les categories gramaticals3r

Les categories gramaticals

Tipus de paraules

Sílvia Montals

3r ESO

Categories Gramaticals Noms Adjectius Verbs Determinants Pronoms Adverbis Preposicions Conjuncions Interjeccions

El nom (o substantiu)

Designa un ésser, animat o inanimat, o una idea. Exemples: nen, llop, amor, bellesa…

És una paraula variable té: Gènere (el nen, la nena) Nombre (el llop, els llops).

És el nucli del SN: Una dona rossaDet nucli CN

Tipus de noms:

Comuns: individus de la mateixa espècie o coses de la mateixa classe (persona, ciutat, noi…).

Propis: es refereixen a una persona, lloc particular (Joan, Barcelona, Ebre…).

Concrets: coses que es poden percebre amb els sentits (llibre, nen…).

Abstractes: qualitats, sentiments que no podem percebre amb els sentits (amor, idea…).

Individuals: un sol ésser o objecte (cançó, soldat).

Col·lectius: conjunt d’éssers o espècies de la mateixa classe (cançoner, exèrcit…).

Comptables: coses que es poden comptar (pilota, goma…).

No comptables: coses que no es poden comptar (sal, aigua…).

Gènere de noms:

El gènere pot ser: masculí o femení.

Noms designats a persones i animals

depenen del sexe: Mascles masculí: noi, home, cavall. Femella femení: noia, dona, euga.

Noms designats a coses, objectes… el gènere s’atribueix de manera arbitrària. Cal fixar-se en l’article.

Masculí: El cotxe, el peu, el desordre…. Femení: la cara, la joguina, la raqueta…

Formació del femení:

Afegir una –a: gat/gata Canviar –e, -o / -u per –a:  mestre/mestra, monjo/monja,

hebreu/hebrea. Afegir –na, -essa, -ina: germà/germana,

alcalde/alcaldessa, gall/gallina.  Canviar –dor/-tor per –driu/-triu: emperador/emperadriu,

actor/actriu. Canviar –leg per –loga: psicòleg/psicòloga. Canviar la paraula: cavall / egua, amo / mestressa, oncle /

tia. Sense canviar el mot (ajuda article): el futbolista/la

futbolista.

Noms de doble gènere: canvien el significat segons si són masculins o femenins:

Substantius que poden provocar confusió:

Formació del plural:

Afegir una –s: got/gots.Canviar –a àtona per –es: planta/plantes.Afegir –ns al final dels mots acabats en vocal

tònica: camió/camions.Afegir –os als mots acabats en –s, -ç, -x, ix, -

tx: gos/gossos, llaç/llaços, esquitx/esquitxos…Afegir –s, -os als mots acabats en –sc, -st, -xt,

-sp, -ig: text/texts/textos.Mots invariables: el dilluns, els dilluns.

El determinant Paraula que presenta el nom (un elefant),

l’identifica (aquella alzina) o el quantifica (tres avions).

Es classifiquen en vuit grups:Articles: especifiquen el nom que

acompanyen. Tipus: - Definits: especifiquen un nom conegut (el, la, els, les, l’).

- Indefinits: especifiquen un nom de manera indeterminada (un, una...). - Personals: precedeixen els noms de persona (en, na).

Demostratius: Indiquen:-Proximitat: (aquest...)-Llunyania: (aquell…)

Possessius (el meu, meva…). Indiquen possessió, pertinença.

- Un posseïdor: meu, teu, seu...- Més d’un posseïdor: nostre, vostre...

Numerals: expressen quantitat, ordre...- Cardinals: un, dos,

tres, quatre...- Ordinals: primer,

segon, tercer...- Multiplicatius: doble,

triple...- Fraccionaris: meitat,

terç...- Col·lectius: parell,

dotzena…

Quantitatius: indiquen una quantitat poc precisa: (molt, poc, tant, gaire, bastant…)

Indefinits: indiquen i,precisió o vaguetat (algun, qualsevol, cadascú…)

Interrogatius: (quin, quina?…)

Exclamatius: (quin, quina!...)

L’adjectiu Designa les característiques dels éssers o les

coses (noia rossa, herba verda, camí curt).

És una paraula variable, sol tenir: Gènere i nombre: (madur, madura, madurs, madures).

Concorda amb el nom. (noi alt, noia alta).

Dins el SN fa la funció de complement del nom.

El camí llarg Det N CN

Els verbs Expressa: Acció (jugar) Esdeveniment (ploure) Estat (estar)

És la paraula més variable, ja que es conjuga en funció de:

La persona (1a, 2a…) El nombre (canta, cantem) El temps (canto, cantava, cantaré)

És el nucli del SV (sintagma verbal) Mengen conill amb ceba.

Pronoms Paraula de significat variable que permet referir-se a una

persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom. Ell canta.

Es classifiquen en 8 grups:

Personals - Forts (jo, tu…). Són tònics - Febles (em, et,…). Són àtons. Formes: - Reforçada: davant d’un verb que comença en

consonant (em truca).- Elidida: davant d’un verb que comença en volcal (m’ha trucat)- Plena: darrere d’un verb que acaba en consonant o –u (trucar-me).- Reduïda: darrere d’un verb que acaba en vocal que no sigui –u (truca’m)

Demostratius: (aquest, aquesta…)

Possessius (meu, teu…)

Indefinits (qualsevol, algun…)

Numerals: (un, dos, tercer…)

Quantitatius: (molt…)

Interrogatius (qui, què) - Pregunten directament o indirectament sobre

persones, objectes…Relatius (que, el qual…) - Fan referència a un nom que ha aparegut abans en

l’oració (antecedent)

Els adverbis Expressen circumstàncies de:

Temps (avui, demà, sempre…) Lloc (aquí, allà, enlloc…) Manera (bé, malament…) Quantitat (més, menys…) Afirmació (sí, també…) Negació (no, tampoc…) Dubte (potser…)

És una paraula invariable.

ADVERBIS LOCUCIONS ADVERBIALS

LLOC Aquí, allà, enllà, pertot, enlloc, on, lluny, prop, baix, dalt, dins, fora,davant, darrere, damunt, sobre, sota, enlaire...

a la vora, pels voltscap endins, a l'esquerra

TEMPS Ara, llavors, aleshores, sempre, mai, sovint, aviat, tard, ahir, avui, demà, abans, després...

d'hora, al vespre, a hores d'ara...

Com, així, bé, ben, millor, malament, mal, pitjor, només, solament, alhora,...

a corre-cuita, a poc a pocde bat a bat, de pressa....

QUANTITAT Quant, tan, tant, molt, poc, gaire, bastant, prou, massa, força, més, menys, gens, res, almenys, ...

no gaire, gens ni mica, a més....

AFIRMACIÓ Sí, també, fins, fins i tot,... en efecte, sens dubte...

NEGACIÓ no, tampoc, no pas, ... de cap manera...

DUBTE Potser ... qui sap

Les preposicions Paraula que serveix per unir o relacionar

altres paraules. Ex: pa → tomàquet pa amb tomàquet

Són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.

Les conjuncions Paraula que serveix per unir o relacionar una oració amb una altra. Per exemple:

Anirem a la platja → fa bon temps.Anirem a la platja si fa bon temps

Són invariables. Tipus:

Coordinació: Uneixen elements d’una mateixa categoria: oli i sal. Subordinació: conjuncions que subordinen

un element a un altre. No ha vingut perquè està malalt.

Les interjeccions

Paraula que serveix per fer una exclamació.

Ex: Ei, vigila! Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment,

repugnància (ai!, bah!, uf!, ecs!) Són invariables. Sovint introdueixen les oracions de modalitat

exclamativa.