el significat del llenguatge corporal - cornella.cat³/treballs de recerca 2009... · comunicació...
Post on 01-Sep-2019
17 Views
Preview:
TRANSCRIPT
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
Agraïments
Voldria agraïr a la meva tutora les seves orientacions i tota l‟ajuda que m‟ha donat per a l‟elaboració del treball.
També voldria donar les gràcies a tots aquells que s‟han deixat gravar i analitzar, alguns dels quals no surten en
aquest treball perquè formen part dels vídeos de prova, així com a tots els que m‟han donat idees i s‟han interessat
pel meu treball fent que jo tingués més ganes d‟aprendre coses per a poder-se-les explicar.
Moltíssimes gràcies a tots!!!
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
ABSTRACT
Català
El llenguatge corporal és un component de la comunicació humana de gran importància perquè contínuament
proporciona informació sobre el caràcter, les emocions i les reaccions dels individus mitjançant els gestos i els
moviments del nostre cos, així com altres factors com ara l‟aspecte o l‟olor corporal.
És per això que aquest treball pretén donar a conèixer els aspectes més rellevants del llenguatge no verbal, que la
majoria de vegades té lloc de manera inconscient i a vegades fins i tot en contradicció amb el llenguatge parlat.
Tothom utilitza i respon al llenguatge corporal de manera inconscient: tot i que una persona pot deixar de parlar, no
pot deixar de comunicar-se amb el seu cos. Però també tothom pot adquirir coneixements i tècniques per tal de
poder-lo interpretar. Aquesta presa de consciència del llenguatge del cos és sovint la clau de les relacions personals i
pot ser el secret que permet a tantes persones manejar a altres. La consciència del llenguatge no verbal de l‟altre i la
capacitat d‟interpretar creen la consciència del propi llenguatge corporal i propicien un major autocontrol i processos
més eficaços de comunicació.
Així doncs, a les següents pàgines es debatran des dels seus orígens (genètica o aprenentatge) fins a les
perspectives de futur que ofereix i els interrogants que planteja. També es tractaran els estudis que han estat
realitzats per diversos científics al llarg del temps, el desenvolupament d‟aquest llenguatge corporal al llarg de la vida
de cada individu, així com els elements més importants i representatius i el seu significat. D‟altra banda, s‟explicaran
els aspectes a tenir en compte a l‟hora de dur-ne a terme la interpretació i la possibilitat de simular aquest llenguatge
silenciós. Aquest últim tema es veurà ampliat amb l‟aplicació dels coneixements teòrics a un joc la dinàmica del qual
es basa en la mentida, per tal de comprovar la presència d‟aquesta comunicació en les nostres vides.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
English
The body language is a very important component of the human communication because it is always providing
information about the character, emotions and reactions of the people, with the gestures and movements of our body
as well as other factors such as the appearance or the body‟s smell.
Therefore this piece of work lets everybody know the most important issues of the body language, which is often
unnoticed and sometimes in contradiction with what is being said. Everyone uses and reacts to the body language
unconsciously: although a person is able to stop talking, she can‟t stop communicating with her body. But everyone
can acquire knowledge and skills in order to interpret it. This awareness of the body language is often the key of the
relationships and could be the secret that allows many people to manage others. Awareness of body language of
others and the ability to interpret it create consciousness of the own body language and favor self-control processes
and a more effective communication.
So the following pages will discuss from its origins (genetic or learning) to the prospects offered and the questions
involved. Also talks about the studies that have been made by different scientists over the years, the development of
that body language throughout the life of a person, as well as the most important and representative elements and
their meanings. Moreover, the aspects to consider when it is been interpreted will be explained and the possibilities to
simulate that silent language. This last issue will be expanded with the application of theoretical knowledge in a
dynamic game which is based on lies, to check the presence of communication in our lives.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
Índex
Pàg.
Introducció.................................................................................................................................... 0
Contingut
Teoria
1.- La comunicació humana............................................................................................ 1
2.- La comunicació no verbal (CNV)............................................................................... 3
2.1.- Evolució de l‟estudi de la CNV.................................................................... 3
2.2.- El llenguatge corporal................................................................................. 7
2.2.1.- Elements paralingüístics................................................ 12
2.2.2.- Elements proxèmics...................................................... 12
2.2.3.- Elements kinèsics.......................................................... 15
2.3.- Orígens: genètica o aprenentatge............................................................. 21
2.4.- Origen i desenvolupament de l‟expressió corporal.................................... 23
2.5.- Personalitat i àmbits del llenguatge corporal: relacions que s‟estableixen..25
2.6.- Elements de la CNV: conjunt, coherència i context .................................. 27
2.7.- La simulació del llenguatge corporal......................................................... 28
2.8.- El futur del llenguatge no verbal i la seva interpretació............................. 30
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
Pràctica
3.- La mentida.................................................................. ............................................. 32
3.1.- Introducció............................................................................................... 32
3.2.- El rastre de la mentida............................................................ ................. 33
3.3.- La mentida i les edats: aprenentatge i sofisticació.................................. 34
3.4.- El joc del Kiriki: descripció i metodologia................................................. 36
3.5.- Anàlisi de les gravacions ........................................................................ 37
3.6.- Conclusions de la interpretació de la partida de Kiriki............................ 44
Conclusions..................................................................................................... ....................... 46
Webgrafia................................................................................................................. ............... 49
Bibliografia................................................................................................. ............................. 50
Annex
Glossari ....................................................................................................... .................. I
Taula del significat i missatge dels gestos i moviments corporals ............................... II
Curiositats ............................................................................................................. .... VIII
Autoritzacions del dret d‟imatge
CD amb les gravacions de la partida de Kiriki
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
INTRODUCCIÓ
Quan parlem de comunicació, el primer en el que pensem és en conceptes com ara “parlar”, “dir”,
“informar”, etc. Això és així des del moment en que els nostres pares ens miren meravellats i llancen crits
d'alegria davant del nostre primer “maaa”, o quan finalment, en veure un gos, pronunciem la nostra primera
frase: “¡Oh, un bub-bub!”. Animats per tots, en créixer anem oblidant el llenguatge no verbal i refinem les
nostres habilitats en la parla, desenvolupant el nostre vocabulari i la nostra gramàtica, per tal de que el
nostre missatge sigui comprès per l‟interlocutor.
Tot i això, amb el pas del temps i malgrat tots els nostres esforços per dominar el llenguatge verbal, moltes
vegades tenim la sensació de no ser compresos pels altres. Altres vegades, ens hem enfadat sense saber
el perquè, sense saber per què hem tingut la sospita, sense indicis aparents, de ser traïts només perquè en
l'altre hi ha alguna cosa que no ens convenç; o ens han presentat a alguna persona i l'hem trobada
simpàtica o antipàtica sense que ella fes res i sense entendre com és possible això.
Això succeeix perquè les relacions humanes es basen també en principis i missatges diferents dels verbals.
Quan ens relacionem amb els altres, de fet, ens movem, ens rasquem, canviem de posició i duem a terme
innombrables accions que, almenys en aparença, no tenen cap motiu per ser realitzades. Però l'observació i
l'estudi del comportament animal han demostrat que els gestos s'utilitzen per comunicar, per indicar una
possessió territorial, per als rituals de galanteig, per assenyalar posicions de domini i de submissió, etc. En
examinar sota aquest pla les actituds humanes, ens hem adonat que tenen per a l'home la mateixa funció
que tenen per als altres animals i que representen un 93% de l‟impacte total d‟un missatge; la diferència és
que per a l'home s'han tornat inconscients i s'han infravalorat respecte a la facultat comunicativa típicament
humana, la parla.
Interpretar quin significat tenen els gestos i així poder conformar un criteri que permetés obtenir una
capacitat crítica amb la informació que es reben dels mitjans de comunicació com ara la publicitat o els
mítings ha estat la raó per la qual vaig triar aquest tema per a desenvolupar-lo com a Treball de Recerca.
Em va semblar molt interessant conèixer la influència dels elements no verbals que passen gairebé
desapercebuts quan no et planteges la seva existència i poder identificar com s‟ho fan els experts en
aquests temes per a captivar a la gent. Però en el que més requeia el meu interès era en comprovar si
aquest tipus de comunicació era ús exclusiu de certs sectors o si tenia també un paper important en la
nostra vida quotidiana.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
Aquest és, doncs, l‟objectiu del treball: comprovar la quotidianitat dels gestos, és a dir, la contínua
presència i influència d‟aquests en els diferents aspectes de la nostra vida i descobrir si totes les persones,
sense premeditació ni intenció conscient, emeten senyals que influeixen en els altres i si sense adonar-se‟n
també es deixen guiar per aquest llenguatge corporal a l‟hora de jutjar, decidir, ... i en moltes altres i
diverses situacions.
Per arribar a aquest objectiu el contingut del treball està estructurat en dues parts principals: una part
teòrica, en què s‟explica la funció que desenvolupa la comunicació no verbal en la comunicació humana i
s‟analitzen els aspectes més rellevants del llenguatge corporal; i una part pràctica, en que es comprova la
quotidianitat dels gestos, la seva permanent presència i influència en les persones, mitjançant un joc de
daus basat en l‟ús de la mentida. Aquestes tasques han estat realitzades a partir dels llibres i les pàgines
web que s‟indiquen a l‟apartat corresponent (webgrafia i bibliografia) i enregistrant una partida al Kiriki amb
diversos participants de diferents edats i sexes. De les gravacions s‟han triat els gestos més utilitzats en
aquest joc per a simular el llenguatge del cos i en els que més clarament es podia detectar l‟engany.
Després s‟han analitzat mitjançant taules de dades que han estat elaborades a partir de la informació
recollida als diversos documents citats. Aquests contenen aspectes qualitatius sobre els gestos que
permeten conèixer el seu significat i una interpretació prou acurada.
El treball també consta d‟una tercera part que es troba dins de l’Annex i que recull totes aquelles curiositats
que han aparegut a mesura que es duia a terme la recerca d‟informació i que no s‟han pogut incloure dins
del contingut del treball per tal de no fer-lo excessivament llarg i de no desviar-lo de l‟objectiu proposat.
I ara, sense més preàmbuls, ha arribat el moment de deixar... la paraula... al cos.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
1
1.- LA COMUNICACIÓ HUMANA
Els humans som éssers socials per naturalesa i, per tant, tenim la necessitat de relacionar-nos amb els
altres i deixar constància de la nostra existència. La comunicació és el procés mitjançant el qual l'emissor i
el receptor estableixen una connexió en un espai i moment determinats per transmetre, intercanviar i
compartir idees, informació o significats que són comprensibles per a tots dos.
Aquesta comunicació adopta múltiples
formes. Les més importants són la verbal
i la no verbal. El valor real del llenguatge
es troba en la suma de tots els nivells de
comunicació oral, el llenguatge visual, el
llenguatge corporal i la imaginació.
Els elements comunicatius1 són: emissor, receptor,
missatge, canal, codi i context.
També intervenen en la comunicació els processos
de codificació i descodificació.
En un sistema lineal ens trobaríem amb l'emissor que
envia un missatge al receptor, però de vegades es
produeix el conegut com feedback o
retroalimentació, on l'emissor passa a ser el receptor
i viceversa, és a dir, un cop arribat el missatge el receptor es converteix en emissor i
envia un nou missatge a l'emissor inicial que ara és receptor.
També existeixen múltiples factors que condicionen el procés comunicatiu, és a dir, l‟afavoreixen o el
dificulten, com per exemple:
• Situacionals o físics. El lloc i l'ambient creat té molta importància. La dispersió existent produïda per
sorolls o moviments de les persones indica que la comunicació no és l'adequada. Així mateix, influirà la
distribució espacial, el mobiliari...
1 Veure Glossari – Annex pàg. I
Elaboració pròpia
Elaboració pròpia
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
2
• Inherents al missatge. La qualitat de la comunicació queda determinada pel tipus de missatge emès (de
caràcter verbal, gràfic, gestual...), pel llenguatge emprat i el grau d'estructuració, així com amb la velocitat
amb què es transmet, el volum i la seva adequació al context on es desenvolupa.
• El codi (llenguatge) utilitzat i el grau en què aquest és compartit per l'emissor i el receptor.
• Les actituds de l'emissor i el receptor i els rols assignats a cada un. El missatge es capta de manera
diferent depenent de qui l'emeti. Quan l'emissor emet el missatge té en compte la resposta del receptor i en
funció d'aquesta continua amb el missatge, el modifica, l‟amplia, etc.
La comunicació verbal i la no verbal
La comunicació verbal és la comunicació lògica, la que té lloc a través de les paraules.
Es pot realitzar de dues maneres:
- Oral: a través de signes orals i paraules parlades.
- Escrita: per mitjà de la representació gràfica de signes.
Hi ha múltiples formes de comunicació oral. Els crits, xiulets, plors i rialles poden
expressar diferents situacions anímiques i són una de les formes més primàries de la
comunicació. La forma més evolucionada de comunicació oral és el llenguatge articulat,
els sons estructurats que donen lloc a les síl·labes, paraules i oracions amb les que ens
comuniquem amb els altres.
Les formes de comunicació escrita també són molt variades i nombroses
(ideogrames, jeroglífics, alfabets, sigles, graffiti, logotips ...). Des de la
escriptura primitiva ideogràfica i jeroglífica2 fins a la fonètica sil·làbica i
alfabètica, més coneguda.
Encara que el llenguatge al que més importància s‟atribueix i en el que més es fixa l‟atenció és el llenguatge
verbal, existeix un altre tipus de comunicació que, tot i que la majoria de vegades passa desapercebuda, té
encara més valor significatiu3: la comunicació no verbal.
La comunicació no verbal (CNV) es realitza mitjançant indicis, multitud de signes de
gran varietat que no tenen estructura sintàctica verbal: imatges sensorials (visuals,
auditives, olfactives ...), sons, gestos, moviments corporals, etc.
2 Veure Glossari- Annex pàg. I 3 Com s‟indica al quadre Impacte total d’un missatge (A. Mehrabian) de l‟apartat 2.1.- Evolució de l’estudi de la CNV
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
3
Es tracta d‟una comunicació analògica, que fa referència, per associació d’idees, a un concepte. Per
exemple, el gest de mostrar un puny a algú no només és una senyal genèrica d‟amenaça, sinó que ens fa
pensar precisament en l‟acció de donar cops.
Això no vol dir que quan un individu es comunica no verbalment prescindeixi del llenguatge parlat, sinó que
la comunicació no verbal és, a vegades, un complement d'aquest. La gran majoria d'aquests gestos,
moviments o expressions que constitueixen la comunicació no verbal es fan inconscientment, sense
pensar que es fan o per què es fan, però també es pot arribar a ser-ne conscient.
Entre els sistemes de comunicació no verbal es troben els següents:
• El llenguatge corporal. Els gestos, els moviments, el to de veu, la roba i fins i tot la
olor corporal també formen part dels missatges que es comuniquen als altres.
• El llenguatge icònic4. S'hi engloben moltes formes de
comunicació no verbal: codis universals (sirenes, Morse, Braylle, llenguatge de signes),
codis semiuniversals (el petó, signes de dolor), codis particulars o secrets (senyals dels
àrbitres esportius).
2.- LA COMUNICACIÓ NO VERBAL (CNV) A partir d‟aquest moment, un cop presentades les formes més importants de la comunicació humana, el
treball se centrarà en el desenvolupament dels diversos aspectes de la comunicació no verbal, a causa de
la seva importància en els processos comunicatius i perquè és l‟objecte d‟estudi d‟aquesta recerca.
2.1.- Evolució de l’estudi de la CNV
La comunicació no verbal ha rebut històricament menys atenció i estudi científic que la verbal, ja que
consisteix en una manera de transmissió d'informació menys estructurada i de més difícil
interpretació. Durant molt de temps, els aspectes de la comunicació no verbal no van ser estudiats, ja que
no es consideraven objecte digne d'interès científic. Tot i això, diferents científics s‟han interessat pel tema
al llarg de la història.
En aquest apartat es farà un breu recorregut històric fent un petit comentari dels personatges més rellevants
que han contribuït amb les seves investigacions a conformar els coneixements de què actualment es
disposa sobre aquest tema. Els autors de que es parlarà estan ordenats cronològicament, però a vegades
es fan salts en el temps a causa de la relació temàtica dels seus descobriments.
4 Veure Glossari- Annex pàg. I
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
4
Pel que fa a l‟estudi tècnic del llenguatge del cos, potser l‟obra anterior al segle XX
més influent ha estat The Expression of the Emotions in Man and Animals5, de
Charles Darwin, publicada el 1872. Aquest científic va suggerir la possibilitat que els
humans en tots els contextos culturals, tenen elements de expressió que els són
comuns. També va destacar la importància de la comunicació i de l'expressió en la
supervivència biològica. Aquest treball va ser el pare dels estudis moderns del
llenguatge del cos i de les expressions facials i, des d‟aleshores, moltes idees i
observacions de Darwin han estat corroborades per científics actuals d‟arreu del món, com Paul Ekman, un
important psicòleg i investigador actual, que ha comprovat que algunes de les expressions facials de les
emocions no són determinades culturalment, sinó que són universals i tenen, per tant, un origen biològic, tal
com va plantejar la hipòtesis de Darwin.
Des de l‟època de Darwin, els investigadors han detectat i registrat gairebé un milió de senyals no verbals.
A mesura que ens acostem a la fi del segle, sorgeix un nou tipus de científic: el no
verbalista. Aquest es dedica a l‟observació de les claus no verbals dels éssers humans.
Els observa en les reunions socials, a la platja, a la televisió, a la feina o en qualsevol
lloc on la gent es relacioni. És un estudiós del comportament humà que vol adquirir més coneixements
entorn de les accions dels seus congèneres per poder, a la llarga, saber més coses sobre ell mateix i sobre
la manera de millorar les seves relacions amb els altres.
Un exemple es troba als anys 40 amb David Efron i la seva obra Gesture and Environment6 (1941), en la
que va establir la importància del paper de la cultura en la formació de molts dels nostres gestos. Va
analitzar el comportament gestual dels grups d‟immigrants italians i jueus que vivien als Estats Units. La
seva conclusió va ser que les diverses maneres de gesticular depenen de l‟ambient en el qual els individus
viuen i del context cultural amb el que s‟identifiquen.
Als anys 50, l'antropòleg Ray Birdwhistell, autor de Introduction to
Kinesics7 (1952), va fer uns càlculs pel que fa a la proporció de
comunicació no verbal que té lloc entre els éssers humans. Va concloure
que una persona normal emet paraules durant un total aproximat de deu o
quinze minuts al dia i que la frase mitjana dura uns dos segons i mig i va
descobrir que el comportament verbal d‟una conversa entre dues
persones és inferior al trenta-cinc per cent i que més del seixanta-cinc per
cent de la comunicació es realitza de manera no verbal. També va indicar
5 L'expressió de les emocions de l'home i els animals 6 Gestos i ambient 7 Introducció a la Kinèsia
Elaboració pròpia
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
5
que, sigui quin sigui l‟entorn cultural, les paraules i els moviments es produeixen simultàniament d‟una
manera tan previsible que, segons ell, una persona amb els coneixements adequats pot escoltar la veu d‟un
home i dir quins moviments està fent. Així mateix, va aprendre a descobrir la llengua en què parlava algú a
partir, únicament, de l‟observació dels gestos. Això es degut gràcies a que cada llengua té uns gestos que li
són propis8.
Als anys 70, també Albert Mehrabian es va interessar en l‟estudi de les proporcions en que intervé el
llenguatge no verbal en l‟acte comunicatiu i, tal com va mostrar en el seu estudi Silent Messages9 (1971),
va descobrir que l‟impacte total d‟un missatge és aproximadament en un set per cent verbal (només
paraules), en un trenta-vuit per cent vocal (incloent-hi el to de veu, la inflexió i altres sons) i en un cinquanta-
cinc per cent no verbal. Mehrabian va diferenciar entre no verbal i vocal, però en aquest treball aquests
aspectes han estat agrupats com a llenguatge corporal i representen, per tant, un 93 per cent.
Per norma general, la majoria dels investigadors estan d‟acord que el canal verbal s‟utilitza sobretot per
transmetre informació, mentre que el no verbal es fa servir per negociar actituds
interpersonals i, a vegades, com a substitut dels missatges verbals.
Va ser als anys 50 quan el psiquiatre Jürgen Ruesch i el fotògraf Weldon Kees van
publicar el primer llibre que va utilitzar el terme no verbal, Nonverbal Communication10 (1956). Aquesta obra
va oferir una visió del tema acompanyada d'una àmplia documentació gràfica.
Tot seguit, un altre antropòleg, Edward T. Hall, va publicar The Silent
Language11 (1959) després de diversos anys d'investigar l'ús de l'espai pels
éssers humans: la proxèmia12. D‟aquest concepte en va diferenciar tres espais
en el sentit del territori propi (fix, semifix i personal)13 i va establir quatre
categories dins l‟espai personal (íntima, personal, social i pública)14, basant-se en que la distància social
entre les persones normalment correspon a la distància física i psicològica. També va ressaltar que
diferents cultures mantenen diferents estàndards d‟espai interpersonal. Un estudi més detallat sobre aquest
tema va aparèixer més tard, The Hidden Dimension15 (1966).
8 Veure Curiositats- Annex pàg. VIII 9 Missatges silenciosos 10 Comunicació no verbal 11 El llenguatge silenciós 12 Fa referència a la proximitat, com es veurà a l‟apartat 2.2.- El Llenguatge corporal 13 Veure Glossari- Annex pàg. I 14 Aquestes distàncies es veuran a l‟apartat 2.2.2.- Elements proxèmics 15 La dimensió oculta
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
6
Per altra banda, Desmond Morris, un zoòleg i etòleg anglès, ha centrat els seus estudis en la conducta
animal, i per tant, en el comportament humà explicat des d'un punt de vista estrictament zoològic. El seu
llibre més conegut, The Naked Ape16, publicat el 1967, és una realista i objectiva mirada a l'espècie humana
basant-se en les idees evolucionistes de Darwin per explicar la conducta humana.
Altres científics han contribuït de manera destacable en l‟estudi del llenguatge corporal i han recalcat la seva
importància, no només en l‟àmbit dels negocis, sinó també en la vida quotidiana de les persones. Aquests
científics també han facilitat la difusió dels coneixements entre un públic més ampli cada vegada més
conscienciat de la utilitat del nostre llenguatge més silenciós, el corporal. En són exemples destacables
Julius Fast, Flora Davis i Allan Pease:
El 1970, Julius Fast va escriure el llibre Body Language: The Essential Secrets of Non-Verbal
Communication17 sobre el llenguatge del cos en què feia un resum dels estudis sobre la comunicació no
verbal duts a terme fins aquella data pels especialistes en la conducta humana, i que ha ajudat a la
divulgació d‟aquests coneixements. Els seus escrits i el seu estudi científic han estat anomenats Kinèsia18 i
tenen com a base la conducta i la comunicació no verbal. L'estudi del llenguatge corporal és un estudi de
tots els moviments del cos, des dels més conscients fins als totalment inconscients, que poden anar des
d'una cultura particular fins als que creuen barreres culturals.
Una altra autora, Flora Davis, en el seu llibre The nonverbal comunication 19 (1971) destaca la importància
que té aquest tipus de comunicació en les relacions humanes i al llarg del llibre defensa la tesi que és molt
més important la comunicació no verbal que la verbal a l'hora de determinar que ens estan volent
comunicar. Presenta en el seu llibre una infinitat d'investigacions interdisciplinàries en les quals es barreja la
bioquímica, l'antropologia i la psicologia, i pretén demostrar que el nostre comportament no verbal es troba
fonamentat en patrons culturals. A més, explica que la comunicació no verbal també s'educa, de manera
que si volem ser efectius i persuassius en les nostres converses també haurem de tenir un alt control
d‟aquesta forma de comunicació humana.
I per acabar amb aquesta enumeració de científics i estudiosos del llenguatge corporal cal parlar d‟Allan
Pease, que ha escrit diverses obres sobre la comunicació no verbal, però la que més d‟èxit ha tingut és
Body language: How to read others’ thoughts by their gesture20 (1981), un manual d‟anàlisi per a interpretar
correctament el que pensen els altres a través dels seus gestos i millorar les relacions interpersonals. El seu
objectiu és que el lector aprengui a desenvolupar al màxim la seva capacitat de comunicació. Per això
16 El mico nu 17 El llenguatge corporal: Els secrets bàsics de la comunicació no verbal 18 Ja se‟n parlarà a l‟apartat 2.2.- El Llenguatge corporal 19 La comunicació no verbal 20 El llenguatge del cos: Com es poden llegir els pensaments dels altres a través dels seus gestos
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
7
ensenya habilitats simples i de manera humorística, el que motiva a les persones que volen obtenir resultats
immediats. En aquest llibre també es fa una síntesi del que ha aconseguit més recentment la ciència de la
conducta individual i social. Totes les explicacions estan acompanyades per diverses il·lustracions referents
a la vida quotidiana, per tal d‟apropar el coneixement de la comunicació no verbal a un públic molt més
ampli.
Però tot i que diversos estudis s‟han anat succeint al llarg del temps, resulta gairebé increïble que, després
d‟un milió d‟anys o més d‟evolució humana, fins al segle XX la gent no s‟assabentés que existien els
aspectes no verbals de la comunicació humana.
Charles Chaplin i molts altres actors del cinema mut van ser els pioners de les tècniques
de comunicació no verbal, que eren l‟únic mitjà d‟expressió disponible a la pantalla. Els
actors eren classificats com a bons o dolents segons la seva capacitat de fer servir gestos
i altres senyals corporals per comunicar-se amb eficàcia. Quan el cinema sonor es va
popularitzar i es va fer menys èmfasi en els aspectes no verbals de la interpretació,
aquests actors van ser rellevats per d‟altres dotats d‟aptituds verbals.
Tot i això, encara avui la majoria de la gent desconeix l‟existència del llenguatge del cos, perquè no parlen
de la importància que té en les seves vides. Per a molta gent és difícil d‟acceptar que els éssers humans
som també animals biològics. L‟homo sapiens és una espècie de primat, un mico sense pèl que ha après
a caminar amb dues cames i que té un cervell desenvolupat i intel·ligent. Com qualsevol altra espècie, ens
dominen unes regles biològiques que controlen les nostres accions i reaccions, així com el nostre llenguatge
corporal i els gestos. El que és realment curiós és que l’animal humà poques vegades és
conscient de les seves postures, moviments i gestos, els quals poden estar
dient una cosa mentre que la seva veu en diu una altra.
2.2.- El Llenguatge corporal
El llenguatge corporal fa referència a la comunicació no verbal mitjançant el cos. Es tracta d‟ una
capacitat, d‟un instrument de comunicació, una realitat complexa de la qual se‟n poden diferenciar tres
àmbits d'estudi: paralingüística, proxèmica i kinèsia.
La paralingüística estudia el comportament no verbal expressat en les inflexions de la veu.
La proxèmica s'encarrega d'estudiar el comportament no verbal relacionat amb la utilització i
estructuració de l'espai immediat de la persona.
La kinèsia s'ocupa de la comunicació no verbal expressada a través dels moviments del cos, del
gestos que acompanyen el que diem.
Charles Chaplin
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
8
El conjunt de totes aquestes accions motores, sensomotores i psicomotores és el que es denomina
llenguatge corporal, que es transmet a través de totes les nostres expressions, moviments, postures o els
gestos que fem amb les diferents parts del cos, i també amb el to de veu, la nostra roba i fins i tot la nostra
olor corporal. També inclou la influència de l‟espai en la relació de les persones. A més, s‟ocupa de l‟espai
personal, fent referència a que la distància entre les persones pot variar depenent de les relacions (per
exemple de poder), i de la conducta territorial humana, que comprèn les actituds que s‟adopten segons
l‟espai personal que cada individu requereix i de com reacciona quan aquest es veu vulnerat.
Mitjançant aquest llenguatge permanentment es comunica l'estat d'ànim, la personalitat i l'actitud de les
persones, perquè permet transmetre sentiments, actituds i sensacions. És molt directe i clar i més universal
que l'oral.
És per això que el llenguatge corporal és un sistema d’informació de l’home, per al home i sobre
l’home, amb el que es pot, es desitja, es deu o deuria comunicar.
L'esquema corporal és la base d'aquesta forma d'expressió. Per tant, les possibilitats d'expressió amb el
llenguatge del cos depenen del coneixement i domini del propi cos, molt relacionats amb la
psicomotricitat21.
Algunes característiques importants d‟aquest llenguatge no verbal són:
Manté una relació amb la comunicació verbal, ja que hi compleix un gran nombre de funcions
com a reguladora del procés comunicatiu: l'acompanya, completa, modifica o substitueix en
ocasions. N‟és un exemple una mirada seductora, que permet a l‟ interlocutor captar el missatge
sense necessitat d‟expressar-lo amb paraules.
Delata el que realment pensen o senten les persones, a vegades en contradicció amb el que
diuen verbalment. Si el llenguatge corporal no concorda amb el llenguatge parlat, aquest perd la
credibilitat. És a dir, no es pot transmetre exitosament una informació si el llenguatge corporal no
és coherent amb el que es diu, ja que fa que l‟ interlocutor intueixi que alguna cosa no va bé.
Posem per exemple la següent situació:
El Lluís ha robat un cotxe. Un amic seu, el Pere, li pregunta si ell va robar el
cotxe, però el Lluís li contesta: “Com pots pensar això de mi? És clar que jo
no vaig ser!!” Mentre diu això, la mirada del Lluís es dirigeix cap a dalt i a
l’esquerra, el que significa que no està recordant, sinó construint la situació.
Probablement, el Lluís menteix i està creant la mentida que està explicant.
21 Veure Glossari – Annex pàg. I
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
9
Un altre exemple pot ser una entrevista, en la qual l’entrevistat diu que és molt tranquil, però no
deixa de tremolar, es mossega les ungles, fa soroll amb el peu, té les mans suades (que indica un
alt índex d’ansietat), etc. A l’entrevistador li donarà la sensació que alguna cosa no encaixa i
probablement buscarà un altre candidat per al lloc de treball.
És expressió de l’inconscient i la consciència. El cos reacciona a tot estímul nerviós amb un
moviment. Tots aquests moviments signifiquen alguna cosa. Però no tots els moviments de reacció
als estímuls nerviosos s'executen conscientment. És per això que, tot i que en realitat totes les
persones neixen dotades ja de certa sensibilitat per a captar les senyals del cos, el seu cos dóna
informació sobre elles sense que se n‟adonin. De fet, el coneixement de la comunicació no
verbal és innat, però amb el transcurs dels anys es va perdent la capacitat de ser-ne
conscients. I això passa perquè en la nostra cultura s‟educa a amagar les pròpies emocions i a no
escoltar les emocions dels altres. A més, la importància que es dóna a les paraules sufoca tot allò
que no rep un nom, inclòs el llenguatge del cos. Malgrat això, contínuament s’està influenciat
per la percepció inconscient dels senyals corporals i tothom pot arribar a interpretar els
missatges del cos de manera conscient si s’entrena. Fins i tot existeix la possibilitat de donar la
menor informació possible (encara que aquest mínim sigui digne de consideració). És possible
adaptar-se i actuar com s‟espera o es pot esperar que es faci. Per exemple, si se sap que
parpellejar constantment denota inseguretat i dubte, es pot intentar evitar-ho.
També pot ser que s‟estigui sotmès a convencions o que algú es comporti “artificialment”, el que es
coneix com a “mantenir la compostura”, tot i que, com ja es desenvoluparà més endavant, no es
pot simular totalment el llenguatge no verbal.
Transmet informació contínuament, perquè el llenguatge corporal té
lloc de manera espontània. Fins i tot la postura que s‟adopta mentre
es dorm diu coses sobre els individus, com també els silencis estan
carregats de significat.
La informació que es pot obtenir mitjançant la observació de la postura
en que una persona dorm està relacionada amb la seva personalitat22.
Per exemple, una persona que dorm agafada al coixí i encongida ho fa
per la necessitat de companyia, de contacte físic, afecte i protecció.
Són persones que poden sentir-se soles i que estan desanimades interiorment, encara que no ho
reconeguin exteriorment.
22 Veure Curiositats- Annex pàg. VIII
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
10
En cas d‟estar en una sala d‟espera i no tenir ganes de relacionar-se amb els altres, una persona es
limitarà a no parlar. Però aquesta mateixa acció transmet de totes maneres alguna cosa: l‟actitud
del seu cos i l‟expressió de la cara manifesten precisament aquesta intenció.
Serveix per alliberar tensions i moltes vegades no s‟adverteix de manera conscient perquè tenen
una funció d'adaptació, és a dir, permeten a la persona realitzar activitats més importants. És per
això que no es descarreguen directament aquests impulsos, sinó que la gestió dels estímuls i de les
tensions que podrien distreure‟ns es delega a estructures mentals i nervioses inferiors. No obstant
això, no tots els estímuls que donen lloc a un acte no verbal són insignificants o no tenen influència.
De fet, alguns d'ells són tan forts que si fossin percebuts de forma conscient provocarien una forta
ansietat. Per aquest motiu, per no molestar a la consciència, produeixen un comportament no
verbal que serveix per alleugerir la tensió.
Es té a nivell general un cert coneixement d'aquest vocabulari dels símbols corporals, és a dir,
que totes les persones tenen la capacitat d‟interpretar-los. I de fet, “el coneixement i la comprensió
d'un llenguatge corporal comú és la raó que ens permet anomenar societat a una aglomeració
d'individus”23. Però hi ha persones que, per dots innates o per educació, són més sensibles que els
altres al llenguatge del cos. És el que moltes vegades es coneix com a “sisè sentit”, i que és en
realitat la comprensió de la comunicació no verbal. Les dones, sobretot, es consideren més
sensibles i atentes a aquest tipus de llenguatge. La major sensibilitat femenina als missatges depèn
en bona mesura del paper assumit per les dones en la societat: dedicar-se als nens els ha obligat a
aprendre de seguida a reconèixer les necessitats expressades a través dels senyals no verbals,
com també la seva subordinació, durant molt de temps, als homes, i la seva posició de
desavantatge, els ha portat a obtenir una major eficàcia en les relacions humanes. Altres persones
que dominen els senyals del cos són els actors, els pintors i els caricaturistes. També, els qui
treballen en contacte amb el públic (els venedors, els especialistes en relacions públiques o en
selecció del personal, els periodistes, etc.), així com moltes persones sensibles, els cartomàgs i els
mags (els qui aconsegueixen endevinar detalls, fins i tot insignificants, de la nostra vida, i que són
extremadament hàbils en percebre senyals no verbals imperceptibles a la majoria).
Però, com ja s‟ha pogut veure, la interpretació d‟aquest llenguatge corporal és pot adquirir i utilitzar
de manera conscient, mitjançant l‟educació i la pràctica. Per tant, tot i aquesta predisposició
genètica per a percebre‟l de manera inconscient, tothom pot desenvolupar la seva capacitat.
23 Erwin Goffmann, a Verhalten in sozialen Situation (Conducta en situacions socials- 1971)
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
11
Té alguna cosa d’imaginació, ja que el que es percep fa que ens fixem o que centrem la nostra
atenció ens uns elements diferents segons els nostres interessos, el nostre caràcter, les nostres
experiències... com també la nostra interpretació té una part de subjectivitat.
Té components fonamentals com són: espai, temps i energia. La comunicació del moviment
s'efectua en un moment determinat i en un espai concret. També es produeix una despesa
energètica, que no és recuperable.
És una habilitat que té a veure amb les nostres emocions. Per tant, pot ser innata, com el
somriure, o adquirida, com la salutació, que varia segons les cultures.
Els elements del llenguatge no verbal a destacar són:
Elaboració pròpia
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
12
2.2.1.- Elements paralingüístics:
Les variacions no lingüístiques dins del context de comunicació són:
- El to: El to de veu és un indicatiu de les emocions en la comunicació. Per això és molt important la seva
adequació a la conversa. Una emotivitat excessiva ofega la veu i el to es torna més agut. És a dir, que la
projecció cap als tons aguts indica inhibició emocional.
- El volum: Ha de ser l'apropiat al tipus de conversa que s'està mantenint i procurant un equilibri amb
el volum adoptat per l'interlocutor. Qui inicia una conversa en un estat de tensió mal adaptat a la situació,
parla amb un volum de veu inadequat. Quan la veu sorgeix en un volum elevat, sol ser símptoma que
l'interlocutor vol imposar-se en la conversa, i està relacionat amb la intenció de mostrar autoritat i domini. El
volum baix indica la intenció de no voler ser escoltat, perquè la veu no té intenció de fer-se sentir. Per això
s'associa a persones introvertides.
- El ritme: Es refereix a la fluïdesa verbal amb què s'expressa la persona. Si és lent o entretallat implica
una fugida de la comunicació i un rebuig al contacte social, i si, per contra, és un ritme fluid, lleuger, modulat
i animat implica una bona comunicació i d'un desig de contacte interpersonal.
L‟orador ha de trobar el ritme idoni, el que permeti una millor comprensió, adequat a la dificultat del tema o
al coneixement que en tenen els destinataris. Un ritme massa lent provoca sensació de monotonia i és
probable que l'oient es distregui. Un ritme massa ràpid és igualment difícil de seguir, perquè sovint va
associat a una mala pronunciació i a una tensió nerviosa de l‟orador.
Per regular el ritme del discurs és aconsellable fer alentiments en els moments clau o de dificultat i pauses
que remarquin mots o separin les idees. Aquests silencis col·locats significativament són un dels principals
recursos dels oradors experts, perquè reflecteixen seguretat i permeten mantenir o recuperar l'atenció de
l'auditori.
2.2.2.- Elements proxèmics:
Dins d‟aquest apartat trobem dos elements que s‟explicaran conjuntament a
causa de la seva interrelació. Es tracta de l‟espai personal (la proximitat i el
contacte físic) i la conducta territorial humana que s‟esdevé segons si aquest
espai és respectat o vulnerat.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
13
L'espai personal és l'espai físic immediat de la persona, l‟àrea que l‟envolta i que reclama com a pròpia.
La seva utilització serveix per indicar quin és el tipus de relació existent entre les persones (com
estrènyer la mà, l'abraçada, un petó a la galta) o la que es vol establir.
Aquest espai, que s'estén més endavant que cap als costats, i que és mínim a l‟esquena, és un espai al que
no es deixa que altres entrin a menys que sel‟s convidi a fer-ho o es donin circumstàncies especials. En
efecte, com més gran és el grau d'intimitat i confiança que es té amb una persona, menor serà l'espai físic
que es mantindrà amb ella, i viceversa.
La conducta territorial humana és la manera en que actua la gent segons l'espai que necessita per viure i
com cadascun de nosaltres el defensa contra tota intrusió, no desitjada, per part d'altres persones.
Aquest espai que tothom té al voltant del seu cos, si es veu vulnerat, la majoria de les vegades per
desconeguts, produeix incomoditat. Un exemple clar és la trobada de diverses persones dins d'un ascensor,
o el comportament dels individus davant les aglomeracions.
Ser-ne conscients i entendre‟n les conseqüències, no solament possibilitaran
comprendre molt millor la pròpia conducta i la dels altres, sinó que, a més,
permetran preveure les reaccions de la gent en les converses cara a cara. Per
exemple, s'ha observat que certs dissenys de cases afavoreixen més que altres,
les disputes entre veïns. Si els pisos són massa petits, si estan molt junts o si fan
que la gent s'aglomeri en determinats punts, arribarà un moment en què sorgiran tensions que poden
desembocar en hostilitat oberta i en conductes agressives.
L‟antropòleg Edward T. Hall va distingir quatre categories d’espai personal segons la distància requerida
per a cada situació:
Elaboració pròpia
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
14
Com s‟ha pogut observar, l‟espai personal depèn de la relació entre els interlocutors i de la situació. Però
també hi ha altres factors que influeixen en l‟espai personal que reclama la persona. Per tant, podem
deduir molta informació a través de l‟observació de la utilització que cada persona fa del seu espai.
En quant al caràcter, les persones extrovertides requereixen menys espai personal que les persones
introvertides, les quals necessiten disposar d‟un espai de protecció de la seva intimitat més ampli, d‟una
major distància entre elles i el seu interlocutor.
També es pot conèixer la seva procedència, perquè la distància personal ve determinada per les
circumstàncies culturals. Per exemple, cultures com la japonesa estan acostumades a les aglomeracions,
mentre que d‟altres cultures prefereixen els espais amplis i mantenir les distàncies. Tenir coneixement
d‟aquestes diferències és molt important a l‟hora d‟evitar malentesos. Moltes vegades en les interaccions
entre occidentals i orientals es produeixen situacions incòmodes a causa de la major necessitat d‟espai
personal que tenen els occidentals respecte a la dels orientals. Els occidentals pensen que els orientals són
uns maleducats perquè envaeixen la seva intimitat, mentre que els orientals qualifiquen als occidentals de
freds, distants, ja que davant la seva proximitat tendeixen a allunyar-se.
La proximitat també sol ser superior a les zones urbanes que a les rurals, ja que als pobles la densitat de
població és molt més baixa i per tant estan acostumats a disposar de més llibertat espacial.
Allò que una persona posseeix o el lloc que ocupa habitualment també constitueixen un territori privat i, com
passa amb l‟espai personal, aquesta lluitarà per protegir-lo. Si el cap de família convida un venedor a
asseure’s i aquest, amb tota la innocència, s’asseu a la “seva” butaca, pot ser que el potencial comprador se
senti molest per aquesta invasió del seu territori i es posi a la defensiva. Una pregunta tan senzilla com “On
seu vostè?” pot evitar els resultats negatius d’un error territorial d’aquesta mena.
Moltes vegades, aquest coneixement de que cal respectar l‟espai de cada persona es té tan interioritzat que
inconscientment s‟intenten evitar els malentesos, per exemple quan algú es troba entre desconeguts i
reclama un espai o un àrea- com ara un seient al cinema, un lloc en una taula de reunions o un penjador per
a la tovallola en una piscina- actua d‟una manera molt previsible, tot seguint el principi de l’equidistància.
Per norma general busca l‟espai lliure més ampli entre dos d‟ocupats i reclama l‟àrea del centre. Al cinema,
triarà el seient que quedi a mig camí entre l‟extrem de la renglera i la persona que té més a prop. A la
En la primera imatge, dos
homes d’àmbit urbà se
saluden. En la segona, dos
homes pertanyents a un
àmbit rural. En la tercera,
habitants d’una zona
escassament poblada.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
15
piscina, escollirà el penjador que sigui al centre de la distància entre dues tovalloles o entre la que té més a
la vora i l‟últim penjador de la renglera. L‟objectiu d‟aquest ritual és no ofendre els altres amb una excessiva
proximitat o amb una excessiva llunyania. Així, doncs, si se segueix el ritual espacial abans mencionat,
s‟aconseguirà mantenir l‟harmonia. L‟excepció a aquesta regla és l‟actuació en un lavabo públic. Les
investigacions han demostrat que un noranta per cent de la gent tria els compartiments dels extrems. Però,
si estan ocupats, si que aplica aquest principi.
El contacte físic, per altra banda, sol ser iniciat amb més freqüència pels homes que per les dones i és més
probable quan algú dóna informació o consell que quan el rep, en donar una ordre més que al rebre-la, en
fer una favor més que al agrair, en intentar persuadir algú més que en ser persuadit, en una festa més que
en el treball, en expressar entusiasme més que al presenciar-ne, en escoltar les preocupacions dels altres
que en expressar-les. En general, sol iniciar el contacte físic la persona que en la interacció té més estatus
o posició de domini sobre l'altre. Així és més probable que iniciï el contacte el cap que l'empleat, el vell que
el jove, el metge que el pacient. En general el contacte corporal fomenta el gust mutu, de manera que és
una forma de promoure reaccions favorables en els altres.
2.2.3.- Elements kinèsics: - L'aparença personal. La forma de vestir, de pentinar-se o les condicions de neteja
introdueixen matisos en la comunicació oral i fan que l‟aspecte sigui en ocasions
motiu de rebuig o benvinguda.
Als Estats Units, per exemple, els polítics tenen una indumentària diferent segons el que vulguin transmetre:
si volen donar una mala notícia, colors molt suaus; per a ser autoritaris, vestit fosc amb camisa blanca; si el
que volen és transmetre dinamisme, colors vius; per destacar, càlids; i per passar desapercebuts, apagats.
- La mirada. La manera de mirar té un paper molt important en la comunicació oral,
ja que amb ella s'expressen emocions, adversions, desitjos o inquietuds que poden
arribar a revelar l'estat de l’interlocutor.
Encara que forma part de l'expressió facial, la mirada juga, per si sola, un paper importantíssim en la
comunicació no verbal, com es veurà més endavant.
La mirada compleix diverses funcions en la interacció. Les més rellevants són aquestes:
a) Regula l'acte comunicatiu: amb la mirada es pot indicar que el contingut d'una interacció ens
interessa, evitant el silenci. Per establir una bona relació amb una altra persona, se l‟ha de mirar
directament als ulls entre un 60% i un 70% del temps. Si la duració és inferior a aquest interval,
implica evitar la mirada de l'altre i, per tant, certes dosis d‟ocultació i deshonestedat.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
16
b) És una important font d'informació: les persones miren mentre escolten per obtenir una
informació visual que complementi la informació auditiva. L'estudi de la mirada contempla
diferents aspectes, entre els més destacats es troben: la dilatació de les pupil·les (que es
dil·laten davant alguna cosa interessant i atractiva), el nombre de vegades que es parpelleja per
minut (com més parpelleja una persona, més inquieta se sent) i el contacte ocular (que és la
situació en que dos individus es miren l‟un a l‟altre als ulls al mateix temps. Es mira més quan
s'escolta que quan es parla, però a més el contacte ocular indica el final d'una intervenció, com si
la persona que parla li passés el relleu a l'altra. Comprèn dos aspectes: la freqüència amb què es
mira a l'altre, un indicador d'interès, gratitud o sinceritat que augmenta la credibilitat de l'emissor i
permet rebre retroalimentació; i el manteniment ocular, que es refereix a quant de temps
prolonguem el contacte de la nostra mirada amb la de l'altra persona i que ens dóna informació
sobre les actituds i el poder o l‟estatus de la persona).
c) Expressa emocions: es pot conèixer l’estat d'ànim d‟una persona tot mirant-la als ulls.
S‟associen diversos moviments dels ulls amb una àmplia gamma d'expressions humanes.
d) Comunica la naturalesa de la relació interpersonal: la forma en que es troben les mirades diu el
tipus de relació que mantenen, de la mateixa manera que la intenció de que no es trobin.
Si la relació entre els interlocutors està limitada a l'àmbit professional o de negocis, és millor evitar
una mirada directa, que pogués intimidar a l'altre o mostrar un excés de confiança, per tant, és més
correcte imaginar un triangle al front de l'altra persona i dirigir-li la mirada, la qual cosa crea una
sensació de serietat i franquesa. La mirada social cau una mica més avall, el triangle abasta des
dels ulls fins a la boca de l‟ interlocutor, creant una atmosfera agradable. Finalment, la mirada
íntima, fa un recorregut més ampli, des dels ulls fins al mentó i, des d'allà, cap a altres parts del
cos.
Els ulls
Com diu la vella dita: els ulls són el reflex de l'ànima. Això és cert, ja que els ulls no només diuen com és
una persona (visual, auditiva o cinestèsia)24, sinó que poden indicar el seu estat d'ànim i si està dient la
veritat o està mentint.
Per exemple, es pot saber que una persona està creant quan està mirant cap a la dreta, i recordant si mira
cap a l'esquerra. Si la persona mira cap a dalt està "pensant" imatges, si mira cap al centre està "pensant"
sons i si mira cap avall està "pensant" sentiments. Tot i això, cal tenir en compte que aquests moviments
oculars poden ser molt difícils de percebre, i no són aplicables a tothom, encara que el 96% de les
persones els fan servir (90% de les persones dretanes i un 10% de les esquerranes).
24 Com es veurà a l‟apartat 2.5.- Personalitat i àmbits del llenguatge corporal: relacions que s’estableixen
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
17
No es poden crear imatges, operacions matemàtiques o raonament abstracte sense mirar cap amunt. Per
això s‟hauria de saber que és un error corregir als nens quan fan això.
La posició dels ulls també està relacionada amb la memòria. De vegades la manca de memòria d'algunes
persones és perquè miren cap al costat erroni quan intenten recordar les coses. A més, part de
l'empitjorament de la memòria de les persones en envellir es deu a què els músculs òptics es deterioren
amb l'edat, i per això es mouen menys els ulls, dificultant així l'accés a la informació. Aquestes persones
poden fer exercicis amb els ulls i la seva memòria es veurà reforçada.
- L'expressió facial. Amb l'expressió del rostre es pot transmetre el grau d'interès, la comprensió i l‟estat
emocional, el que permet conèixer millor a l‟ interlocutor.
Diverses investigacions han arribat a la conclusió que són set les expressions facials principals, les que
demostren emocions com alegria, tristesa, fàstic, enuig, por, ira i sorpresa. Són pràcticament les úniques
emocions que tenen probabilitat de ser reconegudes per la majoria de les persones quan les veuen
expressades en els altres, ja que poden ser classificades com a universals.
D'altra banda, l'expressió facial serveix per comunicar altres moltes coses no tan universals, més
específiques, que depenen del context, de l'estat emocional de la interacció i de la persona que les realitza.
Així s'ha observat que l'expressió facial també s‟utilitza per comunicar coses com: que s‟està encantat de
veure a algú (ràpid moviment de pujada i baixada de les celles acompanyat d'un somriure), que s‟està de
broma (una cella aixecada i una ganyota a la boca), que s‟està escoltant (cap inclinat de costat), per reforçar
la comunicació verbal (si una mare renya al seu fill, amb l'expressió facial l'informa de la intensitat i la
veracitat del seu enuig) i en una gran varietat de situacions.
És a dir que, a més de l'expressió d'emocions, l'expressió facial també s'utilitza per a regular la
interacció i per reforçar el receptor.
L'expressió facial està en continu canvi durant la comunicació. Entre els canvis que les noves tècniques
d'investigació han permès identificar és important citar les anomenades expressions facials
micromomentànies o microexpressions. La seva durada és d'una fracció de segon i solen reflectir els
veritables sentiments d'una persona. Per exemple, una persona pot estar dient que està encantada de
Elaboració pròpia
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
18
veure a algú i potser fins i tot somrigui, però la seva veritable actitud es reflectirà en una expressió
micromomentània que pot indicar rebuig.
Per això, no tota la comunicació que es transmet a través de l'expressió facial és susceptible de ser
percebuda per l‟ interlocutor conscientment, i se sap que les impressions que s‟obtenen dels altres també
estan influïdes per aquests moviments imperceptibles de la comunicació verbal de l'altre. Per altra banda,
es tracta de moviments molt difícils de controlar, perquè són controlats a nivell neurològic25, la qual cosa
els atribueix una alta fiabilitat.
Així s‟observa que tenen tanta importància, per a la transmissió emocional i la captació d'impressions i
judicis de l'altre, tan els moviments facials perceptibles (canvi de posició de les celles, dels músculs facials,
de la boca, etc.) com els imperceptibles (contracció pupil·lar, lleugera sudoració, etc.).
Per a l‟estudi d‟aquestes microexpressions i de com percebem als altres a partir de la seva expressió facial,
s‟han intentat descriure els trets fisonòmics d'algunes emocions, tot associant-los als moviments dels
músculs facials. Paul Ekman ha desenvolupat el Sistema de Codificació Facial de les Accions (FACS) per a
classificar totes les expressions del rostre humà. Aquest sistema es basa en que Ekman, contrari a les
creences d‟alguns antropòlegs culturals, va trobar que les expressions facials que evidencien a la persona que
menteix són universals, i tenen, per tant, un origen biològic, tal com plantejava la hipòtesi de Darwin. Aquest
atles del rostre humà estudia les microexpressions facials i els músculs que hi intervenen, i de la seva
utilització es conclou que les persones que menteixen realitzen menys expressions facials de les habituals. Tot
i això, executen moviments nerviosos, els seus rostres es crispen, es passen la llengua pels llavis i es freguen
els ulls o es rasquen.
Queda clar que la funció principal de l'expressió facial és l'expressió d'emocions, però a més també es
comunica sobre la intensitat d'aquestes. Però l'expressió facial també ha estat estudiada com a mitjà
d'expressió de la personalitat, de les actituds cap als altres, l'atracció sexual i l'atractiu personal, el desig de
comunicar-se o iniciar una interacció i el grau d'expressivitat durant la comunicació.
El somriure
Normalment el somriure s'utilitza per expressar simpatia, alegria o felicitat. El
somriure es pot utilitzar per fer que les situacions de tensió siguin més suportables.
Un somriure atreu el somriure dels altres i és una forma de relaxar la tensió. D'altra
banda, té un efecte terapèutic. S'ha observat que quan se li demanava a persones que se sentien
deprimides o pessimistes, que imitessin el somriure dels altres, declaraven sentir-se més feliços.
25 Com es veurà a l‟apartat 3.2.- El rastre de la mentida
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
19
- Els gestos. Un gest és una forma de comunicació no verbal executada amb alguna
part del cos, i produïda pel moviment de les articulacions i músculs de braços,
mans i cap.
El llenguatge dels gestos permet expressar una gran varietat de sensacions i
pensaments, des de menyspreu i hostilitat fins a aprovació i afecte. Pràcticament totes les persones
utilitzen gestos quan parlen. El moviment de les mans mentre es parla serveix de vegades per ressaltar o
destacar aquelles paraules o frases que es consideren importants.
És clar que unes persones són més donades a l'expressivitat gesticular que altres, però és important tenir
en compte el context verbal i així adequar els nostres gestos a la situació. Un excés de gesticulació
podria fer perdre el fil de la conversa i provocar nerviosisme o distracció en l‟ interlocutor, de la mateixa
manera que la manca de gestos acompanyants del verb, podrien dotar d'un excessiu formalisme i serietat a
la conversa.
Es distingeixen cinc categories de gestos, proposades per Paul Ekman i Wallace Friesen:
• Gestos emblemàtics o emblemes: són senyals emesos intencionadament i que
poden ser fàcilment reconeguts perquè, senzillament, signifiquen paraules. Posem per
exemple el gest de moure el cap d'un costat a un altre, que tots entenem com un "no"
més o menys rotund, el d‟aixecar el dit polze per indicar complicitat o aprovació
(“d‟acord”) o aquell d'agitar una mà en senyal de comiat (“adéu”).
• Gestos il·lustratius o il·lustradors: són gestos intencionats que acompanyen la
comunicació verbal per matisar o recalcar el que es diu, per suplantar una paraula en
una situació difícil, etc. Aquest tipus de gestos són molt útils en els discursos i quan es
parla en públic.
• Gestos reguladors de la interacció o reguladors: Amb ells es sincronitza o es
regula la comunicació. S'utilitzen per a prendre el relleu en la conversa, per iniciar i
finalitzar la interacció, per cedir el torn de la paraula, etc. N‟és un exemple l‟acte de
donar la mà.
• Gestos que expressen estats emotius o mostres d'afecte: aquest tipus de gestos
reflecteixen l'estat emotiu de la persona i és el resultat emocional del moment. Com a
exemples es poden esmentar gestos que expressen ansietat o tensió, dolor, triomf,
alegria, desig, etc.
• Gestos d'adaptació o adaptatius: són aquells gestos
que s'utilitzen per a manejar emocions que no es volen expressar, per ajudar
a relaxar-se o tranquil·litzar-se, etc. Aquí es poden distingir els signes
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
20
adreçats a un mateix (com per exemple, pessigar), dirigits cap als objectes (bolígraf, llapis, cigar, etc.) i els
adreçats a altres persones (com protegir a una altra persona). Els adaptadors també poden ser
inconscients, com ara mossegar-se una ungla o llepar-se el dit, molt comú en els nens petits.
Els principals instruments de gesticulació del cos, juntament amb possibles significats dels gestos amb què
s’il·lustren actituds o paraules, es troben a les taules de l’Annex.
- La postura. La postura és la disposició del cos o les seves parts en relació amb
un altre element del cos o amb el seu conjunt, o bé en relació a un altre cos. La
manera de seure, la postura física que s‟adopta o la forma de caminar poden reflectir
actituds i sentiments cap a la pròpia persona i cap als altres.
És important tenir en compte aquesta relació entre l’estat d’ànim i les postures.
L'estat d'ànim afecta la posició de la persona. Per exemple, si una persona està trista, tendirà a dur les
espatlles cap endavant, el cap baix i la mirada caiguda. Però aquesta relació ànim-postures és recíproca,
és a dir, que si et sents malament, però t‟obligues a anar dret, a somriure i a mirar altivament, aviat et
sentiràs millor. Això és molt útil, per exemple, amb la gent deprimida. Si aquestes persones s'obliguen a
caminar dretes, amb el cap alt, a somriure i sobretot a mirar cap amunt, es recuperaran més ràpidament. De
fet, a moltes persones que estan deprimides se'ls recomana fer esports on hagin de mirar cap amunt, per
exemple voleibol. Això es deu al fet que les persones deprimides miren cap avall (diàleg intern), i aquesta
conversa interna els impedeix sortir de la depressió. El fer un esport que els obligui a mirar cap amunt, els
obliga a trencar durant un temps la tendència a mirar cap avall, millorant així el seu estat d'ànim.
És per això que és interessant observar en qualsevol interacció les senyals que provenen de la posició, de
l'orientació o del moviment del cos:
- La posició dóna senyals que indiquen si s‟està disposat a interaccionar amb els altres. Per això es parla
de postures obertes o tancades.
Una posició davant de l‟interlocutor és oberta quan hi ha un contacte i una disposició de lliurament. És una
posició avançada, on no es posen barreres a l'intercanvi. Implica que braços i cames no separen un
interlocutor d'un altre. En canvi, la posició tancada implicaria utilitzar les cames, braços o mans en forma de
protecció del propi cos o com a barrera per a impedir que un altre s'introdueixi en una interacció que es
manté (com per exemple haver de passar per sobre d'unes cames estirades per acostar-se a una persona o
introduir-se en la conversa de dues persones o un grup).
Molta gent afirma que acostuma a adoptar la posició dels braços plegats perquè els resulta còmoda. En
general, qualsevol gest ens resultarà còmode si mantenim l’actitud que hi correspon, és a dir, si
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
21
estem nerviosos, a la defensiva o tenim una actitud negativa, de braços plegats ens trobarem bé. Això es
deu a que aquest acte no verbal serveix per reduir un estat de tensió. Si durant una conversa o una trobada
descobrim que tenim els braços i les cames creuades i intentem separar-les, ens sentirem de seguida
incòmodes i ràpidament, quasi de forma automàtica, els col·locarem en la posició inicial.
- L'angle o orientació del cos també indica diferents tipus d'implicació i pot regular el grau d'intimitat
d'una conversa, alhora que es pot usar com a barrera territorial per impedir violacions de l‟espai personal.
L'orientació és l'angle amb el que el cos està dirigit als altres (un pot posar-se cara a cara, en angle
recte, o d'esquena). Com més de front se situa una persona cap als altres, major serà el nivell d'implicació.
D'altra banda s'ha observat, que quan les persones esperen competir, generalment se senten davant, si
esperen cooperar, ho fan una al costat de l'altra, mentre que per conversar normalment ho fan en angle
recte.
- El moviment del cos pot transmetre energia i dinamisme durant la interacció. Però, com també
passava amb la gesticulació, quan aquest moviment és incongruent amb el contingut verbal o el context
comunicacional, normalment té l'efecte de distreure l'atenció de l'interlocutor. En aquest sentit, un excés de
moviment incongruent pot produir impressió d'inquietud, o nerviosisme, mentre que l'escassetat de
moviment pot transmetre una impressió d'excessiva formalitat.
Un fet curiós sobre la postura és l‟efecte eco, que consisteix en que quan dues persones s’agraden o
estan d'acord en parlar, adopten les mateixes postures. Aquesta mena d‟imitació es produeix entre
amics, parelles o persones del mateix nivell social, que es mouen de manera idèntica. També quan el líder
d‟un grup fa servir determinats gestos i posicions, els subordinats els imiten. Un sistema infalible d'acabar
una reunió de treball avorrida consisteix en començar distretament a guardar els papers a la cartera.
Immediatament, els altres assistents a la reunió comencen a recollir, com contagiats per aquest
comportament, i l‟orador, davant el que sembla ser una urgència general per abandonar el local, s'afanya a
aixecar la sessió. L‟observació d‟aquesta mímica inconscient també pot ser molt útil, per exemple, en una
discussió, detectant així qui està a favor de qui.
2.3.- Orígens: genètica o aprenentatge?
És difícil determinar exactament com s'hereta o aprèn un sistema de comunicació, malgrat que s‟han
dedicat molts debats i recerques a descobrir si els senyals no verbals s’aprenen per influència cultural i
esdevenen habituals, o si són genètics.
Les dades més rellevants de que es disposa provenen de l‟observació de persones amb discapacitat visual
o auditiva que no havien après els senyals no verbals per mitjà d‟aquests canals, de l‟estudi de la conducta
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
22
gestual de moltes tribus d‟arreu del món i de l‟anàlisi del comportament dels nostres parents antropològics
més propers, els simis i els micos. Aquestes investigacions han portar a confirmar que alguns gestos són
innats (heretats, genètics).
Entre els estudiosos que les han dut a terme trobem el científic alemany Eibl-Eibesfeldt, que va descobrir
que el somriure dels nadons apareix independentment de l’aprenentatge o la imitació. Va demostrar
que els nens que naixien cecs responen de manera semblant a uns mateixos estímuls i presenten també
aquesta emoció bàsica sense que la puguin haver après de ningú. Ekman, Friesen i Sorensen també van
confirmar algunes de les creences inicials de Darwin sobre els gestos innats quan van estudiar les
expressions de gent pertanyent a cinc cultures ben diferents i van descobrir que totes les cultures
utilitzaven els mateixos gestos facials per expressar una emoció. L‟observació del comportament
similar dels primats en situacions semblants ha fet pensar als
estudiosos que els orígens del nostre llenguatge corporal es
troben en el nostre primitiu passat animal, i això també ens
confirma que els gestos tenen una part d‟innata. Tot i això,
aquests gestos no es conserven com eren originàriament, sinó
que han sofert sofisticacions i modernitzacions: de l‟acte d‟atacar,
tot i que ja ningú ataca amb les dents, se‟ n deriva ensenyar-les, una acció encara practicada per l‟home
modern en forma de ganyota despectiva o altres gestos hostils d‟aquesta mena; el somriure era un senyal
d‟amenaça però actualment apareix combinat amb gestos no amenaçadors per expressar plaer.
De l‟anàlisi dels resultats obtinguts, s‟ha suposat que es poden heretar a la constitució genètica certes
reaccions físiques bàsiques. Les persones neixen amb elements d'un llenguatge corporal que sorgeixen
espontàniament i signifiquen el mateix en totes les cultures. Són comuns a totes les societats i persisteixen
tot i l'assimilació de molts altres gestos culturals. El crit, el riure, el rugit, el gemec i el plor transmeten
missatges a tot arreu, i es poden donar a conèixer a un altre ésser humà aquestes sensacions bàsiques
sense haver après mai com fer-ho. Com els sons d'altres espècies, aquestes expressions instintives estan
relacionades amb els estats emocionals fonamentals i donen una impressió immediata de l'estat de qui els
emet. Els sons i gestos bàsics de l'espècie s'originen durant les primeres etapes del desenvolupament de la
persona.
Això no contradiu el fet que també s’han d'aprendre molts gestos que signifiquen alguna cosa en una
societat i una cosa diferent en una altra i que s‟adquireixen per imitació. Tot i que moltes vegades les
expressions són similars anatòmicament en diferents cultures, aquests gestos no sempre tenen el mateix
significat. Es considera que existeix un acord general dins de determinada cultura per reconèixer
diferents estats emocionals. Aquestes expressions i normes que varien amb la cultura s'aprenen durant els
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
23
primers anys, i determinen com manifestar cada sensació o sentiment en els diversos ambients socials, i
com varien segons el paper social que exerceixen i les característiques demogràfiques.
Tot i això, aquests hàbits apresos estan condicionats biològicament per gens específics que donen lloc
a trets externs especials. Encara que la nostra cultura ens marqui pautes sobre quins gestos utilitzar en les
diverses situacions, hi haurà unes característiques pròpies de cada individu que no es podran modificar,
com ara un registre de veu en el riure a causa de la forma dels òrgans articulatoris, una postura o manera
de caminar per la configuració anatòmica, etc. Aquestes tendències de la persona a determinades
conductes condicionaran el seu llenguatge corporal.
Com s‟ha pogut veure, hi ha uns certs gestos que expressen emocions bàsiques universals que
comparteixen tots els éssers humans i que hereten dels seus avantpassats, i també d‟altres que, encara
que estiguin condicionats biològicament, són modelats per la pròpia cultura i apresos mitjançant la imitació
dels altres individus de la seva societat.
2.4.- Origen i desenvolupament de l’expressió corporal
El llenguatge corporal és innat, s'aprèn per imitació i s'assimila mitjançant la lloança o el retret. La
facultat més important de l'home és la d'ampliar el seu llenguatge corporal, el seu repertori de moviments
socioculturals. És la facultat d'aprendre. Ho fa de manera intuïtiva, reflexiva, innata i amb l‟objectiu
d'autodescobrir-se.
El nen al llarg del seu desenvolupament tracta de conèixer i situar-se en el món. Cada nou gest suposa
per ell un nou coneixement. El nen és autor i actor de manera inseparable. L'expressió corporal és el
llenguatge més natural que el nen utilitza des dels primers moments de la seva vida, ja que fa servir el cos
com a recurs de comunicació. Aquestes manifestacions, que en un principi són espontànies (no tenen un
codi establert), passen a ser intencionades i comunicatives.
El primer que utilitza l'home en si mateix són els actes programats genèticament, ja
que des del naixement els nadons disposen de les característiques anatòmiques que
els possibiliten. Fins i tot en la etapa prenatal abans del naixement sorgeixen els
primers moviments d'avanç o retrocés, que el fetus d'unes sis setmanes de vida
executa en la fase prenatal amb les seves extremitats. Aproximadament a les onze
setmanes, el fetus adopta una posició a la gatzoneta, amb les cames encongides i el cap inclinat cap
endavant, i al tercer mes d'embaràs reacciona espontàniament amb braços i cames.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
24
L'ésser nounat mostra moviments reflexos l'activitat dels quals depèn molt estretament de la temperatura
exterior a la que no està habituat. Aquests moviments estan íntimament relacionats amb els estímuls
corporals, accions del sistema nerviós autònom (per exemple, el reflex de succió per estimulació dels llavis),
o amb estímuls de funcions corporals (per exemple, la respiració, la digestió o l‟esgotament, amb els que el
nen expressa si se sent bé, si té gana, si vol dormir, etc.).
A més, el llenguatge corporal s'adquireix, i és una manera d'actuació condicionat socialment i que depèn
de factors de l'entorn. Des del primer moment el nadó necessita expressar-se i, per tant, des del principi
produirà missatges. Aquesta necessitat expressiva i comunicativa es manifestarà a través de diverses
formes d'expressió. Les primeres manifestacions es basen en les necessitats fisiològiques i sensitives i en
els estats emocionals, són respostes a estats de tensió o de satisfacció. El primer mitjà de comunicació és
el contacte físic, l'intercanvi de to muscular, ja que de tots els sentits el
sembla que el tàctil és el que primer es desenvolupa en el fetus. Això s'ha
comprovat tocant al fetus de 3 setmanes i comprovant que respon al
contacte canviant de posició o succionant si se‟l toca una mica a prop de la
boca. La importància del tacte es veu clarament marcada pel gran espai que
ocupa en el cervell: l'àrea dedicada al sentit del tacte és la més gran
comparada amb els altres sentits, seguit per la vista.
Per això, diversos estudis han demostrat que els nens que reben poques carícies i contacte físic no només
pateixen per falta d'afecte sinó que el seu desenvolupament físic (flexibilitat, agilitat i equilibri) es veu
afectat, i els seus moviments es descriuen com més rígids i menys harmònics.
Fins al divuitè mes de vida aproximadament es desenvolupen facultats motores generals i específiques,
primer a la zona coll-cap, després al tronc (postura), i finalment a les extremitats. Moltes d'aquestes
evolucions són paral·leles. Primerament, l'home aprèn a gatejar i arrossegar-se, per aconseguir el que es
troba en el seu entorn immediat: aprèn a aixecar-se, a seure, a estar dret, a caminar, i aprèn sobretot a
comprendre‟s a si mateix i al seu entorn. Simultàniament, es desenvolupen uns inicis de l'expressió oral
com a símbol de la independització.
A mesura que el nen va desenvolupant les seves possibilitats expressives, el sistema de comunicació va
fent-se més ric i la comunicació més comprensible, i el reconeixement positiu per part de l'adult davant les
expressions comunicatives del nen va potenciant que continuï realitzant manifestacions d'aquest tipus, ja
que li resulta gratificant. Tot i això, el nen continua desenvolupant el seu llenguatge corporal, és a dir, es
produeix una actualització del llenguatge corporal mitjançant l'educació o l'aprenentatge conscient i
voluntari, el que caracteritza l'expressió de la personalitat. En aquest moment té un paper molt important la
capacitat imitativa del nen i el context és determinant a l‟hora de desenvolupar la seva expressivitat, ja que
copiarà els gestos dels que l‟envolten. Per tant, el nen comença a aprendre aquells significats propis de la
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
25
seva cultura i també quins gestos són convenients utilitzar i quins cal que eviti, mitjançant l’aprovació o el
retret d‟aquells als que observa i dels que aprèn com ha d‟actuar.
L'aprovació per mitjà del llenguatge no verbal és més important per a un nen i un adolescent que el càstig
verbal o físic: una mala cara o un gest de desaprovació solen tenir més efecte que paraules dures o de
repte.
Per desgràcia, sovint les mesures i instruments educatius redueixen fortament les formes d'expressió
individuals del cos, a favor de la dependència de les normes socials.
N’és un exemple la tendència a confirmar la sexualitat de les criatures; des de ben
petits se’ls hi dóna senyals verbals i no verbals, tan conscients com inconscients,
comunicant-los el seu sexe i el seu comportament adequat. Encara que sigui
subliminalment, en la nostra societat s’acostuma a informar del que sexe al que
pertanyen i com han de comportar-se, quins gestos corresponen a cada gènere i
que actituds són adequades.
Entre els tres i sis anys l'impuls del moviment és màxim. En aquest moment l'evolució motriu, en general,
ha conclòs. A partir de llavors, únicament potenciarà la seva mobilitat o s'estilitzarà expressivament. Tot i
això, a mesura que el nen va adquirint domini de la comunicació verbal, el llenguatge corporal passa a un
segon pla.
En el transcurs de l'evolució personal es concretarà a quin tipus d'aprenentatge tendeix la persona: si
pertany al tipus visual, al tipus auditiu, al tipus tàctil o kinestètic, i quina zona sensorial és la de més
capacitat perceptiva. El resultat d‟aquest aprenentatge és la creació pròpia, la combinació dels elements joc
i aprenentatge per obtenir rendiment creatiu, que engloba les pròpies experiències i les experiències que
han tingut i que retransmeten els altres.
2.5.- Personalitat i àmbits del llenguatge corporal: relacions que s’estableixen
Com ha estat indicat a l‟apartat anterior, en l‟evolució personal es tendeix cap a un tipus de persona (visual,
auditiu o kinestètic), que condicionarà l‟aprenentatge i la personalitat de l‟individu i que ve determinat per
uns patrons mentals l‟estudi dels quals s‟anomena Programació Neurolingüística.
La Programació Neurolingüística (PNL) és l'estudi dels processos mentals que es fan servir per codificar
la informació. És per això que conèixer la manera de pensar de cada persona permetrà saber com actua,
és a dir, quin tipus de llenguatge verbal i corporal adopta.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
26
La PNL estudia com les persones estructuren les seves experiències individuals i com la comunicació
verbal i no verbal afecten al sistema nerviós. Els estímuls que viatgen per les neurones, a més de crear un
programa, causen una reacció, és a dir, el llenguatge que es fa servir afecta la bioquímica del cos. Tenir-
ne coneixement pot servir per aprendre a dirigir la ment, ja que aquests programes amb el temps es van
modificant o cancel·lant si s‟observa que ja no són útils en la vida de l‟individu i així li és permès de
millorar la seva qualitat de vida emocional i familiar, així com la salut.
Els tres tipus de persones, d'acord amb els diferents patrons mentals, són:
- Cinestèsiques o kinestèsiques. 45% de la població.
Pensen a través de sentiments. Usen llenguatge relacionat amb els sentiments: sento que no està bé, tinc
la impressió que això està bé. Són sensibles al tacte i l'olfacte. Són persones que fan les coses poc a poc.
Són persones que s'acosten molt a altres en parlar.
- Visuals. 35% de la població.
Pensen a través d'imatges. Usen llenguatge relacionat amb la vista: ja veig el que vol dir, no ho tinc clar,
podríem enfocar el tema. Són persones que fan les coses ràpid, ja que les imatges són ràpides. No
s'acosten molt a l'interlocutor (necessiten veure tots els moviments).
- Auditives. 20% de la població.
Pensen a través de sons. Usen expressions del tipus: em sona estrany, ja he escoltat el que ha dit. Parlen
pausats, donen molta informació, i són reflexius. S'acosten més a l'interlocutor que els visuals.
En realitat, tothom és al mateix temps visual, auditiu i cinestèsic, encara que predominarà una o dues
de les formes de pensar. I sobretot en moments de tensió, es farà servir la manera de pensar que
predomini. L'ideal és que quan ens comuniquem amb algú adaptem el nostre llenguatge, velocitat i
expressions al tipus de persona que és el nostre interlocutor, així el nostre llenguatge arribarà més
clar. Per exemple formular una pregunta adaptada a la personalitat de l'altre: Veus el que dic? (Visual), Com
et sona el que dic? (Auditiu), Com et sents en relació a això? (Cinestèsic).
Com s‟ha vist abans, els nostres patrons mentals condicionen la nostra manera d‟actuar. Els nostres gestos
i, en general, el nostre llenguatge corporal en depenen. Així, per exemple, els moviments de crear i recordar
descrits anteriorment tenen diverses variacions segons el tipus de personalitat:
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
27
2.6.- Elements de la CNV: Conjunt, coherència i context
Un dels errors més greus que pot cometre una persona mancada d‟experiència en llenguatge del cos és
interpretar un gest en solitari, aïllat dels altres i de les circumstàncies en què es produeix. Per això és
important observar tot el conjunt de gestos. Per exemple, un somriure sincer no
consta només del moviment de la boca, sinó que afecta també als músculs facials i a
l‟expressivitat dels ulls. Un altre exemple és el gest de gratar-se el cap, que pot
significar moltes coses: caspa, puces, suor, inseguretat, oblit o mentida, segons els
altres gestos observables alhora. Per tant, per a una interpretació correcta, sempre cal fixar-se en els gestos
com a conjunt.
Com qualsevol altre llenguatge, el del cos consta de paraules, frases i puntuació. Cada gest és com una
sola paraula i una paraula pot tenir diversos significats. Fins que no posem la paraula al costat de les altres
per formar una frase, no n’arribem a copsar del tot el significat. Els gestos ens arriben en “frases” i sempre
ens diuen la veritat sobre els pensaments o les actituds d’una persona. La persona “perceptiva” sap llegir
les frases no verbals d’algú i contrastar-les amb les seves paraules.
També cal fixar-se en la coherència o concordança entre el que una persona diu i els seus senyals
no verbals. Les investigacions han demostrat que els senyals no verbals produeixen un impacte cinc
vegades superior al del canal verbal i, quan no concorden, ens refiem del missatge no verbal més que no
pas dels continguts orals.
L‟observació dels grups de gestos i la coherència entre el canal verbal i el no verbal són la clau per
interpretar adequadament el llenguatge del cos, però a més és necessari situar-los en el context
situacional.
El context és el que limitarà el significat del gest observat. Posem per exemple el comportament d‟un
gat. Veiem que hi ha poques diferències entre els seus frecs contra les cames de l'amo quan vol menjar,
Elaboració pròpia
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
28
quan vol sortir o senzillament quan està content de veure'ns: només la situació ens ajuda a intuir el sentit
del missatge. El context proporciona, en un cert sentit, signes per a transmetre un concepte. D'aquesta
manera, quan el gat es fregui a la cuina voldrà menjar, mentre que si ho fa davant de la porta de casa,
voldrà sortir. El mateix succeeix quan una persona té els braços encreuats, que no sempre és una senyal
d‟actitud negativa o defensiva davant una situació, també pot significar que la persona té fred si ens trobem
en un dia d‟hivern.
Així mateix, és important tenir en compte l’efecte de les limitacions (com ara dur roba estreta que
impedeix determinats gestos, la qual cosa afecta al llenguatge corporal de la persona) o discapacitats
físiques en els moviments corporals, i sobretot situar-se en el context cultural. Molts gestos bàsics de
comunicació són iguals arreu del món, com ara el somriure quan s‟està content, arrufar les celles o fer cara
de pomes agres quan s‟està trist o empipat, la inclinació del cap per afirmar, el sacseig del cap per mostrar
desacord o rebuig, arronsar les espatlles per indicar que no se sap o no s‟estèn de què ens parlen. Però no
sempre és així. Mentre que en una cultura concreta un gest pot ser habitual i tenir una interpretació clara,
potser en una altra no vol dir res o fins i tot representa un significat del tot oposat (com
ara el senyal de la V, que en la majoria dels països europeus significa “victòria”, però que
per als anglesos és un insult que s‟interpreta com “vagi-se‟n a prendre pel...”). La
interpretació errònia dels gestos pot portar a situacions desagradables i per això, abans
de treure conclusions precipitades sobre el llenguatge del cos o els gestos d‟una persona,
s‟ha de tenir en compte sempre el seu origen cultural.
Per tant, per a una correcta interpretació dels gestos cal observar-los en conjunt i tenir en compte la
coherència amb el missatge verbal i el context en que es produeixen.
2.7.- La simulació del llenguatge corporal
És possible simular el propi llenguatge corporal?
En general, la resposta a aquesta pregunta és “no” ja que probablement es produirà
una manca de coherència entre els principals gestos, els microsenyals del cos i les
paraules. Hi ha microgestos que fan que l‟ interlocutor acabi per no creure‟s el que
sent: la ment humana posseeix un mecanisme de seguretat que ens avisa quan rep
una sèrie de missatges no verbals incongruents.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
29
Tanmateix, hi ha casos en què el llenguatge corporal se simula deliberadament per obtenir determinats
avantatges. Es pot controlar el cos perquè no pregoni missatges que la ment vol ocultar. Aquest
emmascarament inclou gestos facials i pot involucrar tot el cos. Aquest intent d‟alteració es pot produir de
forma molt conscient (com ara impedir al contrari replicar només mitjançant la utilització dels gestos i la
mímica o el ritme de la parla), però també existeixen moltes alteracions inconscients (poden mostrar-se
mitjançant les "mesures de seguretat" com molts "hummm", "sss", "eehh").
La cara és la part del cos més utilitzada per ocultar mentides (somriures, moviments d‟assentiment amb
el cap, picar l‟ullet...) en un intent de dissimular. El somriure no és només una manifestació d'humor o de
plaer, sinó també de justificació, defensa i fins i tot d‟excusa. Quan el somriure es mostra forçat, es
converteix en una màscara per ocultar sentiments.
No obstant això, no és possible amagar reaccions involuntàries com la transpiració. Per això ni els
mateixos experts poden simular un llenguatge corporal durant un llarg període de temps, ja que al
final el cos emetrà uns senyals independents de les accions conscients. Això es deu a que, quan alguna
cosa sorprèn, no es pot deixar de reaccionar. S‟utilitzen els actes no verbals quan les circumstàncies no
permeten manifestar directament els pensaments o emocions, de manera que el cos manifesta la
veritat, se sent alleugerit. Sovint els estímuls són massa febles per a ser reconeguts i realitzats de forma
conscient.
Això és el que es comprovarà a la part la pràctica: com és difícil mantenir la mentida i quins gestos ho
indiquen.
És difícil simular el llenguatge del cos durant un període llarg de temps però és convenient aprendre a
utilitzar gestos oberts i positius per comunicar-nos amb els altres, i eliminar els que puguin transmetre
senyals negatius. Això permetrà sentir-se més còmodes amb la gent i facilitarà una millor recepció per part
seva.
Part d‟aquesta adaptació situacional s‟aprèn de la pròpia cultura i una altra part és específicament
ensenyada, com les “normes d'etiqueta” que moltes vegades estableixen el que convé fer o no en termes de
llenguatge corporal, i que serveixen per a facilitar moltes relacions socials.
L'emmascarament creix a mesura que el nen s'acosta a l'edat adulta. Les màscares
s'endureixen, es tornen repressores i es transformen en elements de protecció.
L'adult pot adonar-se que si bé la màscara protegeix la seva intimitat i li evita
relacionar-se amb qui no vol, també pot limitar o impedir altres contactes que sí que
vol establir. En certs casos, la necessitat de emmascarar és tan profunda que
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
30
s'imposa automàticament i és impossible deixar caure aquesta màscara, però si la persona està decidida a
créixer, desenvolupar-se i establir relacions significatives, ha de començar a descartar-la. A mesura que
passen els anys, les màscares que es fan servir es van fent més difícils de portar. L'home vell tendeix a
oblidar-se de si mateix i la seva cara es relaxa.
2.8.- El futur del llenguatge no verbal i la seva interpretació
Com s‟ha debatut a l‟apartat 2.3.- Orígens: genètica o aprenentatge?, el llenguatge no
verbal té diversos orígens. A aquesta complexitat s‟hi afegeix un fenomen que dificulta
encara més aquesta tasca. Es tracta d‟una realitat que s‟està estenent i afectant a tot
el món i totes les cultures: la Globalització.
Els mitjans massius de comunicació transmeten estereotips, paràmetres,
normes, mètodes, valors, models i vies de comunicació fent al llenguatge no verbal un dels protagonistes
més influents, ja que la televisió i l'internet figuren en els dos primers llocs de la comunicació massiva, i
s'estima que un nen passa més temps davant del televisor que hores passa a l'escola o dormint. Aquests
models que transmet la comunicació, en fer-se globals, van trencant les barreres estructurades de les
cultures, les religions, el sexe i la posició social.
Una altra de les raons, també conseqüència d‟aquesta globalització, per la qual el llenguatge corporal està
adquirint tanta importància en els darrers anys és la necessitat de fixar-se en els elements no verbals per tal
d„interpretar el que l’emissor, d’un altre país i idioma, està transmetent. Aquesta necessitat la trobem a
causa de la interculturalitat dels països, que es troba en continu augment, i com a conseqüència d‟altres
factors com el turisme.
També es pot veure un renovat interès en el llenguatge corporal
especialment en l'àmbit dels negocis, ja que per les seves regles verbals
i el seu nivell de diplomàcia i discreció es busca rebre més del que
s'expressa per adquirir així cert avantatge respecte a l'altra persona, de
manera que es pugui avançar o si més no preveure quina serà la seva reacció o com està assimilant la
informació o la proposta que se li està oferint. Però el llenguatge no verbal no només s‟obre camí en els
negocis, sinó també en d’altres àmbits com els assumptes legals. Els judicis ja no es limiten a les
discussions verbals, sinó que es busca influenciar tant en el jurat com en el jutge usant el llenguatge
corporal:
Hi va haver un cas en que un advocat va denunciar a un jutge que, segons ell, cada cop que l’advocat
contrari parlava, ell (el jutge) s’inclinava cap endavant indicant una bona predisposició a escoltar-lo i que, en
canvi, quan era el seu torn, el jutge es tirava com si el rebutgés i s’avorrís. Però com el llenguatge no verbal
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
31
no té (de moment) bases sobre les quals ser jutjat, ja que es tracta d'una actitud predominantment
inconscient i involuntària, a aquest advocat li va ser denegada la seva demanda.
Un exemple de la utilització dels coneixements del llenguatge no verbal en aquests àmbits és el cas de
programes televisius com Lie to me (Menteix-me), en el qual es detecten mentides per ajudar en les
investigacions a través de la psicologia aplicada. Es fonamenta en els plantejaments de Paul Ekman que,
com ja vam veure anteriorment26, és un especialista en la interpretació de les expressions facials.
A més, aquest tipus de programes contribueixen a incrementar l’interès general (d‟un públic molt més
ampli) per a la interpretació d‟aquest llenguatge, a la vegada que proporcionen eines per a poder-la dur a
terme.
Amb tanta informació sobre el llenguatge no verbal, la gent és cada cop més conscient de la seva
importància, de la seva implicació en els processos comunicatius i en la seva vida quotidiana. És per això
que ha plantejat diversos interrogants com si és possible arribar a interpretar el llenguatge corporal
conjuntament amb el missatge verbal i, de ser així, com es pot aconseguir aquest objectiu. A més, planteja
qüestions ètiques que caldrà anar resolent, com la seva utilització per a acusar a una persona quan no hi ha
paràmetres pels quals jutjar el llenguatge no verbal o si la seva interpretació és una eina positiva que
afavorirà les comunicacions o servirà només per a que alguns sectors aconsegueixin manipular-nos.
És per això que no seria estrany que el llenguatge no verbal evolucionés de la mateixa manera que l‟oral i
l‟escrit han evolucionat. Però com que els processos mentals tenen lloc en un 99% dins del subconscient i
donat que ha estat recentment quan s'ha començat a descobrir la ment i les seves funcions, caldrà esperar
a que les investigacions donin llum a nous descobriments per a establir les bases sobre les quals es
construiran les noves disciplines i coneixements.
26 A l‟apartat 2.2.3.- Elements kinèsics
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
32
3.- LA MENTIDA
3.1.- Introducció
Encara que al llarg del desenvolupament teòric s‟ha pogut anar observant la influència del llenguatge
corporal en les nostres vides i la hipòtesi plantejada sembla haver quedat resolta, a continuació es
posaran en pràctica aquests coneixements que s‟han anat adquirint per tal de contrastar la teoria amb la
pràctica. Així serà possible comprovar de primera mà la quotidianitat dels gestos mitjançant un joc de
daus que es basa en l‟ús i la capacitat de fer servir i interpretar l‟engany, ja que en cas de trobar que els
gestos són presents en el joc es podria demostrar que aquests temes no estan reservats a certs sectors de
científics, sinó que ens incumbeixen a tots perquè són uns elements que formen part de les nostres
vides de manera permanent: conscient o inconscientment influïm als altres amb el nostre llenguatge
corporal i ens veiem influenciats per el de les persones que ens envolten.
Per a això, en aquest apartat s‟ampliarà la informació sobre la simulació del llenguatge corporal, en concret
sobre la mentida, explicant en quines etapes del desenvolupament humà apareix i com s‟originen les
microexpressions que les delaten. També es treballarà amb l’anàlisi d’una gravació dels participants
(membres d‟una mateixa família) en una partida del joc del Kiriki i així, a més d‟afirmar o refutar la hipòtesis
plantejada, també es podrà observar per què les mentides del llenguatge corporal poden sortir al descobert i
quins comportaments segueixen les persones que simulen el seu llenguatge corporal, els gestos més
comuns utilitzats per manifestar la tensió que el nostre cos acumula al haver de fingir, i la capacitat
d‟enganyar i d‟interpretar de les diferents persones que hi participen.
Al començament, quan es va iniciar la part pràctica, l‟objectiu era observar els microgestos que apareixen
en l‟expressió facial d‟una persona que fingeix i volia demostrar com, encara que una persona intenti
enganyar, sempre hi haurà petits senyals que la delataran. Però, en fer les primeres gravacions, es va fer
palès que eren imperceptibles a simple vista fins i tot en l’enregistrament, i que calien tècniques i eines
més precises per a al seu anàlisi que em permetessin observar les expressions facials fotograma a
fotograma. Així que finalment vaig haver de canviar de propòsit i es van fixar uns altres elements d‟estudi
que també fossin delators de la mentida però que fossin observables si ens fixem en ells. És el cas dels
gestos, els moviments corporals i l’expressió facial, entre d‟altres, que són fàcilment analitzables amb
les taules de significació dels gestos que s‟inclouen a l‟Annex.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
33
3.2.- El rastre de la mentida
Tot i que des de petits se‟ns ensenya a que s'ha de dir la veritat,
això no sempre és possible. Ens agradi o no, la mentida i l'engany
formen part de les relacions humanes en tots els àmbits, tant
privats com públics, i en totes les seves facetes, ja estiguin
relacionats amb l'amistat, l'afecte, la política o l'economia. En
realitat, tots en algun moment de la vida caiem en la mentida,
encara que no sempre ni necessàriament té males intencions: existeixen les anomenades mentides
"piadoses" o bé les que ens serveixen per amagar coses.
Segons la RAE (Real Acadèmia Espanyola):
mentir. (Del lat. Mentiria).
1. intr. Dir o manifestar el contrari del que se sap, creu o pensa.
És a dir, que la mentida no es diu únicament mitjançant paraules. Com ja s‟ha pogut
veure en aquest treball, el llenguatge corporal es pot simular per intentar ocultar el que
el nostre cos delata. És més, tendim a simular moltes vegades el nostre llenguatge
corporal per a evitar que el nostre cos mostri allò que realment sentim. Però igual que
una mentida que hem dit pot ser descoberta, les mentides del llenguatge corporal també ho poden ser. Les
persones no den fingir durant un llarg període de temps i, a més, sorgiran microgestos contradictoris que
delataran que són gestos fingits. Aquests microgestos, que es produeixen en mil·lèsimes de segon, sempre
acaben indicant la incoherència entre el que es pensa o sent i el que s‟intenta aparentar, perquè es tracta
d‟uns senyals imperceptibles a simple vista però que el cervell del nostre interlocutor captarà amb certa
facilitat.
Els microgestos més comuns són moviments musculars, ganyotes, sudoració, dilatació o contracció de
les pupil·les, envermelliment de les galtes o augment del parpelleig. Quan una persona comença a mentir,
el seu cos manifesta aquetes senyals contradictòries.
Això es deu al fet que els sentiments generen gestos incontrolats. En el moment de la mentida el
subconscient emet energia nerviosa que es presenta en forma d'un gest capaç de contradir el missatge
verbal. Aquests impulsos nerviosos comuniquen l'amígdala27 del sistema limfàtic28 amb la cara, que és la
part del cos més utilitzada per a ocultar les mentides. A causa d‟aquesta comunicació tan directa, els
27 Veure Glossari – Annex pàg. I 28 Veure Glossari – Annex pàg. I
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
34
microgestos no es poden evitar, encara que la durada de l'emoció és molt curta perquè el còrtex visual29
actua de censor i els inhibeix: actua de filtre i pot limitar la seva aparició a breus dècimes de segon.
Tot i això, l‟interlocutor percep inconscientment aquesta informació i li provocarà el dubte o la
desconfiança. Encara que són gairebé imperceptibles, observats mitjançant càmeres de vídeo i analitzant
el gravat fotograma a fotograma aquests indicis es podrien interpretar de forma conscient i així esbrinar què
és el que realment transmet l'emissor del missatge.
3.3.- La mentida i les edats: aprenentatge i sofisticació
Els estudis recents sobre la mentida expliquen que els nens que obtenen millors resultats acadèmics
comencen a mentir entre els dos i tres anys. "La mentida està relacionada amb la intel·ligència", explica la
doctora Victòria Talwar, professora adjunta de la Universitat McGill de Montreal, que és una de les més
destacades expertes en la conducta mentidera dels nens. Segons els experts en aquest tema, la mentida
(que també significa dubte, incertesa o exageració), més que la veracitat, és la seva capacitat més notable.
El nen que menteix és capaç de reconèixer la veritat, concebre una realitat alternativa i ser capaç de
"vendre" categòricament a algú aquesta nova realitat. Per tot això, mentir exigeix un desenvolupament
cognitiu avançat i habilitats socials que la veracitat no requereix. "És una fita del desenvolupament", conclou
Talwar.
A partir dels quatre anys, la majoria dels nens comencen a mentir com a forma
d'evitació del càstig. Un nen dirà "jo no vaig trencar el gerro" tot i que els pares
l'hagin vist fer-ho. Molts pares pensen que els nens petits en algun moment deixaran
de mentir. D'acord amb el que diu Talwar, els nois "s'acostumen" a mentir. S'han
realitzat observacions de nens en el seu entorn natural i s'ha constatat que un nen
29 Veure Glossari – Annex pàg. I
Un senyal visual va de la retina al tàlem1, on es tradueix al llenguatge del cervell.
La major part d'aquest missatge va després al còrtex visual, on s'analitza i avalua a
la recerca del seu significat per emetre la resposta apropiada. Si aquesta resposta
és emocional, un senyal es dirigeix a l'amígdala per activar els centres emocionals,
però una petita porció del senyal original va directament des del tàlem a l'amígdala
per una via més curta, permetent una resposta més ràpida (encara que certament
també més imprecisa). D'aquesta manera l'amígdala pot desencadenar una
resposta abans que els centres corticals hagin comprès completament el que està
ocorrent.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
35
de quatre anys mentirà un cop cada dues hores, i un de sis ho farà una vegada cada hora i mitja. Es
registren poques excepcions.
Però en arribar a l'edat escolar, els motius per mentir són més complicats. Impedir la sanció és el
principal motiu per a la mentida, però també pot constituir-se en una forma per aconseguir més
poder i control.
En el curs de la primària la mentida cap als pares pot interpretar-se com un mecanisme de defensa o com
una crida d'atenció. Tot i això, si les mentides s'incrementen estem davant d'una situació a avaluar i
considerar com un trastorn de conducta.
Com s‟ha pogut veure, les mentides en els nens poden ser per evitar un càstig no fent-se càrrec de les
conseqüències dels seus actes o com una forma de cridar l'atenció i sentir-se superior i admirat per l'entorn.
Talwar explica que nens tan petits com de tres o quatre anys són capaços de percebre quan algú els està
dient una mentida i són els que estan més exposats a ella, segons el model patern que tinguin. Si bé des de
primerenca edat se'ls ensenya a dir la veritat, també se'ls ensenya explícita o implícitament a no dir la
veritat contundent en determinades situacions (ajustaments de cortesia).
D‟altra banda, els nens també aprenen a “saber” mentir. Se‟ls ensenya la importància de que no se‟ls
descobreixi. Aquestes pautes de conducta les anem incorporant a mesura que creixem, i és per això que
els gestos es van sofisticant, és a dir, es van transformant per tal d'intentar que la mentida passi
desapercebuda o, si més no, no mostrar l'evidència.
Un clar exemple es troba en un dels símbols més coneguts de l‟engany, el dels tres micos savis que no
senten, no diuen i no veuen res.
Els tres moviments representats constitueixen la base dels gestos humans per a l’engany. Dit d‟una altra
manera, quan veiem, diem o sentim mentides, sovint provem de tapar-nos la boca, els ulls o les orelles amb
les mans. Els nens fan servir molt obertament aquests gestos típics de l‟engany. Si un nen petit diu una
mentida, sovint es tapa la boca amb les mans per impedir que en surtin les paraules enganyoses. Si no vol
sentir la reprimenda dels seus pares, es tapa les orelles. Si veu alguna cosa que no vol mirar, es tapa els
ulls amb les mans o els braços.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
36
Però a mesura que una persona es va fent gran, els gestos de posar-se la mà a la cara es refinen i
esdevenen menys evidents, però també apareixen quan diu una mentida, o quan encobreix o presencia un
engany. El nen que es tapa la boca en dir una mentida, en fer-se més gran, en l‟adolescència, tendirà a
gratar-se lleugerament les comissures dels llavis. En fer-se adult, en canvi, es tocarà el nas per a que no es
noti tant.
3.4- El joc del Kiriki: descripció i metodologia
Com ja ha estat indicat diverses ocasions, la dinàmica del joc del Kiriki està basada en
l‟ús de la mentida. És en aquest criteri en el que m‟he basat per a escollir-lo, ja que no
calia fer plantejaments enrevessats per tal d‟aconseguir que la persona mentís i, a
més, m‟oferia contínuament una gran quantitat de gestos per a analitzar molt clars i de
fàcil interpretació.
L'objectiu d‟aquest joc és eliminar la resta de jugadors de la partida mitjançant el valor de les combinacions
de dos daus que es llencen a la vegada. Aquests daus, però, romanen ocults, i per això s'usa l'engany
com a tècnica. La dinàmica del joc és la següent: cada jugador tira els daus, els mira i declara el que té.
Pot dir la veritat o mentir (és a dir, pot treure un 7 i dir que ha tret un 9), segons la combinació que havia de
treure i la que ha tret.
El jugador següent té dues opcions:
Creure-s'ho: En aquest cas, recull els daus (sense mirar-los) i ha de tirar per al següent jugador, estant
obligat a demanar com a mínim els punts que s'ha cregut (9 en l'exemple anterior).
No creure-s'ho: En aquest cas, el jugador aixeca el gobelet30. Si ha descobert la mentida, s'apunta un
negatiu al mentider. Si era veritat, s'apunta ell mateix un negatiu per desconfiar.
Normalment guanyarà el joc qui conegui millor a la persona que li tira els daus, ja que sabrà si li està
mentint o no. Per això té un paper important la capacitat que cadascú té per amagar una mentida, però
també la capacitat d‟interpretació de les expressions dels altres.
El procediment que s‟ha seguit per a dur a terme l‟anàlisi dels gestos utilitzats en l‟engany ha consistit en
l‟enregistrament d‟una partida a aquest joc amb la meva família, després anar veient el vídeo i capturant les
30 Veure Glossari – Annex pàg. I
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
37
imatges més representatives i en les que apareixia de forma més evident la mentida i a continuació fer-ne
les valoracions a través de les taules de significació dels gestos com a guia d‟interpretació. Per això, abans
de passar a l‟anàlisi, cal fer dues indicacions: els gestos se situen dins d‟un context, el del joc. Per tant,
l‟objectiu plantejat no és interpretar la personalitat de la persona a través dels seus gestos, sinó les
emocions que sentia en aquell precís moment quan es veia obligada, per la dinàmica de la partida, a mentir.
La segona és que les imatges són diversos moments extrets de les gravacions, de manera que potser hi ha
algunes interpretacions que són difícilment observables en les fotografies però que es poden veure amb
facilitat a les gravacions, que es troben en un CD a l‟Annex.
3.5.- Anàlisi de les gravacions
La mostra de les persones que apareixen en les imatges que es veuran a continuació està constituïda per
sis jugadors: tres dones adultes, dos homes adults i un adolescent. Podem trobar diverses fotografies de
cadascun d‟ells, algunes d‟aquestes conformant una seqüència, acompanyades d‟un comentari que en fa la
interpretació.
JUGADOR 1:
En passar el gobelet, aquest jugador mostra el palmell
de la mà esquerra. Malgrat aquest manifest de sinceritat,
la seva cara mostra un somriure que no pot mantenir
ocult, que delata la mentida que està dient i que es va
fent més notable a mesura que l‟altre jugador comença a
fer hipòtesis sobre què creu que conté el gobelet. A més,
col·loca un dels braços sobre l‟altre sense arribar a creuar-los, tot agafant-se el colze amb la mà. Així crea
una barrera parcial per a sentir-se protegit i que no se li escapi cap mostra de que menteix.
En aquestes fotografies cal destacar la posició de les mans: en la primera
també podem observar com una de les mans agafa l‟altre braç, però ho fa
de més avall, al canell, el que indica que la barrera és molt més petita; en
la segona, aquesta mà es dirigeix cap a la cara, concretament al nas. Com
hem vist abans, rascar-se el nas és la versió adulta del mico que es tapa
la boca per a no dir res (per a que no se li escapi la veritat), i segurament
implica nerviosisme.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
38
En la imatge de l‟esquerra té la cara contreta i els llavis apretats, el
que mostra una gran concentració per a prendre una decisió, és a
dir, per a decidir què s‟inventa.
En la de la dreta, en ser acusat de mentider, tot i que encara no
s‟han destapat els daus, el jugador intenta dissimular l‟engany per
a que l‟altre jugador canviï de parer. Però el seu nerviosisme es
manifesta en que comença a apujar-se les mànigues del jersei
molt ràpidament.
En aquestes, ressalten els seus braços completament encreuats, tot
conformant una barrera total, i la seva expressió facial que, en la
segona imatge, mostra una ganyota que sembla manifestar que li és
difícil de mantenir el que ha dit.
JUGADORA 2:
En passar els daus, la jugadora envia una mirada recta i directa al següent
jugador i ensenya el palmell de la seva mà esquerra amb una fingida
sinceritat, com el jugador anterior. Però de seguida baixa la mirada i també
el cap, mentre encreua els dits de les mans. Així mostra un cert sentiment
de frustració al creure que serà descoberta i pels indicis que l‟altre
manifesta de no creure‟s el que diu.
En canvi, en aquesta seqüència, no arriba a mirar directament als ulls al jugador al que li passa els daus. Té
la mirada perduda i això, juntament amb el continu moviment de les seves mans, segurament denoten un
gran nerviosisme. Primerament intenta encreuar els dits per a ocultar la seva tensió de manera dissimulada,
però no les arriba a encreuar perquè la inseguretat és tan gran que recorre a la forma primitiva de tapar-se
la boca (mico que es tapa la boca perquè se li escapa la veritat), que finalment queda més dissipada en
forma de puny que subjecta la cara.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
39
Novament, aquesta jugadora comença per encreuar
els dits en un intent de dissimular el seu engany i
passa ràpidament a tapar-se la boca. Però, en lloc de
mantenir la mà visible com en el cas anterior, ara la
oculta, tot gratant-se el coll sota el cabell, com si
busqués idees per a sortir-se‟n de la situació.
JUGADOR 3:
A l‟hora de començar a passar els daus, el jugador
pressiona el cul del gobelet. Podem veure la tensió
en com doblega el dit índex. Amb una mirada recta i
prolongada observa l‟altre jugador, tot intentant
semblar creïble, però se li escapa un lleuger
somriure que de seguida aconsegueix amagar.
Mentre espera a veure si se‟l creurà o si destaparà
la seva mentida, el jugador junta les mans, una embolcallant l‟altre i durant tota l‟estona manté els braços
poc estesos, una altra mostra d‟inseguretat. Les mans s‟ajunten cada cop més i amb més tensió (podem
veure com en la tercera imatge les pressiona amb força), mostrant la intranquil·litat i la impaciència en
l‟espera a veure si és descobert. La mirada acaba per desviar-se tot concentrant-se en observar les mans
en un intent de que la atenció no recaigui en ell, de passar desapercebut, i també de poder mantenir la seva
aparent sinceritat sense riure en coincidir amb la mirada d‟algú altre.
En aquestes fotografies destaca el moviment de les
mans i el somriure que se li escapa al jugador. En
la primera imatge pressiona el cul del gobelet, el
que indica certa tensió perquè ha vist els seus daus
i sap que ha de dir una mentida que és difícil de que
l‟altre se la cregui per la alta puntuació mínima que
havia d‟aconseguir. El seu somriure contradiu el que
diu verbalment i com que l‟altre dubta de la seva credibilitat, el somriure se li escapa cada cop més i llavors
utilitza les mans per tapar-se la cara progressivament en un intent d‟amagar-lo.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
40
Com hem comprovat, utilitza força les mans per amagar la tensió o fins i tot el somriure que el delata, com
també és el cas d‟aquestes imatges:
En la última de les fotografies, podem veure un gest que fa
referència al mico savi que no vol veure res, ja que el jugador es
frega l‟ull amb un dit. Això s‟utilitza per estalviar-se d‟haver de
mirar-li la cara a la persona a qui està mentint.
També fa algunes expressions amb el rostre a més del somriure que se li
escapa, com és apretar els llavis. En principi aquest gest significa que està
molt concentrat o prenent una desició.
JUGADORA 4:
En aquesta seqüència, la jugadora mostra diversos gestos
propis de l‟engany. En passar el gobelet, ho fa tot agafant-lo
amb força, el que podem interpretar com a un manifest de la
tensió que sent. Després encreua els braços, un a sobre de
l‟altre, formant una barrera davant seu; apreta els llavis com si
estigués molt concentrada o hagués de prendre una decisió. A
continuació porta una mà cap a la boca com si volgués evitar que se li escapin les paraules. En aquest cas
també fa referència al mico savi, però enlloc de tapar-se amb la mà, el gest queda més dissimulat en forma
de puny.
En aquest cas, la jugadora realitza aquests gestos en
adonar-se de que tenia una bona jugada però no l‟ha vist i
ha dit al següent jugador que tenia una altra combinació.
Per això li és més difícil ocultar una mentida que hauria
estat innecessaria. Podem comprovar com els seus gestos
es fan més visibles i exagerats: amb una mà agafa l‟altra
pel canell (barrera de protecció) a la vegada que pica a la taula amb els dits; es passa el cabell per darrere
les orelles, el que es pot interpretar com a manifest de la seva perplexitat; li és impossible amagar el
somriure, que fa de clar delator de la mentida, i es posa la mà al front tot subjectant el cap, que inclina
ràpidament cap endavant, senyal de ràbia i inseguretat.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
41
Un altre gest que repeteix aquesta jugadora durant el joc és el de moure moltes vegades
les mans, com podem veure en aquesta imatge.
En aquesta altra, la jugadora, en veure la combinació dels daus que té, mostra cara de
sorpresa o incredulitat, amb un gest tan característic com és elevar les celles.
En aquesta darrera imatge, la jugadora juga amb un paper mentre espera la resposta del
següent jugador, a qui li ha passat el gobelet. Aquest moviment es pot interpretar com
una mostra de la inseguretat que sent en aquest moment.
JUGADORA 5:
Aquesta altra jugadora també mostra el palmell
de la mà com a signe de sinceritat en comunicar
el que té a l‟altre jugador. Però seguidament
recolza el seu cap sobre la mà, que li tapa la
boca. A més, l‟altre braç està doblegat cap al
colze. Aquest conjunt mostra un possible interès
per la jugada a la vegada que un cert recolliment per tal de que cap part del seu cos pugui manifestar que
amaga la veritat. A continuació, les seves mans s‟uneixen davant de la cara, el que es pot interpretar com
incertesa i una certa negativitat.
En aquesta jugada també oculta la seva cara amb les mans, però aquestes es dirigeixen cap
al nas, tot fregant-se‟l suaument.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
42
En aquesta imatge els braços estan predominantment estesos i la seva cara mostra un
marcat somriure. Es pot considerar que d‟aquesta manera mostra una gran seguretat en el
que ha dit. Alhora, és una expressió que ens fa desconfiar d‟allò que afirma. Aquesta és
l‟estratègia de la jugadora: dir la veritat però amb gestos molt exagerats, fins i tot propis de
la mentida, per tal de que l‟altre desconfiï i així fer-lo perdre.
JUGADOR 6:
El mateix ocorre en el cas d‟aquest altre jugador, el qual té més coneixements del joc, que mostra molt
sovint gestos que fan dubtar de la veracitat del que diu encara que no està mentint i per la qual cosa es fa
molt difícil d‟interpretar per la resta de jugadors, davant les repetides vegades que se l‟ha jutjat de mentider i
així ha provocat que perdessin els altres jugadors. Això ho podem veure clarament en aquesta seqüència:
es rasca el nas, puja les celles, obre les mans ens senyal de sinceritat, adopta un somriure irònic a la
vegada que creua els dits. Però, com després vam esbrinar, deia la veritat.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
43
En aquesta taula es mostren tots els elements que han anat apareixent amb l‟anàlisi de les imatges i la seva
interpretació, extreta de les taules de significació dels gestos de l’Annex:
Elements analitzats Interpretació
Mostrar el palmell de la mà Sinceritat, franquesa
Somriure forçadament Nerviosisme
Encreuar el braços Barrera de protecció
Dirigir una mà cap a la cara Protecció
Llavis pressionats Concentració
Apujar-se les mànigues del jersei Nerviosisme
Mirada directa a l‟interlocutor Disposició o interès
Mirada baixa Concentració, desconnexió interna o inseguretat
Cap baix Atenció, agressió
Encreuar dels dits de les mans Ocultar la seva tensió
Mirada perduda Perdre‟s en el pensament
Continu moviment de les mans Nerviosisme
Tapar-se la boca amb la mà Evitar que se li escapin les paraules
Subjectar-se la cara amb un puny Afirmació exagerada, auto càstig
Gratar-se el coll sota el cabell Estar sorprès, cerca d‟idees
Agafar un objecte amb força Tensió
Ajuntar les mans Inseguretat, intranquil·litat, incredulitat
Braços poc estesos Inseguretat
Manca de contacte visual Concentració, por
Tapar-se la cara amb les mans Protecció
Rasca-se l‟ull amb un dit Estalviar-se d‟haver de mirar-li la cara a la persona a qui està mentint.
Agafar amb una mà l‟altra pel canell Barrera de protecció
Picar a la taula amb els dits Impaciència
Passar el cabell per darrere les orelles Perplexitat
Inclinar ràpidament el cap cap endavant Ràbia i inseguretat
Elevar les celles Sorpresa o incredulitat
Jugar amb un paper o un objecte Inseguretat
Unir les mans davant de la cara Incertesa i una certa negativitat
Rascar-se, fregar-se el nas Nerviosisme, dubte
Estendre els braços Seguretat
Elaboració pròpia
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
44
3.6. - Conclusions de la interpretació de la partida de Kiriki
Com s‟ha pogut observar a partir de les captures del vídeo, els gestos que indiquen quan una persona està
mentint són clarament observables, encara que ella els realitzi sense adonar-se‟n. També he comprovat que
són molt diversos i que a cada persona la caracteritzen alguns gestos que hi predominen (expressions del
rostre, moviments de les mans...). Tot i això, hi ha certs gestos que són compartits per la majoria dels
jugadors, com ara encreuar els braços com a barrera protectora, encara que cadascú l‟ha manifestat en
diferents graus i variants.
En general, el que més predomina és l‟emoció de nerviosisme o inseguretat quan es diu una mentida. Els
jugadors trigaven en decidir quina resposta donar quan aquesta havia d‟estar inventada, de manera que
quan era veritat es podia intuir per la rapidesa de la resposta. Però també són observables altres emocions
com la ràbia, la incertesa, la impaciència... Aquestes emocions s‟accentuaven més com més interacció amb
els altres hi havia, és a dir, si després de passar el gobelet parlaven amb el jugador, se‟ls escapava el riure,
per això molts d‟ells tendeixen a apartar la mirada dels seus interlocutors per a passar desapercebuts i així
mantenir la veritat oculta. D‟aquesta manera també he pogut comprovar com, malgrat els intents per a
simular el propi llenguatge corporal, els jugadors inevitablement acabaven emetent uns senyals que els
contradeien.
Un altre fet observat és la manipulació dels gestos per tal d‟amagar quan es deia una veritat i així fer perdre
als altres jugadors. Aquesta estratègia era utilitzada pels que dominaven més el joc i coneixien quins gestos
els calia mostrar i com reaccionaria cada persona. Per això, el coneixement de la manera d‟actuar i de
reaccionar dels altres també és un element important a l‟hora de mentir i d‟atribuir credibilitat als seus
arguments, però ho és de manera especial el domini que es té del joc. Encara que, com he pogut observar,
tots tenim la capacitat de mentir, aquesta també depèn del coneixement del joc que és té: els que ja sabien
jugar eren difícilment descoberts i a mesura que avançava la partida els que anaven aprenent també
aconseguien anar dissimulant cada cop millor la mentida.
Es per això que no ha estat possible fer un anàlisi comparatiu segons les variables sexe i edat, donat que
són poques les persones de la mostra i es troben més diferenciades per uns altres factors com ara el domini
del joc que no pas per aquests, per la qual cosa no es poden extreure conclusions relatives a aquests
indicadors.
D‟altra banda, s‟ha pogut comprovar com tots els jugadors, encara que no fossin conscients, sabien que els
convenia limitar la seva gesticulació per a que els altres no descobrissin el seu engany. A més, tots feien
hipòtesis de si l‟altre estava dient la veritat o no segons les expressions o els gestos que li veien fer, el que
demostra que tots tenim la capacitat de reflexionar i interpretar el llenguatge corporal dels altres. En aquest
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
45
joc, a més, es remarca la importància de deixar-se dur per aquesta intuïció no expressable verbalment, ja
que aquí les paraules són les que et poden portar a l‟engany.
A partir d‟aquestes observacions, també s‟ha pogut comprovar aspectes de la comunicació corporal
treballats en la teoria i m‟ha fet veure que, malgrat haver jugat altres vegades a aquest joc i haver estat
influenciada pel llenguatge no verbal dels altres, mai m‟havia parat a observar quins elements eren els que
em feien dubtar d‟ells.
En conclusió, s‟han destacat quins eren els elements remarcables de l‟engany a tenir en compte del
llenguatge corporal i la importància, la diversitat i la quantitat de gestos que emprem sense adonar-nos-en i
que formen part de la nostra quotidianitat. Si en un joc tenen aquesta importància, podem imaginar-nos
com deuen afectar a tots els altres aspectes de la nostra vida.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
46
CONCLUSIONS
El llenguatge corporal, que pren molta rellevància quan som petits, va deixant pas al llenguatge verbal a
mesura que anem creixent, a les paraules, i mentre anem millorant la nostra parla comencem a deixar de
ser conscients de quin ús en fem i de quina percepció en tenim. En fer-nos adults, les activitats que hem de
realitzar en el nostre dia a dia ja no consisteixen en manifestar les nostres necessitats bàsiques, sinó que
són moltes i molt diverses. És per això que deixem de ser conscients dels senyals no verbals del nostre cos,
per tal de desocupar la nostra ment i de poder realitzar les tasques que se‟ns plantegin, ja que, de realitzar-
se conscientment, aquests senyals provocarien una forta ansietat.
Tot i que deixem de considerar la gran influència que té el llenguatge corporal en la comunicació, aquest
no deixa de desenvolupar un paper molt important en la nostra imatge i conducta, i la majoria de vegades ni
tan sols ens qüestionem per què actuem d‟una manera o d‟una altra o per què algunes persones no ens
acaben de convèncer amb el seus arguments.
Si pensem en el que s‟ha dit o fet, ens falten criteris per a poder dubtar i potser fins i tot ens sembla que ens
estem tornant paranoics. Això ocorre perquè ens creiem que el missatge es transmet completament de
manera verbal, sense saber que l’impacte d‟un missatge és en un 93% no verbal, una xifra inimaginable
per a tots aquells als que els és difícil acceptar que, com a animals que som, també tenim aspectes als
quals obeïm sense saber que ho fem i que determinen la nostra conducta. I aquest llenguatge no deixa de
transmetre informació sobre les nostres actituds, encara que no s‟arribi a pronunciar una sola paraula.
D‟aquesta manera comencem a estar tan sols “acostumats” a utilitzar els diferents elements no verbals,
però en realitat no sabem ni perquè ho fem ni quan, com el control que tenim del volum de la veu o de
l‟espai vital de cada persona. Això és el que s‟ha pogut observar, per exemple, en les gravacions, sobre la
percepció dels participants. Aquests empren la seva intuïció per a guiar-se en la partida i per a saber si els
altres jugadors diuen la veritat o no, però no disposen de cap criteri racional observable i per tant, ni tan sols
es plantegen quins elements els fan sospitar de la poca veracitat dels arguments.
El fet que el llenguatge corporal té una part d’adquirida o apresa a més de la que s’hereta permet que
en el transcurs de la nostra vida aprenguem, la majoria de vegades sense saber-ho, noves formes
d‟expressar-nos amb el cos. A més, els nostres gestos se sofistiquen, es dissimulen amb l‟edat, degut a
l‟important paper que desenvolupa la nostra cultura. Aquesta idea fa pensar en que les normes socials, que
aprenem per imitació dels que ens rodegen, ens marquen uns criteris que seguim de manera
inqüestionable, encara que no els aprenguem intencionadament. És l’exemple dels ajustaments de cortesia,
que respectem perquè creiem de bona educació. I això ho fem perquè tenim interioritzats alguns
comportaments no verbals que fan referència a les interaccions entre persones, encara que no ens ho
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
47
plantegem alhora d‟actuar. Un exemple destacable és el coneixement que tots tenim de la necessitat de
cuidar el nostre aspecte, que és un element kinèsic del llenguatge corporal que en moltes ocasions pot ser
motiu de rebuig o benvinguda. L‟aparença personal ha esdevingut un signe d‟identificació de les diferents
cultures, però fins i tot dels diferents grups socials, les tribus urbanes, etc. als que podem identificar només
per la roba que vesteixen, les marques que compren, els pentinats que es fan o la manera de caminar o de
gesticular que li són propis, i alhora es converteixen en uns requisits indispensables per tal de començar a
formar-hi part i per a sentir-se integrat en aquest grup. Davant d‟això, es poden plantejar diverses preguntes
com ara si s‟està fent una manipulació de la necessitat que tots tenim de sentir-nos acceptats i pertanyents
a un col·lectiu i quins interessos econòmics i ideològics hi pot haver darrere de la difusió d‟aquests
coneixements del llenguatge corporal.
De la mateixa manera que podem aprendre sobre llenguatge corporal, podem ser conscients de la utilització
que se‟n fa i de la seva interpretació, mitjançant l’entrenament. En el procés de desenvolupament del
treball es pot apreciar com els gestos no només poden ser utilitzats per aquells que dominen aquesta
ciència i en situacions i amb objectius molt concrets, sinó que nosaltres, sense coneixements aparents, els
utilitzem per a donar i rebre informació de manera permanent.
Demostrar aquesta quotidianitat dels gestos era el propòsit, l‟objectiu cap al qual estaven orientades tant
la part teòrica com la pràctica i que es pot donar per demostrat ja que en el joc, una activitat que pot formar
part del nostre dia a dia, han estat molt presents molts gestos i moviments corporals. A més, tots els
jugadors es conformaven la seva opinió en funció dels comportaments dels altres, és a dir, es veien
influenciats per el seu llenguatge no verbal. D‟aquesta manera també s‟ha pogut comprovar com a través de
l‟observació de les conductes dels altres es pot conèixer i reconèixer la importància de la comunicació no
verbal i adonar-nos de la gran diversitat i quantitat de gestos que arribem a fer en poca estona, i que són
presents en tots els àmbits. Encara que de tots els elements els més tractats en aquest treball han estat els
kinèsics, i és en aquests en els que s‟ha centrat la investigació de la pràctica, tots els altres també són de
gran importància perquè introdueixen matisos molt diversos en la comunicació, encara que passen més
desapercebuts, són més difícils d‟interpretar en el diversos exemples que s'han plantejat al llarg del treball.
Aquests elements estan més condicionats per influències externes que els gestos o els moviments
corporals, i en són exemples el to de veu o l‟angle d‟orientació del cos.
Per tant, mai no és massa tard per començar a usar de nou i conscientment la comunicació no verbal.
Per això seria interessant que els coneixements sobre aquests temes estiguessin més presents i que hi
accedís molta més gent, i que aquesta s‟interessés en conèixer quins orígens tenen i amb quins objectius
estan basats els criteris de les normes socials, que condicionen i afecten les nostres relacions amb l‟entorn,
i ser crítics amb els que, d‟una manera molt subtil, inqüestionable per la majoria de persones i tampoc
denunciable, pretenen decidir sobre les nostres interaccions i modificar les nostres conductes. Establir les
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
48
bases sobre les quals es puguin desenvolupar els coneixements d‟aquests tema serà la clau per a poder fer
front a uns ideals que ens arribem per a instal·lant-se en les nostres vides sense que ni tan sols ho
sapiguem. D‟altra banda, sembla que la interculturalitat entre països ens ofereix una gran oportunitat i
afavorirà que les persones s‟adonin i reflexionin sobre tot el que durant anys ha estat acceptat rotundament i
qüestionar-se que hi ha altres maneres d‟actuar al món.
I com que aquest llenguatge proporciona informació sobre el caràcter, les emocions i les reaccions dels
individus, seria important el propòsit de recuperar el ric patrimoni del nostre inconscient i tornar-nos més
atents i hàbils per reconèixer les intencions dels altres, per a entendre‟ls, i també aprendre a revelar les
mentides i les subtils ambigüitats de qui ens parla, així com aprendre a fer-nos simpàtics, a cridar l'atenció
de forma positiva, etc. La consciència del llenguatge corporal de l‟altre i la capacitat d‟interpretar creen la
consciència del propi llenguatge corporal i propicien un major autocontrol i processos més eficaços de
comunicació.
Així doncs, no s‟ha d‟oblidar que el llenguatge corporal també serveix per l’autoconeixement, perquè
encara que sigui una tasca difícil, podem arribar a comprendre que és el que sentim en realitat, ja que fent
la interpretació dels gestos podem esbrinar les manifestacions de l‟inconscient: podem conèixer coses de
nosaltres mateixos que nos sabíem perquè no es troben controlades per les nostres parts conscients. Si
arribem a conèixer quins són els nostres patrons mentals, podrem modificar-los i així podrem millorar la
nostra qualitat de vida emocional i familiar, i també la salut. Aquest és un punt de reflexió sobre el fet que,
encara que pensem que actuem lliurement, estem sotmesos a unes normes socials i a una sèrie de patrons
mentals que ens determinen la personalitat i fins i tot afecten a la nostra bioquímica, malgrat que la seva
comprensió ens pot permetre modificar-los.
Per tot això, a partir del moment que ens endisem en el món del llenguatge no verbal ens serà difícil ignorar-
lo a l‟hora de parlar amb els altres, davant la televisió o en l‟obtenció d‟impressions sobre les persones. A
nivell personal estic convençuda que aquest treball em serà útil d‟ara en endavant, per poder adequar més
el llenguatge del cos a cada situació i a com se senten els altres, per tal d‟establir millors relacions amb els
que em rodegen i saber què fer per a conduir-les cap a l‟èxit, és a dir, tenir en compte la importància dels
“petits detalls” per tal de crear un ambient de major confiança tot adaptant-me a les emocions del meu
interlocutor i a les seves reaccions davant el meu missatge.
Finalment, un objectiu més subtil i intrínsec seria que tot lector del treball es veiés contagiat per
aquestes ganes de sentir-se amo de la pròpia comunicació, d‟alliberar-se de les limitacions que suposa el
desconeixement d‟aquests elements i ser més crítics amb els que ho aprofiten per a convertir-nos en titelles.
A la vegada, li proposo que posi en pràctica en la seva pròpia vida aspectes que, a més de funcionals, són
ben curiosos i interessants.
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
49
WEBGRAFIA
3-04-10
http://es.wikipedia.org/wiki/Comunicaci%C3%B3n
http://perso.wanadoo.es/aniorte_nic/apunt_terap_famil_3.htm
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/1comunic.htm
http://www.ilvem.com/shop/otraspaginas.asp?paginanp=362&t=EL-LENGUAJE-CORPORAL.htm
http://www.personal.able.es/cm.perez/trucoslc.htm
20-04-10
http://es.wikipedia.org/wiki/Comunicaci%C3%B3n_no_verbal
http://psicologia.costasur.com/es/componentes-de-la-comunicacion.html
http://roble.pntic.mec.es/~msanto1/lengua/1venover.htm
http://web.usal.es/~anagv/arti2.htm
http://www.promonegocios.net/comunicacion/definicion-comunicacion.html
23-04-10
http://solotxt.brinkster.net/csn/0901com.htm
http://www.librospdf.net/ver-libro.php?n=¿Quéesla
Sinergología&url=http://www.mariajosearlandis.com/articulos/Que_es_la_Sinergologia.pdf
6-05-10
http://lenguajecorporalpoderoso.com/
http://www.xtec.catfpfamiliesimatgegeneraludtranversalna3ac3na3.pdf
20-06-10
http://ca.wikipedia.org/wiki/Comunicaci%C3%B3_no_verbal
http://www.losrecursoshumanos.com/contenidos/1005-breve-estudio-sobre-la-comunicacion-no-verbal.html
21-06-10
http://html.rincondelvago.com/desarrollo-del-lenguaje-en-la-infancia.html
12-07-10
http://carmenlobo.blogcindario.com/2007/12/00836-lenguaje-corporal-origen-y-evolucion.html
EL SIGNIFICAT DEL LLENGUATGE CORPORAL
50
5-09-10
http://www.euskalnet.net/ayuste/Docs/CNV_Historia_de_lo_Nuestro.pdf
http://www.tuguiasexual.com/lenguaje-corporal.html
10-09-10
http://ca.wikilingue.com/es/Comunicaci%C3%B3_no_verbal
http://es.wikipedia.org/wiki/Kin%C3%A9sica
http://www.luisarimany.com/el-lenguaje-corporal
http://www.mailxmail.com/curso-trabajo-entrevista-empresa/lenguaje-no-verbal
http://www3.uji.es/~pinazo/2001Tema%205.htm
17-10-10
http://www.estrategiaspnl.com/Test-sistemas-representacionales.phtml
6-11-10
http://libros.mysofa.es/libro/el_lenguaje_del_cuerpo
http://www.euskalnet.net/ayuste/Docs/CNV_Historia_de_lo_Nuestro.pdf
http://www.nco-sl.biz/ncoespai/index.php?option=com_content&view=article&id=66&Itemid=74
7-11-10
http://www.internship2industry.eu/supervisors/ct/4-extras/4.4/
10-11-10
http://notibar.blogspot.com/2009/08/los-descubrimientos-gestuales-del-dr.html
http://lenguajecorporal.org/2010/11/guia-estudio-facial-action-coding-system-facs/
BIBLIOGRAFIA
DAVIS, FLORA: La comunicación no verbal. Alianza Editorial, S.A. Madrid 2006
HERNÁNDEZ, V./ Rodríguez, P. : Expressión corporal con adolescentes. Editorial CCS. Madrid 1996.
L. KNAPP, MARK: La comunicación no verbal: El cuerpo y el entorno. Editorial Paidós. Barcelona 1982.
MUNNÉ, A: La evidencia del cuerpo. Editorial Paidós. Barcelona 1993
PEASE, ALLAN: El llenguatge del cos: Com es poden llegir els pensaments dels altres a través dels seus gestos. Editorial Paidós. Barcelona 1999.
REBEL, GÜNTHER: El lenguaje corporal: Lo que expresan las actitudes, las posturas, los gestos y su interpretación. Editorial EDAF, S.A. Madrid 2001.
WOLFF, CH.: Psicología del gesto. Ed Luis Miracle
I
GLOSSARI Amígdala: és un conjunt de nuclis de neurones localitzades en la profunditat dels lòbuls temporals dels vertebrats
complexos, inclosos els humans. S‟encarrega del processament i l‟emmagatzematge de reaccions emocionals.
Canal: mitjà que s'utilitza per transmetre un missatge d'un emissor a un receptor.
Codi: és el conjunt de signes i la seva organització.
Codificació: procés on l'emissor transforma en paraules seves idees i / o sentiment.
Context: Elements no lingüístics que no es situen dins del missatge però que hi mantenen una relació i en
condicionen la producció i la interpretació.
Còrtex visual: és el mantell de teixit nerviós que cobreix la superfície dels hemisferis cerebrals. És aquí on té lloc la
percepció, la imaginació, el pensament, el judici i la decisió.
Descodificació: el receptor tradueix les paraules enviades de l'emissor en idees i / o sentiments.
El llenguatge icònic: és un sistema de representació a través d‟imatges que substitueixen els elements de la realitat.
La percepció d'una icona (imatge) i la seva associació a una realitat o significat és possible mitjançant un procés de
reconeixement que porta a terme el receptor del signe. Un exemple molt comú és el camp de la informàtica, en que
cada icona representa una ordre.
Emissor: persona que origina el missatge.
Escriptura fonètica: els signes escrits representen els sons de la llengua. N'hi ha dos tipus: sil·labari (els signes
escrits representen síl·labes) i alfabet (els signes escrits representen fonemes).
Escriptura ideogràfica: els signes escrits expressen idees.
Gobelet: Vas més ample de la boca que del fons, sense peu, de llauna, coure o altre
material no transparent, emprat en jocs de mans, per a tirar els daus, etc.
Missatge: es tracta de la informació que transmet l'emissor al receptor.
Psicomotricitat: Activitat motriu de la persona contemplada des del punt de vista psicològic, és a dir, com una
activitat que és en funció d'una intencionalitat, característica que la diferencia de la motricitat .
Pulsions: impulsos psíquics.
Receptor: persona a qui l'emissor dirigeix el missatge.
Sistema limfàtic: sistema constituït pels vasos limfàtics i pels ganglis limfàtics. El sistema limfàtic realitza tres
funcions: retornar a la sang una gran part del plasma que, a causa de la pressió, ha sortit dels capil·lars sanguinis;
transportar els greixos absorbits en l'intestí, evitant així que arribin massa concentrades al cor; produir anticossos. En
els ganglis limfàtics es generen limfòcits, els quals produeixen anticossos.
Tàlem: cadascun dels dos nuclis voluminosos de substància grisa que limiten a cada costat del ventricle mitjà.
Territori fix: espai marcat delimitat per estructures inamovibles, com les fronteres entre els països.
Territori personal: espai al voltant del nostre cos. També anomenat informal.
Territori semifix: és el tipus d‟espai en que els objectes que diferencien els espais tenen la característica de moure‟s
o es poden moure, com ara les portes en posició tancada o oberta.
II
CAP, COLL
Desplaçament:
- Cap endavant:
- Cap enrere:
Atenció, afecte o agressió
Espera, escepticisme
Gir:
- Cap a l’interlocutor:
- Allunyant-se de l’interlocutor:
Atenció, escolta atenta
Manca d‟atenció
Inclinació cap endavant:
- Ràpida:
- Lenta:
Por, ràbia, inseguretat
Submissió, tristesa, recerca
Inclinació cap endarrere:
- Ràpida:
- Lenta:
Resistència
Dubte
Inclinació cap a un costat:
- Ràpida:
- Lenta:
Interès escèptic
Incredulitat, vanitat
Formes mixtes
Inclinació lateral i gir cap a l’interlocutor:
Moviments consecutius, per exemple, cap endavant-
cap endarrere- inclinació:
Benevolència
Afirmació o negació
Diversos moviments diferents, per exemple, gir i inclinació, poden barrejar també els seus significats.
Moviments iguals repetits potencien i confirmen les interpretacions indicades anteriorment.
ULLS, PARPELLES, CELLES
Direcció de la mirada:
- Recta:
- Cap avall:
- Cap a dalt:
- Al buit:
Actitud de disposició o interès
Concentració, desconnexió interna o inseguretat
Una escapatòria o introspecció en els records
Perdre‟s amb el pensament
Ulls erràtics (amb postura corresponent del cap):
- De dalt a baix:
- De baix a dalt:
Arrogància
Por
Contacte amb la mirada:
- Llarg:
- Curt:
- Alternant:
- Manca:
Interès o curiositat insistent
Timidesa o inseguretat
Voler estar en qualsevol altre lloc
Concentració, por o arrogància
Parpelles:
- Molt obertes:
- Normal:
- Baixes:
- Moviment freqüent:
Por, suggestió
Actitud de disposició
Atenció, avorriment o modèstia
Nerviosisme
Aquesta taula, obtinguda del llibre de Günther Rebel que s‟indica a la bibliografia, mostra la interpretació dels
diferents gestos i moviments corporals, alguns dels quals ja han estat treballats a la part pràctica del treball. Tot
seguit trobem doncs la seva descripció i significat segons les segmentació de les diferents parts del cos:
III
Celles:
- Aixecades:
- Tancades:
Arrogància, incredulitat o terror
Ira
BOCA, LLAVIS, LLENGUA
Boca:
- Poc oberta sense parlar:
- Poc oberta parlant:
- Molt oberta sense parlar:
- Molt oberta parlant:
Sorpresa o voler dir alguna cosa
Inseguretat o modèstia
Terror o alegria
Forta inseguretat en un mateix
Comissures dels llavis:
- Ambdues en línia relaxada:
- Ambdues elevades:
- Ambdues cap avall:
- Un costat cap avall:
Postura de disposició
Alegria
Depressió
Menyspreu o cinisme
Llavis:
- Tancats, sense tensió:
- Apretats:
- Mossegant-se’ls:
- Llavi superior aixecat:
- Llavi inferior aixecat:
- Llavi superior sobre el llavi inferior o llavi inferior
sobre el llavi superior:
- Mossegar-se el llavi superior o el llavi inferior:
- Punta de la llengua sobre el llavi superior:
Postura de disposició
Decisió, agressió o concentració
Nerviosisme, reflexió, titubeig
Menyspreu
Dubte
Decepció
Timidesa, por
Intensa concentració
Tots els altres moviments de la llengua es relacionen directament amb funcions corporals o s’utilitzen conscientment
per parlar, xiular, espetegar, cantar, per emetre senyals eròtics o gestos ofensius.
ESPATLLES
Una espatlla aixecada: Voldria preguntar
Ambdues espatlles aixecades: Vergonya, por o nerviosisme
Una espatlla caiguda:
Ambdues espatlles caigudes:
Dubte intens
Decepció o pusil·lanimitat
Una espatlla avançada: Desafiament o defensa
Les dues espatlles avançades: Busca ajuda o es reserva
Una espatlla retreta: Evasió o preparació de l‟atac
Les dues espatlles retretes: Posat per a imposar
BRAÇOS
Moviments dels braços predominantment estesos:
Inhibicions o tensions
Moviments dels braços predominantment doblegats:
Seguretat en sí mateix, deixadesa o inseguretat
Gestos amplis amb els braços: Seguretat en sí mateix o generositat
Gestos amb els braços poc estesos: Inseguretat, modèstia, avarícia
Braços com a barrera:
- Davant del cos:
- A l’esquena:
Calma o reserva
Por o inseguretat
Moviments dels braços allunyant-se del cos: Franquesa, rebuig, atac o afecte
Moviments dels braços en direcció cap al cos: Intent de protecció, inseguretat o presumptuositat
IV
Formes mixtes
El gest d’un braç en direcció cap al cos i l’altre
allunyant-se del cos:
Senyal: “M‟agradaria que em toquessis”
MANS, DITS
Mà oberta:
- Cap al cos:
- Cap a fóra del cos:
Gest d‟afirmació solemne, presumptuositat o protecció
Franquesa, defensa o cerca de contacte
Mà tancada (puny):
- Cap al cos:
- Cap a fóra del cos:
Afirmació exagerada, auto càstig
Ira, atac, defensa o denuncia molt intenses
Ambdues mans juntes:
- Fregant-se-les:
- Esteses i juntes:
- Doblegades:
- Fent la “pistola”:
- En forma de “teulada inclinada”:
- Mantenint juntes les puntes dels dits:
Presumptuositat
Concentració o prec
Seguretat en sí mateix, deixadesa
Advertència, defensa
Súplica intensa o incredulitat
Màxima concentració
Posats de la mà sobre el cos:
- Suport amb el puny:
- Suport amb el palmell de la mà:
- Fent barrera davant del cos:
- Fent barrera darrera del cos:
- Fent barrera per sobre de la línia de la cintura:
- Fent barrera per sota de la línia la cintura:
Ira o gest per imposar
Intensa seguretat en si mateix
Submissió o postura humil i actitud orant
Apocament o arrogància
Satisfacció
Incomoditat
Gestos i poses de les mans:
- Sobre la vestimenta del tronc (mans, dits enganxats
als tirants):
- En la vestimenta del tronc (mans a la butxaca de la
jaqueta, a la botonera de la camisa):
- A la roba de la meitat inferior del cos (mans
convulsives enganxades a la peça):
- A la roba de la meitat inferior del cos (mans a
la butxaca faldilla / pantalons):
- Obrir-se la roba del tronc:
- Obrint-se la roba de la meitat inferior del cos:
- Gestos de la mà de dalt a baix:
- Gestos de la mà de baix cap a dalt:
Fer-se el fort, inseguretat
Presumptuositat
Inseguretat
Forta inseguretat, arrogància o deixadesa
Relaxació, benestar
Forta relaxació, valoració de l'esfera íntima
Consciència de poder
Submissió
Contactes mà-cap:
Barbeta
- Agafar-la:
- Fregar-la:
- Rascar-la:
- Recolzar-se:
- Acariciar-se:
Boca
- Dit índex:
- Mà abans de parlar:
- Mà durant la parla:
- Mà desprès de la parla:
Pensatiu
Pensatiu i insegur
Desperta forts dubtes
Reflexió pausada o fatiga
Presumptuositat
Perplexitat o meditació
Pensatiu
Insegur
Pensatiu o amb intenció de retirar el que s'ha dit
V
Nas
- Agafar-se:
- Fregar-se:
- Gratar-se:
Orelles
- Agafar-se:
- Fregar-se:
- Gratar-se:
Cabell
- Agafar-se:
- Fregar-se:
- Gratar-se:
Ulleres
- Posar-se-les lentament:
- Treure-se-les lentament:
- Aixecar-les lentament:
- Posar-se-les ràpidament:
- Treure-se-les ràpidament:
- Aixecar-les ràpidament:
Concentració o perplexitat
Tenir dubtes
Nerviosisme
Trobar-se a si mateix a faltar
Perplexitat
Nerviosisme
Estar distret, juganer
Intimitat pròpia
Recerca d'idees o estar sorprès
Concentrar-se en l'assumpte
Desig de donar per acabada la conversa
Desig d‟ introduir una pausa
Tornar breument a l'assumpte
Donar per acabada la conversa amb rapidesa
Interrupció nerviosa
Jugar amb objectes:
- Amb el llapis:
- Amb el paper:
- Amb la cadira:
- Canviant contínuament:
Nerviosisme, atac o autoprotecció
Inseguretat o gest d'importància
Forta inseguretat
Comportament evasiu
TRONC
Tors:
- Alçar-lo:
- Baixar-lo
- Inclinar-lo cap endavant:
- Inclinar-lo cap enrere:
- Inclinar-lo cap a un costat:
- Gir:
Posat d'imposar-se
Timidesa
Afecte, necessitat imperiosa o voler dir alguna cosa
Rebuig, deixadesa
Evasió, elusió
Inseguretat, concentració, vanitat o desig de sortir
Formes mixtes
Inclinar-lo i baixar-lo cap endavant: Voler dir alguna cosa amb timidesa
PELVIS
Posició recta de la pelvis: Forta seguretat en si mateix o tensió
Pelvis desplaçada cap a una direcció:
- A la dreta o a l’esquerra (cama de suport):
- Cap endavant:
- Cap enrere:
Segur de si mateix, relaxat
Intimidació o gest d'imposar respecte
Timidesa, temeritat o ganes de retirar-se
Malucs desplaçats en una direcció:
- Cap endavant:
- Cap enrere:
Arrogància indolent
Preparar un atac interior o fer al·lusió a una maniobra
d‟evasió
CAMES
Separades, rectes:
VI
- Poc obertes:
- Molt obertes:
Seguretat en sí mateix
Imposició
Dretes i molt juntes: Tensió, por
Assegut, separades:
- Poc obertes:
- Molt obertes:
Relaxat, controlat
Intensament concentrat
Assegut, juntes:
- Juntes:
- Creuades:
En tensió
Convulsiu, insegur
Aquí depèn, un altre cop, de si l'esquena es recolza o no, i de si el tronc es recolza cap endavant o no.
Formes mixtes
Cames encreuades:
- Cuixes separades:
- Cuixes juntes, puntes dels peus cap en fora:
Relaxació, seguretat en sí mateix
Tensió
Dempeus cap a l’interlocutor:
- A curta distància:
- A llarga distància:
Cerca de contacte
Mostra de simpatia
Dempeus allunyant-se de l’interlocutor:
- A curta distància:
- A llarga distància:
Desig de marxar-se
Desig imperiós d‟anar-se‟n
Dempeus, una cama al avançada a l’altre: Seguretat en sí mateix
Dempeus cap a l’interlocutor:
- Una cama estirada i creuada:
- Les dues cames esteses:
Mostra de simpatia
Relaxat
Assegut, allunyant-se de l’interlocutor:
- Una cama lleugerament cap enrere:
- Les dues cames lleugerament cap enrere:
- Panxells encreuats:
Estar a punt d‟anar-se‟n
Rebuig
Forta tensió o rebuig
PEUS
Dempeus:
- En paral·lel:
- Girats cap a l’interior:
- Girats cap a l’exterior:
- Sobre la vora interior:
- Sobre la vora exterior:
- Sobre les puntetes:
- Recolzat sobre el taló:
Atenció
Inseguretat
Seguretat en si mateix
Convulsió
Nerviosisme
Impaciència, arrogància
Se sent molt incòmode
Assegut:
- En paral·lel:
- Girats cap a l’interior:
- Girats cap a l’exterior:
- Sobre la vora interior:
- Sobre la vora exterior:
- Sobre les puntetes:
- Sobre el taló:
Atenció
Inseguretat
Seguretat en si mateix
Convulsió
Nerviosisme
Desig d‟aixecar-se
Impacient, tensió
Tamborinar amb els peus:
- Dempeus:
- Assegut:
Superioritat, impaciència
Nerviosisme
Puntes dels peus separades: Simpatia relaxada
VII
Talons encreuats: Estar avorrit
També aquí depèn de si la persona recolza l'esquena o no, i de si el cos està inclinat cap endavant o no.
POSTURA GENERAL DEL COS
Posat global del cos en estar dempeus, assegut o
estirat:
- Cap a l’interlocutor:
- Allunyant-se de l’interlocutor:
Afecte
Rebuig
Formes mixtes
- Per exemple, tronc, cap a l’interlocutor, meitat
inferior del cos allunyant-se de l’interlocutor:
- Per exemple, tronc allunyant-se de l’interlocutor,
meitat inferior del cos cap a l’interlocutor:
Afecte fingit
Rebuig fingit.
VIII
Flora Davis afirma en el seu llibre "El llenguatge dels gestos":
"- Hi ha pel·lícules que mostren al famós alcalde de Nova York, Fiorello La Guàrdia, pronunciant discursos polítics en
anglès, en iddish o en italià. Sense so pot diferenciar-se fàcilment pels gestos en quina llengua s'està expressant. Un
francès no només parla l'idioma, sinó que gesticula com a tal. Un nord-americà ho fa en una forma que l'identifica
clarament . "
Per tant, Flora Davis fa al·lusió a que els gestos també identifiquen a cada cultura perquè molts d‟ells varien segons el
context.
En el diari virtual ELPAIS.COM he trobat un clar exemple de que aprendre un idioma no consisteix tan sols en
aprendre el seu vocabulari, sinó també el llenguatge no verbal que li és característic:
'The Guardian' enseña a gesticular como un español
La versión digital del periódico británico incluye ilustraciones para aprender a decir 'está lleno de gente' o 'qué huevón'
ELPAÍS.com - Madrid - 07/07/2009
Interpretación del periódico británico de los gestos españoles.- THE GUARDIAN
Nada como hablar español con los gestos propios de los españoles. The Guardian ha ensayado una manera de
enseñarlos mediante una serie de instrucciones ilustradas cuya primera parte incluye cuatro expresiones "típicas".
Las elegidas por el periódico británico son: "Qué huevón/huevona", "Güeno, güeno, güeno", "Estoy a dos velas" y
"Está lleno de gente".
IX
Para expresar con lenguaje no verbal la frase It's full of people/it's packed hay que colocar una o ambas manos
adelante del cuerpo y, después, abrir y cerrar rápidamente los dedos. El extranjero que siga estas instrucciones,
según el diario, logrará manifestar mediante señas que "está lleno de gente".
"Estoy a dos velas", cuya traducción literal (down to two candles) no se corresponde con el sentido figurado de I'm
totally broke ("no tengo ni un duro"). se consigue frotando los dedos índices y medio -o mayor- por la superficie del
rostro, comenzando justo debajo de los ojos. El diccionario de la Real Academia Española (DRAE) define a "estar a
dos velas" como la locución verbal coloquial que significa "sufrir carencia o escasez de dinero".
El gesto de "Qué huevon/huevona" (que el periódico interpreta como la versión en español de He/she's so sluggish
and lazy) se obtiene con los brazos flexionados a la altura de la cintura, las palmas ligeramente cerradas y el
movimiento ascedente y descente de las extremidades superiores. "Huevón", según el DRAE, tiene tres acepciones:
perezoso, imbécil, y animoso y valiente (el adjetivo es empleado con este último sentido en Honduras y Nicaragua).
"Güeno, güeno, güeno" es la última ilustración de esta primera serie de gestos españoles. Really, really, really good,
explica The Guardian, pertenece de manera típica a los andaluces. "'Güeno' es una versión dialectal de 'bueno'",
indica. Para lograr la expresión hay que formar un círculo con los dedos índice y pulgar, y agitar la mano dos o tres
veces. El gesto reflejado por el periódico de Reino Unido simplifica una palabra con diez acepciones en el DRAE. De
acuerdo con el diccionario académico, es un adjetivo que sirve para designar al "que tiene bondad en su género",
pero también a lo "gustoso, apetecible, agradable y divertido". Como sustantivo, el "bueno" es "el partido que se juega
para desempatar" en Argentina y Uruguay.
http://www.elpais.com/articulo/gente/tv/The/Guardian/ensena/gesticular/espanol/elpepugen/2009070
7elpepuage_1/Tes
X
Segons el professor Chris Idzikowski, director del Servei d'Avaluació de la Son, la postura mentre dormim
reflecteix com és la nostra personalitat. Per arribar a aquesta conclusió, ha analitzat 6 de les postures més
comunes que adopta la gent quan dorm, i que són les següents:
• El fetus, 41%: Aquells que adopten posició fetal són forts en aparença però sensibles en el fons. Solen ser tímids
quan coneixen a algú però de seguida es relaxen. És la postura més comuna, adoptada pel 41% de les 1.000
persones que van participar en l'estudi del professor. Tendeixen a dormir així més del doble de dones que d'homes.
• El tronc, 15%: Dormen estirats sobre un dels costats, amb els braços al llarg del cos. Els que dormen així són fàcils
de portar, gent social a qui li agrada formar part del grup i que confia amb facilitat en desconeguts. Solen ser bastant
crèduls.
• El nostàlgic, 13%: La gent que dorm de costat amb els braços estesos cap al front sol ser de naturalesa oberta
però també suspicaç i cínica. Els costa obrir-se, però una vegada hagin pres una decisió, mai la canviaran.
• El soldat, 8%: Dormen sobre l'esquena amb els braços al llarg del cos. Els que dormen en aquesta posició són
normalment tranquils i reservats. No els agrada el rebombori i solen establir normes fèrries per ells i per als altres.
• Caiguda lliure, 7%: Es fiquen al llit cap a baix amb els braços al voltant del coixí i el cap cap a un costat. És gent
sociable i no molt prudent, poden ser nerviosos i no els agraden les crítiques ni les situacions extremes.
• L'estrella de mar, 5%: Estirats sobre l'esquena amb els braços cap amunt al voltant del coixí. Els que dormen així
fan bons amics perquè sempre estan disposats a escoltar els altres i amb freqüència ajuden a qui ho necessita.
Normalment busquen ser el centre d'atenció.
http://lineupblog.com/2010/09/02/la-postura-al-dormir-refleja-tu-personalidad/
XI
Gestos amb els que s’ha de tenir cura
Un gest tan senzill com estendre la mà amb el palmell
cap a fora per significar "Aturar"en moltes parts del món
pot ser un greu insult, com a Grècia (el moutza), al
Pakistan i en moltes parts d'Àfrica, sobretot si es mouen els dits davant la cara de la persona. També pot ser un signe
d'indiferència si es posa el palmell de la mà davant d'una persona: "Parla amb la meva mà", als Estats Units.
En la cultura asiàtica, sobretot Japó, és de molt mala
educació lliurar coses amb una sola mà. Fins i tot
l'objecte més petit -un llapis - es lliura amb les dues
mans.
A l'Orient mitjà i Extrem Orient, l'ús de la mà esquerra queda prohibit per considerar aquesta mà "impura".
El gest de somriure és gairebé universalment entès. No obstant això no totes
les cultures tenen la mateixa raó per fer-ho. Els Japonesos solen somriure als
seus amics o quan estan enfadats. En altres parts d'Àsia, somriuen quan estan
incòmodes.
A l'hora de seure, cal anar amb compte també
perquè en molts països com Tailàndia, Japó o
França, mostrar la sola de les sabates és una falta
de respecte, i a l‟Orient Mitjà i Pròxim, és fins i tot
un insult greu: "Ets més brut que la sola de les
meves sabates."
XII
Assentir (moure el cap amunt i avall) o negar (moure el cap a dreta i esquerra) no
és un gest universalment entès. A Bulgària, Grècia i en algunes parts d'Àsia es fa
tot el contrari: moure el cap amunt i avall per dir "no" i d'esquerra a dreta per dir
"sí".
Les mans a les butxaques en la majoria de les cultures es considera de mala educació.
Altres costums d'alguns llocs són:
- a Amèrica del Nord se subjecta la porta oberta esperant a la persona que ve després (la qual, si és estrangera, ho
veurà una mica ridícul perquè pensa que està encara massa lluny i a més l'obliga a afanyar-se).
Els nois acostumen a donar-li la mà al seu pare i no una abraçada o un petó.
- a l'Índia ens hem d'acostumar a que un col·lega segueixi agafant-nos la mà durant una estona després de saludar i
iniciar una conversa.
Solució: observar, aprendre i, com diu la dita castellana “Allá donde fueres, haz lo que vieres”. I recordar que com
millor coneguem i apreciem la nostra cultura, més capaços serem de voler conèixer i, per tant apreciar, altres cultures.
I com sempre, riguem-nos també de nosaltres amb aquest costum que tenim els espanyols de entendre'ns encara
que no acabem les frases.
http://www.youtube.com/watch?v=1mwrR-2-JM4
http://bontips.blogspot.com/2009_04_01_archive.html
top related