C m

y kAny 5 • núm. 35 • La Franja, març de 20042,30 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

PremiAmandaLlebotEl medievalistafragatí JoaquimSalleras ensexplica les seuesdarreresinvestigacions

Carnistoltes a CalaceitUn any més la població matarranyencaparticipa masivament en la celebraciócarnavalesca

C m

y k

Restauració a Roda d’IsàvenaEl Govern d’Aragó invertirà 210.000euros en la restauració de la Iglésia deSant Vicent

C m

y k

C m

y k

Quaderns de les Cadolles és una col·lecció editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca il’Associació Cultural del Matarranya que pretén donar a conèixer textos literaris en català (recullsde contes i poesia, novel·la curta, assaig, teatre, etc.) d’autors originaris o relacionats amb qualsevollocalitat de l’Aragó catalanòfon.

Des d’ací fem una crida als escriptors de les comarques de la Ribagorça, laLlitera, el Baix Cinca i el Matarranya perquè facen arribar les seuesobres al consell editor de Quaderns de les Cadolles a través de les

seus de les dues entitats culturals esmentades, per tal de programar,fins la tardor de 2003, els dotze volums que han de constituir

la col·lecció. Les obres, un cop examinades pel conselleditor –format per membres de les duesassociacions que donen suport al projecte

editorial– es publicaran, amb unaperiodicitat de dos mesos, en edició

de butxaca amb un tiratge de800 a 1200 exemplars i

una extensió d’entre50 i 80 pàgines.

QuadernsCadollesde les

AssociacióCultural

d e lMatarranya

en conveni amb

Instituto de Estudios Altoaragoneses(Diputación de Huesca)

1 Josep A. Carrégalo A soca d’orella2 José Miguel Gràcia Davall d’una olivera3 Jesús Moncada Cabòries estivals4 Marià Lòpez Lacasa Elements5 David Albesa Quin món més bèstia6 Artur Quintana La Vall de Balat7 Esteve Betrià Circumloquis i remostrons8 Lluís Rajadell A la vora del riuEN PREMSA

9 Ramon Sistac De la llengua a les dents10 Susana Barquín Deliri d’amor

C m

y k

Aeroport ala Llitera?Aeroport ala Llitera?

Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Josep Galan, Enric Marqués i Hipòlit Solé

COL·LABORADORS:C. Alcover, D. Badia, S. Barber, A.Bengochea, F. Blanch, M. Blanc, J.Boix, D. Borbon, V. Borbon, T.Bosque, A. Capdevila, J.A. Carréga-lo, J. Cases, C. Castany, A. Castell-nou, A. Enjuanes, J.L. Escuer, M.Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R.Ferrer, G. Francino, J. Galan, Q.Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V.Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat,J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola,J.A. Llerda, E. Marqués, C. Martí, M.Martínez, Mauri, C. Messeguer, M.Mateo, D. Maza, C. Mesalles, I.Micolau, J. Micolau, G. Miret, J.Montclús, H. Moret, J. Motis, A.Orús, J. Pallarol, J. Puche, A.Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M.Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez,J. Salleras, M. Sampietro, J. SanMartín, C. Sancho, X. Sebastià, J.L.Seira, A. Serés, J. Seuma, R. Sistac,R. Solana, C. Terés, R. Ventura, P.Vidal, D. Vidallet, G. Xacon.

CORREU ELECTRÒNIC:tempsdefranja@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:

Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Llibreria CabreraGironaLlibreria Les VoltesLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésTamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

ABC, La Razón i la FACAOCom sempre que apareix a l’horitzó algun

esdeveniment important, la FACAO emplaçales bateries i descarrega tota la seua potència defoc contra les posicions que la Institució Cultu-ral de la Franja defensa. En aquest cas els canonsBerta a què han recorregut, han estat els diarisABC i La Razón, les postures cavernícoles delsquals són ben conegudes… i compartides per laFACAO. Les bales que han usat, han estat lesde sempre: la mentida, la desinformació i lamala fe. Tot ben adobat d’un aragonesisme a migcamí entre l’espanyolisme més ranci i el catxi-rulerisme més ridícul.

Desinformen quan, una i altra vegada, es posi-cionen contra les postures de les universitats, quedefineixen la llengua de la Franja com a pur isimple català. I menteixen quan, com als boxe-jadors tramposos que colpegen la cella oberta delcontrincant, vociferen, a tort i a dret, que algu-nes associacions incloses dins la Institució Cultu-ral de la Franja, es dediquen a firmar manifes-tos independentistes. Les associacions queconformen la ICF es dediquen exclusivament adefensar la cultura de la Franja. No la cultura,òbviament, heretada del Franquisme que altrestenen ben assolida, sinó una nova visió ambbases científiques. Totes tenen en els seus esta-tuts el criteri de la cultura i la llengua com a únicsobjectius del seu treball. L’única política queham impulsat ha estat la lluita per una Llei deLlengües,recolzada per tot l’arc parlamenta-ri. Recolzament que som els primers interessatsa aconseguir, dit siga de pas. La gent de bona fesap que mai toquem el tema polític i menys elde l’independentisme. Ni entre nosaltros…i aixòper dos raons: una, perquè la diversitat ideolò-gica podria arribar a trencar la nostra unitat i l’al-tra perquè sabem que un sector d’Aragó estàsempre amb els ullals ben esmolats disposats a

llançar-se a la gola del primer que s’atrevisca aeixir-se’n de les posicions inquisitorials queFACAO,ABC, La Razón…i d’altres, encapçalen.

L’espill valencià (II)En el número 34 de TdF exposàvem com algu-

na cosa es bellugava al País Valencià. Volíemque se sapigués que la tradicional oposició mono-lítica del PP a qualsevol tipus de normalitzacióortogràfica i a l’ús d’una llengua minoritàrias’estava escletxant. Calia que el PP d’Aragó sapi-gués que al País Valencià el Partit Popular haacceptat i accepta la unitat ortogràfica fabriana,assolida des de fa temps pels governs de Cata-lunya i de les Illes, també en mans del PP. I queal País Valencià, la Generalitat –i el seu presidentCamps al capdavant – estava esforçant-se d’unaforma mai vista en normalitzar l’ús del valenciàa tots els nivells de l’Administració, establint unDecàleg per potenciar el valencià en l’adminis-tració pública..

No obstant, certs sectors valencians en líniaamb els plantejaments de la Institució Cultural dela Franja opinen que el Decàleg ha de passar deles bones intencions i paraules als fets i a lesconcrecions, cosa que significa,en primer lloc,que s’ha de concretar en un reglament d’obligatcompliment per als funcionaris, sotmès a un règimde sancions en cas de vulneració. En segon lloc,cal que es tornen a homologar els títols emesosper la Junta de Qualificació de Valencià i elsòrgans homònims de Catalunya i les Illes Bale-ars. I en tercer lloc, que es reconega oficialmentla doble denominació valencià/català, per tald’acabar definitivament amb confusions tenden-cioses que alimenten el conflicte polític al voltantde la llengua.

La no concreció immediata del Decàleg enmesures tangibles, ho tornaria tot pallerofa, purapropaganda davant de les eleccions del 14-M.

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 2

Núm. 35. Març de 2004TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorDe vegades les grans infraestructures es fan en detriment, o

al menys així ho sembla, d’altres més modestes que tenien elseu sentit i cobrien no poques ni poc importants necessitatsciutadanes. Amb l’entrada en marxa de l’AVE s’està tancant totun seguit d’estacions i infrautilitzant la línia férrea convencio-

nal de Saragossa a Lleida que comunicava importants nuclis urbans de l’Aragó oriental, com araMontsó, Binèfar, o Tamarit, entre d’altres. Fins a tal punt que els batlles i molts ciutadans d’aques-tes comarques s’han mobilitzat en diverses ocasions i s’han celebrat reunions per a a plantejaralternatives al tancament d’aquesta línia.

Està bé que s’estudien alternatives novedoses al transport terrestre, com la creació d’un aero-port comercial a la Llitera que serviria per a cobrir un buit important en aquest àmbit que patei-xen les terres de Lleida. Però no cal oblidar els mitjans més tradicionals que realitzen un valuósservei públic, i que si es perd, costarà molts diners recuperar-lo quan se torne a trobar a faltar,com és el cas del tramvia a ciutats com Barcelona, Saragossa i d’altres, que s’estan reconside-rant el seu ús després d’haver-lo tret dels seus carrers.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEditorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJoaquim Salleras Clarió,medievalista

i premi Amanda Llebot 2003

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes: La Llitera aposta per l’aeroport

comercial al Pla de la Saira

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

OpinióParlar a la portuguesa

2

3

3

4

7

10

15

16

17

18

19

12

ACPV acusa el PP d’incomplir les seuespròpies lleis en matèria lingüística

La decissió de desgravar fiscalment les dona-cions a associacions defensores del seccessio-nisme lingüístic dins del programa de beneficisfiscals a la promoció del valencià denota lacontradicció permanent del PP en matèria lingüís-tica i qüestiona la mateixa llei de creació del’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que aquestpartit va promoure i aprovar.

La suposada pau lingüística que, amb tantapublicitat, es ven des del Consell consisteix, pelque veiem,en acontentar les entitats seccessionistesque han donat suport electoral al PP en la seua parti-cular disputa pel vot dels blaverisme polític. Aques-ta estratègia restaria en la simple disputa partidistasi no fora per que amb aquestes decisions es qües-tiona una llei aprovada pel mateix PP.

Des d’ACPV critiquem i denunciem que el PPcontinue finançant i donant cobertura política alsgrups seccesionistes i antivalencians mentre, decara a l’opinió pública, apareix com a pacifica-dor lingüístic d’un conflicte que, entre altres, hanpromogut i alimentat des de les seues files. Sil’Acadèmia Valenciana de la Llengua no serveixni per acabar amb l’irracionalitat lingüística deles entitats que ara es vol beneficiar fiscalment,és que, com ja hem repetit en nombrosesocasions, fa dubtar de la seua ultilitat en favorde la nostra llengua.

Acció Cultural País Valencià

Acció cultural del País Valencià, l’obra cultural balear i Òmnium Cultural fan una reunió de treballEl secretari d’ACPV, Eliseu Climent; el presi-dent de l’OCB, Antoni Mir; i el presidentd’Òmnium Cultural, Jordi Porta, s’ha reunit

per a reforçar els vincles de totes tres entitatsi debatre polítiques comunes en l’àmbit de lacultura i la llengua catalanes. L’objectiu d’a-questa reunió és la de potenciar l’AssembleaNacional d’Entitats (ANE) i la relació inter-territorial entre el País Valencià, el Principatde Catalunya i les Illes Balears.

Aquestes tres entitats han estat pioneres en lareivindicació de crear un marc cultural comú,complementari d’altres iniciatives socio-econò-miques i polítiques de vertebració dels PaïsosCatalans. Aquesta primera reunió ha servit peranalitzar l’actual situació sociocultural dels terri-toris de l’àmbit lingüístic català i debatre possi-bles actuacions comunes. Aquestes reunionsestà previst que continuen periòdicament per talde cercar vies de col·laboració i d’augmentar lacapacitat d’incidència en la nostra societat. Final-ment, els resposansables d’ACPV, l’OCB il’Òmnium Cultural ha decidit mantenir perma-nentment una línia de comunicació oberta quepermeta coordinar i complementar els diferentscalendaris i el treball de totes tres entitats.

Dani/ACPV

Caganers de la llengua:la Generalitat a Fraga en castellà

«Se necesita sangre. Dona un poco de latuya». Aquest és l’eslògan d’un cartell d’im-premta, penjat a finals de novembre de 2003pels principals carrers de Fraga. Allò més insò-lit és que el signa CatSalut, servei del Depar-tament de Sanitat i Seguretat Social de la Gene-ralitat de Catalunya. Un altre text afegit a màen aquest mateix cartell convoca els fragatins,també en castellà, a donar la sang en uns deter-minats dies en un centre de salut local.

Quim Gibert

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 3

Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

El 28 de febrer va tenir lloca Calaceit la celebració delCarnaval. Com ja és normal enels darres anys la celebració télloc una setmana després de ladata oficial, ja en plena Quares-ma. Els actes van estar orga-nitzats per la Comissió deCarnava l , fo rmada permembres de l’Associació depares i mares d’alumnes delCRA Matarranya, l’Associa-ció de Dones Kalat-Zeyd, l’As-sociació Musical i CulturalCalaceitana i un regidor repre-sentant a l’Ajuntament.

E ls ac tes p rev is vancomençar amb la convocatò-ria d’un concurs de cartells enel que van participar pràctica-ment tots els xiquets d’escola(des d’ infant i l f ins a 2nd’ESO). La guanyadora va serMíriam Camps Galindo, i elseu dibuix va ser reproduït enles cartells i en els programesque anunciaven la festa. Tots elparticipants van rebre un llibreo un disc com a agraïment a laseua participació. La personaencarregada de comprar elsllibres en nom de la comissióes va trobar amb la sorpresaque quan va anar a la llibreriaque els havia de subministrar,

el llibreter havia rebut l’ordreper part del regidor del PartitPopular, que formava part de lacomissió, que no se subminis-trés cap llibre en llengua cata-lana. En conversa amb l’enca-rregat de la comissió aquestregidor va reconèixer que teniaordres expresses de l’Ajunta-ment de que la llengua catala-na no aparegués per cap lloc.En aquest cas evidentment nila comissió ni el llibreter vanaceptar la pressió i els xiquetsd’escola van rebre com a premiel disc Qüento va qüentovingue. 10 contes tradicionalsdel Matarranya, en el cas delmés petits, i el llibre La Faunadel Matarranya, en el cas delmés grans.

Però el control sobre la llen-gua no es va limitar a aixó. Eldissabte per la tarda, desprésdel cercavila amb el Carnis-toltes, al Polideportiu Munici-pal va tenir lloc l’actuació delPallasso Eusebi amb el seu«Moniato Show». En una acti-tud que no sabem com quali-ficar el regidor del PP va fertots el possibles per a què capmembre de la comissió i menysencara el que s’havia encarre-gat de contactar amb aquest

Calaceit celebra un any més el seu carnaval L’Ajuntament censura el català en els actes festius

Jaume Vidiella

pallasso tortosí, pugués rebre’lquan arribés. Va ser ell qui elva anar a rebre i primer que resli va imposar que l’actuacióhavia de fer-se en castellà, i toti que l’artista va intentar nego-ciar el tema es va trobar ambun no rotund per part del regi-dor popular. Sembla que jan’havia tingut prou amb unfracàs amb el tema dels llibresi a l’ajuntament començavena estar nerviosos. Un copacabada l’actuació l’Eusebi, enconversa amb membres de lacomissió va lamentar el tema,i més tenint en compte que elpúblic era pràcticament un100% catalanoparlant.

Acabat l’espectacle infantilva tenir lloc una xocolatada pera tots els xiquets i xiquetes..Per la nit va tenir lloc un conco-rregut ball de Carnaval ameni-zat per l’orquestra Cristal 975.En aquest acte també van desa-parèixer misteriosament elsrètols preparats per la comissió,escrits mínimament en català oen bilingüe, que van ser subs-tituïts per uns alres integramenten castellà, anunciant els preusde les entrades i les begudes delbar. Per sort els primers rètolsvan poder ser recuperats i final-ment n’hi hagué en les duesllengües

Ja a les 5 de la matinada esva donar per acabada la festaamb el repartiment del Crematde Carnaval i la crema a laBassa del Rei Carnistoltes.

Així doncs cal remarcarl’èxit popular de la festa unany més i lamentar l’actitud del’ajuntament que, seguintmodels d’una altra època, vautilitzar al regidor present a lacomissió de carnaval com sifos un comissari polític per acontrolar que la nostra llenguano fos present a la festa.

Eixim a la tele!

L’altre dia, poso l’informa-tiu regional Aragonès de TVE1 i em trobo la presidenta delCongrés dels Diputats davantd’un mapa gegant del dominilingüístic del català. «Home»,vaig dir-me, «Després de laseua experiència a Madrid deuestar alliçonant l’auditori sobrela realitat lingüística d’Es-panya». En sentir l’àudio, però,tota l’alegria quedà en no-res.Repetia la vella cançó del«perill» catalanista: que sivolen annexionar-se no-sé-quines comarques, etc. Ja hisom. I no és l’única, ni ella niel seu partit. Ja deveu conéi-xer l’interès inusitat de LaRazón (sic) o l’ABC per lanostra Franja.

En comptes de fer d’Aragóuna terra còmoda per tots elsqui hi vivim, on se’ns estimo talcom som i on es protegeixi elpatrimoni de la llengua –moltmés important que qualsevolcatedral–, s’opta per escamparignorància i enfrontament. I totper un grapat de vots. Durantmolt temps, he volgut creureque tot era desconeixement:s’havien educat amb el tòpicdel baturro i ni tan sols imagi-naven que a l’Aragó es parlava,amb naturalitat i des d’abansque el castellà, la llengua cata-lana. Ara la realitat se m’impo-sa: menteixen deliberadament,amb tota la bateria de mitjans ala seua disposició i sense impor-tar-los les conseqüències. Tren-quen l’Aragó, rebenten l’Es-panya que tant diuen estimar.Ens assenyalen amb el ditperquè no estem afectats pelque els sociolingüistes descriuencom «la malaltia del monolin-güisme». Ens expulsen.

Vaig ficar els Simpson.

Carles Terès

L’E

SM

OLE

T

RIC

AR

D S

OLA

NA

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 4

Núm. 35. Març de 2004TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

«Matarranya Cultural» es presenta com a alternativa a l’oci

E.A.

La Casa de Cultura de Vall-de-roures va acollir la presen-tació de la iniciativa culturalMatarraña cultural. Aquest ésel nom d’un projecte innovadoramb què una sèrie de personesvinculades a la comarca delMatarranya pretenen atansarfins allí totes les activitats cultu-rals que serveixin per dinamit-

zar-ne la societat.En aquesta empresa es barre-

gen persones molt vinculadesa la comarca que coneixen lesinquietuds culturals de cadavila i la necessitat d’aproparf ins als pobles més petitsalguns al·licients culturals queen dinamitzin la vida diària,així ho va expressar Emilia

VIL

ES

I G

EN

TS Avergoyints

Un bon dia va arribar alpoble el soroll dels motors dequatre temps, los grossos iforçuts Diesel, i les màqui-nes trilladores que trencavenles gavelles de blat amb unaeficàcia que sorprenia als llau-radors que, al juny, semprehavien anat en la dalla i lafalç al puny.

Avergonyits del baix nivelltècnic la gent va amagar elsesplèndids carros de vares aun racó del corral perquè elsanimalets de ploma els ompli-ren d’excrements. Els arga-dells degueren acceptar, resig-nats, el paper de ponedorsarrebotits de gallinassa. Lasària de palma recent compra-da a Fira de Ràfels va anar aparar al joquer, i els feltresnous dels albarders de Mont-roig van servir per a tapar untrenc de la paret del ras.

Per les eres de les afores serovellaven los aladres i elstellats de las pallisses s’as-solsien, mentres les banastesde portar les olives i el raïmes podrien sense remei pelsmunts de fem eixarrit de lesovelles. Enmig de tant movi-ment i pudor a benzina lasèquia del Molí ja mai més vaportar aigua, ni els hòmenscantaven treballant.

El progrés entès d’aquestamanera, ens va deixar sensetenalletes ni barrals, sense eltonellet de vi del tellat, elcanyís dels orellons i lesfigues per Sant Miquel, laconca de les farinetes quanles nevades i les sopes bulli-des en un ou, del dematí.

La magreta de pernil haperdut aquell gust; el vi de latenda ni és abocat, ni sec, niaspre, el codonyat no hi té elperfum dels codonys ni elspréssecs són dolços com lamel. Mai ens haviem moguttan depressa per no arribarenlloc. Deixarem lo món alsnostres fills, néts i nebots fetuna merda.

Tomàs Bosque

Bayod, una de les persones queestà dintre de la iniciativa.

En darrer terme, doncs,l’empresa Matarraña culturalaposta per dinamitzar la cultu-ra de la comarca implicant-hila ciutadania, que no té gaireaccés diari a l’oferta culturalde què disposen les gransciutats.

L’empresa SELCO realitza un projecte pertractar els fems de porcí al Matarranya

E.A.

SELCO, Sociedad de Servi-cios Avanzados de Ingeniería,amb seu a Castelló i pionera enl’eliminació de fems de porcí,ha elaborat un projecte que téper àmbit d’actuació la comar-ca del Matarranya.

Jesús Martínez-Almela,conseller delegat de SELCO,va explicar que aquest projec-

te, que ja està acabat, signifi-carà el tractament al Mata-rranya d’uns 160.000 m3 defems de porcí l’any. «Es trac-ta d’un projecte a la carta, ésa dir, nosaltres el que fem sónt rac taments segons laproblemàtica existent i teninten compte les característiquesdel terreny i del clima», va

comentar.Un projecte similar al que es

vol implantar al Matarranya jaestà funcionant a la planta dela granja de la Facultat de Vete-rinària de Múrcia. SELCOcompta amb set plantes a Itàliai té previst instal·lar als EstatsUnits quaranta-dues plantesl’any vinent.

Medi Ambient arreglarà l’entorndel riu Matarranya a Faió

Enric Algars

El secretari d’Estat d’Aigüesi Costes del ministeri de MediAmbient va aprofitar el seuviatge a Saragossa de primersde febrer per visitar Faió, a laribera del Matarranya i a lavora de l’embassament deRiba-roja.

Després de recórrer l’entornde l’embassament, acompanyatper l’alcalde de Faió, el secre-tari d’Estat es va comprometrea impulsar un projecte de recu-peració ambiental a la ribera delMatarranya que permetràcondicionar l’entorn fluvial per

a ús ciutadà. Aquest projectecomptarà amb les actuacionsnecessàries per recuperar l’en-torn natural del riu, amb plan-tacions autòctones, i impulsaràl’oferta de navegació del muni-cipi de Faió.

El secretari d’Estat també vaassenyalar que «els projectescom aquest són especials, jaque contribueixen a recuperarla riquesa natural dels nostresrius i embassaments, aprofitantl’enorme potencial que tenenper a ús turístic, recreatiu isobretot mediambiental».

A.

MO

RA

GR

EGA

/V.

VID

AL

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 5

Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

«Lluís Rajadell, definitivament escriptor»Presentats dos llibres de l’autor vall-de-rourenc

Josep Puche

El periodista i escriptor vall-de-rourenc Lluís Rajadell, quedesenvolupa l’activitat profes-sional a la delegació d’Heral-do de Aragón a Teruel i éscol·laborador habitual deTemps de Franja, va presentarel passat 28 de febrer a la seualocalitat natal els dos llibresque l’Associació Cultural delMatarranya (ACM) li ha editatrecentment,Mort al Monestiri A la vora del riu. El primerés un recull de narracions que,segons el propi autor, reflecteixfi delment la tradició de lasaviesa i la història oral quees transmetia de generació engeneració al Matarranya delsanys 50, 60 i 70; el segon ésuna novel·la breu ambientadaals entorns fluvials que carac-teritzen la zona aragonesa deparla catalana. L’encarregatd’introduir la presentació vaser el president del Centro deEstudios Bajoaragoneses imembre de l’ACM José Igna-cio Micolau, qui va indicar que«per fer un símil periodístic, eltitular d’aquestes dues obresseria: ’Lluís Rajadell, definiti-vament escriptor’». Micolau

va destacar la consolidació delperiodista en el món de lanarrativa aragonesa en català–cal recordar que va ser fina-lista, a un sol punt del guan-yador, del premi GuillemMicolau en la seua primeraedició l’any 1986– i el fet quebasi la seua obra en la tradiciói les fonts orals de la comarcadel Matarranya.

Rajadell, per la seua banda,va explicar que, tot i que des dedeterminats sectors se l ipregunta per què no escriu encastellà, relata en català «coma homenatge a la llengua de lameua terra materna, i perquè ésen català que se m’han trans-més les històries en què baso elsescrits». I és que l’autor dónauna especial importància a latradició oral matarranyenca, alsfets més o menys verídics quefins fa escassament vint anys–potser coincidint amb la defi-nitiva consolidació de la tele-visió com a mitjà de comuni-cació gairebé exclusiu– encaraes trasmetien de pares a fillsen els entorns rurals, i consti-tuïen una valuosa font de savie-sa i de coneixement. Així, Lluís

Rajadell explicava durant lapresentació del passat 28 defebrer que escriu les narracions«conservant al màxim possibleles expressions i estructuresorals amb què les he conegut,perquè penso que la llenguaoral és la manera més perfec-ta i entenedora de comunicaruns fets i una història». Pel quefa al to pessimista, o si mésno, a l’abundància de finalsamb un deix d’amargor a lesnarracions de Mort al mones-tir, l’escriptor vall-de-rourencva indicar que «les referènciesa temps de maquis, de post-guerra, d’emigració i de penú-ries reflecteixen una època enquè no hi havia gaire lloc pera les alegries».

Els dos llibres difereixensensiblement pel que fa a l’es-tructura.Mort al monestir, queja por ta unsquants mesos alcarrer, està formatper una dotzenade nar rac ionsd’extensió varia-ble, escrites –opensades, si mésno– al llarg d’ungrapat d’anys, fetque denota l’evo-lució de l’autor;en el pròleg delllibre, l’erudit –nose m’acudeix altrequalificatiu que liescaigui més bé-Josep Galanqualifica la lectu-ra de l’obra com a«emocionant,costumista, apas-sionant, humoris-ta, malencònica,colpidora, arra-bassadora fins al’última línia, ambun to de nostàlgiaque ho amera tot;subjugadora seria,

possiblement, la paraulaadient». D’altra banda,A lavora del riu, que el 28 de febrerencara estava «calent de laimpremta» segons el llibreter deVall-de-roures Octavio Serret,és una novel·la breu l’acció dela qual enllaça els temps delsmaquis amb l’època del copd’Estat de 1981 i es podriasituar perfectament en qualse-vol dels pobles de la ribera delMatarranya i dels seus afluents;forma part, amb el número 8,de la col·lecció «Quaderns deles cadolles», i en el seu pròlegCarles Sancho Meix la qualifi-ca de «sorprenent i exitosarepresa literària de l’amicLluís», tot desitjant que tinguipropera continuïtat «per a labona salut de la narrativa mata-rranyenca, franjolina i catala-na».

L. Rajadell i J.I. Micolau durant la presentació a Vall-de-roures

JOSE

P P

UC

HE

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 6

Núm. 35. Març de 2004TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

El canvi climàtic al Baix cincaDavid Fernández Belmonte (Estació Biológica de l’Aiguabarreig)

El canvi climàtic està de modaen tots els medis de comunica-ció i en molts dels estudis cien-tífics del moment. La comarcadel Baix Cinca està patint unesvariacions climàtiques que podenafectar de forma directe al seupaisatge i a la seva economia. Lestemperatures han pujat, mentreque les precipitacions han sofertuna baixada, fent que el clima engeneral sigui més àrid i afectanta la seva vegetació i fauna deforma negativa ja que s’incre-menta l’estrès hídric.Un fenomen global

Uns dels grans debats d’aquestinicis de segle XXI i finals delXX està sent el canvi climàticglobal. Com tothom ja sap,gràcies als medis de comunica-ció, revistes especialitzades,llibres, conferències o comen-taris el canvi climàtic serà unfenomen que a ningú deixaràindiferent, ja que de forma direc-ta o indirecta ens afectarà ambmés o menys grau. Totes lesinformacions que es reben delcanvi climàtic giren entorn alcanvi del règim de temperaturesmàximes i sobretot les mínimes,això comportarà una modifica-ció en el paisatge i en moltes deles activitats econòmiques d’uncontinent, país o comarca. Enl’àmbit de les precipitacions totsels estudis mostren unes incer-teses en les variacions dels cintu-rons de pluja,el que sí que quedaclar en els estudis són l’apariciói la major recurrència de preci-pitacions violentes.

Una conca sedimentàriaLa localització geogràfica del

Baix Cinca, fa que la comarcasigui una conca sedimentària,amb uns límits força muntanyo-sos; al nord els Pirineus, al sud- sud-oest la serralada ibèrica i al’est les serralades costero cata-lanes. Aquesta localització faque la comarca del Baix Cincaquedi resguardada de la majorpart dels fluxos humits, tant delCantàbric com de la Mediterrà-nia, influint de forma directa enles precipitacions. A nivell tèrmicel Baix Cinca estarà influenciatper la seva localització dins d’unaconca sedimentària, ja que a l’hi-vern les temperatures seranbaixes provocades per l’estan-cament de les masses d’aire, i al’estiu les temperatures seranaltes per la seva continentalitat.Temperatures suaus

Les temperatures a la comar-ca podem dir que són suaus coma promitg no és d’estranyar perla seva latitud, ja que la comar-ca està situada dins de la franjalatitudinal temperada. La tempe-ratura mitjana del Baix Cincaés de 14.9. Això ens podriaportar a pensar que les tempe-ratures són suaus al llarg de l’any,però això no es així. Si fem unestudi més acurat podríem dirque per la mitja de les tempera-tures mínimes és de 8.6 º C, i perles màximes és de 21.2º C. Peròsi continuem fent un estudi de lacomarca a nivell tèrmic podemdeterminar que per estacionsl’hivern és l’estació més freda ja

que de mitja presenta únicament7.8º C. Aquesta temperatura ésveu donada per la seva conti-nentalitat, és a dir, per la sevallunyania respecte al mar, fentque la regulació tèrmica que fael mar al Baix Cinca sigui inexis-tent. A més a més hem de tenirpresent la formació de boirespermanents provocant una baixainsolació a l’hivern. Mentre quel’estació més càlida és l’estiuamb una temperatura mitja de23.8º C, ja que si al ben mig deldia podem arribar als 32º C, a lavesprada podem arribar als 15ºC. Pluviometria

En l’àmbit de les precipita-cions la comarca del Baix Cincapresenta unes precipitacions alvoltant dels 371.3 mm anuals. Lacombinació de la seva localitza-ció envoltada de muntanyes faque els fluxos marítims quedinbloquejats a les vessants norddels Pirineus i a les vessants estde les serralades costero catala-nes. Així que les precipitacionsque rep la comarca són princi-palment fruit dels sistemes fron-tals que entre per Galícia, creuenla Península de oest a est i arri-ben al Baix Cinca desgastades.És cert que de vegades la preci-pitació ve donada per l’entradade vent humit de llevant, però eltant per cent de precipitacióprovocada per aquesta situacióés molt petit. A nivell pluviomè-tric podem dir que la comarca del

Baix Cinca presenta una distri-bució de les precipitacions detipus PTEH, és a dir, l’estacióamb més precipitació és laprimavera, la segona la tardor, latercera l’estiu i per últim l’hivern.Aquesta distribució coincideixamb el pas dels sistemes frontalsper la Península, sent el màximperíode la primavera. S’ha dedir que les precipitacions sónnormalment dèbils, tot i que lapresencia de tempestes i cala-marsades són freqüents enaquestes estacions.

Podem dir que la comarca delBaix Cinca no és una excepcióal canvi climàtic global que estàpatint el nostre planeta. Unavegada tractades les dades esta-dísticament podem determinarcom les precipitacions hanminvat, mentre que les tempe-ratures mitjanes han sofert unincrement des de 1969 fins el2002 en 0.8ºC aproximadament.Aquesta dada és important, jaque la comarca rep menys preci-pitació i té més evaporació. Araens podem fer la pregunta decom pot afectar aquesta dismi-nució de la precipitació al BaixCinca. La resposta seria unpaisatge més àrid, i una faltad’aigua a l’estiu, influint deforma directa en el consum i enl’agricultura de la zona. Lestemperatures seran més extre-mes a l’estiu, fent més calor a leshores centrals del dia i amb unestemperatures mínimes més altes.

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 7

Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

FilibusterismeJa vam comentar a l’HAM

fa un temps que el coordina-dor de la CHA al Baix Cincaera fundador d’Amics deFraga: impulsor i alhora oposi-tor de la llengua catalana.Doncs el proppassat mes degener, durant un ple de l’Ajun-tament de Benavarri, es vapresentar un document d’unparticular, d’un valent, per talde legalitzar una explotació:el document estava en català,cosa que degué molestarprofundament Carlos Cuéllar,regidor de la CHA, que,després de trenta anys vivint aBenavarri, va al·legar que noentenia el seu contingut i vainsistir en que li traduïssin alcastellà. Finalment, i noobstant els oferiments pertraduir-li del mateix alcalde,castellanoparlant també, vavotar en contra de la mociósense aportar cap mena de raóa part de l’esmentada.

El Sr. Cuéllar no té sensi-bilitat envers un dret humàcom és el de la llengua. El Sr.Cuéllar no està en sintoniaamb el seu partit, la CHA,que sempre ha demostrat unaenorme sensibilitat enversaquesta mena d’injustícies. Ino val a dir que el partitpermet un ample ventalld’opinions sobre el tema de lallengua. Aquesta pràcticad’intentar impedir que tirenendavant les mocions perquèsí, se’n diu filibusterisme opirateria: en l lenguatgeplaner, punyeteria pura i dura.I no crec que el seu partit hoaprovi. Trenta anys al poble ino coneix la llengua?! I mais’ha molestat en, quan altreno, entendre el que parlen elsseus veïns? A qui diu querepresenta el Sr. Cuéllar?

Josep Galan

L’H

AM El president Iglésias presenta a

Fraga l’àrea logística i del transport700.000 metres quadrats de sòl industrial

Jaume Casas

El president del Governd’Aragó, Marcelino Iglésias, iel conseller d’Obres Públiques,Javier Velasco, van presentarahir a Fraga, el Projecte Supra-municipal d’Àrea Logística i deTransport, que es construirà ala capital fragatina. El projec-te, la redacció del qual es vaadjuciar la setmana passada al’empresa INTECSA-INAC-SA, preveu la urbanització pera ús industrial de gairebé700.000 metres quadrats deterreny situat al corredor deLlitera, a la mateixa vora del’autovia A-2 i de l’autopistaAP2, que es destinaran aubicar-hi una àrea logística deltransport. El pressupost esti-mat és de 17,2 milions d’euros.Marcelino Iglesias i JavierVelasco van presentar aquestambiciós projecte al saló d’ac-tes de l’Ajuntament de Fraga,on van ser rebuts per l’alcalde,Vicent Juan. També hi forenpresents el conseller d’Agri-cultura, Gonzalo Arguilé i eldelegat territorial de la DGA aOsca, Álvaro Calvo.

Marce l ino Ig lés ias vacomparar el projecte de Fragaamb les plataformes logísti-ques de PLAZA a Saragossa iles d’Osca i Terol. Aquestaplataforma de Fraga completal’aposta del govern per la logís-tica a l’Aragó. Aragó té unaposició geogràfica estratègicaen el centre d’una zona de granpuixança econòmica, en elcentre de la Vall de l’Ebre, quehem d’aprofitar. Fraga té unasituació envejable, a mig camíentre Saragossa i Barcelona,amb un important flux de trans-port de mercaderies i aquestaàrea logística permetrà lainstal·lació de nombrosesempreses del sector. Marceli-no Iglésias va recordar que aPLAZA, ja s’hi han creatquatre mil llocs de treball, cosaque demostra l’èxit d’aques-tes iniciatives. I a Fraga, s’hipretén fer el mateix.

El president aragonès va rela-cionar aquesta actuació ambd’altres molt importants ques’han vingut realitzant enaquesta zona, com ara la millo-

ra de les comunicacions amb laLlitera i el Cinca Mitjà o eldesbloqueig dels regadius deMonegres que a Fraga supo-saran duplicar la superfície dereg. Així mateix va recordarque en pocs dies s’inauguraràl’oficina delegada de la DGAal Baix Cinca.

Javier Velasco va exposar lesdades generals de l’actuació.Es tracta d’urbanitzar 70 ha desòl requalificat com a indus-trial, situades a tocar del Polí-gon Fondo de Llitera. «La seuasituació és immillorable, en plecorredor Fraga-Lleida i a lavora de l’autovia i de l’auto-pista». En sis mesos estaràredactat el projecte i s’hi inicia-ran els treballs d’urbanització.Es faran primer les infrastruc-tures comunes, els accessos i,després, les parcel·les s’aniranurbanitzant a mesura que esvagen venent. Velasco vamostrar la seua total confiançaen aquest projecte que suposacrear una espai industrial potenti modern per tal de garantir undesenvolupament econòmicequilibrat d’una zona eminent-ment agrícola com és el BaixCinca.

La plataforma logística deFraga suposa multiplicar perdos la disponibilitat de sòlindustrial a la capital fragatina,de forma que es podran aten-dre les demandes de gransempreses in teressades ainstal·lar-s’hi, per la seua bonasituació geogràfica. JavierVelasco considera que pot serun bon centre per a empresesdel transport, sobretot trans-port de fred, d’aliments iproductes perteridors. ElGovern pretén que siga unaciutat del transport, amb tots elsserveis que requereix aquestsector.

RA

MO

N M

ESA

LLES

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 8

Núm. 35. Març de 2004TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

ESTAMPES RIBERENQUES

Assemblea general ordinària de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Josep LabatL’Institut d’Estudis del Baix

Cinca IEA va celebrar el passat8 de febrer al Palau Montcadade Fraga, l’assemblea generalordinària de socis. En primerlloc, es van exposar les memò-ries d’activitats i econòmicacorresponents a l’exercici 2003i seguidament, les previsionsd’activitats i pressupostos pera l’any 2004.

Pel que fa a les activitatsprevistes, destaquen les apor-tades per les diferents seccionsde l’institut. La Secció Publi-cacions té previst l’anuariCinga sobre població, unaobra que aplegarà els estudisreferents al refranyer i elcançoner de Josep Galan, lapublicació en suport CD del’antic diari comarcalLa Ribe-

ra del Cinca, col·laborar en lacol·lecció literària «Quadernsde les Cadolles» i coeditar larevista Temps de Franja. LaSecció de Comunicació iPropaganda centrarà la sevaacció en dos projectes ajor-nats en anys anteriors: la rees-tructuració de la pàgina webde la nostra entitat i la campan-ya d’informació lingüísticaper a la població en general.Pel que fa a la Secció Patri-moni Històric, se seguiràcol·laborant amb l’Associacióde Veïns i Amics del CascHistòric de Fraga en els itine-raris històrics «Passeigs perla nostra història», s’ampliaràel fons documental de l’insti-tut amb l’adquisició de nousmaterials i s’estudiarà la repro-

ducció d’una peça arqueolò-gica procedent de la nostracomarca i dipositada en algunmuseu. Per altra part, la Secciód’Història Natural analitzaràla possibilitat d’iniciar unacol·lecció de fitxes en suportCD sobre la història naturalde la nostra comarca (paisat-ges, flora, fauna, etc.) i d’or-ganitzar alguna activitat deconeixement de l’Aiguaba-rreig dirigida sobretot als esco-lars i a més, certificarà unasèrie de mapes fluvials deJosep Lluís Escuer. Per últim,cal esmentar que la Secciól’Ateneu seguirà en la líniaportada fins ara: conferènciesi col·loquis, cine-fòrum, sorti-des culturals i excursions denatura, etc. Per últim, cal dir

que també es mantindran lesactivitats generals: conferèn-cies en centres d’ensenya-ment, part ic ipació en elconcurs de literatura infantil ijuvenil Desperta Ferro!, Jorna-des Cinga, participació a fires(Mercoequip, etc.), reunionsde coordinació amb altresgrups i entitats, curs de catalàper a adults, sopar literari, etc.

Per a la realització d’aquestsprojectes, s’ha calculat un pres-supost de 38.585’49 euros. Lameitat d’aquesta quantitat seràgestionada per la Secció dePublicacions. Entre els apartatsd’ingressos destaquen les apor-tacions dels socis i de les insti-tucions (Instituto de EstudiosAltoragoneses i Ajuntament deFraga).

El Voltorn: d’on ve aquest aire?

Francesc Serés

Només enumeraria tòpics si us digués que les llengües són ensvius que es reprodueixen, que tenen una història pròpia, que esrelacionen entre si com si fossin de debò homes i dones que hanacumulat vivències i records, no faria cap altra cosa que repetirel que tants han dit abans.

Però és clar, una cosa és repetir els llocs comuns de la teoria iuna altra molt diferent el descobriment, quasi màgic, d’un aspec-te que estava adormit…

Mireu, fa cosa d’un parell de mesos vaig haver de traduir unstextos en els que hi apareixia la paraula voltorn. Potser no és unaparaula que es digui a tot arreu de la Franja, però a Saidí serveixper denominar el vent que va a la contra del cerç, un vent no gairefresc (però que a l’estiu s’agraeix moltíssim) que ve del sud-esti que a molts llocs se’l coneix com a marinada o com l’aired’aventar (paraula que també ve de l’arrel vent-). Puja a mitja tardai de vegades té una força notable, tot i que mai no fa destrosses.

Quan vaig haver de traduir aquesta paraula, evidentment, jo sabiaque no trobaria cap paraula castellana que tingués la centralitat ila importància que té la paraula voltorn dins del parlar de Saidíi que no hi havia cap paraula catalana prou estesa per tot el terri-tori que la substituís i que em que pogués servir per cobrir aquestbuit i, així, traslladar-la al castellà.

Aquest tresor que és el Diccionari Alcover-Moll em va dir quevoltorn només es deia a Saidí i a Gòsol, cosa que no ajuda gaire

i que encara estranya més (tot i que com més hi vaig, pel Berguedài pel Solsonès, més coincidències hi trobo, amb la Franja), i emdonava com a traducció, bochorno (que, val a dir-ho, no m’aca-bava d’agradar). Vaig cometre el sacrilegi d’anar abans al Googleque al Coromines, i allà, vaig començar a trobar coincidències…Al Google, com després vaig veure al Coromines, començava aeixir suc, un riu d’Itàlia anomenat Volturno, on hi va haver unabatalla a la Segona Guerra Mundial, situat al sud de l’antigaEtrúria, el poble que habitava la part central de la península itàli-ca abans i mentre es va constituir la República en temps delsromans. I és que resulta que Volturna també era una deessa delvent, dels vents del sud-est, humits, xafogosos i càlids, vents quearruïnaven les collites.

Les paraules es modifiquen, les paraules viatgen i es quedenen els llocs més impensats, voltorn, des de l’antiga Etrúria finsa Saidí i Gòsol, i fins a uns quants poblets de la província de Sara-gossa on encara es diu voltorno, el voltorn que a ells, també elspuja cap a mitja tarda, càlid, humit. ¿Com va arribar, aquesta parau-la, fins a Saidí? Qui ho sap, potser la van portar els romans, quemanllevaven els seus déus dels antics etruscs, potser va venir perEmpúries, en les primeres colonitzacions, potser va establir-s’hiperquè el lloc li va agradar (tenia bon gust, la paraula)…

Mai no ho sabrem del tot, el llenguatge ja les té, aquestes coses.Cada llengua il·lumina un món i no només un món físic, extens,geogràfic, sinó un món immaterial, històric, profund. I és queen cada lloc, en cada paraula, hi podreu trobar tota la dignitatdel llenguatge i de les obres que podem fer amb aquest llenguatge.I si no us ho creieu, mireu cap al sud-est i penseu que allà, mésenllà del Mediterrani, hi ha un lloc on hi bufa un vent que es deiacom aquest nostre, voltorn, fa més de dos mil cinc-cents anys…

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 9

Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Aquest fragatí, de 54 anys,fill de pare català i marefragatina porta molts anysafincat a Barcelona capitalon treballa com a professorde Secundària, alhora quecompatibilitza la feina ambun treball incommensurablei frenètic a l’arxiu de la Coro-na d’Aragó i sent una de lesànimes que promouen totesles activitats de la Casa deFraga a Barcelona. La seuacapacitat de treball no téqualificatiu: articulista, autorde nombrosos l l ibre s ,editor… Està realitzant eldoctorat en Històr ia i ,enguany, ha rebut el premiAmanda Llebot per untreball de documentaciómedieval.

Pregunta. Quin és el currí-culum seu, senyor Salleras.Com arriba al món medieval?

Resposta. Vaig néixer aFraga el 1949 encara que als 10anys vaig marxar a estudiar aTarragona. Vaig començar elsmeus estudis universitaris estu-diant magisteri a Osca, ciutaton començo a sentir un certinterès per estudiar la historiade Fraga i la comarca del BaixCinca. Al buscar documentacióals arxius i les biblioteques,vaig sorprendre’m molt perquèno hi havia res. Aquest fet, vaprovocar en mi una inquietudi un continu per què. Passà eltemps i vaig seguir estudiantPsicologia a Barcelona peromplir les expectatives queporta l’estudiar Magisteri, peròl’ansietat per saber, junt ambaquella inquietud que m’haviaquedat al no trobar res alsarxius d’Osca, em van portar ala universitat anys més tardamb una idea fixa: Fraga. Vaigcomençar a rellegir llibres dedos mestres com són Salarru-llana i Ramon Espinosa. Vaig

adonar-me que pensava de lamate ixa manera i va igcomençar a escriure i publicarles coses que anava trobant.Vaig acabar doctorant-me enhistoria medieval. Casat i ambun parell de fills.

P. Vostè ha publicat molt. R. Durant aquest temps, és

veritat, he anat publicantnombrosos llibres i articles, 22llibres, publicacions i col·labo-racions; en premsa, butlletins irevistes més de 80 treballs; sóceditor d’una dotzena de llibres,tots relacionats amb el que anavaestudiant i trobant. Quan tens ales teves mans tota aquest infor-mació, tens la necessitat d’ex-plicar-li a algú, i quina millormanera que fer-ho a un llibre. Latemàtica és molt ampla.

P. I per que aquest interèsen la època medieval?

R. La raó per la qual emdecideixo per l’ època medie-val es perquè és la part mésenigmàtica i difícil, però alho-ra també per ser una època moltrica pel que fa al tema de Llen-gües i documents. A l’estar a

diferents dialectes de tota laFranja que avui coneixem.

P. Ens ha dit que forma partde la Casa de Fraga a Barcelo-na. Hi ha molta gent que sap dela seva existència, però nosaben ben bé a que es dedica.

R. Doncs com el seu nomindica, és la casa de Fraga peròa la ciutat de Barcelona. Aquestfet que sigui a la ciutat Comtalno implica que estigui desvin-culada de Fraga. Cada any invi-tem a un alcalde de la comar-ca per a que ens coneguinmillor, encara que fa prop de 17anys que es va fundar, encarahi ha gent que, com dius, no ensconeix o no saben a que ensdediquem. Mirem de ajudar-nos uns als altres junt amb lesorganitzacions culturals de lacomarca. La lluita per la llen-gua a Fraga ha portat a un sepa-ratisme important; a nosaltres,aquesta separació no ens bene-ficia ni molt menys però nosom partidistes, així que, inten-tem col·laborar d’igual mane-ra amb totes les institucions.Tornant al tema de la llengua,no haurien de centralitzar-senomés en llengua, perquè ésun petita part de la cultura engeneral. Jo miro d’enganxar lagent amb articles de temes

populars amb un rerafons cultu-ral-medieval aLa Voz del BajoCinca, perquè trobo que faltamolta cultura de la comarca.

P. Parlant dels diferentsdialectes de la zona, què li

vivint a Barcelona tenia a propl’arxiu de la Corona d’Aragó,cosa que em va facilitar molt lalabor de començar a estudiar iaprofundir en la Edat Mitjanaa Fraga i el seu terme al llargdels segles XIV i XV. M’hovaig prendre com a un reptepersonal.

P. Expliqui’ns una micaaquesta riquesa de Llengua.

R. Durant el període de tempsque jo estudio, a la nostra zonaes parlava com a l lengua«oficial» per dir-lo d’algunamanera, el llatí, que era la llen-gua culta, no obstant, poc a poc,aquesta llengua oficial es va anarderivant en unes altres com l’ara-gonès, molt semblant al castellài el català. Aquestes dos últimeseren les que realment parlava lagent dels pobles. A la nostrazona concretament trobem molsdocument en català per que laconselleria era a Barcelona. Enun principi el català que es parla-va a tota la Corona era el mateix,però al llarg del temps va anarvariant amb topònims de caràc-ter local fins a convertir-se en els

Joaquim Salleras Clarió, medievalista i premi Amanda Llebot 2003

«Viure prop de l’Arxiu de la Corona d’Aragó

«Al principi el

català que es parlava

a tota la Corona

era el mateix».

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 10

Núm. 35. Març de 2004TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

sembla la situació lingüísticaque es viu a la Franja a horesd’ara?

R. Penso que no s’ha decentralitzar només en la llen-gua; sí, s’ha de potenciar l’úsdel fragatí i de totes les parlesde la Franja però també lesseves cultures sense oblidar-nos mai d’on venen. Preocupar-se només de la llengua és unerror, perquè per poder fer-hoes necessària molta espentacultural. Mentre era fora deFraga, és a dir, mentre conti-nuava les meves investigacions,a Fraga van néixer diferentsorganitzacions que s’ocupende la qüestió lingüística a lazona des dels diferents punts devista, com ara el cas d’Amicsde Fraga i l’Institut d’Estudisdel Baix Cinca i a Barcelona laCasa de Fraga a Barcelona.Totes aquestes organitzacionssón ajuts d’aquesta espenta queabans he dit. Encara que jo noestic vinculat a cap d’aquestesdos associacions el que sí quefaig és col·laborar amb el quepuc des de la Casa de Fraga,des de Barcelona, amb totesdues; per exemple, col·laboroamb la secció de patrimoni del’ IEBC cedint documents peròa canvi necessito ajudes econò-miques. Penso que estaria moltbé que es constituís d’una vega-da la secció de patrimonicomarcal.

P. Li ha canviat la visió de lescoses a l’estar fora de la zona?

R. Realment no és que m’ha-gi canviat o que les influènciesdels professors de Barcelonafacin que pensis d’una mane-ra o d’una altra. Jo tinc clar elque penso i aprenc coses amesura que vaig investigant.

P. En quant a la documenta-ció que ha trobat, què ens potcontar?

R. La part de la documenta-ció és la més sorprenent; el meu

, m’animà a estudiar l’Edat Mitjana a Fraga»objectiu era i segueix sent,buscarmés del que va buscar Salarru-llana, seguir el seu camí des d’onell ho va deixar. La meva inten-ció era mirar nous registres ivaig descobrir que n’hi ha moltsque esperen ser descoberts. Comque eren tants, vaig haver decentrar-me en un curt períodeentre 1337 i 1410. Probablementhauré trobat ja uns 2000 docu-ments i encara no he acabat,documents dels quals, com jahe dit abans,el 90%,estan escritsen català. Alguns estan repetitsperò ningú podia imaginar quen’hi hagués tants.

P. L’institut d’Estudis delBaix Cinca li ha atorgat elpremi de recerca AmandaLlebot. Quin significat té per avostè aquest premi?

R.Vaig presentar 5 projectestant a l’Ajuntament com a l’Ins-titut d’Estudis del Baix Cincal’any passat. Del primer no emvan contestar i del segon emvan concedir aquest premi, queconsta d’un ajut econòmic pera la investigació del meu projec-te i que parla de la Reina Mariade Luna i la Baronia de Fraga:només una petita part de tota lameva documentació. Estic moltcontent perquè és un premi quepot atorgar-me un cert prestigial món literari i de recerca.

P. Pot explicar-nos una micaen què consisteix el treball queha presentat?

R. Al meu treball explico,com ja he dit, una petita part de

tot el meu estudi que està basaten el període en què va regnara Fraga i tot el seu terme la reinaMaria de Luna que va ser unaSenyora de Fraga. D’aquestperíode he trobat al voltant d’uns175 documents dels quals, lameitat estaven escrits en català.La reina Maria de Luna pertan-yia a la casa Comtal de Barce-lona, és més, va ser l’últimareina d’aquesta casa. Era undona que es va preocupar moltper tota la Baronia, que nonomés era la ciutat de Fraga,sinó que també estava formadaper Saidí i Ballobar. La reinaMaria de Luna era descendentdel rei Pere IV, igual que el seumarit, raó per la qual van neces-sitar una dispensa Papal perpoder casar-se. El rei Martí,anomenat l’Humà, era moltapàtic, per la qual cosa, tot elpaper del regnat va recaure sobrela reina Maria de Luna. La sevapersonalitat treballadora vaquedar reflectida a tota la Baro-nia. A la seva mort, es va portara fi el compromís de Casp, untema del qual s’ha escrit molt iés la conseqüència d’arribar alpacte d’Aragó, Catalunya iValència per triar qui havia desucceir a Maria de Luna i el reiMartí. No hi havia bones rela-

cions entre tots tres, raó per laqual va sortir majoria absolutaper a la Corona de Castella, ambel conseqüent triomf de la CasaTrastámara. En aquest pacte, laCorona d’Aragó va perdre moltper que el poder es va centra-litzar tot a Castella.

P. Reprenent el tema delpatrimoni. Està d’acord ambel tracte que rep el patrimoni dela nostra comarca?

R. No n’estic gens d’acord,és més, penso que les institu-cions que tenen realment poderper reunir tot el nostre patri-moni, no hi pensen. Algun dias’aconseguirà fer una reunióde totes les persones relacio-nades amb el patrimoni. S’hade descentralitzar molt, cadapoble ha de tenir les sevescoses. A hores d’ara hi ha gentinteressada però s’hi han deposar els ajuntaments. Jo pucparlar de la part de documents.El dia que això sigui una reali-tat, serà necessària una apor-tació econòmica forta per poderfer copia de tots els documentsper poder treballar amb ells.Només es podrà començar siaquest ajut econòmic és unrealitat perquè a títol personalés inviable.

Diana Pascual

«Les institucions

haurien d’esforçar-se

per reunir tot el

nostre patrimoni».

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 11

Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Les comarques de la Llitera, Cinca Mitjà i elSegrià reivindiquen millores ferroviaries queles conecten amb les línies d’alta velocitat

Anna Enjuanes

Respresentants de les Dipu-tacions provincials d’Osca iLleida, els alcaldes de Mont-só, Binèfar, Tamarit de Llite-ra, El Torricó, Lleida, Alma-celles i els presidents de lacomarca de la Llitera i delConsell Comarcal del Segriàvan signar a Almacelles –ajun-tament que va organitzar l’ac-te– un manifest en que exigei-xen a Renfe «que es porten aterme totes les gestions opor-tunes amb la finalitat de posaren funcionament trens de roda-lies entre Montsó i Lleidaciutat. Amb parades a les esta-cions de Binèfar, Tamarit-ElTorricó,Almacelles i Raimat».També es demanà que la millo-ra «es porti a terme en untemps el més breu possible ique es tinguin en compte els

horaris comercials, de serveisi altres mitjans intermodals detransports que resultin atrac-tius a potencials usuaris com elpropi AVE.»

El manifest s’ha enviat alGovern d’Aragó i a la Gene-ralitat de Catalunya per que essumen al manifest. que s’afe-geix a altres per evitar el dete-riorament de la línia Saragos-sa-Lleida.

Manuel Lana, alcalde deBinèfar, assenyalà el progres-siu abandonament d’aquestalínia convencional i el tanca-ment d’estacions. «Foment noens recolza en aquestes reivin-dicacions i creiem que, com elcas d’Almacelles que ha visttancada la seva estació, nosal-tres correm el mateix perillque les nostres estacions

acaben en les mateixes condi-cions».

També l’alcalde de Tamaritde Llitera, Francisco Mateo,va possar l’accent en la incidèn-cia que pot tenir el ferrocarrilen el desenvolupament delspobles mentre que l’alcalde delTorricó i president de la Comar-ca de la Llitera, Salvador Plana,va dir que «si es donen unsserveis al ciudatans dels nostrespobles aquestos l’utilitzaran.A més a més si tenim en comp-te les condicions pèsimes dela N-240».

La signatura del manifest vatenir lloc a Almacelles desprésd’un recorregut en un trenhistòric, fletat per a l’ocassió,que va realitzat el trajecte entreLleida i Montsó amb els repre-sentants polítics a bord.

L’autovia delBaix Aragó

Al setembre del 2001, fent-me ressò de les reivindica-cions de molts conductors id’alguns municipis de l’Ara-gó, vaig publicar un article ala Vanguardia on parlava de lanecessitat de transformar lacarretera N-211, entre Monre-al del Campo i Alcanyís, enuna autovia que continuantper la N-420, fins a Gandesa,es desdoblaria en direcció aCambrils i Salou, per un cantói per altre, enllaçaria amb l’Eixde l’Ebre i així millorarien lescomunicacions del Matarran-ya i del Baix Aragó amb Torto-sa, deteriorades principalmenta partir de la supressió delferrocarril entre Tortosa i lavall del Zafan.

Va ser una grata sorpresaveure l’article recollit en elsdossiers de premsa i en lespàgines web d’algunes insti-tucions aragoneses i catala-nes. Escriure servia per a algu-na cosa. Ara, la sorpresa haestat major en assabentar-meque, a principis de febrer, aVall-de-roures es van reunirpolítics d’Aragó i Catalunyaper parlar del mateix tema ique la cosa anava molt mésen sèrio després de marcar unaagenda de reunions i fins i totunes jornades de reivindicació.Malgrat que a Vall-de-roureses va parlar de traçat diferent,si fa o no fa, és la mateixa.

Veritablement fa falta unaautovia. A part del que repre-sentarà de positiu –economia,comunicacions–, desconges-tionaria el tràfic de la N-420.Malgrat l’impacte mediam-biental i d’altres aspectesnegatius, que, curosament,s’haurà d’intentar que siguinels menys possibles, aquestaautovia serà molt beneficiosaper a aquestes comarques.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

AN

NA

EN

JUA

NES

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 12

Núm. 35. Març de 2004TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Allò que en diem convencions socials, més popularment guar-dar les formes, o les bones maneres, no és res més que una deles múltiples facetes que componen el que habitualment conei-xem com a protocol. Segons el diccionari, protocol vol dir «conjuntde regles que cal observar pel que fa a l’etiqueta, les presidèn-cies, etc., en les cerimònies i en les relacions oficials». Però,alhora, també és el «pla precís i detallat per a l’estudi d’un proble-ma biomèdic o per al tractament d’una determinada malaltia» iel «conjunt de característiques del programari, el maquinari i elsprocediments que regulen l’intercanvi d’informacions en lesxarxes de comunicacions». En definitiva, el que persegueix el proto-col, en l’aspecte que ens interessa, és el control de les relacionssocials. Dit d’una altra manera, automatitza la presa de deci-sions, estalviant-nos haver de pensar en un munt de situacions dedivers grau de quotidianitat. Davant de cada acte social, siga dela mena i el nivell que siga, se’ns planteja el dubte de com reac-cionar. I, sense el protocol, bona part de les nostres energiess’ocuparien a decidir com cal procedir: qui seu, qui passa, qui parlaprimer, què és convenient de dir i què no… El protocol, i les conven-cions socials, ens allibera de tota eixa feixuga càrrega decisòria,i ens permet d’anar directament al gra, obviant tot allò que és super-flu en les nostres relacions que resten, doncs, automàticament regu-lades.

El problema és que, allò que és una eina creada per la societat

Protocol

Ramon Sistac

per a facilitar la convivència, pot esdevenir perversament l’ob-jectiu central de les relacions socials. En positiu o en negatiu, pera carregar-se’l o per a magnificar-lo. Així, hi ha iconoclastes queel dinamiten en nom de la llibertat individual, i l’únic que acon-segueixen és de crear un gran desconcert, en ells mateixos i enels que els envolten. Mireu sinó els atacs que ha rebut el flamantpresident del Parlament de Catalunya, el republicà Ernest Benach,per haver-se encorbatat ad perpetuum i, fins i tot, per haver-searreglat la barba abans d’anar a veure el Rei. Que potser s’hau-ria d’haver presentat a cal Borbó amb rastes, calça curta i sandà-lies amb mitjons? On quedaria la dignitat de la institució que repre-senta? A l’altre extrem, tenim les severes crítiques –potser fetespels mateixos– que ha hagut de suportar el no menys flamant conse-ller en cap de la Generalitat de Catalunya, el també republicà JosepBargalló, en aquest cas per no portar corbata. És que no hi ha resmés interessant en el debat polític? Com diu ma mare,el que notiene que hacer, con el culo caza moscas… D’altra banda, algúha hagut de recordar que les conselleres tampoc no en porten, decorbata. Així doncs, l’exigència de corbata és sexista i discrimi-natòria i, en conseqüència, anticonstitucional.

M’hi podria passar hores, parlant-ne. Hi ha gent, per exemple,que més valdria que no en portessen. Són els altots que es fan elnus a la bella mitja corbata. Llavors els va curta i la porten ridí-culament com si fos un pitet. D’altres, baixets, se’l fan massa capa la part estreta i aleshores la corbata els penja i els tapa elscollons. I és que cal no confondre l’elegància amb el protocol.El protocol és necessari, però també és necessari que, de tant entant, algú se’l salte. És l’única manera de fer-lo renovar i adap-tar als nous temps. De moment, però, fareu el favor de tractar-me de «vostè», pocavergonyes.

Enmarcat en un projecte pera impulsar el català a l’escola.

Aquest primer trimestre del’any va tenir lloc al Torricól’actuació d’Àngel Vergara icompanyia per als escolars delcol·legi públic de la localitat onvan poder apreciar i gaudir dela música, art, tradicions popu-lars i fins i tot creacions, que enmolts casos ja estaven una micaoblidades.

També hi ha assistit el magZapata que va ensenyar als nensde primer i segon cicle de prima-ria diferents jocs de magia onells també hi van participar icol·laborar per practicar el català.

Les activitats s’enmarquen dinsdel projecte d’Animació Cultu-ral a les Escoles de la Franja amb

la finalitat de donar un impuls ales classes de català a la Franjadonant a conèixer als escriptorsi les seues obres, així com lacultura popular i la música d’au-tor d’aquestes comarques.

Aquest projecte va nèixer desde la Direcció General de Reno-vació Pedagògica del Governd’Aragó.

Tots els centres escolars dela Franja, des de les més peti-tes escoles i centres rurals agru-pats d’Infantil i Primària finsals Instituts de Secundària iBatxillerat de les capçaleres decomarca participen d’algunsdels seus programes i ha tingutuns efectes molt positius apro-par a les escoles la cultura dela Franja.

Àngel Vergara i Cia i el mag Zapata difonen la cançó tradicional de la Franja i la màgia entre nens del Torricó

Anna Enjuanes

Actuació de l’Àngel Vergara i Cia

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 13

Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA1414 LA LLITERA I LA RIBAGORÇAC

AR

TE

S A

L V

EN

T

El murCom és possible que en el

segle XXI seguim construintmurs? Murs per separar unshomes dels altres, quan la restadels animals no en necessitencap per a conviure. Esfereïdor,per qualificar-lo d’algunamanera perquè és molt difícilde qualificar o de trobar l’ad-jectiu adient per a una barbari-tat que Déu n’hi do. Si analit-zem detingudament el per quèes podueixen aberracions així,crec que coincidiríem tots,sobretot en que alguna cosasucceeix a nivell internacional,que no funciona i allò que nofunciona està molt calr; perdesgràcia l’organisme univer-sal per excel·lència que es vacrear ara fa uns cinquanta anys,anomenat ONU, pel quesembla es troba lligat i fermata un grup molt reduït de països,per no assenyalar-ne un nomésque està mancat d’autoritat perimpedir que el mur de formi-gó segueixi prolongant-se mési més, dividint territoris i el queés més greu, impedint que unamateixa família es trobi inco-municada per aquest fet.

No em vull estendre mésperò planyo que els governs detot el món permetin que aixòpassi i no siguin capaços depressionar l’ONU, per tal queparalitzi aquesta atrocitat. Hearribat a la conclusió que elsdrets humans si es violen, sigaon siga, han de ser objected’atenció per part dels que ensgovernen, per damunt d’altresproblemes locals de qualsevolpaís del món. Els polítics queno siguin capaços de valorarel cas que ens ocupa com undels majors atemptats contraels drets humans, per favor, quedeixin la política i faran un granfavor a la Humanitat.

Miquel Estaña

Un conveni entre entitats aportarà més de 550.000 euros per a la restauració de l’excatedral de Roda d’Isàvena

Elena Cebrián

El Departament d’Educació,Cultura i Esports de la Dipu-tació General d’Aragó invertiràen les obres de restauració del’església de Sant VicentMàrtir, excatedral de Rodad’Isàvena, més de 210.000euros destinats a la substitucióde la coberta de l’edifici i delseu sistema estructural.

El projecte preveu una inver-sió total de 562.000 en virtutdel conveni subscrit entre elGovern d’Aragó, Ibercaja, elBisbat de Montsó-Barbastre il’Ajuntament de Roda d’Isà-vena firmat fa ja més de dosanys, cosa per la qual segura-ment eixa quantitat inicial s’in-crementarà.

Les obres començaran,segons la Consellera d’Edu-cació, Cultura i Esports lapròxima primavera o estiu,«quan el temps millori»,segons les seues paraules, i amés de les actuacions que esrealitzaran en les diferentscobertes, va mostrar el seusuport a la iniciativa presenta-da pel president de la Comar-ca de la Ribagorça, JoséFranch, de crear a l’antigainfermeria de la seu riba-

gorçana un museu dedicat aManuel Iglesias, que, en parau-les del mateix batlle d’Isàvena,Alberto Lamora, «contribuiriaa descongestionar la catedral iserviria per acollir els béns queens torni Lleida».

La torre del campanar es reha-bilitarà també mantenint-hi elsdetalls propis del seu estil arqui-tectònic, utilitzant-hi materialsidèntics als originals, instal·lant-hi només uns bavers de zincsobre les cornises, impercepti-bles des del carrer, que n’evitinel seu deteriorament.

Fundada en el segle X, l’ex-catedral de Roda d’Isàvena ésla més antiga d’Aragó i va serdeclarada Bé d’Interès Cultu-ral el 1924. El 1979 Erik elBelga va robar al museu, quecontenia peces úniques, i vadesmantellar en gran part elsseus tresors tot i que algunsd’ells tornarien fragmentatsanys més tard. El conjunt cate-dralici està integrat pel mateixtemple, les seues criptes, latorre, el pòrtic i el claustre ambles seues dependències anne-xes (sala capitular, capella deSant Agustí i Refectori de laCanònica).

L’ excatedral de Roda d’Isà-vena presenta tres absis semi-circulars adornats a l’estil llom-bard amb arquets cecs i bandesverticals. L’entrada i la torresón obres neoclàssiques de1728. L’entrada protegeix laportada romànica mitjançantuna elegant porxada. La porta-da original és obra de primeriesdel segle XIII i està formada percinc arquivoltes amb capitellsesculpits.

L’espai interior de la cate-dral alberga tres naus sensecreuer i amb diversos nivells:presbiteri, tribuna capitular,absis i cripta. Aquest és el resul-tat de la unió, el 1125, de lestres criptes anteriors, dels seglesX i XI. En el segle XVII van serremode lades novament .Subjecten les criptes dos file-res de cinc columnes cada una.

En el centre de la cripta estroba l’altar, que és el sarcòfagde Sant Ramon, obra romàni-ca del segle XII. La cripta nordté decoració pictòrica de finalsdel XIII, amb un pantocràtorenvoltat pels símbols dels evan-gelistes: dotze personatges querepresenten els mesos de l’anyi un parell d’escenes bíbliques.

La volta central de l’esglésiaés fruit d’una reforma de 1737.En l’espai de l’altar major esconserven la maçoneria del’original i les portes que eltancaven, pintades per TomàsPeliguet el 1556. Completenel mobiliari un orgue de 1653i el cor, de 1786. Des de l’es-glésia es passa al claustre, delsegle XII, amb capitells escul-pits i 191 inscripcions funerà-ries. La més antiga data del1143. Al claustre donen la salacapitular, amb diverses pintu-res murals del segle XIV, i lacapella de Sant Agustí, consa-grada l’any 1107 amb pintu-res de primeries del segle XII.

RIC

AR

D S

OLA

NA

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 14

Núm. 35. Març de 2004TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

La Llitera aposta per l’aeroportcomercial al Pla de la Saira

Aleix Castellnou

Les terres de Lleida són ahores d’ara la única grandemarcació administrativa igeogràfica catalana que no téaeroport, a banda de comptaramb algun que altre aeròdromcom el d’Alfés, consagrat ínte-grament a la navegació aèriarecreativa. Davant l’absènciad’un equipament d’aquestescaracterístiques –molt renta-ble des del punt de vista econò-mic–, el pretèrit Govern deCiU havia considerat el muni-cipi d’Alfés, precisament, ellloc idoni per bastir-hi el tananhelat aeroport comercial deLleida. Les raons de més pesatribuïdes al respecte eren laproximitat geogràfica delmunicipi i la capital de Ponenti el fet que Alfés compta ambun aeròdrom des de l’any 1929.Però la candidatura d’Alfés,recolzada pels consistorisveïns, no ha prosperat i hahagut de fer front a nombrososentrebancs. El més insoluble ha

estat un informe que indicaque l’aeroport t indria unimpacte ecològic negatiu: l’ae-roport perjudicaria irreversi-blement la timoneda, una enor-me esp lanada de secàpertanyent al terme municipald’Alfés definida com a PEIN(Pla Especial de ProteccióNatural) i poblada per espè-cies de flora i de fauna autòc-tones en perill d’extinció.Concretament, hi viu l’alosabecuda, per a la qual la timo-neda és, entre moltes altrescoses, una excepcional aero-port natural. Les aloses vanamunt i avall sense parar,planen damunt el rostoll ambelegància i fan competènciaals aeroplans que de maneramolt ocasional omplen el celponentí, sempre tan emboirat.

El cas és que el nou Governtripartit català i l’Ajuntamentde Lleida, també tripartit, hanresolt que Alfés, per les raonsexplicades, no és una bona

ubicació. I així ha estat ques’ha fet pública recentmentl’existència d’una nova candi-datura al projecte d’aeroport:Almacelles, que el vol al seuterme municipal ocupant l’ano-menat Pla de la Saira. Aques-ta nova proposta compta ambel suport dels ajuntamentsd’Almacelles, òbviament, i deRosselló, Alfarràs, Benaventde Segrià, Altorricó, Tamarit,Binéfar, Montsó i el ConsellComarcal de la Llitera, presi-dit per l’alcalde de Tamarit,Salvador Plana. De moment,el nou projecte tot just ha arren-cat el vol, i serà presentatformalment a la Diputació deLleida, a la Conselleria d’ObresPúbliques de la Generalitat deCatalunya i al Govern d’Ara-gó, segons s’han compromèspúblicament a fer els integrantsde la candidatura. Però Alfés iels municipis que sempre handonat suport a l’antiga propos-ta no volen renunciar a l’aero-

Vista general de Tamarit

AR

XIU

DES

PER

TA F

ERR

O

port, i ara estudien una novaubicació en el mateix termemunicipal d’Alfés. I encara éspossible que vegin la llumnoves candidatures. De la Fran-ja estant, tanmateix, fóra degran interès que el Pla de laSaira fos l’emplaçament del’aeroport de Lleida, que llavorsseria de la Franja, en vista a lavoluntat dels integrants delsmunicipis aragonesos i cata-lans veïns. De moment no hi hares decidit, però el PAM (Plad’Acció Municipal de l’Ajun-tament de Lleida) per a l’exer-cici 2004-2007, fet públic facosa d’un més, deixa si més nola porta oberta a l’aprovaciód’un projecte definitiu d’aero-port. De voluntat política –ambl’acord tàcit dels dos tripartits–i de recolzament pressuposta-ri inicial –el PAM en conjuntcontempla una inversió total de600 milions d’euros– no enfalten pas. Tot fa preveure quel’acord serà imminent.

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 15

Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

La Plataforma ciutadana«Per un riu Cinca segur» deFraga, protagonitzà el dia 3 aSaragossa, una concentraciódavant la seu de la Confedera-ció Hidrogràfica de l’Ebre, a lacapital manya, per reclamar al’organisme de conca actua-cions urgents en la glera del riuCinca, per tal de garantir laseguretat de les persones i béns.La concentració tingué lloc ales deu del matí i hi participa-ren unes trenta persones enrepresentació de partits polí-tics, sindicats i associacionsque s’integren en esta plata-forma que es va constituir l’anypassat per tal de reclamar laneteja i seguretat del riu al seupas per Fraga. També hi vaassistir l’alcalde de Fraga,Vicent Juan, en representacióde l’Ajuntament i tots elspartits polítics amb organitza-ció a la capital fragatina, aexcepció del Partit Popular, elportaveu del qual, José LuisMoret, va demanar que esdesconvoqués i la va qualificard’"electoralista».

La delegació de la platafor-ma es va concentrar durant unsminuts i va lliurar un escrit enel registre de la CHE, en quèreclama actuacions per millo-rar l’estat de brutícia que

presenta el llit del riu a Fragai al Baix Cinca, que represen-ta un clar perill d’inundacióper a aquesta zona. La repre-sentació fragatina va demanarser rebuda pel president de laConfedració, José VicenteLacasa. Aquesta petició no vaestar atesa, tot i que el Secre-tari de Presidència els va indi-car que traslladaria la peticióal president. El portaveu de laplataforma, Javier Cònsul, esva mostrar molt satisfet per laparticipació, on hi va haveruna excel·lent representacióde les associacions, cosa, que,en la seua opinió, significaval’enorme consciència que hiha sobre aquest tema. Cònsulva lamentar haver de tornarcom s’havia vingut, és a dir,sense poder enraonar amb elpresident de la CHE, malgratque se li havia sol·licitat unaentrevita tres mesos abans. «Detotes formes, hem notat ambles persones amb qui hemparlat un tarannà m´s dialo-gant, i hi ha un cert compro-mís de rebre-mos d’ací poquessetmanes», va manifestar. Alllarg de la concentració es varepartir fruita del Baix Cinca,manera de fer veure que el riuha de seguir sent vida i no unrisc. La responsabilitat que el

La plataforma «Per un Cinca segur» demana davant la CHE la seguretat del Cinca

Jaume Casas

riu es mantingui en condicionsés de la CHE, «i només dema-nem que es compleixi». Cònsulva recordar el projecte decondicionament dels margesdel Cinca que va ser redactat el1999, i acordat entre CHE i laDGA, encara no executat.

LA CHE ASSEGURA QUE ESTÀTREBALLANT EN LA NETEJA

Per la seua banda, la CHE vaassenyalar en un comunicat depremsa que els treballs de nete-ja i condicionament del llit delCinca estan en fase de presa dedades i que està previst dispo-sar del projecte corresponent ala primera fase, el pròxim mesde juny» i que així s’haviacomunicat a la plataforma Perun riu Segur i a diferents asso-ciacions i col·lectius que n’ha-vien sol·licitat informació. LaCHE va assenyalar que elprojecte es donaria a conèixertant bon punt fos conclòs pertal d’evitar falses expectativeso alimentar polèmiques que nocondueixen a les solucions quenecessiten els administrats.

Pel que fa al famós projectede 1999, CHE ha insistit últi-mament que ja no està vigent,en caducar per manca definançament europeu, però queestà inclós en l’annex de la Lleidel Pla Hidrològic Nacional,raó per la qual serà executatconforme a les competènciesde l’Administració Hidràulicade l’Estat. La CHE ha insistitque aquest projecte de Tracta-ment de Riberes del Riu Cincaal seu pas per Fraga que, segonsl’organisme de conca, va moti-var la concentració esmentada,«prima actuacions urbanísti-ques i no contempla la segure-tat del riu ni la seua neteja».

El projecte de Fraga es vafi rmar el mateix dia que el delcondicionament del Vero a

Barbastre. En aquest cas, lesobres ja s’han endegat, a l’igualque les del riu Sosa a Montsó.A Fraga no s’entén quins crite-ris han seguit el Ministeri deMedi Ambient i la Confedera-ció Hidrogràfica de l’Ebre, persufragar aquestes dos actua-cions i deixar en l’oblit la deFraga, amb el greuge que elrisc d’inundació és molt mésgran a la capital fragatina.

EL PARTIT POPULAR ESDESMARCA DE LA CONCEN-TRACIÓ

La concentració de Sara-gossa ha provocat un nouenfrontament de caràcter polí-tic, que ha tingut en el PP iPSOE els principals protago-nistes. El PP va decidir noparticipar en l’acte i el seuportaveu a l’Ajuntament, JoséLuis Moret, va demanar públi-cament que es desconvoquésper considerar que «la cartaremesa recentment per laConfederació a la plataforma,és una garantia i un compromísmés que suficient». Moret vaacusar els responsables de laPlataforma de fer partidisme iels va acusar d’electoralisme.Aquestes manifestacions hanestat replicades pel batlle deFraga, Vicent Juan, que hadefensat l’oportunitat de laconcentració i la independèn-cia política dels responsablesde la plataforma i ha acusatJosé Luis Moret de «deslleial-tat amb l’Ajuntament i ambels fragatins en una qüestiód’interès general com és laneteja del riu». Les explica-cions de la Confederació sónconsiderades per gairebétothom com insuficients i nogarantidores, pel que fa a termi-nis, pressupost i actuacionsconcretes, alhora que es recla-ma ser tractats com als altres.

RA

MO

N M

ESA

LLES

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 16

Núm. 35. Març de 2004TEMPS DE FRANJA 17GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Segona declaracióde Mequinensa

Esteve Betrià

El passat 22 de gener, tal com s’informava en l’anterior núme-ro d’aquesta revista, el conseller de Medi Ambient i Habitatgedel Govern de la Generalitat de Catalunya, Salvador Milà, i elconseller de Medi Ambient del Govern de la Diputació Generald’Aragó, Alfredo Boné, van signar al castell de Mequinensa laDeclaració de Mequinensa en defensa de l’Ebre, un documentamb què el govern català i el govern aragonès es comprometena unir esforços per garantir la protecció ambiental de la concade l’Ebre –amenaçada pel PHN–, la preservació i recuperaciódel bon estat ecològic del riu en tot el seu traçat i l’ús eficientde l’aigua.

Aquesta notícia m’ha fet pensar en la signatura –crec recor-dar que també al castell de Mequinensa– el primer de febrer de1984 d’una altra Declaració de Mequinensa en què representantsde 17 ajuntaments de l’Aragó catalanòfon demanaven, entrealtres coses, l’ensenyament del català als centres educatiusubicats en aqueix territori, alhora que es rebutjaven apel·lacionsinfamants per referir-se a la nostra llengua. D’això, ara n’ha fetvint anys i encara s’han d’assolir moltes de les demanes que aquelldocument plantejava.

Sens dubte, més enllà de les requeriments de la societat, la volun-tat política i social del llavors conseller de Cultura i Educaciódel Govern d’Aragó, José R. Bada, era en la base d’aquella

declaració històrica. El fet que el conseller Bada, natural deFavara, fos un aragonès catalanoparlant hauria estat decisiuperquè l’administració aragonesa fes unes primeres passes perprotegir el català a l’Aragó. Potser també hi degué tenir influèn-cia el fet que en Bada fos membre d’un partit que es diu socia-lista i que es qualifica d’esquerres.

Quan l’estiu de 1999 Marcel·lí Iglésias Ricou, també un polí-tic socialista originari de l’Aragó catalanòfon i signatari com aalcalde del municipi ribagorçà de Bonansa de la Declaració deMequinensa de 1984, accedí a la Presidència d’Aragó vaig pensarque potser finalment els aragonesos catalanoparlants, si se seguiad’alguna manera la valenta actitud del conseller Bada, aconse-guiríem el ple reconeixement dels nostres drets lingüístics. Malau-rament no ha estat així: cinc anys més tard, el més calent enca-ra és a l’aigüera.

Tornant al principi d’aquesta crònica, pel que sabem, els conse-llers aragonès i català de Medi Ambient parlaren en públic aMequinensa, ni que fos breument, en català. I la nova Declara-ció de Mequinensa s’ha redactat, i s’ha signat, en català i encastellà; sembla que és allò que de mica en mica –ai las!, massade mica en mica– s’omple la pica.

Cal suposar que també la nostra llengua estigué present en lesconserves que aquests polítics tingueren en petit comitè –a la mane-ra de com ho feren Miguel Gòdia, Marcel·lí Iglésias i Ernest Lluch,tots tres polítics socialistes (els dos primers aragonesos i el tercercatalà), en una reunió institucional –com recordava en Mussots enel número de gener de Temps de Franja– celebrada a Osca fa mésde quinze anys. No oblidem que, com en aquella ocasió (insòlita?),els consellers protagonistes de la recent trobada a Mequinensa sóncatalanoparlants, l’un de Catalunya i l’altre del Matarranya.

Jesús López«He pretès mostrar els meus sentiments en cada una de les fotos… i ho he fotografiat tot»

D. Sarrau

El vaig conèixer quan, un diaa Mercoequip, es va presentara l’stand i, després de comprartres o quatre llibres en català,ens va felicitar per la labord’edició que l’IEBC feia i esva acomiadar. Em vaig pensarque, pel posat, devia ser unprofessor d’un dels dos Institutsde Secundària de Fraga. Tempsdesprés, enmig de tres-centesdones que trenaven la seualabor, en una trobada deboixets… allí estava ell trenantel seu encaix.

Quan jo buscava canyos ositges pels baixos de les casesde Fraga… allí estava Jesúscomunicant-me que n’haviatrobat un de cent metres de

profunditat. No hi ha restesarqueològiques que apareguenque no hi siga ell vigilant quèse’n fa. Mag de la Informàtica,el 2002 va estar encarregat perl’ajuntament de Fraga de seguiramb la càmara fotogràfica eldesenvolupament de les obres derestauració de les nervadures dela volta de l’església de SantPere de Fraga. Un any, 1000hores i 3.000 fotografiesdesprés, tot aquest treball haquedat plasmat en una extraor-dinària exposició que hamostrat, amb un èxit esborro-nador, el desenvolupament deles obres de rehabilitació de l’es-glésia. «És emocionant veurel’alba des de dalt del tot de la

CRÒNIQUES TAGARINES

bastida, contemplarels canvis de tona-litat de les pedres ila llum dels vitrallsa mesura que eixiael sol». Per a laposteritat ha quedatl ’obra de JesúsLópez, del sergentde la Guàrdia Civil,Jesús López.Col·laborador de laSecció de Patrimo-ni de l’IEBC-IEA idefensor de la llen-gua catalana esmereixia encapça-lar la Galeria delpresent número deTdF.

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 17

Núm. 35. Març de 2004 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

L’any 81, del segle passat, un articlet del diari Avui titulava:Se’ns enduen a Barbastre. Aleshores, uns cristians franjolinsclamaven pel perill d’una segregació de les parròquies de laFranja no massa llunyana al desert evangèlic, per allò de clamaral desert. Servidor, que no faig gaire gasto de gènere eclesiàstic,tanmateix, m’hi vaig interessar i ho vaig entendre: és clar, és lògic.Ja som en l’Espanya de les autonomies, ja ens han acabat de quadri-cular i resulta que la nostra quadrícula, per si no ens havíem adonatprou, té els quatre cantons dins de la Comunidad autónoma deAragón. I, per tant, calia que ens anéssem ficant al cap que aixòde formar part del bisbat de Lleida era una pura anècdota, res,cosa de només gairebé mil anys, sense comptar els temps delsromans; una anècdota sense cap relació amb cap realitat; vaja quesegur que un bon dia algú va passar per aquests verals, un agri-mensor -un tècnic, un buròcrata qualsevol- que es va traure de lamàniga un mapa de gran precisió i va anar col·locant les fites (opotser ja en deien «mohones»?) a la babalà (o a «la tuntún»), sensetenir present que trepitjaven drets històrics futurs. I és que l’Es-glésia, la catòlica, la de Roma, va arribar a fer les divisions dioce-sanes sense cap mena de criteri: vaja, que segur que per al bisbatde Lleida no va comptar mai cap afinitat lingüística, ni geogrà-fica, ni històrica ni cultural a l’hora de determinar l’abast diocesà;ni avui no cal considerar ni valorar cap efecte d’aquesta perti-nença com a efecte lògic, com ara, valorar elements culturals

evidents que ha produït o provocat la pertinença històrica de lesparròquies franjolines en el bisbat. I entre aquests elements és deltot just considerar el patrimoni artístic d’origen religiós, de lesparròquies del bisbat, certament. Un patrimoni que –reconec queno n’entenc gota-, diuen que, responent a criteris artístics homo-logables, necessita tenir una ubicació única que els aplegue; unaubicació tan digna com es puga i a l’abast de tothom, començantper les persones del territori, és a dir, dels ciutadans de les comar-ques de Lleida i les veïnes, que han format part del bisbat de Llei-da o en formen part. En el benentès que el bisbat es reconeix coma propietari històric i cuidador imprescindible del patrimonidurant tant de temps.

Un servidor que ja ha avisat de quin pal vaig i que procuro noanar amb cap ciri a la mà, va escriure en un altre mitjà que a laFranja, després de la segregació, com a vestigis del bisbat de Llei-da o sigui de l’Església catòlica, ara sí, ja només ens hi quedenels renecs. Uns renecs que prompte no trobaran ni les pedres delpatrimoni artístic per ressonar perquè també han manat que hand’eixir d’on han estat sempre, o siga d’on els últims cent anyshan estat, perquè ara han manat que han d’anar a raure a la novadiòcesi de Barbastre-Montsó.

Sí: aquesta és la notícia que s’ha produït aquests dies: Romaha parlat. I és clar, no cal dir que els catòlics ho han d’acceptaro acatar, per allò de les infalibilitats del Papa -quan era un xiquetmai no vaig saber dir la paraula i ara ja l’he entesa- i perquè sensdubte és allò que Déu vol (Déu, ja se sap que sempre va amb elsguanyadors, o era que els guanyadors sempre van amb Déu?) ique santa paraula! En fi que si, malauradament, s’ho emportentot a Barbastre, quan vulguem visitar el nostre patrimoni artísti-co-religiós de sempre, ens haurem de contaminar i pagar el peat-ge de la visió d’una edificació que tinc entès que és directamentcelestial: Torre Ciudad. Pura lògica. Quins torracollons!

La lògica de les coses

Francesc Ricart i Orús

SOM D’EIXE MÓN

Amb la voluntat de manteniri incrementar el compromís delsindicalisme català amb la llen-gua, la cultura i la identitat dela Catalunya Nord, i amb elconjunt dels Països Catalans, secelebrà el 16 i 17 de gener lasisena Jornada de Llengua,Treball i Societat –un espaid’intercanvi entre sindicalistesde l’àmbit cultural català que,malgrat que treballen geogrà-ficament a prop, han d’en-frontar-se amb referents socialsi realitats institucionals dife-rents– al Palau de Congressosde Perpinyà. Després d’Arbú-cies, Barcelona, Tortosa, Llei-da i Ciutat de Mallorca, per

VI Jornada de Llengua, Treball i Societat a PerpinyàOrganitzada per la UGT de Catalunya i de les Illes Balears i la CFDT del Llenguadoc-Rosselló

Berenguer de Mussots

primera vegada aquest encon-tre, significativament, s’haorganitzat, sense eixir delsPaïsos Catalans, fora de l’Es-tat espanyol.

Els continguts de la jornadase situaren en el context delsgrans desafiaments actuals: elprocés de construcció europea,el reconeixement del caràcterplurilingüe i plurinacional delsEstats francès i espanyol, i laconsolidació d’un espai econò-mic mediterrani. Els eixos dela jornada, immigració i ensen-yament, es concretaren en lestaules redones, amb intervi-nents d’ambdós costats de laratlla, «La immigració, un repte

per a la nostra societat», «Lasituació actual, perspectives ifutur de l’àrea lingüística cata-lana» i «L’ensenyament, einade present i de futur».

Entre els 250 assistents a lajornada cal destacar la presèn-cia i les intervencions delspresidents i representants deles entitats civicoculturalsFederació d’Associacions enDefensa de la Llengua i laCultura Catalanes de la Cata-lunya Nord, Òmnium Cultu-ral, Acció Cultural del PaísValencià i l’Obra CulturalBalear.

El dissabte 17, com a cloen-da de la jornada, es va fer

públic, i es signà per part deUGT de Catalunya, UGT deles Illes Balears, l’Avalot-Jovesd’UGT i CFDT del Llengua-doc-Rosselló, el Manifest dePerpinyà en què es reafirma launitat de la llengua i es recla-ma, en el marc de la construc-ció de l’ideal i la identitat euro-pees, el reconeixement delcaràcter plurinacional, pluri-cultural i plurilingüe dels Estatsfrancès i espanyol, que en casde la Catalunya del Nord hade permetre la promoció i difu-sió, en tots els àmbits socials,de la llengua i la cultura cata-lanes entre els habitants delnord de les Alberes.

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 18

Núm. 35. Març de 2004TEMPS DE FRANJA 19OPINIÓ

Parlar a la portuguesaQuim Gibert

A conseqüència de la mevaprimera feina, quan tot just elpostfranquisme despuntava,diàriament tenia contacte ambun motorista discret d’unacinquantena d’anys, de cabellnegre intens i ben cepat, queem parlava amb un deix castellàque sovint em costava d’enten-dre. Desconcertat perquè el seuaspecte era el d’un llatí, no acon-seguia relacionar-lo més quecom un de tants andalusos arri-bats els anys 60 a Catalunya.Per eliminació m’imaginava queel seu era l’accent d’un llogarretremot de l’Andalusia d’antany.Va ser un company d’empresaqui em va fer sortir de dubtesquan m’explicà que aquestsenyor era fill d’Olivença i que,per tant, si em sonava estranyaquell castellà era perquè elpronunciava un lusoparlant.

Olivença i rodalies és l’únicpunt de l’Estat espanyol on espot sentir parlar portuguès,encara que ara ja només siguientre els més vells. I és queaquesta és la llengua que des detemps immemorials es parla enaquest bocí fronterer d’Extre-madura. A 24 km. al sud deBadajoz, sense deixar mai lesribes del Guadiana, hi ha aques-ta vila de 10.700 habitants, queen època medieval fou fortale-sa militar.

Si bé fou presa als sarraïnspel rei castellà Alfons X, unsanys més tard (1297) Olivençafou cedida al reialme de Portu-gal. I, salvant un breu període(1640-1657) d’annexió a Caste-

lla, continuarà com a portu-guesa fins a la Guerra de lesTaronges (1801). A partir dellavors la vila és unida a Espan-ya, malgrat que l’article 105de l’Acta Final del Congrés deViena (1814-1815) i el Tractatde París (1815) obligaven elgovern espanyol a retornaraquesta possessió.

Tot i el compromís inicialde Madrid en favor de la devo-lució d’Olivença a Portugal,han passat més de 200 anyssense que mai s’hagi fet efec-tiva per part d’Espanya. A més,les diferents prohibicionscontra la llengua portuguesa al’administració i a l’escola, enel curs dels segles XIX i XX,han provocat un lingüicidi enbenefici del castellà. Aquestprocés de substitució lingüís-tica també ha preocupat ben

poc la Junta d’Extremadurades que existeix, malgrat queel govern del president Rodrí-guez Ibarra es declari socia-lista i sensible a la pluralitat. Iquan l’executiu de Mèrida s’hadecidit a fomentar el portu-guès a Olivença, sempre ho hafet com a llengua estrangera,és a dir, igual com ho fa a d’al-tres indrets castellanoparlantsde la regió. Tampoc el governautonòmic fa gaire cabal de lasituació terminal de l’astur-lleonès de la Serra de Gata.

«La meva mare sempre m’haparlat en castellà llevat de quanem renya, que no li surt d’al-tra manera que en portuguès. Sino hi havia ningú a davant, ésveritat que la meva mare i lameva àvia es parlaven a laportuguesa, que és l’expressióque tenim per referir-nos a lanostra llengua», em comentaServando Rodríguez, ensen-yant de portuguès a la Univer-sitat Popular d’Olivença. Aixímateix m’ho confirma uncambrer del poble quan em diu,com si es tractés d’un fenomenparanormal, que els seus clientsde més de 60 anys acostumena fer servir el portuguès entreells i amb els portuguesos quetransiten per Olivença. L’es-

mentat cambrer no s’està deconfessar-me que si maiOlivença es reintegrés a Portu-gal «agafaria els trastos imarxaria 300 km Espanyaendins. A més, a l’escola ensimposen el portuguès malgratque la major part de l’alumnatno en vol saber res».

El govern de Lisboa no harenunciat mai als seus dretssobre Olivença fins al punt queno ha volgut participar recent-ment en la reconstrucció dePuente Ayuda, un pont trans-fronterer sobre el Guadiana,perquè seria una forma dereconèixer que Olivença ésespanyola. Paral·lelament,col·lectius de la societat civilportuguesa (Grupo dos Amigosde Olivença i Comité OlivençaPortuguesa) fan mans i màni-gues per tal que el conflictecontinuï viu. I fan bé:molt abansque Olivença fos ocupada pelsexèrcits espanyols de Godoy, el1713 Gibraltar va passar sotasobirania britànica i no per aixòel govern espanyol ha deixatmai de reclamar el penyal, avoltes amb una agressivitatdesmesurada, malgrat que lamajoria dels gibraltarenys sesenten britànics. D’això se’n diudoble moral.

SUBSCRIU-T’HI974 47 19 93 / 93 805 02 70

Temps de Franja 35 15/3/04 16:53 Página 19

C m

y kAny 5 • núm. 33 • La Franja, gener de 20041,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Entrevista aMarcelinoIglesiasEl presidentd’Aragó ensparla dels nousprojectes degovern i de laseua opiniósobre la situaciólingüística

IV Reunió de FAMCPSalvador Planas ha estat reeelegit presidentd’aquesta entitat munipalista amb unacandidatura renovada i de majoria socialista

C m

y k

Assemblea al MatarranyaEls socis de l’Associació Cultural delMatarranya aproven la coordinació estableamb les altres associacions de la Franja

Quaderns de les Cadolles és una col·lecció editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cincai l’Associació Cultural del Matarranya que pretén donar a conèixer textos literaris en català(reculls de contes i poesia, novel·la curta, assaig, teatre, etc.) d’autors originaris o relacionatsamb qualsevol localitat de l’Aragó catalanòfon.Des d’ací fem una crida als escriptors de les comarques de la Ribagorça, la Llitera, el

Baix Cinca i el Matarranya perquè facen arribar les seues obres al conselleditor de Quaderns de les Cadolles a través de les seus de les dues

entitats culturals esmentades, per tal de programar, fins la tardorde 2003, els dotze volums que han de constituir lacol·lecció. Les obres, un cop examinades pel consell

editor –format per membres de les duesassociacions que donen suport al projecte

editorial– es publicaran, amb unaperiodicitat de dos mesos, en edició

de butxaca amb un tiratge de800 a 1200 exemplars i

una extensió d’entre50 i 80 pàgines.

QuadernsCadollesde les

AssociacióCultural

d e lMatarranya

Adscrita al

Instituto de Estudios Altoaragoneses(Diputación de Huesca)

1 Josep A. Carrégalo A soca d’orella2 José Miguel Gràcia Davall d’una olivera3 Jesús Moncada Cabòries estivals4 Marià Lòpez Lacasa Elements5 David Albesa Quin món més bèstia6 Artur Quintana La Vall de Balat7 Esteve Betrià Circumloquis i remostrons8 Lluís Rajadell A la vora del riuEN PREMSA

9 Ramon Sistac De la llengua a les dents

C m

y k

Petitespassescap a lacooficialitat

EL MATARRANYA

Petitespassescap a lacooficialitat

EL MATARRANYA