activitat recursos retòrics

7
1. D’eix cavall de la riera Prens la brida barroera, I als torrents i a la ribera. Jacint Verdaguer 10. Oh aquella amor consirosa i plaent De tot quan fuig, o que passa, o que vola,/ boira del cim o fontana d’argent. Maria Antònia Salvà 2. Ric, ric, El que us deia és un nyic, nyic; Ric, ric, Josep Carner 11. Quin pedestal per l’estàtua! Pel gegant, quin mirador! Jacint Verdaguer 3. Privats de sou i son Salvador Espriu Balla damunt la palla J.V. Foix 12. O dures fletxes de mon fat rompudes,/ rompudes per ferir més doloroses. Francesc Fontanella 4. Aquesta meva, pobra, Bruta, trista, dissortada patria. Salvador Espriu 13. pi que ets conhort de nostres passes En un pendís, nat travesser; Pi que en el sot t’estiregasses, Per heure el sol, com un xiprer; Pi casolà vora una eixida

Upload: mayte-fernandez

Post on 07-Sep-2015

222 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Activitat identificació recursos literaris

TRANSCRIPT

1. Deix cavall de la rieraPrens la brida barroera,I als torrents i a la ribera.Jacint Verdaguer

10. Oh aquella amor consirosa i plaentDe tot quan fuig, o que passa, o que vola,/ boira del cim o fontana dargent.Maria Antnia Salv

2. Ric, ric,El que us deia s un nyic, nyic;Ric, ric,Josep Carner

11. Quin pedestal per lesttua!Pel gegant, quin mirador!Jacint Verdaguer

3. Privats de sou i sonSalvador EspriuBalla damunt la pallaJ.V. Foix

12. O dures fletxes de mon fat rompudes,/ rompudes per ferir ms doloroses.Francesc Fontanella

4. Aquesta meva, pobra,Bruta, trista, dissortada patria.Salvador Espriu

13. pi que ets conhort de nostres passesEn un pends, nat travesser;Pi que en el sot testiregasses,Per heure el sol, com un xiprer;Pi casol vora una eixidaJosep Carner

5. A la vora de la mar. TeniaUna casa, el meu somni.Salvador Espriu

14. Mexalta el nou i menamora el vellJ. V. Foix

6. Per cal fixar primerament la volta, que ser pel carrer/ dels Corders, pel carrer de la Bomba, rera la Fleca,/ el carrer de lEsglsia i la placeta.Salvador Espriu

15. Damunt mon vaixellLarc de Sant MartCom un gran cinyellJoan Salvat-Papasseit

7. Entre ells la pura neu se descobria.Francesc Vicent Garcia

16. encara ms nit, encaraPere Gimferrer

8. I amb hbils mots la passi naixent/ Del meu estil pogus fer presonera.J. V. Foix

17. des de que Amor volgu que et vs un dia/ fertilitzar los camps de BarcelonaFrancesc Vicent Garcia

9. Mon cor estima un arbre! Ms vell que lolivera/ ms poders que el roure, ms vell que el taronger.Miquel Costa i Llovera

20. Oh s lespieta que lamor ens priva?Joan Salvat-Papasseit30. sens va morint la llum, que era colorDe mel, i ara s color de poma.Gabriel Ferrater

21. No demano gran cosa:Poder parlar sense estrafer la veu,Caminar sense crosses,Fer lamor sense haver de demanar permisosEscriure en un paper sense pautesMiquel Mart i Pol

25. lo dol, combat que ab extremada grciaAquestos dos contraris mantenienFrancesc Vicent Garcia

26. Al punt que hom naix comena a morir,E morint, creix, e creixent, mor tot diaAusis March

28. Campanes ja no tinc -li responiaLo ferreny campanar de Sant Mart.Oh!, qui pogus tornar-me-les un dia!Jacint Verdaguer

29. El vaig veure amb els meus propis ulls.

Alliteraci: Repetici dun mateix so al llarg duna composici

Comparaci: Relaci didees, coses, etc, dacord amb una certa semblana entre elles.

Onomatopeia: reproducci grfica dun so.

Epanadiplosi: Repetici duna paraula al principi i al final duna frase.

Paranomsia: Oposici de dos mots que nicament es diferencien en algun fonema.

Eufemisme: Substituci duna expressi considerada dura o desplaent per una altra ms suau o ennoblidora.

Asndeton: supressi de conjuncions

Hiprbole: Exageraci

Encavallament: Ruptura entre el parallelisme sintctic i el mtric. Apareix quan la unitat sintctica sobrepassa el vers.

Imatge (metfora impura): Identificaci potica entre un element real i un dirreal quan tots dos sn presents en el text literari.

Enumeraci: Desenvolupament duna frase multiplicant els atributs dun nom, els complements, els sintagmes o els verbs.

Interrogaci retrica: Pregunta que no espera cap resposta perqu se suposa bvia.

Eptet: Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que acompanya.

Ironia: Negaci tcita del que es diu literalment. El que es diu s el contrari del que es vol dir.

Hiprbaton: Alteraci de lordre lgic gramatical de les paraules o frases.

Ltote: Negaci del contrari dall que es vol afirmar.

Parallelisme: Repetici duna mateixa estructura sintctica.

Metfora: Identificaci potica entre un element real i un dirreal quan noms el segon s present en el text literari.

Polisndeton: Abundor de conjuncions de coordinaci.

Metonmia: Designaci duna cosa amb el nom duna altra que hi t una relaci de contigitat lgica o fsica (el continent pel contingut, el tot per una part, lefecte per la causa, la matria per lobjecte, lautor per lobra, la marca pel producte...)

Quiasme: Creuament de les parts duna o ms frases.

Oxmoron: Contradicci en el significat de dues paraules relacionades en el text sigui per contigitat, rima o parallelisme.

Anadiplosi: Repetici duna o diverses paraules al final dun vers i al comenament del segent.

Paradoxa: Uni de paraules o idees de significaci aparentment contradictria o absurda, per que en el fons presenten un enunciat veritable.

Anfora: Repetici dun mot a principi de vers o de frase.

Perfrasi: Substituci duna paraula o expressi per una altra dequivalent ms extensa.

Anttesi: Contraposici dexpressions que tenen sentit oposat.

Personificaci: Atribuci de qualitats humanes a ssers inanimats. Si lsser personificat parla, la figura retrica sanomena prosopopeia

Pleonasme: Repetici innecessria duna paraula o b duna idea.

Sinestsia: Combinaci delements que provenen de camps sensorials diferents.