alternatives al castig
DESCRIPTION
Els educadors/es, monitors/es, mestres, pares i mares ens trobem massa sovint ens situacions on la convivència resulta complexa. Com podem treballar els límits sense danyar als infants i joves, i al mateix temps mantenint la convivència i el benestar comú. Com aconseguir un comportament desitjat dels infants i joves, sense recorre als “premis-càstigs”.TRANSCRIPT
#
Houston tenim un
problema.
2+2=5
Model
tradicional
Model
Actual
Tenim alternatives?
“Escuela de pueblo en 1848″ (Albert Anker) se muestra una típica escena de escuela rural en la que un maestro dirige su clase gracias a la vara (el orden y el conocimiento se impone por la fuerza o lo que es lo mismo, la letra con sangre entra). Llama la atención la ausencia de la pizarra y la separación de los alumnos por sexos. Ocho niñas aplicadas leen sus manoseados libros en tanto que en los cuatro pupitres centrales se reparten una treintena de alumnos, algunos de ellos distraídos. .
Vigilar i castigar. Michel Foucault
Panòptic Jeremy Bentham
Vigilar i castigar. Michel Foucault
Al Capone. Pablo Escobar
El Chapo Guzmán
Jeremy Meeks
#
Una bufetada a
temps...
Una bufetada a temps...
l'Acadèmia Americana de Pediatria.
× Més propensos a desenvolupar
trastorns en l'edat adulta.
× Conductes antisocials, dependència
emocional i paranoies...
× Reaccions violentes.
× Afecten en el desenvolupament
emocional moral i social dels infants.
Avui he après?
Avui he après?
Considerar la bufetada com a acte legítim en un futur.
No aconsegueix que el nen aprengui la raó de la seva mala conducta.
#
El poder de les
expectatives.
(per bé o per mal)
Pigmalió Πυγμαλίων
Pigmalió
Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis va ser rei de Creta i escultor.
EXPERIMENT DE ROSENTHAL I JACOBSON,
(1968)
"PIGMALIÓ A
L'AULA."
Experiment de Rosenthal i Jacobson.
Una escola informa als Mestres de primària que han fet un
test d'intel·ligència els seus alumnes.
Donen una llista amb els alumnes amb els millors resultats.
Adverteixen que aquests serien els que millor al llarg del
curs.
Tot i que al començament podrien tenir algunes dificultats.
Experiment de Rosenthal i Jacobson.
Al final del curs es va confirmar que el rendiment d'aquests
alumnes “Brillants“ va ser molt més gran que els dels
altres.
En realitat, mai es va realitzar aquest test d'intel·ligència i
els alumnes "brillants" eren un 20% de nois elegits a
l'atzar.
Això és l’efecte pigmalió en positiu.
Efecte Pigmalió
Com és possible que alumnes corrents fossin els millors en els seus grups al final del curs? A partir de les observacions:
Els mestres generen una expectativa sobre els “brillants”.
Els mestres els van tractar de forma més positiva: Motivant-los, els somreien més, els donaven més possibilitats quan alguna cosa els era difícil, etc.
Aquests alumnes, en ser tractats d'una manera diferent, confirmaven així les expectatives dels mestres.
“Les expectatives dels educadors poden modificar de forma significativa el rendiment i el comportament dels alumnes”
(Rosental, 1968)
Expectatives negatives ? Poden influir en el rendiment i el comportament ?
Poden ser viscudes com a marginació. Que el porta a provocar conflictes per cridar l’atenció. Una etiqueta marca de forma negativa i condiciona.
Taca d’oli: conducte, rendiment, sociabilitat...
Possibles Estratègies.
1. Crear un clima agradable i positiu.
2. Expectatives realistes i possibles. 3. Més Feedback positiu. 4. Més informació més exigència. 5. Més oportunitats per preguntar. 6. Projectes èxit.
Cuento de Gabriel García Márquez:
Cuento de Gabriel García Márquez:
“Imagínese usted un pueblo muy pequeño donde hay una señora mayor que tiene un hijo de 19 años y le está
sirviendo el desayuno con aire de preocupación. El hijo le pregunta qué le pasa y ella responde: “No sé, pero he
amanecido con el presentimiento de que algo muy grave va a sucederle a este pueblo”. El hijo que jugaba billar
todos los lunes y hasta el momento nunca había perdido una apuesta, se va preocupado y pierde una carambola
sencillísima. El otro jugador tan asombrado como los demás presentes, le pregunta qué le pasó si era una jugada
tan fácil. Él contesta: “Es cierto, pero me he quedado preocupado por una cosa que me ha dicho mi madre esta
mañana sobre algo grave que le va a suceder a este pueblo”. El chico se marcha, y los demás comentan que si
Dámaso ha perdido por primera vez una partida, pudiera ser cierto, en efecto, que algo malo sucediese en el
pueblo. La noticia empieza a regarse, y una señora observa, que no hay que burlarse de los presentimientos de
las madres porque a veces resultan. Otro señor que la escucha y va a comprar carne, le dice al carnicero: Venía
por un kilo de carne, pero mejor deme dos, porque andan diciendo que algo grave va a sucederle a este pueblo y
lo mejor es estar preparado. El carnicero despacha el pedido y cuando entra otra clienta le sugiere: Mejor lleve
dos kilos, porque hasta aquí llega la gente diciendo que algo muy grave va a pasar y se están preparando y
comprando comida. Entonces la señora responde: Tengo varios hijos, mejor deme cinco kilos. Y en media hora se
agota la carne y el carnicero mata otra vaca, y se sigue esparciendo el rumor.
Llega un momento en que todo el mundo en el pueblo espera que pase algo y se paralizan todas las actividades. Y
la tensión crece y crece y todos están desesperados por irse, pero no tienen el valor para hacerlo. Hasta cuando
uno levanta la voz y grita: “Pues yo sí me voy”. Y agarra sus muebles, sus hijos, sus animales y los mete en una
carreta y atraviesa la calle central en donde todo el mundo lo ve. Y los demás exclaman: “Si éste se atreve,
nosotros también…”, y empiezan a desmantelar literalmente el pueblo. Y uno de los últimos que abandona el
pueblo dice: Que no venga la desgracia a caer sobre lo que queda de nuestra casa, y entonces la incendia y otros
incendian también sus casas. Y todos huyen como en un éxodo de guerra y pánico y en medio de ellos va la
señora que tuvo el presagio, y le dice a su hijo que marcha a su lado: “Viste, mijo, que era cierto lo que te decía
esta mañana que algo muy grave iba a suceder en este pueblo”.
PROFECIA D'AUTOCUMPLIMENT
Es dóna quan algú crea unes expectatives o prejudicis
sobre algú altre, els quals, s'acabaran reproduint.
Robert K. Merton
Auto reflexió
#
Els límits són l'inici
de l’acció educativa.
La filla de l’emperador La diadema.
Els límits són:
Un referent - infant.
Entendre el món.
Ens donen seguretat i
tranquil·litat.
Orienten.
Acte d’amor.
Els límits no són:
× Cridar
× Donar ordres sense
explicacions.
× No atendre les
necessitats.
Transgredim els acords per desconeixement.
D'altres perquè mai vam estar d'acord. Imposades i ens rebel·lem.
Acords que han perdut el sentit, i no s'han tornat a revisar.
Acords que mai es respecten, i llavors un tampoc ho fa.
Tot i estar d'acord, ells estan en contradicció amb altres interessos personals.
Cridar l'atenció a través de la transgressió.
Es vol agredir a l'autoritat/comunitat transgredir els acords.
Mostrar la pròpia independència
#
Les normes
1. Formulats en positiu.
2. Poques i necessàries.
3. Clares i precises.
4 .Coherents
5 .Recolzades amb l’acció.
6. Aplicades al moment.
Per marcar els límits, posar normes.
1. Formulats en positiu.
2. Poques i necessàries.
3. Clares i precises.
4. Coherents.
5. Recolzades amb l’acció.
6. Tenen que ser aplicades al moment.
Les normatives i
el pas del temps.
-En York, Inglaterra, es legal matar a un escocés dentro de las antiguas murallas si este lleva arco y flechas.
-En Londres está prohibido montar en un taxi si se tiene la peste.
-En Francia está prohibido bautizar a tu cerdo con el nombre de Napoleón.
-En Florida las mujeres solteras tienen prohibido saltar en paracaídas los domingos.
-En Vermont, EEUU, las mujeres, para usar dentadura postiza, necesitan estar en posesión de un permiso firmado por sus maridos.
Necessitats de canvi i evolució...
...i avaluació.
NORMES GENERALS
Normes Biblioteca
Normes ...
Normes Menjador
Normes del pati
Diagnòstic
Transformar una prohibició amb una recomanació.
André Breton.
Benjamín Franklin
"Háblame y quizás lo olvide. Enséñame y quizás recuerde.
Particípame y aprenderé"
Benjamín Franklin
La comunitat educativa ha de
participar en l'elaboració de les
normes
Creació d’espais de debat. Assemblees,
tutories...
Cal conèixer el funcionament de les normes.
Som models.
Projectem valors.
Normes inqüestionables ?
#
“Siempre positivo
nunca negativo!”
Comunicació negativa.
Comunicació Positiva.
Comunicació Positiva.
Calleu! seieu!, no ploris..! augmenta la repetició de l’acció.
Gato blanco, gato negro lo importante es que cace ratones. Lao-Tsé.
Modificació de la conducta.
Escollir una eina de treball?
Conducta inapropiada. Aquesta és apresa.
Reforçadors Positius
Diferents tipus de reforçadors.
10 manaments.
Com podem reforçar?
1. Cada persona un reforçador.
2. Reforçar amb immediatesa.
3. Al començament: Constant i fàcil d’aconseguir.
4. Un cop après la conducta: - Administrar-se de forma intermitent.
5. Primer la conducta després el reforçador.
6. Variats els reforçadors.
7. “Santa Rita, Santa Rita....”
8. Explicar el que esperem d’ell.
9. Si perd eficàcia canviar.
10. Proporcional Esforç-reforçador.
Tècniques de modificació de la conducta?
1. Cost de la resposta. La tècnica consisteix en la retirada d'un reforçador positiu (activitat agradable) com cost per transgredir les normes o acords presos, normes...
2. Contracte.
3. Economia de fitxes. Es dissenya un pla, juntament amb l'alumne. Si aconsegueix un determinat nombre de fitxes, les pot canviar per un premi més gran.
4. Principi de Premack.
Pensem amb les activitats que més puguin agradar als alumnes, per utilitzar-les com a reforçadors de les activitats que els resultin més desagradables.
David Premack
5 .Temps fora.
6. Retirada d’atenció.
7. Estrategia paradoxa.
Utilitzem la tècnica com a últim dels recursos, en el moment que veiem que les altres estratègies no han funcionat. Es genera una situació de perplexitat. Objectiu és convertir una cosa agradable en una obligació, per tal que el subjecte acabi rebutjant-ho.
Càstigs, quins records en teniu de petits?
Haim Guinot (1970) afirma:
“El càstig no inhibeix les males
conductes. Amb aquest mètode només
aconseguim que el transgressor sigui
més cautelós a l’hora de cometre
“delictes”. Serà més hàbil i aprendrà ha
no deixar pistes i, cada cop serà més
expert”.
Bandura (1989) afirma:
“El càstig pot controlar una mala
conducta puntual, però no ensenya al
nen a adoptar un comportament
exemplar, com tampoc redueix la
necessitat del nen de portar-se
malament”.
Roger Llopart (2015)
Com haurien de ser les Mesures educatives:
Proporcionals.
Reparadores.
Relacionades.
Fermesa.
Immediatesa.
Consistència amb l’equip.
Claredat.
Flexibilitat.
Privacitat.
Realitzables.
#“Tous amb les
persones,
durs amb els
problemes”
Què ús suggereixen aquestes imatges?
“La meva vida és
el meu missatge” Gandhi
Els crits com a recurs habitual:
- El crit no educa.
- Poden afectar la seva autoestima.
- Una comunicació autoritària.
- Falta habilitats socials de l’adult.
- Ens podem habituar als crits i perden el seu efecte.
#
Una bona convivència,
una bona comunicació
Busquem nous
canals per
comunicar-nos
Cara Els ulls
Les mans
La postura
La comunicació.
Acosta’t.
Diferents altures.
“No” l’escridassis.
Mirada fixa en els seus ulls.
Demana-li que t’escolti i que et miri a la cara.
Baixa el to de la teva veu. +Greu
POSITIU
Comunicació amb els infants.
Parlar amb un to ferm, demostrant seguretat.
Separem la persona del problema.
Les comparacions són odioses.
Paraules que basades amb el cuidar.
Les emocions.
POSITIU
La Comunicació negativa trenca la relació
Relacions negatives.
NEGATIU
Insults, crítiques...
Falta d’assertivitat.
Humiliacions.
Privacions excessives.
Pèrdua del vincle.
Amenaces.
Descriure el problema.
Descriure el problema.
En el moment en que deixem d’acusar o de donar ordes i descrivim els problemes, els nois i noies estan més disposats a comportar-se responsablement.
Donar informació.
És més probable que els alumnes canvien el seu comportament quant els educadors donen informació sense insultar i amb respecte.
Estil agressiu
“Rebelión en el aula” Sue Cowley Pàg 96
Estil assertiu
Vincle educatiu
“Sense vincle no
hi relació
educativa”
#
#
Reconèixer i posar
nom als sentiments.
(tot un repte)
El seu primer dia.
Hi ha una relació directe entre el que senten els infants i com es comporten.
Haim Ginott.
Empatia
Hi ha una relació directe entre el que senten els infants i com es comporten.
En el moment que un infant se sent a gust és comporta adequadament.
Com ajudar a sentir-se a gust?
Acceptem els seus sentiments!
Haim Ginott.
Aceptantem el sentiments dels nostres alumnes?
Nen: Em fa mal el dit!
Maria: Només és una rascada de no res.
Ideal: Una rascada pot ser molt dolorosa.
Nena: Ai! No ser quina figura puc fer amb el fang?
Maria : Va pensa, que no tenim tot el dia…
Ideal: No és fàcil escollir quina figuerta fer…
Jo no veig la diferència.
Ho veig tot igual!
Un dia d’aquells que tot va malament.
1. Negació dels sentiments.
2. Actitud filosòfica.
3. Consells.
4. Fer Preguntes.
5. Defensar a l’altre persona.
6. La llàstima.
7. Psicoanàlisi d’aficionat.
El cas: RIP per a la tortuga
És curiós. Quan pretenem que un nen allunyi un mal sentiment, encara que ho fem amablement sembla que augmentem l’aflicció.
Proposta alternativa:
Els educadors no solem adoptar
aquesta mena d’actituds perquè
temem que, si donem expressió al
sentiment, només l’empitjorarem.
Però es just el contrari. Quant sent
paraules que defineixen allò que
està experimentant, el nen rep un
gran consol. Algú ha reconegut la
seva vivència interior..
El conductor de l’autobús m’ha renyat i tothom
s’ha posat a riure.
Vergonya
Deus haver passat molta
vergonya
M'agradaria trencar-li el nas al
Pol!
Enfadat
Ostres! Sembla
que estàs molt
enfadat!
Només perquè cauen 4 gotes no anem a la sortida
Desil·lusió
Ja veig que ha
sigut una gran
desil·lusió per a tu.
Donar nom aquest sentiment
Model psicodinamic.
Motius pels quals els nens que no es comporten adequadament. (Dreikurs)
1 .Desig de cridar l’atenció de l’adult.
2. El desig de manifestar el seu poder.
3. Desig de venjant-se.
4. Desig de mostrar certa incapacitat assumida, de forma real o imaginària.
Possibles solucions:
Primer principi: relacions basades amb el respecte mutu.
Segon principi: conseqüències naturals i lògiques dels seus actes, així el nen pot veure el funcionament de la realitat, més que el poder de l’adult.
El cas: De la serra rovellada i el nen despistat.
El cas: De la serra rovellada i el nen despistat.
El cas: De la serra rovellada i el nen despistat.
5 passos a seguir: Alternatives al càstigs.
1. Expressi els seus sentiments amb rotunditat
(sense atacar el caràcter el “JO”).
2. Manifesti les seves expectatives.
3. Ensenyi al nen/a com pot rectificar.
4. Doni-li opcions.
5. Prengui mesures.
Donem opcions
I si el problema subsisteix? Prenem mesures
5 passos a seguir: En comptes de castigar.
1. Expressi els seus sentiments amb rotunditat
(sense atacar el caràcter el “JO”).
2. Manifesti les seves expectatives.
3. Ensenyi al nen/a com pot rectificar.
4. Doni-li opcions.
5. Prengui mesures.
Però, quina diferència trobem entre el càstig i les conseqüències lògiques i naturals.
La diferencia entre el càstig i les conseqüències lògiques i naturals:
No ens enfadem, l’adult està calmat i “amistós”.
No implica element de judici moral.
El càstig es relaciona amb el passat i no amb l’ara.
Estimular el comportament desitjat.
No amenaçar, ni caucionar.
Taller de teatre.
5 passos a seguir: En comptes de castigar.
1. Expressi els seus sentiments amb rotunditat
(sense atacar el caràcter).
2. Manifesti les seves expectatives.
3. Ensenyi al nen/a com pot rectificar.
4. Doni-li opcions.
5. Prengui mesures.
Obstacles a les conseqüències
lògiques i naturals.
Ser inconsistents. No donar exemple.
Sentir llàstima (ser feble en l'exigència).
Parlar massa.
No ser constants.
Desautoritzar-nos.
Una mica humor i
fantasia ajuda
En comptes d’explicacions lògiques.
En comptes d’explicacions lògiques.
En comptes d’explicacions lògiques.
Humor i fantasia
Una mica d’humor i fantasia.
Una mica d’humor i fantasia.
Una mica d’humor i fantasia.
No considerar el sentiment
No considerar el sentiment
A vagades resulta difícil pensar clarament i de manera constructiva, quant algú l'interroga o li fa retrets.
Es pot obtenir una gran ajuda d’un:
Vaja! Ah Sí? Ja ho veig.
Aquesta mena d'expressions unides amb una actitud propícia són invitacions perquè el nen explori les seves idees i sensacions i potser trobi una solució.
# Idea Clau:
“Menys és més.
# Idea Clau:
Relacions basades
amb el respecte.
#
Resolució conjunta
de problemes.
#
Altres propostes.
