40 històries d’èxit...com ara danone, audi, vileda, henkel, banc sabadell, estrella damm o...

40 històries d’èxitd’empreses catalanesAriadna Boada Pueyo

El text pot ser reproduït totalment o parcialment prèvia autorització del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM). Pel que fa al disseny gràfic i artístic, es reserven tots els drets.

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Treball i IndústriaCentre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)Passeig de Gràcia, 129. 08008 BarcelonaTel. 93 476 72 00 www.cidem.com

Autora dels articles: Ariadna Boada PueyoDisseny i realització: CIDEMImpressió: Anmar

Primera edició: octubre 2006Edició: 2000 exemplarsDipòsit Legal: B-84.805-2006

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Boada Pueyo, Ariadna

40 històries d'èxit d'empreses catalanesA la part superior de la portada: CIDEMI. Catalunya. Departament de Treball i Indústria II. Centre d'Innovació iDesenvolupament Empresarial (Catalunya) III. Títol IV. Títol: Quarantahistòries d'èxit d'empreses catalanes1. Empreses - Catalunya - Història338.45(467.1)(091)

40 HISTÒRIES D'ÈXIT D'EMPRESES CATALANES

Ens complau presentar-vos en aquest llibre un recull de quaranta expe-riències empresarials extretes dels articles que la periodista AriadnaBoada ha publicat a la secció "En Línia" del diari La Vanguardia durant eldarrer any i mig.

Els casos que hi apareixen són d'empreses petites i mitjanes que tenenseu a Catalunya i que aposten per la innovació com a manera de diferen-ciar-se i de progressar. Moltes d'aquestes empreses parteixen d'idees denegoci innovadores, algunes han creat tecnologies pròpies o han estatpioneres en la seva utilització, altres sorgeixen de la col·laboració de pro-fessionals de diferents sectors o bé amb grups de recerca universitaris.També hi trobem casos d'empreses que s'han "reinventat" a partir d'unasituació de crisi, reorientant la seva activitat, i altres que han creat uni-tats de negoci noves per adaptar-se a la transformació del mercat. Lesexperiències que presentem són molt variades però totes tenen en comúque són històries de progrés.

El CIDEM, Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial, entre lesseves activitats adreçades a millorar la competitivitat del teixit empresa-rial català, ofereix suport a la creació i a la implantació de noves empre-ses, com també a la consolidació i expansió d'aquelles que ja existeixen.És per això que hem considerat interessant recollir en aquest llibre expe-riències que exemplifiquen l'èxit i el progrés empresarial i que encorat-gen altres empreses i emprenedors a apostar per la innovació.

Servei d'Estudis i PublicacionsCIDEM

Albiñana Films

Antares

Arquitect

BD

Body Esthetic

Buff

Celex

Cerabella

Chic&Basic

Chocolates Torras

Círculo de Punto

Clarity

Cumsa

Delinostrum.com

Delmàs

Formación Inicial

Frudiva

Funnelpack

Futurlink

Gas Gas

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

pàg. 6

pàg. 8

pàg. 10

pàg. 12

pàg. 14

pàg. 16

pàg. 18

pàg. 20

pàg. 22

pàg. 24

pàg. 26

pàg. 28

pàg. 30

pàg. 32

pàg. 34

pàg. 36

pàg. 38

pàg. 40

pàg. 42

pàg. 44

Índex

Gutmar

Homs

Impactmedia

Juanola

Lasentiu

Logisfashion

Marset

MD

Mediclinics

Musicam

Pabitex

Polyphonic

Santa & Cole

Service Vision

Southwing

Ultramàgic

Visiometrics

Vivace Logística

Voztelecom

Xavier Claramunt

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

pàg. 46

pàg. 48

pàg. 50

pàg. 52

pàg. 54

pàg. 56

pàg. 58

pàg. 60

pàg. 62

pàg. 64

pàg. 66

pàg. 68

pàg. 70

pàg. 72

pàg. 74

pàg. 76

pàg. 78

pàg. 80

pàg. 82

pàg. 84

publicat el 12/01/2006

6

Albiñana Films vol rodar a Àsia

La productora de publicitat tindrà una delegació a Moscou

Francisco Torras, director general de l’empresa

1

La productora d'espots publicitaris,Albiñana Films, amb seu aBarcelona, té previst obrir aquestany una oficina a Moscou, la qualcosa passaria per arribar a un acordamb un soci local. Segons ha expli-cat el director general de la compan-yia, Francisco Torras, "aquesta fór-mula seria la millor manera d'entrarals mercats rus, xinès i indi, on hi hamoltes oportunitats de negoci".

Amb la instal·lació al país rus,Albiñana culminaria el procés d'in-ternacionalització que es va iniciarara fa quatre anys, quan Torras esva incorporar a la companyia.

"Albiñana Films ha passat de seruna productora familiar a ser unacompanyia internacional", explicael director general. "Rodem allà onens ho demana el client", afegeix.

MAN

É E

SPI

NO

SA

ductes molt bons". La companyiaha rebut nombrosos premis per laseva feina a festivals internacionalscom ara el Festival de Cannes, aFrança, o el de Nova York.

Per tancar el cercle de la producciód'anuncis publicitaris, AlbiñanaFilms ha anat adquirint participa-cions d'altres societats, entre lesquals n'hi ha de publicitat exterior,càtering, postproducció o màrque-ting directe. La maduresa del sectorqueda reflectida a les dades que hapublicat la revista "Anuncios" al seunúmero de gener de 2006: la inver-sió publicitària a mitjans convencio-nals d'Espanya fou el 2004 de6.152 milions d'euros, dels qualsun 42,5% correspon a inversió entelevisió. Albiñana Films ha tancatel 2005 amb unes vendes de 22milions d'euros, la qual cosa repre-senta un creixement del 15% res-pecte de l'any anterior.

Albiñana Films ha passaten pocs anys de ser unaproductora familiar a seruna companyia internacional

40 històries d’èxit d’empreses catalanes

7

L'últim exercici, les vendes a l'exte-rior han representat el 40% de lafacturació. L'empresa té delegació aMadrid i Lisboa, i ha signat diversesjoint ventures amb les productoresMilagro Films, als Estats Units,Flener Films, a Argentina iMaximum Films, a Sud-àfrica.

La companyia, fundada fa 26 anyspel realitzador Ricado Albiñana iactual propietari, té en plantillavint-i-cinc persones, una xifra quepot augmentar fins a 200 cada copque hi ha un rodatge. L'any passat,Albiñana Films va realitzar 198anuncis. Entre els seus clients s'hicompten les agències de publicitatmés importants del món i han rea-litzat anuncis per a companyiescom ara Danone, Audi, Vileda,Henkel, Banc Sabadell, EstrellaDamm o Repsol YPF, entre altres.

El fet d'operar a tot el món i alsprincipals països productors, hapermès a la productora tenir encartera un bon nombre de realitza-dors. "Digues-me quin realitzadorvols i te'l busco", diu FranciscoTorras. Per això, a més dels realit-zadors fixos, Albiñana ofereix tre-ballar a Espanya amb altres realit-zadors de prestigi internacionalcom ara Thomas Masin, DanteAriola, Neil Harris o ChristianLyngbye. Des d'Albiñana Filmsasseguren que a Espanya hi ha unalt nivell de formació de tècnicsaudiovisuals i, per tant, "es fan pro-


Antares es llança a la conquesta del mercat francès

La consultora en polítiques sanitàries i socials obre una oficina a París

Socis de la consultora Antares

8

2

La consultora especialitzada ensalut i polítiques socials, AntaresConsulting, ha signat recentmentuna joint venture amb la firmafrancesa Bionest Partners que lipermetrà obrir una oficina al centrede París, la qual estarà operativa elmes de febrer vinent, segons hainformat la companyia. El presidentd'Antares Consulting, EduardPortella, assegura que l'objectiu

d'aquesta operació és "aconseguirque el mercat francès representi el50% de les vendes de la consultoraen cinc anys". A més, la firma bar-celonina està tantejant fer elmateix a Itàlia i Luxemburg. "TantFrança com Itàlia són dos països enquè el mercat sanitari és moltpotent i, per tant, hi ha molta opor-tunitat de negoci", afegeix.

Avui compten amb una cartera dedos cents clients a nou països."Creixem a un ritme d'un client nouper setmana", apunta Portella. AEspanya treballen amb administra-cions públiques, hospitals, bioin-dústries, iniciatives empresarials alsector social o companyies d'asse-gurances de salut i patronals. Entreels seus projectes destaca la plani-ficació de vuit nous hospitals a laComunitat de Madrid, el disseny delsistema de pagament capitatiu dela xarxa assistencial de laComunitat Valenciana o el consensdel model de la història clínica com-partida.

Antares Consulting tancarà aquestexercici amb unes vendes properesals cinc milions d'euros i el pla decreixement preveu arribar als deumilions en tan sols tres anys. Lafirma, fundada el 1999 i propietatde set socis (70%) i del grup Gesfor(30%), dóna feina a cinquanta con-sultors. Té oficines a Madrid,Barcelona i Lisboa.

La consultora ha apostatmolt fort per l’especialitzacióper generar coneixement


9

Antares, que té només cinc anys devida, ha mostrat des dels seus ini-cis una clara vocació internacional.La seva activitat exterior represen-tarà aquest 2005 el 30% de lesseves vendes, les quals procedei-xen bàsicament de Bèlgica i Suïssa.Eduard Portella insisteix a recordarque "no és gaire habitual que unaempresa espanyola vengui serveisa països del centre i del nordd'Europa". D'entre els projectesque tenen entre mans, destaca laplanificació de la reforma de lasanitat suïssa pel que fa a la salutmental, l'estratègia de la recercabiomèdica als hospitals de laUniversitat Catòlica de Lovaina(Bèlgica) o l'assessorament alMinisteri de Sanitat portuguès.

A més de tenir una clara projeccióexterior -abocada a Europa occi-dental per "proximitat física i cultu-ral"-, la consultora ha apostat moltfort per l'especialització per generarconeixement. "Sabem sobre salut ipolítiques socials el mateix que elsnostres clients, o més", assegura eldirector de la firma i també soci,Lluís Triquell. Aquest coneixementde l'àmbit sanitari i les polítiquessocials els permet oferir serveis percrear noves unitats de negoci aempreses de la indústria farmacèu-tica, assessorar els directius d'unhospital sobre com muntar un qui-ròfan o controlar la despesa d'unamútua.


Artquitect arrasa gràcies al disseny

La firma de Cardedeu espera exportar el 20% durant el 2006

Interior de la botiga Arquitect

10

3

La col·lecció de sanitaris signats peljove dissenyador espanyol JaimeHayon i produïts per la firma catala-na editora de productes per al banyArtquitect, amb seu a Cardedeu(Vallès Oriental), està enregistrantuna "acollida salvatge" arreu delmón, tal com han explicat els seusgerents i fundadors, Paqui Ricós iRamon Comelles. Una resposta queels ha sorprès molt i que significa

un gran pas per a aquesta firmafamiliar catalana que fins fa poc esdedicava només a distribuir produc-tes per al bany firmats per marquesi dissenyadors europeus, com araPhilippe Starck, Arne Jacobsen oShiro Kuramata. "Hem decidit editarnosaltres mateixos els productesque no trobàvem als catàlegs perpoder oferir més qualitat a preusdemocràtics", apunta Paqui Ricós.

garà la firma familiar catalana aincrementar la seva plantilla.Ramon Comelles ha explicat que"augmentarem el nostre personalen deu professionals, que seransegurament agents comercials".Precisament la companyia vol apos-tar per aquesta figura en aquellspaïsos en què està obrint mercat ino pel distribuïdor per "assegurar lavenda del nostre producte", afegeixComelles. El catàleg d'Artquitectinclou aixetam, banys, paviments irevestiments ceràmics com tambétot tipus d'accessoris.

Els seus fundadors, que s'enorgu-lleixen de ser "els pioners en difon-dre la cultura del bany a Espanya",han anunciat que seran els distri-buïdors en exclusiva de la firmajaponesa Inax, la fabricant mundialmés important de ceràmica decora-tiva i sanitària.

“Hem decidit editar nosaltresmateixos els productes queno trobàvem als catàlegs”


11

L'èxit d'aquesta col·lecció, fabrica-da en part a Catalunya i en part aItàlia, ha servit a més per permetrea Artquitect vendre més enllàd'Espanya. Amb tan sols vuit mesosal mercat, els lavabos, taules,miralls i altres elements creats perJaime Hayon s'estan ja venent aFrança, Itàlia, Regne Unit, Bèlgica,Nova Zelanda, Rússia, Estats Units,Mèxic o Japó. Per a l'exercici 2006,Artquitect espera facturar 8,5milions d'euros, dos dels qualscorrespondrien a les vendes d'a-questa col·lecció. "L'exportaciórepresentarà l'any vinent el 20% dela nostra facturació total", apuntaRamon Comelles.

Aquest 2005 ha estat el primer anyque la firma, fundada fa 15 anys,s'ha presentat a les principals firesdel sector, cosa que els ha permèsrebre algunes ofertes per obrir boti-gues Artquitect a ciutats com araMilà o Londres. "Ens agradaria molttenir la capacitat d'obrir botiguespròpies o bé mitjançant el sistemade franquícies", explica RamonComelles. Actualment disposen dedues botigues a Barcelona, unaaltra a La Roca del Vallès i unaquarta a Madrid, inaugurada a prin-cipis del 2005.

La gran demanda d'aquest mobilia-ri de línies "barrocomediterrànies",tal com el defineix el seu autor, ique va estar exposat el juny passatal Design Museum de Londres, obli-


Els dissenys de BD triomfen a Aràbia Saudita

La firma barcelonina inicia un pla d'expansió internacional

Banc, llum i jardinera disseny de BD

12

4

Part del mobiliari del nou centrecomercial Dharan Mall, situat a laregió d'Al Khobar, a Aràbia Saudita,ha sortit de la botiga que la firmabarcelonina BD té al carrerMallorca, a un edifici projectat el1895 per l'arquitecte modernistaLluís Domènech i Montaner. El des-embarcament a aquest país àrab,en què hi ha en marxa un altre pro-jecte de més volum, simbolitza l'i-

nici d'un pla estratègic que aquestafirma, fundada el 1972 per ÓscarTusquets, Mireia Riera, Lluís Clotet,Cristian Cirici i Pep Bonet, ha iniciataquest 2005. L'objectiu és "tenirmés presència internacional i aug-mentar les vendes fora d'Espanya",com ha explicat el gerent de BD,Jordi Arnau.

BD comercialitza actualment mobi-liari per a la llar, mobiliari urbà,mobiliari d'oficina, per a la cons-trucció, il·luminació i biblioteques.A més de l'edició de productes con-temporanis, ja sigui de maneraartesanal o industrial, la firma téels drets per produir i vendre enexclusiva els dissenys de Gaudí iSalvador Dalí. Alguns models hanestat extrets dels quadres o delsesbossos que van fer aquests dosartistes catalans. BD n'ha venutrecentment alguns de Dalí per auna casa de la model NaomiCampbell als Estats Units.

L'empresa, que obté el 70% de laseva facturació a través de la pro-ducció de mobiliari propi, ha creatdissenys que han esdevingut ja unclàssic, com ara la prestatgeriaHypóstila o el moble-carret de tele-visió Versátil, ambdós creats perÓscar Tusquets i Lluís Clotet.

L’empresa obté el 70% de la seva facturació a través de la producció de mobiliari propi


13

El producte emblema d'aquestaexpansió de la firma barcelonina ésla col·lecció de mobiliari per aespais de trànsit dissenyat per l'an-glès Ross Lovegrove i fabricat i dis-tribuït en exclusiva per BD. Es trac-ta de bancs, llums i jardineres fetesamb polietilè rotomoldejat i de for-mes arrodonides que poden reom-plir-se d'aigua o sorra. Aquestmobiliari es pot col·locar tant aespais interiors com a exteriors.Alguns elements d'aquesta col·lec-ció es poden veure avui a llocs comara la discoteca The Academy, aCamberra, les botigues de la cade-na FNAC a França o l'aeroport deGatwick, a Anglaterra.

Dins el marc d'aquest pla estratè-gic, l'actual gerent ha informat quesi el 2004 les exportacions vanrepresentar el 20% de les vendestotals, el 2008 esperen que aques-ta xifra es dupliqui. La firma vaenregistrar l'exercici passat uns sismilions d'euros i en tres anys volenarribar als dotze. Amb una plantillade quaranta persones, la firma vena més de 30 països d'arreu delmón, però els seus clients princi-pals estan a Itàlia, Estats Units,Xina i Japó. BD compta actualmentamb uns 400 distribuïdors i entreles seves últimes comandes desta-quen 10.000 tamborets per a totsels concessionaris de la firma Volvoo el mobiliari complet per moblar labiblioteca de la Universitat de Cork,a Irlanda.


Body Esthetic fa un gran salt endevant

La firma de cosmètica mèdica de Gavà exporta el 80% de la seva facturació

Joan Carles Font, president de Body Esthetic Laboratories, a la planta de Gavà

14

5

El grup Body Esthetic Laboratories,amb seu a Gavà (Baix Llobregat),especialitzat en cosmètica mèdica,ha decidit ampliar la seva activitat icrear una nova unitat de negoci percomercialitzar maquinària especialper a cosmètica. El seu primer pro-ducte, el tmt system (transcutane-ous mesodermic therapy), és unamàquina que permet aplicar el pro-ducte cosmètic d'aquesta empresa

mitjançant un sistema roll-on,sense agulla i sense la ruptura con-següent de la pell. "Amb aquest sis-tema, l'efectivitat del principi actiu al'epidermis augmenta fins al 600%en comparació d'una aplicació pervia tòpica", assegura el president dela companyia, Joan Carles Font.

L'objectiu del grup, que és un delspocs fabricants espanyols de cos-

JAU

ME M

ERCAD

ER

vinent, les previsions són superar elsvuit milions. El grup ha aconseguitexportar fins al 80% de la seva fac-turació i els seus clients estrangersmés importants són Aràbia Saudita,Amèrica del Sud i Estats Units.

Per al mes d'octubre vinent, JoanCarles Font ha anunciat que llança-ran una nova línia de productes pera home, sota el nom de Mesoestetic Man, que se sumarà a les més de40 referències que la companyiaven a professionals i centres demedicina estètica. La firma té almercat les marques Mesoestetic iExiko. El grup, propietat de JoanCarles Font i María José Almansa,que és la gerent del Grupo BodyEsthetic Laboratories, ha adquiritrecentment un terreny de 9.000metres quadrats al Parc de Negocisde Viladecans, amb l'objectiu detraslladar les seves instal·lacionsactuals en un termini d'entre dos icinc anys.

L’innovador sistema d’aplicació de principisactius contra l’envelliment,la cel·lulitis i les estries és el resultat de tres anysde treball d’R+D


15

mètica que té una planta farmacèu-tica pròpia, és vendre uns 500equips del tmt system durant el pri-mer any. I les perspectives apuntenque aquesta xifra podria superar-se, atès que en només dos mesosal mercat, ja han venut 200 unitatsd'aquest sistema a clients deSingapur, Israel, Mèxic i Turquia,entre altres. Amb aquesta operació,la companyia catalana preveuingressar uns 300.000 euros durantel present exercici.

Aquest sistema innovador d'aplica-ció de principis actius que lluitencontra l'envelliment, la cel·lulitis,les estries i la flacciditat, és elresultat de tres anys de treball dellaboratori d'R+D de la companyia,que dóna feina a quatre persones.Aquest departament està treballanttambé en tractaments menysagressius especialitzats en rejove-niment i despigmentació, "dosàmbits en què hi ha molt camí perrecórrer", tal com afirma el presi-dent Joan Carles Font. Per a Font,aquest sistema revolucionari per-metria "evitar males pràctiques,errors, insatisfaccions dels clients ila mala imatge de l'especialitat queen té la societat".

La companyia, creada el 1997,compta actualment amb una planti-lla de quaranta persones. La factura-ció del grup Body EstheticLaboratories va ser de 6,3 milionsd'euros l'any 2004 i per a l'exercici


Buff o com arrasar en el tèxtil

L'empresa igualadina exporta la bufanda tubular a quaranta països

Joan Rojas, gerent d’Original Buff, a la fàbrica d’Igualada

16

6

De fer punys i colls per a robaesportiva a inventar un producte iuna marca coneguts gairebé arreudel món. Així es podria resumir lahistòria de Joan Rojas, un empresa-ri tèxtil d'Igualada (Anoia) a qui lacrisi del sector va obligar a reinven-tar el negoci, i sembla que ho vaencertar de ple.

Tot va començar el 1991, en unviatge en moto pel nord d'Espanya."Portava un tapaboques militar dellana al coll per protegir-me delvent i del fred i se'm va acudirmillorar-lo perquè picava i era bas-tant lleig", recorda. Joan Rojas vacomençar a fer dibuixos i proves al'empresa tèxtil familiar fins que vatrobar la manera de produir untubular fet amb microfibra i sense

JAU

ME M

ERCAD

ER

exercici la facturació va arribar als12 milions. El gerent i fundadorexplica que "esperem mantenir elcreixement anual entre un 10 i un15% els anys vinents". Actualment,el 75% de les vendes corresponena exportacions a més de 40 països,entre els quals destaca Japó, EstatsUnits, Islàndia, Itàlia o Singapur."Als països asiàtics, el nostre pro-ducte s'utilitza més com a comple-ment, mentre que a Europa se lidóna un ús més funcional", diu eldirector general, David Camps.

En aquesta empresa, que ocupacinquanta persones i té unes ins-tal·lacions de 8.000 metres qua-drats, es fabriquen gairebé tresmilions d'unitats l'any. El disseny, laproducció, l'estampació, les cam-panyes publicitàries i l'embalatgees fan a la mateixa seu perquè aixòels permet "controlar la producció ievitar que ens copiïn més del que jaho fan", remarca Camps. Per últim,l'inventor de Buff s'enorgulleixd'explicar que des de fa un any imig ven el seu producte a la Xina,"país en què ara cusen els punys icolls per a la roba esportiva".

De fer punys i colls per aroba esportiva a inventarun producte i una marcaconeguts gairebé arreu del món


17

costures. "Al principi els en donavaals meus fills i amics", explicaRojas. També el va promoure entreels monitors d'esquí i a les boti-gues. L'any 1992 va llançar la pri-mera col·lecció i quatre anys des-prés ja va començar a vendre al'exterior, principalment a França,Suïssa i Alemanya.

El tubular Buff, marca que s'ha con-vertit en un nom genèric a escalamundial -la qual cosa està fent quel'empresa d'Igualada emprenguiaccions legals- es pot portar demés de dotze formes diferents: alvoltant del coll com una bufanda,com una cinta, una màscara o percobrir tot el cap. "A més d'esportis-tes, també l'utilitzen pagesos ambtractors, paletes i gent que treballaal carrer", assegura l'inventor deltubular. Buff és la marca de totauna línia d'accessoris, fins a 400referències, que si bé va començaramb una sola família, va incorpo-rant teixits tècnics nous dels millorsfabricants, com ara Windstopper,Coolmax o Polar. La col·lecció s'am-plia l'estiu amb la família de pro-ductes Summer Buff, que "bloquejael 95% de les radiacions ultraviola-des", comenta Ignasi Rojas, al frontdel departament de disseny de lafirma.

Els darrers sis anys, Original Buffha duplicat les seves vendes. El2000 la companyia va facturar pervalor de 6 milions d'euros i l'últim


La segona vida de Talleres Darba

Els successors impulsen aquesta empresa de maquinària tèxtil de Mataró

Àlex i Josep Maria Gaya, director tècnic i gerent de Celex

18

7

La fàbrica Darbra podria haverestat l'última empresa de produccióde maquinària de gènere de puntde Mataró en tancar les seves por-tes, però la resistència dels dos fillsdel fundador, Josep Maria i ÀlexGaya Altirribia, que no volien veuredesaparèixer l'empresa en quèhavia treballat el seu pare, semblaque ha servit per alguna cosa. Aixòva passar fa dos anys, quan van

decidir que la manera de salvar elnegoci era apostar pel mercatinternacional i per especialitzar-seen la fabricació de màquines per ateixits tècnics. Després d'una inver-sió superior als 90.000 euros, elpas següent va ser canviar el nomde Darbra per Celex, que en grecsignifica girar a gran velocitat.

PED

RO

CATEN

A

A més de les tricotoses, en aqueststallers han nascut les bombes delubricació Olifox, el client principal deles quals és l'antiga Jumberca, i escalcula que n'hi ha més de 20.000repartides arreu del món. "Aquest fetens permet tenir una cartera declients potencials enormes, ja que elnostre nom està imprès a les màqui-nes de la majoria d'empreses fabri-cants de teixits", assegura JosepMaria Gaya. Actualment només hi hatres fabricants al món que facinaquest tipus de bomba de lubricació,i un d'ells és Celex.

La gran aposta per la tecnologia i eldesenvolupament de noves idees iproductes els ha merescut un ajutdel CIDEM de 140.00 euros perdesenvolupar un prototip d'unamàquina única al món que perme-tria fabricar un teixit per recobrircables d'altes prestacions tècni-ques. A mig termini, també elsagradaria entrar al mercat dels tei-xits sense costura, que en el seumoment va donar origen a TallersDarbra. Celex és avui un exemplede com la reorientació del negoci ila inversió en tecnologia pot seruna manera de capejar la crisis queafecta el sector tèxtil a Catalunya.

El negoci es va salvar apostantpel mercat internacional il'especialització


19

Els inicis de Celex no van ser gensfàcils, "durant un any i mig vamestar pensant que tancaríem al capd'un mes", diu Josep Maria queexerceix de director general, peròavui l'empresa és una de lespoques del món que fabrica tricoto-sa circular de petit diàmetre per ausos tècnics, és a dir, màquines perfer teixits tubulars sense costures,com el que s'utilitza per fer mit-jons. Els tres socis de Celex -a partdels germans Gaya també hi hal'advocat Toni Fitó- han anat mésenllà i han vist les possibilitats queofereix el sector tèxtil tècnic, i de lafàbrica de Mataró surten avui fins adeu models de màquines diferentsper teixir malles compressives,embenats, bosses per a taronges,embalatges, mànegues, canona-des, baietes o cintes transportado-res. "Era un sector en què Darbrano havia entrat i a l'estranger hi hamoltes opcions de negoci", apuntaJosep Maria Gaya.

A Celex tenen comandes procedentsde Sud-àfrica, Austràlia, Polònia,França, Mèxic o Veneçuela, i malgratque la facturació de l'any passat nova ser gaire alta, uns 110.000euros, l'objectiu és assolir la xifra de1.200.00 euros en tres anys.Indubtablement, la partida d'expor-tacions és important atesa la sevavocació internacional i si el 2004aquestes han representat el 65%del total de la facturació, aquest anyesperen augmentar-la fins al 85%.


Cerabella, de l'església a la taula

La cereria Cerabella, fundada el 1862, ven els seus productes alsEstats Units, Austràlia i Japó

Toni Anglès, a la fàbrica de Sentmenat

20

8

"Les espelmes creen il·lusió iambient", assegura l'artesà cererToni Anglès i propietari deCerabella, empresa fundada el1862 per Francesca Abella i que vanéixer com a obrador de ciris i can-deles al barri del Raval deBarcelona. Cerabella és actualmentuna de les indústries artesanes mésimportants de Catalunya i el 2004va facturar cinc milions d'euros, un

15% dels quals procedien de lesvendes a l'estranger. A mésd'Espanya, les seves espelmes espoden comprar a la resta d'Europa,Estats Units, Japó, Austràlia i NovaZelanda.

El gran repte per a aquesta cereria,situada en una nau de 6.000metres quadrats a Sentmenat, alVallès Occidental, ha estat adaptar-

JAU

ME

MERCAD

ER

Frankfurt, Madrid i Barcelona. Peraixò no és pas estrany que des demitjan dels 90, creadors de la tallad'André Ricard, Sybilla, AntoniMiró, Òscar Tusquets o Mariscalaportin els seus dissenys d'autor ales espelmes. Paral·lelament a lescol·leccions pròpies, "la demandadel mercat ha orientat el negoci capa les marques blanques, sobretotper a sectors com ara la perfumeriai la moda", tal com explica EugèniaAnglès, que està al capdavant deldepartament de creació i personifi-ca la cinquena generació.

Altres actuacions puntuals deCerabella giren al voltant del mónde la cultura, com la participació al'exposició de Peter Greenaway a laFundació Miró, la il·luminació delTeatre Grec a la darrera edició delFestival, o les intervencions plàsti-ques de Benet Rossell o MumaSoler. De cara al futur, AntoniAnglès, que representa la quartageneració de la família, apunta queun dels projectes d'aquesta indús-tria artesana és ampliar les sevesinstal·lacions i guanyar fins a 3.000metres quadrats més.

El gran repte per a aquestacereria ha estat adaptar-sea la transformació de l’úsde les espelmes


21

se a la transformació de l'ús de lesespelmes. "Abans, els models dura-ven anys, però avui hi ha unademanda constant de novetats",apunta Toni Anglès. A Cerabella hanconvertit aquest producte, que eraun mètode d'il·luminació ancestral,en una creació permanent de for-mes, perfums, colors i usos. Anglèsposa l'exemple dels antics i popu-lars llumins dels vigilants que avuidia s'han transformat en uns espa-guetis de cera per a pastisseria.

La diversitat és una altra de lesseves característiques principals ifabriquen espelmes per a decoraciói regal, per a ús eclesiàstic, aniver-saris, d'autor, perfumades, per aljardí i exterior, i nadalenques. L'anypassat van sortir d'aquesta fàbricamés d'un milió i mig de quilos decera i al seu catàleg hi ha més de2.500 referències de productes.Cerabella fabrica amb cera bols queserveixen de fruiteres, pantalles dellums, espelmes que es col·loquendins llaunes de conserves, espel-mes aquàtiques i aromàtiques,sense oblidar els ciris clàssics i tra-dicionals, que van donar origen enel seu moment a Cerabella.

La firma compta amb una plantillade 55 persones i té tres botiguespròpies a Barcelona. De la mateixamanera que ho faria una marca demoda, Cerabella presenta col·lec-cions dels seus productes dos copsl'any a les fires del sector de París,


Chic&Basic, hotels de baix cost

La firma inaugurarà el mes d'octubre el seu primer centre a Barcelona

Habitació d’un dels hotels de la cadena Chic&Basic

22

9

El fenomen low cost o baix cost haarribat també al sector hotelercatalà. Albert Montesinos i HugoBertrand, amb experiència a lesgrans cadenes hoteleres espanyo-les, van fundar fa dos anys la firmaChic&Basic per tal de "professiona-litzar la línia baixa de l'hostaleria,un segment amb gran demanda iamb poca oferta a Espanya", talcom assegura Albert Montesinos,

soci director de la firma, amb HugoBertrand.

Durant aquest temps, que hanaprofitat per llogar apartamentsturístics a Barcelona i poder obteniraixí els seus primers beneficis eco-nòmics, han adquirit un hotel aMadrid i han preparat l'estratègiaper consolidar-se com a una "alter-nativa econòmica i cosmopolita a

KIM

MAN

RESA

arriscades". La previsió de factura-ció per a l'exercici 2006 d'aquestajove cadena -propietat del grupinversor català Ueacsa, AlbertMontesinos i Hugo Bertrand- ésd'uns tres milions d'euros.

A més d'a les ciutats de Barcelona iMadrid, aquests dos empresaristenen ara els ulls posats a trescapitals europees per obrir-hi esta-bliments, mitjançant la comprad'hostals o pensions que s'ajustinals seus criteris d'ubicació i dimen-sió. "No volem competir en la com-pra de locals amb les grans cade-nes, perquè nosaltres no busquemedificis grans", afegeix AlbertMontesinos. Londres, Amsterdam iParís són algunes de les ciutats quepodrien comptar ben aviat ambestabliments Chic&Basic. "La gestiód'un centre en un altre país no enspreocupa, es tracta de trobar ciu-tats que estiguin a menys de dueshores d'avió de Barcelona".

Després d'obrir a Madrid,l'empresa projecta duesobertures a Barcelona i jaapunta cap a Europa


23

l'oferta hotelera actual", apuntaHugo Bertrand. Després de l'estiu,a finals del mes d'octubre, obriranel seu primer hotel de tres estrellesa Barcelona. Es tracta delChic&Basic Born, situat al carrerPrincesa, amb 31 habitacions icapacitat per a cent persones. Elsegon establiment a la capital cata-lana, que té previst obrir les sevesportes el gener de 2007, estaràsituat al carrer Arc del Teatre, a lazona sud del barri del Raval.

Els nous establiments, situats sem-pre en zones cèntriques, oferirantarifes "més cares que les de lestípiques pensions però més baratesque les dels hotels", apunta HugoBertrand. "Es tracta de captar elclient d'hotel que vol pagar unamica menys", afegeix aquest socidirector. Una habitació doble al'hostal que construeixen al Ravalcostarà al voltant de 75 euros.Chic&Basic està organitzada en treslínies de negoci per oferir diferentscategories de producte, amb l'ob-jectiu d'adequar-se a totes les but-xaques: hotels de 3 estrelles, hos-tals i apartaments turístics.

En els deu anys vinents, aquestafirma hotelera vol disposar d'unes3.500 habitacions. Els dos socisasseguren que tenen una grancapacitat de decisió que "ens per-met créixer amb recursos propis ipoder prendre les nostres pròpiesdecisions, malgrat que semblin


Exportar rejoveneix Torras

La firma s'aboca a la fabricació de xocolata sense sucre

Vista de la fàbrica de Chocolates Torras

24

10

L'estratègia d'especialitzar-se perobrir mercats internacionals estàsent tot un èxit per a l'empresa cen-tenària Chocolates Torras. La direc-ció general de la firma, situada aCornellà de Terri (Pla de l'Estany),va optar fa cinc anys per invertir enun nou tipus i una nova cultura de laxocolata sense sucre per vendrefora del territori nacional.

El director general de ChocolatesTorras, Xavier Recoder, asseguraque el seu èxit radica en "fer unaxocolata que sembli que portasucre quan no en porta". I un delsmercats que més ha confiat enaquest tipus de producte i qui mésels en compra és el d'Estats Units iCanadà, als quals hi exporten un40% de les vendes, seguit de laUnió Europea i Amèrica Llatina. Van

Per a la tardor vinent, Torras prepa-ra el llançament al mercat d'unanova línia de productes de xocola-tes funcionals, és a dir, amb algunadditiu que ofereixi beneficis per ala salut. No és la primera ni l'últimaincursió de l'empresa en innovació,ja que per al mercat nord-americàja estan fabricant xocolata baixa enhidrats de carboni o amb comple-ments vitamínics. L'empresacomercialitza actualment sis tipusde productes: rajoles, xocolatines,crema de cacau, bombons de frui-ta, xocolata per fondre i fondue.Produeixen dues mil tones de pro-ductes de xocolata l'any i tenen unacartera de més de 300 clients.

Fundada el 1890 per Dolors Torras,la companyia ocupa unesinstal·lacions de 4.000 metres qua-drats a Cornellà de Terri, té enplantilla a 27 treballadors i és visi-tada anualment per més de 10.000persones que volen conèixer el pro-cés d'elaboració de la xocolata.

Torras prepara el llançament d’una novalínia de xocolatas funcionals, amb additiusbeneficiosos per a la salut


25

entrar al mercat nord-americà fatres anys i els seus clients se situenprincipalment a la costa est. Laxocolata sense sucre de Torrastambé es ven a Austràlia, Japó, elsEmirats Àrabs, Bolívia, Brasil i desde fa poc, a l'Índia.

El bon moment que viuen lesexportacions d'aquest sector aEspanya queda demostrat pelsresultats obtinguts el 2004. Segonsl'Associació Espanyola deFabricants de Xocolata i Derivatsdel Cacau, les exportacions del sec-tor es van incrementar el 2004 enun 38,5% respecte de l'exercicianterior, mentre que el mercatnacional només va créixer un 3,9%.

Chocolates Torras, propietat de lafamília Sans Domènech des del1992, té previst facturar aquestany 4,6 milions d'euros, un 7%més que l'últim exercici, i exportarel 50% de la seva producció. A migtermini l'empresa es planteja fabri-car únicament gammes de produc-tes sense sucre. "El mercat estàdemanant productes amb poquescalories però sense renunciar ni alsabor ni al plaer de la xocolata",apunta Recoder. Per endolcir elcacau, a Torras utilitzen el maltitol,un substitut efectiu del sucre, ambun poder edulcorant molt similar alde la sacarosa i que no afecta elsabor dels productes.


La roba de Chupa-Chups

La firma Círculo de Punto comercialitzarà les peces per Europa i Rússia

Hugo Ogea, director comercial de Círculo de Punto, a la planta de Mataró

26

11

La firma tèxtil Círculo de Punto,radicada a Mataró des del 1985 idedicada al disseny i la distribucióde moda, ja té a punt la novacol·lecció de roba per a joves de lamarca Chupa Chups per a l'estiu2007. "Farem dues col·leccionscada any d'unes seixanta pecescadascuna", ha explicat HugoOgea, soci i director comercial deCírculo de Punto. La primera

col·lecció de roba serà la de l'estiude 2007 i es podrà trobar a les boti-gues a partir del mes de febrer delmateix any.

Segons l'acord entre les duesempreses, que es va tancar fa unparell de setmanes, Círculo dePunto disposa de la llicència de lacompanyia familiar Chupa Chupsper dissenyar i distribuir les peces

PED

RO

CATEN

A

Els màxims responsables de Círculode Punto han aprofitat per anunciarque aquesta mateixa tardor obrirandues botigues de la seva firmaMuchacha a Tòquio (Japó) i aSingapur, després de la joint ventu-re signada amb un soci local."Aquest és el primer pas percomençar a vendre al mercat asià-tic, especialment a països com araCorea, Malàisia i Xina", ha remarcatOgea. Actualment, les exportacionsde la marca Muchacha representenel 60% de la facturació i les peceses venen a 15 països, entre ells:Estats Units, Canadà, Itàlia,Holanda, Grècia i Alemanya. Elgrup Chupa Chups, per la sevabanda, comercialitza les marquesChupa Chups i Smint a més de 150països. A més, fora d'Espanya, téfàbriques i filials comercials aAlemanya, Regne Unit, Portugal,Rússia, Ucraïna i Mèxic. El 2004 laseva facturació va ser de 264milions d'euros.

Aquest any obriran duesbotigues a Tòquio i aSingapur, desprès de lajoint venture signada ambun soci local


27

als països de la Unió Europea i aRússia. "Es tracta d'una línia demoda alegre, fresca, per a un públicfemení d'entre 15 i 20 anys, atrevi-da i en què la marca Chupa Chupshi té molta identitat", asseguraOgea, membre de la segona gene-ració de la firma tèxtil de Mataró.

Cículo de Punto, empresa propietatde les famílies Ogea i Bravo, té pre-vist facturar 15,6 milions d'euros el2006. Actualment destina el 50%de la seva producció a marca blan-ca, és a dir, a peces que ven agrans companyies com ara Inditex,Benetton o Carrefour, i l'altra mei-tat a la seva marca Muchacha, unafirma que l'any passat va enregis-trar unes vendes per valor de 8milions d'euros i de les què se'n vanfabricar unes 800.000 peces.L'empresa familiar va incorporar elnovembre de 2004 Gary Lewis coma gerent amb l'objectiu de "profes-sionalitzar la companyia i potenciarels departaments comercial, de dis-seny i de serveis", ha afegit el propiLewis. La nova col·lecció de robaChupa Chups representa el primerprojecte de la "nova era de Círculode Punto", atès que des de l'empre-sa del Maresme han explicat queestan negociant amb altres firmesde moda internacionals que volenintroduir-se al mercat espanyol i,fins i tot, "repetir l'experiència ambaltres marques no relacionadesamb la moda, com ha passat ambChupa Chups".


Els germans Feferbaum, creadors de Clarity

28

Clarity renova i actualitza marques comercials

Els fundadors de Circuit llancen un negoci de branding

12

Els germans Paula i PauloFeferbaum, alma mater i creadorsde la passarel·la Circuit, que ofereixa Barcelona dos cops l'any lesdarreres novetats en moda, art,música i gastronomia, s'han llançata la consultoria de marques i hancreat Clarity. La seva experiència demés de cinc anys coordinant esde-veniments com ara el Circuit, queen la seva darrera edició va aplegar

a la capital catalana uns 12.000visitants i gairebé 370 periodistes,dels quals 25 eren estrangers, elsha animat a crear una empresa per"proporcionar solucions creatives iestratègiques completes que apor-tin una orientació a l'estil, el dissenyi les tendències generals de lesmarques", apunta Paulo Feferbaum,de 33 anys i amb nacionalitatespanyola-brasilera.


29

punt de vista diferent, tendències,un estil i una creativitat orientada amantenir les marques actuals icompetitives".

El flamant equip de Clarity està for-mat per cinc persones: d'unabanda, Paula Feferbaum i l'irlandèsChris Connors, que s'encarreguende la part creativa i de tendències;de l'altra, Paulo Feferbaum i latxeco-canadenca Dasha Moller, for-mats a l'IESE i que s'encarreguende la part de gestió empresarial, il'advocat català Miguel Vives. Ambnomés sis mesos de vida, l'equip jaha fitxat un delegat per obrir unaoficina abans de l'estiu a Portugalque s'afegirà a la seu central que jatenen a la plaça Universitat deBarcelona. "El mercat portuguès ésmolt important per a nosaltres decara a captar clients, ja que hi hamoltes oportunitats de negoci",afegeix Paulo Feferbaum.

Els germans Feferbaum,creadors de la passarel·laCircuit, irrompen a la consultoria de marques

El propòsit d'aquest jove negoci,que conviu amb Circuit i comparteixclients i idees creatives, és que lesmarques, i per tant les empreses,adquireixin "un coneixementexhaustiu del segment dels jovesde 15 a 35 anys per competir demanera més eficaç al mercat",asseguren els seus fundadors. Peraixò, una de les primeres coses quevan fer abans de constituir l'empre-sa va ser elaborar una relació decreatius, directors d'art, fotògrafs,arquitectes, estilistes i professio-nals del sector, acurada i extensaalhora, per poder oferir serveis comara diagnòstic de tendències, posi-cionament de marques, esdeveni-ments o networking, entre altres.

Entre els seus projectes actualsdestaca la proposta de renovaciód'una marca espanyola que volatraure un públic més jove, laintroducció d'una cervesa brasileraal mercat espanyol, la creació d'unnou concepte revolucionari de fira aBarcelona o el reposicionamentd'uns grans magatzems sud-afri-cans per fidelitzar els seus clients.Aquest 2005 tenen previst imple-mentar sis projectes en què ja s'hiestà treballant i que els permetràfacturar al voltant de 450.000euros. El seu director general apun-ta que en un termini de tres anys,Clarity podria executar fins a trentaprojectes l'any. Estan convençutsque tenen molt camí per recórrerperquè asseguren que "aporten un


Cumsa obre mercat a la Xina

L'empresa opera en automoció i dedica a R+D el 6% de la seva facturació

Laura Navarra, gerent de Cumsa, devant de la planta de Sant Just Desvern

30

13

L'empresa fabricant de normalitzatstècnics per a motlles Cumsa, ambseu a Sant Just Desvern (BaixLlobregat), ha iniciat les gestionsper vendre els seus productestambé en aquest país asiàtic. Lagerent de la companyia, LauraNavarra, assegura que després dedos anys de negociacions, a partirde l'any vinent Cumsa ja podria dis-posar d'una oficina a la zona sud de

la Xina, a una localitat propera aHong Kong. "És un mercat que ensinteressa molt i en què no descar-tem fabricar-hi algun dels compo-nents que ens demandi el fabricantxinès", puntualitza aquesta joveempresària que ha pres el relleugeneracional de la societat que vamuntar el seu pare l'any 1972.

KIM

MAN

RESA

tat de les peces que componen elmotlle, tal com està exigint la nor-mativa", explica Navarra, gerent deCumsa des de fa dos anys. Amb lacomercialització de l'Eds, que inte-gra l'electrònica a la mecànica, lafirma espera obrir nous mercats ivendre directament a les empreses.

A Cumsa hi treballen vint personesi la facturació del 2004 va assolirels 4,5 milions d'euros. Per al 2005les previsions de la gerent apuntenque la companyia giri al voltantdels 5 milions. Al departamentd'R+D de Cumsa hi treballen qua-tre persones i la companyia hi des-tina el 6% de la facturació. El seucatàleg té més de 1.700 referènciesi cada any llancen al mercat entresis i deu productes nous.

Cada any llancen al mercatentre sis i deu productes nous


31

Paral·lelament a l'obertura d'aquestmercat asiàtic, Cumsa té previst el2006 obrir també una filial a Itàlia,la segona de l'empresa amb la dePortugal. L'italià és un dels seusmercats més importants pel que faa vendes i fins ara ha funcionat mit-jançant acords amb distribuïdorslocals. "Tenim previst que el creixe-ment de les vendes a Itàlia durantel primer any de funcionament dela filial sigui del 50% i que arribemals 400.000 euros el 2006", apuntala gerent de Cumsa, Laura Navarra.

Des de la seva creació fa trenta-tres anys per part d'Albert Navarra,Cumsa ha tingut una visió exporta-dora clara i decidida. Actualment, lacompanyia, que fabrica a Catalunyapeces i components per fer motllescom ara datadors, comptadors, vàl-vules d'aire, expulsors elàstics obrides de seguretat, entre altres,exporta el 85% de la seva produc-ció a 56 països d'arreu del món. Elseu client principal són els EstatsUnits (20%), seguit de Portugal,Itàlia, França i Alemanya.

La gran aposta d'aquesta empresafamiliar per la innovació es va tra-duir l'any passat en la creació d'unanova societat: Eleda Cumsa, tambéamb seu a Sant Just Desvern i de laqual Cumsa en té el 60% de la pro-pietat. L'objectiu d'aquesta novafirma és produir i comercialitzarl'Eds, "un producte revolucionariper assegurar la màxima traçabili-


Les delicadeses arriben a la xarxa

Delinostrum.com ven delicadeses espanyoles a diversos països

Gisela Pairó i Marcel Risques, propietaris de Delinostrum

32

14

Després de cinc anys vivint alRegne Unit i de trobar a faltar algu-nes de les delicadeses de la nostragastronomia, com ara el pernil ibè-ric, l'oli Pau (Alt Empordà), la ton-yina del nord o el cava del Penedès,Gisela Pairó i Marcel Risques vantornar a Barcelona i van reunir70.000 euros per muntar delinos-trum.com, una botiga en línia deproductes espanyols per a gurmets.

"Al Regne Unit ens vam adonar quela dieta mediterrània i les delicade-ses gastronòmiques es relaciona-ven sempre amb Itàlia, si bé a poca poc comença a créixer l'interèsper la cuina catalana", expliquenels dos socis d'aquest negoci.

Les primeres vendes a través deDelinostrum van començar el junyde l'any passat -l'empresa es va

licors. Així doncs, entre els seusclients hi ha des d'un anglès queenvia una ensaïmada de Mallorca ala seva mare fins a un finlandès queencarrega una caixa de neules ouna gal·lesa resident a Barcelonaque envia al seu germà a Gal·les unlot que conté oli verge extra deL'Olivera, cava Privat i mantegadesSalinas de Tudela.

Gisela Pairó i Marcel Risques hancomençat a promoure la seva boti-ga virtual als Estats Units perquè jahan rebut comandes d'aquest país,si bé creuen que "la fórmula mésrendible és tenir clients al major, ésa dir, botigues de delicadeses ogurmet, ja que les despeses deltransport són un fre a l'hora decomprar", assegura Marcel Risques.Fins i tot la premsa internacional,entre la que destaquen el FinancialTimes o The Independent, ha lloatla gran aportació d'aquesta empre-sa barcelonina als paladars estran-gers que aprecien la qualitat i l'ex-quisidesa dels productes gastronò-mics espanyols.

A més de vendre productesgastronòmics de gammaalta, són una plataformaper promoure alimentsartesanals de qualitat


33

constituir el febrer de 2005- iactualment la meitat dels seusclients són del Regne Unit, i l'altrameitat es reparteix entre altres paï-sos europeus com ara Alemanya,Finlàndia i Itàlia i el mercat nacio-nal i el català. "Als països nòrdics hiha més confiança en la compra enlínia mentre que a Espanya en sommés desconfiats", ressalta Pairó."Les comandes s'envien a domicilien un termini d'entre 24 i 48 hores,i el client pot consultar en totmoment el lloc on es troba la sevacomanda a través de la pàginaweb", asseguren els dos socis.

Al mateix temps que comercialitzenproductes gastronòmics de gammaalta, Delinostrum s'ha convertit enuna plataforma per promoure ali-ments artesans de qualitat elabo-rats principalment a Catalunya. Finsara, els dos emprenedors han ani-mat uns seixanta proveïdors, lamajoria petits artesans del país,que tenen en aquesta web l'oportu-nitat d'aconseguir clients interna-cionals. "Gràcies a les noves tecno-logies, fins i tot ens enviem correuselectrònics amb monges de clausu-ra que ens venen els seus productesartesans", comenta Marcel Risques.

En aquesta botiga virtual hi ha mésde 150 productes seleccionats i s'hipoden comprar olis, embotits, per-nils, formatges, conserves, espè-cies, productes ecològics -de novaincorporació- dolços i vins, caves i


Delmàs s’apunta a l’energia neta

El fabricant de tubs invertirà 675.000 euros en una central fotovoltaica

La cúpula de Delmàs: Asseguts, Esteve i Xavier; al darrera, Alexandre i Frederic Delmàs

34

15

La companyia especialitzada en lafabricació de tubs d'acer soldats,Delmàs, amb seu a La Roca delVallès (Vallès Oriental), ha deciditgenerar electricitat al mateix lloc onla consumeix. Amb aquesta finalitatinvertirà 675.000 euros perinstal·lar una central fotovoltaica ala coberta de la seva fàbrica de3.000 metres quadrats, que té pre-vist començar a generar energia a

mitjan d'aquest mes de juny. "Amés de produir energia neta,aquest sistema és una bona einacom a avantatge competitiu, ja quemillora la nostra estructura de cos-tos de fabricació", explica FredericDelmàs, conseller delegat de lacompanyia. Delmàs ha calculat queamb aquest sistema evitarà l'emis-sió a l'atmosfera de 70 tones dediòxid de carboni l'any, cosa que

JAU

ME M

ERCAD

ER

ca Alemanya, Brasil, Canadà,Estats Units, Polònia, la RepúblicaTxeca o Sud-àfrica. El consellerdelegat assegura que ara estan"valorant i pendents de l'evolució"del mercat asiàtic com a possibleclient. L'operació d'atacar aquestmercat passaria per arribar a unacord amb un soci local que fes ladistribució, però de moment no hiha res tancat.

La companyia, que ocupa vint-i-cinc persones, va facturar el 2005per valor de 6 milions d'euros i pre-veu augmentar la xifra un 5% elpresent exercici. Delmàs ven elsseus tubs de precisió d'acer de petitdiàmetre (entre 3 i 15 mil·límetres)a la indústria automobilística, de lail·luminació, el mobiliari i la líniablanca. Actualment inverteix el10% de la facturació en R+D, laqual cosa li ha permès crear unatecnologia pròpia.

Els excedents que Delmàsobtingui amb aquestprojecte sostenible es des-tinaran a finançar novesinversions en R+D


35

equival a l'acció purificadora d'unaplantació de 3.500 arbres. "El sol ésun recurs encara per explotar alnostre país", afegeix.

Aquesta primera fase del projecteté com a objectiu produir el 50% del'electricitat que precisa per a laseva activitat de fabricació de tubsd'acer soldats de precisió, una deles poques que hi ha al món. Enuna segona etapa, a finals del2007, el pla d'inversions de l'em-presa familiar permetrà ampliar lasuperfície i generar fins al 100% del'energia que actualment consu-meix i aconseguirà així la desitjada"contaminació zero". Els excedentsque Delmàs obtingui amb aquestprojecte sostenible es destinaran "afinançar noves inversions en R+D",apunta el conseller delegat.

La companyia, que ha tancat el plaestratègic iniciat fa cinc anys, téprevist ampliar les sevesinstal·lacions actuals. "Construiremuna nova planta de 1.500 metresquadrats", anuncia FredericDelmàs. Aquesta ampliació perme-trà augmentar també la producció,que preveu créixer un 30% en dosanys. El 2005 va fabricar 31 milionsde metres de tubs, un 5% més quel'exercici passat.

L'empresa catalana, fundada el1956, exporta actualment el 72%de la seva producció a més dedivuit països, entre els quals desta-


Irene Fariña, directora del centre Formación Inicial

36

MAN

É E

SPI

NO

SA

Ensenyar a vendre

Formación Inicial imparteix cursos per a dependents del comerç tèxtil

16

"Per què les cadenes de modatenen tants problemes per trobardependents? Per què la rotació d'a-quest tipus de personal és tan alta?Per què és una professió tan pocvalorada?" Aquestes són algunesde les preguntes que van durl'Irene Fariña, amb 15 anys d'expe-riència al sector -quatre com adependenta, sis com a encarregadade botiga i dos com a formadora en

una gran cadena de moda- a mun-tar una escola per ensenyar a serdependent o dependenta. "El crei-xement d'aquest sector ha estattan ràpid que les grans empresesno donen abast per formar personalni per incorporar-lo de la millormanera possible", assegura la fun-dadora i directora general deFormación Inicial, constituïda fa unany i amb seu a Barcelona.


37

tanyen al sector de la moda. Hi hamolta preocupació i inquietud per lamanca de personal format i ambexperiència", remarca Irene Fariña.

L'empresa, que es va crear ambuna inversió propera als 24.000euros, preveu facturar a finals d'a-quest any uns 70.000 euros. "Elnostre objectiu no és fer el grannegoci, sinó oferir solucions a unproblema que preocupa molt alsector. Volem dignificar la profes-sió", afegeix Fariña. Prova d'això ésque aquesta jove empresària hasignat recentment un conveni ambla Fundació Barcelona Comerç, queagrupa més de 9.000 comerços dela ciutat que donen ocupació a mésde 25.000 persones. L'objectiu d'a-questa col·laboració és "potenciar iprofessionalitzar el dependent delpetit i gran comerç barceloní i aju-dar així a millorar alhora la imatgedel sector i de la ciutat". IreneFariña recorda que l'any 2006 seràl'Any del Comerç a Barcelona i que"cal estar preparats".

La firma, creada amb unainversió de 24.000 euros,en preveu facturar 70.000al 2005

La idea que va donar origen aaquest negoci, ensenyar a vendre,ha evolucionat en poc temps, i acausa de les demandes dels seusclients la firma ofereix també unservei de borsa de treball dedependents formats a la seva esco-la. "Captem persones que volentreballar com a dependents, fan elnostre curs de manera gratuïta i elsoferim la possibilitat d'incorporar-se a la nostra borsa de treball",apunta Irene Fariña. Entre els seusclients, els quals envien el seu per-sonal a reciclar-se o sol·liciten nousprofessionals, hi ha grans cadenesde moda, com és el cas d'AdolfoDomínguez, o establiments méspetits, com ara Macson, Felgar oNúria Roig.

A Formación Inicial s'imparteix uncurs de vint hores que dura unasetmana en què s'hi ensenya desde maneres d'atendre el públic,passant pels diferents tipus de tei-xits i els retocs més comuns, fins acom col·locar la roba en un mostra-dor o en un aparador, o com arre-glar-se un mateix per donar unabona imatge. Actualment a l'em-presa hi treballen cinc persones iestà previst que el 2005 formin uns400 alumnes. La gran demanda decursos els està fent plantejar-seduplicar la seva oferta, tant de cur-sos i continguts, com de professio-nals que imparteixen les classes."Estem rebent sol·licituds de boti-gues d'altres sectors que no per-


Fruita tropical congelada per a gurmets

Frudiva serveix al canal de l'hostaleria i s'abasta a l'Amèrica Central

Xavier Reynaud i Daren Gilchrist, socis i directors de Frudiva

38

17

Les coses sanes i naturals tornen aestar de moda. Si a això se li sumauna demanda més gran de produc-tes tropicals a Espanya, en especialde fruita, per part de la poblacióimmigrant, i la cerca de noussabors, l'èxit del negoci semblaassegurat. Així ho va creure KarenGilchrist, d'origen colombià, iXavier Reynaud fa poc més d'unany. Els dos joves van deixar la

feina que tenien com a consultorsper muntar el seu negoci propi iconstituir Frudiva, una empresaque ven fruita tropical congelada enformats especials per als canals dela restauració, l'hostaleria i el càte-ring, amb l'objectiu d'"introduir ipromoure el consum d'aquest tipusde fruites a Espanya".

MAN

É E

SPI

NO

SA

fics fins a Espanya costa el dobleque fer-ho en un de normal, elssocis de Frudiva ho tenen clar: "con-gelar-la a l'origen és l'única maneraque la fruita maduri a l'arbre. Lamajoria de la fruita que es ven aEspanya madura als vaixells durantel viatge, i perd molta qualitat i moltsabor", assegura Xavier Reynaud.

L'empresa, amb seu a l'Eixamplebarceloní, obté els seus productesde la regió Carib colombiana."Supervisem tots els processos icontrols de qualitat", asseguraKaren. "En ser fruita congelada, lapodem vendre a qualsevol momentde l'any a preus uniformes", asse-gura Xavier Reynaud. Després delseu primer any, les perspectivessón immillorables. "Aquest 2006volem consolidar el mercat espan-yol i per a l'any vinent la nostraintenció és vendre a Europa, princi-palment a Alemanya i Anglaterra,on la cultura de la fruita tropicalestà més desenvolupada", apuntaReynaud. Per a aquest exercici,Frudiva té previst facturar uns300.000 euros.

La seva particularitat radi-ca en què ofereix productesen formats especialmentpensats per al canal del’hosteleria


39

El novembre del 2004 van consti-tuir l'empresa amb una inversió ini-cial de 120.000 euros. "Per comen-çar vam comptar amb l'ajuda de lafamília i els amics", assegura XavierReynaud. Ell i la Karen són els socismajoritaris i els directors deFrudiva. La seva particularitat radi-ca en què ofereixen productes enformats especialment pensats peral canal de l'hostaleria i que ellsmateixos, amb l'assessorament deprofessionals del sector, han desen-volupat. "Venem tres tipus de pro-ducte: polpa de fruita natural con-gelada en tubs de plàstic, trossosde fruita tropical congelada i bro-quetes", explica Xavier Reynaud,que afegeix que cada cop s'utilitzenper a receptes més diverses: "Ja nonomés per fer sucs. Aquesta fruitaestà entrant amb força als restau-rants, que la utilitzen per fer salsesi vinagretes". Entre els seus clientshi ha restaurants, hotels, bars desucs i empreses de càtering, que jahan començat a oferir broquetes defruites tropicals, sucs amb polpa deguanàbana o plats de calamarsamb salsa de maracujà.

A més de les fruites més conegudescom ara el maracujà, la papaia o lapinya, al catàleg de Frudiva n'hi had'altres com ara: tomàquet d'arbre,tamarinde, guanàbana o pitaya,molt populars als països del'Amèrica Central. I tot i que conge-lar un producte al país d'origen itransportar-lo en contenidors frigorí-


Funnelpack irromp amb el sobre triangular

L'empresa Inmecondor patenta la màquina que fabrica el nou format

Jordi Oriol, director de l'empresa Funnelpack

40

18

La primera i única màquina del móncapaç de produir sobres triangularsha nascut a L'Hospitalet deLlobregat, concretament als tallersde l'empresa Inmecondor, que enté la patent mundial. Josep Oriol,president de la companyia des de laseva fundació el 1941, va pensar fatres anys en la utilitat dels sobresmonodosi triangulars "perquè esbuiden millor que els rectangulars i

permeten dirigir millor la sortida delproducte que hi ha a dins". Ambuna llarga experiència al sectorindustrial i amb diverses patents alseu currículum, aquest industrial iel seu equip han llançat al mercat lamàquina que fabrica el Funnelpack.

Com seria el cas amb una mànegapastissera, aquests sobres o bosses"permeten tantes aplicacions com

En aquest exercici, en què s'estanatenent les primeres comandes,Funnelpack preveu arribar a unesvendes d'un milió d'euros. La granacollida que està tenint als diversossectors i països els fa augurar uncreixement important els anysvinents. Jordi Oriol avança que, el2008, "la facturació podria arribarals 10 milions d'euros".

Jordi Oriol comenta que forad'Europa aquesta idea està tenintuna acollida més bona, "potser elseuropeus no som tan arriscats comal Japó o als Estats Units". Potserper aquest motiu, la màquinainventada en aquesta empresafamiliar fabrica també sobres rec-tangulars com els que estem mésacostumats a veure a les habita-cions dels hotels, les hamburguese-ries o als menús preparats delsavions.

Té molts avantatges respectedel sobre rectangular: esbuida abans i millor i permetestalviar costos de producció


41

siguin necessàries", assegura elseu inventor. Entre algunes de lesseves utilitats, el director generalde la firma i fill del president, JordiOriol, explica que els sobres espoden omplir de productes tan dis-pars com ara oli d'oliva, sucre,crema hidratant, xarop, cafè, pastade dents o xampú. "Té molts avan-tatges respecte del sobre rectangu-lar: es buida abans i millor perquèté forma d'embut, permet estalviarconsiderablement en costos de pro-ducció perquè hi ha menys despesaen film, i per a les empreses és unsuport publicitari molt atractiu",resumeix Oriol.

Fins ara, l'empresa catalana harebut encàrrecs de Japó, EstatsUnits, Alemanya, Regne Unit,Mèxic, Indonèsia i Índia. En aquestúltim país, la companyia Indian Oil,que fabrica oli per a motors de dostemps per a motocicletes, hademanat diverses unitats d'aquestanova patent, ja que fabrica 600milions de sobres l'any. "Indian Oilha calculat que amb Funnelpack espot estalviar fins a 4 milions d'eu-ros", explica el director general.

El model actual de Funnelpack potfabricar entre 60 i 80 sobres perminut. A l'empresa ja estan treba-llant per augmentar aquestesxifres. "En un o dos anys podríemllançar al mercat una màquina queen fes uns 250 per minut", explicael president i fundador, Josep Oriol.


Informació gratuïta al telèfon mòbil

Futurlink desenvolupa una tecnologia avançada sense fils

Directius de Futurlink mostren el producte

42

19

Saber quines ofertes hi ha en uncentre comercial en entrar, saberon se celebrarà una determinadacompetició d'uns Jocs Olímpics opoder aconseguir el telèfon d'unrestaurant pròxim a la zona on enstrobem són algunes de les opcionsque permet la tecnologia desenvo-lupada per l'empresa catalanaFuturlink. "A través d'una xarxa depunts d'accés, els posseïdors d'un

telèfon mòbil equipat amb blueto-oth poden disposar de contingutsde franc i sense utilitzar cap opera-dor, sempre que ho acceptin, ésclar", explica David Masó, directorgeneral de la companyia i un delsimpulsors amb Josep Cedó, JosepGil i Marc Dalmau. Aquesta empre-sa tecnològica emergent ha neces-sitat 1,2 milions d'euros i ha dedi-cat poc més de dos anys a l'R+D

BPM

O P

HO

TO

experiència en el sector de la tele-fonia mòbil. Com bé explica el seudirector general, a l'empresa esdeclaren "agnòstics en tecnologia.Ara estem treballant amb bluetoothperquè el 35% dels mòbils d'aquestpaís en porten, però també estemdesenvolupant altres protocolsnous com ara l'UWB o el NFC, quesón tecnologies que irrompran moltaviat al mercat". Futurlink ha des-envolupat un programari per ges-tionar i planificar els continguts demanera remota i que han batejatamb el nom Suite Willico.

David Masó ha avançat que la tem-porada d'esquí vinent, els usuarisde les pistes d'Ordino-Arcalís quedisposin de mòbil amb tecnologiabluetooth podran accedir de franc atota la informació del lloc, com aramapes, preus i serveis.

Aquesta start-up ha desenvolupat un nou canalde comunicació per fermàrqueting de proximitat


43

per desenvolupar allò que ells defi-neixen "un nou canal de comunica-ció per dur a terme estratègies demàrqueting a la proximitat".

I malgrat que els fundadors deFuturlink asseguren que un canalde comunicació com aquest "trigaentre 3 i 5 anys a consolidar-se",amb només quatre mesos en elmercat, Futurlink compta ja ambuna quinzena de clients de deu paï-sos, la majoria d'ells a Europa peròtambé a Kuwait, Sud-àfrica o elsEstats Units. "El nostre objectiu ésel mercat europeu, on la penetraciódel telèfon mòbil està entre el 80%i el 90%", assegura Masó.

De moment ja és possible utilitzarde franc aquest nou sistema decomunicació al barri de Gràcia deBarcelona, al centre comercialPyrenées d'Andorra la Vella o, prò-ximament, durant els Jocs d'Hiverna la ciutat italiana de Torí."Col·locarem els punts d'accés adiferents zones de la ciutat perquèels assistents als jocs estiguin al diade tot el que passa i de tot el quepoden fer a Torí", afegeix DavidMasó. Un cop descarregada lainformació, aquesta queda gravadaal telèfon.

Futurlink -propietat dels quatrefundadors, la societat Gestora deFinances per a Emprenedors de LaCaixa i Highgrowth Partners- ocupaavui 12 persones, totes elles amb


Magatzem de la factoria Gas Gas

44

Gas Gas s'obre a la petita cilindrada

La firma espera, abans del 2009, duplicar gairebé les motocicletes fabricades

20

Gas Gas, empresa que fabricamotocicletes de muntanya amb seua Salt, ha anunciat la seva intencióde produir també motocicletes depetita cilindrada (125, 250 i 400 cc)d'ús ciutadà. L'objectiu és "diversifi-car la producció actual basada en lamuntanya i poder oferir un produc-te més competitiu de preu", segonsha assegurat un dels fundadors isoci de la firma, Josep Maria

Pibernat. Per poder dur a termeaquesta nova línia de negoci, GasGas comptarà amb el suport d'algu-nes empreses d'un país asiàtic quefabricaran components per aaquests nous utilitaris. D'aquestamanera, la firma catalana comercia-litzarà motocicletes dirigides méscap a l'oci i el temps lliure, i no tanespecialitzades en la competició.Precisament la vessant esportiva és


45

és a dir, per circular fora de lacarretera. Des de fa gairebé quatreanys té una nova seu al polígonindustrial de Torremirona, a Salt,on treballen 170 persones i d'onsurten cada dia entre 70 i 80 moto-cicletes i quads.

Per poder liderar el sector, a GasGas han apostat clarament peldepartament d'R+D, que comptaamb 15 persones, i on es dediquena provar nous prototips, materials isistemes d'estalvi de carburant.Quant a la part esportiva, la firma téun palmarès d'allò més extens. Elsdos fundadors van iniciar el camídels èxits els anys 70 com a cam-pions en la modalitat d'Enduro, ifins avui han continuat apostant perjoves valors. Només durant el 2002van aconseguir fins a 28 victòries almundial de trial. La marca ha estattres cops Campiona del Món de triali enduro, entre altres. Gas Gas pos-seeix el 100% de la marca HEBO,que inclou una línia completa deroba esportiva, equipament, acces-soris i elements motociclistes. Lacentral està situada al terme muni-cipal de Fornells de la Selva.

Les vendes van sumar l'anypassat 66 milions d'euros,el 70% dels quals procedien de l'exportació

la que va donar origen el 1974 aaquesta firma i amb la qual hanaconseguit nombrosos títols, l'últim,el campionat Mundial de Trial Indooraconseguit per Adam Raga.

A més de fabricar, Gas Gas amplia-rà el seu mercat d'aquest tipus deproducte als països asiàtics, ques'afegeixen així a la llista de més de1.000 distribuïdors arreu dels cinccontinents que té la companyia, amés d'oficines pròpies a Alemanya,Portugal, França, Suïssa, EstatsUnits i Brasil. Aquest anunci coinci-deix a més amb el pla estratègic decreixement d'aquesta firma -pro-pietat de les famílies Pibernat iCasas, i del grup inversor ExcelCapital Partners- que preveu quefins al 2009, les vendes augmentinun 15% anual, i que "la fabricacióde motocicletes passi de les 15.000actuals a les 28.000 el 2009", asse-gura Josep Maria Pibernat. El 2004les vendes van arribar als 66milions d'euros i prop del 70% vanser en concepte d'exportació.

L'empresa, que va néixer ja fa tren-ta anys com a botiga de motos,està especialitzada en el disseny, lafabricació i el muntatge de motoci-cletes de muntanya i comptaactualment amb cinc línies denegoci: enduro, quads, trial, super-motard i infantil. Gas Gas fabricamés de 25 models de motos,exporta a 45 països i és l'empresaespanyola líder de motos off road,


Seu de l’empresa de mecànica de precisió Gutmar

46

Gutmar, mecànica d’alts vols

La firma serà la primera en instal·lar-se al Parc Aeronàutic de Viladecans

21

L'empresa de mecànica de precisióGutmar té previst traslladar-se enbreu al futur Parc Aeronàutic iEspaial de Catalunya, situat al muni-cipi de Viladecans (Baix Llobregat).La nova seu, que representa per a lacompanyia catalana una inversiód'uns 3,2 milions d'euros, tindrà10.000 metres quadrats de superfí-cie i serà la primera en instal·lar-seen el que pretén ser el clúster de les

indústries del sector aeronàutic deCatalunya. El gerent de Gutmar, JoanMartorell Castillo, ha explicat que eltrasllat a aquesta zona forma partdel pla d'expansió de la companyia,els eixos principals de la qual són "lainversió de més de sis milions d'eu-ros fins al 2008, la implantació denous processos de producció i l'incre-ment de la plantilla fins a 120 perso-nes, el doble que l'actual".


47

hidràulics, defensa (fabriquen elscilindres hidràulics de suspensió devehicles de la OTAN) i ferrocarril.En el seu conjunt sumen unes4.000 referències de productes.

Durant l'exercici 2005 està previstque la facturació d'aquesta empre-sa arribi als 5 milions d'euros i entres anys, tal com exposa el seu plaestratègic, aquesta xifra podriaarribar fins als 11 milions. El 2004,un 38% de les seves vendes vancorrespondre a exportacions, prin-cipalment a França i Alemanya. Caldestacar, a més, el percentatge quela companyia destina a R+D, que el2004 va representar el 12% de laseva facturació.

Gutmar dedica el 12% de laseva facturació a R+D

L'aeronàutica és l'activitat principald'aquesta empresa, fundada el1951 per dos mestres industrials del'antiga Elizalde, dedicada a lafabricació de motors d'aviació, i querepresenta actualment el 70% del'activitat industrial de Gutmar."Desenvolupem i fabriquem com-ponents mecànics d'alta precisióper a sèries curtes i mitjanes, enaliatges especials d'alta duresa, pera mecanismes aeronàutics com arasistemes hidràulics, de control itren d'aterratge", explica JoanMartorell. De les peces que surtende la fàbrica que Gutmar té encaraa L'Hospitalet de Llobregat, desta-quen el control del tancament deles portes de l'Airbus 300, el trend'aterratge de l'Airbus 380 o el sis-tema de proveïment a ple vol per aavions d'aquesta companyia. I aixífins arribar a prop de 800 referèn-cies aeronàutiques. Entre els clientsdel sector aeronàutic hi ha empre-ses com ara Eads-Casa, Cesa,Messier Bugatti, Curtis Wright,Airbus, Bombardier o Eurocopter,del qual és proveïdor de fabricaciómecànica des de fa 30 anys.

"Gutmar és actualment el fabricantcatalà més important d'elementsembarcats, és a dir, els componentsmecànics de l'avió", afegeix elgerent. A més del sector aeronàu-tic, aquesta companyia fabricatambé per a d'altres sectors tecno-lògics com ara la instrumentaciómèdica, maquinària i cilindres


Els germans Albert i Frederic Homs

48

MAN

É E

SPI

NO

SA

Homs vesteix homes de l'Orient Mitjà

La firma tèxtil d'Igualada inaugura la seva propera botiga a Dubai el 2006

22

Al sector tèxtil català no tot sónnotícies dolentes. Els tres germansHoms -fills d'un empresari del ramd'Igualada- han sabut crear unamarca de moda que després detriomfar a diversos països d'Europai els Estats Units, s'ha trobat ambun increment de la demanda alspaïsos de l'Orient Mitjà. El 2004 vanobrir una botiga a Beirut (Líban), iel 2005 ho van fer a Taipei (Taiwan)

i a Macao. "Tenim més futur enaquella zona del món que no pas aEspanya, perquè allà no hi ha robad'aquest tipus ni a un preu tancompetitiu com el nostre", assegu-ra Albert Homs, que és el directorcomercial de la firma. "En aquestspaïsos encara hi manquen produc-tes ben dissenyats, i per això tenimtan bona acceptació", assegura eldissenyador Frederic Homs. Les


49

L'aventura exportadora la van ini-ciar ja en fundar l'empresa, el 1991i, a mitjan dels anys noranta va arri-bar a representar el 60% de la fac-turació. Per a aquest exercici 2005la xifra és d'un 40%, ja que les ven-des a franquícies a l'estranger no escomptabilitzen d'aquesta manera.Les peces de The Frederic HomsOwn Wear es continuen venent aFrança, -el seu primer client exte-rior, on compten amb més de 150punts de venda-, Holanda, Portugal,Bèlgica, Canadà i Estats Units. Fapoc més d'un any van obrir una salad'exposicions pròpia a la capitalfrancesa per potenciar encara mésles vendes en un país que enténmolt bé el producte que han inven-tat els germans Homs.

La companyia, que ocupa dinoupersones, té previst girar 4,8milions d'euros el 2005 i per alsegüent exercici el creixement sesitua al voltant del 15%. Van obrirla seva primera botiga fa set anys aSabadell, i avui tenen presència aset ciutats espanyoles i estan bus-cant locals per obrir noves boti-gues a quatre ciutats més l'anyvinent.

“La nostra lluita diària ésbuscar el punt diferencial atotes les etapes del procésde producció d’una peça”

botigues que s'obren en aquestspaïsos són franquícies i la següentestà prevista per a la primavera de2006 a Dubai, Emirats Àrabs.

The Frederic Homs Own Wear és lamarca que van crear cap a finalsdels anys noranta Frederic, Albert iJosep Homs per comunicar a totsque tenien un "estil molt diferent i,sobretot, molt còmode". Després deprovar sort fabricant roba tambéper a dona i venent les seves pecesa botigues multimarca, aquests tresgermans han apostat clarament perbotigues pròpies -dissenyades perl'arquitecte Xavier Claramunt-, perpotenciar la seva marca i per ferroba només per a home.

"La nostra lluita diària és buscar elpunt diferencial a totes les etapesdel procés de producció d'unapeça", explica el dissenyadorFrederic Homs. I és que la innovacióés el valor afegit de la seva feina.Asseguren que van ser els primers autilitzar pistoles de pintura per pin-tar roba, els primers en estamparles peces ja confeccionades o a uti-litzar fil de paper per fer un jersei."Intentem fer algun invent a cadacol·lecció", afegeix. Aquesta tempo-rada de tardor-hivern han apostatpel làtex i en algunes peces hi hatires d'aquest material enganxadesals teixits. Són peces de roba que esfabriquen al Marroc, a excepció deles de punt, que es continuen teixinta tallers d'Igualada.


Impactmedia, la publicitat orientativa

Els seus anuncis ajuden a localitzar el cotxe als centres comercials

Lluch, Ivern i Martín-Alós, al costat de la publicitat a l’estacionament d’un centre comercial

50

23

Passejant per l'aparcament d'uncentre comercial de Barcelona, unaconeguda de Thais Ivern es va ferla pregunta següent: "Per què enlloc d'identificar les places d'apar-cament amb números no podrienidentificar-se amb una marcacomercial? Seria una manera mésfàcil de recordar on hem deixat elcotxe i també un suport publicitarinou". Aquesta resposta va agradar

molt a la Thais que, amb dos con-sultors que va conèixer durant elsseus estudis a l'IESE, va decidir tre-ballar-hi i muntar el seu negocipropi d'explotació publicitària delsaparcaments subterranis dels cen-tres comercials.

Thais Ivern, Rafa Martín-Alós i JavierLluch van constituir Impactmedia el2003 amb un capital inicial de 90.000

JAU

ME M

ERCAD

ER

sos europeus, "però abans volemconsolidar l'espanyol", remarca lasòcia. Aquest 2006 tenen previstfacturar dos milions d'euros.

Segons dades facilitades perImpactmedia, alguns dels granscentres comercials d'Espanya enre-gistren un trànsit de fins a 12milions de persones l'any, atès quela majoria de persones hi accedeixamb cotxe. "El 85% dels visitantsdels centres comercials espanyolsva en vehicle perquè l'aparcamentés gratuït", explica Ivern, que des-taca el cas del Centre Comercial deLa Vaguada, a Madrid, on "hi hamés trànsit de cotxes que a l'aero-port d'aquesta ciutat".

Impactmedia té entre els seusclients companyies com araVodafone, Movistar, Kalia, CentralLechera Asturiana, Caprabo, Nokia,Martini o Gillette. Marques que,com diu la jove emprenedora, "estroben a la majoria de botigues d'a-questes grans superfícies i traslla-den l'esperit comercial a l'aparca-ment subterrani", un espai, perdefinició, poc acollidor.

La seva idea ja s'aplica a 22aparcaments de centrescomercials i aquest anyesperen arribar a 40


51

euros. L'any següent ja van instal·larels primers anuncis a l'aparcamentde Barnasud, a Gavà (Garraf) i vanfinalitzar el 2004 amb set zonesd'Espanya. L'abril de 2005 la firmaBCN Business Angels va injectar473.000 euros a la companyia, cosaque va ampliar el seu capital socialfins als 650.000 euros.

El seu sistema de negoci es basa enassignar grans zones de l'aparca-ment, les més properes als acces-sos, a anunciants de manera que lapersona recordi el nom del produc-te o companyia per saber on haestacionat el seu vehicle. "No hi hacap altre mitjà de publicitat que t'o-bligui a recordar la marca, peròaquest sí", afirma Thais Ivern."Quan la gent aparca cal que recor-di si ho ha fet a la zona Danone o ala zona Movistar", puntualitza.

Els fundadors de l'empresa assegu-ren que l'acceptació d'aquest nousuport publicitari és molt alta perquè"a més d'ajudar a trobar un cotxe,il·lumina els aparcaments subterra-nis i els decora, ja que normalmentsón grisos i no hi ha molta llum".Aquesta idea, "pionera al món"segons els tres socis d'Impactmedia,ja està funcionant a 33 zones de 22aparcaments de centres comercialsespanyols, una xifra que aquestmateix any podria arribar a 70 zonesi a 40 centres. L'empresa, que tédeu persones en plantilla, té laintenció d'obrir mercats a altres paï-


Les Juanola fan 100 anys

L'empresa ha traslladat la planta de producció a Sant Quirze del Vallès

El director de màrqueting de Pastillas Juanola, Xavier Sánchez

52

24

Pocs productes farmacèutics podenpresumir de celebrar 100 anys almercat, havent-s'hi mantingutintactes des del primer dia, i sensevariar en res la seva composició.És el cas de les Juanola, unes pas-tilles de forma romboïdal i sabor aregalèssia creades pel farmacèuticbarceloní Manuel Juanola amb lamissió de "combatre la tos, aclarirla veu i refrescar la boca". De la

fórmula només se'n coneixen elsingredients, principalment la rega-lèssia, que prové d'Afganistan,Iraq, Iran i repúbliques ex sovièti-ques, però no la seva proporció,que es guarda sota secret.

El 1998, la companyia Farma Lepori-propietat del Grup Angelini, cin-quena empresa farmacèutica italia-na per volum de vendes (va arribarals mil milions d'euros el 2004)- vacomprar pastilles Juanola a la ter-cera generació de la família per unaquantitat que no ha transcendit. Lanova propietat italiana de les pasti-lles ha permès l'entrada al país veí.Concretament l'any 2001, i en elqual en venen unes 500.000 caixesl'any. "Primer cal enfortir i renovarel producte a Espanya i desprésanalitzarem la possibilitat d'unaexpansió a altres països europeus",assegura Xavier Sánchez.

Fa un parell de mesos que aquestpopular producte ha deixat de ven-dre's exclusivament a les farmà-cies, perquè de ser consideradauna especialitat farmacèutica, hapassat a ser un producte alimenta-ri. Les Juanola es poden comprarara també a quioscs, benzineres oestancs. A causa de la nova deno-minació del producte, a les caixesde Juanola ara només s'hi pot llegirque "aclareixen la veu i refresquenla boca".

La companyia ingressaràaquest any 3,8 milionsd'euros només per la vendade les tradicionals pastilles


53

En el moment de la seva aparició,el 1906, les pastilles es lliuraven enun sobre de paper i es venien agranel, i el 1912 es van registrarcom a especialitat farmacèutica. Elsanys quaranta, la segona generacióde la família decideix traslladar laproducció que es feia a la farmàciadel carrer Montseny, al barri deGràcia de Barcelona, a una novaseu al carrer Martí, a pocs metresdels seus orígens.

Des de fa un parell de mesos, lesJuanola es fabriquen en una novaplanta de 2.000 metres quadrats aSant Quirze del Vallès, d'on cadadia en surten al voltant de 110.000caixes. "Hem invertit tres milionsd'euros a la planta nova", explica eldirector de màrqueting de PastillasJuanola, Xavier Sánchez. Les ven-des de Pastillas Juanola arribaranaquest 2005 als 3,8 milions d'eu-ros, si bé la família de productesamb aquest nom, que inclouenxiclets, perles i caramels, ascendi-ran als 6 milions d'euros.

Una de les dades que més sorprènde Juanola és que, malgrat tractar-se d'un producte centenari, la fran-ja de consumidors més assidus sónels joves. Segons un estudid'Ipsus-Ecoconsulting elaborat pera l'empresa, el 36% dels consumi-dors té menys de 20 anys i la fran-ja d'edat més consumidora és ladels 15 als 24 anys.


Lasentiu inventa el plàstic de baix cost

La firma produeix peces de plàstic procedents de residus urbans

Daniel Bertran, un dels copropietaris de Lasentiu

54

25

Una ampolla de suavitzant o un potde quetxup buits convertits en unacadira o en un ampoller de disseny.Aquesta és l'original manera dereciclar de l'empresa familiarLasentiu, dedicada a la recuperació,el reciclatge i la transformació deresidus plàstics des de l'any 2001 idirigida pels germans Daniel iAntoni Bertran Falgueras. La idea,"única a Espanya", va sorgir en

conèixer un proveïdor italià demobles que utilitzava aquest siste-ma. El resultat és el syntrewood,un material molt similar a la fustaque es pot aplicar a la construcció,l'enginyeria o el disseny industrial."Resulta entre un 20 i un 30 percent més barat que la fusta ques'utilitza per fer cadires i és igual-ment resistent, per això ens agradadir que és un plàstic "low cost",

El director tècnic de Lasentiulamenta que les administracions nopromoguin suficientment el consumde productes reciclats.

"L'Administració hauria de ser laprimera en instal·lar mobiliari urbàprocedent de residus, però no hofa". Lasentiu té molt clar que elreciclatge pot ser una manera mésde fer negoci. L'empresa, que téuna nau de 2.500 metres quadratsi ocupa 17 persones, va fabricarl'any passat un milió de peces.

De moment, el 90% de la produccióde Lasentiu es destina a fabricarpeces per a cadires que posterior-ment les empreses entapissen ambteles, plàstics o pells. Recentmenthan incorporat al seu catàleg calai-xos, testos, classificadors i fins a unampoller dissenyat per l'EstudiBlanc, que els va valer una mencióespecial als premis ADI-FAD 2002.

Una ampolla de suavitzanto un pot de quetxup buitsconvertits en una cadira oen un ampoller de disseny


55

explica el director tècnic, DanielBertran. Aquest producte, que esfabrica en plaques de color gris iamb gruixos de 8 a 12 mil·límetres"pot ser substitutiu de peces fabri-cades en fusta, plàstic i acer", asse-guren a l'empresa.

Lasentiu, radicada a Maçanet de laSelva (Selva), subministra actual-ment peces a fabricants de cadiresde tot Espanya i Portugal, i en dosanys vol obrir mercat al Regne Unit,França i els Estats Units. "La nostraprevisió és que el 2007 les exporta-cions creixin fins al 50%", remarcaBertran. La firma va facturar pervalor d'1 milió d'euros l'exercicipassat i per al 2006 té previst créi-xer un 25%.

De moment, Lasentiu està com-prant els residus plàstics recollitsdels contenidors grocs un cop tritu-rats i de la "mida d'un cigró" a unorganisme alemany. Però a partirde l'1 de juliol vinent i segons unconveni signat recentment ambEcoembes, la firma catalana com-prarà directament els residus perconvertir-los, mitjançant un procésde trituració i densificació, en aglo-merat llest per premsar i poderfabricar-ne les plaques de synter-wood. D'aquesta manera, l'empre-sa familiar deixarà de comprar resi-dus alemanys i s'abastarà delsespanyols.


Logifashion es planta a la Xina

L'empresa de logística tèxtil té també com a objectiu l'Amèrica Llatina

Juan María Manzanedo, director general de Logisfashion

56

26

Després de desembarcar a Xile, lafirma espanyola especialitzada enlogística tèxtil acaba de tancar unparell d'acords amb dues empresesxineses per començar a operar enaquell país. "La Xina és la fàbricadel món i la logística ha de ser allà.Cal seguir el client i, a més, hi hadeterminades operacions que, perpreu i eficiència, té més sentit fer-les allà on fabriquen els nostres

clients", explica el director generalde Logisfashion, Juan MaríaManzanedo.

Per a la campanya d'hivern vinent,Logisfashion disposarà d'unaestructura logística a la Xina supor-tada per tres centres operatius ubi-cats a les ciutats de Shangai,Guangzhou i Beijing. La firma oferi-rà també serveis de control de qua-

MAN

É E

SPI

NO

SA

situat a Santiago de Xile. Aquest ésel primer projecte d'internacionalit-zació de la firma espanyola, que témés plans per a aquest continent."A finals d'any obrirem una filial aMèxic i una altra a Argentina, i el2007 a Brasil i Colòmbia", explicaManzanedo. "Volem tenir estructu-res independents a cada país ambsocis locals amb una participaciómajoritària de Logisfashion", afegeix.

Logisfashion va signar el 2004 unajoint venture amb l'holandesaChristian Salvesen per distribuirroba penjada a la Península, onactualment disposa de tres centreslogístics situats a Cabanillas delCampo (Guadalajara), Santa Mariade Palautordera (Vallès Oriental) iSant Feliu de Buixalleu (Selva). El2005 va manipular 22 milions de

40 històries d’èxit...com ara danone, audi, vileda, henkel, banc sabadell, estrella damm o...

Documents