.cat

7

2

3

Areavisual.cat és un projecte d’Areavisual Editor: Jordi Jové Septimania 31 baixos – 08006 Barcelona – tf. 932375411areavisualcat@gmail.comRedacció: Jairo Cruz, Ariadna Gómez, Xavier Martí A., Pepe Méndez, Alex Tovar, Ginebra Vall.Disseny: Natàlia MetelskaD.Legal 16235 -1999

no només una revista de tendències audiovisuals.cat

Algunes notícies referides al curt-metratge sor-gides en darrers mesos, donen ales a aquest format, sovint menystingut quan no directament ignorat. D’una banda, la consolidació de Filmets a Badalona, dedicada precisament al curt-me-tratge, també l’asignació d’un espai els divendres per la nit a Canal 33 i l’experiència Subtravelling, una iniciativa brillant de Transports Metropolitans de Barcelona, TMB: un Festival de Curts, amb al·licients destacats com passar curt-metratges en els monitors de les estacions de metro i també en els propis vagons... També en alguna esta-ció s’han habilitat espais per a poder visionar curt-metratges... Això s’ha portat a terme a finals

d’octubre sota el concepte “Subtravelling”. Sens dubte ha estat un dels intents més destacables dels darrers anys per apropar el curt-metratge a un públic realment ampli i heterogeni. Tan ampli i heterogeni com tothom que viatja en transport metropolità.. La qüestió ara seria perquè no fer “subtravelling” de manera continuada. .. Sempre hem pensat que el curt-metratge en si mateix és un gènere a potenciar. De fet, a molts països del nostre entorn com França el curt-metratge té un prestigi en si mateix i existeixen molts circuits i finestres per aquest gènere. Esperem que, ben aviat, aquesta mateixa consideració estigui pre-sent al nostre entorn.

L’Alternativa aposta pel cinema de casaEl Festival de Cinema Independent continúa do-nant suport en la seva 17ena edició als creadors nacionals amb un merescut homenatge al mestre Nunes amb la projecció del documental de Sil-via Subirós i “Noches de vino tinto” i la projec-ció d’una selecció de llargmetratges en sala de cine, dins de la seva secció paral·lela, “Panorama”. Sempre amb un director o productor convidat perquè presenti la seva obra davant un públic que ha situat aquest certàmen a la segona posició en importància a Catalunya.La vocació d’aquest espai és mostrar als especta-dors barcelonins una selecció d’obres realitzades per cineastes espanyols durant els darrers dos anys. “Treballs personals que indaguin en el llen-guatge cinematogràfic, tot aportant una mirada innovadora i original que trenqui estructures con-vencionals i que ens exigeixi una participació més activa i reflexiva”.Quatre són els llargmetratges que s’han presentat enguany: Blow Horn, segon film com a director del reconegut productor Lluís Miñarro; To shoot an elephant d’Alberto Arce i Mohammad Rujailah; Ori de Miguel Ángel Jiménez; i Finisterrae, la interes-sant òpera prima de Sergio Caballero. A.T.

EL CURT, EN UN BON MOMENT

4

S’ESTRENA “LA MOSQUI-TERA” D’AGUSTÍ VILA. Des de primers de novembre estarà en la car-tellera “La Mosquitera”, una produc-ció d’Eddie Saeta que dirigeix Agustí Vila. En els primcipals papers trobem a Emma Suárez, Eduard Fernández i Geraldine Chaplin i Fermí Reixach. El film narra la història d’una família acomodada, inequívocament urbana, que viu atrapada al petit món que han construït a la seva mesura. Cadascun dels seus membres lluita per salvar allò que els justifiqui.... Aquest llarg ha competit en Secció Oficial per l’Espiga d’Or a la SEMINCI de Va-lladolid i ha estat guardonada amb el Globus de Cristall a la Millor Pel·lícula

JUST FILMS RODA “TRANSGRESSION”. Michael Ironside, Maria Gra-zia Cucinotta i Carlos Bardem són els protagonistes del th-riller “Transgression” que es roda a Barcelona aquesta tar-dor. Dirigeix aquest inquietant thriller l’escriptor i crític cine-matogràfic Enric Alberich, a partir d’un guió de Marc Gon-zález a partir d’un argument del productor executiu Joan Ginard. Michael Ironside (De-safiament Total), Maria Grazia Cucinotta (El Carter i Pablo Neruda), Carlos Bardem (Cel-la 211), Fabio Fulco (Ales Trencades), Ivana Miño (Buri-ed), Yon González (Mentides i Grosses) i Jonathan Keltz (El Sèquit) donen vida als pro-tagonistes d’aquest film que narra la història d’un matrimoni que s’enfronta a la pitjor nit de la seva vida en irrompre qua-tre atracadors a casa seva buscant, aparentment, diners fàcils... les coses no sortiran com les havien planejat i la tensió i la por s’apoderarà de

tots, víctimes i botxins. La des-confiança, la traïció i les men-tides inesperades sortiran a la llum en els pitjors moments...En l’equip trobem el director de fotografia Xavier Gil, la directora de producció Án-geles Hernández, la directora d’art Maite Sánchez, Ernest Blasi en el muntatge i en la producció executiva Joan Gi-nard (Els sense nom, Fràgils, Trash...). Transgression és una producció de Just Films amb co-producció italo-canadenca. Donada la clara vocació inter-nacional, la pel·lícula es rodarà íntegrament en anglès.

CANÓNIGO AMB 11-11-11: Aquesta productora amb Capacity Pictures del produc-tor de Hollywood Wayne Rice iniciaran al gener la producció del thriller de terror 11-11-11, de la qual es preveu l’estre-na a finals del 2011. Teniu tota la informació a la xarxa a http://11-11-11themovie.com.

pel·lícules en preparació

5

en la passada edició del Festi-val de Karlovy Vary a la Repú-blica Txeca i acaba d’obtenir el Premi de la Crítica i a la Millor Actriu per a Emma Suárez en el International Antalya Gol-den Orange Film Festival de Turquia.

CARACREMADA: Ja en l’anterior número avançavem l’imminent estrena de “Caracre-mada” dirigida per Lluís Galter amb producció de Paco Poch, de Ma-llerich Films. El llarg recrea la vida de Ramon Vila Capdevila “CaraCremada”, el últim guerriller “maquis”

en actiu, que auan la CNT va decretar la retirada dels seus

homes l’any 1951, Ramon Vila va romandre als boscos de l’in-terior de Catalunya reprenent en solitari la seva lluita.. Entre els participants trobem en la producció executiva Sergi Moreno, Tono Folguera, Oriol Ivern, Toni Marín, director de producció: Jordi Comellas, i

com a director de fotografia Jordi Figueras. El protagonis-ta “Caracremada” l’interpreta

Lluís Soler i en l’equip ar-tístic trobem Aina Calpe, Domènech Bautista, Carles Garcia, Andreu Carandell, Clara Haro, Joan Muntal, Mariona Perrier, Jesús Ay-merich, Sebastián Cabello, José Miguel Sánchez... Tro-bareu tota la informació a la

següent web: www.pacopoch.cat/caracremada

pel·lícules d’estrena imminentL’OMBRA DEL SOL. Aquest llargmetratge, rodat en HD-a Barcelona al 2008 per David Blanco amb foto-grafia de Jose Luis Bernal, a partir d’un guió del propi director amb Karina Zarfino & Kiko Bru, presenta al seu casting el nostre Pep Cor-tés amb l’actor italià Bruno Bergonzini. També intervenen José Ali-as, Sharmini Tharmaratnam, Joan Berlanga i Daniel Frei-re. “L’ombra del sol” ens parla de Claudio, un indigent disminuït psíquic que arriba amb autobús a Barcelona on es troba amb Pelé, un ex–hippie que viu al carrer. Malgrat ser personalitats an-tagòniques, Claudio i Pelér tenen alguna cosa en comú: estimen la vida. Junts comen-çaran una especial amistat preparant un espectacle de carrer d’ombres xineses. Al-tres captaires acompanyaran als nostres protagonistes en la seva extraordinària aven-tura…

6

finestres

TRAVELTALKS: LA VISIÓ NORDAMERI-CANA DEL MÓN. Aquestes peces anomenades “travel talks” produïdes als anys quaranta per la Metro, per passar a cinemes, i que ens recorden els magazi-nes de Pathé Gaumont a França o l’anomenat No-do espanyol ens presenten com era la vida en aquelles dades a ciutats com Buenos Aires, Ciutat de Mèxic o Lima, o més ben dit, com els americans del nord veien als seus veïns del Sud. Poden trobar-se aquests “tra-vel talks”, per exemple, a www.santocine.com

WEBSERIESFESTIVAL.COM: UN CONCURS ORIGINAL. El que ens proposen a Webseriesfestival.com és prou motivador: Es tracta d’elaborar un programa pilot del que podria ser una sèrie televisiva o pensada espe-cíficament per a la xarxa, que entra a un concurs “on line” que institueix un premi del públic a la vegada que també hi ha un Jurat que concedeix altres premis... A partir d’aquest es-quema i demanant que les imatges que es proposin siguin plenament originals, aquest Festival podria ser una mostra promocionada desde Barcelona, del que podria ser una alternativa als canals convencionals de producció i distribució audiovi-sual, i un questionament alhora del model de festival “presencial”. De fet, abonant en aquest concepte les webseries propiament, podrien ser sèries que des de la xarxa tenen més audiència que a les pròpies televisi-ons convencionals, ja que es distribu-eixen entre blocaires, xarxes 2.0 etc... En paral.lel s’anomenen “mobisodes” les càpsules audiovisuals pensades específicament per a mòbils...A la pàgina que us suggerim trobareu més de 200 webseries, que podreu visionar i votar a la pròpia xarxa.

“JOIES DE L’ANIMACIÓ” A PIXMOTION. A www.pixmotion.free.fr trobem autèntiques “joies de l’animació” de tots els temps com “Der Fuehrer`s Face” un treball de la factoria Disney que va rebre un «Os-car a l m i l lo r cur tmet ra tge d’animació” al 1942-1943 i va servir com a material de propaganda antifeixista durant la Segona Guerra Mundial. Aquest fet i la visió de Donald en uniforme nazi, va fer que el film no s’edités en vídeo per al públic fins el 2004. La lletra de la cançó que s’interpreta apareix a la web de pixmotion on ens expliquen el joc de paraules de “nut” i “natzi”... En quan a la música que hi surt està interpretada per la banda de Spike Jones que s’havien especialitzat en versionejar satíricament melodies populars. Si voleu seguir bucejant en aquest grup trobareu moments impagables com l’obertura de Guillem Tell interpreta-da amb utensilis de cuina i amb un cavall de carreres com a fons...

Xavier Martí Alavedra

L’espai fotogràfic Can Basté, to-cant al metro Virrei Amat de Bar-celona, presenta l’11è Fòrum Fotogràfic, un esdeveniment es-

perat per a novells creadors i on es reuniran experts en l’àmbit de la fotografia i l’art contemporani. En la programació del fòrum tro-bem les exposicions de Xavier Basiana, Xulio Vilariño, autore-trats Can Basté i taller Creart Foto, i els projectes seleccio-nats per les beques del Fòrum i Vist a Barcelona. La presentació

d’aquests projectes es a càrrec dels autors, i la resolució final del jurat es farà públic en aca-bar. També hi haurà diferents ac-tivitats englobades sota el nom d’Off-fòrum com l’espai editorial, terra de ningú i també concerts i espectacles. Per més informació consultar: http://www.canbaste.com/offforum.htm

11è FÒRUM FOTOGRÀFIC CAN BASTÉ

7

NICK VUJICIC: UNA VIDA SENSE LÍMITSAl número 4 d’aquesta publicació a la pàgina 7 descobríem el curtmetratge “El circ de la papallo-na” que havia guanyat el concurs The Door Post: i valoràvem positivament “el missatge d’esperança, i de superació de reptes personals” que apareix allà. Avui tornem sobre el protagonista del curt, Nick Vujicic, del qual trobareu unes quantes presenta-cions a youtube que no ens deixaran indiferents. Com ell mateix explica há passat “d’una vida sense membres a una vida sense límits...”

Patrocina aquesta secció

COL.LECCIONISME CINEMATOGRÀFIC

LLITS3D. En les activitats paral·leles del passat Sitges, va estrenar-se la pel · lícula “Llits3D” un rodatge sobre un espectacle de Lluis Danès, pel qual Lluis Llach i Borja Peñalba han creat una magní-fica música. Les interpretaci-ons són a càrrec dAlbet Plá i Lídia Pujol, secundats per una sèrie d’artistes de circ que completen el repartiment.

Llits3D no es pot conside-rar una pel · lícula en sentit clàssic, és mes aviat un es-pectacle músic-teatral, amb atraccions de circ. L’obra ha estat presentada com la primera producció 3D d’un especta-cle d’aquestes característiques, realitzat al país. Tv3, Ovide i Apuntlapospo han fet un gran esforç, que ha durat deu mesos –en-tre enregistrament i postproducció- utlitzant els darrers avenços de la tecnologia que fa possible el 3D, Amb planificació prèvia d’es-tudiades i mesurades posicions de càmera, situades estratègicament sobre elements escènics, sobre els quals s’han realitzat mul-

titud d’enquadraments que ajuden a fer mes dinàmica i espectacular la seva visió per l’espectador. Tot plegat, ens introdueix en un món de fantasia onirica en la qual flueix tota la projecció. En el procés de postproducció han apostat per la innovació en l’aplicació de la correc-ció estereoscópica, tècnica creativa que avalua i gradua l’efecte en la profunditat de les imatges.L’espectacle musical, combi-nat amb la dansa i números

de circ en permanent moviment, es presten perfectament per crear efectes visuals en l’espai, mes enllà de la pantalla, a través dels quals es porta a l’espectador a entrar en l’es-pai màgic i fantàstic creat per Danès. Una producció per als amants de les experiències audiovisuals, les músiques de Llach i les es-perpèntiques recreacions d’Albert Pla, encara que, posant-se exigents, de vegades es trobi a faltar “una mica més” en aquesta cuidada pel·lícula. Pepe Méndez.

8

Des de 1973. Aquest depar tament d ’act iv i t a ts culturals fou el primer en activar la posada en marxa de l’Institut, amb l’organització, l’any 1973, d’una exposició de fotografia professional a nivell nacional i conferències de divulgació en centres culturals i cívics.Activitats que s’han anat desenvolupant al llarg dels

anys, amb l ’organi tzació d ’ e x p o s i c i o n s d ’ a u t o r s reconeguts i joves creadors, tant en sales pròpies com en sales d’altres entitats i espais artístics, així com amb la participació i organització de congressos, jornades, conferències, concursos, edició de catàlegs, i oferint la seva col·laboració i experiència a d’altres entitats i institucions.Aquestes activitats han servit per donar a conèixer fotògrafs com Josep Massana, Alsina Munné o Arissa... També l’IEFC va portar a terme la primera exposició a Catalunya en homenatge a Agustí Centelles, l ’any 1986, pocs mesos després de la seva mort.L’activitat d’aquest Departament és molt complementària a l’activitat formativa de l’Institut, ja que el centre anima a tots els alumnes a que facin pública

l a seva obra f o t o g r à f i c a , participant en e x p o s i c i o n s , c o n c u r s o s i actes culturals-A la fi, l’Institut ha esdevingut u n p r o m o t o r molt actiu i són n o m b r o s e s les act i v i t a ts realitzades en els darrers anys..

Darreres exposicions de l’IEFC. Les exposicions que porta a terme l’Institut estan perfectament reflectides a la pròpia web del centre (www.iefc.cat). Així durant el pasat curs 2009-2010 s’anoten una quinzena d’exposicions. Al FAD “Fotografia i creació als espais d’Incasol”, a la Sala Ramon Alabern i El Balcó “El Barri de Sants”, “41dh”a la Biblioteca Bon Pastor, Tradicionarius 2010, exposicions de fotografies dels tallers de Dansa de l’Institut del Teatre, on també s’han exposat diverses exposicions d’alumnes de l’ IEFC, “Guerra o Pau” a la Sala de Baix, “Violència de gènere” a Banyoles, 3 de 3: 3

autors, 3 reportatges a la seu de l’Institut. Participació també a Sonimagfoto del 2009, o “La Foto de Familia” amb imatges

En els anteriors números d’aquesta publicació hem presentat algunes àrees d’activitats que desenvolupa l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Concretament, en el número 5 de la publicació parlàvem del departament formatiu i en el número 6 de la gestió del patrimoni fotogràfic gestionant diversos arxius de fotògrafs destacats. Un i altre àmbit es complementen amb una tercera àrea d’activitat que el centre anomena “Departament d’Activitats Culturals” i que presentarem a continuació.

INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRÀFICS: L’AMPLÍSIM ABAST DE LES ACTIVITATS CULTURALS

9

de l’Arxiu Històric Fotogràfic de l’Institut. En el període que portem de curs lectiu 2010-2011, l’Institut ha exposat al Col·legi

Major Ramon Llull, l’exposició “La mirada des nost res av is : E s p a n y a a l llindar del segle XX” i també ha col·laborat en la convocatòria del Segon Concurs de Fotograf ia Social i Solidària de la Fundació Kassumay.

Participació a Concursos. Dins d’aquest departament d’activitats culturals també es coordina la participació a concursos de tota mena. Podrem veure també a la web de l’Institut la participació del centre en els següents esdeveniments: Sony World Photography Awards en les quatre darreres edicions, Beques de la Fundació Foto Colectania, Beques Fotografia i Societat, Beques de la Caixa Terrassa, etc... :

A c t e s c u l t u r a l s , Conferències... Els actes culturals i conferències són un altre de les activitats que porta a terme aquest departament.

De les darreres, fetes en el Curs 2010/11 anotem les següents: recepció d’una representació de l’École Nataionale Supérieure de la Photographie d’Arles, projecció al FNAC-L’Illa en “Concrecions: La fo togra f i a i n te rp re t a Gomringer”, exposició Visual Mail en el programe Europes 2010, dins d’un ampli marc de

col·laboració de l’Institut amb aquesta activitat organitzada per La Fabrica, etc...

Cursos Introductoris a la Fotografia. Per últim, en les activitats culturals destacarem la realització de diversos mòduls formatius introductoris i de divulgació de la fotografia que l’Institut porta a terme en col·laboració amb diversos centres de tot Catalunya. Aquesta activitat tot i tenir una vessant lògicament formativa, l’Institut la gestiona des del Departament d’activitats culturals ja que suposa una manera de donar a conèixer la institució i crear noves vocacions fotogràfiques.A la fi, el conjunt de les activitats del Departament d’Escola, Arxiu i Activitats Culturals donen pròpiament sentit a la Institució, i marquen una trajectòria consolidada que, dia a dia, segueix el seu camí d’avenç...

En els anteriors números d’aquesta publicació hem presentat algunes àrees d’activitats que desenvolupa l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Concretament, en el número 5 de la publicació parlàvem del departament formatiu i en el número 6 de la gestió del patrimoni fotogràfic gestionant diversos arxius de fotògrafs destacats. Un i altre àmbit es complementen amb una tercera àrea d’activitat que el centre anomena “Departament d’Activitats Culturals” i que presentarem a continuació.

INSTITUT D’ESTUDIS FOTOGRÀFICS: L’AMPLÍSIM ABAST DE LES ACTIVITATS CULTURALS

10

Pepe Méndez

La relació de Ramon Colom amb la indústria de l’exhibició cinematogràfica va començar fa ja trenta anys, quan l’assis-tència al cinema es podia con-siderar, encara, com la primera opció d’oci i entreteniment de la població de nivell mitjà. Des de llavors s’han produït impor-tants canvis tecnològics i so-cials que al seu torn, han trans-format els hàbits culturals. Això ha portat a un canvi en l’elec-ció d’entreteniments i utilització del temps lliure de la joventut. La diversió del cinema té ara una infinitat de competidors. Així i tot, Ramon Colom creu en l’enorme poder de convoca-tòria i incidència que una pel-lícula pot tenir en l’ésser humà, de vegades a nivell individual

i unes altres, fins i tot, com a fenomen d’impacte social. Tot i que no pot deixar de tenir present que el cinema és una indústria, també sap que en el seu entorn es pot crear una at-mosfera de màgia i “bon rotllo”, o sigui, un ambient de cinema en ple centre de Barcelona. A arribar a aconseguir-ho està posant, en aquests moments, en Ramon tots els seus esfor-ços. En això i a poder oferir la programació més digna en les millors condicions...

Pepe Méndez.- Com vas en-trar en això de l’exhibició de cinema?Ramon Colom.- En això del cinema vaig entrar sent molt

jove, de la mà dels Srs. Castanyer, que eren els empresaris del cinema Alexan-dra, en aquella èpo-ca, l’any 1969. Vaig començar fent funcions de manteniment de les sales, després em vaig fer càrrec de la gestió de per-sonal, perquè en aquella època qui portava la programació era Cinesa, que tenia un contracte exclusiu de pantalla de les tres sales, i l’altra, la del cinema Ale-xis s’encarregava Cercle A, que amb el temps va acabar exclu-sivament a les mans de Jaume Figueras. Quan Figueras ho va deixar, que va coincidir amb el final de contracte de Cinesa i l’entrada de Lauren com a ac-cionista, a partir de l’any 2000, vaig començar a portar la pro-gramació.

entrevista a Ramon Colom

L’innovació vista per un exhibidor de cinema

AlS JOVES ELS FALTA CULTURA D’ANAR

Al CINEMA

11

P. M. Quina incidència té a la programació el grup Lauren?R.C. En l’actualitat, pràctica-ment cap. Ell, ara té una molt petita participació en l’empresa. La nostra relació és bona, tinc molta estima pel Sr. Antonio Llorens, penso que és un home

que al cinema ha fet moltes co-ses i que no l’hi han valorat ni l’ han recolzat com es mereixia. Hem de pensar que el Grup Lauren ha estat l’única empresa

catalana al 100% que va aconseguir introduir-se en l ’explotació dels cinemes de tota Espa-nya, perquè Cinesa és capital estranger, i el Grup Balanya solament treballa a Barcelona. És cert que després hi ha hagut uns altres, però ell va ser el primer, i va fer una aposta valenta, tant en producció com en ex-hibició i distribució.P.M. Com va ser això de transformar un tipus

de programació habitual en aquests cinemes? R.C.- Aquí la gran transforma-ció va ser a partir del 2004, quan s’acaba la gestió de Ci-nesa. A causa de les fortes pressions d’alguns accionis-tes varem ser a punt de tancar, però al final es va decidir que l’Alexandra no tancaria i va ser quan iniciem una nova etapa amb l’exhibició d’un tipus de cinema diferent, potser més cultural i artístic... almenys, això ens sembla. Encara que ens ha costat molts mals de caps i molts esforços personals. No hem rebut mai l’ajuda de ningú. Tothom deia “el cinema Alexan-

dra no es pot tancar” però a l’hora de la veritat tots fugen. Per entendre’ns, és una mica el que li va passar a Antoni Llo-

rens quan va tenir problemes. Així que ens quedem sols, em-barcats a fer una remodelació pràcticament integral. El resul-tat és que, de les quatre sales que hi havia han sortit cinc, perquè de la gran, que cabien més de set-centes persones, hem fet dues sales de 380 seients. Aquesta remodelació va comportar fer instal· lació d’equips nous i adequar els locals a les terribles exigènci-es que ens va imposar l’Ajun-tament de Barcelona. Tot això sense cap ajuda ni suport ofi-cial, més aviat tot el contrari... Estic orgullós de dir que tot el que s’ha aconseguit ha estat a força d’esforços personals, meus i dels meus dos socis i companys, Sr. Casado i Sr. Vadimont.

ESTEM CREANT UN CLUB QUE PRETENEM QUE CREIXI FINS A LES

VINT O TRENTA MIL PERSONES

ELS ENS PUBLICS NO LI DONEN CAP OPORTUNITAT Al

CINEMA ESPANYOL

Llegiu l’entrevista complerta a www.areavisual.cat

12

Jordi Grau: homenatge al festival de SitgesL’Acadèmia del Cinema Català va aprofitar la darrera edició de Sitges, per homenatjar a Jordi Grau, figura clau del cinema fan-tàstic a casa nostra. Les seves dos obres de terror, Ceremonia sangrienta (1973) i No profanar el sueño de los muertos (1974), són considerades clàssics del cinema fantàstic així com pre-

cursores del gènere al nostre país. L’acte, celebrat a l’auditori del Melià de Sitges, va comptar amb la presència del Conseller Joan Manel Tresserras i el di-rector de l’ICIC, Antoni LLadó. Santi Lapeira, de l’Acadèmia del Cinema Català, va elogiar la carrera del cineasta va desta-car la qualitat i versatilitat de la

seva filmografia en la que trac-ta gèneres tant diferents com el documental, l’experimental,

La producció catalana Los ojos de Julia, dirigida per Guillem Morales, va inaugurar la 43ª edició del Festival de Sitges, que, com cada any, va aco-llir una gran quantitat de pel·lícules de diversos estils i nacionalitats. No hi van faltar els convidats de luxe, com Tom Savini, Vincent Cassel, Caroli-ne Munro, Mick Garris, Joe Dante, Rebecca De Mornay o Apichatpong Weerasethakul.El festival va ser objecte d’algunes polèmiques,

com les crítiques per la projecció de la pel·lícula A Serbian Film (Srdjan Spa-sojevic, 2010), que va ser qualificada de provocado-ra i brutal, i que ha estat recentment prohibida en diversos festivals, com el de Terror de Molins de Rei o el de Sant Sebastià de la mateixa especialitat.Pel que fa als premis, van destacar com a més guardonades Rubber (Quentin Dupieux, 2010) i Rare Exports: A Christmas tale (Jalmari Helander, 2010). La secció Nova Autoria, que té com a ob-jectiu descobrir i promoure nous talents en la cre-ació cinematogràfica, amb el suport i col·laboració de la SGAE, va premiar el documental La edad

Director, equip artístic i productors de Los ojos de Júlia.

135

vessen els Ajuntaments arrel de la davallada d’ingressos estan a l’ordre del dia, per la qual cosa, la tele local que no sembla tan de “primera necessitat” com un hospital, posem, per cas.

Massa normativa? De fet el model de televisions de pro-ximitat ja és objectable des de la pròpia creació del “mapa”: algunes intervencions ja deien que comercialment és inviable una televisió per una demar-cació de 200.000 potencials espectadors.... En tot cas totes les televisions que ara estan en

marxa van presentar-se a les llicències atorgades pel CAC i sabien el marc on havien d’ac-tuar... Els operadors voldrien més flexibilitat en l’aplicació de la normativa i en això tenen, per tant, una dificultat adicional... Encara hi ha més ja que el sis-tema de multiplex per emetre en cada demarcació es finança entre els operadors que para-doxalment són competència... A hores d’ara només a la conur-bació barcelonina i al Maresme emeten els quatre emissors assignats... Alguns sembla que esperin a veure si escampa...

Televisió per Internet. Després de les grans inversions fetes amb la TDT i les moltes ex-pectatives posades amb aques-ta nova tecnologia resulta para-dòxic que alguns operadors es plantegin la conveniència d’anar derivant cap a la xarxa. De fet, el consumidor més jove cada vegada rep més continguts au-diovisuals per internet que per el canal convencional de televisió. Emetre per internet pot resultar més econòmic, arriba a tot arreu més enllà de les demarcacions... i a sobre no hi ha organismes de control, almenys per ara..

El MAC de Granollers atreu un nombre im-portant de producto-res de petit dimensio-nat, molt orientades a nous formats i possibi-litats de la xarxa, i que treballen amb baixos pressupostos. Moltes d’aquestes producto-res tenen darrera l’entusiasme de gent molt jove que “aterris-sa” al sector... Valdrà la pena atendre quins treballs audiovi-suals han guanyat en aquesta convocatòria vallesana.- El Premi Audiovisual MAC

Nou Format XTVL, ha estat atrocinat per al projecte “Di-ari de l’últim home”, presentat per Gusano Films- Premi Audiovisual MAC Comunicàlia, per al projecte “L’excusa”, presentat per Pro-

duccions Minnim SC- Premi Audiovisual MAC VOTV Terra de Músics, per al projecte “Terra de músics”, pre-sentat per Crit Produc-cions Audiovisuals. Pel que fa a la 3a Mos-tra de Programes de Tv de Proximitat, els

guanyadors han estat. Millor Programa Cultural: per a “Xa-dom”, presentat per Atzucac Films i Millor Programa d’En-treteniment: per a “Green power”, presentat per Cas-sette Films, SCP.

“Diari de l’últim home”, presentat per Gusano Films www.gusano.org

Llegiu l’article complert a www.areavisual.cat

el cine compromès social-ment i el fantàstic. Guionista i director, Jordi Grau, havia estat periodista fins que va establir el seu primer con-tacte amb el cinema com a ajudant de direcció a la pel-lícula Diez fusiles esperan (1959), de José Luis Sáenz de Heredia.

del sol, de Silvia Subirós. El documental està basat en la figura del cineasta d’origen portuguès José Maria Nunes, durant el rodatge del seu úl-tim film, Res Pública.

Ginebra Vall

Director, equip artístic i productors de Los ojos de Júlia.

Va haver-hi un temps en que Barcelona era una festa, i un altre en el que Ramón Rodrí-guez va estar malament, molt malament. Un temps en el que Mikel Cee Karlson, Txesma Lasa, Emmet Malloy i Adam Bhala Lough van acompanyar de gira a José González, De-lorean, The White Stripes i Lil’Wayne, respectivament. De històries minimalistes fins a retrats generacionals, de retro-baments emocionals a noves descobertes musicals, des de històries discogràfiques fins a la vida i obra – i el matrimoni – del realitzador D.A. Penne-baker, tot ha tingut cabuda en la vuitena edició del Festival In-edit Beefeater, que ha tingut lloc del 28 d’octubre al 7 de novembre a Barcelona. Un fes-tival on els clàssics han tingut un éxit rotund – exhaurides des de dies abans de la seva pro-jecció les entrades per a veu-re els documentals de Ziggy Stardust, Depeche Mode i The Doors – i que veu com cada any augmenta el número dels seus espectadors, que aquest any ja havia superat la quantitat de l’edició anterior a la meitat del festival.Els documentals guanyadors d’aquesta edició han sigut

High on hope (Piers Sander-son, 2009) en la categoria in-ternacional i Venid a las cloa-cas (Daniel Arasanz, 2010) en la nacional. High on hope es distancia del documental mu-sical al ús i relata la revolució rave dels anys vuitanta per part de qui la va viure de primer mà, així com la seva relació amb la organització dels festivals i el sistema policial. Per la seva part, Venid a las cloacas - que també ha guanyat el Premi del Públic – és un retrat de la Banda Trapera del Río , grup de f i na l s dels setenta nascut a Corne-llà que, tot i no considerar-se punk, tenia més que una certa vocació antisistema, i va revo-lucionar el panorama musical i social urbà al atrevir-se a can-tar coses que en aquella època ningú més s’atrevia.Ara, pels qui s’ho hagin per-dut o vulguin repetir, i durant un temps limitat, 9 dels docu-mentals presentats a l’In-edit Beefeater es poden veure a www.filmin.es

Ariadna Cebrian

14

Àngel Comas

Tot i que el seu nom real és “Journèes Cinematographiques de Carthage” és un autèntic fes-tival de cinema, un dels tres més importants que se celebren en el continent africà. Va ser creat el 1966 i el seu mentor va ser Tahar Cheriaa, un dels grans te-òrics del cinema àrab que llavors exercia de director de cinema al Ministeri de Cultura de Tuni-cia. Ell va voler potenciar amb el festival, el cinema africà però especialment el magrebí. El fes-tival se celebra a la capital de la nació però adopta el nom de Cartago com a símbol d’aquell passat gloriós que va conquistar mitja Europa i del que ara no-més queden unes ruïnes acura-dament conservades a uns vint quilòmetres de la capital. La ciu-tat de Tunísia és una de les més representatives de la realitat del país, potser la més occidental del Magrib. Les Journées s’han convertit en una ocasió única de veure, comprar i vendre cinema dels països d’aquest vast con-

tinent on cada nació té la seva especial manera d’enfrontar-se amb la complexitat de fer pel-lícules, mediatizades per l’auge de l’audiovisual i el predomini de Hollywood. . En aquesta edi-ció, en les tres seccions ofici-als del festival (llargmetratges, documentals i curtmetratges) es van presentar films d’ Afri-ca del Sud, Algèria, Egipte, el Marroc, Kenya, Líban, Uganda, Síria, Txad, Camerun, Uganda, Mali, Senegal, Palestina, Etiòpia, Líbia i naturalment, Tunísia. És un autèntic aparador, una delícia per a paladars occidentals que hem pogut veure, a través de les reaccions del públic, o dels premis, les diferències de criteri que existeixen a l’hora de jutjar les pel·lícules. En aquesta zona geogràfica, amb països supedi-tats a la censura política o reli-giosa, es valora més la gosadia dels directors a afrontar temes socials – com el rol de la dona, per exemple – que no la forma en què es narren.

Jairo Cruz

En la seva 55ª edició la SEMINCI, reafirma el seu sentit de cinema d’autor, esperit acadèmic i de valors socials, culturals i cinematogràfics. El film de la inauguració “También la lluvia” de la directora Iciar Bo-llain, va donar bon inici al Festival i va tenir els millors comentaris pel treball de guió, interessant barreja entre dos moments històrics de la societat boliviana portat molt bé en la realització per la seva direc-tora destacant-se també l’actuació de Luis Tosar i un Karra Elejalde extraordinari. Mereix un especial reconeixement el film d’Abbas Ki-arostami, que fet i fet va ser el gua-nyador “ex equo” amb la “Mosqui-tera” d’Agustí Vila (comentada en aquesta mateixa publicació). Tam-bé la familia està present en el film canadenc “L’Origen d’un Crit” de Robin Aubert,amb dures vivències infantils, l’abandó de la llar pel pare etc...També el pare posseïdor de la raó i de l’ordre de la família costi el que costi es del que va el film da-nès “Una família” de Pernille Fisc-her Christensen. Els bruscs canvis

en la parella a partir de l’ingrés de l’espòs a la secta wahhabista i on la tolerància religiosa i el bon sentir de la independència apareixen en el film “En el Camí” de la directora Jasmila Zbasnic i tancant aquest apartat el film de Hector Olivera “el Mural” a partir de la història del pin-tor mexicà David Alfaro Siqueiros i el seu exili a Argentina, que reflec-teix el panorama de la família i la societat argentina dels anys 30. La secció alternativa identificada amb nous realitzadors i noves propos-tes vingudes de tota arreu del món són ”PUNT DE TROBADA” on vam poder contemplar films com “Altres Històries”...

GEVTlf: 627 05 01 77gevproduccions@gmail.com

GEVVideo Produccions

videoreiki.blogspot.com

El 23 festival de cinema de Cartago (Tunísia)

55 Setmana Internacional de Cinema de Valladolid “SEMINCI”

“Autor i Compromís Social”

Llegiu l’article complert a www.areavisual.cat

15

Jairo Cruz

En la seva 55ª edició la SEMINCI, reafirma el seu sentit de cinema d’autor, esperit acadèmic i de valors socials, culturals i cinematogràfics. El film de la inauguració “También la lluvia” de la directora Iciar Bo-llain, va donar bon inici al Festival i va tenir els millors comentaris pel treball de guió, interessant barreja entre dos moments històrics de la societat boliviana portat molt bé en la realització per la seva direc-tora destacant-se també l’actuació de Luis Tosar i un Karra Elejalde extraordinari. Mereix un especial reconeixement el film d’Abbas Ki-arostami, que fet i fet va ser el gua-nyador “ex equo” amb la “Mosqui-tera” d’Agustí Vila (comentada en aquesta mateixa publicació). Tam-bé la familia està present en el film canadenc “L’Origen d’un Crit” de Robin Aubert,amb dures vivències infantils, l’abandó de la llar pel pare etc...També el pare posseïdor de la raó i de l’ordre de la família costi el que costi es del que va el film da-nès “Una família” de Pernille Fisc-her Christensen. Els bruscs canvis

en la parella a partir de l’ingrés de l’espòs a la secta wahhabista i on la tolerància religiosa i el bon sentir de la independència apareixen en el film “En el Camí” de la directora Jasmila Zbasnic i tancant aquest apartat el film de Hector Olivera “el Mural” a partir de la història del pin-tor mexicà David Alfaro Siqueiros i el seu exili a Argentina, que reflec-teix el panorama de la família i la societat argentina dels anys 30. La secció alternativa identificada amb nous realitzadors i noves propos-tes vingudes de tota arreu del món són ”PUNT DE TROBADA” on vam poder contemplar films com “Altres Històries”...

55 Setmana Internacional de Cinema de Valladolid “SEMINCI”

“Autor i Compromís Social”

Javier Angulo i Carlos Gaviria.

Pilar Lopez de Ayala.

PREUS D’ENTRADES:Sessió migdia (tots els dies): 3,50 €Matinal amb desdejuni (dilluns a dissab-tes no festius): 5,70 €Matinal (diumenges i festius): 5,70€Dimecres (no festius) dia de l’especta-dor: 5,80 €Laborable: 6,70 €

Dissabtes, diumenges i festius: 7,20 €Reduïdes, dilluns a divendres (no fes-tius): (carnet jove, 3ª edat, estudiant uni-versitari): 5,80 €Tresc (tots els dies): 5,80 €Cineforum, dimarts nit (pel·lícula, sopar i debat moderat pel sr. Antoni kirchner): 25,00 €

Disset pel·lícules diàriesConsulteu la programació a: www.cinesalexandra.blogspot.com

Rambla Catalunya, 9008008 - Barcelona

TELÈFONS:932 150 503, 932 150 026cinealexandra@hotmail.com

Jairo Cruz

Aquest any s’ha iniciat una nova etapa de la Mostra de València amb la seva nova identitat com “cinema d’acció i aventures” justificada pel seu director Sa-lomón Castiel dient-nos: “Els Festivals de Cinema han hagut de replantejar-se les seves es-tratègies, orientacions i contin-guts per fer front a l’impacte que ha tingut l’Internet i les noves tecnologies audiovisuals en la indústria cinematogràfica i per seguir sent competitives i atractius pel públic en un món cada vegada mes globalitzat.Destaquem en la secció oficial el film de Benoit Jacquot “Au Fond de Bois”, una estranya i passional relació en la França del segle XIX; la història del de-tectiu Dave Robicheaux en la recerca de l’assassí de dones, ”En el centre de la Tempesta” amb la magistral direcció del mestre Tavernier; el film roma-nès del director Bogdan Geor-ge Apreti “Periferic”, la marató-nica història d’una reclusa que aprofitant el seu dia de sortida vol escapar del seu país i deixar

organitzada la seva vida i la de fill; l’espionatge i la intriga polí-tica en l’antiga Unió Soviètica a les mans del director Christian Carion “L`affaire Farewell” i el film guanyador el xinès “Little Big Soldier” de Sheng Ding.Destacar els homenatges i re-trospectives del director alemany Wolfgang Petersen, l’anglès Pe-

ter Lord, 75 aniversari del DC Comics, Mostra Clàssicca i per primera vegada a Espanya i en coordinació amb la Filmoteca Valenciana una retrospectiva del director Pierre Schoendoerffer, molts dels seus films no havien estat vists i alguns van estar pro-hibits a Espanya...

XXI MOSTRA DE VALÈNCIA “EL CinEmA d’ACCió i AvEnturA”

Llegiu l’article complert a www.areavisual.cat

Llegiu l’article complert a www.areavisual.cat

16