Projecte d’estudii conservació dels

alocars del Maresme

Anuari 2005

1

Introducció

L’any 2002 es van iniciar els treballs delProjecte Alocs (Projecte d’Estudi iConservació dels Alocars del Maresme) ambl’objectiu de cartografiar les poblacionsd’alocs a tantes rieres del Maresme com fospossible, avaluar el seu estat de conservaciói valorar la viabilitat de la seva regeneració(March i Corbera, 2003). De fet, es vaprendre aquesta espècie com abioindicadora de l’estat de conservació delterritori ja que l’estudi de les dadesobtingudes ens ha de permetre establir unadiagnosi ambiental de la comarca.

Durant els anys 2003 i 2004 més d’uncentenar de voluntaris repartits en 12 grupslocals han prospectat una trentena detorrents o rieres distribuïdes per tota lacomarca (Fig. 1). En total durant aquestesdues temporades s’han recorregut i obtingutles dades de quasi 60 km de rieres. En unaprimera anàlisi es va poder constatar que elspercentatges de presència d’aloc eren baixos(12,7%) i variaven molt d’unes rieres a unesaltres. Van ser als torrents de Can Cabanyes(Argentona), de Can Solé (Mataró), de la

Salamandra (Mataró) i de Sant Ou (Tordera)on es van observar les densitats méselevades (Projecte Alocs, 2004).

Però a les més de 2500 fitxes que s’hanomplert durant la prospecció hi hainformació de molts paràmetres que fins arano s’ha pogut analitzar. A continuaciós’avaluen alguns d’aquests paràmetres is’analitzen les amenaces que afecten lespoblacions d’alocs estudiades.

Material i mètodes

En conjunt s’han estudiat 39 rieres quepertanyen a un total de 20 conqueshidrogràfiques (Fig. 1). Una d’aquestesrieres, la d’Argentona, no ha estat tinguda encompte en les anàlisis a causa de la sevaelevada alteració i al fet que gran part delsalocs havien estat plantats.

El treball de camp s’ha realitzat en elperíode entre principis de juny i finals desetembre, per tal de poder conèixer ambclaredat l’estat de vitalitat de les plantesd’aloc i també de la vegetació de les rieres,ja que és l’època de màxima floració. S’haomplert una fitxa de camp per a cada tram

N

Mar Mediterrània

Mataró

CanetArenys de Mar

Arenys de Munt

Calella Pineda

Santa Susanna

Tordera

Argentona

Cabrils

Vilassar

Alella

Sant Vicenç

1

23

4

5

6

7

8

9

10

11

13

12

1514

18

17

1920 22 23 30

29

32

34 35

36 37

38

39

Figura 1. Localització de les rieres estudiades durant les temporades 2003-2004 agrupades per grups de treball.Alella: 1, riera d’Alella; 2, fondo de Rials. Cabrils: 3, riera de Cabrils. Vilassar: 4, riera d’en Cintet. Argentona:5, riera d’Argentona; 6, torrent de can Martí de la Pujada; 7, torrent de can Cabanyes. Mataró: 8, riera de SantSimó; 9, torrent de can Solé; 10, torrent de la Salamandra; 11, afluent de la Salamandra; 12, torrent deSommells; 13, torrent Forcat; 14, torrent del Castell; 15, torrent de Vallveric; 16, torrent de can Pineda; 17,torrent de Vallverdera, 18, riera de Vallgiró. Sant Vicenç de Montalt: 19, riera de Sant Vicenç; 20, riera delGorg; 21, sot de can Marial; 22, torrent del Canyadell. Arenys: 23, rial Llarg; 24, rial de Valldegata; 25, rialNavarra; 26, rial del Sapí; 27, rial del Bareu; 28, rial de Vallfiguera; 29, rial de la Serp; 30, rial d’en Botifarra;31, rial del Cabaió; 32, rial Vallmaria; 33, rial de Pollroig. Canet: 34, riera dels Oms. Calella; 35, torrent delRaig. Pineda: 36, riera de Pineda. Santa Susanna: 37, riera de Santa Susanna. Tordera: 38, Riera de Vallmanya;39, torrent de Sant Ou (els torrents més petits no han estat representats a causa de l’escala del mapa).

Interpretació de les dades del Projecte Alocsobtingudes durant els anys 2003 i 2004

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 1

2

de riera de 25 metres de longitud, amb laqual cosa s’ha aconseguit realitzar unmostreig molt detallat.

Dels nombrosos paràmetres quecontempla la fitxa de camp, s’ha cregutconvenient analitzar-ne tan sols aquells quedonessin més informació sobre l’estat deconservació de les rieres i que al mateixtemps poguessin afectar més l’estat i ladistribució dels alocs. Per tant, s’haprescindit de variables com el nombre decamins, la vitalitat dels alocs, l’estatfenològic o el port dels individus.

Així doncs, finalment l’anàlisi s’ha fetsobre els cinc paràmetres que ens hansemblat més informatius, els quals són:

- ús del sòl de la riba- vegetació de la riba- alteracions de la riba- ús del sòl de la llera- amenaces sobre els alocs

Dins de cadascun d’aquests paràmetreses troben diferents categories, fruit de lavariabilitat existent al llarg de les rieres. Acontinuació es fa una breu descripció decadascuna d’aquestes categories.

Ús del sòl de la riba: en aquest apartats’identifiquen els usos immediats delsterrenys situats a banda i banda de la riera.Es classifiquen en:

- Agrícola en actiu: es troben campsconreats (patates, vinyes, etc.)

- Agrícola no actiu (erms): són campsabandonats o zones obertes amb pocavegetació, sense cap ús actualment.

- Forestal: quan l’entorn és un boscnatural, amb arbres no plantats (perexemple, una pineda o un bosc d’alzines).

- Matollar: en aquest cas hi haformacions d’arbustos o mates, per exempleuna bardissa o romeguerar.

- Plantació forestal: cultius d’arbresplantats per tal d’extreure’n fusta. Els arbresestan arrenglerats en fileres i solen sermonoespecífics (una sola espècie d’arbre),normalment pollancres, plàtans o pinsamericans.

- Edificat (ocupat per habitatges) : fareferència a cases o pisos, ja siguin nuclisurbans, urbanitzacions o cases aïllades.

- Industrial: polígon industrial o indústriaaïllada.

- Viari: fa referència a la presència decarreteres (asfaltades o no), autopistes, tren ialtres vies de comunicació.

- Càmping: presència de càmpings.

- Altres: altres usos que no s’ajustin a lescategories anteriors i que ocupin la majoriade la superfície de la parcel·la.

Vegetació de la riba: vegetaciómajoritària que creix als marges de la riera.En cas que en una mateixa fitxa s’hi trobimés d’un tipus de vegetació, s’indica el tipusde vegetació predominant. Els tipus devegetació que es poden trobar són:

- Canyar: comunitat formadaprincipalment per canyes.

- Herbaci: vegetació formada per herbesno llenyoses.

- Arbustiu: vegetació llenyosa baixa noarbòria, incloent els alocars.

- Arbori: vegetació formada per arbres.- Sense vegetació: riba sense vegetació.

És un cas freqüent en rieres canalitzades,soterrades o convertides en vials per acotxes.

Alteracions de la riba: en aquest apartates pretén detectar les principalsmodificacions o alteracions de l’estructurade riera:

- Sense alteracions: no es detecten signesd’alteració d’origen antròpic. L’estructura dela riera sembla més o menys natural.

- Marge descalçat o força erosionat: quanl’aigua ha erosionat el marge només per lazona inferior, quedant la part superiorinestable per manca de base, i també en elcas que el marge hagi patit esllavissadesimportants per acció de rierades.

- Mur artificial (d’obra o de formigó): elmarge ha estat totalment alterat i ha estattransformat en un mur d’obra o formigó.

- Escullera (de roques o de gabions):presència de blocs grans de roca al margede la llera amb finalitats de “protecció”.

- Marge refet de terres o runes: quan hiha abocament de sorra o runes a fi deprotegir o estabilitzar el marge.

- Altres: altres alteracions presents, perexemple alguna mena d’estructurametàl·lica.

Ús del sòl de la llera: ús que es fa de lallera de la riera.

- Riera (no transitat): quan no s’utilitzaper a cap activitat humana i és un sistemanatural per on circula l’aigua. La llera estàformada per sorres (si bé també s’hi podentrobar graves i còdols) que no han estatcompactades.

- Vial de sorra no compactat: sistemanatural per on circula l’aigua i serveixocasionalment com a vial de cotxes. La llera

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 2

3

està formada per sorra (també hi podenhaver graves i còdols) aportada per la pròpiacirculació de l’aigua i no està compactada.

- Vial de sorra compactat: sistema semi-natural per on circula l’aigua i serveixhabitualment com a vial de cotxes. La sorrade la llera ha estat compactada o hi ha hagutaport de sorres per a estabilitzar la llera.

- Vial asfaltat: sistema artificialitzat per oncirculen automòbils habitualment i per oncircula aigua en èpoques de pluja. La lleraha estat asfaltada o cimentada a fid’estabilitzar-la.

- Soterrat: tram encaixonat i soterrat,sovint per ser utilitzat com a vial elevat decotxes i evitar problemes d’avingudes enèpoques de pluja.

- Escullera o mur transversal: elementsconstructius lineals de formigó o blocs depedra que frenen la circulació de l’aigua enestar situats transversalment a la llera.

Amenaces / agressions: en aquest apartats’identifica la problemàtica que presentenles poblacions o individus per a la sevaconservació i preservació.

- Sense (estabilitzat o naturalitzat): no esdetecten factors que puguin minvar laviabilitat dels individus o poblacions.

- Elevat grau de recobriment d’arbres:quan hi ha un estrat arbori per sobre del’aloc que li faci ombra.

- Elevat grau de recobriment de canya:quan la canya ofega els alocs, ja sigui percompetència per l’espai, com percompetència per la llum.

- Estassades: quan es detecti que elsindividus han estat tallats reiteradament, jasigui aquest any, com en anys anteriors (labase ha estat tallada i hi ha rebrots).

- Abocaments de residus/runa: quan hi haabocament de restes d’obra o deixalles.

- Carreteres i camins: prop de lespoblacions d’alocs hi ha carreteres o camins.

- Edificacions o altres construccionsd’obra: prop de les poblacions d’aloc s’hitroben edificis.

- Altres: altres amenaces que puguinafectar les poblacions d’aloc. Per exemple,presència d’alguna activitat extractiva, comuna cimentera o pedrera, que afecti lespoblacions d’aloc.

Per a cada paràmetre s’han calculat elspercentatges de cada categoria. Perexemple, en el cas de la vegetació de la ribahem calculat els percentatges que assoliacadascun dels tipus de vegetació: canyar,

herbaci, arbustiu, arbori i sense vegetació. Ésa partir d’aquests percentatges que hemrealitzat els gràfics que es mostren en aquesttreball.

Fins ara s’han tractat les dades a dosnivells diferents:

- anàlisi de les dades globals de totes lesrieres on s’ha fet treball de camp, que ensdóna informació a nivell de tota la comarcaperò sense precisar cada conca o rieraindividualment.

- tractament de les dades per a cadariera; aquest nivell d’anàlisi, més de detall,ens aporta molta més informació quel’anterior.

En el segon nivell d’anàlisi, a banda detrobar els percentatges de les diferentscategories en cada riera, també s’ha intentatagrupar aquells cursos d’aigua més similarsen conjunts, i intentar veure si les rieres mésproperes geogràficament eren també les méssimilars. Aquestes similituds s’han intentattrobar per a cadascuna de les cinc variablesabans comentades.

Per tal de facilitar l’anàlisi de dades itrobar aquests conjunts de rieres, s’harealitzat, de cadascun dels cinc paràmetres,un dendrograma (o anàlisi clúster). Undendrograma és un mètode estadístic queagrupa jerarquicament aquelles mostres (enel nostre cas, les rieres, torrents i rials) méssimilars entre elles, i les separa de les mésdiferents.

Una vegada realitzats els dendrogrames,s’ha intentat trobar en què es caracteritzavacada grup. Per exemple, un determinat grupes pot caracteritzar pel fet que totes les sevesrieres tenen una elevada presència decanyar.

És important indicar que aquest estudi noestà de cap manera finalitzat, és preliminar.El que aquí es presenta tan sols és una partde l’anàlisi, i en el futur caldrà examinaramb deteniment tots aquells paràmetres delsquals, ara per ara, s’ha prescindit en aquesttreball.

Finalment, també s’ha intentat trobaralguna relació entre els cinc factorsanalitzats i l’abundància i distribució de lespoblacions d’aloc.

Cal tenir en compte que en general s’hanestudiat les rieres més ben conservades, perla qual cosa els resultats que s’obtenenindiquen que, en conjunt, les rieres estroben en millor estat del que realmenttenen.

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 3

4

Resultats

Anàlisi de les dades globals

A la taula 1 es mostren els resultatsglobals, obtinguts després de tractar lesdades de totes les rieres en conjunt.

Els usos del sòl de la riba més freqüentssón l’agrícola en actiu i el viari, amb unpercentatge del 28,1% i 25,3%respectivament. La resta d’usos mostrenvalors més baixos, des del agrícola no actiu(14,1%) fins al càmping, amb tan sols un1%. Cal indicar que la categoria viari ésrelativament poc indicativa de l’estat deconservació d’aquell tram de riera, ja queviari pot correspondre tant a carrersimportants (tal com passa a la riera de SantSimó, a Mataró) com a camins agrícolesestrets i no asfaltats (és el cas del torrent deSant Ou, a Tordera).

També s’observa que el canyar és el tipusde vegetació més freqüent, amb un 39,5%dels casos. L’herbaci també mostra un graude presència prou elevat, amb un 23,3%.Destaca el fet que la categoria sensevegetació representa més del 15,0%. Algunsd’aquests casos podrien correspondre aaquells trams de riera soterrats o cimentats,o també a aquells trams amb el marge molterosionat, amb mur artificial o ambescullera.

Quant a les alteracions de la riba, un60% dels trams mostrejats presenten una oaltra alteració. El cas més corrent és trobar-

hi un mur artificial, amb un percentatge del28,8%, el marge descalçat o força erosionat(13,6%) o bé l’escullera (11,7%). Les altresdues alteracions mostren una presència moltminsa, en ambdós casos inferior al 4%.

La llera es manté com a riera notransitada en el 57,9% dels casos, és a diren la major part dels trams. Els altres usosmostren valors força inferiors, el més elevatdels quals és el vial compactat, amb unapresència del 20,4%. Únicament en unpercentatge molt petit dels casos (0,5%)l’escullera o el mur transversal és l’úspredominant dels trams.

Finalment, la principal amenaça per alsalocs és l’elevat recobriment de canya, jaque es dóna en un 29% dels tramsanalitzats. Aquest percentatge és gairebéidèntic al que té la categoria senseamenaces, present en un 28,7% dels casos.Els alocs amenaçats per un elevatrecobriment d’arbres també tenen unapresència considerable (22,7%). Tal com esveu, aquestes tres categories comprenen mésdel 80% del total de casos. La restad’amenaces tenen una presència baixa,sempre inferior al 10%.

És curiós el fet que, en un territori tanurbanitzat com el Maresme, les amenacesdonades per carreteres i camins iedificacions o altres construccions d’obratinguin una incidència tan baixa (6% i 0,1%respectivament). Una possible explicaciópodria ser que els alocs creixenpreferentment a les zones menys degradades

Taula 1. Percentatges de cada un dels paràmetres estudiats per al conjunt de totes les rieres.

Ús del sòl de la riba Vegetació de la ribaAgrícola en actiu 28,1 Canyar 39,5Agrícola no en actiu 14,1 Herbaci 23,3Forestal 11,7 Arbustiu 5,8Matollar 1,6 Arbori 16,3Plantació forestal 1,4 Sense vegetació 15,1Edificat 6,7 Ús del sòl de la lleraIndustrial 3,4 Riera (no transitat) 57,9Viari 25,3 Vial (no compactat) 10,3Càmping 1,0 Vial (compactat) 20,4Altres usos 6,7 Asfaltat 6,8Amenaces Soterrat 4,2Sense amenaces 28,7 Escullera/mur transversal 0,5Amb amenaces 71,3 Alteracions de la riba

Elevat recobriment d’arbres 22,7 Sense alteracions 40,0Elevat recobriment de canyes 29,0 Amb alteracions 60,0Estassades 8,5 Marge descalçat/força erosiontat 13,6Abocament de residus/runes 1,8 Mur artificial 28,8Carreteres i camins 6,0 Escullera 11,7Edificacions o altres constr. d’obra 0,1 Marge refet de terres o runes 2,3Altres amenaces 3,1 Altres alteracions 3,5

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 4

5

de les rieres, i no pas a les més tocades, onhi ha les edificacions i grans vials. Una altraraó podria ser que, en conjunt, s’hanmostrejat les rieres relativament benconservades, mentre que les rieres o tramsen pitjor estat han estat bandejats. Així, perexemple, a la conca de la riera de Capaspre(Calella) tan sols es va mostrejar el torrentdel Raig (un afluent de la riera de Capaspreen concret), en força millor estat que la partbaixa de la riera de Capaspre, amb la lleracimentada, les ribes completamenturbanitzades i ambdós marges ocupats perun mur vertical de ciment.

Anàlisi de les dades per a cada riera

En fer l’anàlisi de les dades per a cadariera, s’observa que cursos fluvials forçasimilars entre ells en relació a un paràmetrepoden estar molt separats geogràficament, itambé a l’inrevés, rieres que formen partd’una mateixa conca poden arribar a sermolt diferents. És a dir, les rieres similars noformen pas una unitat geogràfica.

També s’ha observat que en el cas de lavegetació de la riba, les alteracions de lariba i l’ús del sòl de la llera s’obtenen grups

de rieres molt clars, mentre que per a l’úsdel sòl de la riba els grups no són tan clars,tot i ser-hi presents.

Això és a causa que en els tres primersparàmetres, on podem observar conjuntsclars, les rieres de cada grup són forçasimilars entre elles i estan ben diferenciadesde les rieres dels altres grups, la qual cosano passa en el cas de l’ús del sòl de la riba.

Ús del sòl de la riba (Fig. 2): en aquestparàmetre s’observa que hi ha diferènciessignificatives entre rieres, però tal com jas’ha dit, els grups observats no són massaclars. Tot i això, sí que es pot veure unacerta semblança entre diferents rieres,caracteritzades per estar dominades per undeterminat ús del sòl, si bé dins de cadagrup els percentatges d’aquest ús podenvariar força.

Un primer grup estaria format peraquelles rieres en què l’ús dominant ésagrícola en actiu. Dins aquest primerconjunt es troben la riera d’en Botifarra(Arenys) amb el màxim percentatge (82,0%)el torrent de Sommells, el torrent Forcat, o lariera de Vallgiró (71,4%) a Mataró. Percontra, a les rieres del Gorg (St. Vicenç) id’Alella aquesta categoria no estava present

0% 20% 40% 60% 80% 100%Riera del Gorg

Riera de Sant VicençTorrent de la Salamandra

Sot de Can MarialTorrent de Can Cabanyes

Rial del SapíRial de la Serp

Torrent de Can MartíRiera del Caballó

Riera dels OmsRial del Bareu

Rial de VallfigueraTorrent Vallveric

Torrent de Can PinedaFondo de RialsRial Valldegata

Torrent de VallverderaRial Llarg

Riera VallmanyaRial Pollroig

Torrent del CastellTorrent del Raig

Rial NavarraRial Vallmaria

Riera d'en BotifarraRiera de Vallgiró

Torrent ForcatTorrent de SommellsTorrent de Can Solé

Torrent St. OuAfluent Salamandra

Riera d'en CintetRiera Sant Simó

Torrent del CanyadellRiera Cabrils

Riera Sta. SusannaRiera de Pineda

Riera d'Alella

Agrícola actiuÚs del sòl de la riba

Agrícola no actiu

Forestal

Matollar

Plantació forestal

Edificat (habitatges)

Industrial

Viari

Càmping

Altres usos

Figura 2. Percentatges de les diferents categories dels usos del sol de la riba per a cada una de les rieres otorrents estudiats.

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 5

6

en cap de les fitxes.Un segon conjunt comprendria aquells

cursos fluvials dominats per l’ús agrícola noen actiu. Els màxims percentatges d’aquestacategoria es donen al Fondo de Rials (Alella)amb un 56,8%, al rial de Vallfiguera (Arenys)amb un 53,3% i a la riera dels Oms (Canet)amb un 50,0% dels casos.

En tercer lloc hi hauria un conjunt forçanombrós de rieres dominades per lacategoria viari, que assoleix els màximspercentatges a la riera d’Alella (81,1%), a lariera de Cabrils (59,68%) i al torrent delCanyadell (54,2%) a Sant Vicenç.

La riera de Sant Vicenç i la riera delGorg, ambdues a Sant Vicenç de Montalt,tenen els màxims percentatges de edificat,on aquest ús domina amb el 45,7% i el43,1%, respectivament.

També hi ha el cas de rieres en què l’úsforestal assoleix percentatges considerables,tot i que no sempre hi arriba a dominar.Dins aquest conjunt de rieres es troben elsot de la Salamandra (afluent de la riera deSant Simó, a Mataró), amb un 62,0% delscasos i el torrent de can Cabanyes (afluentde la riera d’Argentona), amb un 45,9%.

Tan sols cinc rieres de les 38 mostrejadestenen presència de càmping: el rial deVallmaria, el rial de Pollroig, la riera delCaballó i el rial del Sapí (tots quatre aArenys) i la riera de Santa Susanna, assolint-se el valor màxim d’aquesta categoria a lariera del Caballó (30,4%).

Pel que fa a la resta dels usos (matollar,plantació forestal i industrial) gairebé maimostren valors gaire elevats. Tan sols l’úsindustrial assoleix un valor considerable a lariera de Valldegata (Arenys), amb un 45,8%dels casos.

Finalment, cal destacar la riera deVallverdera (Mataró), on la categoria altresusos assoleix un percentatge molt més elevatque a la resta de rieres (62,5%). S’had’assenyalar que dins de la categoria altresusos es troben pistes de tennis, aparcaments,granges de gallines, cementiris de cotxes,camps de golf i fins i tot una fàbrica deciment.

Vegetació de la riba (Fig. 3): Quant a lavegetació de la riba, es pot comprovar quehi ha conjunts clars de rieres semblants,similars entre elles i ben diferenciades delsaltres grups.

En primer lloc es troben aquelles rieresamb predomini de canyar sobre els altres

tipus de vegetació (arbori, arbustiu, etc.).Aquest grup comprèn la majoria de lesrieres, torrents i rials (Fig. 3b), i és al torrentdel Canyadell (Sant Vicenç) i al rial deVallmaria (Arenys) on es troben els màximspercentatges de canyar, amb un 86,4% i un85,4% respectivament.

Un segon grup comprendria aquellesrieres en què la vegetació dominant ésl’arbori. Dins aquest grup, no tan nombróscom l’anterior, hi hauria entre d’altres eltorrent de can Martí de la Pujada i el torrentde can Cabanyes (Argentona), la riera deVallmanya (Tordera) i el rial de Vallfiguera(Arenys). De fet, els màxims percentatges devegetació arbòria es donen al torrent de canCabanyes (79,6%) i al torrent de can Martíde la Pujada (72,9%), ambdós afluents de lariera d’Argentona.

Un tercer grup vindria integrat per aquellesrieres en què la vegetació herbàcia té unpaper important, si bé mai assoleix valors tanelevats com en el cas del canyar. En aquestgrup hi hauria la riera de Cabrils, la riera deSanta Susanna, el torrent de Sommells(Mataró) i la riera d’en Cintet (Cabrils). Enaquestes dues últimes rieres s’assoleix elmàxim percentatge d’herbaci, amb un39,22% i 39,13% respectivament. Calassenyalar que en les rieres d’aquest tercergrup el percentatge de les categories canyar isense vegetació és similar al d’herbaci, pertant no hi ha un tipus de vegetació quedomini netament per sobre dels altres.

Finalment, cal destacar el rial Llarg(Arenys), en què un 65,2% de les fitxes estrobaven sense vegetació.

Alteracions de la riba (Fig. 4): de lamateixa manera que en la vegetació de lariba, també en aquest cas s’han trobatconjunts clars de rieres.

En primer lloc es troben un grup de rieresen què el percentatge de la categoria sensealteracions és elevat (Fig. 4b). Elspercentatges més alts es donen al torrent decan Cabanyes (97,6%) i al torrent de canMartí de la Pujada (95,4%), ambdós aArgentona, al torrent de Sant Ou (93,8%) i ala riera de Vallmanya (82,4%), tots dos aTordera. Dins aquest grup també es troben lariera de Pineda, el sot de la Salamandra(Mataró) i el rial de Pollroig (Arenys).

Per contra, altres rieres presentaven una oaltra alteració en la major part dels tramsmostrejats. Algunes es caracteritzen per teniruna elevada presència de marge descalçat o

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 6

7

força erosionat. Com a exemple d’aixòtindríem la riera de Vallverdera (Mataró), onaquesta alteració assoleix el seu màximpercentatge (79,4%), el torrent de can Solé(78,4%) també a Mataró, i el rial deVallmaria (56,1%) a Arenys.

Un altre grup es caracteritza per l’elevatgrau de mur artificial, categoria que assoleix

els seus percentatges màxims al fondo deRials (84,1%), a la riera d’Alella i la rierad’en Cintet (77,4%) a Alella i a la riera deCabrils (77,1%).

També es dóna el cas de rieres en què lesdues últimes alteracions ocupenconjuntament la totalitat o la quasi totalitatdels marges. Aquest és el cas del rial del

0,0 0,5 1,0 1,5 2,0

Sta. SusannaSommells

NavarraCintet

CabrilsOmsGorg

C. MarialVallgir

PollroigSapí

PinedaVallmariaCanyadell

VallverderaSalamandra

C. SoléSerp

BareuValldegata

LlargSt. VicençCapaspreVallveric

C. PinedaCaballó

ForcatValldeixBotifarra

RialsSt. Ou

Af. SalamandraVallfigueraVallmanya

CastellC. CabanyesMartí Pujada

Alella

Vegetació de la riba

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Riera Sta. SusannaTorrent de Sommells

Rial NavarraRiera d'en Cintet

Riera CabrilsRiera dels OmsRiera del Gorg

Sot de Can MarialRiera de Vallgiró

Rial PollroigRial del Sapí

Riera de PinedaRial Vallmaria

Torrent del CanyadellTorrent Vallverdera

Torrent de la SalamandraTorrent de Can Solé

Rial de la SerpRial del Bareu

Torrent ValldegataRial Llarg

Riera de Sant VicençTorrent del Raig

Torrent VallvericTorrent de Can Pineda

Riera del CaballóTorrent Forcat

Riera Sant SimóRiera d'en Botifarra

Fondo de RialsTorrent St. Ou

Afluent de SalamandraRial de Vallfiguera

Riera VallmanyaTorrent del Castell

Torrent de Can CabanyesTorrent de Can Martí Pujada

Riera d'Alella

Canyar

Herbaci

Arbustiu

Arbori

Sense vegetació

Distància

Figura 3. Percentatges de les diferents categories de la vegetació de la riba per a cada una de les rieres otorrents estudiats (a dalt). Dendrograma d’afinitat entre rieres per a aquest paràmetre (a baix).

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 7

8

Bareu i la riera del Caballó, ambdós aArenys, en què el percentatge conjunt demarge descalçat o força erosionat i de murartificial assoleix el 100%. A la riera deValldegata, al rial de Vallfiguera i a la rierad’en Botifarra (totes tres a Arenys) les duesalteracions conjuntament també tenen unaelevada presència, superior al 75%.

La resta d’alteracions no solen atènyer unpercentatge gaire elevat, excepte en alguncas en particular. Així, l’escullera era presenten un 49,5% dels casos a la riera de SantSimó a Mataró, i en un 33,8% al rial delSapí a Arenys, uns percentatges prou elevats.A la riera de Sant Simó també trobem quel’escullera i el mur artificial ocupen

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8Distància

VallgiróAf. Salamandra

CapaspreSt. VicençC. MarialC. Pineda

NavarraCastell

VallvericPollroig

SalamandraGorg

VallmanyaPineda

C. CabanyesSt. Ou

Martí PujadaSerp

BotifarraVallfiguera

CaballóBareu

ValldegataSapí

VallmariaCanyadell

VallverderaC. Solé

OmsLlarg

Sta. SusannaForcat

SommellsValldeix

CabrilsCintetRials

Alella

Alteracions de la riba

0% 20% 40% 60% 80% 100%Riera de Vallgiró

Afluent SalamandraTorrent del Raig

Riera de Sant VicençSot de Can Marial

Torrent de Can PinedaRial Navarra

Torrent del CastellTorrent de Vallveric

Rial PollroigSalamandra

Riera del GorgRiera VallmanyaRiera de Pineda

Torrent de Can CabanyesTorrent St. Ou

Torrent de Can Martí PujadaRial de la Serp

Riera d'en BotifarraRial de VallfigueraRiera del Caballó

Rial del BareuRial deValldegata

Rial del SapíRial Vallmaria

Torrent del CanyadellTorrent de Vallverdera

Torrent de Can SoléRiera dels Oms

Rial LlargRiera Sta. Susanna

Torrent ForcatTorrent de Sommells

Riera Sant SimóRiera Cabrils

Riera d'en CintetFondo de Rials

Riera d'Alella

Sense alteracions

Marge descalç o erosionat

Mur artificial

Escullera

Marge refet, terres o runes

Altres alteracions

Figura 4. Percentatges de les diferents categories d’alteracions de la riba per a cada una de les rieres o torrentsestudiats (a dalt). Dendrograma d’afinitat entre rieres per a aquest paràmetre (a baix).

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 8

9

conjuntament el 97,9% de la riba.En canvi, cap de les rieres estudiades

presenta “marge refet amb terres o runes” enmés d’un 10%. La riera de Santa Susanna ésla riera on aquesta alteració presenta el seupercentatge màxim, amb un 8,5%.

Finalment, dins la categoria altresalteracions, que assoleix el seu màxim

percentatge a la riera de Vallgiró, es trobenentrades de camins, brutícia, tanques defilferro o clavegueres descalçades.

Ús del sòl de la llera (Fig. 5): En primerlloc es trobaria un conjunt de rieres quepodríem qualificar, almenys pel que fa a l’úsde la llera, de ben conservades, ja que en lamajor part de la seva longitud la llera es

0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6 1,8

VallfigueraLlarg

NavarraSerp

CastellBareu

VallgirPollroig

ValldegataAf. Salamandra

BotifarraSalamandra

VallmariaSapí

Can Martí PujadaCan Solé

OmsCapaspre

Can CabanyesGorg

CaballóSt. Vicenç

Sta. SusannaVallverdera

SommellsVallmanyaCanyadell

St. OuCan Marial

St. SimóCintet

Can PinedaPinedaCabrilsForcat

RialsVallveric

Alella

Ús del sòl de la llera

0% 20% 40% 60% 80% 100%Rial de Vallfiguera

Rial LlargRial Navarra

Rial de la SerpTorrent del Castell

Rial del BareuRiera de Vallgiró

Rial PollroigRial de Valldegata

Afluent SalamandraRiera d'en Botifarra

Torrent de la SalamandraRial Vallmaria

Rial del SapíTorrent de Can Martí Pujada

Torrent de Can SoléRiera dels Oms

Torrent del RaigTorrent de Can Cabanyes

Riera del GorgRiera del Caballó

Riera de Sant VicençRiera Sta. Susanna

Torrent de VallverderaTorrent de Sommells

Riera VallmanyaTorrent del Canyadell

Torrent St. OuSot de Can Marial

Riera Sant SimóRiera d'en Cintet

Torrent de Can PinedaRiera de Pineda

Riera CabrilsTorrent Forcat

Fondo de RialsTorrent de Vallveric

Riera d'Alella

Riera (no transitat)

Vial (no compactat)

Vial (compactat)

Asfaltat

Soterrat

Escullera/mur

Distància

Figura 5. Percentatges de les diferents categories de l’ús del sòl de la llera per a cada una de les rieres o torrentsestudiats (a dalt). Dendrograma d’afinitat entre rieres per a aquest paràmetre (a baix).

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 9

10

manté com a no transitada. Dins aquestprimer conjunt hi hauria, per exemple, lariera de Sant Simó, la riera de Vallverdera, lade Santa Susanna, la de Pineda, etc. (Fig.5b). Cal destacar que en totes les rieres,torrents i rials d’aquest conjunt elpercentatge de riera no transitat és superioral 50%, i en la majoria d’elles és francamentelevat: al sot de Can Marial, al torrent deSant Ou, al del Canyadell i a la riera deVallmanya la totalitat dels trams estudiats estroben dins aquesta categoria.

Per altra banda, un segon conjunt derieres, també força nombrós, vindria integratper aquelles en què l’ús de la llerapredominant seria el de vial compactat. Dinsaquest grup hi hauria la riera de Vallgiró, elrial del Bareu i el rial Navarra. Al rial delPollroig i la riera de Valldegata aquestacategoria assoleix el 100% dels casos.

Un altre grup de rieres tindria un elevatpercentatge de vial no compactat, encaraque aquesta categoria no sigui la dominant.Aquest grup engloba quatre rieres: la rieradels Oms (65,8%) a Canet, el torrent de canSolé (55,6%) a Mataró, el torrent de canCabanyes (45,5%) a Argentona i el torrentdel Raig (45,0%) a Calella.

El rial Llarg i el rial de Vallfiguera sónforça diferents a tota la resta. Aquests dosrials es caracteritzen per l’elevada presènciaque hi assoleixen els trams asfaltats: al rialde Vallfiguera el percentatge arriba al 66,7%i al rial Llarg al 44,7%.

La categoria soterrat assoleix el seu valormàxim a la riera d’Alella, amb el 32,9% delstrams amb aquesta categoria. Sortosament,en la resta de rieres aquest ús mostra valorsmolt més baixos, o bé no s’arriba a donar .

Finalment, pel que fa a l’escullera o murtransversal només la trobem, com a úsdominant, en dues de les rieres estudiades:la riera d’Alella (8,5%) i la riera d’en Cintet(4,4%) a Cabrils.

Amenaces (aquest paràmetre només haestat avaluat en aquelles parcel·les ambpresència d’alocs) (Fig. 6): En primer llocdestaca el fet que en cap de les rieresestudiades la categoria sense amenacesapareix en més del 35 % dels casos: elsmàxims percentatges s’assoleixen a la rierade Vallmanya a Tordera i al torrent delCastell a Mataró, amb un 33,3% en ambdóscasos. Tot i això, aquestes dades no sóngaire significatives a causa del baix nombrede fitxes: tan sols 9 fitxes tenen alocs a

Amenaces

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Torrent de Can CabanyesRiera Sta. Susanna

Riera de PinedaRial de la Serp

Torrent de Can SoléTorrent de la Salamandra

Torrent de Can Martí PujadaTorrent St. Ou

Riera CabrilsRial del Bareu

Rial del SapíRiera de Sant Vicenç

Riera dels OmsRiera de Vallgiró

Fondo de RialsTorrent del RaigRiera Vallmanya

Afluent SalamandraRial Pollroig

Torrent ForcatTorrent de Can Pineda

Riera Sant SimóRial Vallmaria

Rial LlargSot de Can Marial

Riera d'en BotifarraRial Navarra

Rial de ValldegataTorrent del Castell

Riera del GorgTorrent de Vallverdera

Sense amenaces

Elevat rec. arbres

Elevat rec. canyes

Estassades

Abocament residus/runes

Carreteres i camins

Edif. o altres obres

Altres amenaces

Figura 6. Percentatges de les diferents categories d’amenaces sobre les poblacions d’aloc per a cada una de lesrieres o torrents estudiats.

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 10

11

Vallmanya i únicament 3 en el torrent delCastell.

De fet, 16 de les 31 rieres amb alocs entenen tan poca presència (menys de 10casos) que els percentatges de cadascuna deles categories no són representatius i, pertant, no s’han tingut en compte en aquestapartat d’amenaces.

En primer lloc hi hauria un primerconjunt de rieres en què l’amenaça principalés l’elevat recobriment d’arbres. Aquest grupenglobaria rieres com la de Cabrils, eltorrent de Sant Ou o el sot de laSalamandra. En alguns casos (per exemple,el torrent de can Cabanyes, el torrent de canMartí de la Pujada o el sot Salamandra)aquestes rieres tenen la riba dominada perforestal, però en altres rieres (Cabrils o SantOu) aquesta relació no es dóna.

En un segon grup tindríem aquelles rieresen què l’amenaça principal per als alocs ésl’elevat recobriment de canyes: la riera dePineda, el torrent de can Solé (Mataró) i elrial de la Serp (Arenys).

Entre les altres categories destaca el rialdel Sapí, on el 100% de les amenaces estanconstituïdes per carreteres i camins. Aquestaamenaça també presenta un elevat percen-tatge al rial del Bareu a Arenys (54,6%).

L’amenaça estassades presenta el seumàxim percentatge a la riera de SantaSusanna, amb un percentatge del 48,0%.

Dins d’altres amenaces es trobenafectacions com bardisses, cimenteres,conduccions de gas, cremes dels marges iherbicides.

Conclusions

Tot i que, com ja s’ha comentat, s’hanestudiat els trams de rieres en un millor estatde conservació:

- un 60% de les seves ribes sofreixenalguna alteració.

- gairebé en un 40% dels trams estudiatshi creix la canya, una espècie al·loctonainvasiva que competeix amb l’aloc.

- només el 58% dels trams són veritablesrieres, la resta s’utilitzen com a vials per acotxes.

Sembla doncs evident que ha d’existiruna relació directa entre aquests resultas i labaixa presència d’alocs observada (12,7%)(Projecte Alocs, 2004).

A això s’ha d’afegir que més d’un 70%dels trams amb alocs estudiats presenten

algun tipus d’amenaça.De la comparació entre les diferents

rieres destaca el fet que aquelles moltsimilars entre elles en un determinatparàmetre (per exemple, la vegetació de lariba) poden ser, en canvi, molt diferents pelque fa als altres paràmetres. Com a exempled’això tenim el fondo de Rials i la riera d’enBotifarra, molt semblants pel que fa a lavegetació de la riba, però molt diferents pelque fa a l’ús del sòl de la llera, l’ús del sòlde la riba i les seves alteracions. I aquestexemple, més que una excepció, és lanorma en les rieres que s’han mostrejat. És adir, no es veu una relació clara entre lesdiferents variables.

Finalment, rieres molt properesgeogràficament poden ser molt diferents pera tots els paràmetres, és el cas del rial Llarg iel del Caballó tots dos a Arenys però quesón molt diferents en l’ús del sòl de la llera.Inversament, també es dóna el cas quealgunes de les rieres més similars es trobenmolt separades geogràficament, com perexemple el torrent de can Cabanyes(Argentona) i el de Sant Ou (Tordera)ambdós molt similars pel que fa a lesalteracions de la riba.

Agraïments

Tot i que l’anàlisi de dades l’ha dut aterme un reduït nombre de persones, aquesttreball no hauria estat possible sense lacol·laboració desinteressada de més d’uncentenar de voluntaris que formen part delProjecte, els quals han dut a terme tot eltreball de camp. Gràcies a la sevaparticipació actualment es té un enormevolum de dades de gran interès. A tots ells,per tant, moltes gràcies.

Referències

Projecte Alocs (2004). Resultats del Projecte Alocs dedues temporades de treball de camp (2003-2004).A: J. Corbera i N. Briansó (eds.), Alocs, Anuari2004, pp. 3-4. Patronat Municipal de Cultura,Mataró.

March, E. i J. Corbera (2003). Els alocs de les rieres delMaresme. Un projecte pel seu estudi iconservació. L’Atzavara, 11: 103-108.

Miquel Jover, Laia Faidella, Marta Comerma, Moisès Guardiola,

Evarist March, Jordi Corbera i Francesc Sabater

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 11

12

El fraret (Arisarum vulgare), tambéanomenat frare cugot, apagallums ogresolet, és una planta d’aspecte forçacuriós que es troba disseminada al llarg dela costa mediterrània, pel sud d’Europa i elnord d’Àfrica. Als Països Catalans es podendiferenciar dues subespècies (tot i que hi haautors que consideren que són duesespècies diferents), l’Arisarum vulgare ssp.vulgare que és la més freqüent i l’Arisarumvulgare ssp. simorrhinum que és molt rara.L’epítet simorrhinum prové del grec i vol dirmorro (rhinos) de simi (simios), per lasemblança que té la peça floral ambl’apèndix nasal d’alguns simis.

Al Maresme podem trobar les duessubespècies i diferents formes de transició,ja que és una espècie força polimòrfica.Pere Montserrat, botànic maresmenc que vaestudiar la flora de la Serralada Litoral alsanys 1940-50, considerava que hi haviadues espècies A. vulgare i A. simorrhinum ide la segona en va diferenciar tressubespècies (simorrhinum, clusii i

subexertum) i diverses varietats. Lasubespècie més comuna es trobadisseminada per tota la comarca, en llocspedregosos, prop de camins o espais oberts,mentre que de la subespècie simorrhinumes coneixen molt poques poblacions enalgunes valls que reben l’aire humit dellevant però tancades al ponent sec.

El fraret és una espècie geòfita (amb untubercle sota terra) que no té un troncprincipal, sinó que les fulles surten amb unllarg pecíol (de 10 a 30 cm) directament deltubercle de sota terra, aquest pecíol estàtacat de color marró porpra. Aquestes fullestenen forma entre hastada (forma de puntade fletxa) i cordiforme (en forma de cor),són de color verd setinat i fan entre 6 i 15cm, tot i que poden arribar als 50 cm.

La peça floral dels frarets, que fa entre 3i 5 cm, és força sorprenent ja que té formacilíndrica i està oberta per la part superioren forma de visera amb aspecte de caputxade frare o de gerra. La part inferior és decolor blanc i la superior (la caputxa) és de

El futur dels frarets, a les nostres mans?

Foto: M. Guardiola

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 12

13

color marró porpra, i tota la peça floral tératlles longitudinals de color marró porpra,blanques o verdes i taques marró porpra. Al’interior d’aquesta “gerra”, anomenadaespata, hi trobem les flors masculines ifemenines agrupades en una estructuraanomenada espàdix. Aquest consta d’un eixcilíndric a la part inferior del qual esdisposen les flors, les femenines a sota i lesmasculines per sobre d’aquestes, mentreque la part superior l’espàdix no porta flors.El fet que tot l’espàdix quedi cobert per

l’espata fa que tot el conjunt tingui l’aspected’una única flor molt vistosa.

Precisament la forma i color d’aquestespàdix permet diferenciar les duessubespècies ja que a la subespècie vulgareaquest és estret, allargat, corbat i sobresurtde la “caputxa” mentre que a la subespèciesimorrhinum sol estar inflat a la punta, ésmés curt i no sobresurt. A més, la primera téel peduncle de la inflorescència més llargque el de la segona. Les inflorescènciessurten a finals de tardor i durant tot l’hivern,per tant ara es poden veure. A la primaveramaduren els fruits, que són unes petitesbaies de color verd; a l’estiu queda inactiuen forma de bulb; i a la tardor següent tornaa treure fulles i flors.

El sistema de pol·linització és moltinteressant i original ja que petits dípters(mosques del vinagre i altres) són atrets perla pudor que emeten les inflorescències.Aquesta pudor és causada per una secrecióque es concentra a la base de lainflorescència. Quan les mosques entren alfons de la peça floral atretes per l’olor,toquen el pol·len de les flors masculines, lesúniques madures de tot l’espàdix, i quantornen a una altra inflorescència pol·linitzenles flors femenines amb el pol·len que tenenadherit d’altres frarets. Tot i aquestesinflorescències tan vistoses i aquest sistemade pol·linització, el tipus de reproducciómés freqüent en els frarets és l’asexualmitjançant creixement clonal.

Les poblacions maresmenques de fraretsestan força amenaçades ja que hi ha unseguit de factors d’origen humà quedegraden, modifiquen o destrueixen el seuhàbitat. Alguns dels exemples de poblacionsamenaçades són, de la subespèciesimorrhinum, el creixement d’una activitatextractiva (Argentona), el cobriment perl’alzinar, la bardissa i abocaments dedeixalles (Argentona) o l’expansiód’espècies al·lòctones (Cabrera de Mar). Dela subespècie vulgare, la destrucció del’hàbitat per motocròs (Argentona),degradació de l’hàbitat per freqüentació(Pineda de Mar), destrucció de l’hàbitat percimentació (Santa Susanna), etcètera. Aixòfa que sigui necessari emprendre mesuresper assegurar la conservació d’aquestaplanta (especialment la subespèciesimorrhinum).

Ruth Rodríguez i Moisès GuardiolaFoto: M. Guardiola

Dibuix: J. Corbera

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 13

14

Esporàdicament la pluja que cau a lesnostres contrades porta un materialparticulat rogenc. Aquest material,composat principalment per argiles, deixaun residu llimós sobre les superfícies quanla pluja s’evapora. Això fa que aquestespluges es coneguin amb els noms popularsde «pluges de fang», «pluges roges» o, jamés dramàticament, com a «pluges desang». Potser us seran familiars pelssenyals fangosos que deixen als cotxes,sovint a la primavera o a l’estiu, i que usobliguen a passar pel túnel de rentat... i,just quan ja teníeu el cotxe ben net ibrillant, tornen a caure quatre gotes més,ben enfangades, i us esguerren la neteja!!A Andalusia és pitjor, doncs els colorsrogencs i ocres de les pluges de fangtaquen les immaculades parets de les casesi, per mantenir el seu aspecte blanc i polit,cal tornar a pintar-les.

Estudis recents han mostrat queaquestes pluges han incorporat pols delSahara en les seves gotes. La tecnologiadisponible actualment, basada en imatgesde diversos satèl·lits (TOMS, SeaWifs,Meteosat, NOAA), en models deretrotrajectòries de les masses d’aire i enaltres models meteorològics, ens hapermès afinar força en la detecció de leszones productores de la pols a Àfrica. Així,hem vist que a Catalunya ens arribageneralment material de 4 regionsprincipals: 1) una zona a Tunísia - Líbia,prop del golf de Gabes, 2) una altra regiósituada a la costa occidental d’Àfrica entrel’antic Sahara espanyol i Mauritània, 3)una zona al centre d’Àfrica, entre el suddel massís de l’Ahaggar i Tombouctou, o 4)finalment, de la depressió de Bodele, un

gran nucli productor de pols durant totl’any al cor del continent africà. Totes ellesestan situades en les convexitatstopogràfiques que formen llacs endorreics,platges, deltes o llits de riu secs. Són àreesd’acumulació de sediments on, quan plou,l’aigua hi arrossega sediments de texturafina des de zones de relleu més elevat delsvoltants. Després, l’aigua s’evapora, i sotadeterminades condicions meteorològiquesque afavoreixen forts processos deturbulència i convecció, aquests materialssón aixecats i injectats a l’atmosfera fins a1500-6000 m d’alçada. Un cop enaquestes capes atmosfèriques, la polscomença a viatjar cap on la dugui el vent.I pot arribar molt lluny, a desenes demilers de kilòmetres de distància. Perexemple, fins a l’Amazònia, el Carib oFlorida empesa pels vents alisis que creuenl’Atlàntic (vegeu la figura 1). Les illesCanàries, situades enfront de la costaafricana en la línia de la trajectòria cap al’oest, en reben un impacte molt acusat.Darwin, que es va fixar tant en el seuentorn, ja va observar l’enterboliment del’aire provocat per la pols africana quan vapassar amb el Beagle per l’Atlàntic prop deles illes Canàries (la zona coneguda pelsnavegants antics per Mar de las Tinieblas oDark Sea) (Fig. 2).

Altres situacions meteorològiques,definides per la posició d’un anticicló sobreel nord d’Àfrica o per una depressió enfrontde Portugal, ens porten la pols africana alspaïsos de la riba del Mediterrani. Ambl’anticicló situat sobre el nord d’Àfrica,fenomen que passa sobretot a l’estiu, tenima casa nostra les intrusions sequessaharianes, caracteritzades per l’entradad’aire molt calent i calimós. Típicament,aquestes intrusions seques d’estiu durenentre 4 dies i una setmana: són les onadesde calor, amb altes temperatures i malavisibilitat a causa de la presència de la polsen suspensió. D’altra banda, quan hi ha unadepressió, bé enfront de Portugal o bé en elMediterrani occidental entre Mallorca i lacosta argelina, s’origina un front plujós quearrossega la pols africana donant lloc a lespluges de fang (Fig. 3). Al llevant peninsular,aquestes pluges són més freqüents a laprimavera i a la tardor.

La pluja de fang i la pols sahariana

Figura 1. Imatge de l’espessor òptic (representa lapols) presa pel satèl·lit NOAA el dia 30 de març del2000

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 14

15

El fenomen del transport de la polssahariana en l’atmosfera repercuteix enmolts aspectes d’importància capital per al’home. D’una banda, la pols en suspensióimplica : 1) una pèrdua de la qualitat del’aire amb efectes sobre la salut humana, 2)una pèrdua de visibilitat que pot afectar lescomunicacions, especialment les aèries, i 3)

un efecte radiatiu sobre el clima. D’altrabanda, la deposició d’aquest material tanten els oceans com sobre els ecosistemesterrestres té unes repercussions moltimportants en alguns cicles biogeoquímicsfonamentals i en la dinàmica dels nutrients,així com en la formació de sòls.

Pel que fa als problemes de salut, una

Figura 2. Imatge del satèl·lit SeaWifs (NASA) durant un episodi d’intrusió de pols africana cap a les illesCanàries i l’Atlàntic, del dia 2 març del 2003.

Figura 3. Imatge del satèllit SeaWifs (NASA) durant un episodi d’intrusió de pols africana cap a la península ibè-rica del dia 23 març del 1999. Noti’s la pertorbació que arriba per l’esquerra i que donarà la pluja de fang.

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 15

16

enquesta sobre una població de 2.000alumnes de Tenerife va mostrar que un 30%d’ells patia rinitis o rinoconjuntivitisal·lèrgica, i un 11% tenia asma, unesproporcions molt més elevades que a lapenínsula i que es podrien atribuir al’esmentada freqüència d’impacte de la polssahariana sobre les illes Canàries. Tot i queaquesta relació encara no s’ha estudiatconvenientment, se sap que hi ha una claraassociació entre les concentracions dematerial particulat menor de 10 mm(l’anomenat PM10) i les malaltiesrespiratòries, i que en els momentsd’intrusió africana, els valors de PM10pugen espectacularment.

Per altra banda, entre la comunitatinvestigadora hi ha molt d’interès adeterminar el paper de la pols mineral en elbalanç radiatiu de la Terra. Els models queintenten simular el canvi climàtic han detenir en compte tots els factors queincideixen en el balanç radiatiu. Els gasosd’efecte hivernacle tenen un efecte radiatiupositiu (és a dir, escalfen l’atmosfera),mentre que alguns aerosols, com els desulfats, el tenen negatiu i la refreden. En elcas de la pols mineral, hi ha molta incertesaen el seu efecte net ja que les sevespropietats radiatives depenen de la mida ila forma de les partícules, de la longitudd’ona incident i de la superfície sobre laqual se situa el núvol de pols: situada sobreel mar, la pols reflexa la radiació (per tant,refreda), però situada sobre el continentl’absorbeix, i per tant, l’escalfa. En resum,cal fer una observació molt acurada dequines característiques físicoquímiques té lapols mineral i de com es produeix i esdesplaça pel planeta per determinar el seuefecte en el balanç radiatiu de la Terra. I ahores d’ara, això encara no és clar.

El cicle atmosfèric de la pols es tancaquan aquesta es diposita altre cop sobre laTerra. S’ha estimat en 170 Tg/any ladeposició de pols africana a l’oceàAtlàntic, i en 25 Tg/any al Mediterrani. Ladeposició d’aquest material té una granimportància en els cicles biogeoquímicsdels ecosistemes marins i terrestres. En elmar, s’ha demostrat una relació clara entrel’aportació de pols africana i laproductivitat del fitoplàncton. La polsaportaria elements nutritius limitants per alcreixement del fitoplàncton, com perexemple, el ferro o fòsfor. Aquest efecte

fertilitzador podria repercutir enincrements de productivitat marina enzones molt oligotròfiques, però faltenestudis per acabar de confirmar-ho. En elsecosistemes terrestres, l’aportació de polstambé té un paper molt important. D’unabanda, i gràcies al seu contingut encarbonats, la pols té una capacitatneutralitzadora molt important que serveixper contrarestar l’acidificació dels sòls acausa de la pluja àcida. D’altra part, i deforma similar a les aportacions marines, lapols africana aporta nutrients essencials alsecosistemes terrestres. Els nostres estudisals alzinars del Montseny han mostrat queles aportacions africanes en les pluges defang representen entre el 25 i el 50% deles necessitats anuals de potasi i calci peral creixement de la biomassa de lesalzines, i fins al 84% de les de magnesi.Aquesta fertilització per les pluges de fangarriba allí on arriba la pluja: a camps,conreus, prats i boscos. Seria bo de tenirmés dades quantitatives en aquestsdiversos ambients, que de moments’obtenen per modelització. D’altra banda,estudis a l’altre costat de l’Atlàntic mostrenque fins i tot la selva amazònica esbeneficia dels nutrients aportats per la polsafricana, concretament de potassi i fòsfor,nutrients molt importants a causa del’oligotròfia dels sòls tropicals, i vinculenl’expansió o contracció de la selva en elPleistocè a la simètrica expansió ocontracció dels deserts africans.

Veiem doncs l’aixecament, transport ideposició de la pols africana com unfenomen ambivalent i força complex.Presenta efectes perjudicials en lesdistàncies curtes però té efectesbeneficiosos a distàncies grans. Pot afectarel clima global de diverses formes: per lespropietats absorbents o reflectants del propimaterial (i en funció de les característiquesdel terreny de sota), però també, per la sevafertilització marina i dels ecosistemesterrestres, que ajudaria al segrestament deCO2. Un fenomen global més querecordem sovint quan hem de portar elcotxe a netejar.

Anna Àvila Centre de Recerca Ecològica i

Aplicacions Forestals

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 16

17

Els equisets o cues de cavall són unesplantes de forma molt característica ques’agrupen dins la classe de les equisetates.Aquest grup de vegetals va tenir el seudesenvolupament i diversificació més grandurant el període geològic del Carbonífer ila primera meitat del Permià. Durantaquests períodes, ara fa més de 250 milionsd’anys (Ma), formaven extensos boscos quevan contribuir a la formació dels actualsdipòsits d’hulla (tipus de carbó fòssil).Algunes espècies van aconseguir midesextraordinàries com és el cas de les delgènere Calamites, bastant similars alsequisets actuals, les tiges de les qualspodien fer fins a 30 cm de diàmetre iatènyer una alçària de més de 30 m. Atèsque les tiges aèries estaven connectades perun rizoma subterrani, tots els individus d’unbosc podrien formar part d’un mateixsuperorganisme, que amb molta probabilitathagi estat uns dels més grans que mai hapoblat la Terra (Niklas, 1997).

No sabem si a causa de la competènciaamb les fanerògames (plantes amb flor) quellavors iniciaven la seva diversificació o delscanvis ambientals, la major part de lesespècies d’aquest grup de vegetals es vanextingir a mitjans del Permià i només unespoques van aconseguir persistir fins alsnostres dies. Els equisets actuals pertanyentots al gènere Equisetum que va originar-sea principis del Paleocè (fa 65 Ma) moltprobablement a partir d’Equisetites, ungènere amb representants fòssils des demitjans del Permià. Però la sevadiversificació, segons estudis molecularsrecents (Des Marais et al., 2003), semblahaver-se produït posteriorment durantl’Oligocè (fa 25-35 Ma).

Avui els equisets són molt més modestospel que fa a la mida si els comparem ambels anteriorment esmentats Calamites, tot iaixí les tiges aèries d’Equisetum giganteum,que habita diferents països de l’AmèricaCentral i del Sud, poden créixer fins a 3,5cm de diàmetre i 4 m d’alçària (Husby,2003).

El fet que totes les espècies existentspertanyin al mateix gènere ja ens indica quetenen una morfologia força similar. Tant lestiges subterrànies o rizomes com les aèriestenen una estructura articulada formada per

nusos i entrenusos. És dels nusos d’onsurten les branques que formen verticils(neixen al mateix nivell al voltant de la tija)i són al mateix temps articulades. Les fullesque també surten dels nusos són moltreduïdes i en estar soldades entre elles perla base formen una mena de beina més omenys aplicada a la tija. La funciófotosintètica queda, així, a càrrec de lestiges. La seva epidermis està solcadalongitudinalment per carenes i val·lècules,el nombre de les quals és un caràcterdiagnòstic per a diferenciar les espècies.

Els equisets, com la resta de pteridòfits(falgueres, licopodis, selaginel·les...), tenenuna alternança de generacions. A partir deles espores que produeix l’esporòfit, que enrealitat és al que nosaltres anomenem cuade cavall o equiset, es desenvolupa ungametòfit (de mida molt petita) on esdesenvolupen anteridis i arquegonis, elsòrgans responsables de la producciód’espermatozoides i òvuls, respectivament.A partir de la fecundació d’amdos gàmeteses desenvolupa un nou esporòfit. En elsequisets els esporangis estan agrupats iformen un con a l’extrem d’una tija. Enalgunes espècies existeixen dos tipus detiges, les fèrtils o productores d’espores i lesestèrils que tenen funció fotosintètica. Quanaixò passa, les tiges fèrtils creixen abansque les estèrils i estan desproveïdes de

Els equisets, relíquies d’un passat esplendorós

Figura 1. Dues espores d’Equisetum telmateia, una d’e-lles amb els hapteris desplegats en perdre la humitat.

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 17

18

clorofil·la. Les espores són de forma esfèricai estan proveïdes de quatre estructuresfilamentoses higroscòpiques, és a dir queabsorbeixen ràpidament la humitat,anomenades hapteris (Fig. 1) Quan estanhumides resten enrotllades sobre l’esporaperò quan perden aquesta humitat enassecar-se l’esporangi, s’estenen iafavoreixen així la seva dispersió pel vent.

Actualment es coneixen 15 espèciesd’equisets (Taula 1) i un nombre similard’híbrids. Aquestes espècies estan repartidesen dos subgeneres als quals alguns autorsconfereixen rang de gènere (Salvo Tierra,1990). En el subgènere Equisetum les tigesaèries estan ramificades i les branquesformen verticils, els estomes que són petitesobertures, estan a la superfície de

Figura 2. La cua de cavall grossa (Equisetum telmateia). A l’esquera una tija estèril i a la dreta diverses de fèrtils.Aquestes darreres ténen una vida efímera, i s’asequen abans d’un parell de setmanes.

Taula 1. Llista de les espècies d’equisets actualment reconegudes amb indicació de la seva distribució geogràfi-ca. Les espècies presents a Catalunya s’han indicat en negreta. Equisetum fluviatile, E. sylvaticum i E. variegatumsón espècies molt rares a Catalunya i només han estat localitzades als Pirineus per sobre els 1500 metres.

Espècie Distribució

Equisetum subg. EquisetumEquisetum arvense Europa, Àsia i Amèrica del NordEquisetum bogotense Amèrica Central i del SudEquisetum diffusum Pakistan, Índia, Nepal, Tíbet i sud-est asiàticEquisetum fluviatile Europa, Àsia i Amèrica del NordEquisetum palustre Europa, Àsia i Amèrica del NordEquisetum pratense Europa, Àsia i Amèrica del NordEquisetum sylvaticum Europa, Àsia i Amèrica del NordEquisetum telmateia telmateia Europa, Orient mitjà i nord d’ÀfricaEquisetum telmateia braunii Oest de l’Àmerica del Nord

Equisetum subg. HippochaeteEquisetum giganteum Carib, Amèrica central i del SudEquisetum hyemale hyemale Europa, Sibèria central i de l’oestEquisetum hyemale affine Amèrica del Nord, Sibèria de l’est, Japó i CoreaEquisetum laevigatum Amèrica del NordEquisetum myriochaetum Mèxic, Amèrica central, Colòmbia, Veneçuela, Equador i PerúEquisetum ramosissimum ramosissimum Europa, Àsia central, Japó, Corea, Àfrica de l’Est i Madagascar Equisetum ramosissimum debile Índia, Nepal, Sud-est asiàtic, Borneo, Java i SumatraEquisetum scirpoides Europa del Nord, Sibèria i CanadàEquisetum variegatum Europa del Nord i central, Sibèria, Japó, Canadà i nord dels EUA

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 18

19

l’epidermis i els cons tenen l’àpex arrodonit(Hauke, 1978). En canvi, en el subgènereHippochaete a les tiges aèries els estomessovint formen línies i es troben a l’interiord’una depressió de l’epidermis i l’àpex delscons són aguts i mucronats (Hauke, 1963).

A Catalunya creixen 8 d’aquestesespècies (Sáez, 1997), però només 4 hanestat trobades al Maresme i una d’elles, E.palustre, tan sols un cop ara fa 50 anys(Montserrat, 1955; Sáez, 1996).

La cua de cavall grossa (Equisetumtelmateia) (Fig. 2) és l‘espècie que potadquirir unes majors dimensions de totes lesque creixen a Europa. Produeix dos tipus detiges anuals, les fertils creixen entre el marçi l’abril, estan desproveïdes de clorofil·la,no tenen ramificacions i al seu extrem esdesenvolupa un con d’entre 3 i 10 cm on

s’agrupen els esporangis. Aquestes tigess’assequen ràpidament i deixen lloc a lesestèrils, les quals poden créixer fins als 2 md’alçària amb un diàmetre de fins a 1 cm.Els seus entrenusos són de color pàl·lid ambentre 14 i 30 carenes poc marcades. Lesbranques (de 3-6 cm de longitud) sónverticil·lades i erectes, el seu primerentrenús és més curt que la beina adjacent.

És freqüent al marge de rieres en àreesde verneda, pero també es troba en elstalussos de camps de conreu i marges decarreteres.

La cua de cavall petita (Equisetumarvense) és molt similar a l’espècie anterior,però de dimensions més reduïdes (Taula 2).També com aquella produeix dues menesde tiges, les fèrtils (de fins a 25 cmd’alçària) no es ramifiquen i els manca la

Figura 3. Aspecte hivernal de la trencanua (Equisetum ramosissimum) (esquerra) on es pot apreciar una tija moltramificada i més enrera una altra quasi sense ramificacions. A la dreta un con d’aquesta espècie amb elcaracterístic mugró distal.

Taula 2. Característiques morfològiques de les espècies d’Equisetum més freqüents a Catalunya. Les mesuresd’E. telmateia i E. arvense fan referència a les tiges estèrils

E. telmateia E. arvense E. ramosissimum E. hyemale

Tija principalalçària (cm) 30-200 20-100 30-175 20-95diàmetre (mm) 5-11 3-5 1,5-7 3-8nº de carenes 14-30 4-14 8-24 14-26

Cons (cm) 3-10 < 4,5 < 2,5 0,8-1,5Ramificació verticil·lada verticil·lada irregular quasi absent

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 19

20

clorofil·la. Les tiges estèrils poden créixerfins a 1 m d’alçaria, però el seu diàmetre nosupera els 5 mm, fet que els dóna unaaparença molt més gràcil que a E.telmateia. Les branques (de 4-16 cm delongitud) són verticil·lades i erectes, el seuprimer entrenús és més llarg que la beinaadjacent. Creix a les voreres de torrents al’àmbit de les vernedes.

La trencanua (Equisetum ramosissimumssp. ramosissimum) (Fig. 3) és una plantamolt més petita que les dues espèciesprecedents, sovint d’aspecte cespitós quede lluny podríem confondre amb unagramínia. Només produeix una mena detiges que amb freqüència perduren duranttot l’any, tenen entre 8 i 20 careneslongitudinals i poden créixer més de 1,5m d’alçària amb diàmetres que oscil·lenentre els 3 i els 9 mm. La ramificació ésirregular i podem trobar tiges moltramificades mentre que d’altres no ho sóngens. Les beines (d’entre 1 i 2 cm) sónmés altes que amples, tenen formaacampanada i l’àpex de les seves dentssón de color marró negrós amb un margeestret blanquinós. Aquestes dents estanproveïdes d’una perllongació filiforme quea voltes es pot despendre. Els consapareixen entre l’abril i el juliol, no fan

més de 2,5 cm i al seu àpex hi ha un petit mugró.

És una espècie comuna als marges detorrents, fonts i canals. Pot ocupar elsmarges de conreus i fins i tot convertir-se enuna mala herba ja que els seus rizomes sónmolt profunds i difícils d’eliminar. AlMaresme creix també entre la grava de lavia fèrria, un lloc en aparença poc adientper a un equiset.

Equisetum hyemale (Fig. 4) no ha estatlocalitzada al Maresme, però sí a algunstorrents del massís de Cadiretes (La Selva)(Ballesteros, 1987). Aquesta espècie esdiferencia clarament de les altres per lesseves tiges perennes (2 anys), quasi senseramificacions, de color verd intens i de finsa 1 m d’alçaria i 8 mm de diàmetre. Lescarenes (entre 14 i 26) tenen dues fileres detubercles silicis amb una petita depressiócentral que en secció transversal els dónauna aparença bituberculada. Les beines sónlleugerament més altes que amples,aplicades a la tija, amb dues bandes negres,una a la base i l’altra al marge distal, lesdents del qual tenen perllongacionsfiliformes que cauen molt aviat. Els consque apareixen a partir de mitjans d’abril,mesuren fins a 1,5 cm d’alçària i el seuàpex és mucronat.

Figura 4. Dues tiges joves d’Equisetum hyemale (esquerra) amb les beines aplicades a la tija i el con (dreta).

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 20

21

Al massís de Cadiretes aquest equisetcreix de forma molt localitzada a lesvernedes i a les jonqueres

Els equisets són coneguts de ben antic,els grecs els enomenaven hippouris i fouDioscòrides qui en va descriure les sevespropietats medicinals. És, però, Plini el Vellqui fa servir el nom d’Equisetum

Els equisets ténen propietats diurètiques,remineralitzants, cicatritzants ihemostàtiques. Es fan servir les tiges joves iverdes (estèrils) tant de la cua de cavallgrossa com de la petita (E. telmateia i E.arvense), que es recullen durant la primaverai es deixen assecar al sol. La tisana esprepara amb de 30 a 50 g de planta seca percada mig litre d’aigua, es fa bullir durantmitja hora, es deixa refredar i es cola (FontQuer, 1961). Cal tenir cura de no utilitzar E.palustre ja que conté alcaloides tòxics, comja hem dit, però, aquesta és una espècie pocfreqüent a Catalunya.

A més, els equisets s’han utilitzat perabrillantar metalls gràcies a les sevesinclusions de sílice que els confereixenpropietats abrasives, és per aixó que tambétenen noms com aspreta, asprella o herbaestanyera.

Els equisets són, doncs, unes plantes queels humans hem utilitzat de fa molt temps,d’aspecte estrany i que ens recorden tempspretèrits.

Ballesteros, E. (1987). Aportacions al coneixementflorístic del massís de Cadiretes (La Selva).Scientia gerundensis, 13: 103-113.

Des Marais, D.L., A.R. Smith, D.M. Britton and K.M.Pryer. (2003).Phylogenetic relationships andevolution of extant horsetails, Equisetum, basedon chloroplast DNA sequence data (rbcl and trnl-f). International Journal of Plant Science 164(5):737-751.

Font Quer, P. (1961). Plantas medicinales. ElDioscórides renovado. Labor, Barcelona.

Hauke, R. (1963). A taxonomic monograph of thegenus Equisetum subgenus Hippochaete. Beiheftezur Nova Hedwigia, 8: 1-123.

Hauke, R. (1978). A taxonomic monograph of thegenus Equisetum subgenus Equisetum. NovaHedwigia, 30: 385-455.

Husby, C.E. (2003). How large are the gianthorsetails?http://www.fiu.edu/~chusb001/GiantEquisetum/HowLarge.html

Montserrat, P. (1955). Flora de la Cordillera litoralcatalana (porción comprendida entre los ríosBesós y Tordera). Collectanea Botanica, 4(3): 351-398.

Niklas, K.J. (1997). The Evolutionary Biology ofPlants. The University of Chicago Press, Chicago.

Sáez, Ll. (1996). La pteridoflora de les serraladescostaneres compreses entre els rius Besòs iTordera. I Trobada d’estudiosos del Montnegre i elCorredor, pp. 71-74.

Sáez, Ll. (1997). Atlas pteridològic de Catalunya iAndorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167.

Salvo Tierra, E. (1990). Guia de los helechos de laPenínsula Ibérica y Baleares. Pirámide, Madrid.

Jordi CorberaSecció de Ciències Naturals,

Museu de Mataró

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 21

22

Catalunya sempre s’ha caracteritzat perles inundacions sobtades i locals que cadaany es registren en punts de la costa, endesbordar-se rieres o sobrepassar els límitsdel sistema de drenatge. Encara queprincipalment es localitzen a la tardor, éspossible que es registrin episodis d’aquesttipus a l’estiu o la primavera, com aconseqüència de tempestes molt locals.

Aquestes inundacions són un tretcaracterístic de les zones amb climamediterrani. A trets molt generals, el climade la conca mediterrània és aquell onl’època càlida i seca coincideixen i elshiverns són suaus. Pel que fa a lapluviositat, té un règim sense pautesdefinides, és a dir, hi ha una fortavariabilitat interanual, on la major part deles pluges es concentren entre els mesosd’octubre a febrer. No obstant això, a lesfaçanes orientals, com és el cas de

Catalunya, els mesos més plujosos són elsde la primavera i els de finals d’estiu itardor (Fig. 1).

Concretant en el Maresme, si esrepresenta la pluja mitjana anual ques’enregistra a la comarca (Fig. 2), es veu quela pluja augmenta de sud a nord, amb elsvalors màxims presents a les majorselevacions del Montnegre (> 800 mm).

Això, entre d’altres, es deu principalmentals següents factors:

- Major efectivitat dels vents marítims(llevant, xaloc i migjorn, sobretot), a mesuraque pugem en alçada.

- El Montnegre forma part de l’estribaciómés meridional d’una zona amb un elevatnombre de tempestes com és la zona mésmuntanyosa del nord-est del país: Montseny,les Guilleries i Collsacabra. Solen sertempestes que es formen en situacionspostfrontals i en zones a recer de possiblesvents eixuts (la tramuntana, principalment), ique formant-se en aquelles zones, usualmenttenen un recorregut de nord-oest a sud-est,tot afectant la part nord de la comarca en elmajor nombre dels casos.

Alguns dels riscos naturals ambincidència a Catalunya són conseqüènciad’aquesta climatologia, com per exempleles inundacions. Una inundació es defineixcom la submersió temporal de terrenys

normalment secs, a causa de l’aportacióinusual i més o menys sobtada d’unaquantitat d’aigua superior a la que potdrenar el llit del riu o que pot filtrar el sòl.Les inundacions no només són a causa deles precipitacions, sinó que també podenser provocades pel desgel de la neu de lesmuntanyes, l’obstrucció del curs dels rius,les marees i els vents o per incidències eninfraestructures hidràuliques. Aquestescauses es poden presentar aïllades o encombinació i permeten fer una classificacióde les inundacions. Aquesta classificació ésmolt útil per als científics i els tècnics deprotecció civil i de gestió de l’aigua.

Quan les inundacions són produïdes perpluja, es poden classificar en tres tipus:

Inundacions produïdes per plugesd’intensitat molt forta però molt curtes en ladurada (poc menys d’una hora). Aquestes

Les inundacions al Maresme en el seu context climàtic

Figura 1. Climograma amb dades mitjanes del període1750-2005 de diversos observatoris de la ciutat deBarcelona.

Figura 2. Distribució espacial de la precipitació alMaresme segons l’Atles Climàtic Digital de Catalunya.

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 22

23

solen ser locals a les ciutats i pobles(provoquen inundacions de places,garatges, soterranis...), i quan succeeixen enpetites conques amb molt pendent esprodueixen les anomenades inundacionssobtades (que són les més típiques alMaresme). Tenen lloc a l’estiu i a principisde la tardor i la millor eina de prevencióper aquests episodis és l’educació de lapoblació.

Un segon tipus són aquelles produïdesper pluges d’intensitat forta o moderada(superior a 60 mm/h) i de duració d’entrepoques hores a uns dos o tres dies. Solenlocalitzar-se a la tardor. Un cas serien les dejuny de 2000 o les de l’octubre de 2000que van afectar a Catalunya, València iMúrcia.

Per últim, hi ha les inundacionsproduïdes per pluges d’intensitat dèbil id’una durada superior a tres dies. No sóngaire freqüents i la seva estació més típicaés l’hivern. Aquest és un tipus més freqüent

al centre d’Europa i no tant a latitudsmediterrànies. Es disposa de temps suficientper desplegar els sistemes de socorsnecessaris i regular la crescuda, amb la qualcosa no hi ha tants danys materials com enel segon tipus. Seria el cas de lesinundacions de l’agost de 2002 a Europacentral. A Catalunya, tot i que són pocfreqüents, en va haver un episodi durant elgener de 1996.

Durant el segle XX, Catalunya ha patituns 208 episodis d’inundació. Mitjançantun Sistema d’Informació Geogràfica (SIG)s’ha pogut realitzar una caracteritzacióespacial de la distribució de lesinundacions. Així, a nivell comarcals’observa que les comarques més afectadessón les del nord-est de Catalunya, on hi ha

una major concentració de rius.La comarca que s’ha vist més afectada

per inundacions aquests cent anys ha estatel Maresme, amb 131 episodis (Fig. 4). Aixòsignifica que més d’un 50% de lesinundacions a Catalunya han afectataquesta comarca. A més, en 89 d’aquests131 episodis, ha estat l’única afectada, pertant han estat episodis de caràcter local. Enla majoria d’aquests casos la duraciótemporal no ha superat les 24 hores.

Quant a la distribució per municipi, a lafigura 5 s’observa que més de 200 municipis

Figura 4. Mapa d’afectació per comarca.

Figura 5. Mapa d’afectació per municipi.

Figura 6. Mapa d’afectació per municipi al Maresme.

Figura 3. Part baixa de la riera d’Altafulla, Tarragona,desbordada (Foto M. Ceperuelo).

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 23

24

de Catalunya han patit inundacions enalguna ocasió, 22 dels quals han estatafectats en més de 10 ocasions. Mataró amb61 episodis, és el que s’ha vist afectat unmajor nombre de vegades durant el s. XX(Fig. 6), seguit d’Arenys de Mar amb 36.

A la figura 7 es pot observar unacomparativa en la distribució mensual delsepisodis d’inundació que han afectat elMaresme respecte tots els que s’hanesdevingut a Catalunya. La majoria delsepisodis d’inundació es donen a la tardor,sent el màxim entre els mesos de setembre ioctubre i el mínim els mesos de gener ifebrer. Cal destacar que no hi ha cap mesen què no s’hagi produït cap episodid’inundació (tant a Catalunya, comconcretament al Maresme). També es potobservar que dels episodis que hi ha haguta Catalunya durant els mesos d’estiu, lamajoria han afectat el Maresme, en canvinomés una petita part dels que hi ha haguta Catalunya durant l’hivern han tingut elMaresme com a àrea d’afectació.

Investigacions recents han mostrat unaugment en l’impacte de les inundacionssense que es pugui atribuir a un augment enla quantitat de pluges. Una de les causes ésl’ocupació de zones amb risc d’inundació.Un altre factor molt important és la pèrduade la memòria històrica. Aquesta pèrdua de

memòria és a causa de la mobilitat de lapoblació, i aquesta mobilitat ha afavorit laignorància dels ciutadans sobre els espaison viuen. És per això que la sensibilitzacióde la població envers els riscos als qualsestà exposada s’ha convertit i s’ha deconvertir en una prioritat en nombrosospaïsos.

Barnolas, M. i Llasat, M.C. (2005). Aplicación de unaherramienta SIG en el estudio de las inundacionesen Catalunya, 1901-2000. Revista del Aficionadoa la Meteorología [en línea] Febrero 2005, núm.28. Barcelona.

Barnolas, M. (2004). Desarrollo de un sistemaACCESS/SIG en el ámbito de las ciencias de laatmósfera: Estudio de las inundaciones enCataluña, 1901-2000. Trabajo para la obtencióndel Diploma de Estudios Avanzados (DEA).Programa de doctorado de Astronomía yMeteorología (Bienio 2002-2004). Dept.d’Astronomia i Meteorologia. Fac. Física.Universitat de Barcelona.

Barriendos, M. i Pomés, J. (1993). L'aigua a Mataró.Inundacions i recursos hídrics (Segles XVIII-XX),Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró, España, 278 pp.

Llasat, M.C., Barnolas, M., Ceperuelo, M., Llasat M. iPrat. M.A. (2004). Algunos aspectos del impactosocial de las inundaciones en Cataluña. Revistadel Aficionado a la Meteorología [en línea]. Abril2004, núm. 20. Barcelona.

Llasat, M.C. 2004. La vulnérabilité en Catalogne et laperception sociale. La Houille Blanche, 6: 71-75.

Atles Climàtic Digital de Catalunya[http://magno.uab.es/atles-climatic/]

Ninyerola, M., Pons, X. i Roure, J.M. (2000). Amethodological approach of climatologicalmodelling of air temperature and precipitationthrough GIS techniques. International Journal ofClimatology, 20: 1823-1841.

Pons, X. (1996). Estimación de la radiación solar apartir de modelos digitales de elevaciones.propuesta metodológica. A: Juaristi, J. i Moro, I.(eds.), VII Coloquio de Geografía Cuantitativa,Sistemas de Información Geográfica yTeledetección. Vitoria-Gasteiz.

M. Llasat i Botija, M. Barnolas i V. Altava

Grup d’Anàlisi de SituacionsMeteorològiques Adverses (GAMA),Dept. d’Astronomia i Meteorologia

Universitat de Barcelona

0

10

20

30

40

50

60

Gener

Febre

r

Març

Abril

Maig

Juny

Julio

l

Agost

Sete

mbre

Oct

ubre

Nove

mbre

Dese

mbre

Nº

d'e

pis

odis

MaresmeCatalunya

Figura 7. Distribució mensual dels episodis d’inundació que han afectat al Maresme i a Catalunya.

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 24

25

Al llarg del darrer segle s'ha despertatuna gran alerta a nivell mundial per lanecessitat de preservar el medi ambient.L'evolució de la societat actual ha conduïta un desenvolupament insostenible queestà provocant la desaparició de milersd'espècies animals i vegetals. Les causesmés destacables d'aquesta pèrdua debiodiversitat han estat i són la destrucciód'hàbitats per l'acció humana, lacontaminació, la introducció d'espèciesinvasores que han desplaçat les espècieslocals, la sobreexplotació i la pèrdua devarietats locals agrícoles i ramaderes acanvi de varietats més productives irentables.

La preservació d'espais naturals ha estatuna estratègia d'urgència que ha permèsqualificar espais per evitar la sevaimmediata destrucció irracional, i evitard'aquesta forma la pèrdua d'espècies dinsdel seu hàbitat natural. Aquesta forma de

conservar diversitat s'anomenaconservació "in situ", ja que s'actuadirectament al lloc on habiten de formanatural les plantes i animals.

En molts casos, aquesta forma deconservació és insuficient. Per una banda,ningú no està disposat a aturar eldesenvolupament social i tecnòlogic, i pertant cal buscar possibles solucions queminimitzin les conseqüències negativesdamunt el medi ambient. Per l'altra,s'estan evidenciant unes variacions en ladistribució de les espècies a causa delcanvi climàtic, accelerat directament oindirectament per l'acció humana. Peraquests motius, cal considerar altresmesures de conservació fora del llocd'origen de les espècies, el queanomenem conservació ex situ.

Els Jardins Botànics són centres derecerca i eines de conservació "ex situ"que vetllen per aportar coneixement

La conservació vegetal al Jardí Botànic deBarcelona

Figura 1. Tubs de llavors

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 25

26

botànic per tal d'incidir en una millora deldesenvolupament sostenible.

El Jardí Botànic de Barcelona com acentre de conservació especialitzat enflora mediterrània, i l'Institut Botànic deBarcelona com a centre de recerca, sónun referent botànic en el camp de larecerca, la conservació i la divulgaciócientífica en el territori català i d'abastmediterrani.

El Jardí disposa de dues einesimportants per dur a terme aquestesfuncions. Per una banda, el Jardí ofereix lapossibilitat de mostrar en les sevescol·leccions de planta viva una àmpliarepresentació de la flora mediterrània detot el món, incloent les zones d'Austràlia,Califòrnia, Sud-àfrica i Xile que tenenclima mediterrani. Per tal d'incidir ambmés força en la flora regional, s'handesenvolupat unes zones de rocallesdissenyades especialment per albergar lescol·leccions de plantes amenaçades delterritori català. La mostra d'aquestesespècies, acompanyada de campanyes dedivulgació, fan que el Jardí sigui un puntd'informació rigorós, ja que compta ambel suport científic dels especialistes del'Institut Botànic.

D'altra banda, és important reflexionaren què cal per conservar les espèciescorrectament. Per assegurar la continuïtatd'una espècie no és suficient amb tenir-lacultivada al jardí, ja que no es conservauna mostra representativa de la variabilitatd'una població. Per solventar aquestproblema, s'han creat els bancs de llavors.Aquests bancs, o magatzems de llavors,permeten conservar, en unes condicionsòptimes, la viabilitat de les llavors de lamajoria de les espècies durant centenarsd'anys. Les llavors es recullen directamentdel camp, de forma que es prenen llavorsde diferents individus a l'atzar repartits pertota la superfície del lloc on habital'espècie. Aquestes llavors es duen allaboratori on es netegen i es dessequenfins aconseguir disminuir el seu contingutd'humitat a valors d'entre el 4 i el 6%. Acontinuació, es tanquen en envasoshermètics i es guarden en congeladors a–18ºC.

Per assegurar que les llavors han estat benconservades i no perden capacitat degerminació es comprova la seva viabilitat deforma periòdica cada 5 o 10 anys (Fig. 2).

Els bancs de llavors són eines molteficaces, senzilles i econòmiques permantenir una àmplia representació de lavariabilitat genètica de col·leccionsd'espècies vives. El material conservat enun banc de llavors és un potencial moltimportant de material genètic que espodrà utilitzar en cas de necessitats dereforçament i restauració a la natura, i peravançar en estudis de recerca científica enel camp de la biologia de la conservació.

El Jardí Botànic i l'Institut Botànic deBarcelona participen en un projecteeuropeu anomenat GENMEDOC, fentreferència a la gestió dels recursosGENètics del MEDiterrani OCcidental. Elprincipal objectiu d'aquest projecte és lacreació d'una xarxa d'intercanvid'informació de les principals estratègiesde conservació en els diferents països delMediterrani occidental i estudiar quinesespècies són les més adients per a larestauració d'ambients degradats.

L'aportació de les nostres institucions alprojecte s'ha centrat en dos ambients delterritori català destacats pel seu altnombre d'espècies endèmiques descrites:les comunitats de guixos i les comunitatsde roques calcàries de mitja muntanya.Aquest projecte ha permès consolidar lainfraestructura del Banc de Germoplasmadel Jardí Botànic de Barcelona, queactualment ha iniciat diversos projectes decol·laboració dins el marc de laconservació vegetal amb altres institucionscatalanes.

Núria MembrivesDirectora del Jardí Botànic de

Barcelona

Figura 2. Proves de germinació de Ferula loscosii

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 26

27

Introducció

Els episodis de pluges fortes provoquendanys quan aquests succeeixen en zonespoblades, són danys que es podenquantificar econòmicament i que, per tant,la població els percep fàcilment. Hi haaltres danys, però, que no són tan coneguts,com són els que es produeixen en el medinatural. Es disposa de més informació,estadístiques i estudis sobre els primers. Encanvi, els danys que les aigües podenprovocar en l’entorn natural estan menysestudiats. L’objectiu d’aquest article, peruna banda, és fer una primera aproximacióinterdisciplinària als efectes socioecològicsde les inundacions amb la informació dequè es disposa actualment. I per altra,d’iniciar una reflexió entorn als factors queentren en joc quan es valora l’impacte d’unfenomen natural, el paper de la percepció,la zona on s’ha esdevingut...

Quins efectes socioeconòmics tenen lesinundacions?

Les inundacions són el risc natural queprodueix més pèrdues econòmiques i devides humanes de tots els que afectenCatalunya (incendis forestals, gelades,calamarses, temporals de vent, ...). Entre elsanys 1971 i 2003 el Consorcio de

Compensación de Seguros (CCS) va pagarun total de 1.673.193.333 ptes. enconcepte de danys per inundacions aEspanya, quantitat que equival a un 76,14%del total (Fig. 1).

La valoració econòmica dels efectes deles inundacions és molt complexa ja que hiha danys difícils de valorar, com és el casdels danys indirectes. Quan es parla de lesconseqüències es diferencia entre els danysdirectes i indirectes. La pèrdua de videshumanes, destrosses materials, pèrdues enagricultura i ramaderia o danys eninfrastructures són alguns dels danys directes.Per altra banda, els danys que tot i no serconseqüència directa de fenòmens adversos,hi estan relacionats són els anomenats danysindirectes, exemples d’aquests són lainterrupció d’obres i de sistemes deproducció o la disminució del turisme.

Pel que fa a les víctimes mortals, entreels anys 1950 i 1999 van morir 2200persones de les quals 1400 van ser aCatalunya (Fig. 2). La mortalitat oaccidentalitat es deu a diverses causes comsón l’efecte sorpresa de l’aiguat, laprecarietat del medi urbanitzat oimprudències i negligències. Aquestes xifrespodrien disminuir amb una millor educació,prevenció i sentit comú.

Podria ser la premsa un bon indicador del’impacte social?

El grup GAMA (Grup d’Anàlisi deSituacions Meteorològiques Adverses) recullde manera sistemàtica les notícies de premsarelacionades amb desastres naturals des de1982 a tot el territori espanyol. En el campde la recerca, les notícies de premsapermeten tenir una informació de lesconseqüències dels aiguats, dades molt útilsa l’hora d’estudiar i classificar episodis. En elperíode 1982-2002 es van publicar unes 815notícies relatives a pluges fortes iinundacions (en un mateix dia i diari pothaver més d’una noticia) corresponents a untotal de 185 episodis. En canvi, el nombretotal de notícies sobre incendis forestals,onades de calor, calamarsa i gelades va serde 137 corresponents a 39 episodis i menys

Impacte socioeconòmic de les inundacions alMaresme: primera aproximació

Figura 1. Distribució del total de les quantitats pagadespel Consorcio de Compensación de Seguros en elperíode 1976-2003 (Font: http://www.consorseguros.es)

Inundacions

Temporal ciclònic atípic

Terrorisme

Altres

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 27

28

de 140 relacionades amb nevades, allaus ionades de fred (Fig. 3). En altres paraules, un56% dels episodis que consten a la base dedades correspon a inundacions i plugesfortes. Si es parla en nombre d’espaisinformatius que s’hi han dedicat (titulars), elpercentatge augmenta al 66% (Fig. 4). ACatalunya, en el període 1982-2002 consten497 titulars de premsa d’inundacions enfrontals 96 relacionats amb incendis forestals,calamarsa i gelades. Aquestes xifresconstaten que les inundacions són elfenomen que afecta més Catalunya.

Per veure si la premsa podria ser un bonindicador de l’impacte social d’un fenomenel grup es va plantejar la següent qüestió:un esdeveniment en una zona amb una altadensitat de població té la mateixa coberturainformativa que un esdeveniment similar enuna zona menys poblada? Per trobar unaresposta es va comparar la coberturainformativa de dos episodis d’inundacionsextraordinàries localitzats l’any 2002. En elprimer, situat a l’Alt Empordà entre els dies9 i 12 d’abril, van caure més de 240 mmamb un màxim de 345.7 mm a l’estació deBoadella (dels quals, 321.7 mm van caureen 24 h). Va ser un episodi localitzat peròque va estar acompanyat d’altres fenòmens,com forts vents, distribuïts per tot elterritori. Va causar nombrosos danys enl’agricultura, talls de llum i unes 150sortides dels bombers, entre altresconseqüències. El segon episodi, objecte del’estudi, va ser a l’octubre entre els dies 8 i10 i va afectar tot Catalunya, especialmentla costa, però on van haver més danys vaser al Baix Llobregat. En aquesta zona esvan registrar 196.5 mm en 48 h, dels quals,174.1 mm van caure en 24 h. Els bombersvan fer unes 370 sortides, hi van havermolts danys en baixos de les cases, talls dellum, carreteres i problemes a l’aeroport,

entre d’altres conseqüències. L’episodi del’abril va estar representat en premsa (LaVanguardia) amb 19 notícies i algunamenció en el Telenotícies. L’episodi del’octubre, en canvi, va tenir 34 notícies en 3dies, reportatges en els telenotícies i unprograma de televisió especial. L’impacteeconòmic en el segon episodi va ser moltmajor a causa de la major densitat depoblació i en conseqüència més personesvan patir les inundacions. Per tant, un

153319

13712882

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1 2 3 4 5 6 7Temes (Arxiu GAMA)

815

Temes (Arxiu GAMA)

185

1932

39

18 2511

0

20

40

60

80100

120

140

160

180

200

1 2 3 4 5 6 7

Figura 4. Nombre de titulars a l’arxiu de premsa distri-buïts per temes. 1, inundacions i pluges fortes; 2, tem-prals i vents; 3, allaus, nevades i fred; 4, riscos agrome-teorològics; 5, desenvolupament sostenible; 6, cadenad’alertes; 7, altres (Font: elaboració pròpia)

Figura 3. Nombre d’episodis amb notícies a l’arxiu depremsa distribuïts per temes. 1, inundacions i plugesfortes; 2, temprals i vents; 3, allaus, nevades i fred; 4,riscos agrometeorològics; 5, desenvolupamentsostenible; 6, cadena d’alertes; 7, altres (Font:elaboració pròpia)

0

5

10

15

20

25

30

90815

900

19

00

19

04

19

08

19

12

19

16

19

20

19

24

19

28

19

32

19

36

19

40

19

44

19

48

19

52

19

56

19

60

19

64

19

68

19

72

19

76

19

80

19

84

19

88

19

92

19

96

20

00

No

mb

re d

e m

ort

s

Figura 2. Nombre de vícti-mes anuals a conseqüènciade les inundacions, al llargdel segle XX. En els anys1940 i 1962 es van superarles 35 víctimes amb untotal de 90 i 815, entremorts i desapareguts, res-pectivament.

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 28

29

primera aproximació podria concloure quela premsa podria ser un bon indicador del’impacte social: més impacte= mésnotícies. Però s’ha de tenir cautela ja que hiha altres factors que poden influir en lapresència d’una notícia en premsa:presència d’altres notícies de gran interès,política del mitjà...

Quins components tenen els riscos naturalsdes del punt de vista ecològic?

Les inundacions actuen sobre lescomunitats ecològiques com a agentspertorbadors. Per això, per començar, caldefinir el concepte de pertorbació en termesambientals. Una pertorbació és unesdeveniment puntual que altera l’estructuradels ecosistemes, comunitats o poblacions icanvia els recursos, la disponibilitatd’habitats aptes i/o el medi físic (Fig. 5). Laresiliència, concepte complementari, és lacapacitat de l’ecosistema per tornar al seuestat original després d’una pertorbació.

L’efecte d’una pertorbació depèn de lamagnitud de l’agent pertorbador (perexemple, la força de l’aigua) i lasusceptibilitat de l’ecosistema. Lasusceptibilitat del medi (entesa com lavulnerabilitat en termes ecològics) és lapredisposició a una pertorbació i augmentaamb l’edat de l’ecosistema. No obstantaixò, la concatenació de diversespertorbacions pot potenciar de maneraimportant l’efecte d’aquestes. Un bon casper il·lustrar aquest efecte sinèrgic són lesinundacions de 1994. Després d’un estiumarcat pels grans incendis forestals (aCatalunya es van cremar més de 70.000 ha

de terreny forestal) durant l’octubre vancaure unes fortes pluges (amb valors de finsa 400 mm). Aquestes pluges van provocargreus inundacions i pèrdues en bénsmaterials i vides humanes. Una de les raonsper les quals l’episodi va provocar tantsdanys, apart és clar de la gran quantitatd’aigua que va caure, va ser que alguneszones malmeses pels incendis de l’estiu novan ser capaces de retenir l’aigua donantlloc a cursos d’aigua ràpids i carregats dematerials com troncs d’arbres i fang.

Quins efectes ecològics tenen lesinundacions?

Els factors que ocasionen més impacteen l’entorn són la rapidesa amb què esformen les crescudes, la velocitat de l’aiguai la càrrega de sediments (Saurí et al.,1997).

Les inundacions destrueixen hàbitats,animals i vegetació, bé perquè elscobreixen o perquè els arrosseguen. Elsefectes que tenen les riuades sobre lescomunitats animals estan poc estudiats. Noobstant aixó, s’ha observat que lescomunitats d’insectes necessiten entre tresmesos i un any per recuperar-se d’unariuada i que les comunitats piscícolesnecessiten més temps (vegeu portada).

Les inundacions també provoquen canvisen el paisatge (creació de noves platgesfluvials, canvi en els cursos d’aigua,...),danys a les espècies vegetals per ofegamentde les arrels i arrossegament de plantersjoves. Un altre dels efectes que poden tenirsobre el medi ambient és la dispersió decontaminants i brutícia.

Tots els efectes de les inundacions sónnegatius?

Les avingudes d’aigua, riuades,inundacions... tenen efectes positius sobreel medi natural que no es poden oblidar:

Intervenen en la regulació de lesavingudes i de l’erosió; les zonesinundables actuen de magatzem temporald’aigua, amb la qual cosa es redueix lavelocitat de la crescuda. Aquestes zonesactuen com a barreres de la dispersió decontaminants i redueixen la càrregasedimentària. Amb les inundacions, lesaigües recarreguen els aqüífers i fertilitzenel sòl amb l’aportació de fangs.

Figura 5. Efectes dels aiguats del 3 d’agost de 2005sobre la vegetació d’una zona al costat del riu (Foto M.Llasat).

anuari2005 10/11/05 15:44 Página 29

30

L’estacionalitat i torrencialitat dedeterminats cursos d’aigua dóna lloc aespais característics com és el cas de lesrambles i rieres del Maresme. La vegetaciód’aquests espais és més pobra encomparació als boscos de ribera ambcabals permanents d’aigua. En aquestsambients es troben arbustos perennifolis ode mida petita (Folch, 1993). Per altrabanda, quan aquests rius presenten règimtorrencial, és freqüent trobar al llit del riuespècies de creixement i reproduccióràpida. La vegetació que viu en aquesteszones no només s’ha d’adaptar a un règimhídric fluctuant sinó també a l’ambientquímic que s’hi crea, com per exemple unelevat nivell de nitrogen. No es pot obviar,però, la importància que tenen aquestsambients, no només biològicament parlant(connectors biològics...) sinó també com azones de regulació dels cabals, quan esmantenen en condicions adequades.

Algunes conclusions

Davant fenòmens hidrològics el medinatural s’adapta de diverses maneres. És enel moment en què entren en joc mètodes decontrol d’aquestes avingudes quan elsefectes sobre el medi natural podenconvertir-se en més agressius. És per aixòque cal una planificació sostenible delcontrol de les avingudes, crescudes... comseria conservar un espai lliure perquè espugui inundar amb les crescudesperiòdiques. Aquesta mesura per un costatevita el dany a infrastructures i/o persones iper altre permet el desenvolupament d’unentorn amb una alta diversitat ecològica.

Idealment, una correcta i sostenibleplanificació enfront a situacions de risc hídrichauria de donar el mateix pes a la sevafunció ecològica com a la protecció enfrontal risc que suposa. (Pickup et al., 2003).

Quant a l’impacte social, alguns estudisatribueixen al canvi climàtic un augment enel nombre d’inundacions. El que s’ha vist ésque en realitat no augmenta el nombred’inundacions sinó el dany que aquestesocasionen. Això s’explica perquè hi ha unaugment de la urbanització i ocupació delterritori en zones properes a les rieres osusceptibles de ser inundades (Fig. 6). És peraixò que cal incorporar el coneixement delrisc en els plans d’ordenació urbanística ino donar-li l’esquena. Conèixer el risc i

respectar-lo és el primer pas per a una bonaprevenció i un correcte desenvolupamentsostenible.

Bibliografia

Consorcio de Compensación de Seguros. 2004.Estadística. Riesgos Extraordinarios. Serie 1971-2003. [en línea] Disponible en Web:http://www.consorseguros.es

Corominas, J. i J.A. Canas. 1988. Problemes associatsals riscos geològics. A: Natura, ús o abús? Llibreblanc de la gestió de la natura als Països Catalans.Folch, R. (ed.), pp. 112-117. Editorial Barcino,Barcelona.

Folch, R. (ed.) 1993. Mediterrànies. Biosfera Volum 5.Enciclopèdia Catalana, Barcelona.

Llasat, M.C., M. Barnolas, M. Ceperuelo, M. Llasat iM.A. Prat. 2004. Algunos aspectos del impactosocial de las inundaciones en Cataluña. Revistadel Aficionado a la Meteorologia, 20. abril 2004.[en línea] Disponible en Web:http://www.meteored.com/

Llasat, M.C. i M. Llasat i Botija. 2004. Riesgosnaturales en la región mediterránea [en línea]Disponible en Web: http://gama.am.ub.es

Pickup, M., K. McDougall i R.J. Whelan. 2003. Fireand flood: Soil-stored seed bank and germinationecology in the endangered Carrington FallsGrevillea (Grevillea rivularis, Proteaceae). AustralEcology, 28: 128-136

Saurí, D. (Coord.) 1997. Les inundacions. Quadernsd’Ecologia Aplicada, 14. Diputació de Barcelona.

Tapias Martín, R. 2001. Las Perturbaciones Naturalesen los Ecosistemas Forestales. Apuntes de laasignatura de doctorado [en línea]: “Protección yrestauración de poblaciones vegetalesamenazadas por perturbaciones naturales”.Departamento de Ciencias Agroforestales, EscuelaPolitécnica Superior de la Rábida. Universidad deHuelva. [Ref. de 28/1/2004]. Disponible en Web:<http://www2.uhu.es/03037/doctorado/perturb.PDF>

M. Llasat i M.C. Llasat Grup d’Anàlisi de Situacions

Meteorològiques Adverses, Dept. d’Astronomia i Meteorologia, UB.

Figura 6. Imatge de les inundacions a la zona del Gard(França) al setembre de 2002 (Font: CME)

anuari2005 10/11/05 15:45 Página 30

31

La sarriassa (Arum italicum)

Català: sarriassa, àrum, pota de vedell oxèrria.

Castellà: aro, candiles o hierba del juicio delaño.

Algunes de les plantes ornamentals ques’acostumen a tenir a l’interior de casa per labellesa de les seves flors (com els potos, lesdiefembàquies i els anturis) pertanyen a lafamília de les aràcies. Es tracta d’una famíliaque agrupa unes 2000 espècies principalmenttropicals, de les selves humides. Però no calanar als tròpics per trobar representantsd’aquesta família. Ja que sense anar méslluny, passejant per les nostres rieres podemtrobar algunes espècies d’aquesta família i lamés freqüent és la sarriassa.

La sarriassa és una planta que creix alsboscos de ribera, plantacions de pollancres,fondals humits i rieres, en indrets on semprehi ha humitat al sòl. A Catalunya esdistribueix sobretot per la terra baixa, aaltituds normalment inferiors als 1000 metres.

Les seves fulles són força grosses, de fins a35 centímetres de llargada, lluents, de formasagitada (forma de punta de fletxa) i amb unllarg pecíol que pot arribar als 40centímetres de longitud. Aquestes fullesacostumen a tenir taques i venes blanques, sibé també poden ser uniformement verdes.Surten durant la tardor i inicis de l’hivern, apartir d’un òrgan subterrani o tubercle.

Les flors apareixen a finals d’hivern i laprimavera. S’agrupen en inflorescències moltcaracterístiques d’aquesta família, l’espàdix,que té una mida de fins 25 centímetres(vegeu l’article que parla dels frarets per amés informació sobre l’estructura del’espadix i el sistema de pol·linització).

De les flors femenines en surten els fruitsa principis de l’estiu, en forma de baiesvermelloses i molt vistoses. Aquestes baiesperò, són tòxiques i si les ingerim patiremirritació de les mucoses i trastornsgastrointestinals.

Miquel Jover i Moisès Guardiola

La galeria

Fotos : M. Guardiola

anuari2005 10/11/05 15:45 Página 31

32

El corniol (Aquilegia vulgaris)

Català: corniol, ocellets, guants de la Marede Déu

Castellà: aguileña, farolillos de San Antonio,pajarilla

El corniol (Aquilegia vulgaris) és unaplanta de la família de les ranunculàcies quecreix a les vores dels boscos de ribera,herbassars humits, fonts i llocs frescals. Ésuna herba esvelta, que pot arribar a fer unmetre d’alçada quan està florida, la qualcosa s’esdevé entre mitjans de la primavera imitjans d’estiu i és fàcil de reconèixer per lesseves fulles i les seves flors.

Les seves fulles són diferents depenent dela part de la planta on es trobin: les basalsestan dividides en nou folíols (subdivisions

de la fulla), poden fer fins a 5 centímetres dellargada i són glabres (sense pèls) a l’anvers(cara superior de la fulla) i pubescents (ambpèls curts i fins) al revers (cara inferior de lafulla). En canvi, les de la part superior tenentres lòbuls.

Les flors apareixen entre els mesos demarç i juliol, són molt grosses (fins a 5 cm) ivistoses ja que tenen un color blau violaciviu, pengen cap per vall i apareixenagrupades al capdamunt d’una tija florífera.La flor està formada per cinc sèpals en formade pètal (fent una corona de cinc peces alvoltant de la flor) i per cinc pètals en formade tub i que estan prolongats cap enrere(esperons) en forma de ganxo o d’ham. Alfinal d’aquest esperó s’acumula nèctar queserveix per atraure diverses espèciesd’insectes que s’esforcen a buscar-lo iqueden impregnats de pol·len, contribuintaixí a la pol·linització creuada. Els estamssón nombrosos i agrupats al centre de la flor.

Els fruits són unes estructures anomenadesfol·licles, que quan són madurs s’obren peruna sutura i alliberant les llavors.

Val a dir que el nom científic Aquilegiasembla que etimològicament prové d’àligaen llatí pel fet de la semblança entre elsesperons de les flors i el bec i urpes de lesàligues.

Miquel Jover i Moisès Guardiola

Fotos: M. Guardiola

anuari2005 10/11/05 15:45 Página 32

33

La gatassa (Ranunculus ficaria)

Català: gatassa, herba de les morenes,collons de gall

Castellà: celidonia menor, hierba de lasmorenas

La gatassa és una herba de la família deles ranunculàcies, pròpia dels boscos deribera i d’altres boscos humits (vernedes,omedes, alberedes o avellanoses) i també dellocs amb aigua abundant (fonts, rierols oherbassars humits).

Al Maresme la podem veure tan solsentre finals de tardor i principis d’estiu, jaque la resta de l’any la planta passa lasequera estival en forma de bulbs, que sónòrgans subterranis de repòs, i les seves partsaèries (tiges, fulles i flors) desapareixen.

Les seves fulles són lluents, glabres (sensepèls) i tenen forma cordada (de cor), amb unllarg pecíol que a la seva base envolta latija, i sovint tenen taques clares o fosques.

Les flors surten en gran nombre a finalsd’hivern i a la primavera, formant vertaderescatifes grogues. Aquestes flors són moltvistoses i lluents, de color groc, tenen 3sèpals verdosos o groguencs i un nombrevariable de pètals grocs, sovint entre 8 i 12.Al centre de cada flor hi trobem nombrosos

carpels. Cadascun d’aquests carpels donaràlloc a un fruit sec anomenat núcula, ambuna sola llavor al seu interior.

Antigament la gatassa s’havia utilitzat pertal de tractar les morenes, a causa de lasemblança de les seves arrels amb lesmorenes, fet que li ha donat el seu nompopular tant en català com en castellà.

El nom genèric de la gatassa vol dir“petita granota”, fent al·lusió al fet quealgunes de les espècies de Ranunculus sónaquàtiques.

Miquel Jover i Moisès Guardiola

Foto: J. Corbera

anuari2005 10/11/05 15:45 Página 33

34

El marcòlic (Lilium martagon)

Català: marcòlic vermellCastellà: martagón, azucena silvestre

El marcòlic és sens dubte una de lesherbes més belles de la nostra flora. És unaespècie molt propera al marcòlic groc(Lilium pyrenaicum), que és l’emblema de lavall de Núria. Ambdues espècies pertanyena la família de les liliàcies, que comprèn elslliris, els alls, les cebes, les esparregueres iles tulipes, entre d’altres.

Al nostre país és freqüent als boscoscaducifolis i als prats subalpins, sent mésrara a la terra baixa mediterrània, ja quenecessita una humitat elevada. Al Maresme,el trobem tan sols a la part alta delMontnegre i el Corredor, i també en algunesrieres humides, com la de Canyamars on ésforça freqüent. També apareix en algunstorrents de l’extrem NE de la comarca, comel de Sant Ou, prop de Tordera i arriba finsal torrent de can Cuquet a Vilassar de Dalt.

Les fulles es disposen fent verticils alvoltant de la tija, és a dir que surten a lamateixa alçada de la fulla de 4 a 10 fulles,de manera que descriuen un anell al voltantde la tija.

Les flors, d’una gran bellesa i de fins a 4cm de diàmetre, s’obren entre juny i agost ifan una forta olor. S’agrupen en un granraïm terminal molt obert i amb les flors

pèndules. Cadascuna d’elles estàcomposada per 6 tèpals de color roigpurpuri (o més rarament rosa pàl·lid),recorbats cap enfora i amb taques fosques ala part interna. Destaquen també els sisestams, que tenen els filaments llargs i decolor blanc, i a l’extrem porten les anteresde color lila carregades de pol·len.

El fruit és una càpsula d’uns 3centímetres, de forma ovoide, ambnombroses granes aplanades al seu interior.

El marcòlic passa l’hivern en forma debulb subterrani (és el que es coneix com ageòfit bulbós). A la primavera, d’aquest bulb,que és de color groc, surten les tiges ambfulles, mentre que a la tardor, amb l’arribadadel fred i l’escurçament del dia, aquesta tijamor, quedant tan sols el bulb enterrat.

Miquel Jover i Moisès Guardiola

Fotos: M. Guardiola

anuari2005 10/11/05 18:32 Página 34

35

El llorer (Laurus nobilis)

Català: llorer, llorCastellà: laurel

El llorer, de nom científic Laurus nobilis,és un arbre propi de gairebé tots els païsosde la Mediterrània. A Catalunya el trobem atotes les comarques properes al mar, des del’Alt Empordà fins a l’Ebre, llocs on ha estatcultivat des d’antic. També es fa al PaísValencià i a les Illes Balears. Al Maresme eltrobem aïllat o formant petits bosquets, enrieres i torrents de gran part de la comarca.

El seu nom és l’origen de topònims comara Lloret, i també de paraules com“batxillerat” o “llorejat”.

Les seves fulles, de color verd fosc, sónlanceolades, enteres i coriàcies, de fins a 10centímetres de longitud i amb un curtpecíol. Quan les trenquem o freguemdesprenen una olor molt característica iagradable.

Les flors, blanquinoses, es disposen enpetites umbel·les a l’axil·la de les fulles.Presenta flors masculines, amb estams i queno donaran fruits, i flors femenines ambovari que són les que donaran el fruit.Curiosament, els dos tipus de flors podenestar en el mateix arbre o bé en arbresseparats, i en aquest últim cas, per tant,tindrem arbres femelles i arbres mascles.

El fruit és una baia de forma esfèrica d’1a 1,5 centímetres de longitud, que primer ésde color verd i quan és madur és negra.

Les seves fulles, a causa de les essènciesaromàtiques que contenen, constitueixen unapreciat condiment culinari, i a més, duenassociades tota una colla de llegendes itradicions. Antigament, el llorer era unsímbol de glòria i per això se’n feiencorones per a distingir els herois i els poetes.

Miquel Jover i Moisès Guardiola

Fotos: J. Corbera

anuari2005 10/11/05 15:45 Página 35

36

La rementerola (Satureja calamintha)

Català: rementerola, remenguerola, poliolblanc.

Castellà: calaminta de montaña, hierbapastora, poleosa.

La rementerola (Satureja calamintha) ésuna planta herbàcia de la família de leslabiades, família que comprèn també altresplantes com el romaní, la farigola o latarongina. El seu nom popular prové pel fetque quan la freguem desprèn una olor querecorda la de la menta.

És una planta que viu a les vorades debosc, les clarianes, marges de camins més omenys humits, etc., sempre en llocs més omenys oberts i mai a l’interior de boscs

ombrívols. Al Maresme creix des del nivelldel mar fins al cims dels turons, si bé és mésfreqüent a la meitat septentrional de lacomarca.

Les seves fulles, de forma ovada, creixenoposades de dues en dues i tenen unalongitud de fins a 7 centímetres, tot i quenormalment no superen els 4 centímetres. Estroben unides a la tija per mitjà d’un pecíolde fins a 2 centímetres.

La tija té secció quadrangular i éspubescent, a l’igual que les fulles i el calze.

Les flors, que surten entre juny inovembre, no tenen pèls, són de color blauviolaci pàl·lid i de fins a 2 centímetres delongitud. Al fons de la flor s’acumula nèctarque atreu molts insectes pol·linitzadors.

El fruit, força petit, és un tetraquenianomenat clusa, que es divideix en quatreparts, cadascuna de les quals conté una solallavor.

La rementerola, a l’igual que moltes altreslabiades, té un elevat contingut en essències.Aquestes essències no es troben a les flors,sinó en petites vesícules de les fulles. Laseva funció és la defensa contra elsherbívors, ja que tot i tenir una olor forçaagradable el seu gust és molt desagradableper alguns animals.

Miquel Jover i Moisès Guardiola

Fotos: J. Corbera

anuari2005 10/11/05 15:45 Página 36

El Projecte Alocs està coordinat per la Secció de CiènciesNaturals del Museu de Mataró i el Centre d’Acció

Territorial i Ambiental del Maresme i rep el suport delDepartament de Biologia Vegetal de la UB, la Unitat de

Botànica de la UAB, el Departament d’Ecologia de la UB,l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària,

el programa Volcam de la CAM i la Fundació Territori iPaisatge

Coordinació generalEvarist March, Laia Faidella, Moisès Guardiola, Francesc

Sabater, Josep M. Parera i Jordi Corbera

Coordinació dels grups de treballJordi Barri, Núria Briansó, Marta Comerma, Albert Herrero,

Miquel Jover, Mireia Llobet, Victòria Marfà, Pere Mora, JordiRambla, Maria Torner, Miquel Torner i Roser Vilatersana

Edició de l’anuariJordi Corbera i Núria Briansó

Assessorament lingüísticAndreu Carretero

Adreces del projectewww.projectealocs.org info@projectealocs.org

ISBN: 84-95127-86-5ISBN de l'obra completa: 84-95127-83-0

SUMARI

Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004(M. Jover, L. Faidella, M. Comerma, M. Guardiola, E. March, J. Corbera, F. Sabater). 1

El futur dels frarets, a les nostres mans? (R. Rodríguez, M. Guardiola)............................. 12La pluja de fang i la pols sahariana (A. Àvila) ................................................................. 14Els equisets, relíquies d’un passat esplendorós (J. Corbera).............................................. 17Les inundacions del Maresme en el seu context climàtic

(M. Llasat, M. Barnolas, V. Altava) ............................................................................. 22La conservació vegetal al Jardí Botànic de Barcelona (N. Membrives)............................. 25Impacte socioeconòmic de les inundacions al Maresme: primera aproximació

(M. Llasat, M.C. Llasat).............................................................................................. 27La galeria (M. Jover, M. Guardiola)

La sarriassa (Arum italicum) ...................................................................................... 31El corniol (Aquilegia vulgaris) ................................................................................... 32La gatassa (Ranunculus ficaria).................................................................................. 33El marcòlic (Lilium martagon) ................................................................................... 34El llorer (Laurus nobilis) ............................................................................................ 35La rementerola (Satureja calamintha) ........................................................................ 36

Fotografies de la portada: El fraret (Arisarum vulgare ssp. simorrhinum) (Foto M. Guardiola). Imatge del satèl·lit SeaWifs(NASA) durant un episodi d’intrusió de pols africana cap a la península ibèrica del dia 23 març del 1999. L’equiset o cuade cavall gran (Equisetum telmateia) (Foto J. Corbera). Llavors en cambra de desecació al Jardí Botanic de Barcelona (FotoN. Membrives)

Secció de Ciències Naturals