a la cerca de la memòria perduda

NEUROBIOLOGIA

9

La Laura i en Joan

in Search of the Lost Memory

Trobareu una guia didàctica i una col·lecció de materials per aprofundir diversos aspectes relacionats amb els contes, així com altres contes de la mateixa col·lecció, a l’adreça següent:

http://universitatsirecerca.gencat.cat/conteslauraijoan

Autor: Josep M. López MadridIl·lustració: Montse EspañolEdició: Xavier Gómez CachoCoordinació del projecte: Neus Sallés i Eloi CarbonellDisseny i maquetació: Jordi SalesCorrecció: Maria Carbó

Assessors: Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG); Glòria Lligadas, responsable de Comunicació i Relacions Públiques del CRG

Comitè editorial: Joan Roca Acín, Iolanda Font de Rubinat, Olga Alay, Salvador Maturana, Glòria Vergés i Blanca Ciurana

© 2009 Josep M. López Madrid, sobre el text© 2009 Montse Español Rodié, sobre els dibuixos© 2009 Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i ConeixementSecretaria d’Universitats i RecercaDirecció General de Recerca

Impressió: Novoprint.

Dipòsit Legal: B.24323-2009

Aquesta publicació està subjecta a una llicència de Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada(by-nc- nd). Se’n permet la reproducció, distribució i la comunicació pública sempre que se’n citi el titular dels

drets (Josep Maria López, sobre el text; Montse Español, sobre els dibuixos; Generalitat de Catalunya, sobre l’edició).No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/deed.ca.

La Laura i en Joan a la cerca de la memòria perduda

text de Josep M. López Madrid

il.llustracions de Montse Español

NEUROBIOLOGIA

in Search of the Lost Memory

2 3

Era un dilluns de finals de maig, i tot i la

caloreta que presagiava la proximitat de

l’estiu, la Laura i en Joan es trobaven

absorts a la classe de música.

—Recordeu que el començament és

anacrúsic, o sigui que comença abans

de l’inici de la frase. El compàs és de dos

per quatre, per tant, sabem que cada

compàs consta de dues pulsacions —els

explicava la mestra de música. Sempre

s’ho passaven la mar de bé amb l’Anna...

Però just quan es trobaven en el moment

culminant de la partitura sentiren un

cop estrepitós. Ràpidament tota la

classe es girà cap a la porta de l’aula de

música, que era de vidre transparent, i

comprovaren que l’Eva, la mestra que els

feia informàtica, no l’havia vist i s’havia

fumut una castanya fenomenal.

2

It was a Monday at the end of May. Laura and Joan were totally absorbed in their music class, despite the heat reminding everyone that summer was just around the corner.‘Remember that the beginning has anacrusis, which means that it starts before the phrase begins. It’s in two-four time, so we know that each bar has two beats,’ the music teacher explained.They always had a great time with Anna…But just as they were at the crucial part of the musical score, they heard a deafening sound. The whole class turned immediately towards the classroom door which was made of clear glass. On looking, they saw that Eva, their computer teacher, had not seen the glass and had bumped into it with an almighty bang.

4 5

—No, si ja dic jo que el personal de neteja fa massa bé la seva feina, de tan neta

que va deixar la porta ahir... —es va lamentar l’Eva.

—Això et passa per anar sempre corrents —li va deixar caure amb amabilitat l’Anna.

El cop fou tan fort que li quedà el nas vermell com el d’un pallasso acabat de

maquillar per començar la funció.

Mentre l’Anna ajudava l’Eva a r

eincorporar-se, la Laura i en Joan

es posaren a llegir el correu

electrònic que els duia la mestra.

—Mira, Joan, diu que hem d’anar

al Centre de Regulació

Genòmica (CRG), a la

Barceloneta, perquè els ajudem

en una recerca sobre la pèrdua

de memòria.

—Doncs afanyem-nos, Laura!

Ja l’acabarem de llegir a l’autobús.

‘Yes, I know… I always say that the cleaners do too good a job here. Look how clean they left that door yesterday…’, moaned Eva.‘That’s what you get for always going around in a rush,’ said Anna gently.She had banged her face so hard that her nose was as red as a clown about to do a performance. While Anna helped Eva get up again, Laura and Joan started to read the email that the teacher had brought for them.‘Look, Joan. It says we have to go to the Centre for Genomic Regulation (CRG) in La Barceloneta, to help with some research on memory loss.’‘Well then, let’s get going, Laura! We’ll finish reading this on the bus.’

76

Sense perdre ni un moment, la Laura i en Joan es van dirigir a

la parada de l’autobús per anar al Centre de Regulació

Genòmica (CRG), però abans calia que posessin en

marxa els seus poders màgics.

—Unim les nostres energies! —digueren quatre

vegades mentre unien les mans. Amb el

poders màgics ja estaven preparats per

entrar en acció.

Without wasting a second, Laura and Joan went straight to the bus stop to head for the Centre for Genomic Regulation (CRG). But before getting there, they needed to activate their magic powers. ‘Combine our forces!’, they said four times while holding hands. With their magic powers in hand, they were now ready to get to work.

8 9

—Bé, Laura, et llegeixo el

document adjunt que anava amb

el correu electrònic. Diu que hem

d’ajudar a investigar per saber per

què la gent perd la memòria quan

es fa gran, o sigui, a prevenir

l’Alzheimer.

—Però Joan, no em diguis

que amb el pas dels anys no

és normal perdre una mica de

memòria.

—I tant que ho és, Laura, el

que passa és que la pèrdua

de memòria que acompanya

l’Alzheimer és terrible, és

patològica, se’n perd moltíssima.

—Doncs segur que si aconseguim

algun avenç ajudarem molta gent.

—Per aconseguir-ho ens haurem

d’esforçar de valent, però valdrà

la pena, perquè deu ser tan dur

que un dia vagis a veure la teva

àvia o el teu avi i no es recordi del

teu nom ni de qui ets...

‘Right Laura, I’ll read you the document that was attached to the email. It says we have to help research why people lose their memory when they get older, or, in other words, to prevent Alzheimer’s.’‘But Joan, don’t you think it’s normal that people lose a bit of their memory as they get older?’‘Of course I do, Laura. But the thing is that the memory loss associated with Alzheimer’s is awful, it’s pathological; people lose loads.’‘In that case, if we make any advances in this we’ll be helping a lot of people.’‘We’ll have to work really hard to do it. But it’ll be worth it, because it must be horrible to go and see your grandparents and find out that they can’t even remember your name or who you are…’

1110

Quan van ser davant de l’edifici del Parc de Recerca en

Joan es va quedar bocabadat...

—Joan! Què et passa?

—És fantàstic, no t’ho sembla? És com un enorme

xilòfon! T’imagines tocar tot l’edifici?

—Doncs hauràs de saltar molt, perquè té

cent disset metres d’alçària!

—va dir-li la Laura mentre

esclataven a riure.

When they arrived at the Research Park building, Joan stood with his mouth agape…‘Joan, what’s the matter?’‘It’s amazing. Don’t you think? It’s like a giant xylophone! Can you imagine playing the whole building?’‘Well you’d have to be able to play really well because it’s one hundred and seventeen metres high!’, said Laura, as they both burst out laughing.

12 13

Després d’acreditar-se van pujar al cinquè pis. Just a temps! Una farmacèutica i

un metge del grup del CRG que investigava sobre l’Alzheimer estaven començant

una presentació per als del Centre de Medicina Regenerativa.

—Afanyem-nos, Laura, que ja comencen!

—Ja vinc, ja vinc...

After announcing their arrival they went up to the fifth floor. Just on time! A pharmacist and a doctor from the CRG group who were researching Alzheimer’s were just starting a presentation for people from the Centre for Regenerative Medicine. ‘Hurry up, Laura, they’re about to start!’‘I’m coming, I’m coming…’

1514

—Com ja sabeu, vam anar al congrés de Washington a explicar els nostres

avenços en la investigació sobre l’Alzheimer —els situava la Raquel.

—Hi ha gaire gent que investigui el genoma com vosaltres?

‘As you already know, we went to the congress in Washington to present the advances we’ve made in our research into Alzheimer’s,’ Raquel explained.‘Are there many others researching genomes like you?’

16 17

—Déu n’hi do! Tothom té clar que saber com està escrit el genoma és el primer

pas per descobrir per què el nostre cervell es comença a fer malbé i perdem la

memòria quan som grans —aclarí en Pau.

—Ja sabeu que el genoma és el nostre codi, com si fos el nostre llibre

d’instruccions o la partitura que ens traspassen els nostres pares i mares, així

que si aconseguim desxifrar el genoma, serà només un primer pas, però molt

important, per saber com funciona la malaltia i podrem començar a tallar-li el

camí —va afegir la Raquel.

—És com si el genoma fos una partitura de música que hem de saber llegir

bé, ja que quan l’intèrpret no ho fa prou bé o l’instrument està desafinat

tenim problemes, veritat?

—Això mateix, Sahdia! Si descobrim què diu a les instruccions de la

partitura, sabrem què falla i ho podrem intentar solucionar.

—I les encarregades d’interpretar en aquesta orquestra són ni

més ni menys que les proteïnes. Així que quan sabem per

què desafinen les proteïnes hi haurem guanyat molt.

‘Uff. You wouldn’t believe how many! Everyone knows that understanding how the genome is composed is the first step to finding out why our brains start going wrong and why we lose our memory as we get older,’ clarified Pau.‘You already know that our genome is our own personal code, as if it was our own instruction book or the musical score passed on to us by our parents. So, if we manage to decipher the genome, it will be a first step, but a really important one for knowing how the illness functions and for starting to stop it in its tracks,’ added Raquel. ‘It’s as if the genome was a musical score that we have to read well. If the person playing it doesn’t do it well enough, or if the instrument we use is out of tune,

then we have problems. Is that it?’‘Exactly, Sahdia! If we discover what the instructions on the score say, we’ll

know what’s going wrong and how to try to solve it.’‘And the ones who play in this orchestra happen to be proteins. So

when we find out why proteins are out of tune, then we’ll have moved forward significantly.’

1918

Un cop posats al dia, la Laura i

en Joan es van posar a treballar

a tota màquina, perquè el temps

passava i l’Alzheimer feia estralls

entre la gent gran. No ho podien

permetre! Hi havien de posar el

seu gra de sorra!

—Joan, repassem el que se sap

fins ara sobre per què succeeix

l’Alzheimer?

—Anem a pams. La gent transmet

en els gens als seus fills i filles

alguna cosa que fa que es pugui

tenir Alzheimer de gran.

—I ho transmeten en el seu

genoma, és a dir, en la mena de

llibre d’instruccions que es passa

de pares i mares a les criatures.

—Molt bé, això vol dir que si tens

els cabells castanys és perquè ho

posa al teu genoma.

Once they had heard all this, Laura and Joan got to work straight away, because time was flying by while Alzheimer’s was causing havoc among the elderly. They could not let that happen! They had to do whatever they could!‘Joan, let’s go over what is known up to now about why Alzheimer’s happens.’‘Okay, let’s go step by step. Parents pass something on to their children that means that they might have Alzheimer’s when they’re older.’ ‘And they pass that on through their genome, which is to say in the kind of instruction book that parents pass on to their children.’ ‘Excellent. That means that if you’ve got brown hair it’s because it says so in your genome.’

20 21

—I què li passa al genoma? Per què falla?

—Se sap que hi ha alguna cosa al genoma de les persones que fa que les proteïnes

s’enganxin entre si i formin plaques i, a més, també es formen cabdells neurofibril·lars

que provoquen que les neurones no puguin funcionar correctament.

—Realment, amb aquests obstacles no m’estranya que no circuli bé la informació pel

cervell.

—Les cèl·lules del nostre cervell són les neurones, i també

tenen molt a veure amb el fet que perdem la memòria quan

ens fem grans, oi?

—Elemental, estimat Watson. Amb l’edat sabem que

hi ha neurones que moren i altres que no funcionen

com cal, però encara no sabem ben bé per què.

‘And so what happens to the genome? Why does it go wrong?’‘We know that there is something in people’s genomes that makes proteins stick together and form plaques and neurofibril nodes that stop the neurons from working properly.’ ‘I’m not surprised that the information can’t find its way around the brain properly with all those obstacles.’‘Our brain cells are the neurons in question and they also have a lot to do with us losing our memory when we’re older. Isn’t that so?’‘Elementary, my dear Watson! With age, we know that there are some neurons that die and others that don’t work as well as they should. But we still don’t really know why.’

2322

El dimarts de bon matí, la Laura i en Joan

ja eren al laboratori disposats a col·laborar

en els experiments que duien a terme els

investigadors i investigadores del CRG.

—Molt bé. Laura, Joan, esteu a punt?

—els va animar la Raquel—. Ara farem

un experiment d’histologia.

—Que bé! Mirarem teixits del cervell

al microscopi?

—Sí, però no correu que primer els

hem de preparar —li va advertir

en Pau.

—Mireu, agafarem aquest cervell i,

amb aquesta màquina, el tallarem en

làmines fines. Després el posarem a les

plaquetes de petri amb molt de compte.

Molt bé! Déu n’hi do, quina traça que hi

teniu.

Que una investigadora tan important com la

Raquel els elogiés va fer que el rostre d’en

Joan agafés un to vermellós. El pas

següent era tenyir les seccions de cervell

de color violeta perquè es veiessin bé al

microscopi.

Early on Tuesday morning, Laura and Joan were already at the laboratory ready to help out with the experiments carried out by the CRG researchers. ‘Exactly! Well done. Laura, Joan, are you ready?’, Raquel asked them enthusiastically. ‘We’re going to do a histology experiment now.’‘That’s fantastic! We’re really going to look at brain tissue through a microscope?’‘Yes, but hang on, we still have to get them ready,’ Pau said calmly.‘Look. We’ll take this brain and we’ll cut it into fine slices with this machine. Then we’ll put it onto the Petri dish very carefully. Exactly! Well done! You really have got quite a knack for this.’The fact that an important researcher like Raquel had given them a compliment made Joan go quite red. The next step was to dye the brain sections a violet colour so that they could be seen clearly through the microscope.

24 25

—Ui, ui, ui, Joan, que em sembla

que ens hem deixat de fixar les

mostres de cervell —digué la Laura.

—Hi posarem remei. Agafa-les amb

les pinces i jo hi posaré la pega.

—Perfecte, no hi ha res com

treballar en equip per solucionar

problemes tècnics.

La resta del dia la passaren

observant mostres de neurones

al microscopi. La Laura i en Joan

estaven fascinats, i és que les

imatges eren espectaculars i molt

interessants.

—Je, je! Qui m’havia de dir que les

cèl·lules del cervell també tenen

esquelet.

—És clar, Laura. Com vols que les

neurones s’aguantin dretes sense

citoesquelet?

‘Uh-oh, Joan, I think we forgot to stick the brain samples on,’ said Laura.‘We’ll soon sort that out. Pick them up with the pincers and I’ll stick the glue on.’

‘Perfect. There’s nothing like team work for solving technical problems!’They spent the rest of the day observing neuron samples through the microscope. Laura and Joan were fascinated; the images were really spectacular and very interesting.‘Wow! I never knew that brain cells also have a skeleton.’‘Of course they do, Laura. How else do you think the neurons stay straight without their cytoskeleton?’

2726

On the last day of their research, Laura and Joan continued doing experiments and consulting journal articles, which is where the main findings of a scientific discipline are published.‘Raquel, I really think we need to study the cerebellum as well.’‘Why’s that, Laura?’‘Joan and I were talking about it: if our cerebellum controls our movements, then investigating its cells might help us find out new things. The thing is that even though Alzheimer’s doesn’t alter our movements much, it could be important in coordinating movements related to speech.’‘What a good idea! We’ll set up a line of research to pursue this and to see if it helps us uncover new findings.’

El darrer dia de recerca, la Laura i en

Joan van continuar fent experiments i

consultant articles de revistes, en les quals

es publiquen els avenços principals d’una

disciplina científica.

—Crec que també seria necessari que

estudiéssim el cerebel, Raquel.

—Per què, Laura?

—Ho comentàvem amb en Joan: si el

cerebel controla els nostres moviments,

si n’investiguem les cèl·lules, potser

descobrim coses noves, ja que, si bé

l’Alzheimer no altera gaire els

moviments de les persones,

podria ser important també en la

coordinació dels moviments

de la parla.

—Quina bona idea! Engegarem

una línia de recerca en aquesta

direcció a veure si ens ajuda

a fer noves troballes.

28 29

Emotions were high and the task at hand was huge, but it was time to say goodbye since their magic powers were starting to run out.‘Well Laura and Joan, thank you so much for your help. We know now that it’s really important to continue studying the cerebellum as well,’ said Pau, while giving them both a hug.‘We’re really sorry but we have to leave you now. We’ve got to go and practice because we’ve got our beach volleyball championships coming up soon here at the Park.’ ‘Pau, be careful not to get injured and use the ten minutes before the game to warm up properly,’ Joan reminded him. Ever since he had started to play basketball, he had got it firmly in his head that it was really important to warm up properly to avoid injuries.

Les emocions i les tasques foren

trepidants, però arribà l’hora

d’acomiadar-se perquè els

poders màgics ja començaven a

fer figa.

—Bé, Laura, Joan, moltes gràcies

per la vostra ajuda, ara ja sabem

que hem de continuar investigant

també el cerebel —els digué en

Pau mentre s’abraçaven.

—Ens sap greu, però us hem

de deixar, ens hem d’entrenar

que aviat tindrem el campionat

de vòlei platja que organitzem al

Parc.

—Pau, aneu amb compte amb

les lesions i aprofiteu els deu

minuts abans del partit per

escalfar —els recordà en Joan,

que des que havia començat

a jugar a bàsquet estava molt

mentalitzat sobre la importància

d’escalfar per evitar lesions.

3130

‘Wasn’t that a really exciting research project, Joan?’‘It certainly was, Laura. Our brain is really quite an amazing instrument.’‘Just wait till we tell Xavier and Andrea about the research we’ve been doing! I bet they’d love to study neurobiology when they’re older.’‘Definitely! What with how much they love their grandparents as well!’‘Come to think of it, do you think Guim might be left-handed because his parents made a mistake writing the score of his genome?’, said Laura, trying to put on a serious face, but not being able to contain her laughter.‘Yeah, I think they wrote a C sharp instead of a C!’

—Quina recerca més apassionant,

oi, Joan?

—I tant, Laura, és que el nostre cervell

és un òrgan fabulós.

—Ja veuràs quan expliquem a en Xavier i a l’Andrea la recerca

que hem fet! Segur que de grans es voldran dedicar a la

neurobiologia.

—I tant! Amb el que s’estimen les seves àvies!

—Ara que hi penso, vols dir que en Guim no és esquerrà perquè els

seus pares van escriure malament la partitura del seu genoma? —

digué la Laura intentant fer-se la seriosa però sense poder evitar que

se li escapés el riure.

—Sí, jo crec que en comptes d’un do sostingut van fer un do!

http://universitatsirecerca.gencat.cat/conteslauraijoan

La Laura i en Joan són dos infants amb poders

màgics que de tant en tant participen en

recerques superinteressants... Però la maga que se’ls

va aparèixer dins de la llàntia màgica del museu els

va fer prometre que només els farien servir durant un

parell de dies...

6. Paleontologia: La Laura i en Joan rere el rastre dels dinosaures

7. Biologia de la conservació: La Laura i en Joan en missió de rescat

8. Nanotecnologia: La Laura i en Joan en una nanorecerca

9. Neurobiologia: La Laura i en Joan a la cerca de la memòria perduda

10. Tecnologia agroalimentària: La Laura i en Joan fan pujar la pressió

11. Fotònica: La Laura i en Joan en una recerca enlluernadora

els contes de

NEUROBIOLOGIA