bloc 3 repÁs 1r eso data entrega: dilluns 18...
Post on 29-Jun-2020
7 Views
Preview:
TRANSCRIPT
BLOC 3 REPÁS 1R ESO DATA ENTREGA: DILLUNS 18 MAIG
Escriu en la llibreta el títol:
Tema 10: Els regnes dels fongs, els protoctists i les moneres.
Activitats a la llibreta:
1.Copia aquest mapa conceptual dels regnes que anem a vore en el repàs.
2. De segur que has menjat xampinyons, o altres tipus de bolets copia aquest dibuix amb
els noms a la llibreta , recorda que el que ens mengem es sols una part de tot l’organisme,
la part reproductora que produirà espores.
3. Les floridures.
Llig el text i contesta a les preguntes:
PREGUNTES: Les floridures són:
a) Autòtrofs o heterètrofs? Per què?
b) En valencià s’utilitza l’expresió “S’ha florit la taronja” ( en castellà és “se ha podrido”)
Qué
vol dir en aquest cas “florit”, que han eixit flors?
4. Els FONGS i les persones.
Llig el text i contesta a les preguntes:
Llevats que fermenten: Com en el cas d'alguns bacteris, els llevats també fan
fermentacions, per exemple, la coneguda fermentació alcohòlica que realitza
Saccharomyces cerevisiae . Diferents espècies d'aquest gènere de llevats realitzen les
fermentacions que produeixen el vi, la cervesa i el pa. En tots aquests casos la
fermentació és similar.
Fongs que fabriquen medecines: Hi ha espècies de fongs que són capaces de produir
antibiòtics. Així, per exemple, el primer antibiòtic descobert, la penicil·lina, és produït per
fongs del gènere Penicillium . No obstant, alguns llevats i altres tipus de fongs són
capaços de produir malalties. Aquestes malalties no només afecten a les persones sinó
que també ataquen a plantes i animals.
Els fongs, quan no són perjudicials, juguen un paper determinant en la producció
d'aliments com certs formatges, als quals els ajuden en el seu procés de maduració i
curació. Aquests floridures aporten sabor i aroma a formatges com el rocafort, cabrales,
brie, camembert o gorgonzola, que deuen el seu gust a una varietat de Penicillium .
Fongs i l’ecosistema . La gran majoria dels fongs
es nodreixen de substància orgànica morta, exercint un paper fonamental en la naturalesa
a l'eliminar la fullaraca i altres matèria orgànica morta de la superfície de terra, que
descomponen en matèria mineral incorporant-la a terra i mantenint així la fertilitat de la
mateixa per a les plantes verdes,
Substrat FERMENTACIÓ Productemost de raïm (dolç) Els llevats van a
alimentar-se del substrat i produiran ....
vi ( alcohol)
extracte d’ordi cervesa ( alcohol)
farina de blat pa
PREGUNTES:
a) Quins substrats poden fermentar els fongs i quins productes s’obtenen? b) Quin
antibiòtic comenta el text que prové dels fongs?
c) Sembla ser que el Penicillium també s’utilitza en l’elaboració d’aliments, de quins
aliments es tracta i que aporta a aquest producte final?
d) Com colaboren en la fertilitat de la terra?
5. Els BACTERIS i les persones.
Els bacteris són molt importants en la nostra vida: moltes de les malalties que podem patir
estan provocades per bacteris patògens. Però altres són beneficiosos i se'n diuen bacteris
simbiòtics o mutualistes. És el cas dels bacteris que viuen als nostres intestins, que a més
de facilitar la digestió, sintetitzen algunes vitamines. Aquests bacteris reben el nom de
flora intestinal o microbiota intestinal.
Els bacteris també fermenten. Les fermentacions són processos que utilitzen alguns
organismes per obtenir energia. Entre els organismes que realitzen fermentacions trobem
els bacteris. Des de fa molt temps els humans aprofitem aquestes fermentacions per
obtenir diferents productes. Així, per exemple, a la fermentació de la llet obtenim
productes com el formatge o el iogurt. El formatge és produït per els bacteris Lactobacillus
casei. Per fer iogurt s'utilitzen els bacteris Streptococcus termophilus i Lactobacillus
bulgaricus. D'altra banda, el vinagre s'obté a partir del vi, gràcies a la fermentació acètica
que realitzen els bacteris del gènere Acetobacter .
Bacteris que descomponen la matèria orgànica. Molts bacteris, juntament amb els fongs,
realitzen un paper molt important dintre dels ecosistemes: es nodreixen de les restes de
matèria orgànica d'altres organismes (cadàvers de plantes i animals) i les transformen en
matèria inorgànica. La funció d'aquests descomponedors és fonamental dintre dels
ecosistemes perquè la matèria inorgànica que produeixen serà aprofitada pels vegetals
per produir nova matèria orgànica. D'aquesta manera la matèria descriu un cicle dintre
dels ecosistemes: les plantes transformen la matèria inorgànica en orgànica, els animals
transformen aquesta matèria orgànica i finalment els bacteris i els fongs transformen tota
aquesta matèria orgànica en matèria inorgànica, llesta per ser novament aprofitada per les
plantes.
PREGUNTES:
A) Qué és la microbiota intestinal?
B) Quins productes alimentaris obtenim amb les fermentacions dels bacteris? C) Per a
què fermenten els bacteris, qué volen obtindre?
D) Qué vol dir que són descomponedors?
6. PROTOCTITS. PROTOZOUS I ALGUES.
PROTOZOUS
Podem trobar-los en aigua, on juguen un paper important en la cadena alimentària o en
simbiosi amb animals superiors o amb altres microorganismos.Els protozous tenen
importància en les cadenes alimentàries com a components del plàncton. Son considerats
com a bioindicadors en el procés de tractament d'aigües residuals. S'utilitzen per detectar
vetes petrolíferes. Contribueixen a degradar la celulosa en el rumen. Gràcies a la seua
fàcil i ràpida reproducció al laboratori són utilitzats en investigacions sobre nutrició i
creixement.Contribuyen a la fertilitat de terra, ja que descomponen la matèria orgànica.
PREGUNTES:
A) Descriu dos usos dels protozous. B) Qué vol dir simbiosi? ALGUES.
Copia aquest mapa conceptual al teu quadern.
3r ESO. TASQUES SETMANA 11-05-2020 AL 18-05-2020
Tema 7 la reproducció.
Objectius Treballar els continguts mínims del tema, degut al període de confinament.
Aquestes són les activitats del llibre que anem a fer en aquest tema.
PÀGINA ACTIVITATS123 3125 8127 15129 21130 22, 24
136 37, 38 (d’aquesta no copieu els dibuixos), 42, 46
137 46138 52 (a,b)
FITXA DE REPÀS 4r ESO SETMANA 11-05-2020 AL 17-05-2020 GENÈTICA
1. Contesta:
a) Fes un dibuix d’un nucleò7d, indica els seus components.
b) Quins són els nucleò7ds que formen la molècula d’ADN?
c) Si la informació per a un caràcter està en l’ADN, la portaran els glúcids, els grups fosfats o
les bases nitrogenades? Raona la resposta.
d) Indica si la seqüència de bases següents corresponen a una molècula d’ADN o d’ARN.
Raona la resposta. ACC GGA UCU AGA UCG AUC GAA
2. El color del pèl del ratolí ve determinat per un al·lel dominant negre, N, enfront de l’al·lel
recessiu blanc. Quina descendència s’espera de l’encreuament entre un ratolí heterozigò7c
negre i un ratolí blanc?
Fes un esquema de l’encreuament, indicant el geno7p i el feno7p de tots els individus.
3. L’albinisme és una alteració genè7ca deguda a un al·lel recessiu, que produeix un defecte de
pigmentació en la pell, en el pèl i en els ulls. Quina és la probabilitat que dos pares albins
7nguen un descendent pigmentat de manera normal? Raona la resposta?
4. El color púrpura (A) de la flor de les plantes del domina sobre el blanc (a). Si s’encreuen dues
plantes homozigò7ques, una de dominant i l’altra de recessiva, quins seran els geno7ps i els
feno7ps de la F1 i de la F2 ?
5. El color roig del fruit de la tomaca domina sobre el color groc. La grandària normal d’aquest
fruit domina sobre el fruit nan. Si s’encreuen dues varietats pures, una de roja i de grandària
normal i una altra de groga de fruits nans, quins seran els feno7ps i els geno7ps de la F1 i de
la F2?
6. L’acondroplàsia és un 7pus de nanisme que es dóna en l’espècie humana i està determinada
per un gen autosòmic. Dues persones amb acondroplàsia tenen dos fills: un acondroplàsic i
un altre sense malal7a.
• a) L’acondroplàsia, és un caràcter dominant o recessiu? Perquè?
• b) Quin és el geno7p de cada un dels progenitors? Per què?
top related