aparició de kirubs al diari doreus3 - kirubs

passantcomptes...

Salvador Espriu, 3, 3-1 · 43201 Reus605 879 129 · 659 997 093

passantcomptes...

www.doreus.com

Núm. 31a quinzenaMaig 2012

pÀG. 19EN

TR

EV

ISTA

pÀG. 12

"escric sobre el que veig i el que m'envolta"

xavier amorós

carros i cavalls Pels carrers

tres tombs

La ciutat viurà un edició multitu-dinària amb la XV Trobada de la Federació Catalana.

L’ajuntament presenta elspressupostos municipals marcats per l'estalvi, l'austeritat, el rigor i el realisme.

pÀG. 4

150 famílies es queden sense Plaça escolar en Primera oPcióLes famílies sense primera opció, tenen la possibilitat d'optar en segona o tercera.

pÀG. 15

el ball de diables, foc a la metxa

RE

PO

RTA

TG

E

EN

TIT

ATS

AC

TU

ALIT

AT

pÀG. 5

DOreus 3.indd 1 03/05/12 20:12

DOreus 3.indd 2 03/05/12 20:12

DO 1a quinzena - Maig 2012 3

Entitats retalladesAquest mes de maig, s’aproven els pressupostos municipals de 2012 i entre les retallades previstes hi ha una rebaixa de 780.000 euros en les ajudes a entitats. Així, si en l’exercici passat es van destinar 1.887.000 euros, enguany la xifra cau a 1.100.000 euros. Tot i que també es rebaixaran els sous de polítics i personal eventual en 87.000 euros, aquesta dada és dramàtica per a les entitats de la ciutat. Ja diuen que ‘mal de muchos, consuelo de tontos’.

Sigui com sigui, aquesta retallada afectarà i molt a totes les entitats reusenques, ja que moltes d’elles ja estan en una situació molt delicada, per no dir precària. Està clar que les retallades són necessàries en els temps de crisi que corren, però haurien de ser molt més racionals i, sobretot, raonables. I més tenint en compte que se segueixen fent inversions totalment innecessàries a la ciutat, i no cal dir en què perquè és ben sabut.

Està molt bé que els polítics es retallin els sous, però no ho haguessin hagut de fer molt abans per evitar situacions com aquesta. Les entitats de Reus és podrien considerar com Patrimoni de la Ciutat i s’han d’ajudar i potenciar, ja que són el cor de la nostra estimada ‘Rosa’. Què passarà quan moltes de les entitats reusenques per falta d’ajuda hagin de dissoldre’s? Serà el principi de la fi?

Srs. Polítics, plantegem-nos seriosament el que estem fent perquè per aquí no anem bé! No facin quelcom del que es puguin penedir en el futur, com han fet moltes altres vegades anteriorment, ja siguin del color polític que siguin. Pensem-hi i, sobretot, recapacitem i recapitulem.

Edita: Bold Media, SL

Directora: Pepa Rabassa

Cap de Redacció: Jordi Sardiña

Disseny i maquetació: Bold Media, SL

Redacció: 605 802 464

Info / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093

[email protected]

Tirada: 18.000 exemplars

Dipòsit Legal: T-0054-12

Distribució: COSTA direct

www.facebook.com/diaridoreus

Els acudits tenen tots 'animus iocandi'

DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És per-mesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareixen als anuncis són vàlids ex-ceptuant errors tipogràfics.Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per es-crit de l'editor.

DO de pit

Déu n'hi DO

alícia (alegret) a la moto de les meravelles. CEDIDa

Cartes al director

Odisea...Estos días he estado charlando con una buena amiga, la cual tiene a su cargo, como tantos españoles, a su hija minúsvalida por causa de un desafortunado accidente. Esta señora necesita ingresarla en un centro de rehabilitación para perso-nas con discapacidad física y daño cerebral (CRM)... Es inadmisible toda la odisea que está pasando. He sido testigo como esta mujer ha cumplido con todos los requi-sitos solicitados por todos los de-partamentos de Asistencia Social del Ayuntamiento y centros cívicos como Mestral, Gaudí, Mas Abelló, durante ocho meses (lleva 7 años de lucha), la han tenido de un lado a otro mareando la perdiz. Esta seño-ra tiene 72 años, y vive sola con su hija, lo peor de todo es que la lenti-tud en la gestión se debe sólo a la negligencia de la asistenta social que no entrega un documento nece-sario para el ingreso de esta chica, no contesta llamadas, ni sms, retra-sando así la posible recuperación de su hija, quien ve como cada día disminuye su empeño en recu-perarse. La larga espera la lleva a una profunda depresión, lo peor que le puede pasar a una persona en su situación. Y como ella son muchos los minusvalidos que nece-sitan del apoyo de todos, para que tengan una mejor calidad de vida. Señora asistenta, ella también es un ser humano. Alguien dijo que la ¨Soledad¨se combate con la comu-nicación. Intentemos no estar solos.

Soraya Hernández

DOEDITORIAL"LA RETALLADA AfECTARà i MOLT A TOTES LES EnTiTATS REuSEnquES,

JA quE MOLTES D’ELLES JA ESTAn En unA SiTuACió MOLT DELiCADA, PER nO DiR PRECàRiA"

www.doreus.com

www.twitter.com/DiariOpinioReus

Tots els lectors que vulguin expressar la seva opinió sobre qualsevol tema ho poden fer enviant un correu electrònic a:[email protected]

M'ha sortituna duracompetènciaamb l'Alegret!

La llengua armadaManipuladors de masses com si fós-sim titelles sense cap cervell, en un món envoltat per l’odi i la destrucció, on l’única cosa que interessi és el capitalisme i destruir a las persones inferiors al capital, no importa milers de morts per dia o si són dones o nens, el cas és tenir les butxaques plenes amb els laments dels nostres esforços.Som els fills rebutjats del món, sen-se objectius que per el moment no hem sofert una gran guerra, però la guerra que hem de guanyar es la del dia a dia per tractar de sobreviure i dormir a la nit i poder despertar una altra vegada l’en demà, intentar su-perar la repressió, malalties, l’odi i una gran depressió, encara que la única depressió és aquesta vida. No sé si nosaltres ens apropem a entendre-ho algun dia o podem seu-re a pensar-hi, el que si és cert que hem nascut en un món equivocat. Però ara que i estem, haurem de treure les nostres armes amagades i tractar de no ser trepitjats per el po-der i mantenir sempre la nostra llen-gua Armada, ningú ens pot roman-dre en silenci, o canviar les nostres ideologies. És molt fàcil de predicar quan la vostra vida esta resolta, aparenteu ser grans, però no ens creiem res, sabem que vosaltres sou hipòcri-tes, nosaltres som honests i no som perfectes però som humils, no vo-lem cap Consell de qui ens vol mal, que ens intentà destruir. No tolerem ni oblidem que ens vulguin trepitjar com a escarabats.

Ez Etsi

El revers del mirall

L’Alcalde, Carles Pellicer, s’ha plantat ferm i dret davant de la intenció de l’Ajuntament de Tar-ragona i de la Plataforma Mou-te de proposar la construcció de la nova estació intermodal a la ciutat veïna i no al sud de l’Aeroport de Reus, com està previst, però compte amb que “l’intent de revifar aquesta po-lèmica no contribuirà a reobrir unes baralles que només acon-seguiran paralitzar un projecte estratègic per al Camp de Tar-ragona”. Si s’ha d’obrir la feri-da, o si l’obren, s’ha d’afrontar de cara i amb tot el convenci-ment abans de que cicatritzi malament i ens quedem amb els “fets consumats”, com ja tenim més d’un exemples però que val la pena anar tractant monogràficament.

Hi ha moments o situacions en que a la bona ètica li cal un petit cop de puny a la taula, més que res perquè tothom val el que val i, en assumptes de ciutat, el seu patrimoni s’ha de defensar per damunt de tot... I patrimoni ho és des del seu nom fins a tot el que hi ha o hi pot haver al seu terme municipal.

Aquests temes s’han d’abordar amb la mateixa decisió que re-quereix gestionar les “patates calentes” que apareixen, gene-ralment, quan al govern hi pren poder un partit diferent del que hi havia, encara que a vega-des, però des de l’altre costat de la taula, pugui ser-ne còm-plice dels, ara, disbarats con-demnables, com poden ser en el nostre cas, i sobre tot, la de “Metrovacesa” perquè l’altra en embargadura, el complex Tec-noparc, amb el Nou Hospital in-clòs, la pròpia vida que genera -i els sacrificis del seu personal i de les persones afectades- va traient ferro a la crua realitat amb la que conviure.

Mirar de cara el mirall només serveix per veure el que la vista avarca. Davant de grans esca-rafalls, abans de sentir-nos en-ganyats o traïts, convindria mi-rar el seu revers per entendre el perquè de certes actuacions, i les diferents circumstàncies, heretades, passades o actuals, pròpies o alienes, que les fan ser d’una o d’una altra manera.

Xavier Guarque

DOerratesAl número 2 de DOreus, a la pàgina 9, secció DOcolumnes, concreta-ment a la columna dedicada a Simonet espai_salut, es va publicar una informació errònia relacionada amb l'aparcament soterrani a l'edifici on es troba el centre, dient que compta amb preus especials per als usuaris, quan les tarifes de l'aparcament són les mateixes per a tots els usuaris siguin o no pacients del centre.

DOreus 3.indd 3 03/05/12 20:12

DOACTUALITAT

La fase de preinscripció es-colar acaba amb 150 famíli-

es que no accediran a l’escola que havien triat en primera op-ció. Aquesta xifra és exacta-ment la mateixa que es va do-nar en la preinscripció del curs passat. La diferència és que enguany les famílies que es tro-ben en aquesta situació tenen la possibilitat d’optar en segona, tercera o altres opcions a més escoles i més properes que l’any passat.

Redacció

150 famílies sense plaça escolar

En concret, a la zona de Misericòr-dia, enguany s’han quedat sense accedir a l’escola que havien po-sat en primera opció 72 famílies, de les quals 28 no els hi corres-ponia aquesta zona, amb la qual cosa són 44 les famílies de l’àrea de Misericòrdia que no han ac-cedit a l’escola sel·leccionada en primer lloc.

En aquest sentit, i tenint en comp-te les dades de la preinscripció de l’any passat, el nombre de famíli-es en aquesta mateixa àrea de la ciutat que no van poder accedir

1a quinzena - Maig 2012 DO 4

n Les famílies sense primera opció tenen la possibili-tat d’optar en segona, tercera o altres opcions a més escoles i més properes que l’any passat.

entrada principal del col·legi La presentació.JS

breus

primera reunió de l'any Internacional Fortuny

El dijous 26 d’abril es va celebrar la primera reunió del comitè organitza-dor de l’Any Internacional Fortuny Reus 2012-2013. Aquest comitè està integrat per una trentena de re-presentants d’entitats i institucions de la ciutat de Reus. Entre les seves missions hi ha la de col·laborar en la confecció del programa d’actes de l’Any Internacional Fortuny, a partir de proposta de programa que es va presentar ahir a la reunió que es va fer al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca.En els pròxims dies es presentarà la proposta d’activitats que es faran entre els mesos de juny de 2012 i juny de 2013 per commemorar els 175 anys del naixement del pintor.

nous cursos a mas carandell

Mas Carandell obre la inscripció a l’oferta de primavera amb més de 125 propostes que s’iniciaran entre abril i juny. Els cursos, de metodo-logia presencial, semipresencial i per Internet, s’ofereixen en 16 àm-bits professionals, entre els que destaquen els de Direcció i gestió empresarial, Gestió d’equips i recur-sos humans, Alimentació, Comerç i logística, Social i sanitari, Noves tecnologies i Educació.Una novetat és que com a centre homologat pel Departament d’Ense-nyament de la Generalitat, Mas Ca-randell ofereix cursos en el marc del programa Qualifica’t, els quals es corresponen amb unitats formatives de determinats cicles de la formació professional.

a la primera opció sel·leccionada van ser 81, és a dir, més que en-guany, tot i que en aquell moment s’oferien les places de l’escola Isabel Besora, que enguany ja no s’oferten en aquest àmbit.

Amb tot, hi ha una segona qüestió rellevant respecte l’any passat. En la preisncripció realitzada aquest 2012, les famílies de l’àrea de Misericòrdia poden optar en se-gona i tercera opció a 6 escoles properes, mentre que l’any pas-sat aquesta opció passava per només 2 escoles i més llunyanes que enguany. Així doncs, la nova zonificació permet a les famílies augmentar el nombre d’opcions per escollir escola.

Per altra banda, a la zona d’Horts de Miró, on estava programat el Reus 21, ara s’hi ha projectat l’Isa-bel Besora, amb la qual cosa no hi ha hagut cap tipus de reducció de nombre de places en aquest barri. Tenint en compte que durant la preinscripció hi ha hagut la ma-teixa oferta de places, l’any pas-sat van quedar 35 famílies sense accedir a la primera opció escolar. Aquest any, n’hi ha 47 de famílies en la mateixa situació, de les quals 27 no són de la zona, per tant no-més hi ha 20 famílies en aquesta zona de Reus que no hagin pogut accedir a la seva primera opció.La regidora de l’àrea d’Ensenya-

Benvolguda RegidoRa Àngels Tello,

Des de l’Associació de Veïns Amics del Passeig Misericòrdia us volem agrair que, en primer lloc, ens hagueu convidat a la reunió convocada per exposar els criteris i les quantitats econòmiques que abonareu a les dife-rents Associacions de Veïns de Reus.

Som conscients que, degut a la crisis i a la situació econòmica de l’erari municipal, l’Ajuntament ha hagut de fer grans esforços per retallar i poder mantenir algunes de les partides de subvencions que es donaven a les diferents Associacions.

És per aquest motiu que la nostra junta ha decidit que per aquest exercici 2012 la nostra entitat no rebi cap quantia econòmica ni subvenció per part de l’Ajuntament i que tots els actes que celebrem es puguin autofi-nançar amb les aportacions dels veïns i comerciants del Barri. Creiem que aquest acte és un acte de respon-sabilitat moral amb la nostra ciutat i que per tant deixem al seu criteri que la partida econòmica destinada a la nostra Associació es pugui destinar en algun programa d’ajut social.

Per a qualsevol dubte o aclariment resto a la seva sencera disposició.

Rebi una cordial salutació,

Jordi Pouget i HuguetPresident de l’Associació de Veïns Amics del Passeig Misericòrdia

"quE L'OPOSiCió EnS DEixi TREBALLAR PEL BÉ DE LA CiuTAT SEguinT ELS

nOSTRES CRiTERiS", M. DOLORS SARDà, REgiDORA D'EnSEnyAMEnT

ment i política Lingüística, M. Do-lors Sardà, exposa que "les xifres són molt similars, per no dir iguals, a les de l’any passat. Em pregunto si aleshores la preinscripció també va ser desequilibrada". La regido-

ra no entén perquè des d’algu-nes formacions polítiques no s’ha apuntat que "hi ha hagut escoles amb una demanda molt per sota de l’ofertada". M. Dolors Sardà de-mana a l’oposició que "ens deixin treballar pel bé de la ciutat seguint els nostres criteris".

Aquest estiu 2012 s’ofertaran les mateixes places de casals d’estiu que l’any passat. L’oferta es man-té, i fins i tot hi ha la possibilitat que s’incrementi, ja que algunes escoles encara no s’han pronun-ciat sobre la possibilitat de realit-zar-los.

Enguany, tots els casals seran organitzats per les AMPA, les en-titats de lleure, amb el suport eco-nòmic de l’Ajuntament de Reus, com cada any, i amb la garantia d’una bona qualitat del servei, grà-cies a la supervisió del consistori a través de les bases de relació amb les entitats per organitzar els casals d’estiu i els seus tècnics.

El preu per nen i dia s’actualitza, després de 4 anys sense fer-ho, i serà de 42 euros per nen i setmana.

DOreus 3.indd 4 03/05/12 20:12


Pressupostos condicionats per la càrrega financera

breus

El govern de Reus ha presen-tat a la Comissió Informativa

de Serveis Generals i Econòmics l’expedient de Pressupostos Mu-nicipals de 2012 que es portarà a votació del ple de l’Ajuntament. L’expedient fixa un pressupost consolidat de 320.119.274,49 eu-ros –fortament condicionat per una càrrega financera de 39,5 mi-lions d’euros–, i que es defineix per l’estalvi, l’austeritat, el rigor i el realisme.

El Govern de Reus fixa les priori-tats de l’acció de govern amb uns pressupostos que concentren en la promoció social i la dinamització econòmica el 63,62% de la des-pesa consolidada (Ajuntament, organismes autònoms i empreses municipals).

Segons el consistori, els pressu-postos són un exercici de realis-me, de rigor i austeritat, d’acord a

presentació dels pressupostos municipals per part de l'alcalde pellicer. CEDIDa

Redacció l’actual conjuntura econòmica i a la forta càrrega financera provinent d’exercicis anteriors. Els comptes són, tanmateix, un exercici de pri-orització, ja que blinden de l’ajust les prioritats del govern en atenció a les persones i en promoció de l’activitat econòmica. Així, s’incre-menta la dotació a les mesures de suport a les persones que més pateixen les conseqüències de la crisi econòmica, i es consoliden les de dinamització econòmica i de promoció de ciutat.

L’ajuntament afirma que són uns pressupostos austers i adaptats a l’actual conjuntura econòmica, fruit de l’esforç en l’estalvi i l’efi-ciència dels recursos públics, que demostren el compromís del go-vern d’aprimar i reestructurar IN-NOVA. I afegeix que són fidels a les prioritats fixades en el Protocol de Govern d’impuls de l’activitat econòmica i d’atenció a les per-sones que més pateixen les con-seqüències de la crisi econòmica.

DOACTUALITATL’ExPEDiEnT fixA un PRESSuPOST COnSOLiDAT DE 320.119.274,49 EuROS,

fORTAMEnT COnDiCiOnAT PER unA CàRREgA finAnCERA DE 39,5 MiLiOnS D’EuROS

Mesures d’estalvi i austeritatL’expedient de Pressupostos 2012 es tradueix en una rebaixa del 19,22%

respecte el de 2011 (76 milions d’euros). Les mesures d’ajust han prio-

ritzat, en primer lloc, les condicionades per la forta càrrega financera; en

segon lloc, per l’esforç en l’estalvi i l’eficiència dels recursos; i, finalment,

per una necessària adaptació a l’actual context econòmic:

Mesures condicionades pels exercicis anteriors.Increment del cost del deute (interessos i amortització) en 5,7 milions

Reducció dràstica de les inversions de 53 milions.

Mesures de control de la despesaEstalvi en lloguers, material d’oficina i consum elèctric: 650.000 euros

Reducció dels encàrrecs a INNOVA: 440.000 euros

Revisió de contractes de gestió: 575.000 euros

Priorització dels recursos propis i eliminació de contractes externs:

520.000 euros

Mesures d’austeritat, d’acord al context econòmicReducció del manteniment de l’enllumenat públic i la jardineria:

383.000 euros.

Rebaixa de les aportacions a les entitats: 780.000 euros

Resum dels pressupostos municipals:Ajuntament: 103.965.649,90 (-7,14%)

Organismes Autònoms: 6.105.185,68 (-23,68%)

Empreses Municipals: 217.863.324,00 (-24,69%)

Pressupost consolidat: 320.119.274,49 (-19,22%)

Reus transport amplia la línia de l’aeroport

Reus Transport ha ampliat el servei que uneix el centre de la ciutat amb l’Aeroport de Reus i adapta així l’ho-rari de la L50 als vols regulars de la temporada d’estiu. Amb tres expedi-cions noves, el servei s’allarga des de primera hora del matí –comença a les 7.25 h– a la nit –acaba a les 23.35 h– tots els dies de la setmana.La L50 comença el seu recorregut a l’estació de trens, para a la pla-ça de la Llibertat i a l’avinguda de Sant Jordi, continua el recorregut per les avingudes de Marià Fortuny i President Macià, a l’estació d’auto-busos, agafa la carretera de Bellis-sens –amb parada prop de l’Hospital i el campus universitari– per anar a l’àrea del Tecnoparc. Abans d’arribar a l’Aeroport, també para al CESDA. El viatge de tornada fa el mateix re-corregut. El bitllet senzill del trajecte a l’Aero-port té un import de 2,40 euros, tot i que s’hi pot accedir també amb qualsevol dels abonaments de Reus Transport.

Recepció a la Jove cambra Internacional

El Vicepresident primer de la Dipu-tació de Tarragona, Albert Vallvé, ha rebut a la nova junta de la Jove Cam-bra Internacional de Reus, presidida per Eva Garreta. Aquesta entitat ha presentat a Vallvé les noves línies es-tratègiques que portarà a partir d’ara la Jove Cambra de la ciutat.La trobada també ha servit per es-tablir nous ponts de col·laboració i contacte, i perquè la Junta de la Jove Cambra informi al vicepresident pri-mer dels propers actes que té pre-vistos de portar a terme, entre els que es troben la desena edició de la Gimcana de Sant Pere o el Congrés Nacional de Joves Cambres de Cata-lunya que se celebrarà a Reus al mes d’octubre. En aquest sentit, Albert Vallvé ha oferit la col·laboració de la Diputació en aquests actes.

DOreus 3.indd 5 03/05/12 20:12


breusarriba la ‘custom Day’

Del 4 al 6 de Maig, els Amics de la Moto de Reus, organitzen la 22ena trobada de motos ‘Custom Day’, dedicada a motos ‘custom’ o per-sonalitzades. La trobada, oberta a tot tipus de públic, es realitzarà a la Palma de Reus. Com a novetat, en-guany se celebrarà la ‘Primera Gim-cana Modernista’, patrocinada per Bormar Motos, on els participants circularan pels carrers de Reus, mentre es fan fotos a espais moder-nistes de la ciutat. A La Palma, tots els participants trobaran aparcament exclusiu, així com paradetes d’articles relacionats amb el món ‘custom’, a més de les tradicionals exposicions de motos personalitzades, i un servei de bar.

Les motos tornen a brogir a firaReus

El dies 5 i 6 de maig se celebra a fi-raReus el Saló de la Moto, la fira on es pot trobar tot allò relacionat amb el sector de la motocicleta: concessi-onaris oficials, complements, motos elèctriques, roba, cascs, circuits... A més d’activitats relacionades amb el món del motociclisme, que comple-menten l’estada del visitant.El Saló de la Moto aposta enguany per oferir activitats a tots els públics. Per això el visitant infantil trobarà un parc de motos i patinets de joguina, i el públic juvenil podrà gaudir d’un simulador de conducció, i de video-jocs de motos.Així mateix la Guàrdia Urbana de Reus complementarà aquesta ofer-ta d’activitats a la tarda, amb un cir-cuit d’educació viària i tallers infan-tils. Els participants en aquest circuit hauran de verificar, mitjançant uns segells de comprovació, el seu pas per una sèrie de carrers i espais, i si cometen “faltes” hauran de realitzar tallers de compensació de punts.

Presentació del POUM

DOACTUALITATAMERSAM COMPTA AMB un fLux DiARi DE 6.000 PASSATgERS DEL BuS uRBà,

10.500 CLiEnTS DE PàRquingS i zOnES BLAvES i 2.000 uSuARiS DE L’ESTACió D’AuTOBuSOS

torna el trapezi

Trapezi-Fira del Circ de Catalunya omplirà els carrers de la ciutat de Reus entre els pròxims 17 i 20 de maig. L’aposta per la creació de nous corrents i tendències amb la convivència de llenguatges de les altres arts escèniques, i una presèn-cia important d’espectacles d’origen català, marca la programació que ha presentat el nou director artístic de la fira, Jordi Gaspar. Per la 16ª edició d’aquesta Fira, l’ambició artística és, una vegada més, el punt de partida. És per això que Trapezi continua apostant per fer un espectacle inaugural de crea-ció pròpia, una peça exclusiva per la ciutat de Reus, pensada per donar el tret de sortida d’aquesta fira. En-guany s’ha confiat en la mítica com-panyia de Los Galindos, per la seva llarga i dilatada experiència contras-tada, tant en espectacles de creació pròpia com en direccions d’altrespropostes.

El document de l’Avanç del Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) es presentarà a les di-ferents comissions i consells perquè realitzin les aportacions que creguin convenients al do-cument.

Aquest procés de reflexió, publici-tat i aportacions de l’Avanç culmi-narà el proper mes de juny, amb l’aprovació d’aquest documental plenari municipal. En concret, les properes setmanes es presentarà l’Avanç del POUM a la Comissió

Especial del Pla, al Consell Asses-sor d’Urbanisme i a la Comissió Informativa de Serveis Territorials.

L’Avanç del POUM és un docu-ment genèric, que forma part de la redacció del POUM, que posa de manifest les intencions i els eixos principals del creixement i el desenvolupament del municipi de cara al futur. Marca els criteris bàsics a partir dels quals es cons-truirà el model de ciutat desitjat, i compte també amb la redacció d’un informe ambiental preliminar.

acte de presentació de l'avanç del poUm.CEDIDa

El sistema de gestió dels aparcaments d’AMERSAM,

centralitzat a través del Centre de Control Central ubicat a l’edi-fici del Mercat, ha estat premiat per l’associació ITS Espanya, el Fòrum de Noves Tecnologies en el Transport. El guardó reconeix el sistema que permet el control de diversos pàrquings des d’un únic punt i destaca a AMERSAM com a creadora d’aquest model centralitzat, que ha estat imitat per altres empreses de l’estat i altres països.

El premi s'ha atorgat a Madrid, en el marc del XII Congrés Espanyol sobre Sistemes Intel·ligents de Transport organitzat per ITS Es-panya i la regidora Alícia Alegret,

AMERSAM premiat en Noves Tecnologies en el Transportconsellera delegada d’AMERSAM i presidenta del Grup Econòmic, ha recollit el guardó en nom de l’Ajun-tament de Reus.

El Fòrum de Noves Tecnologies en el Transport és una associació sense ànim de lucre fundada el 2002 amb l’objectiu d’esperonar al sector públic, privat i acadèmic relacionat amb els Sistemes Intel-ligents de Transport, per fer més segura, sostenible i eficient la mo-bilitat de persones i mercaderies a través dels diferents mitjans de transport. Entre la resta d’instituci-

n El Centre de Control Central permet la monitorit-zació en temps real de tot allò que té a veure amb els serveis i les instal·lacions d'AMERSAM.

ons premiades enguany, destaca l’Ajuntament de Saragossa, l’EMT de Madrid, RENFE, Abertis, DGTi el RACC.

El Centre de Control Central (CCC) és el nus del Grup Econò-mic, el nucli per on passa tot allò que té a veure amb les activitats de empreses municipals que el conformen, sobretot AMERSAM i Reus Transport. Funciona 24 ho-res al dia, 7 dies a la setmana i tots els dies de l’any. Equipat amb els darrers avenços tecnològics en matèria de comunicació, permet la

monitorització en temps real de tot allò que té a veure amb els ser-veis i les instal·lacions del Grup, amb un flux diari de 31.000 usu-aris dia: 6.000 passatgers del bus urbà, 10.500 clients de pàrquings i zones blaves, 2.000 usuaris de l’estació d’autobusos i al voltant de 13.000 clients dels Mercats. A més de gestionar les incidències a les escoles de la ciutat.

El sistema està preparat per rebre més de 4.000 senyals simultànies: des de la senyal GPS que incor-poren els busos en servei per sa-ber en temps real en quin punt del mapa es troben, fins als vehicles que entren als aparcaments o les incidències en qualsevol caixer de zona blava.

centre de control central del Grup ameRsam ubicat al mercat central. JS

DOreus 3.indd 6 03/05/12 20:12

nova pista de pàdel

El passat dissabte 28 d’abril va en-trar en funcionament la segona pis-ta de pàdel de les instal·lacions es-portives de Riudoms. Les seves ta-rifes són: pista de pàdel,10 €/hora, pista de tennis, 5 €/hora, i el lloguer de raquetes,1 €/raqueta. Es pot fer reserva on-line a http://riudoms.re-servarpista.com/ (1 €/reserva) o per telèfon a 977 76 84 34. L’ús de les pistes en horari nocturn suposa un increment de 2 €.


DOCOMARCA

castellvell i la seva església

El passat dia 19 d'abril es va celebrar a l'Església de Sant Vicenç de Castellvell la presentació del llibre 'Castellvell i la seva església', dels autors Esteve Sugranyes i Jaume Casas. L'acte va ser presentat pel Mn. Manuel M. Fuentes, director de l'arxiu arxidiocesà de Tarragona.

L'església estava plena de persones interessades en descobrir tota la història i documents, acompanyats de fotografies, moltes extretes de llocs inversemblants i inèdites. Per donar més rellevància al llibre, tots els assistents que ho van voler van poder adquirir un llibre signat pels autors.

CASTELLVELL DEL CAMP

PRADES

RIUDOMS

CEDIDa

LA SELVA DEL CAMP

ple ordinari a l’ajuntament

L’Ajuntament de Castellvell del Camp, el passat 2 de maig, va celebrar el seu Ple Ordinari en el que es va debatre, entre d’altres qüestions, l’actualització del Pla d’Actuació Municipal respecte la prevenció d’incendis al terme municipal en el marc del Pla Nacional Català InfoCat; l’actualització del padró municipal i l’aprovació d’un conveni amb el Consell Comarcal per a la implantació de l’administració electrònica e-Baix Camp a Castellvell del Camp.

concurs de cartells de la Fira de Riudoms

Els cartells hauran de ser a les Ofi-cines de l’Ajuntament de Riudoms, abans de les 14 h del dia 31 de maig de 2012, c/ Major, 52, 43330, dirigits al Patronat de la Fira de l’Avellana. La dotació econòmica total del Concurs de Cartells de la Fira de l’Avellana és de 800 €.

‘Llibres, cafè i avellanes’

La tercera tertúlia girarà al voltant del llibre ‘Homes de pluja’ de la periodista Maruja Torres, el dime-cres, 23 de maig, a les 8 del ves-pre. Les inscripcions es poden re-alitzar al taulell d’informació i prés-tec de la Biblioteca Antoni Gaudí.

Èxit de participació de ‘Veu, Viu i sent les corals de catalunya’

L’església de Santa Maria de Prades ha acollit el concert Veu, Viu i Sent les Corals de Catalunya. La productora cultural Pro-moDirec ha organitzat aquest esdeveniment coral amb el De-partament de Cultura de la Generalitat. L’acte ha estat un èxit de participació de cantaires i de públic. El concert s’ha enregis-trat en directe en DVD i CD de manera que en els propers me-sos, un cop el producte sigui editat, el món coral podrà disposar d’un material que deixa constància de la tasca que està fent el món de la música i de la cultura de les nostres terres.

Les Corals participants en l’esdeveniment són: Prades Cor, sota la direcció de Joan Ferré, l’Orfeó Balaguerí de Balaguer, amb la direcció d’Enriqueta Tena, l’Orfeó Atlàntida de Barce-lona, dirigida per Milen P.Panayótov i l’Orfeó Reusenc, amb Albert Galcerà al capdavant. Gràcies al seu esforç ha estat possible un concert de setze peces, entre les quals hi ha hagut sardanes i cançons catalanes tradicionals, contemporànies i modernes. El colofó final ha estat la interpretació conjunta per part dels 150 cantaires de totes les corals participants d’un dels himnes catalans més emblemàtics, el Cant de la Senyera.

PromoDirec té la intenció que aquest certamen tingui caràcter anual i que es celebri en diferents punts de la geografia cata-lana. Prades ha estat el primer escenari escollit, gràcies, entre altres, a l’excel·lent sonoritat de la seva església.

La periodista Candela Figueras ha estat l’encarregada de pre-sentar el concert, amb el qual s’ha retut homenatge al compo-sitor Mateu Fletxa, fill de Prades.

concurs logotip ràdio La selva

Pot prendre part al concurs qualsevol persona. En el cas de menors d’edat s’ha d’incloure l’autorització dels pares/tutors legals dins el sobre.Fins el dia 21 de maig es poden presentar les propostes a la Biblioteca de la Selva. Una vegada finalitzat el termini i no passant més de 5 dies es farà públic el veredicte del concurs.

El jurat estarà format per diverses persones relacionades amb la comu-nicació i el món audiovisual. El veredicte es farà públic a la pàgina web www.laselvadelcamp.cat i es comunicarà a tots els participants. El jurat es reserva el dret a declarar el premi desert. Cada proposta s’haurà de presentar en paper o en un suport digital (desat en un CD o llapis de memòria). Cada proposta es presentarà en dos sobres tancats.

DOreus 3.indd 7 03/05/12 20:12

DONUTRICIÓ


El CTNS va ser creat el 2008 com una fundació impul-

sada per ACC1Ó, la Universitat Rovira i Virigli i el Parc Tecno-lògic del Camp, en el context de l’Anella de l’Agroindústria de Catalunya, per donar cobertura a l’R+D+I catalana en nutrició i salut.

El CTNS ofereix a les empreses agroalimentàries serveis cientí-fics i tecnològics en tot el ventall d’aspectes que tenen relació amb el consum d’aliments i la salut, molt especialment en el camp dels aliments funcionals, produc-tes que, més enllà de nodrir, ac-tuen millorant o prevenint factors de risc de patologies i, per tant, condicionen l’estat de salut.

CTNS, serveis científics i tecnològics en alimentació saludable i funcional

PublireportatgeLes línies de treball del CTNS inclo-uen l’assistència tècnica, el desen-volupament de projectes d’R+D+I i serveis tecnològics per a les empre-ses del sector agroalimentari. Inclo-uen els aspectes de seguretat ali-mentària d’acord amb la normativa vigent i la comprovació de l’eficàcia dels ingredients funcionals des de la seva extracció fins als estudis d’intervenció amb humans.

al·lèRgies i inToleRÀncies alimenTÀRies

Avui en dia, tenim un ampli ventall d’aliments a la nostra disposició. La majoria som conscients de que ens aportarà un aliment 'fresc' però quan es tracta d’aliments elaborats no estem tant segurs. Això comporta dificultats afegides quan ens trobem amb davant d’una al·lèrgia o intolerància alimentària.

Molts de nosaltres confonem freqüentment les intoleràncies als aliments amb les al·lèrgies alimentaries:

L’al·lèrgia alimentària es dóna essencialment quan el sistema immunològic no funciona bé i percep un determinat aliment o component del mateix com un element nociu per al cos. Aquest, per protegir-se, desencadena els diferents símptomes de l’al·lèrgia com congestió nasal, inflamació, erupcions, diarrea, etc., i el més greu el xoc anafilàctic. Els al·lèrgens alimentosos més comuns són la llet, el blat, els ous, les llegums, els crustacis i mol·luscs, el peix, les fruites, els fruits secs, i també certs additius alimentaris com alguns colorants. La intolerància alimentària es dóna quan el cos no pot digerir correctament un aliment o un dels seus components. Les més comunes són la intolerància al gluten o malaltia celíaca i la intolerància a la lactosa (el sucre de la llet). En molts casos, presenten uns símptomes similars a una al·lèrgia alimentària. Però les persones que pateixen una intolerància poden consumir petites quantitats de l’aliment, o del component alimentós, sense que es provoquin els símptomes.

Actualment, en ambdós casos, no existeix cap tractament i la primera i principal mesura terapèutica és evitar l’aliment responsable, el que conté el/els al·lergen/s, al qual som al·lèrgics o intolerants. Però a vegades, no resulta tan senzill ja que no sempre es possible identificar l’aliment responsable i en poques ocasions l’al·lèrgia es troba a múltiples aliments.

Un bon assessorament dietètic, personalitzat i adequat a les necessitats de cada subjecte és bàsic en tots els casos, però encara més quan la patologia està estretament relacionada amb la dieta i l’alimentació.

Montse RabassaDietista-Nutricionista I+D

D i n a m a r c a , p a r c e l . l a 3 - 4 , N a u 7P o l í g o n I n d u s t r i a l C o n s t a n t í4 3 1 2 0 C O N S T A N T ÍTelèfon 902 666 900 • Fax 977 326 079www.segurincat.com - E-mail: [email protected] 08/2003 RECI 43/23328

Protecció contra intrusió

Perimetrals

Controls d’accessos

Sistemes antifurt

Detecció i extinció d’incendis

Venda i manteniments d’extintors

Connexió a central receptora d’alarmes

CCTV, videovigilància

Caixes fortes

Armers homologats

Plans de seguretat i protecció

Vigilants de seguretat

Acudes i custòdia de claus

Vigilants d’explosius

Auxiliars de serveis, controladors

Sempre és necessari retre comptes dels projectes col·lectius que utilitzen, ni que sigui parcialment, recursos pú-blics. Han passat quatre anys des de la creació del CTNS, segurament un bon moment per fer-ho públicament.Des de Tecnoparc varem dissenyar el CTNS com a pal de paller científic i tecnològic d'un projecte emblemàtic per a Reus i el seu entorn. Amb la complicitat i la implicació de la URV i ACC1Ó, sota la marca TECNIO, i amb la participació de 14 empreses en el seu Patronat, s'han donat passes progressives que han permès arribar a avui amb un Centre Tecnològic plenament operatiu, que ha treballat al costat de més 60 empreses de tota España, amb un pressupost anual proper al milió d'euros i que ben aviat abans de l'estiu disposarà d'unes magnifiques instal·lacions al campus de Bellisens.Un Centre Tecnològic és una infraestructura que actua d'intermediari entre el món del coneixement (Universitats, Centres i grups de recerca, Hospitals Universitaris) i les empreses per facilitar l'R+D empresarial i, especialment, la innovació productiva. Nosaltres ho fem en el món de la interacció de la nutrició amb la salut, alineats amb l'especialització de la universitat de referència, la URV, i centrats en els aliments funcionals i nutracèutics, pro-ductes d'origen natural que poden ser utilitzats per millorar el benestar i prevenir factors de risc de desenvolupar malalties cròniques, contribuint a les polítiques de salut pública, que afegeixen valor a les empreses alimentàries i són sovint motor d'innovació.Un exemple: sabem que al pinyol del raïm hi unes molècules que, ingerides en dosis raonables, disminueixen els alts nivells de triglicèrids que es produeixen després d'una dieta rica en greixos; un nivell d'alt de triglicèrids és factor de risc significatiu en la patologia cardiovascular i cal evitar-lo. La URV ha patentat la utilització d'aquestes molècules, i des del CTNS busquem empreses interessades en produir un aliment o un nutracèutic que utilit-zi aquestes molècules per a disminuir els triglicèrids postprandials; a l'hora de fabricar el producte alimentari, l'empresa necessitarà comprovar l'efectivitat real del seu producte; el CTNS, en col·laboració amb els hospitals associats, principalment l'Hospital de Sant Joan, li fa un projecte per demostrar-ho científicament.Per poder afegir valor a la intermediació coneixement-innovació, cal estar preparat en tots els aspectes tècnics, econòmics i legals i, especialment, estar molt al dia en ciència. Per això, al CTNS hi treballen un grup d'inves-tigadors competents que han aconseguit projectes competitius finançats per la Unió Europea i l'Estat que els permeten estar actualitzats i en contacte amb els millors grups europeus que treballen en nutrició i salut.El suport a l'R+D+I empresarial i la investigació bàsica aplicable són els principals àmbits d'actuació del CTNS. Però també tenim una funció molt important en la dinamització del sector i del territori, catalitzant polítiques de clúster i en la internacionalització de l'R+D empresarial, activitats que fem impulsant l'Associació Empresarial Innovadora en Nutrició i Salut (AINS), el clúster de nutrició i salut d'àmbit estatal amb seu a Reus, i el Grup ConnectEU Agroalimentari, que fomenta la participació de les empreses catalanes en projectes de recerca i innovació internacionals.Ara per ara, el CTNS és un projecte d'èxit. Abans i tot de disposar d'unes instal·lacions adequades, hem acon-seguit assolir els estàndards que la Generalitat exigeix als Centres de la nostra tipologia. Ens financem, com marquen els cànons europeus, en una tercera part amb contractes directes amb empreses, una altra amb pro-jectes de recerca competitius i una darrera amb ajuts, també competitius, de la Generalitat. El darrer any, tot i la crisi, hem duplicat la contractació de serveis per part d'empreses innovadores catalanes i espanyoles. Les perspectives de futur, tot i aquesta crisi econòmica que ens afecta a tots directament i els efectes indirectes de les dificultats que afronta tot el sistema català de recerca i innovació, són força optimistes.Tots els que estem vinculats al CTNS estem satisfets d'haver aconseguit ser una realitat plenament operativa i sostenible en clau de futur, agraïts a totes les persones, institucions i empreses que ho han fet possible i orgu-llosos d'haver pogut crear un motor econòmic en temps de crisi, que estem convençuts que contribuirà durant molts més anys a la competitivitat de la indústria agroalimentària catalana a través d'excel·lents projectes de recerca i innovació.

Dr. Lluís ArolaDirector Centre Tecnològic de Nutrició i Salut

EL CTNS, 4 ANYS DESPRÉS

DOreus 3.indd 8 03/05/12 20:12


DOCOLUMNESsolve eT RePeTe

El fracàs en l'estudi, en moltes ocasions, és degut a que el/a jove no sap estudiar o no li han ense-nyat. La formació cultural de tota persona només s'aconsegueix si els continguts, la informació, i, en general, els aprenentatges s'as-similen i es fan propis. Això serà possible si l'estudi es converteix en una tasca personal i s'utilitzen unes tècniques adequades.Igual que altres tipus de treballs, la tasca d'estudiar, com més or-ganitzada estigui, menys esforç exigirà i s'obtindran resultats més satisfactoris.Estudiar requereix, per tant, unes tècniques i uns hàbits que s'han d'aprendre. Dels factors que ens permeten l'aplicació de tècniques adequades per a una bona eficà-cia destaquem els següents:

Ambient adequat: de res ens serveix tenir gran intel·ligència si no se'ns faciliten els factors externs adequats. Per tant és necessari un lloc d'estudi tran-quil, que sigui sempre el mateix

eTs un Bon esTudianT? la imPoRTÀncia dels HÀBiTs d'esTudi

La facilitat d’accés a les no-ves tecnologies -segur que tu també tens Internet al mò-bil o un ordinador a prop- fa que canviïn els mecanismes pels que memoritzem, apre-nem o recordem les coses.

Abans, quan un tenia un dubte sobre un concepte de coneixement general o sobre una àrea específica, posava en marxa un pro-cés que dispara una sèrie de ressorts: aixecar-se de la cadira, apropar-se a la

enciclopèdia o biblioteca, aproxi-mar-se a poc a poc a la idea que ens ocupa per finalment resoldre el dubte o aprendre quelcom nou.

Amb el tràmit anterior també s’aconseguia un resultat interes-sant: aprenentatge! Això té els dies comptats, tota la informació del món està disponible a la xar-xa: en dos clicks i quatre tecle-jades podem arribar a un tractar sobre la llei la propietat horitzon-tal o fins i tot a un assaig sobre la mitosi cel·lular en organismes bla bla, explicat per a tots els públics.

el comPoRTamenT del gos (ii)

Mic

oia

Raba

ssa

Psi

colo

ga c

anin

a

El comportament del gos es el re-

sultat de l’associació de compor-

taments instintius i adquirits (mit-

jançant l’ensenyança de la mare,

posteriorment de l’amo i finalment

de l’experiència). L’entorn am-

biental, social del gos modela i

condiciona el seu desenvolupa-

ment. Qualsevol influencia nega-

tiva queda gravada per sempre.

No podem passar per alt el compor-

tament original del gos en l’entorn

de manada, ja que “en família” el

gos es comporta de manera sem-

blant a la dels seus congèneres

salvatges amb petites diferències.

S’ha d’establir el binomi amo–gos

com un veritable grup social, per

poder previndre alguns comporta-

ments no desitjats.

L’organització que s’instaura en

una manada és semblant a la

relació amo–gos. El concepte de

jerarquia és fonamental per en-

tendre aquestes relacions, i no es

pot passar per alt les nocions de

ser dominant i dominat.

Quan dos gossos es troben, no es

queden indiferents l’un en l’altre,

un d’ells imposarà el seu domini,

per lo tant trobarem el dominant i el

dominat (això mateix passa amb la

relació entre amo – gos). L’amo, amb

la relació amb el seu gos, ha de por-

tar a terme la posició de dominant,

aquest concepte implica la prioritat

en l’alimentació, l’espai de descans.

Trets del gos dominant:

Llavis enrere, boca oberta, orelles

rectes i endavant, cua aixecada, pel

eriçat, animal ben plantat sobre les

seves extremitats, mirada fixa, tre-

molor del cos, gemecs.

Trets del gos dominat o sumís:

Es tomba, posa la panxa enlaire, les

orelles enrera, la cua baixa.

El comportament en manada té unes

característiques que ens poden ser-

vir per entendre el comportament

d’aquest quan es troba a casa,

aquestes actituds ens venen dona-

des per la regla de tres:

Zona central: està sempre ocupada

pel mascle dominant (que en aquest

cas ha de se l’amo), les femelles

més apreciades també poden ocupar

aquest lloc amb els seus cadells més

petits de 7 mesos sexualment imma-

durs. El mascle té cura d’aquesta

zona per prevenir-la d’invasions.

Zona inter-mitja: trobem les feme-

lles en estat de gestació i alguns

mascles. Les femelles poden lluitar

per posar-se a la zona central.

Zona perifèrica: està ocupada pels

mascles joves. Son autònoms i no

comparteixen l’aliment amb la ma-

nada. Els períodes d’aparellament

son propicis per a la reestructuració

jeràrquica.

Però en aquesta facilitat es perd el procés que fa que interioritzem aquest coneixement ja que amb dos clicks i quatre teclejades hi podem tornar a arribar.

Les últimes tendències observa-des en el comportament dels usu-aris de la xarxa, descriuen molt bé aquest comportament. Els busca-dors com Google cada vegada ens simplifiquen més la vida, fent-se ells mateixos més complexes (ja hi ha buscadors en que pràctica-ment pot escriure la teva pregunta i et donen una resposta, el que es

coneix com busca amb llen-guatge natural o semàntica), sembla que saben millor que nosaltres els que volem. Des del punt de vista empresarial, també s’ha de tenir en compte aquest canvi de comportament en la manera com hom ha de posicionar els seus productes al mercat (no val ja la publicitat directa només).

És clar que la tecnologia ens facilita la vida però tinguem en compte també què ens aporta una miqueta d’exercici mental.

s’Ha acaBaT HaveR de RecoRdaR…

i que reuneixi unes condicions adequades de temperatura, ventilació i il·luminació. També és necessari un bon ambient familiar que recolzi l'esforç, l'ambient i que animi tant en els fracassos com en els èxits.

Planificació: cada persona ha de trobar el seu mètode personal d'estudi i per fer-ho ha de tenir una bona planificació. La utilitza-ció de l'agenda és fonamental.

Eficàcia en l'estudi: les pas-ses: Llegir, subratllar, fer es-quemes i memoritzar

Assignar un temps per a cada cosa, determinar el temps dispo-nible per a l'estudi i la realització de les diferents tasques sense descuidar un espai per als amics i altres activitats, seran la clau per a l'èxit de l'estudi.

Conxi Cañellas RodríguezPedagoga-logopeda. Col·l. 466

Centre Giravolt

Benvolguts lectors, la darrera reta-llada (per dir-ho amb una paraula que està, malauradament, tant de moda) de drets civils que ha pro-mogut el govern de l'estat espan-yol envers Catalunya ha estat en l'ambit de la justícia, concretament aprovant noves taxes judicials que gravaran moltes de les demandes, d'àmbit civil, que presentem als jutjats de Catalunya. A Catalunya es "retalla" de forma manifesta el dret que té el ciutadà a acce-dir a l'administració de justícia en igualtat de condicions que un altre que viu en un altre lloc de l'estat espanyol, és a dir, la mateixa de-manda civil, interposada a Cata-lunya, tindrà uns costos afegits, notablement superiors, que si el mateix plet es planteja a Madrid! El problema, més ben dit, la so-lució als problemes dels governs, és la gent treballadora, que som la majoria, la qual ni tenim dret a assisténcia jurídica gratuïta ni ens sobren els diners per anar pagant taxes, encara que som, per eli-minació, els qui estem obligats al seu pagament.Solució: contractar un bon advocat i demanar-li que faci tot el possible per tal d'arribar a una entesa amb l'oponent (sempre que es pugui, s'enten), en cas contrari ja sabem els que ens tocarà, a partir d'ara, als pobres catalanets, "solve et repete", en català, paga i recorre!

A.RAdvocat

DOreus 3.indd 9 03/05/12 20:12

DOPERFIL


Com definiries el Teatre Bravium?Com una casa de cultura que sempre ha escoltat a tothom que hagi tingut alguna cosa a dir dins el món de la cultura local. I aquest objectiu l’he tingut clar des del primer dia que vaig entrar com a president de l’entitat. El Bravium sempre ha estat obert a la ciutat i, sense pretendre-ho, s’ha convertit en un referent a la ciutat.

Quins tipus d’actuacions pro-grameu i quina és la resposta per part del públic?De tot tipus, encara que algunes d’elles no són rentables, però amb el còmput total els números van sortint, ja que programem unes dues o tres actuacions per setma-na. Per nosaltres, el realment im-portant, més que tenir beneficis és no tenir pèrdues.

Us perjudica que altres sales de la ciutat programin el mateix dia que vosaltres?Inevitablement, si el Fortuny o el Bartrina programen el mateix dia

i a la mateix hora que nosaltres s’emporten públic, però no entrem a competir. La nostra oferta vol ser complementària. Ara, amb la Sar-suela tenim el públic assegurat, ja que en aquesta casa hi ha molta tradició.

Amb quina mitjana de públic compteu normalment?Comptem amb una mitjana de 70 o 80 persones per actuació. Tenint en compte que tenim 260 locali-tats no és un mal número. Aquest nombre de persones a un Fortuny o un Bartrina queda molt més des-lluït, però no és el nostre cas.

Amb quants socis compta actu-alment l’entitat?Ara mateix, comptem amb uns 300 socis, que és molt difícil de superar, però, tot i així, contents. És una fita que ens vam marcar en el seu dia i que hem assolit. Gràcies a les quotes, anem co-brint les despeses bàsiques.

Què tal la relació amb l’Ajunta-ment fins a la data?Molt bona, la veritat. Sempre hem

"El Bravium sempre ha estat obert a la ciutat"

Jordi Sardiña

JAUME AMENóS president Teatre Bravium

Actor amateur, motivat pel fet de donar veu a tothom qui volgués dins el món de la cultura a Reus, Jaume Amenós fa 22 anys que està al capdavant com a president del Teatre Bravium, fundat l’any 1951, una

sala que cada setmana omple el seu escenari de tots tipus d’espectacles per a tot tipus de públic.

col·laborat amb diversos actes o celebracions de la ciutat i les re-lacions són molt bones, i com mai hem demanat res a canvi, ara tam-poc trobem a faltar les ajudes. Per nosaltres, el realment important és que la gent vingui i quedi satisfeta amb els nostres espectacles.

Què ha estat per tu rebre recent-ment un dels Premis Enganxen del blog del periodista local Jo-sep Baiges, ‘El món de Reus’?Va estar molt bé i va ser molt sim-pàtic tot plegat. En Josep (Baiges) ens va tenir a tots enganyats fins a l’últim moment, ja que cap dels guanyadors sabia que s’emporta-ria un premi, sinó que, en principi, ens convocaven per lliurar-los. I a més, ho vam poder celebrar aquí.

Com es presenten el propers mesos?Amb quasi tota la programació completa fins a l’estiu. Per sort, un espectacle ens porta a un altre. La continuïtat dels espectacles i la fi-delitat del públic ens ajuden a tirar endavant. La crisi està sent molt dura però sobreviurem.

els ‘enganxen’ al món de Reus

El bloc del Món de Reus constitueix un d’aquests fenòmens que només passen a casa nostra. Més enllà del contingut que -amb més o menys encert- hi aboco diàriament, el bloc ha constituït un punt de trobada de gent inquieta, amb voluntat de fer ciutat des d’àmbits ben diversos. Persones que m’han captivat des del primer moment per la seva capacitat de destinar temps i esforços a treballar en positiu en benefici de tots. Aquesta constatació agraïda em va decidir a convocar la primera edició dels premis a ‘les reusenques i reusencs que més enganxen’.

Buscava la manera de reconèixer la seva enorme generositat. Uns premis formalment senzills però amb un sentiment profund i sincer alhora. Per això vaig obrir la convocatòria a tothom, per recollir un bon feix de candidatures. I d’aquí en van sortir la trentena de premiats que van rebre la distinció en una gala on la complicitat entre els assistents ens va permetre passar una molt bona estona.

Hi va ajudar molt l’espai, la bombonera del Bravium, amb un sabor especial per actes com aquest gràcies, també, a la banda sonora que es va encarregar d’il·lustrar el Xavi Martín dels Picarols. A l’acabar algú feia broma comentant-me que amb tants premiats ja no quedarà gent per reconèixer l’any vinent. No us ho penseu pas. El gran actiu d’aquesta ciutat són les grans persones que fan Reus a cada instant. I aquest és un capital que per sort mai estarà en crisi.

Josep BaigesCap de Comunicació

Cambra de Comerç de Reus

JS

"PER nOSALTRES, EL REALMEnT iMPORTAnT ÉS quE LA gEnT vingui i

quEDi SATiSfETA AMB ELS nOSTRES ESPECTACLES"

DOreus 3.indd 10 03/05/12 20:12


El 1981 va ser l’any en què es va organitzar a Reus la

primera Cercavila de Foc de la nit de Sant Joan, però no va ser fins el 1991 que es va crear l’associació Ball de Diables de Reus. Ara, és una de les entitats més gran de la ciutat, amb més de 350 socis i 9 colles de car-rer, que tenen com a objectius divulgar la cultura catalana, i promocionar i recuperar la festa de carrer i els jocs tradicionals.

Com va ser que va néixer el Ball de Diables de Reus?Va ser degut als diversos mo-viments associatius per part de joves de la ciutat durant els pri-mers anys de la Democràcia que ja podien sortir al carrer amb més llibertat després de la Dictadura i tenien la necessitat de recuperar la cultura popular del país.

Amb quants membres compta-va el Ball de Diables en els seus inicis i amb quants compta ara?Al principi, només érem uns 20 o 30 i ara estem estem ja sobre els 350. O sigui que el creixement ha estat molt important, sobretot en el darrer any.

Això sense comptar ja amb els vostres fills que han seguit la tradició...Així és. Des de petits, els nostres fills han vist i viscut el Ball de Di-ables a casa i això fa que seguei-xin els costums i les tradicions. És el que nosaltres anomenen ‘La Pedrera’. Actualment, més d’un centenar de socis menors de 16

"Omplim els carrers de festa"Redacció

BaLL De DIaBLes De ReUsxAviER COLOM president / xAviER PAniSELLO vicepresident / LLuíS BROS cap colla Drac de Reus

anys, que alguns ja són néts dels primers socis, garanteixen la con-tinuïtat de l’entitat i del foc en les festes de la nostra ciutat. Això ens fa preveure un futur molt dolç.

Doneu una formació a tots els nous membres?Sí, la seguretat per a nosaltres és un element molt important. El que nosaltres inculquem des del primer dia a tots els nens que s’in-corporen és que el foc no se l’ha de témer sinó respectar. I gràcies a aquesta educació mai hem tin-

gut accidents greus que haguem hagut de lamentar, més enllà de quatre cremadetes. Des de fora, es pot veure com quelcom peri-llós, però des de dins està total-ment controlat.

Com us ha afectat la nova nor-mativa del foc?Encara és aviat per dir-ho, però no ens facilitat la nostra activitat, ja que ens exigeix molt. De totes maneres, de l’entrada en vigor de la llei hem adaptat l’estructura de la nostra entitat a la nova normativa.

Quines són les vostres reivindi-cacions com a entitat de cara a l’administració?Amb l’ajuntament sempre hem tingut molt bona relació i si actu-alment no ens pot ajudar més és

perquè la situació econòmica és la que és, i d’això som molt cons-cients, però no s’han d’oblidar de

nosaltres i de la cultura de la ciu-tat, ja que no podem oblidar d’on venim, ja que associacions com nosaltres també formem part de la cultura i reivindiquem el dret a ser reconeguts, ja que omplim el

carrer d’actes i de festa i això no té preu, i més amb els temps que corren.

n "Som una entitat molt integradora i totalment oberta a tothom i, així, molts membres d'una mateixa família n'acaben formant part"

L’actual Drac de Reus va ser construït per Albert Macaya i es va estrenar el 19 de set-embre de 1992. És un drac d’un sol cap, amb grans ales i una cua cargolada i acabada en punxa. De color verd, una llarga filera d’escates li recorre l’espinada. L’any 1996 se li van afegir quatre potes.

Es tracta d’una peça de dimensions mitjanes, portada per una única persona. L’acompanya una melodia composta per Rubén Valdepeñas i executada per una cobla de ministrers.

És portat pel Ball de Diables de Reus i des de l’any 1994 forma part del seguici de festa major. Dins de la festa, compta amb dos moments d’actuació en solitari al mig de la plaça: el migdia de Sant Pere –com la resta d’elements festius– i obrint la carretillada del Ball de Diables, al vespre. A més, participa als correfocs de Sant Joan i de Misericòrdia i també als actes de la diada de Sant Jordi.

el dRac de Reus

CEDIDa

DOENTITATS"LA SEguRETAT PER A nOSALTRES ÉS un ELEMEnT MOLT iMPORTAnT"

FRancesc amoRós

DOreus 3.indd 11 03/05/12 20:12

DOREPORTATGE PROgRAMA: 8 H - ESMORzAR i COnCEnTRACió / 11.30 H - SORTiDA /

12 H - ACTuACiOnS / 13 H - BEnEDiCCió / 15 H - DinAR gERMAnOR


El 17 de gener se celebra la festivitat de Sant Antoni, co-negut popularment com Sant Antoni dels rucs, per diferen-ciar-lo del sant que se celebra el juny.

Estretament vinculada al món agrari i especialment dedica-da a la protecció dels animals de treball, recull un riquíssim costumari popular, tot conser-vant formalment restes d’an-tics rituals destinats a propici-ar el pas de l’hivern cap a la primavera. Havia estat la fes-ta dels pagesos i dels oficis que empraven animals per al transport.

Sant Antoni és el patró dels animals domèstics i de feina. Un dels actes importants de la diada era la benedicció del bestiar, especialment de ca-valls, ases, matxos i mules. Pagesos i traginers raspalla-ven i netejaven els seus ani-mals i els posaven els guari-ments per portar-lo a beneir al davant de l’església. Des-près, els animals es pas-sejaven pels carrers o s’or-ganitzaven curses de rucs, cavalls i matxos. El nom de Tres Tombs, que s’aplica a la

els TRes TomBs a Reus

En què consisteix la teva feina?En crear un vincle entre el genet i el cavall. Jo el que ensenyo als meus alumnes és a ser ordenat i disciplinat i, sobretot, potenciar el companyerisme i l’esperit col-lectiu. I tot això es tradueix en ser amant dels bons costums. Amb el cavall no s’ha d’imposar, s’ha de convèncer, i en això consisteix el vincle: la veu, la presència, l’acti-tud...

Com definiries a un cavall?Com el millor amic de l’home, des-prés del gos, esclar (riu).

Quins avantatges tenen els so-cis del Club?Tots els socis, a part de les clas-ses a les que assisteixen regular-

"Amb el cavall no s’ha d’imposar, s’ha de convèncer"

EDuARD nuBiOLA director Club Hípic Reus qMT

ment, també poden gaudir de les nostres instal·lacions i de la com-panyia de tots els nostres cavalls, perquè venir aquí sigui molt més que només aprendre a muntar a cavall.

Prepareu els vostres alumnes per a la competició?Si un alumne així ho desitja, ho fem. De totes maneres, ens dedi-quem a l’hípica més com a hobby que com a esport i, fins i tot, com a teràpia a través de la hipoteràpia, amb la que hem aconseguit grans assoliments, ja que els cavalls aju-den molt a pujar l’autoestima.

També organitzeu festes d’ani-versari...Així és. El que fem amb les festes

d’aniversari és com realitzar una excursió en la que els nens tenen contacte amb els cavalls, els to-quen, els pentinen i, finalment, els munten i passegen amb ells.

Com es presenten els Tres Tombs d’enguany a Reus?Multitudinari, ja que enguany serà especial, ja que vindrà gent de tot Catalunya. Des del club hi estem molt il·lusionats, però som consci-ents que no tots els nostres alum-nes hi podran participar, ja que és molt llarg i es fa molt dur. De totes maneres, tenim previst anar fent relleus, perquè hi puguin participar quants més alumnes millor. Els Tres Tombs és com la Festa Major dels Cavalls i hem de fer per ser-hi i participar-hi.

El Club Hípic Reus QMT és va fundar l’any 1982 al Mas Tallapedra, una masia del s. XIX ubicada als afores de la ciutat, on la família Nubiola sempre hi ha viscut, primer rodejats de vaques i els darrers anys de cavalls. Eduard n’és el responsable i

ensenya als alumnes a estimar a aquests animals tan propers però alhora tan desconeguts.

desfilada d’animals i carruat-ges, deriva d’un antic ritual de protecció, que va derivar el costum recórrer per tres vegades, el perímetre de la vila. A Reus, a final del segle XIX, es feien pel tomb de ra-vals.

Avui, la benedicció, allí on s’ha conservat, s’adreça so-bretot als petits animals do-mèstics. En alguna població, els pagesos organitzen la desfilada, ara amb tractors.

La festa dels Tres Tombs ha esdevingut una celebració que, a més del 17 de gener, se celebra durant els caps de set-mana dels primers mesos de l’any i permet veure al carrer antics carruatges emprats per a transport de mercaderies o per a l’agricultura. A Reus, es fan el primer diumenge de març, amb la benedicció dels animals de companyia, a la plaça de la Sang, i la desfilada pels ravals. Entitats i particular treuen al carrer cavalls i car-ruatges de tira amb els seus guariments, alguns força an-tics i de gran valor artesà.

Salvador Palomar

CEDIDa

DOreus 3.indd 12 03/05/12 20:12


TRES TOMBSiTinERARi: Av. PAÏSOS CATALAnS - DR. viLA-SECA - Pg. SunyER / Pg. PRiM / PL. PASTORETA / PL. OquES

/ ST. JOAn / TOMB RAvALS / SALvADOR ESPRiu / AMARguRA / PL. LLiBERTAT / PRAT DE LA RiBA

La Federació Catalana dels Tres Tombs ja fa 15 anys

que celebra la Trobada Catala-na dels Tres Tombs i l’acte de Reus significa la cloenda dels actes d’enguany. Juntament amb els Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona estan organitzant aquest esdeveni-ment tan important per a les dues entitats com per a tots els participants i assistents.

A nivell participatiu, què signifi-ca aquesta trobada?És la trobada més important de Catalunya, ja que és el dia que hi ha més gent, més carros i més ca-valls al carrer.

De quina manera participen els pobles federats?Cada poble hi participa amb la bandera de la seva entitat i, com a mínim, amb un carro, ja sigui de

"Reus estarà en el punt de mira"TàniA guASCH presidenta federació Catalana dels Tres Tombs

pagès, un carruatge... Depèn de les possibilitats i la infraestructura de cada municipi.

Quin nivell d’assistència espe-reu tenir?Molt alt, ja que aquest tipus d’ac-tes arrosseguen a molta gent. Si un vol veure un ventall de carros increïbles, aquest és el dia. La infraestructura per moure un acte així és molt gran i el resultat enca-

ra ho és més. Reus estarà en el punt de mira.

La gent, llavors, podrà veure uns Tres Tombs històrics...Realment, sobretot pel que fa als carros que es poden veure. És el dia de lluïment de les entitats i cada poble ve amb el millor i el més representatiu per aconseguir ser dels cincs primers en les dife-rents categories establertes.

Com ha estat col·laborar amb els Amics del Cavall de les Co-marques de Tarragona?L'experiència ha estat molt positi-va, ja que des de bon principi ens hem entès molt bé. Ja fa anys que ens coneixem i organitzar una tro-bada com la d'enguany era tot un repte que teníem pendent. Segur que el resultat estarà a l'alçada de les expectatives i tothom acabarà satisfet.

L’any 2011, l’Associació Amics del Cavall de les

Comarques de Tarragona va celebrar el seu 25è aniversari i amb aquest motiu i com a acte de cloenda es va demanar a la Federació Catalana dels Tres Tombs poder portar la XV Tro-bada Catalana a Reus. Es va aprovar i el proper diumenge 6 de maig serà una realitat.

Des de l’associació, què espe-reu d’aquesta edició del Tres Tombs?Serà una trobada molt especial, ja que enguany Reus acollirà la trobada a nivell de tot Catalunya, on participaran més de 60 pobles amb els seus cavalls i carruatges d’època, que de ben segur faran les delícies de molts dels assis-tents.

"Els Tres Tombs d’enguany seran històrics"EnRiC ESPASA president Amics del Cavall de les Comarques de Tarragona

Amb quants participants es-pereu comptar i quants assis-tents?Calculem, sobre els 700 partici-pants i uns 20.000 assistents, que ompliran els carrers de la ciutat. Serà realment espectacular, ja que moltes entitats i organismes de la ciutat també s’hi han bolcat perquè sigui tot un èxit. Els Tres Tombs d’enguany seran històrics.

Quina és la resposta que espe-ren per part de la ciutadania?Esperem una resposta molt bona, ja que la gent es bolca en aquest tipus d’actes, ja que agrada molt. Es crear un ambient festiu molt maco.

Com us ha ajudat l’administra-ció a organitzar aquest acte?Sobretot, a nivell de mitjans, ja

que a nivell econòmic no ha es-tat així, ja que la situació és molt complicada. Encara que no es vegi, hi ha moltes despeses, co-mençant per l'esmorzar popular i acabant pel dinar de germanor. La qüestió és que es faci per no perdre la tradició. Els Tres Tombs sempre han format part de la cul-tura popular de Reus i s'ha de fer per conservar-los.

CEDIDa

DOreus 3.indd 13 03/05/12 20:12

DORECORDS


Fundat l’any 1859 com un centre d’alfabetització de

la classe obrera de l’època, el Centre de Lectura se’l coneix principalment per la seva gran biblioteca. Però l’entitat és molt més que una biblioteca, és una centre amb una gran activitat cultural que abasta tots els àm-bits i arriba a tots els públic. En Xavier Filella, després de ser molts anys regidor de cultu-ra de l’Ajuntament amb l’antic consistori, des del mes de juny que n’és el seu director.

En quina punt es troba actual-ment l’entitat?Creiem que amb el nou consell di-rectiu, crear el mes de juny passat, està en un bon moment, ja que hem incorporat a gent molt potent de molts àmbits i organitzem mol-tes activitats des de les diverses seccions. Per tant, el nivell de di-fusió cultural està molt viu.

Com es mantenen tots els ser-veis que ofereix el centre?És molt complicat perquè hi ha un fràgil equilibri entre el pressupost molt elevat que tenim i el servei públic que hem de donar a la ciu-tadania. Amb la crisi, hem hagut de retallar el pressupost, però intentant sempre oferir el mateix servei.

Quin tipus de públic ve a l’en-titat?Entre socis i no socis, tenim gent de totes les edats. Hi hauria un primer grup amb una franja d’edat dels 5 als 18, que principalment gaudeixen de les diverses esco-les que tenim, com la de dansa o de música. I l’altre grup, que aniria dels 45 anys en endavant. Per tant, tenim un buit en el grup d’edat dels 20 als 50-60, ja que és l’època dels estudis universitaris i posterior introducció al mercat laboral que dificulta la seva assis-tència.

Quines són les activitats que te-nen més bona acollida?N’hi ha moltes, però quan organit-zem seminaris d’història o litera-tura, la gent ens respon molt bé. Això sense oblidar el Concurs Ex-posició Nacional de Roses, que se celebra des de fa 65 anys al al Te-atre Bartrina, la primera setmana de maig, o els festivals de finals de curs de les escoles. Quanta més oferta, millor.

Com creu que està el món cultu-ral a Reus avui en dia?Tot i la situació econòmica tan complicada que vivim, la gent de Reus segueix mantenint la tradi-ció d’anar a les entitats i participar

"El fràgil equilibri entre la part pública i privada no es pot trencar"

Redacció

d’elles per no perdre una tradició tan arrelada a la ciutat com ‘fer cultura’. El que s’ha d’aconseguir és que tot el que s’ha creat durant tants anys no se’n vagi a norris en quatre dies. Des del centre fem per mantenir-ho, optimitzant els recursos al màxim.

xAviER fiLELLA president Centre de Lectura de Reus

n "La gent de Reus se-gueix mantenint la tradi-ció d’anar a les entitats i participar d’elles".

El Centre de Lectura de Reus, amb la col·laboració de la URV, el Museu Salvador Vilaseca i la Biblioteca Central Xavier Amorós, ha organitzat les jornades ‘Premsa i Soci-etat. Aspectes polítics, econòmics i culturals’.

L’objectiu de les jornades ha estat apropar la història de la premsa als estudiants i als interessats en aquesta temàtica com una manera de destacar la contribució de Reus al món de la premsa i així donar a conèixer una font documental que va més enllà de ser una simple font d’informació.

A les jornades hi han participat importants i reconeguts historiadors especialistes en el tema com el Dr. Carlos Martínez Shaw, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, el Dr. Lluís J. Navarro Miralles, professor emèrit de la URV i impulsor de l’Hemeroteca de la Fundació de la Caixa de Tarragona i de l’Arxiu del Port de Tarragona, el Dr. Xavier Moreno Julià, professor de la URV i doctor en Història Contemporània, el Dr. Magí Sunyer Molné, doctorat en Filologia Catalana, professor de la URV i escriptor, o el Dr. Josep Fàbregas Roig, professor de la URV i doctorat en Història Moderna.

JoRnades de 'PRemsa i socieTaT'

Vostè que coneix la relació ajuntament-entitats, tant de dins com de fora de l’adminis-tració, quina creu que és la situ-ació actual?Entitats com la nostra, que oferei-xen un servei públic, necessitem de les ajudes de l’administració, però actualment som les que en rebem menys per culpa de la po-lítica de ‘retallades’. Per sort, hi ha uns convenis de col·laboració establerts des de fa anys i farem els possibles per mantenir-los per no deixar a la ciutadana sense els nostres serveis. Si ens deixen de

costat, ens podem ensorrar, i això passa per mantenir la part pública i la privada.

Quins objectius s’ha marcat en el seu càrrec com a president?Un dels objectius principals és revitalitzar la programació cultu-ral del centre, tot i la conjuntura econòmica que vivim. I això pas-sa, per una banda, per mantenir la casa i buscar recursos i, per l’al-tra, incorporar gent que faci pro-postes a nivell cultural. En aquest primer any com a president, crec que ho hem aconseguit.

"nECESSiTEM DE LES AJuDES DE L’ADMiniSTRACió, PERò ACTuALMEnT

SOM LES quE En REBEM MEnyS PER CuLPA DE LA POLíTiCA DE ‘RETALLADES’"

DOreus 3.indd 14 03/05/12 20:13


DOCULTURA"S’HA DE POTEnCiAR LA CuLTuRA,

JA quE LA gEnT SEnSE CuLTuRA ESTà vEnuDA"

Quina és la teva trajectòria pro-fessional dins el món de la mú-sica?Vaig començar estudiant músi-ca al Conservatori de Tarragona quan tenia 6 anys, primer solfeig i piano, i després harmonia, cant coral... Fins que ja vaig passar a formar part de diversos grups de xaranga, ska, dixie o rock de la ciutat, mentre em formava amb el trombó a la Banda Unió Musical de Tarragona i amb altres instru-ments de percussió. També he fet de músic de bodes, comunions, de processons... Una mica de tot.

Quan es va formar Stromboli Jazz Band? I quin és el seu objectiu?El grup com a tal es va formar a

"Encomanem alegria"

J. Sardiña

RAüL CiD líder Stromboli Jazz Band

Stromboli Jazz Band és una formació de dixie que acaba d’aparèixer a l’escena musical tarragonina, i el proper 13 de maig actua al Auditori Santa Llúcia de Reus, on demostrarà al públic assistent que no només ofereixen música, sinó també molta

diversió. Raül Cid és l’alma mater i trombó del grup.

finals de l’any passat, però fins al febrer d’enguany no ens vam presentar en societat. O sigui que encara estem en la fase de donar-nos a conèixer fent molta promo-ció i concerts. El nostre objectiu és oferir un bon producte i que la gent s’ho passi bé, escoltant-nos i veient-nos. No hi ha una barrera entre nosaltres i el públic, i enco-manem alegria.

Amb quants membres compta la banda i quins instrument la formen?És un grup modular. De base som cinc, però pot variar el número depenent del tipus de concert, l’espai, el pressupost... I els ins-truments són la trompeta (Josué García), el trombó (Raül Cid), saxo (José Gómez ‘Moluco’),

banjo (Ton Solé) i tuba (Ismael Carles). El fet de conèixer-nos la majoria d’abans ens ha ajudat a cohesionar millor la banda.

Quines són les vostres influèn-cies musicals?Les nostres influències van des de la música soul al gospel, passant pel funky o les bandes sonores de pel·lícules. Tot i ser una banda de dixie, to-quem molts estils que és el que ens agrada. El nostre repertori és molt ampli i evoluciona en cada concert, depe-nent de la resposta del públic.

Quina ha estat la resposta del públic fins a la data?La veritat és que molt bona. Fa molts anys que ens dediquem a

això i sabem el que vol i el que li agrada al públic. És molt impor-tant trencar el gel i fer participar al públic perquè s’ho passi bé.

Què va suposar per vosaltres perdre el Festival de Dixie de Tarragona?Va ser un cop molt dur i més sent Tarragona enguany la Capital de la Cultura Catalana. Per sort, es va organitzar un cicle alternatiu de

concerts, però no va ser el mateix, tot i que va anar força bé.

Quins projectes de futur teniu?Encara és aviat per dir-ho perquè tot just acabem de començar, però el que no volem és estancar-nos en el repertori i la qualitat musical. El que volem és evolucionar com a grup i tocar cada dia millor.

Com veieu la cultura a nivell lo-cal?Hi ha més iniciativa privada que pública a l’hora d’organitzar actes culturals, ja que l’administració lo-cal està molt malament degut a la crisi. S’ha de potenciar la cultura, ja que la gent sense cultura està venuda. La cultura és el que som i no es pot perdre. No n’hi ha prou amb quatre actes a l’any.

n "El nostre objectiu és oferir un bon producte i que la gent s’ho passi bé, escoltant-nos i veient-nos. No hi ha una barrera entre nosaltres i el públic".

ÒSCaR ROVIRa

DOreus 3.indd 15 03/05/12 20:13

DOCOMERÇ


JuAn AnTOniO CHAvES director-gerent / RAMiRO JOvER enginyer SegurinCat

SegurinCat és una empresa de seguretat fundada a

Reus l’any 2003, centrada en la vigilància i instal·lació d’alarmes, i que opera a tot Catalunya, amb més de 1.500 clients, tant a nivell particular com d’empresa, que els posiciona com la tercera més important del territori. Com a responsables de la protecció de les persones i les empreses, saben perfectament quin és el nivell de seguretat de Reus i els seus voltants, i els problemes que hi ha i que s’han solucionar en aquest àmbit.

Hi ha inseguretat a Reus? Quins són els problemes amb els que us trobeu?Per un general, no, perquè te-nim a la Policia Local i els Mos-sos d’Esquadra que responen quan hi ha alguna emergència. El problema radica en el temps d’espera. Molts cops, la respos-ta triga, ja que, abans que arribin les forces de seguretat al lloc del sinistre, l’alarma ha de saltar en dues zones, i això implica ampli-ar l'instal·lació d’aparells d’alar-ma i això el client no sempre està disposat a fer-ho, ja que im-plica un cost addicional. Aquest

és un fet que ens condiciona molt. Un altre problema amb el que ens trobem com a empresa de seguretat és que quan hi ha algun robatori o atracament i el client compta amb un circuit tan-cat de televisió, els Mossos el primer que fan és demanar les imatges, però el client no sap com proporcionar-les i si ho hem de fer nosaltres també té un cost addicional.

Creieu que hi ha conscienciació en els temes de seguretat per part de la població?En general, sí, sobretot els comer-ciants. A Reus, la majoria d’es-tabliments compten amb alguna alarma, ja que, per desgràcia, els robatoris es produeixen sovint. Els comerciants valoren molt poder tirar la persiana del seu negoci i marxar a casa tranquils. De totes maneres, encara hi ha persones que no són massa conscients, sobretot a nivell personal, ja que potser asseguren la seva empre-sa però no la seva família i, per desgràcia, hi ha casos de robato-ris i, fins i tot segrestos del tipus ‘express’ a llars particulars.

Què és que valora més un client a l’hora de col·locar una alarma?Per desgràcia, el preu. La majoria d’empreses de seguretat ofereixen un preu baix, però en detriment de la qualitat en el servei. El que fan aquestes empreses és crear la ne-

cessitat a través de missatges cen-trats en provocar por al ciutadà i així aconsegueixen augmentar la seva cartera de clients. S’han d’evitar aquests tipus de missatges perquè fan més mal que bé.

La competència és molt dura…I tant, i les grans companyies de fora, encara més, i són les que ens treuen el pa. El que no es por permetre és que en les con-cessions d’organismes oficials es donin les llicències a empreses de fora, en lloc de a les d’aquí, i més nosaltres que potenciem tant el tema de la llengua, ja que totes les nostres comunicacions les fem en català.

"El que no passa en 40 anys passa en 40 segons"Què és el que us diferencia de les altres empreses del sector?Sobretot, el tracte personal i pro-per que donem a tots els nostres clients. Tractem a tots els nos-tres clients per igual, ja que per nosaltres tots són importants.

Des del primer dia que volem que al nostre client no li falti de res i que confiï amb nosaltres en tot. La fidelització és molt impor-tant i això passa per aconsellar-lo i assessorar-lo amb tot el que necessita, i això les grans com-panyies no ho fan. Els clients són simples números.

Creieu que amb l’enduriment de la crisi poden augmentar els ro-batoris?És molt probable, ja que la ne-cessitat és molt dolenta i ja estem veient casos al nostre voltant. Si aquest problema de la crisi no se soluciona aviat les coses es po-den complicar i molt.

n La majoria d’establiments compten amb alguna alarma. Els comerciants valoren molt poder tirar la persiana del seu negoci i marxar a casa tranquils.

JOSÉ vALLE gerent gestiomàtica

Des de 1983, Gestiomàtica és una empresa de referència

a Reus en l’àmbit de la innova-ció tecnològica, oferint als seus clients les últimes novetats en informàtica i, sobretot, dins el món Apple, dels que són els mi-llors ambaixadors dins la ciutat. José Valle n’és el seu gerent.

Apple va néixer l’any 1984 i vosaltres l’any 1983. Es podria dir que aquesta és una història d’una llarga amistat…

Sí, ben bé es podria dir que així és. Apple va revolucionar el mer-cat amb el llançament del seu ordinador personal Macintosh i

nosaltres vam estar amb ell des del seu naixement. Hem crescut junts.

Quin ha estat el sector al qual heu oferit més els vostres ser-veis?Sobretot, sempre hem estat molt vinculats al món del disseny i les

arts gràfiques i tots els seus pro-fessionals, ja que sempre han tingut molt en compte i han treba-llat amb Mac. Així ha estat fins al 2007, però els darrers anys, degut a la crisi, la situació ha canviat. Per sort, ara són els usuaris parti-culars els que compren i treballen amb aquest tipus de màquines, sobretot els últims ginys electrò-nics, com iPhone, iPod i iPad. I aquí els trobaran.

Quin valor afegit oferiu al vos-tres clients?Des de Gesitiomàtica sempre hem pensat en l’usuari final, especialitzant-nos i formant-nos constantment. El nostre personal qualificat pot resoldre qualsevol dubte o averia que tingui un client nostre. Des del moment que un usuari adquireix un dels nostres productes, no s’ha de preocupar de res, perquè té el servei tècnic tant aquí com a domicili.

"Hem nascut amb el Mac"Això els assegura una clientela fidel…Així és. L’usuari d’Apple és molt fi-del als seus producte i, per exten-sió, també ho és amb nosaltres. Som com una família de llarga tradició. I l’usuari que en el seu dia es va comprar el seu primer Mac, ara s’ha comprat el darrer iPad. I això ens fa sentir molt satisfets i orgullosos, fruit de l'esforç cons-tant.

Els usuaris també compten amb cursos de formació…Molta gent quan es compra una màquina no saben com utilitzar-la, i aquí fem per formar-los de forma gratuïta i obert a tothom. També compten amb cursos de pagament per a tots aquells usua-ris que es vulguin especialitzar en algun tema, tant a nivell particular com en grup. A part, a tots els nos-tres clients els oferim durant un mes un servei gratuït de consulta.

n "Des del moment que un usuari adquireix un dels nostres productes, no s’ha de preocupar de res, per-què té el servei tècnic tant aquí com a domicili".

DOreus 3.indd 16 03/05/12 20:13


DOCOMERÇ

en el món del ball, en una de les millors escoles. En poc temps vaig passar a formar part de la companyia professional 'Art Mixt' de Bèlgica, on vaig actuar en diferents congressos. L'any 2005 vaig crear la meva primera escola de dansa, 'Salsa-Passion'. El 2007 vaig decidir viatjar a Espanya per crear l'actual escola Recchia Danza.

Què és la Zumba?És una barreja de ball llatí amb fitness que va molt bé per cremar calories i oblidar-te del problemes. De moment, només impartim clas-ses a adults, però properament

Lorenzo Recchia, músic i ba-llarí belga-italià, va arribar

a Espanya fa uns cinc anys i, d’aquests, en porta dos a Reus, on fa un any va muntar l’escola de ball Recchia Danza, on ense-nya tots tipus de balls llatins, sobretot la Zumba, la seva es-pecialitat.

Quina ha estat la teva trajectòria professional dins el ball?L'any 2003 vaig decidir començar

Posar-se en forma ballantRECCHiA DAnzA

també ho farem amb nens, de 4 a 7 anys i de 8 a 12, amb el pro-grama ‘Zumbatomic’ per ensenyar disciplina i millorar la psicomotrici-tat.

A part de la Zumba, quins altres tipus de balls ensenyeu?Tots tipus de balls llatins com sal-sa, rumba, merengue, bachata, cha-cha-cha... També fem pilates, que té molta demanda últimament entre el públic femení.

Després d’un any d’activitat, quants alumnes teniu al centre i com us han vingut?Uns 150 alumnes, que la majoria ens han vingut pel ‘boca a boca’ o per la publicitat que han vist. La gent té molta ganes de desofegar-se amb tot el tema de la crisi i aquí ho poden fer.

També col·laboreu amb centre cívics de la ciutat, oferint clas-ses...Així és. Col·laborem amb el Cen-tre Cívic del Carme i el de Llevant. Allà fem el mateix que aquí, més batuka i ball en línia per a la gent més gran.

Miriam Sánchez és la pro-pietària de Lina Bosco,

un nou concepte de perruque-ria que acaba d’obrir les seves portes al centre de Reus, en la que els clients se sentiran com a casa, gràcies a un tracte ex-quisit i amb una qualitat en el servei excepcional.

Quin és aquest nou concepte de perruqueria que pot trobar la clientela a Lina Bosco?El meu lema és “dóna als clients el que tu buscaries per a tu”. Per tant, la gent que ve al meu negoci pot trobar en un sol lloc tot el que busqui relacionat amb la bellesa. Per exemple, poden trobar un es-pai anomenat ‘Brushing Bar’, on els clients es poden venir a pen-tinar i maquillar de forma ràpida i econòmica, i, a més, es poden prendre un cafè. També tenen el ‘Color Bar’, un espai on assesso-rem i oferim totes les tècniques en coloració de cabell, així com en el tema d’extensions. Tot el que faci falta per a un canvi de ‘look’. Els caps de setmana també tenim música en directa, on un DJ ve a punxar al local per crear ambient i

Bellesa integralque la clientela ja es vagi ambien-tant per anar de festa. A part de tot això, també oferim els serveis de manicura, pedicura, massatges, depilacions, solàrium...

També oferiu tallers d’assesso-rament d’imatge...Sí, així és. De forma setmanal organitzarem aquests tallers on un ‘personal shopper’ assesso-rarà a la clientela sobre temes relacionats amb el món de la moda i la imatge. La idea és que la gent que entri surti amb l’au-toestima més alta i més segura d’ella mateixa.

Compteu amb ofertes especials o packs de descompte?Sí, per suposat. Tenim ofertes i packs per a tots els gustos i totes les necessitats. Des dels packs més clàssics com color, tall i penti-nat o manicura i pedicura; a packs més innovadors com el ‘Pack de Núvia’, que inclou higiene facial, pentinat, recollit i prova, maqui-llatge i prova, i manicura francesa. Tots els packs tenen un preu molt assequible, pensat per a tot tipus de butxaques.

Recollida solidària d’aliments

La Fundación Solidaridad Car-refour organitza els propers dies 4 i 5 de maig, amb la col·laboració de la Federación Española de Bancos de Ali-mentos (FESBAL), la quinzena jornada de recollida d’aliments als 141 hipermercats que l’em-presa té a tot Espanya. L’Ajun-tament de Reus dóna suport a la iniciativa a través de la difusió de la iniciativa i amb la mobilització de voluntaris.

L’objectiu de la jornada és pal·liar les necessitats dels col·lectius més desafavorits i en risc d’exclusió social. En el cas de Reus, s’habilita una taula de bancs d’aliments a l’hipermercat Carrefour de l’avinguda de Marià Fortuny on els voluntaris de l’entitat recolliran els queviures que es donin. Posteriorment, serà el Banc d’Aliments de Tarra-gona l’encarregat de repartir-los entre les organitzacions amb les quals col·labora.

Carrefour ha anunciat que igualarà els quilos d’aliments que la ciutadania dipositi en aquesta taula, de manera que es doblarà la quantitat que es lliurarà al Banc d’Aliments.

L’any 2011, la Fundación So-lidaridad Carrefour va lliurar a la Federació de Bancs d’Ali-ments més de 2,5 milions de quilos de menjar a tot l’estat. D’aquests, la meitat provenien de les dues jornades de recolli-da d’aliments fetes al maig i al novembre, als quals call sumar 1,3 milions de quilos, donats directament per la companyia.

La Fundación Solidaridad Carrefour coordina tots els programes que desenvolupa el Grup Carrefour en matèria d’acció social a Espanya.

LinA BOSCO

carlos mora, sandra santacruz, marta córdoba i miriam sánchez

DOreus 3.indd 17 03/05/12 20:13

DOEMPRÈN


Òscar Carrió, David Juanpe-re, Roger Estil·les i Jorge

Esteve éren companys de facul-tat d’Econòmiques de la Univer-sitat Rovira i Virgili, i l’any 2010 es van retrobar i van decidir muntar Kirubs, una empresa dedicada a l’emergent mercat de les aplicacions mòbils, les anomenades APPs. Amb poc més d’un any i mig de vida, s’ha convertit en una de les compan-yies més ben posicionades en aquest sector, que els ha portat, fins i tot, a guanyar, l’any pas-sat, el primer premi dels Premis Reus a la Creació d’Empreses.

Com definirieu Kirubs i quin és el vostre model d’empresa?Tal com ens agrada definir-nos a nosaltres mateixos, som una empresa de solucions de mobi-litat. Això vol dir que no només desenvolupem aplicacions per a mòbils i tablets, sinó que també desenvolupem serveis per a em-preses com, per exemple, gestió d’esdeveniments a través de petits programes informàtics. I pel que fa al nostre model d’empresa, primer de tot, el que fem és crear marca, i, en segon lloc, atraure inversors per a determinats projectes.

Quins són alguns dels vostres clients i què els oferiu?Doncs, per citar alguns, El Corte Inglés, Solán de Cabras, La Casa del Libro, Roca, BMW-España, VIPS… I els oferim, sobretot, apli-cacions de qualitat sense, en cap

"Estem a la Tercera Revolució Industrial"

cas, vendre fum com fan moltes altres empreses dels sector. No-saltres sabem del que parlem i sabem el que fem.

Creieu que el mercat de les APPs és un bombolla com va ser el seu dia les .com?En la fase inicial, que és en la que ens trobem, sí que és una bom-bolla pel que fa al creixement tan gran que ha viscut en poc temps, però la tendència és que es con-verteixi en una bombolla sosteni-ble, ja que les solucions de mo-bilitat aplicades a tots els sectors serà una realitat ben aviat, com

JS

n "Tarragona és una província que no apareix en el mapa de l’emprenedoria i hem de fer tot el possible perquè això canviï"

òSCAR CARRió / DAviD JuAnPERE socis-propietaris Kirubs

les ciutat intel·ligents, aplicacions per a electrodomèstics... Estem a la Tercera Revolució Industrial.

Què va significar per vosaltres guanyar el Premi Reus a la Cre-ació d’Empresa?Més que per a nosaltres és per a la gent va veure que la qüestió és moure’s i fer coses. Moltes em-preses estan tancant perquè vo-len, perquè estan en un model de

negoci obsolet amb el que només fan que perdre diners, però tam-poc fan res per canviar-lo.

Creieu que la iniciativa empre-nedora és pobra a la zona?El problema és que no hi ha cap organisme oficial que assessori en aquests temes i la gent està per-duda. Nosaltres ens ho hem hagut de fer sols. A Barcelona hi ha ini-ciatives en aquesta línia, però aquí

no. I un altre problema és la manca de capital econòmic, perquè hi ha companyies de la zona que estan ‘forrades’, però no inverteixen ni un euro en projectes per a la creació de noves empreses.

Heu creat alguna aplicació per a empreses o institucions locals?Pel que fa a institucions locals, en-cara no, però suposem que, tard o d’hora, i gràcies a l’impuls que està donant a la ciutat en aquest àmbit en Marc Arza, regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació, ho farem. Ja sabem que ara mateix la situació és complicada, però tot arribarà. I pel que fa a empreses, estem en negociacions amb alguna.

Quins projectes empresarials teniu a curt termini?D’entrada, en un mes, com a molt, ja tindrem la nostra nova imatge corporativa molt més en la línia del que som i què fem. I, passat l’estiu, la idea és començar la fase d’internacionalització, aterrant a Alemanya per tal de diversificar el risc, ja que a Espanya la situació no pinta bé i sembla que encara pintarà pitjor.

Això no significa que marxeu de Reus i de Tecnoredessa, no?No, aquí estem molt bé. Som com una família. Com a empresa de serveis és el lloc ideal, però com a empresa de productes, ja veurem. Suposem que diversificarem les ubicacions, depenent de les ne-cessitats. Ara, està clar que aquí es viu molt bé i no tenim intenció de marxar.

JS

Mifune és un estudi de vide-ojocs, ubicat a Tecnoredes-

sa i creat l’any 2007, on es desen-volupen jocs per a smartphones, tablets i xarxes socials. Daniel Villanueva, recent guanyador del Goya com a productor associat del curtmetratge ‘El barco pirata, és l’emprenedor responsable de l’empresa que fins a la data ja ha creat diversos jocs i, actualment, està en fase de preproducció de nous projectes.

Com va sorgir la idea de crear una empresa de videojocs?La veritat és que des de que tinc 15 anys que ho estat fent i, des-prés de crear unes quantes em-preses en l’àmbit audiovisual, era una evolució natural. Primer va

"Des de Reus per al món"DAniEL viLLAnuEvA director Mifune

ser a nivell web, però darrerament ens hem centrat en la telefonia mòbil i les xarxes socials.

Com és l’equip de persones amb el que comptes?Actualment, som quatre perso-nes que ho fem tot, però tam-bé comptem amb una xarxa de col·laboradors externs, que ens ajuden en projectes puntuals.

Es podria dir que ets un cas de ‘ningú és profeta a la seva ter-ra’?Fins ara, així ha estat, perquè els projectes en els que he treballat han funcionat més fora que aquí. Per sort, el fet de guanyar un Goya com a productor ha canviat una mica les coses, però està clar

que guanyar un premi tampoc et canvia la vida, però és una forma de sentir que la teva feina ha estat reconeguda i valorada.

Com veus l’emprenedoria a ni-vell de Reus i província?Encara és molt incipient, però ja hi ha projectes interessants que estan funcionant molt bé, però que s’han de potenciar encara molt més. L’administració s’hauria d’involucrar més, ja que és una font d’ingressos molt important, però encara hi ha polítics que no ho veuen així. S’ha d’evitar per tots els mitjans possibles que no hi hagi ‘fuga de cervells’. Tenim gent molt bona que se’ls ha d’ajudar a desenvolupar els seus projectes perquè no marxin a l’estranger.

DOreus 3.indd 18 03/05/12 20:13


DOENTREVISTA"LA MEvA ETAPA COM A EMPRESARi vA SER fORçA ATíPiCA,

JA quE MÉS quE ExPLOTADOR EM vAig SEnTiR ExPLOTAT"

Parlar de Xavier Amorós és parlar d’un dels personatges

més conegut, admirat i estimat per tothom, “menys pels que no m’estimen”, com diu ell mateix. Novel·lista, poeta, botiguer, po-lític, articulista... Tot això i molt més ha estat el Fill Il·lustre de la Ciutat de Reus i Creu de Sant Jor-di, i encara ho segueix sent amb els seus 89 anys.

Quan i com li va començar la dèria d’escriure?Abans de la dèria d’escriure em va venir la dèria per llegir, gràcies al meu pare, que tenia una àmplia bi-blioteca plena d’obres dels millors escriptors catalans com Guimerà, Verdaguer, Oller, Puig i Ferreter... I la dèria d’escriure va ser per influència del teatre en vers del S.XIX, que llegia quan era petit, però amb el temps em vaig adonar que abans d’escriure en vers s’ha

d’escriure en prosa, ja que és la manera natural d’escriure, perquè és com ens comuniquem i ens ex-pressem. A més, la poesia només és per al grans poetes, per aquells que estan enormement dotats, ja que arriben més enllà.

Llavors es considera més pro-sista que poeta?Ni una cosa ni una altra. Em con-sidero una persona que procura escriure sobre el que veu i el que l’envolta. Per tant, com a molt, em considero articulista, que n’he es-crit molts al llarg de la meva vida.

Sí, perquè ha col·laborat en molts diaris, i segueix col·laborant...Sí, sobretot al Reus Diari, on vaig col·laborar durant anys. Ara en-cara col·laboro escrivint un article quinzenal a El Punt/Avui.

Quina va ser la seva primera col·laboració com a articulista?Va ser en un periòdic local franquis-

ta anomenat Reus, Semanario de la Ciudad amb la columna setmanal El Vuelo de la Cometa, on havia d’es-criure en castellà, ja que el català, no estava prohibit, estava ignorat. Imagini’s això per a un que vol ser catalanista com jo, però m’interes-sava poder publicar els meus es-crits, encara que fos en castellà, a més em donaven força llibertat, tot i que el seu director, Carles Giró, era més de dretes que en Franco. Ara, vaig voler signar amb el pseudònim de P. (Pere) Monterols perquè no em poguessin identificar, cosa im-possible (riu).

Quan va durar aquesta col-laboració, tenint en compte les diferències ideològiques?No més de dos anys, ja que va ar-ribar un punt que allò no es podia aguantar. De totes maneres, va ser molt enriquidor i vaig gaudir-ne molt. A més, va ser una de les columnes més llegides setmanal-ment. Quan sortia el diari, Reus n’anava ple. Aquesta és la impres-sió que jo tenia.

A part dels seus articles, a Reus també se’l coneix com un dels propietaris de la famosa botiga ‘Les Amèriques’...Sí, i tant. Em va fer molt pena quan la vaig haver de deixar per a anar a treballar a l’antiga Caixa de Barcelona i Monte de Pietat, però va arribar un moment en què el negoci no es podia mantenir tal com es va concebre originalment, ja que els gustos i les modalitats de venda van canviar. Ara, la meva etapa com a empresari va ser força atípica, ja que més que explotador em vaig sentir explotat,

xAviER AMORóS escriptor

ja que em sentia ocupat moltes hores i guanyava poc.

No es pot oblidar tampoc la seva etapa com a polític...Jo vaig entrar al món de la política per defensar el catalanisme, però no em vaig voler casar amb cap partit. El meu paper va ser més com a observador polític que com a militant polític. Però, tal com vaig entrar, vaig sortir, ja que trobava a faltar més justícia social i això em va desencisar.

Quan va deixar la política es va de-dicar a escriure molt intensament. Entre els llibres que va publicar hi ha dos volums de les seves me-mòries. Per quan el tercer?De memòria, no hi haurà cap ter-cer volum, ja que quan els vaig escriure tenia molt clar que les meves memòries arribarien fins que es morís Franco. Quan vaig escriure les meves memòries ho vaig fer perquè em tranquil·litzava fer-ho, ara ja no. De totes mane-res, en els articles que he anat pu-

blicant als mitjans en els darrers anys hi ha episodis de la meva vida, però d’una forma aïllada. Confio, però, que es publicarà el cinquè volum de les meves obres completes, on hi hauria 'Històries de la Plaça de Prim', que d'una manera menys directa també es pot considerar de procés memori-alístiques.

O sigui que no podem esperar cap nou llibre seu...La veritat és que no. Quan vostè tingui la meva edat ja veurem si té ganes d’escriure (riu).

Jordi Sardiña

JS

Enamorat de les paraules

n "Quan vaig escriure les meves memòries ho vaig fer perquè em tranquil·litzava fer-ho, ara ja no"

Fins al 24 de maig, la Biblioteca Central Xavier Amorós, acull l’exposició ‘Premsa i societat a Reus’. Una col·lecció de diaris edi-tats a la capital del Baix Camp i que formen part dels fons de prem-sa històrica de la biblioteca reusenca. La mostra estarà acompan-yada per diferents fotografies cedides pel Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) que ens mostraran la vida quotidiana de la societat en aquella època.

Testimonis de la nostra història, aquestes publicacions van néixer a principis del XIX i van acabar amb l’esclat de la Guerra Civil i, avui constitueixen una font bàsica de memòria local. Entre els diaris ex-posats podrem trobar: el Periódico Político i Mercantil de la villa de Reus, el Centinela de la patria, El Mosquito, El Sorbete, El enano de la Venta, Lo campanar de Reus, El Camell, Les pessigolles, Lo Somatent, Las Circuntancias i el Diario de Reus, entre altres.

BiogRaFia

Xavier Amorós Solà va néixer a Reus el 7 d’abril de 1923. El seu pare era un comerciant nacionalista català (militant d’ERC) es-tablert a Reus que posseïa un terç de la botiga cone-guda com Las Americas al Palau Bofarull, i allí va desenvolupar la seva vida professional després de la guerra. Durant la guerra es va refugiar al poble de Pra-dell de la Teixeta per evitar els bombardejos i després va seguir els estudis fins a la mort del pare quan va ha-ver d’agafar les regnes del terç de la botiga.

El 1940 va començar a escriure poesia. El 1956 comença a participar en concursos literaris i obté alguns premis. El 1960 pu-blica una de les seves mi-llors obres, 'Terra', el 1962 publica 'Guardeu-me la pa-raula', i el 1964 guanya el premi Carles Riba amb 'Qui enganya, para', publicat com a recull a Barcelona el 1968. Després ja va deixar d’escriure i només es van publicar els 'Poemes inè-dits' (1940-1956). El 1982 una antologia dels seus poemes va obtenir el Pre-mi de Literatura Catalana (poesia) de la Generalitat de Catalunya.

Del 1972 al 1975 va dirigir la Revista del Centre de Lectura de Reus i el 1981 fou elegit president del Centre de Lectura. Pel seu prestigi se’l va proposar com un dels tres senadors pel PSOE a la província de Tarragona essent elegit a les eleccions generals es-panyoles de 1986 i reelegit a les eleccions generals es-panyoles de 1989, fins que es va jubilar el 1993.

En aquest període va rei-niciar la seva activitat i va escriure 'El camí dels Morts' (1996), 'Històries de la plaça de Prim' (1997), 'Temps estranys. Llibre primer' (2000) i 'Temps es-tranys. Llibre segon' (2001). El 1998 va rebre el Memo-rial Gabriel Xammar, i se’l va esmentar com a refe-rent als Països Catalans de la literatura i la cultura del Camp de Tarragona. El 2004 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

'Premsa i societat a Reus' a la Biblioteca Xavier Amorós

DOreus 3.indd 19 03/05/12 20:13

DORESTAURACIÓ"ELS nOSTRES CAnELOnS SEMPRE HAn AgRADAT MOLT i DES DE fA MOLTS AnyS

quE LA gEnT vE A MEnJAR-LOS O A EnDuR-SE’LS PEL DinAR DE nADAL"


Amb més de 60 anys d’his-tòria, el Restaurant Flori-

da de la Plaça del Mercadal és uns dels locals més emblemà-tics de la ciutat, que ha vist as-seure’s a les seves taules un reguitzell de persones i per-sonalitats de tots els àmbits, coincidint tots ells en què el matrimoni propietari ofereixen des de sempre una bona cuina i un millor servei.

Quins van ser els inicis del res-taurant?El meu sogre, Anton Besora i un company de feina, Jesús Ravell, van ser els primers propietaris, quan era Casa Miquel, després de que el seu antic propietari, amo del Cisne del carrer Llovera, on treballaven, els hi traspassés. Amb els anys, i després de la mort del meu sogre, el meu marit, des-prés de formar-se de cuiner a Ala-cant i la Costa Brava, ja es va fer responsable del restaurant, que en un principi va ser fonda i comp-tàvem amb 12 habitacions, però fa 25 anys que ja no ho és.

Amb quin personal compteu ac-tualment?Som entre 4 i 6 persones. Els dos cuiners, Pau i Manel Duran, que tenim els va formar el meu home i encara segueixen amb nosaltres després de quasi 40 anys, igual que el cambrer, en Miquel Her-nández.

Quin és el seu secret?Suposo que la cuina, amb una i el tracte que donem. A part, dels fa-mosos canelons del Florida (riu). Els nostres canelons sempre han agradat molt i des de fa molts anys que la gent ve a menjar-los o a endur-se’ls pel dinar de Na-dal. Els últims anys, però, venen més a qui a menjar-se’ls que se’ls enduen. I quan acaben de dinar ja ens reserven taula per a l’any vinent.

Quin considera que el seu plat estrella?A part del canelons, en tenim molts, ja que comptem amb més de 80 plats a la carta. Hi ha clients que sempre que venen mengen el mateix plat, perquè els agrada i no volen canviar.

Quines personalitat recorda que hagin passat pel restaurant?Tenim un llibre de firmes ple de signatures de personalitat que han vingut. Sobretot, molt polítics de diferents partits, com Pujol, Mon-tilla o Rahola, ja que venien con-vidats pel Grup Opinió Mercadal, que organitzaven sopars-tertúlia un cop al mes, o per l’Ajuntament amb els Premis Reus.

Que valora més de tots aquests anys al capdavant del negoci?Sobretot, el tracte amb la gent i, per sort, sempre ens ha vingut gent de molt nivell i molt educada, tot i que hi ha excepcions. Última-ment, estem molt contents amb la clientela russa, ja són molt correc-tes i generosos, encara que de ve-gades, quan s’ajunten uns quants, els dóna per cantar (riu).

Us ha afectat la crisi?Sí, ho hem notat. I, a més, al no tenir ja l’Hospital Sant Joan aquí al costat. I de l’Ajuntament, abans també ens venia més gent que ara, ja que abans tot estava cen-tralitzat aquí i ara al tenir tants edi-ficis repartits per tota la ciutat...

Un restaurant de tota la vida

Redacció

MARiA J. LóPEz propietària Restaurant florida

caves simó de Palau

Mer

cè C

astr

eE

nòlo

ga

Va ser al desembre del 2002 que un grup de Reus va com-prar les caves Simó de Palau, a l’Espluga de Francolí. Però abans de parlar del cava, faré cinc cèntims de la llarga his-tòria d’aquesta finca. Tot co-mençà al S.XII sent un molí de farina propietat del Mones-tir de Poblet. D’’aquesta etapa resta una làpida funerària de meitat del S.XIV, i va ser molí fariner fins a finals del S.XIX. Posteriorment va tenir impor-tància com a central elèctrica i al 1919 s’inaugurava com a alcoholera cooperativa, dona-da la importància vitivinícola de la comarca. No va ser fins l’any 1990 que es començà amb l’elaboració de cava, aprofitant els antics cubs de l’alcoholera.

Parlar de l’elaboració del cava a Simó de Palau és parlar de tradició i de producció limita-da. Formen part dels nostres cupatges del cava blanc les varietats macabeu, xarel·lo i parellada Criances mínimes de 24 mesos (penseu que el Consell Regulador del Cava ens obliga només a 9 me-sos) li atorguen una suavitat i elegància en boca que ens diferencia sense de deixar de banda una bona estructura, criances llargues de 7 anys

pel nostre cava Vintage amb una suavitat i cremositat de bombolles que omple els sen-tits.

Però anem a entretenir-nos una mica amb la nineta dels meus ulls que és el rosat tre-pat.

En general podríem dir que el cava rosat és un producte de passions, ens enamora per la seva frescor i singularitat o ens causa desencís, ara està clar que no hi ha lloc per a la indi-ferència.

És un cava amb una criança més curta per poder-ne con-servar el color i les aromes fresques pròpies de la varie-tat, però no massa per que no notem un excés de carbònic en boca, mínim 12 mesos, el màxim ve determinat per les anyades. Records a maduixes en l’aroma evoquen les carac-terístiques pròpies del trepat. Un fet diferenciador dels caves Simó de Palau en general, i del rosat en particular és el nostre licor d’expedició. Aquest aporta amb una mínima quantitat la capacitat de ressaltar la bellesa pròpia obtenint un buquet que és l’“empremta de la casa”.

www.simodepalau.com

DOreus 3.indd 20 03/05/12 20:13

DODECUINA


DOGASTRONOMIA

L’associació de municipis Solc, dedicada al desenvo-

lupament local a través de l’ex-plotació sostenible del seu pai-satge, acaba de publicar el llibre ‘Les cuineres de Solc’, un recull de receptes de cuina de 12 dels 20 municipis que formen la xar-xa, en el que el més important són les sensacions que trans-meten els plats i com es relacio-nen amb el paisatge.

Qui són ‘Les cuineres de Solc’?Totes elles són membres d’associ-acions del diferents municipis que han participat, des de les Terres de l’Ebre fins al Camp de Tarra-gona, i tots ells han aportat tres receptes al llibre.

Com definiríeu el llibre?Com un llibre de cuina sense ser de cuina però un llibre de paisatge

sense ser de paisatge. Els amants de la cuina, a part de receptes, trobaran alguna cosa més, i igual-ment pels amants del paisatge, i això es tradueix en sensacions, transmeses per les ‘cuineres’.

Com va ser el procés creatiu?Vam demanar a les associacions quines eren les receptes que atri-buïen al seu paisatge, no neces-sàriament físic, sinó relacionat amb sensacions com l’esforç, la pertinença o la joia. O sigui que cada plat evoca una sèrie de sen-sacions que s’han tingut, tant al cuinar-los com menjar-los. Per tant, podem dir que hem volgut fu-gir del concepte paisatge-produc-te local, ja que el paisatge va molt més enllà del producte local.

Quin ha estat al criteri a l’esco-llir les receptes i com són?Hem de donar les gràcies a la cuinera Mariona Quadrada, gran coneixedora de la realitat culinària del territori, que amb el seu asses-sorament ens ha ajudat a triar les receptes i la manera de presentar les receptes que finalment aparei-xen al llibre. I totes les receptes són senzilles, típiques i tradicio-nals.

Quina ha estat la resposta del públic fins ara?Encara és aviat per dir-ho, però, de moment, molt bona.

MARTA Puig / MARTA RiCART / AnnA TARRAgOnA autores (AdHoc Sostenibilitat Ambiental)

Intensitat dolça

DOLECTURA DESPRÉS D'UN BON ÀPAT

Regust dolç, redescobriment del plaer. Absolutament tendre, llaminer, en calma. Un moment de desconnexió, en què només cal gaudir. Instants gravats en l’ànima. Descobrir un somriure en un rostre conegut. Uns ulls que per un fugaç moment et miren amb amor. Una maneta menuda que busca la teva. Una carícia feta de passada a l’esquena.

Un esquirol que destrament s’enfila enmig d’un bosc. Una cua de conill que balla davant els llums d’un cotxe en plena nit. Una cirereta d’arboç que ofereix el seu vermell tota ufana enmig del verd hivernal. Les baies del grèvol en plena tardor o el bolet amagat sota la pinassa. La campaneta que despunta enmig del rocam. Un pit-roig que de sobte piula d’alt d’una branca. La corredissa d’una sargantana amb la fressa d’uns passos. Un petit raig d’aigua descobert en un revolt.

L’aroma dolça en passejar per un carrer. Una cuca de llum amagada en un test. L’estel fugaç que es desprèn per damunt del campanar del poble. Una pilota que arriba disparada als peus apressats. Confeti oblidat al fons d’una butxaca.

Escurar amb el dit la dolça barreja del bol. Pessigar un tros de cóc acabat de treure del forn. Robar de passada una orelleta. Cloure els ulls en el precís moment que un bombó esclata a la boca. Petites espurnes que t’arranquen un somrís.

Fragment del llibre 'Les cuineres de Solc'

La cuina del paisatgeEn aquest llibre hi troba-rem l’essència dels nostres pobles, no només en els productes sinó en totes les manifestacions culturals que se’n desprenen.

La quantitat de festes po-pulars relacionades amb les menges pròpies d’un poble és incalculable. I és en aquest punt on trobem una de les qualitats prin-cipals de la nostra terra: gaudir de l’aire lliure, de la col·lectivitat amb el lligam d’allò que tenim a la vora.

En els àpats col·lectius com la calçotada, la fava-tada, la cassola de tros i molts més, qualsevol excu-sa és bona per muntar una trobada que es converteix en una festa a l’aire lliure, sota el sol o arrossegats pel vent, tant se val.

Mariona QuadradaCuinera

Extracte del pròleg de 'Les cuineres de Solc'

DOreus 3.indd 21 03/05/12 20:13

BORSA TREBALL 2OFERTA

S'OFEREIX AJUDANTA DE CUINA amb experiència i referències. Tel. 646.300.874

ENCARREGADA DE FRUITERIA amb vuit anys d'experiència. Tel.:646.300.874

MOTOR 3VENDA

RENAULT MODUS.- 1.5DCI Emotion 85 eco2. Año 2007, 8.000 km. Diesel, 86 cv. Ga-rantia 12 Meses. 6490 €. T. 977 30 10 16 www.garatgesportclassic.com OPEL VECTRA.- 1.9 CDTIAño 2006. 116.000 km / Diesel / 120cv.Garantia 12 Meses. 7.900 €.T. 977 30 10 16 MINI ONE CABRIOAño 2008. 52.000 km / Gasolina / 90cv. Garantia 12 Meses. 10.990 €. T. 977 30 10 16 VOLKSWAGEN PASSAT 2.0 TDI 140CVAño: 2006. 136.000 km / Diesel/ 140cv. Garantia 12 Meses. 10.500 €.T. 977 30 10 16 BMW 330 IAño 2005. 115.000 km / Gasolina/ 258cv. Ga-rantia 12 Meses. 10.990 €. T. 977 30 10 16

MERCEDES R 320 CDIMotor 3.0 cc de 225 cv, A/T, Climatitza-dor, E/E, C/C, D/A, Sostre pano., 6 plz, Navegador, Xenó. Telf. 977 316 099 o [email protected].

VOLKSWAGEN TOUAREG V6 TDI Motor 3.0 cc de 224 cv, A/T, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Sostre solar a/t, Navi, Sensors. Telf.. 977 316 099.

MITSUBISHI MONTERO DI-D INVITEMotor 3.2 cc de 160 cv, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Tracc. Super select. Telf.. 977 316 099 o [email protected].

SUBARU IMPREZA Motor 2.0 cc de 150 cv, E/E, C/C, D/A, Climatitzador, Ordinador., Tracc. 4x4Per més información. Telf.. 977 316 099.

DOCLASSIFICATS


IMMOBILIàRIA 1COMPRAVENDALLOGUERTRASPÀS

BORSA TREBALL 2OFERTADEMANDA

MOTOR 3COMPRAVENDALLOGUER

cOMPRES vàRIES 4REfORMES LLAR 5TAROT 6AMISTAT 7ALTRES 9

IMMOBILIàRIA 1

VENDA

DOreusINSERTEM

LES TEVES OFERTES DE FEINA

GRATUÏTESREF. OTA 748 C. DR VILASECA. PIS EN VENDA de 4 dormitoris. Menja-dor i cuina grans. Parquet. Ben decorat. Assolejat. Zona comunitaria ajardinada. Céntric. A 50 m de la plaça de les Oques. PREU: 212.000 €. 977 311 999

REF. OTA 743 PASSEIG SUNYER. Pis en venda de 3 dormitoris, 2 banys, aprox. 135 m2. Cuina nova i gran. Parquet. Aire acondicionat. Totalment reformat. Exte-rior amb bones vistes. Parquing. PREU: 275.000 €. 977 311 999

REF. OTA 747 ZONA AV SANT BERNAT CALBO. Dúplex (150 m2) + solarium (aprox. 50 m2) EN VENDA O LLOGUER de 3 dormitoris, 3 banys. Parquet. Zona comunitaria amb piscina. 2 places de par-quing incloses. PREU VENDA:248.000 € PREU LLOGUER: 750 €. 977 311 999

REF. OTA 729 CR. ALCOVER. ZONA CARREFOUR-JUTJATS. Pis en lloguer de 3 dormitoris. Totalment moblat i refor-mat. Cuina equipada. Segon pis sense ascensor. Per entrar a viure. PREU: 400€ 977 311 999

REF. OTA 724 PL. DE LA SANG. Pis en lloguer de 3 dormitoris sense moblar. Tranquil, céntric. Tot exterior. PREU: 450 - XALET DE 211M2 “AIGUESVERDS”- + Parcela de 700m2. PREU: 390.000€. Telf. 647491250 / 977342385.

“BELL PARK” - Pis de 145m2, 5 hab., 2 banys, Cuina ind., Menjador de 35m2.

PREU: 240.000 €. Telf. 647491250 / 977342385

C. CAMPOAMOR – Pis de 150m2 im-pecable, 4 hab., 2 banys, parquet, cuina ind., menjador 35m2, parquing i traster. PREU: 300.000 €. Telf. 647491250 / 977342385.

ÀTIC DE 150M2 A Z. NILOGA, 2 terras-ses, 4 hab., 2 banys, cuina ind. gal., men-jador de 30m2,. Exterior. PREU: 190.000 €. Telf. 647491250 / 977342385.www.arturmartigi.com

C. BERTRAN DE CASTELLET, Pis de 150m2, impecable, 4 hab., 2 banys, cui-na individual, menjador de 24m2, Par-quet. PREU: 185.000 €. Telf. 977342385.

ÀTIC DE 110M2 + 80M2 DE TERRAS-SA, 4 hab., 2 banys, parquing. Z. SANT BERNAT CALVO. PREU: 190.000 €. Telf. 647491250 / 977342385.

C. MIGDIA, PIS SEMINOU DE 109M2 AMB PARKING, 4 hab., 2 banys, Pisci-na i Pista de paddle. PREU: 205.000 €. 647491250 / 977342385.

ÀTIC DE 80M2 + TERRASSA DE 25M2 A PEU, 3 hab., 1 bany. Parquing. PREU: 140.000 €. 647491250 / 977342385.

PIS DE 80M2 RIERA MIRÓ, 3 hab., 1 bany. Terrassa. PREU: 60.000 €. Telf. 647491250 / 977342385.

PISO CAMBRILS PUERTO, 3 hab., 90mtrs, piscina, parking. 220.000 €. Tlf.670760269. CASA ADOSADA CAMBRILS,154 mtrs, 3 hab, garaje, jardin, solarium, 2 baños, buena situación. 165.000 €. Tlf.670760269.

APARTAMENTO CAMBRILS PUERTO, 2 habts dobles, piscina,parking subterra-

[email protected]

TAROTJOSEP MARQUÈS

De 8 a 20 h.

806 50 10 14Passeig Prim, 27 b. REUS

DOreusENVIA'NS

ELS TEUS ANUNCIS CLASSIFICATS

[email protected]

neo, terraza con jardin, zona verde de 1000 mtrs a 200 mtrs playa. 159.000 €. Tlfn.670760269. A 80 MTRS PLAyA CAMBRILS-VILA-FORTUNy, 2 hab, parking, totalmente reformado. 129.000 €.Tlfn.670760269.

ESTUDIO CAMBRILS-VILAFORTUNy, gran terraza,trastero, parket, totalmente equipado. 75.000 €. Tlfn.670760269. CAMBRILS LA DORADA apartamento, 2habts, piscina y zona de-portiva. 113.000 €. Tlfn.670760269. APARTAMENTOS CAMBRILS PLAyA primera linea con vistas a partir de 130.000 €. Tlfn.670760269.

DUPLEX EN VENTA DE 140M2Cuina de luxe, Banys de disseny, 3 hab. Vistes a mar i montanya. Parquet. AA per conducte, calefacció. 2 parquings opcio-nals. 295 000 € Negociables.Telf.: contacte : 610524124 - 665524275

IMMOBILIàRIA LLOGUER

ARGENTERA (BAIX CAMP). CASA DE LLOGUER per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i com-pletament equipada. Vistes al Castell d’Escornalbou. Màxim 6 persones. Ideal caps de setmana i vacances. Telf. 609373211 www.caseta.cat

SEAT EXEOMotor 2.0 cc de 140 cv, E/E, D/A, Clima-titzador, C/C, Llums Bi-xenó, Barres sos-tre.Telf.. 977 316 099.

CITROEN C4 VTS HDIMotor 2.0 cc de 136 cv, E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Sensor de llum, pluja i aparcament. Telf.. 977 316 099.

BMW X5Motor de 3.0 de 184 cv, A/T sequencial, E/E, D/A, C/C, Navegador, Xenon. Telf.. 977 316 099 o [email protected] GRAND CHEROKEE CRD LIMITEDMotor 2.7cc de 163 cv, A/T, E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Ordinador, Seients calefactables. Telf.. 977 316 099.

MERCEDES ML-280Motor 3.0 cc. De 190 cv, A/T sequencial de 7 veloc., E/E, D/A, C/C, Climatizador, DVD, Navegador. Telf.. 977 316 099.

MERCEDES SLK 280Motor 3.0 cc. De 231 cv, A/T sequencial de 7 veloc., E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Navegador. Telf.. 977 316 099

REfORMES LLAR 5

FRECALGAS S.L.instal·lacions i reparacions de gas, ca-lefacció i fred.Rapidesa i qualitat. Telèf. 625133722. [email protected].

FREDOLLUM - instal·lacions i repara-cions de electricitat i fontaneria.Ràpid i econòmic. Telèf. 685169259. [email protected].

MANTENIMENTS, REPARACIONS I ARRANGEMENTS DOMÈSTICS. Portes blindades, panys de seguretat, electricitat, intal·lacions a la llar, mobles, etc... TEL. 607 84 16 83.

ALTRES 9

INSTITUT DE BELLESA CEL. Tracta-ments facials i corporals. No tanquem al migdia.Telèf. [email protected].

TREBALLS DE JARDINERíA. Experien-cia en podes, plagues etc.Manteniment i instal.lacions de regs. Telèf. [email protected].

TALLERS MONT-CAMP. Mecànica de l’automòbil i tot tipus de vehicles.Pressu-postos sense compromís.Telèf. 977826519. [email protected].

PERRUQUERIA JOSEPA. Unisex. Llar-ga experiencia. Tel. [email protected]

NECESSITEM

RedAcTOR-A

Persona jove,amb interès per tenir

un primer contacte amb el món del periodisme

i la premsa local.

És recomanableque disposi de nocions

de fotografiai vehicle propi.

Preferentment resident a Reus, que és on

desenvoluparà la seva tasca.

[email protected]

DOreus 3.indd 22 03/05/12 20:13

15.05.2012 - 17 hBerenar a Santa AnnaSortida des de la Font Nova (cal portar berenar)Associació de Dones Sta. Anna

Concert05.05.2012 – 21.30 hConcert de PrimaveraOrfeó Reusenc

11.05.2012 -18.30 hAntologia de la SarsuelaBravium Teatre

13.05.2012 – 20.15 hStromboli Jazz BandEsbart Santa Llúcia

Conferència10.05.2012 - 21.30 hArcadi Oliveres – ‘Els reptes socials de l’educació’40 Aniversari Escola Infantil Verdaguer ReusBravium Teatre

Teatre11.05.2012 – 21.00 h‘L’any que ve serà millor’Teatre Fortuny


DOAGENDA

sudoKu

POESIA

BIJUteRIa

La moda dels complements fabricants a mà fa que en els últims anys hàgim vist un evident augment a la nostra ciutat de botigues d’abaloris per a realitzar bijuteria i fins i tot botigues dedicades a la venta d’aquests productes que responen a una deman-da alternativa, més sosteni-ble i personal.

I és que aquesta tendència sembla que no s’aturarà de-gut a una demanda nacional de productes locals com a alternativa a un mercat total-ment globalitzat.

En els complements rea-litzats artesalment el que prima és la originalitat, l’exclusivitat i la qualitat sen-se oblidar en cap cas les tendències de la temporada, que pel que fa aquesta pri-mavera i estiu es decanten clarament pels d’estètica antiga o vintage amb co-lors pastel com el verd menta o el rosa pàlid, tons nude, peces realitzades a ganxet, ràfies, llaços, me-talls d’aspecte envellit com el l’or o la plata enfosquida i els estampats amb petites flors, papallones i ocells.

Una altra de les influències serà la tribal, amb una àm-plia gamma de tonalitats que van des dels marrons, blaus com el turquesa i l’elèctric i ataronjats en pe-ces realitzades amb pedres, ceràmiques i vidres, donant protagonisme a la naturale-sa.

Mun Godoy

TENDÈNCIES

solu

cio

ns

AGENDA

ExposicióMaig‘La Festa’ (Colla Sardanista Rosa de Reus)Centre Cívic Llevant

05.05.2012 – 12.30 h5è Concurs Exposició Nacional de RosesCentre de Lectura

Fins al 27.2012ArtistèriSala Quatre – Museu Art i Història

Esdeveniment05.05.2012 - 11-14 h / 17-21 h2ª Petjada SolidàriaEl Pallol

La casa

Hay una casa en la colinacon paredes de nácar.Azul medio día en las ventanas,y nubes que pasan.

Tiene una chimenea respingona,brincando volutas de humo,hacia el cielo de goma.Madreselva en las rejas.Abedul engreído en la tejas,donde asoma la lunacabellos de plata,peinados de Hadas. Tiene quimeras prendidas,en aleros de crema y de nata,sueños de carameloy vuelos de alas. Sombras de ágatascon aroma de rosas,en las esquinas.En las puertas, auroras. En tapices de gloria, tus risas.Mi amada, mi niña!Vestida de éter,y de purpurinas En la casa encerrada,gloria de las sombras,golosina del alba,hiedra de ventanas. Imagen del cielo.En tu pelo,flores amarillas.Coronas a tus pies. Donde hallarte,amor mío, donde hallarte!En la casa, en la muerte! O en rimas de chocolate.

M. Dolors Carrillo

Mr.

Cinè

fag

Crít

ic C

inem

atog

ràfic

CINEFÀGIA

‘LOS VENGADORES’, última entrega de les adaptacions ci-nematogràfiques del món dels superherois del còmic al cine-ma, és un entretingut vehicle d’acció que agradarà tant a profans com experts en el gè-nere, ja que ofereix una dosi perfecta entre diàleg i acció.

A diferència d’altres produc-te de mateixa índole, ‘Los Vengadores’ té cervell, cor i sentit de l’humor, encaixant perfectament totes les peces de l’engranatge que la Marvel ha anat presentant amb les diferents pel·lícules dels seus superherois.

Potser seria massa agossarat dit que el director Joss Whe-don ha filmat el còmic Marvel definitiu, però està clar que el cineasta ha sabut trobar l’equilibri perfecte entre el desenvolupament de la his-tòria i les escenes especta-culars que tothom espera en aquest tipus de produccions.

Menció a part mereix el plan-ter d’actors protagonistes, molt convincents tots ells en els seus papers superheroics, transmetent carisma i perso-nalitat. Especiament, Robert Downey Jr. com a Iron Man. Les millors línies de diàleg són per a ell.

Bases del concurs a:www.argentera.cat/vi-concurs-de-pintura-rapida

7

18

6

1

32

9

8

3

4 1

5 7

4

5

12 3

6

8

4

5

1 4

59 1

8

7

8

2 3

1

2

1

8

8

4

3

9

2

8

5

2

9

3

9

6

4

7

5 7

8

7 6

2

7

12

7

6

5

1

4

6

8

2

74

6

8

3 5

3

6

1

8 92

5

7

1

1

6

4

8

8

3

7

8

6

1

9

2

8

8

2

9

3

6

64

3

1

9

5

7

1

3

4

1

7

5

8

4

7

52 9

2

974651

29746

63

4 5

9 5 7 42

1 53

38 9 2

7

46

8

2

2 8

3

7

8

2 13

1

8

4

1

2

9

2

5

9

9

3

4

6

1

3

6

4

8

6

3

5

85

2

6

9

9

3

1

8

9

5

5

9

2

4

3

57 2

7

169547

48721

58

6 7

6 3 9 71

7 64

54 3 1

DOreus 3.indd 23 03/05/12 20:13

Juntament amb l’Eduard Cos-ta, en Joan Enric Barceló i

en Dani Alegret, en Ferran Piqué forma un dels grups de moda de la nova escena musical ca-talana, ‘Els Amics de les Arts’. Aquests reusenc va girar el born professionalment durant cinc anys després de tornar a actuar a la seva ciutat natal el passat mes de març. El Teatre Fortuny en va ser testimoni i en DOreus també.


DOCONTRA"EL MOMEnT quE vAig SALuDAR AL PúBLiC DEL fORTuny

vA SER COM unA COMunió EnTRE LA gEnT i JO"

Jordi Sardiña

"Em sento molt orgullós de ser de Reus"FERRAN PIQUÉ Els Amics de les Arts

Ferran piqué saludant al públic durant el concert al teatre Fortuny. TERESa FaRgaS

Com va ser poder actuar al For-tuny de Reus?Va ser com un somni fet realitat. Em feia molta il·lusió poder actuar en un teatre tan mític com el For-tuny i, a més, a la meva ciutat. El moment que vaig saludar el públic va ser com una comunió entre la gent i jo.

Què significa per a tu Reus?Reus, a part de ser la ciutat on vaig néixer, és molt especial per a mi, tot i que hi vaig viure pocs anys, ja que als set anys em vaig

traslladar a La Selva i d’allà a Tar-ragona per marxar, finalment, a Barcelona. No sé que és el que té Reus però té alguna cosa especi-al i els reusencs així ho sentim. I, personalment, em sento molt or-gullós de ser de Reus.

Quins records guardes de la teva infantesa a la ciutat?Tinc un piló de records, però so-bretot recordo quan em passava les tardes anant amunt i avall per la Raval Santa Anna i, sobretot, quan anava a comprar joguines

amb la meva tieta a Tomàs Barbe-rà. Era un moment màgic.

El concert al Fortuny va ser el tercer de la gira de presentació del nou disc ‘Espècies per ca-talogar’ i a aquestes alçades ja en porteu uns quants més. Com està funcionant tant el disc com la gira?Realment, és que de forma immi-llorable. La gent està responent superbé i estem molt contents. El disc s’està venent molt bé des del primer dia i les entrades per

als concerts de la gira encara mi-llor. Sabem que la gent surt més contenta del que entra als nostres concerts i això ens omple molt.

Quins diries que és el secret d’aquest èxit tan gran que heu aconseguit amb tan poc temps?No crec que es pugui parlar de ‘secret’, ja que quan vam comen-çar aquest projecte conjunt tení-em molt clar que aniríem a totes i que treballaríem molt dur i, so-bretot, units per aconseguir el que ens vam proposar que no és una altra cosa que viure de la música. Tot l’èxit aconseguit ha estat una sorpresa amb majúscules, digues-li sort, connexió amb el públic... Com es presenten els propers mesos?Amb molta feina, ja que volem portar la nostra gira a quants més llocs millor. Ja tenim ganes de que arribi el bon temps per començar a tocar a l’aire lliure i a festes ma-jors.

A la Misericòria de Reus?Ja ens agradaria, ja, però no sé com anirà. Seria la quadratura del cercle (riu).

Què opines del ‘boom’ que està vivint actualment la música en català?A Catalunya sempre hi ha hagut bona música en català, però ara sembla que hi ha més gent que l’escolta, perquè s’ha creat una connexió especial amb el públic. Això és molt bo per la música ca-talana i per al país i, tant de bo duri molts anys.Nosaltres som uns afortunats d'estar en aquest moment i volem seguir estant-hi.

DOreus 3.indd 24 03/05/12 20:13

aparició de kirubs al diari doreus3 - kirubs

Technology