitzar el 30 de maig a les dues del migdia i qui acabi ob-tenint els contenidors haur de fer-ne efectiu el preu a la caixa municipal en un mxim de dos dies hbils.

MEDI AMBIENT

Reus treu a subhasta 350 contenidors en dess arran dincendis o avariesLAjuntament espera recuperar uns 6.500 euros venent els bns a empreses que en reaprofiten parts

El carrer Ample va ser el nou escenari dun altre acte de vandalisme per crema de contenidors. Els fets, segons confirmava el cos de Bombers de la Generalitat es van produir a un quart de nou del mat, quan van cremar tres contenidors a lalada del nmero 55 de la via. Una dotaci es va desplaar fins al lloc dels fets i en un quart dhora van tenir controlat el foc. Lincendi va deixar completament cremat el contenidor de plstic i va afectar en un 15% els del costat, de rebuig i cart. Sobre el volt del migdia, els tres elements de la via pblica van ser substituts. La

investigaci, duta a terme pel cos policial de la Gurdia Urbana, segueix en curs. Segons fonts policials, asseguraven que els continus episodis similars esdevinguts durant els ltims dos me-sos s fruit dun grup format per 2 o 3 pirmans que es dediquen a cremar contenidors com a bretolada. s gent que els agrada veure com el sistema de seguretat va de blit amb aquests aldarulls, explicaven fonts de Mossos dEsqua-dra, qui remarcava que el cos policial resol re-lativament fcil, ja que els pirmans tenen uns patrons repetitius. M.Lucea

Un nou episodi de crema de contenidors afecta el carrer Ample

OLVIA MOLET

COMER

La cereria Salvad va rebre ahir un guard que lacredita com un establiment comercial amb ms de 150 anys de trajectria. Lefemride va tenir lloc ahir al vespre, durant el lliurament dels Premis Nacionals a la Iniciativa Comercial, que va dur a terme el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. Du-rant lacte tamb es distingeix els establiments comercials centenaris, com ara lEstanc Vila-seca 1, de Vila-seca i lesta-bliment Cal Centro, de la Vilella Baixa (Priorat). Per ltim, el president tamb va reconixer la trajectria dels comeros amb ms de 150 anys dhistria, com s, en aquest cas, lem-blemtica cereria Salvad de Reus, que est situada a la plaa del Castell. Redacci

La cerecia Salvad celebra ms de 150 anys

CEDIDA

RedacciCarles Pellicer, alcalde de Reus, tornar a encapalar la llista al Senat per la demarcaci de Tar-ragona per a les prximes elec-cions generals del 26 de juny. Aix es va anunciar ahir desprs que es tanquessin les llistes de Convergncia Democrtica de Catalunya (CDC) el passat dilluns. Pellicer ja va ser cap de llista en les anteriors elec-cions i ara repeteix. Ima Mis, cap local del partit convergent, ser la seva substituta, seguida de Robert Valent Gras. Per la seva banda, la nmero dos ser lampostina Teresa Moya i el tarragon Joan Maria Basora la

seguir com a nmero tres de la llista. El Consell Nacional de Convergncia Democrtica de Catalunya va aprovar el passat diumenge que Miquel Calada encapals la llista al Senat per Barcelona i que repetissin els mateixos a la resta de demar-cacions. Pel que fa a la llista del Congrs, el nmero 1 continua lencapalat per Ferran Bel, mentre que lantiga alcaldessa de Cambrils, Merc Dalmau, ocupa la segona posici. Per la seva banda, la regidora de Cul-tura i de Projecci de Ciutat, Montserrat Caelles, es posicio-na com a cinquena substituta per la llista al Congrs.

Lalcalde Carles Pellicer encapalar la llista al Senat per al 26-J

POLTICA

Ima Mis ser la seva substituta

RedacciUna de les grans novetats de la Reus Viu el Vi, la fira de les DO de lmbit de la Cambra que es realitzar el cap de setmana del 3 al 5 de juny, ser lobertura del certamen dissabte al mat. Una mesura excepcional que lorga-nitzaci ha decidit articular al voltant de lOstrada Solidria

a benefici de lAssociaci Jordi Pitarque Cepri. LOstrada ser apadrinada pel primer equip del CF Reus Deportiu que de mane-ra entusiasta sha sumat a la ini-ciativa. es realitzar el dissabte 4 de 12 a 14.30h i consistir en la degustaci de lostra rissada del Delta. Els beneficis que es deri-vin daquest operatiu es destina-

ran ntegrament a lAssociaci que enguany, a ms, gestionar lrea infantil de la fira amb di-

verses propostes que tamb ser-viran per difondre les seves ml-tiples activitats de caire solidari.

Lostrada solidria se celebrar el 4 de juny

COMER

Senmarca dins la jornada de Reus Viu el Vi

LOstrada compta amb el primer equip del FC Reus Deportiu.

CEDIDA

La jornada Compartim compta amb tres escoles reusenques

EDUCACI

Per tercer any consecutiu avui se celebraran les jornades Compartim, que aquest any congrega a alumnes de les es-coles Eduard Toda, Ciutat de Reus, General Prim i el centre Santa Caterina de Vinyols. En aquesta trobada conjunta els alumnes, acompanyats dels professors, podran exposar els diferents projectes que sestan duent a terme als seus centres educatius respectius. Lobjectiu de la jornada s compartint els

uns amb els altres els projectes i activitats realitzats i posar-los en debat. Aquesta iniciativa semmarca en les actuacions derivades del projecte Apadri-nem el nostre patrimoni, del Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya, i que t com a objectiu el desple-gament competencial de les di-ferents rees curriculars. Lacte es realitzar a les deu del mat a la sala dactes del Centre de Lectura de Reus. Redacci

925/05/2016 diarimsREUS

Maria LuceaJuanjo Gimnez, director cine-matogrfic i professor de lEsco-la de Cinema de Reus (ECIR), va recollir el passat dilluns el premi Palma dOr al Festival de Cannes al millor curtmetratge. Concre-tament va guanyar amb lobra Timecode, coproduda per lECIR i la productora Nadir Films, de la qual el forma part.

s la primera vegada que un curtmetratge catal senduu aquest reconeixement. s un fet histric i estem orgullosos de posar empremta en la hist-ria del cinema, explica Daniel Villanueva, director de lescola reusenca i productor de la pea cinematogrfica, que tamb va estar present a la gala de lliura-ment de premis.

Villanueva recorda que durant les projeccions dels 10 curtme-tratges finalistes el pblic va ovacionar la seva obra i aix li va crear cert neguit, ja que, tal com explica, els gustos del pblic no acostumen a anar de la m del jurat. El productor tamb desta-ca la dificultat de la fita aconse-guida: La veritat s que era molt difcil ser seleccionat, tenint en compte que es van presentar 5.008 curts. s lany que se nhan presentat ms. I entre els 10 fi-nalistes tots podien guanyar i afegeix que es tracta dun somni fet realitat.

En canvi, Gimnez explica que en cap moment es van sentir ni inferior ni favorit per guanyar aquest guard i remarca que si el premi se lhagus endut algun dels altres 4 o 5 que ell conside-rava possibles guanyadors, no li hauria estranyat gens. I vol posar mfasi en lalt nivell europeu que hi havia en tots els finalistes.

Tot i el reconeixement obtin-gut, la seva repercussi encara est per veure, confirma el di-rector de Timecode. Segons ell,

els mitjans de comunicaci han ajudat a mostrar aquest treball per no som conscients de fins on pot arribar encara. El festi-val de Cannes ha estat el primer pel qu ha passat aquesta obra guanyadora. Hem fet ple, res-salta Villanueva, i el seu direc-tor emfatitza que la carrera del curtmetratge ser llarga per que ara no lhem de descuidar, ja que lhan de seguir mostrant i difonent. En aquest sentit Gi-mnez exposa que hem tingut

molta sort, perqu que un curt tingui aquesta visibilitat s poc habitual.

El curtmetratge a les aules Els alumnes han vist com la idea marciana del seu professor ha acabat on ha acabat, exposa tot orgulls Juanjo Gimnez, que assegura que els seus estudiants han pogut aprendre molt del ro-datge.

La idea va nixer com el pro-jecte que realitza anualment lescola de cinema reusenca amb collaboraci amb una producto-ra externa. Al llarg de tot el pro-cs creatiu, els alumnes de les-cola tamb hi van prendre part. Podran dir en el seu currculum que tenen una Palma dOr me-ritria, s a dir, dajuda. En total, al llarg dun any hi van participar prop de 7 alumnes de lEscola de Cinema de Reus, realitzant

tasques dajudant de direcci o producci, ajudant de cmera o dart.

Es fa un curt professional, de primera lnia, perqu volem que aprenguin com saixeca i com es realitza un curtmetratge. Volem que facin un tast de la indstria de laudiovisual i del cinema, exposa Daniel Vilanova en parlar del model daprenentatge que ha portat als alumnes a collaborar en aquesta fita. Tot i aix, el di-rector de lescola vol remarcar que el centre destina recursos per elaborar projectes propis. Fem curts no noms perqu aprenguin sin per competir. Presentar-se a festivals o con-cursos s lnica manera actual daconseguir visualitzaci i re-coneixement dels curtmetratges.

El curt es podr veure el di-lluns 30 de maig a dos quarts de vuit al cinema Palace.

Timecode es va poder veure per primera vegada al festival de Cannes

CINEMA

La carrera de Timecode ser llarga per no lhem dabandonar araEl director de cinema Juanjo Gimnez va recollir el passat dilluns la Palma dOr a Cannes

EFE

Juanjo Gimnez en el moment de recollir el premi Palma dOr al Festival de Cannes.

El curtmetratge sestrenar el dilluns 30 de maig al Cinema Palace

SOCIETAT

Una vena del barri Gaud es va quedar sense gat durant prop de 72 hores, ja que lanimal shavia enfilat en un arbre i no podia baixar. La seva propietria va trucar al cos de Bombers per a qu procedissin en el rescat per els agents no van poder baixar lanimal perqu larbre est situat en una plaa interior i el vehicle dels Bombers no hi podia accedir. Sense poder-hi fer res, el fel va restar des del divendres passat a larbre. La vena, desesperada, va demanar ajuda a travs de les xarxes socials, vens i coneguts per a qu alg pogus rescatar el seu gat. Al cap de tres dies, per fi un home que havia vist el missatge a les xarxes socials va poder enfilar-se a larbre i fer baixar el gat que shavia quedat atrapat. Redacci

Un gat queda atrapat durat 72 hores

cEdida

RedacciDins el marc dels actes de lAny Toda, avui es donar a conixer quina era la connexi entre el polifactic Eduard Toda i lar-quitecte reusenc Antoni Gaud. Els curiosos ho podran esbrinar a partir de les set de la tarda al Gaud Centre, en una confern-cia que realitzar Jaume Mass, historiador i tcnic de lInstitut Municipal de Museus de Reus, amb el nom dEduard Toa i An-toni Gaud.

El programa dactivitats de lAny Toda, un reusenc poli-dric aborda la figura polifacti-ca de qui va ser cnsol, home de cultura, egiptleg, biblifil i vi-

atger des denfocaments diver-sos: exposicions, conferncies, cicles de lectures, itineraris teatralitzats i lectures de textos que posaran al dia la informaci sobre aquest interessant per-sonatge que va ser contempo-rani, company destudis i amic de larquitecte reusenc Antoni Gaud i Cornet. Ja shan realit-zat anteriors conferncies i tant el Museu de Reus com lArxiu acullen diferents exposicions relacionades amb el fill illustre. Les activitats semmarquen ms enll de la ciutat i arriben als municipis dEscornalbou i al Monestir de Poblet, on Toda hi tenia estreta connexi.

Avui es podr conixer la vinculaci dEduard Toda i Antoni Gaud

ACTUALITAT

Lacte ser una conferncia al Gaud Centre

El llibre Perles catalanes es presenta a Reus

El Casal Despertaferro acollir dem la presentaci del llibre Perles Catalanes. Tres segles de collaboracionistes en un acte celebrat a les vuit del vespre. La presentaci anir a crrec dos dels autors: Jordi Avi i Joan-Marc Passada. En aquest llibre, els autors fan una re-passada a esclavistes, genoci-des, especuladors, cacics, co-lonialistes, aix com afigures ms conegudes com elgeneral Prim o Camb. Redacci

10 diarims 25/05/2016 CAMP DE TARRAGONA

ACNEl projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2016 desti-na una partida de 52,74 milions deuros en inversions a les sis co-marques del Camp de Tarragona, un 21,7% ms que al 2015, quan van ser 43,35 milions deuros. Entre els projectes ms destacats daquests comptes hi ha els 16,3 milions deuros per al nou Palau dEsports de Tarragona 2017 que semporten gaireb una ter-cera part de les inversions, aix com els 4,65 milions deuros per a la depuradora del Catllar o els 2,31 milions deuros de la segona fase de remodelaci de les ur-gncies de lHospital Joan XXII. El pressupost tamb preveu 3,58 milions deuros per a la cons-trucci de linstitut La Talaia de Calafell, uns 2,2 milions deuros per millorar la C-37 entre Querol i el Pont dArmentera o 1,16 mili-ons deuros per a la nova variant que enllaar les carreteres C-37 i N-240 a Valls.La comarca del Tarragons

torna a ser la que rep una major dotaci pressupostria de la Ge-neralitat al territori, amb 31,16 milions deuros. El controvertit Palau dEsports de Tarragona 2017, desencallat in extremis des-prs dels entrebancs en ladjudi-caci, semporta un total de 16,3 milions dInfraestructures.cat i del Consell Catal de lEsport.

El Centre Penitenciari Mas dEnric, en funcionament des de finals de novembre, tamb rep diverses partides dinversi. Es tracta de lexecuci de lesco-mesa daigua, xifrada en 317.132 euros, i de diversos equipaments per a la unitat dhospitalitzaci que sumen 225.000 euros. La primera fase de construcci de lEstaci Depuradora dAiges Residuals i collectors en alta del Catllar sadjudica 4,65 milions deuros i, els collectors en alta del sistema oest del Catllar, 2,47 milions deuros.

Hospital Joan XXIIILes obres de remodelaci de la segona fase de les urgncies de lHospital Joan XXIII de Tarra-gona, iniciades fa poc ms dun any, reben 2,31 milions deuros dels comptes del 2016, aix com un mili addicional en concep-te dequipaments de mobiliari, informtica o maquinria, entre daltres. En matria sanitria, el pressupost tamb inclou parti-des per import de 620.000 euros per costejar el trasllat del servei de rehabilitaci de lHospital Joan XXIII a lHospital Sociosa-nitari Francol.Tamb hi figuren prop d1,09

milions deuros per a les obres de rehabilitaci i refor de lestruc-tura de la residncia per a gent gran i centre de dia La Merc,

tamb a Tarragona; 667.768 eu-ros per a lequipament del centre de salut de Vila-seca, i 206.146 euros per a la construcci del consultori local de la Canonja. Pel que fa a centres educa-

tius, es consignen 233.838 euros corresponents a lexecuci de les obres a lescola Bernat Calv de Vila-seca. Els comptes tamb preveuen petites actuacions en altres equipaments: 25.423 eu-ros pel canvi de caldera de gas a lIES de Campclar; 4.114 euros corresponents a linforme de la patologia que afecta lescola de Torreforta on es va registrar un moviment del terra, o 2.904 eu-ros per la collocaci de parquet sinttic al mateix centre. Les Muralles de Tarragona

tornen a rebre una partida de ms de 200.000 euros per a la cinquena fase dels treballs de re-habilitaci. Aix mateix, el Teatre Rom de Tarragona rep un total de 450.000 euros corresponents a lexecuci de les obres de con-servaci, restauraci i excavaci arqueolgica. En un altre ordre de coses, la Generalitat pressu-posta 21.659 euros al pla direc-tor urbanstic de reordenaci de lmbit del CRT de Vila-seca i Salou, on es projecta BCN World.

El Baix Camp rep 5,5 MEURA la comarca del Baix Camp, els comptes inclouen 1,86 milions

deuros per a lampliaci del conveni amb lAjuntament de Cambrils per la construcci del CAP, una partida que ja figu-rava al pressupost del 2015. La Generalitat destina poc ms de 670.000 euros a la depuradora daiges residuals i collectors de les Borges del Camp i poc ms de 92.000 a la de lAleixar. Al Baix Camp tamb hi destaca la inver-si de ms d1 milions deuros al

municipi de Vandells i lHos-pitalet de lInfant per dotar de subministrament elctric els sectors Les Tpies II i Cam de la Porrassa. El sector oest del CIM El Camp, ubicat al terme de Reus, rep 300.000 euros.

3,5 pel Talaia de CalafellUna de les obres que reben ms pressupost per al 2016 a la demarcaci malgrat que als comptes figura dins lmbit Peneds, sn els 3,58 milions deuros per a lInstitut la Talaia de Calafell (Baix Peneds), que continua en obres. En aquesta mateixa comarca, que rep 8,4 milions deuros en conjunt, des-

taquen els 3,75 milions deuros euros destinats al contracte de gesti de serveis dApplus Idiada empresa denginyeria de lauto-mbbil ubicada a Santa Oliva, per a millores dels equipaments de les pistes de proves i projectes de recerca.

La variant de Valls i la C-37 A lAlt Camp, comarca que rep 5,25 milions deuros de la Gene-ralitat, destaquen els 1.157.914 euros per a la construcci de la variant que enllaar les carre-teres C-37 i N-240 a Valls. Pre-cisament, els comptes tamb preveuen 2,2 milions deuros per a diverses millores a la C-37, en aquest cas en prop de 20 qui-lmetres entre Querol i el Pont dArmentera. La Generalitat des-tinar tamb 250.000 euros al condicionament de la C-51 entre Valls i El Vendrell.En un altre ordre de coses, el

pressupost destina 704.000 eu-ros a la connexi elctrica exte-rior i de la xarxa interior del sec-tor Palau de Reig de Dalt, a Valls, crrec de lIncasl. Els comptes recullen tamb 147.000 euros corresponents a les obres de lInstitut Serra de Miramar de la capital de comarca.

Actuacions viries al Priorat Al Priorat, que en rep gaireb 1,6 milions deuros, es portaran

a terme diverses actuacions. En lmbit viari destaca la cons-trucci de cunetes trepitjables per valor de 566.000 euros a la T-702 entre Cornudella i la Vi-lella Baixa. Tamb es faran mi-llores a les carreteres T-300 i a la T-363 consistents en el refor del ferm, installaci de barreres i construcci de cunetes amb una inversi de 391.900 euros. Tamb al Priorat, els comptes tornen a reflectir partides per als sistemes de sanejament de Gratallops, Mar, Els Guiamets, Porrera, Capanes i la Torre de Fontaubella, que en total freguen els 200.000 euros. Per contra, la comarca de la Conca de Barbe-r rep 760.826 euros en aquests comptes, per no hi destaca cap nova inversi.

Xifres generalsEl projecte de llei de pressupost de la Generalitat pel 2016, pre-sentat ahir, fixa un lmit de des-pesa de 23.747,2 milions deuros, un 1,5% ms que lany passat a Catalunya. Els comptes pre-veuen uns ingressos de 21.757 milions i un dficit del 0,7% del PIB (1.490,5M). La diferncia entre aquests 23.247,4 milions i els 23.747,2 milions del total de despesa es deu a ajustos del Sis-tema Europeu de Comptes (SEC). La despesa social representa el 73,6%.

ECONOMIA

El Camp de Tarragona rebr 52,7 MEUR en inversions del pressupost de 2016El projecte de pressupostos presentat pel govern catal preveu un 21,7% ms que el 2015 i el Palau dEsports rep una tercera part, 16,3 MEUR

LHospital Joan XXIII rep 2,31 milions i un daddicional en mobiliari i maquinria

RedacciEl mn de lerotisme aterra de nou a Cambrils. Entrellaats Companyia dArts Escniques porta lespectacle Entrellenols a la Sala MArt amb noves his-tries preparades per seduir. La vetllada ser dem a dos quarts donze de la nit a lavinguda Horta de Santa Maria, 4. Lentra-da s lliure i amb taquilla inver-sa. Es pot reservar lentrada a la mateixa sala MArt o a travs de baix@mart.cat. No est recoma-nat a menors de 16 anys.

Entrellenols s un especta-cle basat en diferents histries que parlen del desig, el misteri

i la quotidianitat. Els relats han estat escrits per un integrant de la companyia, scar Sol, i bus-quen normalitzar situacions del dia a dia que, sovint, queden a lanonimat.

Entrellenols tamb sexpli-ca des de la comicitat. Aix, shi podran viure histries com les dificultats que t una parella damants per entendres per te-lfon o descobrir una peculiar participant dun concurs de te-levisi.No obstant aix, entre els

relats no es deixa de banda la possibilitat de descobrir la face-ta ms obscura dun professor

o escoltar la can ms excitant per a una dona enamorada. La companyia fa ms dun any que porta aquest espectacle de crea-ci per diversos punts del terri-tori. Est formada per actors de la Selva del Camp, Sant Carles de la Rpida, Mar, Reus i Tarra-gona. Aix, Entrellenols sha po-gut veure en escenaris de Valls, Vimbod, Vilafranca del Penes, Reus, Barcelona, Tarragona, Constant, entre daltres. El pr-xim 11 de juny tamb sen podr gaudir al Centru de Vila-seca i el 2 de juliol a la Selva del Camp. Lartfex de les histries, s-

car Sol, detalla que sempre

havia tingut ganes descriure les idees que em venien al cap i, fa poc, vaig tenir un moment dinspiraci que em va permetre plasmar-ho sobre el paper. Aix

mateix, ms enll de fer volar la imaginaci la voluntat de Sol ha estat apropar un vessant de la nostra personalitat que, sovint tensem i compliquem. Una de

les armes principals per aconse-guir que el pblic gaudeixi amb Entrellenols s donar un tomb a les coses i riure de nosaltres mateixos, afegeix.

ELENA GAVALD

La companyia est formada per actors de Tarragona, Reus, la Selva del Camp i la Rpita.

Lespectacle de relats ertics Entrellenols torna a la sala MArt amb noves histries

CAMBRILS

Es dur a terme a dos quarts donze de la nit daquest dijous

1125/05/2016 diarims CAMPDETARRAGONAACN

RedacciLa manca de connexi amb els principals ports i fbriques que constitueixen importants or-gens i destins de mercaderies com ara el port de Tarragona i el seu polgon qumic fa poc com-petitiu el corredor mediterrani entre Espanya i Frana. Aquesta s una de les principals conclusi-ons que el Tribunal de Comptes de la Uni Europea recull en el seu informe sobre la competiti-vitat del tram del corredor que uneix els dos pasos, de Barce-lona a Figueres. El Tribunal de Comptes, daltra banda, lamenta la manca de coordinaci entre els governs dambds pasos per escometre les inversions neces-sries i multiplicar la rendibilitat del tram.El guardi financer de la UE

alerta en un informe que no shan complert, ni molt menys, els objectius del nou tram Per-

piny-Figueres, ja que de mitjana la lnia s utilitzada diriament per menys de quatre trens de mercaderies. La inversi per aquest tram va ser de 279 mili-ons deuros, dels quals la UE en va pagar 70. El text tamb lamen-ta literalment que en el tram Barcelona-Figueres no estan connectats a la xarxa ferroviria dample estndard una srie de ports i fbriques que constituei-xen importants orgens i destins de mercaderies.Linforme del Tribunal de

Comptes lamenta que actual-ment noms es transporten a travs dels Pirineus 3,1 milions de tones de mercaderies, el que representa el 3% del total del transport de mercaderies terres-tre entre Frana i lEstat espa-nyol. En canvi, cada any creuen la frontera 90 milions de tones de mercaderies en camions, uns 19.000 al dia.

El Tribunal de Comptes Eu-ropeu lamenta que la falta de competitivitat del tram i el con-seqent rendiment insuficient de la connexi ferroviria entre Catalunya i Frana es deu so-bretot als problemes de coordi-naci de la inversi a ambdues bandes de la frontera. Aix demostra que el concepte de corredor mediterrani de merca-deries no s totalment tingut en compte per les autoritats naci-onals competents, lamenta el guardi financer de la UE. Lin-forme, que signa el membre del TCE Ladislav Balko, lamenta que la construcci dun tercer carril a les lnies ja existents per perme-tre la circulaci de trens dample estndard i garantir que la xarxa espanyola funcioni dacord amb els estndards europeus no ha donat els resultats esperats. El cost del projecte va pujar als 61,5 milions deuros, amb una con-

tribuci de la UE de 6,1 milions deuros, recorda el text. Tot i la seva entrada en marxa el desem-bre del 2010, entre el 2011 i el 2012 el tercer carril noms era utilitzat per un mxim de dos o tres trens de mercaderies al dia. Des del 2013, amb la posada en funcionament de la nova lnia dalta velocitat, el tercer carril no ha estat utilitzat per cap tren, ni de mercaderies ni de pas-satgers, lamenta el Tribunal de Comptes.Laltre projecte analitzat pel

TCE s el nou tram ferroviari in-

ternacional Perpiny-Figueres. Un cop completat el projecte no shan complert ni molt menys els objectius quantitatius pel que fa al nombre de trens de mercade-ries ni a les tones de mercaderi-es transportades per tram, diu el text. Segons alerta, el cost total del projecte seleccionat en aquesta lnia va ser de 279 mili-ons deuros, amb una contribu-ci de la UE de casi 70 milions.Per en els tres primers anys

de funcionament, entre el 2011 i el 2013, el nombre anual de trens de mercaderies va ser de

INFRAESTRUCTURES

El Corredor Mediterrani s poc competitiu perqu no est connectat a Tarragonas el que afirma el Tribunal de Comptes de la Uni Europea a travs dun informe on avalua la rendibilitat del tram entre Frana i Catalunya

La via de mercaderies entre Espanya i Frana fou infrautilitzada.

357, 636 i 931, respectivament, davant de lobjectiu de 8.665 trens de mercaderies marcat pel primer any i el de 19.759 pre-vist pel 2019. En termes prc-tics, aix significa que la lnia va ser utilitzada diriament per una mitjana de menys de quatre trens de mercaderies, denuncia el TCE.

Demanda de les multinacionalsLinforme culpa Frana i Espanya de la manca dimpuls del corre-dor mediterrani. A Frana, la lnia Perpiny-Montpeller est congestionada, no est equipa-da amb el sistema ERTMS i s limitada en molts parmetres tcnics, amb diversos passos a nivell en un tram de 150 kilme-tres, assegura el text del TCE. A Espanya, en el tram Barcelo-na-Figueres no estan connectats a la xarxa ferroviria dample estndard una srie de ports i fbriques que constitueixen importants orgens i destins de mercaderies, diu linforme, re-collint una de les reivindicacions histriques dels Ports de Barce-lona o Tarragona i de les grans multinacionals que operen a la zona. A ms, la longitud dels trens de mercaderies est limita-da a uns 500 metres, en comptes de lestndard europeu de 740 metres, i en general els trens de mercaderies sn aturats per dei-xar passar els trens de passat-gers, lamenta.

RedacciCanvi de criteri a lAjuntament de Valls en la gesti dels seus recursos pblics. El consisto-ri ha decidit prioritzar alguns projectes, en detriment daltres, i dotar-los de major pressupost a fi dassegurar la seva execuci per enguany. Els carrers a tocar del futur Museu Casteller de Catalunya, en construcci, s la primera de les prioritats. Ledi-fici ja est molt avanat, per lentorn continua igual, amb restes dimmobles runosos que es van enderrocar per deixar espai per a lequipament i crear un nou mbit en ple nucli antic. El rentat de cara i la urbanitza-ci daquests vials -al museu hi conflueixen fins a quatre car-rers, a ms dun petit tram que el connecta amb la plaa del Blat- ha duplicat partida i seleva als 488.000 euros. Aquest refinan-ament possibilita que lany que ve el museu pugui estar acabat, ha afirmat lalcalde Albert Batet.Amb la premissa de maximitzar els recursos pblics, tant del pressupost municipal com del programa de la Llei de barris

(que expira enguany), lAjunta-ment ha reajustat les partides a invertir, prioritzant-ne algunes i deixant per al 2017 altres no tan urgents. Aix, del pressupost ac-tual, es retiren 180.000 euros de Ca Padr, un edifici patrimonial que lAjuntament vol comprar, i 297.000 euros de Ca Xapes, lan-tiga seu de la Llar del Jubilat, que sha de rehabilitar.

Tamb la Llei de BarrisTamb shan reordenat amb lupa les accions finanades per la Llei de barris. Alguns pro-jectes ja finalitzats, per que disposen de sobrant, com la nova biblioteca de Ca Creus o el convent del Carme, serviran per nodrir aquest llistat de projectes que passen a ser ara una priori-tat a executar en el qu queda dany. A lequador del 2016, el consistori sha replantejat els projectes, tenint en mxima consideraci lentorn del futur Museu Casteller de Catalunya.Per no aplicar el romanent

de tresoreria de 2,5 milions deuros, ja que sin, per culpa de la llei ARSAL, haurem damor-

titzar 1,2 milions deuros de lendeutament, hem optat per reservar aquests estalvis del romanent i modificar el pres-supost i els recursos de la Llei de barris en base a dos criteris: mantenir la inversi al barri antic i retornar la paga extra als treballadors, treta lany 2012, ha explicat lalcalde. s gana per avui i pa per dem, afegia el batlle. A part de la millora dels carrers que envolten el Museu Casteller a fi de conferir-li una imatge ms agradable i acolli-dora, segons la regidora dAc-tuacions Pbliques, Urbanisme, Patrimoni i Barri Antic, Judit Fbregas, un altre dels projectes finanats per la Llei de barris que veuen doblada la injecci econmica s lenllumenat del barri antic era de 200.000 eu-ros i passa a tenir-ne 200.000 ms, ladquisici de vells im-mobles de lmbit de la muralla de Sant Francesc es dota amb 539.000 euros ms- i lamplia-ci dels recursos al futur museu en 540.000 euros ms-, tant en lentorn com en el projecte museogrfic.

LAjuntament de Valls prioritza lentorn del futur Museu Casteller

MUNICIPAL

El consistori reordena partides per garantir lexecuci dalguns projectes

RedacciLa Policia Local de Roda de Ber ha detingut tres persones impli-cades en tres robatoris perpe-trats al municipi i tres intents ms. La detenci es va produir dilluns, al voltant de les nou del mat, quan els agents van

ser avisats per un ve del carrer Johan Sebastian Bach sobre un possible robatori a un domicili daquest carrer. Una patrulla es va desplaar fins el lloc dels fets i van descobrir que la por-ta dentrada havia estat forada amb una clau de bec de lloro.

Es desconeix la naturalesa dels articles sostrets ats que que-da pendent la presentaci de la corresponent denncia pels propietaris del domicili. Ms tard, a les dues de la tarda, es va rebre a base un altre avs de robatori a lavinguda de lAvenc, lloc fins on es van desplaar els agents. All van descobrir que dues persones, J.M.M.D. i M.E, encara es trobaven dins del domicili, a la qual hi havien accedit forant una finestra. Els presumptes autors dels fets van ser detinguts i posats a disposi-ci judicial. No es descarta que puguin tenir relaci amb lante-rior cas.

La Policia Local de Roda det tres persones per tres robatoris a llars

SEGURETAT CIUTADANA

Els agents van exampar-los dins dun domicili

RedacciPosar damunt de la taula totes les debilitats i amenaces que amenacen el futur econmic de lAlt Camp. Aquest s lob-jectiu que perseguir la jornada empresarial que el prxim 31 de maig se celebrar a la seu del

Consell Comarcal a partir de les sis de la tarda, una trobada que reunir al teixit empresari-al del territori, un collectiu que posar damunt de la taula les oportunitats, debilitats i ame-naces daquesta regi. Aquest s, precisament, lobjectiu de les

Jornades Comarcals que CEPTA i la URV estan duent a terme en diferents comarques de Tarra-gona, ja que les trobades empre-sarials comarcals estan essent un bon punt de recollida dim-pressions i dades provinents dels empresaris i emprenedors locals, que sn els qui millor coneixen el territori. En el cas de lAlt Camp, la trobada que es dur a terme en els prxims dies servir per detallar quines mesures reclama el teixit em-presarial local per tal de millorar les posicions de competitivitat daquesta comarca, segons la Conferncia Empresarial de la Provncia de Tarragona.

Les Jornades Comarcals de CEPTA se celebren el 31 de maig a Valls

EMPRESA

Sanalitzaran les debilitats i les amenaces

12 diarims 25/05/2016 CAMP DE TARRAGONA

Colocacin incluida

Oferta anti-crisis

Suelo de gres

Cocina

BaoPlato de ducha 100 x 70 cm,lavabo, inodoro Victoria blancomarca Roca, grifera,22 m2 azulejos (aprox.), 3 m2 aprox. de gres, rectificacinde fontaneroa para ducha ycolocacin de azulejosy suelo de gres.

ha 100 x 70 cm,oro Victoria blanco

2.350

Descubre nuestrasofertas en parquet

Instaladores elctricosautorizados

TAMBIN TENEMOS PUERTAS DE PISO Y TECHOS DESMONTABLES

Calle 6, n 35 - BONAVISTATel. 977 549 108

605 915 918-605 915 917www.ceramicasgavilan.com

e gres 3 mdecoy s

Ca

2.600

Se hacen boletines elctricos

70 m2 aprox.Suelo y zcalo colocado.

Muebles cocina 3ml altos y bajos. - Granito nacional con su zcalo.28 m2 de azulejos, aproximadamente. - Aproximadamente, 7 m2 gres.Horno + vitro Teka. - Fregadera inox 2 c. Universo - Monomando fregadera.Campana decorativa 60 cm Teka. - Colocaci de azulejos y suelo de gres. - Rectificar agua y desages cocina. - Hacer instalacin elctrica. - Material.

s. -

mente. -

5.300

Renueva tu casa

Divendres, a partir de dos quarts de nou del vespre, a la Sala Cal Maiam de Torredembarra hi haur un concert de ritmes africans amb el grup Afr Ancestors Group, integrat per Luis Cojal, double bass i veu, Baba Maiga, carbassa i Adama Kone. El preu de lentrada s de 3 euros. Les entrades es poden adquirir, de dilluns a diven-dres, a les oficines de Cultura, o b a taquilla el mateix divendres.

Per commemorar el 40 aniversari de lEscola de Dansa Montser-rat Sotero, lentitat local Sempre en Dansa i la mateixa Escola han organitzat diversos actes a lHospitalet de lInfant el dissabte 28 de maig. Entre aquests, un acte central al Teatre-Auditori, previst a les set del vespre, que servir per retre homenatge a la vena del poble i fundadora de lEscola i de lassociaci, Montserrat Sotero.

Concert de ritmes africans a Cal Maiam

Aniversari de lEscola de Dansa Montserrat Sotero

El Ball de Gitanes de la Selva organitza un correbars el prxim di-vendres, 3 de juny. Linici del correbars ser a la plaa Major a les nou del vespre i recorrer la Casa Chami, la Defensa Agrria i el pub Tramuntana, acabar a lHort dIglsies, on tamb hi ha barraca de la Casa Chami i de Can Vicen, que collaboren com establiments del Correbars. Desprs a lHort dIglsies hi actuar Roba Estesa.

El dilluns 30 de maig siniciaran les inscripcions pel casal destiu del Club Xics de Salou. Aquelles famlies interessades a apuntar als ms petits al casal podran realitzar la reserva de plaa fins al dia 10 de juny a lEspai dInfncia Estaci del Carrilet, de deu a una i de quatre a vuit. El casal es realitzar un any ms a lEscola Europa i en altres espais municipals de la ciutat.

Correbars i actuaci de Roba Estesa, el 3 de juny

Sobre el perode dinscripci al casal dEstiu Xics

LA SELVA DEL CAMP

TORREDEMBARRA

VANDELLS I LHOSPITALET DE LINFANT

EL PERELL

La Gurdia Civil va decomissar el passat dissabte a la matinada 23 far-dells dhaixix, amb un pes de 716 quilos, que acaben de ser descarregats des duna llanxa pneumtica a la platja del Pont de lliga, al terme mu-nicipal del Perell. Lequip del Servei Integral de Vigilncia Exterior havia detectat una embarcaci navegant pel litoral a poca velocitat, fent para-des i girs dissuasius. Els agents van establir un operatiu per interceptar-la a la platja del Pont de lliga i van localitzar un grup de persones que es trobaven descarregant els fardells. Quan van adonar-se de la presncia de la Gurdia Civil, un grup de traficants va fugir amb la llanxa a mar obert i la resta ho va fer nedant. La investigaci segueix oberta.

La Gurdia Civil decomissa 23 fardells dhaixix

SALOU

TRIBUNALSgurdia civil

La Sala Gran del Casal Municipal de Torredembarra, acull dissabte, a dos quarts de set, lespectacle infantil El rei de casa de la compa-nyia Farr Brothers i Cia. El preu de lentrada s de 4 euros. Per a famlies nombroses saplicar un 25% de descompte. Les entrades, de dilluns a divendres a les oficines de la Regidoria de Cultura, al carrer de la Capella, 6, i el mateix dissabte, a la taquilla.

Espectacle El rei de la casa, dissabte

El proper divendres 27 de maig, a les vuit del vespre, tindr lloc al Museu Deu del Vendrell la presentaci del llibre de Llus Juste de Nin Andreu Nin. Seguint les teves passes. Lacte de presentaci ani-r a crrec dErnest Benito, membre de la Fundaci Andreu Nin i del mateix autor. Tancar la presentaci del llibre Mart Carnicer, alcalde del Vendrell.

Presenten Andreu Nin. Seguint les teves passes

EL VENDRELL

TORREDEMBARRA

EL VENDRELLcedida

Ivan Rfols, Alba Cubel, Francesc Nieto, gueda Vilar, exmembre de la Junta de LEmbarcada dels in-fantils i psicloga, Mnica Padilla,Meritxell Bosch, Josep Manel Do-mnguez, sn els noms dels Ad-ministradors de Santa Anna del Vendrell, els encarregats dorga-nitzar la Festa Major del 2016. Els Administradors van ser presentats ahir. Una part dels administradors han estat escollits a travs de les comissions de les festes dels barris i daltres han estat triats.

Presenten els Administradors de la Festa de Santa Anna

Els Administradors de la festa. Alguns han estat escollits a les comissions de barri i, daltres, triats.

La fiscalia sollicita 7 anys de pres per a un ve de la Snia acusat dun robatori amb violncia en un domicili daquesta poblaci del Montsi. Els fets es remunten a la matinada del 31 dagost del 2015 quan lencausat, juntament amb un jove de 17 anys, va assaltar un home en el moment que entrava al garatge del seu domicili. Amb la intenci de robar-li, els lladres van colpejar lhome i li van fer diversos talls amb una navalla a la cara i als braos. La mare de la vctima, que en sentir sorolls va baixar de la seva habitaci cap a laparcament, tamb va patir contusions. Un ve va donar lavs a la policia. Els Mossos dEsquadra van intentar negociar amb els dos individus perqu sentreguessin, per desprs de no obtenir resul-tat, agents de lrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) van accedir a lhabitatge i els van detenir a linterior dun lavabo de la segona planta, on shavien amagat. Els lladres no es van poder en-dur cap bot. Ats que un dels dos assaltants era menor dedat en el moment dels fets, lAudincia noms dirigeix el procediment con-tra el ve de la Snia, que es mant en situaci de pres provisional.

Fiscalia demana 7 anys de pres per un assaltant

1325/05/2016 diarimsCATALUNYA-ESPANYA-MN

EfeEl president del Govern en funci-ons i lder del PP, Mariano Rajoy, va advertir ahir que la radica-litat s real a Espanya i est installada en una part de la classe poltica i per aix va apos-tar per recolzar al seu partit, que representa la moderaci.Rajoy va intervenir ahir a Ma-

drid en lacte de presentaci dels caps de llista del PP per a les elec-cions generals, on va insistir que el pitjor que li pot succeir a Espa-nya ara s tornar al que es va fer en els anys anteriors a larribada del Govern del PP que va generar una crisi de considerables pro-porcions.Per seria pitjor, va advertir en

allusi a la coalici Podem-IU, apostar per ideologies, plante-jaments i poltiques que han es-tat derrotades per la pura realitat

fa ja molts anys.Davant daquests perills, Rajoy

va insistir en la moderaci que representa el PP, com representa tamb, va dir, la poltica en po-sitiu i les poltiques eficaces en benefici dels ciutadans. Actu-em des de la sensatesa, generant confiana, certitud, seguretat, estabilitat i tranquillitat, que s, en la seva opini, la qual cosa demanden els espanyols de cara al futur, va explicar. I perqu tot aix es ratifiqui en les urnes el proper 26 de juny va tornar a de-manar una mplia participaci en els comicis.Va admetre Rajoy que s ms

que possible que molts espa-nyols estiguin molests pel fet que es tornin a celebrar elecci-ons i se sentin decebuts per-qu desprs dels comicis de de-sembre no es va arribar a formar

govern. Per ha insistit a respon-sabilitzar a uns altres que no hi hagus hagut acord.Ens hi juguem molt, va aler-

tar Rajoy abans de posar mfasi en la necessitat de mantenir les

mateixes poltiques que el seu partit ha portat en els ltims quatre anys per consolidar la re-cuperaci econmica i la creaci docupaci.

En positiuEl lder del PP va assegurar que en aquesta campanya el seu par-tit apostar per una Espanya en positiu i ressaltar el que funciona b per tamb el que

cal canviar; defensar la unitat i la sobirania nacional i la igualtat dels espanyols i subratllar que el seu gran objectiu segueix sent la creaci docupaci.El president del Govern en

funcions va recordar que el partit amb prou feines ha fet canvis en les seves llistes i entre els qui les encapalen, perqu ja al desem-bre pensaven que sn els mi-llors i ho segueixen creient ara.

POLTICA

Rajoy avisa que la radicalitat s real i aposta per la moderaciSegons el popular, el pitjor per a Espanya s tornar als anys anteriors a larribada del PP

EFE

Rajoy, als jardins de Cecilio Rodrguez, a Madrid, on es van presentar els caps de llista.

Actuem des de la sensatesa, generant confiana, certitud i seguretat, diu Rajoy

Grcia comena loperaci de desallotjament dIdomeni

El govern grec va comenar ahir amb el desallotjament del campament improvisat de Idomeni, smbol del fracs de la poltica migratria dEuro-pa, que desprs del tancament de les fronteres va arribar a albergar a ms de 12.000 re-fugiats. A les sis del mat van comenar a sortir els primers autocars, en una operaci pro-gressiva que el Govern preveu durar uns deu dies. Fins al migdia havien sortit 25 auto-busos del campament, amb al voltant d1.200 refugiats dels prop de 8.500 que hi havia la passada nit, va informar a Efe un portaveu governamental. Segons va indicar un portaveu de la Policia, loperaci con-tinuar avui mentre hi hagi persones llestes per pujar-se a lautobs. No hi ha un ob-jectiu fix de trasllats per a cada dia, la meta s portar-se a un mxim possible tots els dies, va afegir. El nostre objectiu s el de traslladar a tots els que aconsegueixin empaque-tar les seves pertinences, va explicar, per la seva banda, el portaveu del Govern per a as-sumptes de refugiats, Yorgos Kyritsis. Efe

Un de cada cinc espanyols continua en risc de pobresa

ECONOMIA

Un de cada cinc espanyols, el 22,1 % de la poblaci, es troba en risc de pobresa, s a dir que viu amb menys de 8.011 euros anuals, al mateix temps que els ingressos de les llars han caigut un 0,2 % fins als 26.092 euros a lany.No obstant aix, lingrs mit-

j per persona ha crescut el 0,3 % fins a 10.419 euros, la qual cosa sexplica per la reducci de la grandria mitjana de la llar. Aquests sn les ltimes da-

des dels quals disposa lInstitut Nacional dEstadstica (INE), que formen part de lEnquesta de Condicions de Vida (ECV) elaborada amb dades de 2014 i difosa avui, i que quant al risc de pobresa es mant en similar percentatge. Adverteix lINE que la taxa

de risc de pobresa dels menors de 16 anys s del 28,8 %, s a dir que afecta a gaireb un de cada tres, mentre que la dels majors de 65 anys s del 12,3 %.Efe

Grcia es ref lendem dels aldarulls pel desallotjament

PATRIMONI

El barri de la Vila de Grcia de Barcelona va recuperant pro-gressivament la normalitat desprs dels aldarulls daquest dilluns a la nit per el desallotja-ment del centre social conegut com a Banc Expropiat, a la tra-vessera de Grcia de Barcelona. Els vens no obliden els mo-

ments de tensi viscuts anit ni tampoc les destrosses a mo-biliari urb, a les motocicletes i cotxes estacionats al carrer i als establiments on van habi-

tualment, com un supermercat que va patir danys a lexterior i a linterior, els bancs i cai-xes. La veritat s que no ho entenem, assenyalava Laura Ruiz, vena del barri. Aquesta creixent indignaci duna part dels graciencs ja es comena a notar tmidament. Un ve ja ha volgut expressar la seva opini enganxant un senzill cartell fet amb un full i escrit a m on es pot llegir; Ocupes fora del barri. ACN

EfeEl lder de Ciutadans, Albert Rivera, va assegurar ahir a Ca-racas que els veneolans viuen una triple crisi, que inclou una humanitria sense pre-cedents. El poltic espanyol va fer aquestes declaracions en la seva intervenci en una sessi especial de la Comissi de Pol-

tica Interior de lAssemblea Na-cional Veneolana (AN, Parla-ment), controlada per loposici.Vosts estan patint una tri-

ple crisi, una crisi humanitria sense precedents en un pas ric en recursos humans, i pobre en llibertat, va dir Rivera. Segons el parer de Rivera, el primer que cal abordar s la crisi hu-

manitria, i va assegurar que encara que alguns neguen que al pas del Carib sestigui produint lesmentada crisi, so-lament cal passejar pels carrers de Caracas, solament cal veure els carrers, solament cal veure la situaci per saber que aqu hi ha persones passant gana, va argumentar.

La segona crisi a la qual es va referir va ser la de seguretat i va recalcar que no hi ha un pas lliure si no s un pas segur. Parlar de ms de 3.000 homici-dis i convertir a Caracas lamen-tablement a la capital amb ms delictes i delinqncia, prcti-cament del mn en aquest mo-ment, no s propi dun pas ric com Veneuela, va dir. El tercer element daquesta triple crisi a la qual es va referir el lder de Ciutadans s el que considera la crisi ms coneguda a Vene-uela, que s la de va dir, els drets humans i drets poltics en aquest pas, si no hi ha drets hu-mans no hi ha democrcia.

Albert Rivera diu que Veneuela viu una crisi humanitria

POLTICA

El lder de Ciutadans tamb avisa duna crisi de seguretat

14 diarims 25/05/2016 ESPORTS

Mnica PrezNing no sho ha volgut perdre. Cinc dies abans que el Racing visiti lEsta-di, les 4.500 locali-tats del feu reusenc estan venudes. Les

taquilles completaven ahir un ple histric davant el qual el CF Reus es jugar lascens a la Segona Di-visi A que ja va deixar encarrilat al pas pel Sardinero, amb el 0-3 que segellaven Vtor Silva, Dinis Almeida i David Haro. La ciutat sha bolcat, ara s, amb el seu equip de futbol, i el veu compe-tint a la categoria de plata. No-ms 90 minuts separen els ho-mes de Natxo Gonzlez dassolir el darrer dels objectius marcats als inicis duna temporada de daltabaixos i plena democions. Lafici, que va comenar a sol-licitar les primeres entrades des de la setmana passada, ha acabat de fer el pas arran del resultat po-sitiu a Santander. Ells ja han po-sat el millor escenari possible per a la fita. Lequip va assolir fa 40 setmanes la responsabilitat i la il-lusi de convertir-la en realitat. La xifra despectadors supera

els 4.300 que van ocupar un lloc a les graderies de lEstadi en el que, fins ara, es recordava com un dels encontres de major aflu-ncia: el de setzens de Copa del Rei contra lAtltico de Madrid. Llavors, lempenta dels seguidors va portar lAvellana Mecnica a embutxacar-se un 1-2 Fran Car-bia anotava la diana dels locals al minut 30 i en associaci amb Fernando Rodrguez que fins i tot permetia els ms agosarats somiar amb alguna cosa al Vi-cente Caldern. A la competici del KO, lequip de la capital del Baix Camp va deixar una imat-ge magnfica que ha contribut tamb a fer crixer el vincle amb la ciutat al llarg daquesta cam-

panya de reptes memorables i grans gestes. Seran 200 ms, ara, els espectadors que assisteixin a la cita on el CF Reus decidir si el seu futur ms immediat passa per la segona mxima catego-ria del futbol estatal i est ben a prop descriure una altra pgina a la seva histria. Al club, per, regna la calma i la cautela, i nin-g no dna la feina per enllesti-da. El Racing, que no renuncia a una herocitat que tombi al seu favor lavantatge dels reusencs, viatjar disposat a qualsevol cosa i convenut de les opcions que encara t.

El degoteig a les taquillesSigui com sigui el desenlla per al curs 2015-16 del CF Reus, el que s segur s que 4.500 seguidors el veuran acomiadar-se. Desprs que al llarg del dilluns les taqui-lles registressin les primeres cues de seguidors que volien fer-se amb el seu particular bitllet a la Segona Divisi A la venda pre-ferent per a abonats ja nhavia dispensat ms dunes quantes a finals de la setmana passada, i aquesta sobria ara al pblic en general, lanunci del club que les localitats estaven a prop dexhaurir-se va desencadenar lallau final per omplir lEstadi. A darrera hora de la tarda, noms quedaven seients disponibles a Tribuna Baixa, menys dun cen-tenar. Cap a les nou de la nit, i al tancament de les oficines, el feu de la capital del Baix Camp penjava el cartell dentrades exhaurides. Ja ho apuntava len-trenador Natxo Gonzlez, quan ms de 4.000 seguidors feien costat a lequip i el veien assolir la classificaci matemtica per a la disputa del play-off en qu ara es troba immers: Espero que els qui han vingut de nou a lEstadi hagi gaudit i que hi tornin. I no hi han volgut faltar.

FUTBOL

4.500 seguidors que confien en el CF ReusLEstadi exhaureix les entrades cinc dies abans de rebre el Racing i far per primer cop el ple en leliminatria dascens a Segona A

Una imatge de la invasi de camp desprs que els reusencs aconseguissin la classificaci matemtica per disputar el segon play-off.

XAVI GUIX/CF REUS

Des que vam sortir al mat, a lambient dels autobusos es notava que lafici tenia ganes danar all i animar. Sab-em que lequip ho donaria tot i ho faria b, apunta Oriol lvarez, al capdavant dels Redblacks, sobre loperatiu que va traslladar diumenge ms de 200 afici-onats roig-i-negres fins al Sardinero. A larribada a Santander, que es produa poques hores abans del xiulet inicial i al desenlla dun trajecte que arrencava des de Reus a les sis de la matinada, no vam parar danimar des que els jugadors van sortir a lescalfament fins mitja hora desprs del partit, que encara estvem

dins de lestadi esperant per les qesti-ons de seguretat. Va ser una bogeria, ning no sesperava el que va passar per el futbol t aquestes coses i el CF Reus prcticament va passar per sobre del Racing, explica lvarez, segur que els qui vam anar a Santander ho recor-darem tota la vida. I s que la veu dels 200 seguidors reusencs va deixar-se nota i molt entre els 17.800 espectadors que omplien el feu racinguista i donaven lloc a la millor entrada de la temporada. Sobre el duel que acabar de decidir

leliminatria nica dascens a Segona Divisi A, aquest diumenge i a les instal-

lacions de la capital del Baix Camp, els Redblacks salineen amb el discurs cau-tels que ha promogut el CF Reus des que lequip qualls la magnfica golejada contra el Racing: sabem que vam gua-nyar 0-3 per, desprs del que va passar a Girona lany passat el Saragossa, rival del play-off, va remuntar i eliminar els gironins desprs de caure 0-3 a la Roma-reda, no ens en podem refiar. Lafici demana a lequip a qu ha emps fins aquest punt del play-off amb tot a favor que surti com si leliminatria estigu-s 0-0, a mossegar, i lEstadi no