7a trobada de comunitats catalanes d’europa conclusions · 2015. 11. 9. · espais físics i...

7a Trobada de Comunitats Catalanes d’Europa

Conclusions

ÍNDEX

Dates i marc de la trobada

RESUM DE LES CONCLUSIONS / PROPOSTES

PROPERA TROBADA

NOTES DELS TALLERS DUTS A TERME

Els Casals i la Xarxa Exterior de la Generalitat

Taula Rodona per parlar de la FIEC

Votacions a l´exterior. Experiència viscuda

Problemàtica Casals de l’Estat

Problemàtica dels fills en edat escolar avançada en cas de retorn a Catalunya. Comentaris i previsions del Pla de Mobilitat Internacional.

Presentació FATEC

Presència i salutació del Secretari de Relacions Exteriors

Espais físics i espais virtuals. Grups a les Xarxes Socials. Motivació al jovent per incorporarlo als Casals.

Relació del Consell i els Casals. Noves Lleis en tramitació o aprovades recentment i que afecten a les Comunitats a l’Exterior.

El català per els menuts. Experiència després de la Trobada a Luxemburg.

Programa de colònies d’estiu pensat pels casals. Possibilitat d’assistència com “oients” a les escoles catalanes durant els períodes que son no lectius en el país de residència.

Presentació ANC Madrid

ANNEX

CASALS PARTICIPANTS

FEDERACIONS PARTICIPANTS

GOVERN DE CATALUNYA

Cercle Català de Madrid Full 1

http://www.cerclecatala-madrid.net/index.php


Conclusions

Dates i marc de la trobada

Al llarg del cap de setmana del 18 al 20 de setembre del 2015 ha tingut lloc a la seu del Cercle Català de Madrid la 7º Trobada de Comunitats Catalanes d’Europa.

Hi han participat 19 casals i 40 representants, així com membres de la FIEC, la FATEC i per part institucional diferents càrrecs i tècnics de la Generalitat de Catalunya.

RESUM DE LES CONCLUSIONS / PROPOSTES

Els Casals i la Xarxa Exterior de la Generalitat ● Separació clara de l’acció de Govern i de l’acció dels casals però amb estreta

col∙laboració ● Creació d’un marc mínim regulatori dels Delegats en relació als casals per evitar

que aquestes esdevinguin més o menys intenses en funció del tarannà del Delegat.

● Els delegats haurien de ser coneixedors i mes propers als participants dels casals. ● El retard en la recepció de les subvencions perjudica notablement als casals.

Taula Rodona per parlar de la FIEC ● Instar a les entitats catalanes de l’exterior a participar activament a la FIEC. ● Preparar una trobada AsiaOceania ja que ha augmentat la població catalana

força degut als fluxes migratoris (unes 2.400 persones) Votacions a l´exterior. Experiència viscuda

● Es constata la inviabilitat democràtica de l’actual llei electoral la necessitat que les forces polítiques al Congrés de Diputats promoguin la derogació de l’article 75 de l’actual llei electoral que instaura el ‘voto rogado’.

● Quan Catalunya adopti una llei electoral pròpia cal que aquesta contempli la possibilitat del vot electrònic.

● Cal promocionar el registre de catalans a l'exterior.

Problemàtica Casals de l’Estat ● El retard en la recepció de les subvencions fa difícil el manteniment de les entitats,

a més de crear problemes que poden fer que coses que fins ara es duien a terme (ej. classes de català) deixin de ferse o augmentar el cost.

● Les activitats haurien d’autofinançarse en un 70% ● Evitar duplicitats d’esforços Cercle Català vs Blanquerna en aspectes

relacionats amb l’ensenyament de català i activitats culturals de difusió / exposicions.




Conclusions

● Veure com poder equilibrar les despeses de funcionament dels casals que tenen seu.

● El tema de la “nacionalitat catalana” segons vagin el resultats de les properes eleccions i l’impacte en el residents a la resta de l’estat espanyol.

● Potenciar el contacte entre els Casals de l’Estat. ¿Fer una trobada? Problemàtica dels fills en edat escolar avançada en cas de retorn a Catalunya. Comentaris i previsions del Pla de Mobilitat Internacional.

● Com a consell als pares amb fills que retornen es que enlloc d’adreçarse directament a l’escola contactin amb els serveis terrritorials d’ensenyament de la Generalitat.

● Es necessari que aquell que vulgui sortir a l’exterior ho faci amb unes certes garanties i assessorament.

● Crear un grup de treball entre el que assessoren als que marxen i els que fem l’arribada

● Els membres de les comunitat catalanes a la resta de l’estat haurien de reconèixerse’ls com les que estan a fora.

FATEC

● Per pensarho en els casals on hi ha majoritàriament gent gran al de Rosario (Argentina) tenen un psicòleg per estimular a la gent gran en funció de les edats.

Espais físics i espais virtuals. Grups a les Xarxes Socials. Motivació al jovent per incorporarlo als Casals.

● Col∙laborar amb aquest tipus de grups a les xarxes per el fet de que poden aportar coses e idees noves, cosa que requerirà d’un temps llarg amb un procés de seducció.

Relació del Consell i els Casals. Noves Lleis en tramitació o aprovades recentment i que afecten a les Comunitats a l’Exterior.

● Modificar el mètode de elecció de representats del Consell ● El Consell demana més comunicació per part dels casals.

El català per els menuts. Experiència després de la Trobada a Luxemburg. ● Coordinar diferents iniciatives. Intercanvi d’informació

Programa de colònies d’estiu pensat pels casals. Possibilitat d’assistència com “oients” a les escoles catalanes durant els períodes que son no lectius en el país de residència.

● “Estiu es teu” S’hauria de fer una oferta concreta i amb temps. ● Carnet Jove Catalunya. Es podria obtenir de manera gratuïta ja que els residents

a l’exterior hi ha algunes avantatges que per ubicació no poden gaudir.




Conclusions

PROPERA TROBADA

PROPERA TROBADA: Londres

En aquesta trobada s’han analitzat les diferents propostes de lloc per la propera trobada: Islàndia, Berlín, Londres.

S’acorda que seràn els Catalans UK de Londres els que s’encarregaran, però si no ho poguessin dur a terme el Casal de Berlín s’ofereix com a lloc sustitutori.




Conclusions

NOTES DELS TALLERS DUTS A TERME

Els Casals i la Xarxa Exterior de la Generalitat En aquest taller es comenten les diferents relacions que hi ha entre els casals en els que en la seva proximitat hi ha una delegació de la Generalitat i que han assistit a aquesta trobada i són: Brussel∙les, Roma, Londres i Madrid.

Es de destacar el fet diferencial que té la delegació a Madrid ja que a més de l’aspecte de representació política de la delegació inclou en el mateix edifici una planta baixa dedicada a llibreria i un saló d’actes on es fan conferències, presentacions de llibres, … es a dir un Centre Cultural anomenat Blanquerna el qual colisiona amb algunes de les activitats dutes a terme pel Cercle Català de Madrid (iniciades als anys 60), donantse la paradoxa que fer un curs de català a Blanquerna es més econòmic que ferho al Cercle, essent aquest un del principals motius de davallada de les classes en en el cercle en detriment de las que fa el Centre Cultural. Per altre banda l’horari “funcionarial” del Centre Blanquerna fa que algunes activitats no es puguin dur a terme i com s’ha comentat en el cas del català sigui més un competidor que no pas una col∙laborador.

No cal dir que tenim competidors que son “funcionaris” amb un horari i unes retribucions mentre que els casals amb el voluntariat hi dedica hores, pel que cal una relació lleial i recíproca malgrat que amb rols diferenciats.

També s’ha de dir que en funció del Delegat les relacions han estat mes o menys col∙laboratives, fentse especial esment positiu del darrer delegat Josep Ma. Bosch. La seva actitud i la predisposició del personal actual ha fet que el nivell de col∙laboració entre ambdues entitats sigui en aquest moment molt bona deixant apart el tema de les classes de català.

Darrerament s’ha pogut incloure informació del Cercle en la que envia la Delegació i a l'inrevés.

En el cas del de Roma es destaca que hi hauria d’haverhi més col∙laboració. Es una delegació recent. Tenint present que actualment a Roma hi ha força jovent català, però no s’ha aconseguit arribarhi a ells. A demés problemes com el estar aguait per part de l’Ambaixada no han afavorit aquest diàleg.

Roma no te seu fixa lo que dificulta les reunions (fins hi tot algunes d’elles s’han dut a terme al centre de Premsa) ja que la Delegació no deixa lloc per reunirse.

Es comenta que es important i tots ho hauríem de tenir sempre present que no s’hauria de barrejar l’acció de govern amb els casals que son el lligam de la “societat plural”.




Conclusions

Brussel∙les no tenen seu, la Delegació te un espai immens i desaprofitat però segons el Delegat que hi hagi, les possibilitats de ferne us son més o menys complicades. Si que es permeten classes de català a la Biblioteca, però per la resta d’activitats hi ha forces dificultats.

Fins ara per Sant Jordi ho organitzava tot el Casal (el llibre i la rosa a una llibreria hispana i d’altres activitats en l’Espai CatalunyaEuropa de la Delegació o altres indrets ), malauradament la Delegació fàcilment es posava medalles del que feia el Casal. “Tant de de bó poguéssim organitzar quelcom junts amb el respecte que cada entitat es mereix!”

Malgrat que el President Mas en una de les visites els va dir que se'ls cediria un espai, això no s’ha dut a terme. Tenen problemes per l’adreça postal ja que per llei no pot ser una bústia, però la Delegació no els deixa utilitzar la de l’edifici.

CatalansUK Londres tenen molt bona relació amb el Delegat, en Josep Manuel Suárez i tot l’equip de la Delegació. Hi ha col∙laboració regular en les activitats, en l’ús de les sales i la promoció i difusió d’activitats.

També es fa esment que els delegats de Roma i Viena si que s’han intentat assabentarse de les associacions que hi ha al seu voltant.

Com a conclusió tenim:

● Separació clara de l’acció de Govern i de l’acció dels casals però amb estreta col∙laboració

● Creació d’un marc mínim regulador dels Delegats en relació als casals per evitar que aquestes esdevinguin més o menys intenses en funció del tarannà del Delegat.

● Els delegats haurien de ser coneixedors i mes propers als participants dels casals

Per part d’en Dani Gimeno s’esmenta el canvi institucional i que els nous mecanismes que fan que arribin institucionalment on fins ara només hi havia d’aglutinador els casals.

En quant al nombre de catalans residents a l’exterior no hi ha dades exactes ja que la crisi econòmica ha portat a fora a molt jovent universitari i en aquest moments el departament estan intentant articular polítiques per arribarhi.

En relació a les subvencions que preocupa a tots els participants no hi ha data de pagament ja que depèn de la liquiditat de la Tresoreria.

Taula Rodona per parlar de la FIEC Presentada per Toni Montserrat explica el naixement al 1.996 de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes i la evolució des d’una “dinàmica maternal” a una de creixement més adult. També hi son presents a la mesa en Ramon Querol (de Brisbane), la Montserrat




Conclusions

Aymamí i en Jordi Gairín, si be hi son presents directius com l’Elvira Ballesta i l’Albert Masquef

Es necessària una veu que canalitzi les necessitats dels casals i aquest es el paper a desenvolupar per la FIEC.

La trobada “informal” feta a Barcelona el darrer any va aplegar unes 30/40 persones i es de destacar que van haverhi unes 1.500 connexions via streaming.

Els punts que es van tractar

1. Campanya intensa junt amb l’ANC i el Govern per les eleccions. Ha millorat el nombre de sol∙licituds de vot de 17.000 a 21.000, però no ha funcionat prou bé. Cal una gestió a Catalunya i una llei electoral pròpia

2. Llei de les comunitats catalanes a l’exterior 3. Llei ensenyament a Catalunya. No hem aconseguit cap avanç legislatiu.

“Agrupaciones español”. Espanya sí té llei, nosaltres no. La Xunta de Galícia te un conveni amb l’Estat. Hem de tenir present que dels 67.000 catalans que han sortit des del 2008 quasi tot son joves i hi ha uns 9.000 menors

4. Moviment migratori. La Generalitat ens ha escoltat i s’ha fet el “Pla de Mobilitat”. Avui estem a una nova fase d’emigració. La del. 20092013 més oberta i aventurera i del 20132015 més organitzada. Se emigra majoritàriament on s’ha anat sempre. No obstant de Catalunya a la resta de l’estat s’ha reduït de 12.000 a 1.200 segons dades del “Padrón continuo”.

5. Assistència sanitària a l’exterior. S’ha de tenir present les diferències entre els països i la vinculació en alguns d’ells a que estiguin treballant. La Seguretat Social Espanyola només permet 90 dies a fora.

La FIEC la composen 60 entitats i és la representació de la Catalunya a l’Exterior. Va un pas per davant de la Generalitat.

La FIEC es apartidista i apolítica.

Utilització de les xarxes socials.

❏ FACEBOOK: https://www.facebook.com/Federaci%C3%B3InternacionaldEntitatsCatalanesFIEC320516139060/timeline/

❏ WEB http://www.fiecweb.cat/index.php ❏ TWITTER @FIEC1

Es proposa preparar trobada AsiaOceania. Hi ha uns 2.400 catalans. Han augmentat força pels fluxos migratoris.

Casal de Sidney s’ha revifat. Brisbane gent transitòria.


https://www.facebook.com/Federaci%C3%B3-Internacional-dEntitats-Catalanes-FIEC-320516139060/timeline/

https://www.facebook.com/Federaci%C3%B3-Internacional-dEntitats-Catalanes-FIEC-320516139060/timeline/

http://www.fiecweb.cat/index.php

https://twitter.com/FIEC1



Conclusions

Les entitats membres de la FIEC paguen una quota de 50 euros/any. (Poden pagar més si volen).

Votacions a l´exterior. Experiència viscuda

El vot exterior es regeix per la LOREG (Ley Orgánica de Régimen Electoral General), que en la seva reforma del 2010 estableix el mètode del “voto rogado” (Article75). Abans del 2010 les paperetes es rebien automàticament. La reforma es va fer per iniciativa del Bloque Nacionalista Galego per acabar amb els “agents electorals” a Galícia, que es dedicaven a segrestar els vots. La solució va ser la del “café para todos”, malgrat la pressió de les associacions a l’exterior per evitarho (al Congrés dels Diputats només hi van votar en contra IU, ERC, UPyD i CC).

Una altra novetat que introdueix aquest Art. 75 és que les dues modalitats són o bé el vot presencial en urna o l’enviament al Consolat (anteriorment els vots s’enviaven directament a la Junta Electoral Provincial), i això fa que encara hi hagi gent que es confon, per exemple, a les darreres eleccions europees hi va haver 1.200 vots anul∙lats per aquest motiu.

Al 2014 el Congrés va votar a favor (tothom menys BNG) d’una iniciativa per suprimir aquest Art.75, però en aquest moments el procés es troba bloquejat. S’espera que en un futur es faci aquesta derogació, però que es conservi la possibilitat de votar presencialment als consolats.

Catalunya és l’única comunitat autònoma sense llei electoral pròpia. Al projecte de llei electoral catalana s’ha proposat d’introduir el vot electrònic com a solució per evitar els problemes que suposa el “voto rogado”. També es proposa crear una circumscripció pròpia per al vot exterior, que suposaria que a Catalunya 1 diputat = 3040.000 vots, i que el vot exterior representi 1 diputat = 20.000 vots.

La FIEC proposa que el sistema ERTA s’utilitzi per tothom. Aquest sistema consisteix a descarregarse electrònicament una papereta en blanc i que cadascú escrigui a qui vol votar. Això estalviaria temps i diners, i evitaria que la gent es quedi sense votar per no haver rebut els materials de vot a temps.

Per a les eleccions del 27S hi ha hagut una certa millora, hi ha hagut un increment de 4.000 més que han sol∙licitat el vot. Això ha estat gràcies a la millor campanya d’informació que mai s’ha fet, amb la coordinació de l’ANC, FIEC, els diferents Casals, Marea Granate, Catalansalmón, etc. Entre els mesos de gener i juny d’aquest any hi va haver entre 4.000 i 6.000 noves altes al CERA. El termini per fer canvis al CERA és de 2 mesos abans de les




Conclusions

eleccions. De tota manera, si els canvis s’han fet fora d’aquest termini es pot fer una “reclamación de inclusión”, que es resol positivament en pràcticament el 99% dels casos.

Actualment vota aproximadament un 10% de residents a l’exterior.

Es fa un recordatori que el Registre de Catalans a l’Exterior continua obert, i actualment compta amb uns 5.000 inscrits. S’hauria de reactivar una campanya per tal que la gent s’hi apunti.

Cal promocionar el registre de catalans a l'exterior que ha quedat una mica oblidat, i en cas de desconnexió d'Espanya, Catalunya no tindria cens.

Problemàtica Casals de l’Estat Hi assisteixen els casal de Saragossa, Sevilla, Àlava i Madrid.

Hi participa en Dani Gimeno de Relacions Exteriors de la Generalitat.

Es fa una mica d’història de la evolució de la relació del departament de Relacions Exteriors amb els casals, essent a l’inici quasi sense ajuts, a una època expansionista i arribar a la situació actual.

En quant als casals de l’estat presents, Sevilla comenta els problemes que te amb l’ensenyament del català ja que centralitza tot Andalusia. Actualment els estan fent gratuïts però serà necessari que el assistents col∙laborin en les seves despeses.

A tall general es comenta que les activitats haurien d’autofinançarse en un 70%.

En quant a un dubte sorgit en relació als lectors de les Universitats es comenta que aquestos formen part de la Ramon Llull.

També es diu que ens sentim més abandonats perquè “nosaltres no votem”.

En quant al Cercle a Madrid, en alguns temes es dóna la paradoxa de que dupliquem esforços amb la Delegació (ensenyament del català. algunes exposicions/presentacions, informació turística, ..)

Les dades actuals dels casals son:

● 124/140 Casals a tot el món ● 64 a Europa ● 10 a Espanya

Dels 140 uns 90 estan actius i a Espanya els actius son 7.

Els casals espanyols tenen seu física, la qual cosa implica unes despeses de funcionament que no tenen els virtuals.




Conclusions

Cal tenir present que els casals no només han de servir per als catalans residents, sinó com a eina per la divulgació de la cultura catalana arreu del món.

En quant al mon laboral es dona la paradoxa que en els d’Espanya ens truquen per oferir feines a catalanoparlants, mentre que a fora les consultes son més adreçades a com integrarse en el mercat laboral.

Es comenta la paradoxa que segons esdevingui la nova realitat a Catalunya, podem quedarnos sense “nacionalitat catalana”.

Problemàtica dels fills en edat escolar avançada en cas de retorn a Catalunya. Comentaris i previsions del Pla de Mobilitat Internacional. En Xavier Bosch Director General d'Immigració de la Generalitat participa en aquest taller i comenta el Pla per a la Mobilitat Internacional que es va aprovar fa un mes i ja està en marxa, fruit de l’augment de l’àmbit de les migracions que ha fet de estar a 2’5% d’immigrants quan es va crear la Direcció a incrementarse a un 20%.

S’esmenta el risc que te que els que van a cercar feina a fora, ho facin sense tenir res lligat.

❏ Llibre sobre Migració Catalana (any 2013)

El Pla consta de 5 eixos i 10 actuacions diferents i podem destacarne:

● Ajuda als que volen marxar ● Acompanyament als que estan fora ● Ajuda al retorn

La llei de Retorn contempla la figura del català retornat i una prestació econòmica. S’ha de replantejar. El Pla ha servit de diagnòstic

http://moncat.gencat.cat/ca/

Encaix del retorn al sistema educatiu

Aules d’acollida que engloben als que tenen limitacions de coneixements o lingüístiques.

Arribem a unes 100.000 persones anualment.

Problemàtica amb majors de 16 anys on no es obligatori l’ensenyament i tampoc hi ha programes de capacitació.

Hi ha diferents recursos per aprendre català, essent un gran nombre accessibles a internet.

En cas de tornada es millor anar al serveis territorials ja que tenen més coneixement de la situació que no directament a l’escola.

Hom es pregunta si es diferent la recepció d’un nen d’un entorn català en relació a un nen que no sigui català.


http://moncat.gencat.cat/ca/



Conclusions

Es fa esment al redactat de l’Estatut en relació a la definició de catalans i es comenta la 1

paradoxa que una persona provinent de Llatinoamèrica que resideixi a territori espanyol i n’obtingui la nacionalitat, si es trasllada a Catalunya passa a ser català, mentre que els que estem a la resta de l’estat espanyol “som catalans” però no de manera legal.

Berlin Catalanets Estan fent classes i tenen nens que comencen la escolarització.

CatalansUK acaba de crear una Escola Catalana a Londres que obrira les portes el dia 10 d’octubre per impartir classes de català a nens de 3 a 13 anys.

Mobilitat professional. En el mon de les universitats sembla que està estructurada la sortida, el retorn i acollida. El dubte es la empresa privada.

Es necessari que la gent abans de sortir estigui ben assessorada ja que a la arribada al país de destí “No volem ser frustradors”.

Es proposa crear un grup de treball entre els que assessoren als que marxen i els que fem l’arribada si som les entitats a l’exterior.

No estan quantificades les accions del pla de Mobilitat però si les línies de actuació.

Els membres de les comunitats catalanes a la resta de l’estat haurien de reconèixerse’ls com les que estan a fora.

A més de les acciones de la Generalitat les Secretaries de Joventut dels ajuntaments de Barcelona i Girona donen suport als que volen marxar. En el Cas de CatalansUK per exemple, fan participacions presencials a jornades informatives de ambdues Secretaries per a explicar informació pràctica als joves que volen anar al Regne Unit, junt també amb el British Council. Per altra banda, també organitzen tallers regulars i gratuïts per als nouvinguts al Regne Unit per assessorarlos en tot allò que necessitin. Aquests tallers reben la col∙laboració de la Delegació de la Generalitat que cedeix espai i material perque es puguin dur a terme de manera gratuïta.

Brussel∙les té una Guia per al Nouvingut. Hi ha gent que arriba sense saber que fer i des de la Delegació se’ls diu que no són competents i a vegades els envien al Casal. Des del casal organitzem trobades individuals o per grups fent una explicació sobre Bèlgica, tràmits administratius, adreces per lloguers, treball com inscriure’s, sistema sanitari, com obrir un

1 Estatut d’autonomia de Catalunya 2006 Article 7. La condició política de catalans 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol∙liciten, en la forma que determini la llei.




Conclusions

compte, com estudiar de manera barata l’idioma, ferse soci del casal,... hi ha qui creu que tot es com Catalunya.

Presentació FATEC Duta a terme per en Ramon Vidal y Plana.

De unes 600 entitats que hi ha a Catalunya n’aplega 400.

http://www.fatec.cat/

Fa esment a que d’una associació per la gent gran a més de activitats pròpies afavoreix el Diàleg intergeneracional.

Presenta una serie de dades demogràfiques i de segmentació de mercats i productes en funció de la edat i tindríem tres grans blocs:

● Actius. On reben informació sobre productes relacionats amb la salud, el bricolatge, moda, viatges,...

● Semi dependents. Han de començar a fer obres a casa (portes, habitacions, ..) importa el règim alimentari,...

● Dependents Cal la adaptació de la llar, ajuts mecànics, rehabilitació cognitiva, residències….

Com a exemple de noves activitats el Casal de Rosario te un psicòleg per treballar amb els membres en funció de la edat.

Presència i salutació del Secretari de Relacions Exteriors En Roger Albinyana comenta que el proper trimestre es convocarà per demanar les subvencions de 2016. També ens avança que hi haurà un increment de les mateixes fins arribar al 1.000.000€.

Problemàtica del vot a l’exterior per diferents condicionants. “No hi ha llei electoral pròpia. Creu que hi haurà més gent que la que va poder votar fa tres anys”.

També comenta que hi ha un creixement dels no residents en edat infantil.

Els assistents traslladen la seva preocupació per el plaç de pagament de les subvencions, avançar el moment d’adjudicació, la necessitat de millores tècniques per gestionar els mails, continuar el programa de becaris als Casals,estudiar la possiblitat d’enviar mestres als Casals…

El Secretari respon que s’intentarà ampliar els recursos per el ensenyament del català als infants, les beques a l’Exterior als Casals i Delegacions i incrementar la formació en gestió als Casals.


http://www.fatec.cat/



Conclusions

En quant a les Delegacions avui en dia hi ha 8 delegacions i s’ampliaran al llarg els propers mesos. Cal esmentar que les mateixes representen un 0’1% del pressupost de la Generalitat.

També hi ha oficines d’Acció, que son una agència i estan més adreçades a empreses.

Per part dels assistents se li trasllada al Secretari que ens sentim “voluntari/involutariament” abandonats.

Es comenta que cal diferenciar les funcions de representació institucional i las que fan les comunitats catalanes a l’exterior. Son dos papers diferents.

Malgrat que es va simplificant el procés, es comenta que s’hauria de veure com es fa en altres països.

Espais físics i espais virtuals. Grups a les Xarxes Socials. Motivació al jovent per incorporar-lo als Casals. Problemàtica del manteniment de les seus dels casals i les despeses que això comporta.

Es tracta d’ un cost molt gran que no es recupera per la via de les subvencions ni amb una gestió dels espais. Altres casals no tenen seus i lloguen locals per cada activitat. La existència de grups a les xarxes socials distorsiona lús de les seus doncs alguns de aquests grups pretenen disposar de espais als casals de manera gratuïta. Hi ha preocupació per la possibilitat de que aquests grups puguin a arribar a disposar de subvencions sense arriscar despeses. Per part de la Secretaria de Relacions Exteriors séxplica que només cabria la possibilitat de subvencionar el grup de Catalans al Món que excedeixen del que es només una pàgina de Facebook.

Per part de la majoria d’assistents es recomana tractar de col∙laborar amb aquest tipus de grups a les xarxes per el fet de que poden aportar coses e idees noves, cosa que requerirà de un temps llarg amb un procés de seducció. Igualment hi ha altres entitats como les agrupacions de lÁNC que també fan la seva tasca. Seria convenient anarlos deixar entrar als casals i que poc a poc síntegrin.

Sínsisteix en que els casals amb seu, baixant el nombre de socis i baixant les subvencions, poden tenir que arribar a tancar.

Es comenten que segueixen existint subvencions per immigrants del Estat espanyol, malgrat que hi ha casals que no els demanen per motius polítics.

Per part de alguns casals es fa esment que no tenen problemes d’articulació entre el mon físic i el virtual. Fan servir el Facebook com a eina de comunicació i els serveix per difondre la cultura i “actuar com a multiplicador del nostre missatge”.




Conclusions

El casal de Berlín te 1.600 seguidors al Facebook i 100 socis. Els Catalans UK tenen quotes de socis individuals i familiars i a mes a mes tant socis com simpatitzants paguen per algunes activitats concretes (els socis sempre tenen descompte) i fa un us diari tant de Facebook (Pàgina i Grup, amb 2.600 seguidors) com de Twitter, amb quasi 500 seguidors. Els d’Hamburg també fan us intensiu del facebook.

A Zurich organitzen sopars catalans, el local els costa 1.000 frans suïssos mensuals i darrerament l’ANC els hi ha demanat però sense compartir les despeses.

Els d’Andorra han deixat de tenir un local ja que amb la reducció de les subvencions no el podien mantenir. Creuen que es important tenir un lloc físic.

El quid de la qüestió es: com es subvenciona un local?

En Dani Gimeno comenta que des de la Generalitat es contacta amb tots els que es dediquen a la difusió i que les comunitats virtuals han augment considerablement els darrers anys.

La supervivència d’alguns casals depèn de la incorporació de joves. Per part de CatalansUK comenten que s’ha format fa 9 anys.

Manca massa crítica. Es comenten diferents propostes sobre com incorporar gent jove però ha de ser en cada lloc i segons les circumstàncies com se’ls incorpori.

Si que s’ha de tenir en consideració que ser virtual no es només tenir una pàgina a facebook, cal tenirla permanement actualitzada i parlar el llenguatge dels joves.

Relació del Consell i els Casals. Noves Lleis en tramitació o aprovades recentment i que afecten a les Comunitats a l’Exterior. En Jordi Gairin, la Montserrat Aymani i en Xavier Urbaneja comenten el rol del Consell d’acord amb la llei 18/96.

El consell està format per 4 d’Europa, 5 Amèrica (3 del Sud, 1 Centre i 1 Nord) i 1 de Oceania.

Es una mica paradoxal i no molt democràtic que els membres son escollits per la Generalitat. S’hauria de demanar que presentessin un mínim programa.

Es fa nomes una reunió anual. Des de la mesa es demana als participants que responguin els mails i que cal fer arribar propostes al Consell.

Proposen dur a terme actes el proper 15 d`octubre aniversari del afusellament del president Companys.

Es sol∙licita a la Generalitat la elaboració d’un full resum perquè tothom conegui les funcions del Consell.




Conclusions

La idea del Consell es bona i podríem diferenciarla de la FIEC (la Federació es dedica més al dia a dia), ara bé cal millorarne la elecció dels membres que podrien ser escollits a les trobades.

En el Consell no hi ha cap representant dels casals de l’estat espanyol.

Des del Consell, es demana més comunicació per part dels casals, entenent com a comunicació, que els casals utilitzin el Consell com a eina per transmetre les seves problemàtiques a la Generalitat.

Seria bo recuperar la pagina de Catalans a l’Exterior d’Europa amb recursos i activitats propostes, vinculant la Secretaria en el tema, per comptar amb una eina per compartir.

Com a cloenda es debaten les possibles seus per la propera trobada (Islàndia, Berlín i Londres), essent la de Londres que estudiarà la possibiltat de organitzarles i en unes setmanes ho confirmarà, i per part de Berlín s’ofereixen si Londres no pugues realitzarles.

El català per els menuts. Experiència després de la Trobada a Luxemburg. A Madrid s’han dut a terme un parell d’experiències, però el resultat ha estat fallit.

Catalanets. Tenim un esplai autogestionat i tallers. Hi ha oscil∙lació del nombre d’assistents. L’objectiu es potenciar els llaços i comunicarse en català.

Propostes:

● Coordinar diferents iniciatives. Intercanvi d’informació ● Intercanvi de cartes. Afavorir la “lectoescriptura” ● Tallers animació ● Fer un curs de videos. http://miniops.ioc.cat/1/index.html ● Fer a la primavera de 2016 una acollida a Berlín

Una pregunta que es fa i queda sense resposta. Es millor introduir la llengua escrita a l’inici?

Compartir els materials. Fer una web.

Curs de català virtual, en xarxa, coordinat per Política Lingüistica i la Secretaria d’Afers Exteriors.

Seria bo fer una trobada de professors de català a Europa.

Des de Brussel∙les es parla de fer una trobada de pares amb nens de 10/12anys de la resta d’Europa.

http://www.erasmusplus.injuve.es/


http://miniops.ioc.cat/1/index.html

http://www.erasmusplus.injuve.es/



Conclusions

Programa de colònies d’estiu pensat pels casals. Possibilitat d’assistència com “oients” a les escoles catalanes durant els períodes que son no lectius en el país de residència. En aquest taller es compte amb la presència per part de la Generalitat dels srs:

● Antoni Reig Director General de la Joventut ● Pep Serrano Responsable de Marquèting de l’Agència Catalana de la Joventut

Qué podem vertebrar? Veure si es poden fer amb escoles Veure com podem trobar vies per la escriptura

1. Intercanvi entre casals 2. Interior / Exterior 3. Formals entre escoles

Esplai intercanvi amb: 1. Colònies específiques per a nens que estan fora 2. Estiu 3. Període vacacional

Com fer coses mes continues?

A Catalunya hi ha cinc entitats grans que agrupen, entre elles

● Pere Tarrés ● Acció Escolta ● Catalana de l’Esplai

a través d’aquestes entitats es podria arribar a agrupaments que estesin disposats a fer un intercanvi o acollir nens catalans de l’exterior

Un altre via son els Camps de Treball a l’estiu. On s’apleguen per grups de 15 a 24 nens. Estan oberts als adolescents de 14 a 16 anys i si son mes grans de 18 poden anar als internacionals.

“Estiu es teu” S’hauria de fer una oferta concreta i amb temps

Carnet Jove Catalunya. Es un del que te més volum d’Europa. Per nois i noies de 14 a 29 anys.Es podria obtenir, per els joves socis de les Comunitats Catalanes al Exterior, de manera gratuïta ja que els residents a l’exterior hi ha algunes avantatges que per ubicació no poden gaudir

Albergs Hi ha una cinquantena a tot Catalunya, dels que vint son gestionats directament per la Generalitat. Hi ha diferents programes:

● L’estiu es teu ● Vacances en família (mes adreçat als caps de setmana i també a l’estiu)




Conclusions

http://www.xanascat.cat/

Es comenta la experiència del 2015 que hi han hagut 14 participants i s’han incorporat a grups ja muntats,

Com a proposta es podria fer un 10/15 dies d’esplai a l’estiu i si fos un dels que tingués 3 hores d’anglès, enlloc de fer aquest idioma fer el català. Donat que es necessita una massa crítica, per part de la Generalitat es farà una enquesta i s’intentarà arribar a:

● casals ● catalans al mon ● registre de catalans a l’exterior

Per a coneixement dels participants es diu que el cost (dades d’aquest any) es d’uns 685€ les de 14 dies i 487€ les de 10 dies que haurien de ser el mínim si volem treure’n profit.

Presentació ANC Madrid Coincidint amb la trobada hi ha una presentació de l’ANC a Madrid. La taula es presidida per:

● Belén Murillo ANC Madrid Coordinadora de Ecuador ● Ana Francesc ANC Madrid Cap de Comunicació ● Toni Montserral ANC Luxemburg ● Francesc Galcerán ANC Coordinador Madrid ● Gabriel Rufian de Súmate i del Secretariat de l’ANC.

Per part dels ponents es fa un resum de l’ANC i hi ha un torn de preguntes i respostes.


http://www.xanascat.cat/



Conclusions

ANNEX

CASALS PARTICIPANTS ❏ Casa Catalana de Zaragoza

❏ "Catalans a Roma"

❏ Centre Català de Luxemburg

❏ Cercle Català d'Àlaba

❏ Casal Català de Berlín

❏ “El Pont Blau” d’Hamburg

❏ Centre de la Cultura Catalana d'Andorra

❏ Casal Català de Grenoble

❏ Casa Nostra de Basilea

❏ Casal de Brussel∙les

❏ Catalanets eV

❏ Casal Català de Zuric

❏ Casa Nostra de Suïssa

❏ Casal de Copenhaguen

❏ Centre Català de Lausana Ginebra

❏ Casal Català de Sevilla

❏ Catalans UK

❏ Centre Català de Nantes

❏ Cercle Català de Madrid

FEDERACIONS PARTICIPANTS ❏ FIEC

❏ FATEC




Conclusions

GOVERN DE CATALUNYA

Secretari d'Afers Exteriors i de la Unió Europea Roger Albinyana

Comunitats Catalanes de l’Exterior Dani Gimeno

Director General d'Immigració de la Generalitat Xavier Bosch i García

Director General de la Joventut Antoni Reig i Casassas

Agència Catalana de la Joventut Josep Maria Serrano i Cuestas



7a trobada de comunitats catalanes d’europa conclusions · 2015. 11. 9. · espais físics i...

Documents