La cervesa és una de les begudes fermentadesmés antigues de la humanitat. No es coneixexactament quan va començar la seva produccióperò, alguns historiadors, creuen que va ser alPaleolític Superior (l ’any 1 0000 adC) amb elnaixement de l’agricultura i gràcies a l’elaboraciód’un producte amb el qual comparteix matèriesprimeres: el pa.

A la cultura egípcia és on trobem evidenciesarqueològiques documentades de la producció de

cervesa a gran escala. No nomésera un dels pilars de la seva dieta,també s’uti l i tzava en cerimòniesrel igioses i com a medicina. S’hantrobat petites factories de cervesa a

tombes egípcies.

Els comerciants grecs comencen l’expansió de lacervesa per tota la Mediterrània. Al principi elsromans, grans bevedors de vi, consideraven lacervesa un producte dels pobles Bàrbars. I laseva producció va trigar molt en arrelar perquèera més costosa i complicada que la del vi.

A l ’Edat Mitjana la producciói el consum de cervesa alnord d’Europa s’incrementa imolt i el seu consumcomença a ser gravat ambimpostos.La propagació de monestirsper tota Europa

(Franciscans, Trapencs, Benedictins, Agustins,etc) fa que es popularitzi encara més el consumde cervesa. Els monjos fan cervesaperquè consideren que és unabeguda més sana que l’aigua depous i rierols, moltes vegadesconsiderats font de malalties.Això porta als monjos aexperimentar amb les sevesreceptes. Comencen a afegir l lúpol,per les seves propietats conservants, i es pot dirque neix la cervesa com la coneixem avui.

El 23 d’abri l de 1 51 6 el rei alemany Guil lem IV deBaviera decreta la Reinheitsgebot (o l lei de

puresa) amb validesa en totel territori de l ’ imperigermànic. Aquesta l leiestableix que la cervesanomés pot estar feta amb

tres ingredients: aigua, malt d’ordi i l lúpol.

Abans de l’arribada dels espanyols a l ’Amèrica delSud els pobles precolombins jatenien la seva “cervesa” fetaamb la fermentació del blat demoro.

A Àsia també trobemfermentacions de cereals,principalment de l’arròs: el Sakea Japó i la cervesa de mil l a laXina.

4RATLLES

Península i Catalunya

Contingut:

Tipus i fires

Història

Breweriana

CERVESA HISTÒRIA I CURIOSITATShqt (heqet). Cervesa, jeroglífic

Segons la Gran Enciclopèdia Catalana la cervesa és una “beguda alcohòlica simple (de 3 a 5%d’alcohol), obtinguda per fermentació d’una infusió de malt, blat de moro i altres cereals, amb addició del lúpol. ”Semblaria que la cervesa fos una cosa molt senzil la i simple però no és així.

Núm. 47 set­oct 2013 Butl letí

Pàgina 2

LA CERVESA A LA PENÍNSULAEls Ibers consumien una begudade cereals fermentats conegudacon “caelia”. I els Celtes tambétenien la seva, la “cerea”.L’arribada dels romans i els seuscultius de raïm fa desaparèixer elconsum a favor del vi. Durantmolt anys el consum a lapenínsula de cervesa és ben béanecdòtic.

Oficialment la cervesa arribaamb Carles I . Laproducció és quasiexclusiva pelconsum delscomponents de lacort.

Al segle XVI I comença lacomercial ització de cervesa aMadrid sota el règim de Real

Privi legio de Estanco i començatambé a pagar impostos. L’any1 833 es liberal itza la producció.Fins al segle XIX elsconsumidors de cervesa erenprincipalment de les classesburgeses durant l ’estiu, alcontrari d’Europa on la cervesaesdevingué la beguda deltreballadors.

Va costar molt acostumar a lagent a beure cervesa, la culturadel vi i dels desti l · lats era moltforta al país. Al segle XIXcomença la producció industrialde cervesa, la primera fàbricaque es pot considerar com a tales la Moritz de Barcelona l’any1 856. Després van venir Damm(1 876), La Estrel la de Gijón

(1 893), La Cruz Blanca aSantander (1 886), Mahou aMadrid (1 890). . .I ja al segle XX van néixer: any1 900 El Aguila Negra a Oviedo,La Cruz Azul a Pamplona, LaZaragozana a Saragossa. Any1 904 Cruzcampo a Sevil la. Any1 906 Estrel la Galicia. . .Fins avui que, Espanya, és elpaís número 1 2 en el ranking deconsum de cervesa a nivel lmundial amb 83,8 l itres perhabitant i any i el 1 0è productormundial amb una producció de33.600mil ionsd’hectol itresper any.

Al jaciment arqueològic de Can Sadurní (Begues)un equip d’arqueòlegs de la Universitat deBarcelona ha fet l 'anàl isi d'uns recipients ceràmicsque demostren que al Neolític Mitjà ja esconsumia una beguda de cerealsfermentats. Potser el primer cerveserartesanal de Catalunya.Però hem d'avançar fins el 1 806 quanFelipe Costa obre la primera fàbrica decervesa a la ciutat de Barcelona. Durantel segle XIX van arribar fins a la vintena lesfabriques a la ciutat: Joan Maurer, Viuda de Costa,Jaume Costa. . .

Van ser dos alsacians els que van obrir fàbrica iencara “aguanten”: Louis Moritz el 1 856 i AugustKuentzmann Damm el 1 872.L’altre gran cervesera catalana San Miguel va

néixer el 1 953 amb la firma de l’acordentre La Segarra S.A, l ’empresa deEnrique Suárez amb fàbriques aBarcelona i Lleida, i San MiguelCorporation Fil ipinasA mitjans dels anys 90 comença la febre

pel homebrewing o elaboració casolana de cervesai comencen a aparèixer les primeres micros aCatalunya.

Plasencia Fernández, Pedro. La Cerveza : manual de uso : [gastronomía­dieta y nutrición]

Huxley, Steve. La Cerveza... poesía líquida : un manual para cervesiáfilos

Verhoef, B. La Enciclopedia de la cerveza

Jackson, Michael. El Libro de la cerveza

El Libro de la cerveza. Tim Hampson (ed.) ; Stan Hieronymus . . . [et al. ]

MacFarland , Ben. Las Mejores cervezas del mundo : 1.000 cervezas imprescindibles, desde Portlandhasta Praga

Ubach , Kris. Tras los secretos de la cerveza belga

LA CERVESA A CATALUNYA

UNA MICA DE BIBLIOGRAFIA...

Pàgina 3

Depenent dels ingredients, època de l’any, situació geogràfica d’on s’elabori, recepta, mètode d’elaboració iunes quantes variants més donen uns quants milers de tipus i esti ls diferents. Però podem dir que tot esresumeix en dues grans famíl ies, les ALE i les LAGER.

QUANTS TIPUS DE CERVESA HI HA?

CERVESES ALEParaula anglesa que serveix per denominar lescerveses que fan servir l levats de fermentació alta. Ésla forma “tradicional” d’elaboració ja que lafermentació es fa en calent. Normalment es deixenmadurar un temps.Exemples: les cerveses belgues (Abadia, Saison, OudBruin. . . ), angleses (Pale, Ale, Bitter, Barley Wine. . . ),alemanyes (Altbier i Kölsch) i la Bière de Gardefrancesa.

CERVESES LAGERCerveses de fermentació baixa. És un esti l nou ja queva néixer a mitjans del segle XIX gràcies a larefrigeració artificial . Cervesers de Bohèmia i Bavieravan descobrir que guardant la cervesa a covesgelades o molt fredes aquesta no es feia malbédurant l ’estiu i els l levats continuaven transformant elsucre en alcohol al terminar la fermentació. D’aquí elseu nom: lager, dipòsit o magatzem en alemany.Exemples: L’esti l més popular és el Pilsen (tambéPilsner o Pils) nascut a la ciutat Txeca de Plzen el1 842. A Alemanya trobem un munt d’esti ls (MünchnerHell i Dunkel, Märzen, Dortmunder Export, Bock,Maibock. . . )

CERVESES DE BLATCerveses de fermentació altaelaborades amb blat i ordi. Sonmolt refrescants i una mica àcides.Weizenbier a Alemanya i Witbier oBière Blanche a Bèlgica.

LAMBICCerveses de fermentacióespontània produïdes a Bèlgica.Son àcides i poc amargues.Conegudes sobretot per lescerveses de fruita (cirera i gerdprincipalment) però també sónmolt recomanables les Faro i lesGueuze.

PORTER I STOUTLa Porter va néixer a Anglaterradurant la revolució industrial peroferir als treballadors una cervesanutritiva i consistent. És fosca i téun gust consistent.La Stout podem dir que és unaPorter més amarga, més fosca imés cremosa produïda a Irlanda.Qui no coneix la Guinness?

ALTRES TIPUS

VINE A FER CERVESA. Sota el lemaSLOW FOOD fira per aprendre a elaborarcervesa de manera natural a casa teva.També pots degustar cerveses artesanes imenjar ecològic. www.cervezas. ifo/vfc/

BARCELONA BEER FESTIVAL. Festivalde cervesa artesana on pots degustar mésde 300 cerveses de tot el món.www.barcelonabeerfestival.com

MOSTRA DE CERVESA ARTESANA DE MEDIONA. Després de8 edicions és la mostra de cervesa artesana més important delpaís.www.facebook.com/pages/MOSTRA-DE-CERVESA-ARTESANA-DE-MEDIONA/1 95899920441 665

FIRES

Servei Local de Català de Sant Boi de Llobregat

Pl. Montserrat Roig, I (L'Olivera)

Tel. 936 529 585 - Fax 936 306 1 88

A/e: santboi@cpnl.cat - www.cpnl.cat/xarxa/cnleramprunya

C/Baldiri Aleu, 6-808830 Sant Boi de Llobregat

Telèfon 936 309 760Fax 936 309 758

b.st.boil lo. jrb@diba.cat

www.bibl ioteques-santboi.org

Hivern:Dil luns, de 1 5 a 21 hDe dimarts a divendres, de9 a 21 hDissabtes, d'1 1 a 1 9 h

Estiu (juliol i agost):De dil luns a divendres, de1 4 a 21 h

Setmana Santa i Nadal :Consulteu a la bibl ioteca,web o xarxes socials.

Tancat: diumenges ifestius.

BREWERIANA És una paraula anglesa per anomenar elcol· leccionisme d’articles cervesers.Al segle XIX la cervesa va ser un dels primers

productes sotmesos a una nova forma decomunicació anomenada marketing.El consum de cervesa augmentava i lacompetència entre marques també. Les cerveseresvolien fer visibles els seus productes a l 'interior delslocals: cendrers, tiradors, sotagots, gerres, quadresa les parets. . . i a l 'exterior: anuncis a la façana,mobil iari . . .Tot això ha fet que els col· leccionistes debreweriana tinguin un univers quasi infinit deproductes per augmentar la seva col· lecció.Els articles “top” dintre d’aquest món son: sotagots, l launes, ampolles,etiquetes, taps d’ampolla, cristal leria i obridors. Però també es poden trobarvehicles en miniatura, l lumins, estovalles de bar, anuncis, neons. . .Si visiteu qualsevol botiga del web d’una cervesera nord-Americana,alemanya o anglesa podeu trobar, apart dels típics gots i samarretes, benbé de tot. Uns petits exemples:- www.budshop.com- http: //shop.bitburger.de/shop/- www.shepherdneame.co.uk/shop- http: //nl .heineken.com/shop

ALGUNES WEBS...- CERVECEROS.ORG- Web dels productors industrials decervesa a Espanya- BREWERSOFEUROPE.ORG Ídem però d’Europa- CERVEZAYSALUD.COM Associació d’estudi de elsbeneficis d’un consum moderat de cervesa.- CELCE.ORG Club Espanyol de Col· leccionisme Cerveser- CERVEZAS.INFO Web pels amats de la cervesa- CERVECEROS-CASEROS.ORG Web de l’associació de homebrewersespanyola.

Si voleu aprendre català de forma no presencial, podeu fer-ho amb elportal Parla.cat:http: //www.parla.cat/pres_catalaenl inia/AppPHP/login/index.phpÉs un espai virtual d’aprenentatge que posa a l’abast de tothom materialsdidàctics i cursos per aprendre català, que es poden fer seguint lamodalitat l l iure o amb tutoria.D’altra banda, recordeu que si voleu fer cursos presencials, podeu adreçar-vos al Servei Local de Català.