anÁlisi estadÍstica i sociomÉtrica de la producciÓ d ... · l'institut d'estudis...

LLULL, vol. 14, 1991, 221-240

ANÁLISI ESTADÍSTICA I SOCIOMÉTRICA DE LAPRODUCCIÓ D'HISTORIA NATURAL A TRAVES

DELS INDICES GENERALES DE LA REIALSOCIETAT D'HISTORIA NATURAL (1892-1945)

ERNEST SÁNCHEZ I SANTIRÓInstituto de Estudios Documentales e Históricos sobre la Ciencia

Universitat de Valéncia - C.S.I.C.

RESUM

En aquest treball presentel'evolució de la producció d'histbrianatural durant el periode 1892-1945,mitjançant l'estudi dels articles,membries i ressenyes científiquesinclosos en els Indices Generales dela Reial Societat Espanyolad'Histária Natural des d'un punt devista bibliométric: evolució delnombre d'obres, temes d'investigació,distribució d'articles-autor, identi-ficació dels grans productors, etc.

Com a conclusió es despren elcreiximent en la investigaciód'histbria natural entre 1892 i 1906,l'estancament durant 1907 i 1926, unfort creiximent entre 1927 i 1931, alqual li seguiria una etapa de declivi,accentuat per la Guerra Civil. Laimmediata post-guerra (1939-1945)no assolirá l'index de producció de1892.

Recibido el 5 de julio de 1990

ABSTRACT

. This study presents theevolution of the production of naturalhistory from 1892-1945, through thestudy of articles, reports andscientific references included in theGeneral Indexes of the Royal Societyof Spanish Natural History from abibliometric point ot view: theevolution of the number of works,subjects of research, cataloguing ofarticles by author, identification ofthe great producers, etc.

In conclusion, we could say thatthere was an increase in naturalhistory research between 1892 and1906, a period of stagnation between1907 and 1926, a sharp increasebetween 1927 and 1931, followed bya period of decline, accentuated by theSpanish Civl War. The immediatePost War period (1939-45) did notreach the level .of production of 1892.

222 ERNEST SANCHEZ I SANTIR6

LLULL 14

L'area amb més obres será lazoologia, perb geologia la quepresentará els principals productorsSalvador Calderón Arana, DanielJiménez Cisneros, L. FernándezNavarro i José Royo Gómez.

The most productive field waszoology, but it was geology whichhad the main producers: SalvadorCalderón •Arana, Daniel JiménezCisneros, L. Fernández Navarro andJosé Royo Gámez.

Paraules Clau: Histbria natural, Ciéncia Espanyola Contemporánia, Revistesd'Histbria natural, Bibliometria.

1. Introducció

Dins del procés de consolidació de la ciéncia espanyola un elementfonamental a veure és el de les societats i académies científiques. Des de lacreació de Reial Académia de Ciéncies de Madrid en 1850, i la publicació deles seues Memorias fins la creació de la Junta de Ampliación de Estudios il'Institut d'Estudis Catalans en 1907, amb els seus seminaris i laboratoris,hom creá tot un seguit de nuclis que agruparen en les diferents especialitatscomunitats científiques que intentaven traure la ciéncia del seu col.lapseproduit per la desaparicib de l'Antic Régirn i la instauració del mon burgési.

Al llarg aproximadament d'aquest mig segle hom rastreja una agrupaciódels científics en sectors (ja foren amb postures liberals, kraussistes,positivistes, ecléctiques o neocatbliques) 2 que tindran en les societats iacadImies, a més de la universitat, el seu medi natural per al desenvolupament.Al si d'aquest procés podem trobar a la Reial Societat Espanyola d'HistbriaNatural, creada en 1872, en ple Sexeni Democrátic, aplegant la seua activitatfins als nostres dies. En la Reial Societat Espanyola d'Histbria Natural i lesseues publicacions treballarien figures de caire positivista tan marcat com S.Ramon i Cajal, materialista com Odon de Buen, o neocatblics com LonginosNavas.

L'objecte d'aquest treball és l'estudi de la producció científica en la histbrianatural en un periode que va des de 1892 a 1945. S'ha triat aquest periode jaque és el que coincideix amb la segona época de les publicacions de la Reial •Societat d'Histbria Natural. La primera época comprenia des de 1872, que homcreá la Societat, fins 1892.

2. Material i métode

La font de dades ha estat els Indices Generales elaborats pel CSIC en1952, al voltant de le publicacions de la Reial Societat d'Hisu5ria Natural (desd'ara RSHN)3.

LLULL 14 ANALJSI DE LA PRODUCCIO D'HISTORIA NATURAL (1892-1945) 223

De les diferents obres s'han triat els articles, memóries i ressenyescientífiques, deixant a banda les notes bibliográfiques, publicades en:

- Actas de la Real Sociedad Española de Historia Natural (1892-1901).

- Anales de la Real Sociedad Española de Historia Natural (1892-1901).

Boletín de la Real Sociedad Española de Hístoria Natural (1901-1945).

Boletín de la Sociedad Española de Biología (1911-1932).

- Conferencias y Reseñas Científicas de la Real Sociedad Española deHistoria Natural (1903-1935).

- Memorias de la Real Sociedad Española de Historia Natural (1903-1935)

Revista Española de Biología (1932-1936).

Tampoc no s'han inclós les seccions de Biografias y Necrologías, ni la deVarios ja que molts dels treballs apareguts o són anómins en el cas deBiografies, o en el de Varios són referencies a congressos, homenatges, o comel propi index • diu trabajos comunes. Cal dir que el volum conjunt d'aquestesseccions és molt petit en relació a les altres seccions científiques.

La distribució per árees temátiques ha estat la mateixa que fa els Indices,és a dir: botánica, geologia, mineralogia i petrografia, paleontologia iprehistória, zoologia. Tambe s'ha procedit a una ordenació i classificaciócronológica de les obres, ja que als Indices hi apareixen barrejades. S'haintentat veure els principals productors scientífics i les árees que abastaven.

3. Resultats

3.1. Articles

• El total de treballs publicats en la RSHN durant el periode considerat(1892-1945, ambdós inclosos) ha estat de 4.492, la qual cosa suposa unpromedi de 83,18 treballs/any. L'evolució anual dels treballs (gráfica 1) mostrauna tendencia a l'alça en el nombre d'obres publicades, tenint el seu cim en1929, per iniciar una lenta devallada que s'accelarará amb la Guerra Civil, per asols a partir de 1942 encetar una certa recuperació.

54Anys (1892-1945)

Total

2IX)

leo

100

224 ERNEST SANCHEZ I SANTIRó

LLULL 14

Gráfica 1

R. Soc. 111 NaturalPublicacions

Nota: 1 (1892), 2 (1900), 3 (1910), 4 (1920), 5 (1929), 6 (1936), 7(1945).

Atenent a una divisió per quinquenis (Quadre 1) podem veure unaevolució molt més clara de tot el procés.

Quadre 1

Evolució dels Articles per Quinquenis

1892196 1897101 1902106 1907111 1912116 1917121

Promedi 57 83,6 106,6 90,2 101 96,8T.C.R. (*) 46,6 27,5 -15,3 11,9 -4,1

1922126 1927131 1932136 1937141 1942145

Promedi 99 129,2 83,2 6,2 57T.C.R. -2,2 30,5 -35,2 -92,5 819,3

(*) Taxa de Creiximent Relatiu.

103

20

LLULL 14 ANALJSI DE LA PRODUCCIO D'HISTORIA NATURAL (1892-1945) 225

Nota: l' ŭltima columna és un quatrieni.

Aixi tenim que enue 1892 i 1906 hi ha un periode de creiximent, al qualli segueix un llarg periode d'estabilitat enue 1907 i 1927, per a tornar a tenirara un fort creiximent en el quinqueni 1927/31. D'engá, el nombre de treballscomenga a minvar (-35, 2), per a gairebe desapareixer durante la guerra (-92,5), recuperant un cert nivell en el seg ŭent quatrieni. Un resum d'aquestes dadesel tenim en la segiient gráfica, ara per quinquenis.

Gráfica 2

R. Societat I-P NaturalPublicacions

0 1 i i 1 1 11994/98 1997/01 1902/06 1907/11 1912/16 1917/21 1922/26 1927/31 1932/38 1937/41 1942/45

QuInquents 1892-1945Total treballs

3.2. Tematica

Atenent a la divisi6 feta en els Indices s'han agrupat els treballs enbotânica, geologia, mineralogia i petrografia, paleontologia i prehistória,zoologia. El nombre de treballs (Quadre 2) en cada secció és el seg ŭent:

i10.

1 400

1/5 120073;.0a+ 1000I.

E..8120

7sZD. 11:10

S.

226 ERNEST SÁNCHEZ I SANTIRÓ LLULL 14

Quadre 2

Nombre de treballs per árees

N'2 Treballs %

Botánica 878 19,54Geologia 1.219 27,13Mineralogia i Petrografia 575 12,80Paleontologia i Prehistória 229 5,09Zoologia 1.591 35,41

Total 4.492 100,0

Aixó agrupat (Gráfica 3) ens dóna una clara preeminIncia de Zoologia iGeologia sobre la resta d'árees temátiques.

Gráfica 3

R. Societat 1-1 4 NaturalSeccions

• BotinIca

Ila Paleontologla

El Geologla

Mi Zoologla

0 Mineralogia

LLULL 14 ANALISI DE LA PRODUCCIO D'HISTORIA NATURAL (1892-1945) 227

Si esguarden ara l'evolució quinquenal (Quadre 3) en les diferents áreespodrem apreciar que totes elles no presenten un decurs semblant, ni entre si, niamb l'evolució globál dels treballs.

Quadre 3

Evolució quinquenal de les Árees

1892196 1897101 1902106 1907111 1912116 1917121

Botanica 11 27,2 16 16,2 16,6 13Gegologia 11,2 11,6 27,4 29,4 27 24,8Mineralogia 10,6 12,2 15,4 11,6 15 11,4Paleontologia 3,6 6 3,4 7,8 11,2 8,2Zoologia 20,5 26,6 44,4 25,2 31,2 39,2

Total 57 83,6 106,6 90,2 101 96,8

1922126 1927131 1932136 • 1937141 1942145

Botánica 21,8 31,4 16,8 1 5,5Geologia 25,4 44 21,6 2 24,2Mineralogia 10,2 14,8 9,8 0,2 4,7Paleontologia 1,6 2,2 1 0 1Zoologia 40 36,8 34 3 21,5

Total 99 129,2 83,2 6,2 57

Cal dir que sols es pot establir comparacions entre les árees i veure unaevolució normal en el periode 1892-1936 ja que la Guerra Civil, pel querepresenta d'excepcionalitat, ho impedeix. Si desglossen aquestes dades perárees en una representació gráfica, desdoblegades en dues gráfiques (áreesprincipals i árees menors en funció del nombre de treballs de cada área),obtenim els segilents resultats:

1912/1 1917/2 1922/2 1927/3 1932/3 1937/4 1942/4

40

35

30

ri 25o

a_15

10

5

01892/9 1897/0 190210 1907/1

228 ERNEST SANCHEZ I SANTIRCI LLULL 14

Gráfica 4

Publicacions RSHNArees Principals

QuIncpanIaBatenlco -+- Goalogla 411- Zoologia

En primer lloc podem veure en la botánica un moment inicial decreiximent per a entrar en un descens i estabilitat, seguida d'altra etapa decreiximent. En els primers anys de la postguerra té una lenta recuperació. Ésl'área amb una evolució més semblant al total. La Geologia, malgrat certsentrebancs presenta un creiximent molt més continu, aixi com una recuperaciómés rápida en el quatrieni 1942-1945. Com la majoria de les seccions rere unafase inicial de puja, li segui en Zoologia entre 1907 i 1911 en fort descens,que seria superat per un posterior creiximent més progressiu i moderat que noaplegará als nivells de la primera etapa, 1892-1906.

01892/9 1897/0 1902/0 1907/1 1912/1 1917/2 1922/2 1927/3 1932/3 1937/4 1942/4

Oul~leIffn—Petrogro Preh—Pdeont


Gráfica 5

Publicacions RSHNArees Menors

La Mineralogia i la Petrografia, com vegem tindrán un periode primer decreiximent que s'atura en 1906, per restar estancades fins la contesa. LaPaleontologia i la Prehistbria, en les publicacions de la RSHN, passaran perun primer periode d'estancament i poca presIncia, per a tenir entre 1907 i 1921un creiximent, seguit d'un fort declivi.

Si esguardem la tasca científica dels principals productors en la diferentsárees temátiques tenim que en la Zoologia trobem dos periodes de.creiximent1892-1906 i 1911-1921. En ambdós l'entomologia será el principal campd'estudi i de noves aportacions, junt a tasques més aillades com l'estudi de lafauna regional castellana de J.M. Fuente, els treballs d'histologia ihistoquímica de Santiago Ramon i Cajal durant el primer periode. En el segonnomés els treballs de C. Arévalo Carretero sobre hidrobiologia se separen delpredomini de l'entomologia.

En Geologia d'un primer periode de creiximent (1901-1906) en el quepredominen estudis sobre terratrémols, vulcanisme i la determinació delsdiferents periodes geológics de la Península Ibérica, passem a un segon (1926-1931) en el que junt a qtiestions de cartografia i l'elaboració del mapa geológicd'Espanya, destacant J. Royo Gómez i V. Sos, tenim els treballs i introduccióde les teories sobre tectónica i estudis regionals de J. Carandell.

230 ERNEST SANCHEZ I SANTIRó LLULL 14

En Mineralogia i Petrografia també 1901-1906 és un periode decreiximent, on junt a estudis sobre meteorits i vulcanisme, hi ha una tascaimportant per part de Salvador Calderon i de F. Chaves en la localització idescripció de minerals de la Peninsula. En el segŭent moment de puja (1911-1916) no hi ha una tendIncia clara en la producció mentre que en el tercermoment de creiximent (1926-1931) la cristalografta esdevingué l'área principald'estudi, aprofitant les oportunitats que oferia l'espectrometria. Aci destaca eltreball de G. Martin Cardoso i J. Garrido.

En Paleontologia destaquen, en l'ŭnic moment de cert apogeu (1906-1916), els treballs antropolbgics i craneometria de Fco. de las Barras deAragon i T. Aranzadi, mentre que en Prehistdria junt a la localització iexcavació de jaciments s'esguarda una atenció especial a la pintura rupestre perpart de J. Carballo i E. Hemandez-Pacheco.

Finalment en Botánica el primer periode de creiximent (1892-1901)mostra la preeminIncia de treballs sobre flbrula, cas de la sevillana en Fco. delas Barras de Aragon o de la de Cáceres en M. Rivas Mateos, junt a la tasca desintesi i introdució de treballs estrangers per part de Carlos Pau amb unaconcepció taxonbmica tradicional, anti-evolucionista. En el segon periode(1921-1931) junt a la continuació de treballs sobre flbrules, cas de la de zonesde Marroc per A. Caballero, es constata la importáncia de la-micologia enl'obra de Romualdo Fragoso i R. Ciferri, junt a L.M. Unamuno.

3.3. Autors

El nombre total d'autors que publiquen en la RSHN durant el periodeanalitzat és de 803 autors, que en funció de les 4.492 obres que produeixen fanun promedi de 5,59 obres/autor. La distribució per árees és la segiient:

Quadre 4

Productivitat Mitja en la relació Autor/Area

Obres Autors F'roductivitat

Botdnica 878 177 4,96Geologia 1.219 228 5,34Mineralogia i Petrografia 575 128 4,49Paleontologia y Prehistória 229 82 • 2,79Zoologia 1.591 386 4,12

Total 4.492 803 5,59


L,a suma d'autors en les diferents árees no fa els 803 d'autors citats. Alóés perqué aquesta diferIncia respon, com és evident, a que molts autorspubliquen treballs en váries árees, al si de la RSHN.

Pel que fa a l'evolució anual dels autors (Quadre 5), s'obrserven diferInciesvers l'evolució del nombre de treballs. Entre 1892 i 1932 mentres en aquestaŭltima rere un periode de creiximent, hi ha una fase llarga d'estancament(1907-1926), per a després tornar a créixer, en el nombre d'autors perquinquenis hi ha una tendéncia prou constant cap el creiximent, amb duespetites recessions en 1907-1911 i 1922-1926 (Gráfica 6).

Quadre 5

Evolució del Nombre d'autors per Quinquenis

1892196 1897101 1902106 1907111 1912116 1917121

N9 Autors 149 199 263 215 284 314Promedi 29,8 39,8 52,6 43 56,8 62,8

1922126 1927131 1932136 1937141 1942145

Autors 247 339 269 24 157Promedi 49,7 67,8 53,8 4,8 39,2 (*)

(*) Es un quatrieni

Tot aló el podem reagrupar en una representació gráfica que ens permetuna visió més clara de les diferents evolucions entre el nombre d'autors perquinquenis i el de treballs (Gráfica 9).

70

eo

1 0

ERNEST SANCHEZ I SANTIR6

Gráfica 6

Autors 1892-1945Promedi

LLULL 14232

0 I I I I I I i 1 I I 11/192/96 1897/01 1902/06 1907/11 1912,18 1917/21 1922/26 1927/31 1932/36 1937/41 1942/45Quinquenis

Com podem veure a partir de 1932, ambdues evolucions, nombre detreballs i d'autors ja coincideix, entrant en un proc/s de descens ques'aprofundirá amb la contesa, per mostrar una feble recuperació en el quatrieni1942-1945.

Efectuant la distribució d'articles i autors s'esguarda (Quadre 6) que alcostat d'un petit grup que produeix molts articles, es troba un altre grup moltnombrós d'autors que en produeixen pocs.

Quadre 6

Relació entre N 2 d'Autors i Treballs publicats per dits Autors

Valor Acumulats

Autors% TreballsTo

0,1 3,6

0,2 6,5

0,3 9,2

0,4 11,9

0,7 16,7

0,8 19,0

1519 Autors 1T2 Treballs Autors Treballs

1 162 1 162i 130 2 2921 125 3 4171 118 4 5382 109 6 7531 104 7 857


1 97 8 954 0,9 21,21 82 9 1036 1,1 23,01 80 10 1116 1,2 24,81 60 11 1176 1,3 26,11 57 12 1233 1,4 27,41 51 13 1284 1,6 28,51 47 14 1331 1,7 29,61 46 15 1377 1,8 30,61 42 16 1419 1,9 31,51 41 17 1460 2,1 32,51 37 18 1497 2,2 33,33 35 21 1602 2,6 35,61 33 22 1635 2,7 36,32 32 24 1699 2,9 37,71 31 25 1730 3,1 38,51 30 26 1760 3,2 39,12 29 28 1818 3,4 40,43 28 31 1902 • 3,8 42,3 .2 27 33 1956 4,1 43,52 26 35 2008 4,3 44,72 24 37 2056 4,6 45,74 23 41 2148 5,1 47,81 21 42 2169 5,2 48,24 20 46 2249 5,7 50,04 19 50 2325 6,2 51,73 18 53 2382 6,6 53,02 17 55 2416 6,8 53,75 16 60 2496 7,4 55,53 15 63 2541 7,8 56,54 14 67 2597 8,3 57,84 13 71 2649 8,8 58,99 12 80 2757 9,9 61,36 11 86 2823 10,7 62,88 10 94

•

2903 11,7 64,611 9 105 3002 13,0 66,810 8 115 3082 14,3 68,620 7 135 3222 16,8 71,723 6 158 3360 19,6 74,727 5 .185 3495 23,0 77,847 • 4 232 3683 28,8 81,962 3 294 3869 36,6 86,1

114 2 408 4097 50,8 91,2395 1 803 4492 100,0 100,0

234 ERNEST SÁNCHEZ I SANTIRÓ

LLULL 14

Tal i com mostra el quadre trobem un redu'it grup, el 0,3% que produeixaproximadament el 10% de treballs, un 1% d'autors produeix el 23% de lesobres, i el 2,2% dels autors en fa, aproximadament 1/3 de tota la producciócientífica de la RSHN. En la banda contrária veiem que el 50% dels autors asoles produeix el 9% dels treballs (395 treballs).

3.4. Nivells de productivitat dels autors

Aquesta situació ens mostra un reduit grup de científics que publiquen unnombre molt elevat de treballs. AIÒ el fa susceptible d'aplicar el model deLOTKA, segons el qual al n 9 d'autors que publiquen n treballs és inversamentproporcional a n-2. 0 el que és el mateix, que la productivitat d'un autor nocorrespon al n9 de treballs que publica sinó al seu logaritme. En el cas de lahirmula de LOTKA:

An = a 1 . n-2 seria An = 392 . n-2

La qual cosa dóna un coeficient de desviació quadrática mínima Q =10,38. L'ajust realitzat V. Navarro i M.L. Terrada4 basat en un ajust quadráticponderat basat en la fórmula:

An = K . n "Alfa , on K (constant) és K = 392 , 9966 i Alfa (l'exponent) ésAlfa = 1,6506, la qual cosa dóna

An = 392,9966 . 11 -1,65 , que aporta un desviació Q = 1,75.

Que l'exponent -1,65 no coincidisca amb el -2 proposat per LOTKApotser degut a que només s'han considerat les publicacions de la RSHN amb laconsegiient eliminació d'alguns autors ocasionals de petita productivitat.Utilitzant l'index de LOTKA (logaritmo del nombre d'articles) com a indicadorde la productivitat dels autors, podem classificar aquests, en diversos nivells deproductivitat (Quadre 6).

Quadre 7

Distribució d'autors i articles per nivells de productivitatdels autors

Nivells Productivitat N9 Autors N9 Treballs % Autors % Treballs

ProductorsOcasionals 395 395 49,2 8,8(i.p. = 0)


PetitsProductors 176 414 21,9 9,2(0 < i.p. < 0,5)

MitjansProductors 138 780 17,1 17,3(0,5 < i.p. < 1)

GransProductors(i.p. <=1)

94 2903 11,7 64,6

El grup anomenat productors ocasionals está format pels autors quenomés produeixen un treball, el de petits productors pels que feren entre 2 i 3obres, al tercer grup pels que produiren entre 4 i 9 treballs, per finalitzar ambel grup de grans productors, composat per aquells que feren 10 o més treballs.

Quadre 8

Principals Autors de RSHN. Periode de Publicacions

Autor • Área Anys Publicació Obres

S. Calderon Arana geóleg 1892-1911 162D. Jiménez Cisneros gebleg 1903-1936 130Fco. Barras Aragon botánic-palentbleg 1892-1945 125L. Femández Navarro gebleg 1892-1929 118J. Royo Gomez geóleg 1916-1936 109R. González Fragoso botánic 1892-1928 109M. Martinez Escalera botánic-entombleg 1898-1943 104A. Cabrera Latorre zoóleg 1897-1920 97I. Bolivar Urrutia botánic-entombleg 1892-1927 82R.Garcia Mercet zoóleg • 1902-1932 80E. Hemandcz Pacheco gebleg 1895-1945 60C. Pau botánic 1892-1924 57F.Chaves Perez-Pulgar gedleg 1892-1923 51C. Bolivar Pieltrain botánic-entombleg 1911-1935 47F. Hcmandcz Pacheco geóleg 1921-1945 46L. Navas entomóleg-botánic 1898-1929 42J. Garrido gebleg 1029-1945 41V. Sos gebleg 1927-1936 37


LLULL 14

Al si d'aquest grup de grans productors trobem un petit sector queessent el 0,3% dels autors produeix vora el 10% dels treballs, format pelsgeblegs Salvador Calderón Arana, Daniel Jimenez Cisneros i Francisco de lasBarras de Aragón, botánic i paleontbleg. Si eixamplen aquest grup al 2,2% queen fa un terg dels treballs, hem d'afegir a L. Fernandez Navarro, gebleg, JoséRoyo Gómez, gebleg, R. Gonzalez Fragoso, botánic, Miguel MartinezEscalera, zobleg, Antonio Cabrera Latorre, zobleg, Ignacio Bolivar,entombleg, R. Garcia Mercet, zobleg, E. Hernandez Pacheco, gebleg, C. Pau,botánic, F. Chaves Pérez Pulgar, gebleg, Cándido Bolivar Pieltain,entombleg, F. Hernandez Pacheco, gebleg, Longino Navas, zobleg i botánic, iels geblegs J. Garrido y V. Sos. És de destacar que d'aquest 18 autors el 50%9eren geblegs.

4. Conclusions

A la vista de les dades presentades hom pot dir que les diferents árees de lahistbria natural tingueren en les seues publications un periode de creiximententre 1892 i 1906, per a entrar en un cert estancament entre 1907 i 1926. Elsegtient quinqueni 1927-1931 representará l'etapa de máxim creiximent en elnombre de publicacions, amb 1929 com a cim, per entrar durant tota la restade la II Republica en un descens, que la Guerra Civil portaria gairebé a la seuadesaparició. Els primers anys del Franquisme 1939-1945, mostren una lenta ifeble recuperació situant-se la producció global en un nivell inferior al'existent en 1892. Aquesta situació, a més de la destrucció provocada per laguerra, té molt a veure en el fort exili de cientifics, entre ells els naturalistes,que abandonaren el país que restava sota el Franquisme. Noms cridanersd'aquest exili els tenim en Ignacio Bolivar Urrutia, director del Museu deCiéncies Naturals de Madrid, i un dels fundadors de la Reial Societat d'HistóriaNatural; Ignacio Bolivar Pieltain, fill de l'anterior i que el succeí en la cátedrad'entomologia de Madrid; José Bonet, col.laborador del Museu de Ciéncies deMadrid; Enrique Rioja Lobianco, catedrátic de zoologia dels invertebrats en laUniversitat Central, i membre de la directiva de la RSHN; el gebleg ipalentolbgeg José Royo Gómez; l'antropóleg Pere Bosch Gimpera;l'oceanbgraf Fernando de Buen i el catedrátic de química biológica Rafael deBuen. Aquests són només una petita part d'un cos de científics que des deprincipis del segle XX estaven consolidant tota una slrie d'escoles i grupsd'investigació truncats per la Guerra Civil i el Franquisme5.

Pel que fa al nombre d'autors, tanmateix, hi ha un creiximent fins laprbpia contesa, encara que el quinqueni 1927-31 roman com el periocle on hiha més autors, una mitja de 67,8 autors/any.


Malgrat ésser la zoologia globalment l'área temática amb més treballs, elsprincipals productors científics els trobarem en els geólegs i és la geologial'área que palesará un creiximent més continu, sense aqueix estancamentgeneral tan marcat entre 1907-1926.

Que el periode inicial de 1892-1906 siga d'un fort creiximent s'enten, tal icom diu J. Sala•Catalá, a banda del propi impuls del Regeneracionisme, en lamesura que zoólegs, botánics es llancen a una febril tasca de taxonomies, pertal de conéixer les espécies existents a la Península Ibérica, així com elsgeólegs fan el propi pel que fa als minerals i principals estructures geológiquesde la Península, així com la localització de jaciments minerals. El que ésdiferent en história natural de l'evolució de la resta de principals publicacions,a saber, Anales de la Sociedad de Física y Química, i Revista MatemáticaHispanoamerica 6, és que tan la matemática, com la física i la química en elperiode •1931-1936 presenten uns índex d:autors i de treballs clarament superiora etápes anteriors, mentre que en la história natural, és una fase de descens.Caldria veure si agó respon a una vertadera crisi de l'história natural en l'EstatEspanyol durant aqueix periode, o el que succeeix és que les publicacions de laReial Societat Espanyola d'História Natural hi havien deixat d'esser elprincipal canal de transmissió de la tasca científica en aquesta área, passant anuclis (revistes) molt més concrets i especialitzats. El que si que constatem ésla desaparició de vuit dels principals productors científics de la RSHN, abansde 1931, la qual cosa representa aproximadament el 45% d'aquests. Es com sis'hagués prodŭit un envelliment relatiu i reducció en el conjunt dels principalsproductors.

Un altre element que es constata es la difícil i lenta recuperació del volumde publicacions en la immediata postguerra. Per a les dades que posseim7,referides fonamentalment a Física i Química, les publicacions sobre aquestescilncies es recuperaren rápidament, de forma que Física en 1944, i Química en1945 hi havien assolit un nombre d'articles similar o superior als produits enel primer quinqueni dels anys trenta (altra cosa será el nivell científicd'aquestes). Per contra, les publicacios en la Reial Societat D'História Naturaltenen un creiximent molt més lent i petit, de forma que en 1945 no se superaencara el nivell de publicacions de 1897.

Aquesta dificultat per superar la contesa, s'ha de relacionar no sols ambles conseqdéncies directes de la Guerra Civil, sinó també amb aqueixa pérduade vigor continu que presenta la Reial Socictat d'História Natural des de 1929.L'enfrontament militar va accentuar (a uns extrems insospitats) una tendInciainiciada anteriorment.


LLULL 14

NOTES

1 Per veure un panorama global d'aquesta transici6 veure de J.L. PESET iM. PESET (1974) La Universidad Española (siglos XVIII y XIX). Madrid, Taurus.Un cas concret el trobem en l'obra de MARC BALDO (1984) Profesores yEstudiantes en la época romántica. La Universidad de Valencia en la Crisis delAntiguo Régirnen (1786-1843). Valencia, Ajuntament de Valéncia.

2 SALA CATALA, J. (1985) "Previsiones ideológicas en la instituciona-lización de la investigación biologica en España durante el s. XIX". In: Laciencia moderna y el Nuevo Mundo. Madrid, C.S.I.C. J, Sala parla dels bifilegs,perfi crec que aquests grups també els podem trobar a la resta d'é.rees.

3 Real Sociedad Española de Historia Natural. Indices Generales (1872-1945), (1952). Madrid, CSIC.

4 TERRADA, M.L. i NAVARRO, V. • (1977) "La productividad de losautores de bibliografía médica". Rev. Esp. Documentacián Cientifica, I, 9-19.

5 ABELLAN, J.L. et al. (1978) E1 exilio español de 1939. Madrid, Taurus,Vol. V.

6 SANCHEZ RON, J.M. (1988) "La física en España durante el primertercio del siglo XX". In: Sánchez Ron, J.M. Ciencia y Sociedad en Esparia.Madrid, CSIC.

INIESTA, M.A. et al. (1984) "Evolución de la Producción científica enquímica en el primer tercio del siglo XX a traves de los Anales de la RealSociedad Española de Física y Química". In: Actas del Congreso de laSociedad Española de Historia de la Ciencia, Vol. II. Zaragoza, SociedadEspañola de Historia de la Ciencia.

DEL PINO ARABOLAZA, P. i VALERA, M. (1988) "Análisis estadísticoy sociométrico de la producción matemática española a traves de la RevistaMatemática Hispanoamericana, (1919-1936), Llull, 2.

7 MARSET, P.; VALERA, M. i LOPEZ, C. (1982) "kepercusiones de laguerra civil española (1936-1939) en la producción científica en Física, a travésde la Anales de la Real Sociedad Española de Física y Química (1903-1975),Dynamis, 1, 192, Granada.

BIBLIOGRAFIA

ARTOLA, M. (1987) La burguesia revolucionaria (1808-1874). Madrid,Alianza.

BALDÓ I LACOMBA, M. (1988) "Feixisme i Antifeixime". Batilia, 8Valéncia.

BALLESTER, J. M° et al (1978) El exilio español de 1939 (Vol. V, Arte yCiencia). Madrid, Taurus.

BERNAL, J.D., (1967) Historia Social de la Ciencia. Barcelona, Península,2 vols.

BRENAN, G. (1984) El laberinto español. Barcelona, Plaza y Janés.

LLULL 14 ANALIS1 DE LA PRODUCCIO D'H1STORIA NATURAL (1892-1945) 239

DEL PINO ARABOLAZA, P. i VALERA, M. (1988) "Análisis estadístico ysociométrico de la producción matemática espafiola a través de la RevistaMatemática Hispanoamericana (1919-1936). Llull, Zaragoza.

GARCIA DELGADO, J.L. (1988) "La economía espafiola entre 1900-1923,In: Tufián de Lara, M. Revolución Burguesa. Oligarquía y Constitucionalismo(1834-1923). Barcelona, Labor.

GARRIDO, J.M. i MARSET, P. (1976) "Aspectos bibliométricos einstitucionales de la Real Sociedad Española de Historia Natural para el periodo1921-1935. Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, Vol.XVI, Madrid.

GONZALEZ BLASCO, P. (1980) El investigador cientIfico en España.Madrid, Centro de Investigaciones Sociológicas.

HORMIGON, M. (1988) "Las matemáticas en España en el primer tercio delsiglo XX". In: Sánchez Ron, J.M. Ciencia y Sociedad en España. Madrid, CSIC.

INIESTA, M° A. et al (1984) "Evolución de la producción científica enquímica en el primer tercio del siglo XX a través de los Anales de la RealSociedad Espafiola de Física y Química • . In: Actas del II Congreso de laSociedad Española de Historia de las Ciencias, Vol. II. Zaragoza.

JACKSON, G. (1986) La Rep ŭblica Española y la Guerra Civil. Barcelona,Crítica.

JOVER ZAMORA, J. M (1988) "La época de la Restauraci6n. Panorarnapolítico-social. 1875-1902, In: Tufión de Lara, M. Revolución Burguesa.Oligarquía y Constitucionalismo (1834-1923). Barcelona, Labor.

LOPEZ FERNANDEZ, C. i VALERA CANDEL, M. (1983) "Estudiobibliométrico multivariante de los artículos de física publicados en los Analesde la Real Sociedad Espafiola de Física y Química durante el periodo franquista(1940-1975). Llull, 6.

LOPEZ FERNANDEZ, C. et al. (1984) "Aproximación al análisisbibliométrico de la producción española en física durante el Franquismo, através de los Anales de la Real Sociedad Española de Física y Química". ActasCongreso Sociedad Española de Historia de las Ciencias, Vol. 111, Zaragoz.a.

LOPEZ PIÑERO, J.M° (1988): "Los métodos de la investigaciónhistoricomédica y las nuevas técnicas". In: Lafuente, A.; Saldaña, J. (Coords.)Ilistoria de las ciencias. Madrid, CSIC.

MARSET, P.; VALERA, M. i LOPEZ, C. (1982) "Repercusiones de la guerracivil española (1936-1939) en la producción científica en Física, a través de losAnales de la Real Sociedad Española de Física y Química (1903-1975).Dynamis, I, Granada.

MORENO GONZALEZ, A. (1988) "De la física como medio a la física comofin. Un episodio entre la Bustración y la crisis del 98. In: Sánchez Ron, J.M.Ciencia y Sociedad en España, Madrid, CSIC.

PRICE, D.J.S. (1973) Hacia una ciencia de la ciencia. Barcelona, Ariel.RIBAS I MASSANA, A. (1976) La Universitat Autónoma de Barcelona

(1933-1939). Barcelona, Ed. 62.SALA CATALA, J. (1984) "Los biol6logos españoles entre 1860 y 1922:

Una sociedad científica en cambio. Su descripcián". In: Actas del 11 Congreso de

240 ERNEST SÁNCHEZ I SANTIR6

LLULL 14

la Sociedad de Historia de las Ciencias, Vol. H. Zaragoza, Sociedad Española deHistoria de las Ciencias.

SALA CATALA, J. (1987) "Enseñanza e investigació biológica en launiversidad de la RestauraciÓn". In: Peset, M.; Albiñana, S. (Coords).Universidades Espatiolas y Americanas. Valencia, Generalitat Valenciana.

TATON, R. (Ed.) (1973) Historia General de la Ciencia, IV. La CienciaContemporanea, II.. Barcelona, Destino.

TERRADA, M.L. i PERIS BONET, R. (1988) Lecciones de DocumentaciónMédica. Valéncia, Universidad de Valencia.

VALERA, M. (1983), "La Física en España durante el primer tercio delsiglo XX". Llull, Zaragoza.

anÁlisi estadÍstica i sociomÉtrica de la producciÓ d ... · l'institut d'estudis...

Documents