seguiment del prematur extrem
Post on 21-Jul-2015
1.793 Views
Preview:
TRANSCRIPT
Seguiment del Preterme Extrem
Jordi Garcia Mar6
Introducció
• Prematuritat problema de salut pública • España 8% nadons neix abans de la setmana 37 • Xifra és manté estable i en augment
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 2
Immigració (control gestació) Edat materna (>35 anys) Exigències laborals Tècniques de reproducció assisGda Adolescència Drogues CorGcoides prenatals UGlització de surfactant Major i millor tecnificació de les UCINN
Introducció
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 3
Conceptes. Classificació
• Edat gestacional
• Pes
• Pes/edat gestacional
• A terme 37-‐41,6 SG • Preterme < 37 SG • Posaerme > 41,6 SG • Gran prematur (*) < 32 SG • Prematur extrem < 28 SG • Prematur tardà > 34 SG
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 4 (*) Molt prematur
Conceptes. Classificació
• Edat gestacional
• Pes
• Pes/edat gestacional
• Baix pes < 2500 g • Molt baix pes < 1500 g • Baix pes extrem < 1000 g
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 5
És independent de la seva EG
Conceptes. Classificació
• Edat gestacional
• Pes
• Pes/edat gestacional
• Pes adequat per a la seva EG Entre P10 i P90 per a la seva EG
• Baix pes per a la seva EG Per sota P10 per a la seva EG
• Pes elevat per a la seva EG Per damunt P90 per a la seva EG
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 6
Conceptes: Cronològica/Corregida
• Grup molt heterogeni
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 7
25 SG 600 g 32 SG 1500 g
Conceptes: Cronològica/Corregida
• Grup molt heterogeni
• Edat Cronològica: comptant des de el naixement permet establir avaluacions del desenvolupament uniformes per a la majoria de nens
• Edat Corregida: Aquella edat que Gndria el nen si hagués nascut a la setmana 40 de gestació
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 8
40 – SG = setmanes que cal restar
Edat cronològica/Edat corregida
• Grup molt heterogeni
• El programa del Nen Sà basat en l’edat Cronològica
• El programa de seguiment del prematur basat en l’edat Corregida i edat Cronològica
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 9
Neix setmanes E. Cronològica E. Corregida
24 16 setmanes (4) 0
28 16 setmanes (4) 4 setmanes (1)
32 16 setmanes (4) 8 setmanes (2)
Seguiment: Quan i Qui?
Hospitalització Domiciliaria
Patró de guany ponderal manGngut Estabilitat fisiològica Preparació familiar
Programa organitzat de seguiment posterior
Seguiment Hospitalari Atenció Primària
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 10
Proximitat Accessibilitat Visió global
ConGnuïtat en el temps
Dependència psicològica Major experiència Patologia residual
Actuacions específiques Hospitalàries
complicitat
coordinació
Risc en els prematurs de < 1500 g
1. Risc de desnutrició i hipocreixement 2. Risc d'anèmia 3. Risc de mort sobtada 4. Risc de patologia respiratòria crònica i aguda 5. Risc de discapacitats motores 6. Risc d’alteracions de la conducta i problemes d’aprenentatge 7. Risc de discapacitats neurosensorials: visuals i audiGves 8. Risc de disfuncions familiars: pares, germans. Risc de maltractament 9. Risc de deformacions craniofacials: Malposicions i mala oclusió dental 10. Vacunació en el prematur
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 11
Creixement i desenvolupament
• Prematurs població procliu a deficiències nutricionals • Gold Standard : creixement intrauterí
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 12
American Academy of Pediatrics. Committee on Nutrition Nutritional needs of low-birth-weight infants Pediatrics 1985; 75:976
ObjecGu: Taxa creixement ≈ Creixement intrauterí
Creixement i desenvolupament
• El creixement és un del índex més sensibles de salut
• Creixement post natal òpGm s'associa amb millor estat de salut i millor desenvolupament neurològic (1) – Guany ponderal insuficient primers anys pitjor desenvolupament
cogniGu (2) – Guany ponderal excessiu major risc d’obesitat, diabeGs i malalGes
cardiovasculars en l’edat adulta (3)(4)
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 13
(1) Trebar B, Traunecker R, Selbmann HK et al. Growth during the first two years predicts pre-‐school height in children born with very low birth weight: results of a study of 1320 children in Germany. Pediatr Res 2007; 62: 209-‐214. (2) Latal-‐Hajnal B, Von Siebenthal K, Kovari H, et al. Postnatal growth in VLBW infants: significant associaGon with neurodevelopmental outcome. J Pediatr 2003; 143: 163-‐70. (3) Barker DJP, Osmond C, Forsen TJ, et al. Trajectories of growth among children who have coronary vents as adults. N Engl J Med 2005; 353:1802-‐9 (4) Hofman PL, Regan F, Jackson WE, et al. Premature birth and later insulin resistance. N Engl J Med 2004; 351: 2179-‐86.
Creixement i desenvolupament
Risc Nutricional. Grups de risc i marcadors
Tots el menors de 1000 g
Tots els prematurs amb pes < a P10 al alta
Prematurs amb dificultats en l’alimentació: RGE, alt neurològiques ...
Prematurs amb patologia pulmonar crònica: O2 domiciliaria, reingressos...
Prematurs amb budell curt i altres enteropaGes
Prematurs amb intolerància alimentaries. APLV
Paràmetres bioquímics a considerar
Albuminèmia < 2 g/dl en absència de edemes
Fòsfor en sang < 3,5 mg/dl
Urea en sang < 3 mg/dl
Fosfatases Alcalines > 1200 U/l en absència de colèstasis franca (*)
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 14
(*) En el dèficit de Zinc pot haver nivells molt baixos de Fosfatases Alcalines
Creixement i desenvolupament
• Gràfiques de creixement. Quines ? – Patró de creixement és diferent als nadons a terme – Creixement ha de ser paral·∙lel als percenGls – Creixement harmònic
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 15
WHO MulGcentre Growth Reference Study Group. WHO Child Growth Standards based on length/height, weight and age. Acta Paediatr Suppl. 2006 Apr;450:76-‐85. PubMed PMID: 16817681.
www.who.int/childgrowth/standards/chts_wfa_ninas_z/en/index.html
Creixement i desenvolupament
• Cal uGlitzar la edat corregida fins els 24 mesos (en gràf de població general)
• Són freq les discrepàncies PC & Talla i Pes
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 16
WHO MulGcentre Growth Reference Study Group. WHO Child Growth Standards based on length/height, weight and age. Acta Paediatr Suppl. 2006 Apr;450:76-‐85. PubMed PMID: 16817681.
www.who.int/childgrowth/standards/chts_wfa_ninas_z/en/index.html
Pes Pitjor comportament 15-‐20% < P3 als 4 anys
Talla Catch up als 2-‐3 anys Estudi si < P3 a parGr dels 4 anys
PC És el que té millor comportament
Macrocefàlia relaGva
Nutrició
• Cada cas s’ha de tractar de forma individualitzada
• Moltes recomanacions diferents i molt poca evidència cien6fica reconeguda (1)(2)
• L’únic acceptat per tothom és que la Lactància materna és la millor opció nutricional per al gran prematur
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 17
(1) Henderson G, Fahey T, McGuire W. Leche de fórmula enriquecida con nutrientes versus leche de fórmula estándar para neonatos prematuros después del alta hospitalaria (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 4. Oxford: Update So�ware Ltd.
(2) Henderson G, Fahey T, McGuire W. Leche materna enriquecida con mulGcomponentes para lactantes prematuros después del alta hospitalaria (Revisión Cochrane traducida). En: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 4. Oxford: Update So�ware Ltd.
Nutrició
Lactància Materna
• Millor opció • Bancs de donant: una possibilitat no facGble en el nostre entorn • Avantatges:
– Beneficis durant ingrés – Propietats immunològiques – Vinculació materno-‐filial – Millor biodisponibilitat nutrients – Millor desenvolupament (1)(2)
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 18
(1) Vohr BR, Poindexter BB, Dusick AM, McKinley LT, Wright LL, Langer JC, Poole WK; NICHD Neonatal Research Network. Beneficial effects of breast milk in the neonatal intensive care unit on the developmental outcome of extremely low birth weight infants at 18 months of age. Pediatrics 2006; 118: e115-‐23. (2) Vohr BR, Poindexter BB, Dusick AM, McKinley LT, Higgins RD, Langer JC, Poole WK; NaGonal InsGtute of Child Health and Human Development NaGonal Research Network. Persistent beneficial effects of breast milk ingested in the neonatal intensive care unit on outcomes of extremely low birth weight infants at 30 months of age. Pediatrics 2007; 120: e953-‐9.
Nutrició
Lactància Materna
• Aconsellable mantenir de forma exclusiva durant primers 6 mesos
• Guanys de pes orientaGus:
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 19
Pes Talla
Alta a 3 mesos 25-‐30 g/dia
(175-‐200 g/setmana)
0,7-‐1 cm setmanal
3 a 12 mesos 10-‐15 g/dia
(70-‐105 g/setmana)
0,4-‐0,6 cm/setmanal
Nutrició
Lactància Materna
• Estratègies si guany de pes no saGsfactori – Revisar tècnica – Extracció extra de llet
ü Llet materna forGficada ü Llet materna/Llet de fórmula ü Llet materna/cereals sg
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 20
Nutrició
Lactància Materna ForGficada
• UGlitzats durant estada Hospitalària • A parGr del 15 dies de vida (60% aport calòric alimentació enteral)
• Augmenten aport: – Calòric Hidrats de carboni – Proteic – Vitamínic i mineral
• Inconvenients: – Di�cils de trobar – Cars – Requereix extracció prèvia de LM
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 21
Nutrició
• Els tres forGficants de llet materna comercialitzats en el nostre país:
• Possibilitat de forGficar dues presses al dia i revalorar
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 22
Nom Comercial Casa Comercial Presentació H. Carboni Proteïnes Lípids
EoproGn® Milupa Pot 400 g SI SI NO
Enfalac HMF® Mead Jhonson sobres individuals SI SI SI
FM 85® Nestlè sobres individuals SI SI NO
Nutrició
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 23
100ml Recomana
per Pretermes
LM Madura LM Preterme
LM amb EoproGn®
4 mesures/100 ml 1 mesura/25 ml
LM amb HMF® 5 sobres/100 ml 1 sobre/20 ml
LM amb FM 85®
5 sobres/100 ml 1 sobre/20 ml
Osmolaritat 260-‐270 260-‐270 +64 +63 -‐-‐
Energia (kcal) 65-‐85 71 68 86 80.8 85
Proteïnes 3-‐3.8 1.3 1.5 2.1 2.7 2.5
Hidrats de carboni 8.4-‐16.8 7 7 10 7.6 10.3
Greixos 4.3-‐8.4 4.2 3.7 4.2 4.2 4.2
Lactància Materna ForGficada
Nutrició
• Llet materna + fórmula (3 opcions) • Es pot començar per 2-‐ 3 presses i valorar guany ponderal
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 24
Inici Baix pes Prematur
Energia (Kcal/dia) 66-‐70 75 80-‐81
Proteïnes (g/dl) 1,2-‐1,6 1,8-‐1,9 2,2-‐2,5
Sodi (mg/dl) 15-‐20 24-‐29 30-‐50
Calci (mg/dl) 41-‐59 66-‐78 94-‐120
Fòsfor (mg/dl) 21-‐35 36-‐46 52-‐66
Osmolaritat (mOsm/l) 220-‐280 250 220-‐270
Nutrició
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 25
Fórmules de baix pes o de prealta prematurs
(valor calòric mig)
Fórmules de prematurs (alt conGngut calòric)
Sanutri Adapta PEG (Sanutri) Similac Neosure (Abboa)
Alprem (Nestlè) Almirón Prematuros (Nutricia) Blemil Plus Prematuros (Ordesa)
Enfalac Prematuros (Mead Johnson) Nutriben RN Bajo peso (Alter)
MilGna 0 (Milte) Sanutri Preterm (Sanutri)
Nutrició
• Si pren llet per a Prematur. Quan de temps? • Depèn creixement i desenvolupament
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 26
Fins 1-‐2 mesos EC Pes néixer 1001 – 1500 g
Fins 3-‐4 mesos EG Pes néixer 751 -‐ 1000 g
Al menys primers 6 mesos
Pes néixer < 750 g MalalGa amb augment despesa energèGca
Nutrició
Alimentació Complementaria
• S’ha d’introduir segons calendari cronològic • Cal individualitzar cada cas • Dificultats en l’alimentació
– Mengen lentament – Possibilitat de patologia intercurrent – Ingressos hospitalaris llargs interfereixen procés de habilitats posteriors – AcGtuds sobre protectores
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 27
No hi ha evidències per fer una recomanació en aquest senGt
Suplements
• Creixement predisposa a la carència de vit i minerals
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 28
Creixement accelerat Immaduresa digesGva
immaduresa neurològica immobilitat
Patologies associades reserves minerals i vitamines inferiors
Malabsorció de greixos fórmules amb falta d’aports suficients
Suplements: Calci i fòsfor
• Profilaxis osteopènia del prematur • L’absorció intesGnal de Ca i P en el prematur és del 65% del
ingerit
• 200 ml/kg/dia de llet materna forGficada o llet de preterme no caldrà suplementar aport de calci ni fòsfor
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 29
Necessitats diàries Llet materna LM forGficada Llet Prematur
mg/kg/dia mg/dl mg/dl mg/dl
Calci 180 30 90 100
Fòsfor 90 15 45 50
Suplements: Calci i fòsfor
• Monitoratge: – Fosfatases Alcalines > 900 U/l – Fòsfor < 4,5 mg/dl
• Suplementar amb Ca i Fòsfor 200 i 100 mg/kg/dia
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 30
Suplements: Vit D3
• Risc de raquiGsme i osteopènia del prematur • Es recomana des de els 15 dies de vida • Cal aportar 200-‐400 UI/dia • Control de fosfases alcalines (al mes) si està alterada fer Rx de
canell diagnosGcar osteopènia del prematur
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 31
Munns C et al. PrevenGon and treatment of infant and childhood vitamin D deficiency in Australia and New Zeland: a consensus statement. Med J Aust 2006; 185: 268-‐272 Pallás Alonso, CR. Vitaminas y oligoelementos. En Recomendaciones PrevInfad / PAPPS [en línea]. Actualizado diciembre de 2006. [Consultado 14-‐10-‐2008].
Vit D3 2000 UI/ml (flascó 10 ml) : 3-‐6 gotes
Suplements: ferro
• Grup de risc d’anèmia precoç
• Altes necessitats de Ferro – Menor massa eritrocitaria amb vida mitja més curta – Dèficit inicial en els seus depòsits – Creixement accelerat – Iatrogènia (múlGples extraccions)
• Depleció de Ferro a les 6-‐8 setmanes sense aports externs • Cal aportà 12 mg/l per a evitar l'anèmia del prematur (1)(2)
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 32
(1) American Academy of Pediatrics Commiaee on NutriGon. NutriGonal needs of low birth weight infants. Pediatrics. 1985;75:976-‐86. (2) European Society of Pediatrics Gastroenterology. NutriGon and feeding of preterm infants. Acta Pediatr Scand. 1987;336:1-‐4.
• Es recomana: 2-‐4 mg/kg/dia de Fe elemental extra oral (*) • Preferentment en forma de sal ferrosa • Al menys fins als 6 mesos de vida o introducció d’alimentació
complementària rica en ferro (carns vermelles) • Dosis màx. 15 mg/dia
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 33
(*) Cal descomptar 1,5 mg/kg/dia si pren Llet de prematur
Suplements: ferro
• Recomanable iniciar abans dels 2 mesos de vida • Controls : 1 i 3 mesos • Compte si transfusió sang: 10 ml sang 5 mg de Fe
– esperar 1 mes post transfusió – ferriGna < 10 mcg/l i Sat transferrina < 10% donar ferro
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 34
(*) Cal descomptar 1,5 mg/kg/dia si pren Llet de prematur
Suplements: ferro
Alteracions del Neurodesenvolupament
• Disfuncions motores – Retard motor – Paràlisi Cerebral
• Alteracions cogniGves i de conducta
• Discapacitats neurosensorials – Visuals – AudiGves
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 35
Retard Motor
• Realitat actual – Augment número de prematurs – Disminució de la mortalitat – Augment de la mobilitat a curt, mig i llarg plaç Pacient amb discapacitats
• Cures basades amb el desenvolupament – Nova filosofia de les Unitats neonatals – Importància del entorn – Estratègies per a reduir l'estrès i permetre una millor organització cerebral
• Els prematurs de <1500 g i/o <32 SG alt risc de Disfunció Neurològica • Factors de risc • 50% del nens amb PC han estat prematurs
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 36
Retard Motor
Peculiaritats del desenvolupament motor del nen prematur
• Hipertonia Transitòria
• Retràs motor simple
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 37
Retard Motor
Peculiaritats del desenvolupament motor del nen prematur
• Hipertonia Transitòria
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 38
• Diferenciació de les miofibril·∙les musculars per acció de la gravetat
• Interrupció sobtada a la flexió fisiològica màx. del nadó a terme
• La hipertonia sol ser el primer signe de PC
Apareix al voltant dels 3 m edat corregida
Progressa cefalocaudalment
No produeix retraccions
No presenta asimetries
No retarda l’adquisió de sedestació i marxa
Desapareix abans dels 18 mesos d’edat corregida sense repercussions
Diferències entre Hipertonia transitòria i Hipertonia d’una PC incipient
Retard Motor
Peculiaritats del desenvolupament motor del nen prematur
• Hipertonia Transitòria
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 39
Apareix al voltant dels 3 m edat corregida
Progressa cefalocaudalment
No produeix retraccions
No presenta asimetries
No retarda l’adquisió de sedestació i marxa
Desapareix abans dels 18 mesos d’edat corregida sense repercussions
Diferències entre Hipertonia transitòria i Hipertonia d’una PC incipient
Retard Motor
Peculiaritats del desenvolupament motor del nen prematur
• Hipertonia Transitòria
• Retràs motor simple
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 40
• Durant els 2 primers anys d’edat corregida • Existeix un cert retràs en l’adquisió de certes
habilitats motores • Solen coexisGr certa patologia de base o retràs
de creixement • Exploració llevat de certa hipotonia resta és
normal
Retard Motor
Adquisió de les habilitats motores • Poques referències en relació a adquissions habilitats motores
• Sedestació: capaç de mantenir-‐se assegut sense recolzament, jugant amb les mans durant al menys 1 minut
• Marxa autònoma: capaç de caminar 5 passes sense cap Gpus de recolzament
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 41
Retard Motor
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011
Adquissió de les habilitats motores
42
Sedestació
Retard Motor
Adquissió de les habilitats motores
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 43
Marxa
Retard Motor
Adquissió de les habilitats motores
• > 9 mesos per a la sedestació • > 16 mesos per a la marxa
• Retràs adquissió motores (signe d’alarma)
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 44
Retard Motor
Paràlisi Cerebral • Principal problema motor del prematurs extrems • Freqüència 8% • Signes d’alarma
– increment del to muscular (sol ser de Gpus hipertònic) – presència d ’asimetries – retraccions – retràs adquisió items motors (sedestació i marxa)
• Període finestra (silent) primers mesos • Tenir en compte factors de risc • DiagnòsGc: No s’ha de fer mai abans dels 2 anys d’edat corregida
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 45
No precipitar-‐se en el diagnòsGc
Retard Motor
Paràlisi Cerebral • Classificació:
1. Diplegia espàsGca EEII > EESS 60% (marxa) 2. Tetraparèsia espàsGca EESS ≥ EEII < 10% (marxa) 3. Hemiparèsia unilateral EEII > EEII 100% (marxa)
• PronòsGc en relació a la marxa – PràcGcament tots els nens que aconsegueixen una sedestació abans dels 2
anys aconseguiran una marxa autònoma abans dels 8 anys
• PC (dany motor) ≠ retràs psiquic
• Limitacions funcionals
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 46
Sedestació Marxa
Lleu si si
Moderada si no
Severa no no
Alteracions cogniGves i conducta
• Alteracions de cogniGves i de conducta són més freqüents en aquest grup de pacients, inclús en aquells que no tenen cap alteració neurosensorial
• Hipòtesis: – Lesions en zones silents del SNC (?) – Desorganització cerebral per excès d’esGmuls en un cervell immadur (Cures basades en el
neurodesenvolupament)
• Coeficient intel·∙lectual en general més baix (factors mulGples) • Trastorns conductuals • HiperacGvitat i dèficit d’atenció • Alteracions del aprenentatge
– Dificultats processament viso-‐espai als i viso-‐motors
• Família – integració dels pares – acGtud sobreprotectora – caràcter parGcular del prematurs
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 47
Seguiment visual i audiGu
• Els prematurs en general presenten una major incidència de problemes visuals i audiGus
• Patologia o�almològica – ReGnopaGa del prematur – Estrabismes – Alteracions de la refracció ocular
• Patologia audiGva: hipoacúsia (0,5-‐3%)(2)(3) • Retras llenguatge o defecte aprenentatge
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 48
(2) Wood NS, Marllow N, Costeloe K, Chir B, Gibson AT, Wil-‐ kison AR. Neurologic and developmental disability a�er ex-‐ tremely preterm birth. N Engl J Med. 2003;343:378-‐84. (3) Robertson C, Sauve RS, ChrisGanson HE. Province-‐based study of neurologic disability among survivors weighing 500s through 1249 grams at birth. Pediatrics. 1994;93:636-‐40.
Seguiment visual i audiGu
• L’absència de ROP no exclou problemes visuals futurs • Major risc si: ROP > grau 3 i Lesions parènquima cerebral
• Confirmeu si s’ha realitzat estudi o�almològic abans de l’alta
• Control o�almològic al any i als 2 anys (sempre abans dels 3 anys)
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 49
estrabisme 13-‐22%
anisometropia 9%
miopia 15-‐22%
Hipermetropia (>3 dp) 18%
freqüència global errors de refracció 30%
Seguiment visual i audiGu
• Dèficit audiGu de hipoacúsia moderada/severa (>45db)
• Factors augmenten el risc: – Immaduresa neurològica – Fàrmacs ototoxics – Hiperbilirrubinèmia – Infeccions SNC – Hipòxia – Sorolls ambientals (incubadores, monitors)
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 50
Població General 2 %0
Prematurs <32 SG i/o < 1500 g 20 %0
Seguiment visual i audiGu
• També pot haver hipoacúsia de transmissió
• Pèrdua audiGva progressiva – repeGr PEATS als 2 anys d’edat corregida
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 51
TEOAES Otoemissions acús<ques
PEATS Potencials evocats audi<us de tronc
Mètode screening Prova d’elecció
Falsos posiGus 13 % Fer abans dels 6 mesos
Falsos negaGus no explora via retrocloquear
Valorar repeGr al s 2 anys edat corretgida
Morbilitats “menors”
• Major incidència
• Freqüent retràs i certa anarquia
• Pèrdua audiGva progressiva – repeGr PEATS als 2 anys d’edat corregida
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 52
Reflux gastroesofàgic
Hernia inguinal
Criptorquídia
Macrocefàlia relaGva
Escafocefàlia i plagiocefàlia no sinostòGca
Erupció i creixement denGció primària
Tancament fontanel·∙les
Mala oclusió i malposició
Hipoplàsia esmalt dental
Immunitzacions
• Immunitzacions acGves – Vacunes sistemàGques – Vacuna VHB – Vacuna anGpneumococica – Vacuna rotavirus – Vacuna grip
• Immunitzacions passives – Ac monoclonals enfront VRS
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 53
Immunitzacions AcGves
• Han de seguir calendari vacunes sistemàGques segons la seva edat cronològica (1)(2)(3) (*)
• L’Hospitalització no contraindica l’ immunització • Les dosis són les mateixes • Lloc d'administració (25G, 16 mm taronja) • Resposta immunològica • Reactogenicitat
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 54
(1) Saari TN, MD, and the Commiaee on InfecGous Diseases. ImmunizaGon of preterm and low birth weight infants. Pediatrics. 2003;112:193-‐198. (2) American Academy of Pediatrics, Commiaee on InfecGous Diseases. Recommended childhood and Adolescent ImmunizaGon Schedule – United States, January to June 2004. Pediatrics. 2004;113:142-‐143. (3) Omeñaca F, Garcia-‐Sicilia J. Vacunación en niños prematuros. En: Aristegui J. Vacunaciones en el niño. Ciclo Editorial SL; 2004.p.870-‐879.
(*) consideració especial per VHB
Immunitzacions AcGves
Vacuna HepaGGs B • AcGtud depèn de la serologia materna
– Mare HBsAg negaGva: • Si > 2000 g.: Segons calendari vacunes sitemàGques • Si < 2000g: Esperar als 2 Kg (possibilitat a parGr del mes). La dosis
– Mare HBsAg posiGva: • gammaglobulina <12 h vida + 1ª dosi vacuna al nèixer • 2ª dosis 1-‐2 mesos • 3ª dosi als 6 mesos • Determinació Ac anGHBsAg entre 9-‐15 mesos • Si <2000 g les dosis inicials no contaran i s’haura d’aministrar 3 dosis a parGr del mes
– Mare HBsAg desconegut • Fer determinació HBsAg a la mare si posiGva: Gammaglobulina durant primera
setmana de vida • Mateixes consideracions que mare amb HBsAg posiGu
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 55
Immunitzacions AcGves
• Vacuna grip a parGr dels 6 mesos • Vacuna pneumococ conjugada a parGr dels 2 mesos • Vacuna rotavirus al alta hospitalaria (2)
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 56
(2) Commiaee on InfecGous Diseases of American Academy of Pediatrics. PrevenGon of Rotavirus Disease: Updated guidelines for use of Rotavirus Vaccine. Pediatrics 2009; 123: 1412-‐1420.
Immunitzacions Passives
• Adm. Ac. Monoclonals enfront VRS
• Disminueixen la morbilitat • DiscuGble eficiència (cost/benefici) (1)(2)(3) • Palivizumab (Synagis®) • Recomanacions Societat Española de Neonatologia (4)
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 57
(1) Resch B, Gusenleitner W, Nuijten MJ, Lebmeier M, Wiaenberg W. Cost-‐ effecGveness of palivizumab against respiratory syncyGal viral infecGon in high-‐risk children in Austria. Clinical TherapeuGcs 2008; 30: 749-‐760.
(2) Wang D, Cummins C, Bayliss S, Sandercock J, Burls A. Immunoprophylaxis against respiratory syncyGal virus (RSV) with palivizumab in children: a systemaGc review and economic evaluaGon. Health Technol Assess 2008; 12: 1-‐108.
(3) García-‐Altés A, Paladio N, Tebé C, Pons JMV. Anàlisi cost-‐efecGvitat de l’administració del palivizumab en la profilaxi de les bronquioliGs greus per virus respiratori sincicial. Pediatr Catalana 2010; 70: 57-‐64.
(4) Figueras Aloy J, Quero J y Comité de Estándares de la Sociedad Española de Neonatología. Recomendaciones para la prevención de la infección por virus respiratorio sinciGal. An Pediatr (Barc) 2005; 63: 357-‐362.
Immunitzacions Passives
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 58
Recomanacions de la SEN: ü Molt recomanable ≤ 28 setmanes al néixer durant el seu primer any de vida ü Molt recomanable 29-‐32 setmanes al néixer amb < 6 mesos d’edat al inici de l’estació ü Molt recomanable en prematurs (independentment la seva edat gestacional al néixer)
amb displasia broncopulmonar que hagin necessitat tractament, durant els 2 primers anys de vida
ü Recomanable 32-‐35 setmanes al néixer amb < 6 mesos d’edat al inici de l’estació i que presenGn ≥ 2 factors de risc:
• Edat cronològica < 10 setmanes al inici de l’estació • Lactància materna < de 2 mesos • Germà < 14 anys • Assistència a llar d’infants • Antecedents familiars de sibilàncies • ≥ 4 persones adultes en el domicili • Nens amb malformacions respiratòries o malalGes neuromusculars
Immunitzacions Passives
• Synagis® Abboa
– Adm. I.M 15 mg/kg/dosi – 5 dosis mensuals – Estacionalitat variable ( octubre a març) – Es pot administrar amb les vacunes sense interferències
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 59
Tasca per a diferents professionals
Prematur
Neonatòleg
Assistent Social
Pediatre
Neuropediàtre
Logopeda
Pneumòleg ORL
Psicòlegs
Fisioterapeuta
Odontòleg
Psicòleg
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 60
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 61
Gràcies per la vostra atenció
Retard Motor
Factors de risc per el desenvolupament motor
Curs de Formació ConGnuada en Pediatria 2011 62
Pes neixer < 100 g Lesió parenquimatosa en la ECO cerebral (leucoma làcia periventricular o infart)
HIV grau III amb hidrocefàlia Infeccions del SNC Convulsions NN
Administració de corGcoides post natals Situació de risc social
top related