A Mallorca, durant la

guerra civil

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

1. Localització i contextualització

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma de Mallorca, 1913 – El Brull, 1938)

El poema va ser escrit a Barcelona el setembre de 1937, quan Mallorca estava en mans feixistes.

La seva poesia fou musicada. Pertany al període històric de

postguerra; La derrota republicana té

males conseqüències per a Catalunya; una part molt important de la població catalana ha de marxar a l'exili.

La llengua catalana resta apartada en l'àmbit privat.

2. Tema i argument

El tema principal: descripció sentimental del paisatge mallorquí. El motiu principal del poema és l’enyorança.

Descriu el paisatge de la seva regió natal des del record i l’enyorança. No s'amaga del orgull que sent de haver nascut a Mallorca.

El sentiment de l’autor es resumeix en el penúltim vers: “Tota la meva vida es lliga a tu”.

3. Estructura El text s’organitza en tres parts: 1 al 10, 11 al 17 i

18 al 19. La primera part: descripció dels camps verds, de

les arbredes, del color blau del mar que es retalla en les muntanyes, de les pedres,... l’autor no els pot veure directament; els veu des dels records que li provoquen un sentiment d’enyorança.

La segona part: mostra el present; els elements de la natura s’han transformat.

Tots aquests símbols es poden referir a les conseqüències de la guerra.

I finalment en la tercera part, el poeta i Mallorca s’uneixen com ho fan la nit i les flames a la fosca.

4. Anàlisi del text

Lloc descrit: macroespai. Descripció esquemàtica en la primera part en què descriu el

passat; desordenada a la segona al qual se centra en el present.

Hi ha un regust amarg en el paisatge mallorquí. El gènere literari: lírica. Forma d’expressió: descripció subjectiva. Narrador: únic i intern, exemple, vers 10: “i que em fa tremolar

quan et recordo!”. Consta de dues estrofes: la 1a formada per 17 versos i la

segona per 2. El vuit primers versos són octosíl·labs, el 9 i el 13 són alexandrins i la resta decasíl·labs.

No hi ha rima. Tipus d’art: versos 4, 5, 9 i 10 art major; versos 1, 2, 3, 6, 7 i 8

art menor.

4. Anàlisi del text; recursos estilístics En els versos 1, 9, 10, 11 i 18 hi ha elisions i en el dotze una

sinalefa. En el vers 6 hi ha un paral·lelisme: “la pluja difícil, la pluja blava”.

Encavallaments en els versos 5, 6 i 15: “Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava” Hipèrbatons als v. 1, 2 i 4: “Verdegen encara aquells camps”. En els versos 16 i 17, una antítesi: “somnis de setembre” i “boires

entintades de capvespre”. Personificació general en tot el poema. Dues metonímies, la primera en el vers 3 en què utilitza la paraula

atzur, i la segona en el vers catorze amb la frase “fumeres delicades”.

Hi ha una metàfora i una comparació en els versos 18 i 19: “Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca”.

5. Conclusió

Poema escrit durant la guerra civil espanyola. Parla de l’enyor i el sentiment tant apassionat que sent l'autor cap a la seva terra i de la tristesa que porta dins.

L'autor transmet al lector d'una manera bastant clara l'odi que sent cap al conflicte que esta passant a l'illa.

És un poema completament avantguardista. És una elegia: tracta d'un tema trist i ha estat

musicat per Maria del Mar Bonet.

Verdegen encara aquells campsi duren aquelles arbredesi damunt del mateix atzur

es retallen les meves muntanyes.Allí les pedres invoquen sempre

la pluja difícil, la pluja blavaque ve de tu, cadena clara,serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ullsi que em fa tremolar quan et recordo!Ara els jardins hi són com músiques

i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.El cor de la tardor ja s'hi marceix,concertat amb fumeres delicades.I les herbes es cremen a turons

de cacera, entre somnis de setembrei boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,com en la nit les flames a la fosca.

http://www.youtube.com/results?search_type=&search_query=A+Mallorca%2C+durant+la+guerra+civil&aq=f

Màrius Torres

1.LOCALITZACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ1.LOCALITZACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

Màrius Torres (Lleida 1910 – Sant Quirze Safaja 1942)

Va ingressar al 1935 al sanatori de Puig d’Olena a causa de tuberculosi, cosa que va influir en la seva obra.

El poema va ser escrit el 5 de març de 1939. Pertany al període de la Guerra Civil i

postguerra.

2.TEMA I ARGUMENT2.TEMA I ARGUMENT

El tema del poema és l’esperança del poeta de recuperar allò perdut en la derrota.

Ens situa en el temps de la derrota de la Catalunya esperançada amb ideals republicans i de llibertat els quals són enterrats sota les runes a mans dels feixistes.

Demana ajuda a la pàtria i desitja que arribi una nova generació que segueixi la construcció de la ciutat d’ideals.

Al final, explica que la ciutat ideal tindrà una veu amb tanta força que arribarà a tots els racons i donarà ànims a tots els derrotats i esperançarà tots els exiliats.

4. ANÀLISI DEL TEXT; 4. ANÀLISI DEL TEXT; recursos recursos estilísticsestilístics

En el títol s’identifica una metonímia, on es designa una realitat (país) amb el nom d’una altre (ciutat).

Al primer vers hi trobem una metàfora: “el braç potent de les fúries aterra”, que fa referència als enemics dels catalans.

En el segon vers apareix el recurs de la metonímia ja que a Catalunya se la denomina “ciutat”: “la ciutat d’ideals”.

En el quart vers hi ha una personificació de la Pàtria , en la qual es nega que la terra tingui la qualitat humana de poder mentir o trair: “-la terra no sabrà mai mentir.”

3.ESTRUCTURA3.ESTRUCTURA

El poema és un sonet de versos alexandrins: una forma estròfica formada per 14 versos distribuïts en dos quartets inicials i dos tercets finals.

En el primer quartet, Màrius Torres ens situa en els temps finals de la Guerra Civil, temps de derrota per a Catalunya, en que tots els ideals per al qual van lluitar els catalans són abatuts

El segon quartet, el poeta demana a Catalunya que parli en els seus habitants per donar-los-hi consell.

En els dos últims tercets, l’escriptor desitja oblidar la ciutat derrotada i vol una altre ciutat ideal en el futur.

Aquesta nova ciutat serà innovadora, coneguda per tots els racons i animarà als vençuts a fer camí i continuar vivint.

4. ANÀLISI DEL TEXT4. ANÀLISI DEL TEXT

Gènere literari: lírica Forma d’expressió: narració subjectiva. Narrador: únic narrador intern i testimoni dels fets. La ciutat llunyana és un sonet de versos alexandrins

amb el següent esquema de rima: 12A/12B/12A/12B // 12C/12D/12C/12D // 12E/12F/12E/12F // 12G12H12H.

La rima és consonant i d’art major.

En el segon quartet, en els versos cinc i sis hi torna haver una personificació: “que la teva veu pura ens parli”.

Al vers vuit hi identifiquem una metàfora: “braços més lliures puguin ratllar el teu sòl”.

Asíndeton en el primer tercet: “Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha prou...” i a la vegada hi localitzem un hipèrbaton.

En els versos dotze i tretze el poeta combina una metàfora amb una personificació: “La d’una veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins...”.

Últim vers: metàfora per donar esperança als exiliats, els quals són anomenats “peregrins” a causa del seu caràcter viatger.

5. CONCLUSIÓ5. CONCLUSIÓ

L’autor mostra el desig reiterat de reconstruir la seva Pàtria.

Remarca la idea de derrota i intenta no perdre

l’esperança. És un poema clarament de postguerra.

Com tots els altres autors d’aquest període històric, Torres sent un desig d’odi i de venjança cap als seus enemics i vol recuperar allò que tant estima.

Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d'ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir. 

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.  Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, 

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze que de torres altíssimes s'allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. 

http://www.youtube.com/results?search_type=&search_query=la+ciutat+llunyana&aq=f