uvres Educatives Obres Educatives Maristes LHermitage 7777777777

1

E l passat mes de juliol es va posar en marxa l'EPSH (Equip de planificaci estratgicaL'Hermitage). Aquest equip va ser nomenat pel Consell Provincial per tal d'elaborar un PlaEstratgic per al conjunt de les obres educatives, escolars i socials, de la nostra provnciade L'Hermitage.

L'elaboraci d'aquest pla s una oportunitat per reflexionar junts, com a Provncia, a propsit de lamissi marista als nostres centres educatius, escolars i socials. La missi marista avui, com als orgensde l'Institut, segueix sent essencialment l'educaci cristiana d'infants i joves, sobretot els ms desatesos.

Els maristes d'avui, germans i laics, tenim el repte de concretar respostes a les crides dels infants ijoves dels nostres dies. El nostre context europeu canvia i evoluciona rpidament, en l'mbit social,cultural, religis Per aix aquest treball de reflexi i planificaci s'arrela en la vida dels nostrescentres, escoles i obres socials, i vol ser en els propers anys un impuls a la missi marista que s'hidesenvolupa, definint el full de ruta per tal que les nostres obres siguin cada dia ms evangelitzadores.

En portadaNoves eines al servei de la missi marista alsnostres centres ( I )

1Desembre

2009

G. Gabriel Villa-Real

E

2La realitat de la nostra provncia, rica i amb molts matisos, amb obres educatives presents en quatrepasos diferents, ens demana evolucionar cap a models de gesti ms compartits i participatius.Parallelament, la gesti de les obres es fa cada dia ms complexa, d'aqu la recerca de noves estructuresi eines per als nous temps i reptes, ms d'acord amb el moment actual, que ens ajudin a donar unimpuls decidit a la missi marista en les nostres obres en el mn d'avui, mirant cap al futur.

L'equip ha iniciat un cam aprenentatge de noves eines de planificaci i gesti que ens han de possibilitaravanar en la cultura de l'avaluaci i la millora continuada.

La planificaci estratgica implica tenir conscincia dels canvis que es van presentant en l'entorn, voldir plantejar objectius mesurables i que es puguin assolir, no noms enunciar intencions, vol dir proposaraccions especfiques i preveure les necessitats de recursos (humans, fsics, financers i tecnolgics)per dur a terme aquestes accions.

Hem comenat a dotar-nos d'eines comunes, i no noms aix, tamb d'eixos estratgics comuns,prou flexibles perqu a partir d'ells puguin definir-se els objectius propis de cada pas, tenint en comptela seva realitat.

Una primera concreci ha estat la definici de la missi per al conjunt de les nostres obres educatives:

Proposar un servei educatiu integral als infants i joves inspirat en l'ideari marista, on germans ilaics en collaboraci, amb el seu exemple i atenci a l'altre, asseguren la seva posada enprctica amb una dedicaci especial a la infncia en dificultat, sigui quin sigui el pas o tipusd'obra.

Estar atents als canvis i reptes que des del punt de vista educatiu, social i pastoral ens plantejael mn d'avui, promovent iniciatives innovadores.

Desenvolupar la nostra missi en xarxa i en collaboraci amb el conjunt de les Obres de laProvncia, a partir de la dimensi europea de L'Hermitage i la seva diversitat.

Resten molts passos per donar per la voluntat hi s posada i ens encoratja a continuar avanant.

3EXPERINCIES

LA PLANIFICACI ESTRATGICA

2

Christophe Schietse

Per iniciativa del consell provincial, i sota el guiatge de Manuel Portero, del gabinet de consultoriaEIM, el mes de juliol passat es va constituir un equip per tal d'imaginar el futur de les obreseducatives maristes, tenint en compte les realitats dels quatre pasos que constitueixen lanostra Provncia: Catalunya, Frana, Grcia i Hongria.

Imaginar el futur de les obres educatives maristes perqu creixin i es perpetun.

L'equip, constitut per 10 persones (2 representants per cada pas, el germ provincial i el seu vicari), vacelebrar dues reunions per treballar el plantejament de la planificaci estratgica i definir com voldremque fossin les obres educatives amb vista al 2015 (lnies de visi). Cada pas va fer una matriu DAFO, sa dir, una anlisi externa i interna dels punts forts i febles i de les amenaces i oportunitats que afecten eldesenvolupament de les obres maristes.

En el cas de la xarxa francesa, el plantejament es va presentar a l'encontre de directors de centres delmes d'agost. Aquests, distributs en petits grups segons el tipus de centre, van dur a terme anlisisexternes i internes, treball que va reprendre amb ms detall el grup de planificaci (resultant del consellde Tutelle) en la segona trobada a escala provincial a Atenes.

Assolir eixos estratgics per implantar un pla d'acci 2009-2012.

Cada pas feia el mateix treball i la posada en com permetia fer una anlisi a escala provincial. L'objectiude la segona reuni era assolir els eixos estratgics per a la provncia. A cada pas, aquests eixos estreballaran per continuar el plantejament de planificaci i adaptar-lo a cada situaci local.

L'inters del plantejament de planificaci estratgica rau en el fet que pot sser declinat per cada pas dela provncia i, ms enll, per cada obra. A Frana, el servei de la Tutelle proposa als seus centres entraren aquest plantejament prospectiu, que est en curs i que s'iniciar en dos centres.

A ms d'aquesta adaptabilitat del mtode, la planificaci estratgica permet reforar la identitat provincial,conixer millor les situacions locals, amb l'objectiu de fer crixer i reforar la dimensi marista, i treure ala llum l'actualitat del carisma de Marcell Champagnat a les obres educatives amb una atenci especialals ms desfavorits.

P

4E ls germans d'Hongria, amb el suport iacompanyament del Consell provincial, hemdecidit assumir una nova presncia apostlicaal pas. El canvi ha estat bastant impactant. Abanstreballvem a una escola acabada de construir, amb unsmitjans i unes installacions envejables. Tothom deiameravelles de la bona marxa de l'escola i del nivelleducatiu aconseguit. La nova escola, a la petita ciutatde Karcag, al bell mig de la Gran Plana hongaresa, suna altra realitat. Representa una gran repte per a totsnosaltres.

s una escola de primria petita, amb 240 alumnes deprimer a vuit, necessitada de la millora i posada al diade prcticament tots els espais. Alguns edificisnecessiten una renovaci tan gran que s com sis'hagus d'edificar de nou.

Escola Sant Pau. Una nova presncia a Karcag(Hongria)

G. Miquel MontE

El programa pedaggic del centre s molt ambicis. Es diferencia de la majoria de les escoles del pas enel fet que el nostres alumnes de primer a quart tenen classe mat i tarda. Per aquest motiu a cada classe hiha dues tutores, la del mat i la de la tarda. El sistema pedaggic no s el tradicional. Es fan coses que aaltres escoles ni saben qu s. Es posen en prctica sistemes com el mtode cooperatiu o el pas a pas,tamb es fan eixos transversals o el projecte. Es fa un especial esment del desenvolupament de lescompetncies. Hi ha un gran nombre d'alumnes que necessiten un seguiment especial, per aix hi hamoltes hores de refor amb educadors i educadores especialitzats. Entre els nostres alumnes hi ha algunsque tenen moltes capacitats intellectuals i altres que porten un ritme ms lent. Aquest representa el reptems gran per a tot l'equip de professors. Els resultats immediats aconseguits pels nens i nenes potser nosn meravellosos, per, si mirem la tendncia, la progressi i si tenim en compte el punt de partida, s adir, les mancances socials de l'entorn familiar de la majoria dels alumnes (la majoria son d'tnia gitana ambun sistema de valors diferent del nostre), podem estar satisfets perqu es fa un bon treball. Evidentment,tot s millorable, per aix els germans de la comunitat estem animats a collaborar segons les nostrespossibilitats perqu l'escola millori.

Els germans ens dediquem sobretot a l'animaci pastoral.Honestament podem estar contents de com van les coses. El pasd'escola laica a escola confessional no s cosa que es faci decop. En general, els alumnes estan oberts a participar en activitatsque toquen valors cristians, per la falta de costum s evident.Ens ha sorprs, en canvi, el gran inters dels professors, tantcatlics com calvinistes, per l'autoformaci religiosa. Grcies a laseva iniciativa, hi ha una curs sobre els elements bsics de la fe ila participaci s molt gran. Cada mes hi ha un parell de trobadesformatives i en total seran 12 sessions. Tamb collaborem amb elmossn perqu hi hagi vida entorn de la parrquia. Ell tamb esfa present de tant en tant a les activitats pastorals de l'escola.Encara no hem comenat a parlar de la identitat marista, no parlemde Marcell Champagnat, perqu encara s massa aviat, persentim que el nostre fundador i els primers germans se sentirienorgullosos de la nova obra educativa de Karcag, una zona bastantallada on la necessitat d'evangelitzaci i educaci entre infants ijoves de famlies humils s ms que evident. Tot un repte.

5Convenuts que la vitalitat de la nostra comunitateducativa marista i la fidelitat a la seva missidepenen en gran part de la formaci dels seusmembres, fa dos anys es va crear un equip de formaci per acada centre marista d'Atenes: el Liceu Lonin de Patissia i elLiceu Lonin de Na Smyrni. Els dos equips formen la Comisside Formaci, constituda per tres germans i sis laics, que sovintcollaboren per organitzar sessions comunes. Aquesta comissis'encarrega principalment de la formaci marista del professorati els seus objectius sn els segents:

Formaci del nou professorat en els principis de la missi pedaggica marista.

Aprofundiment en l'espiritualitat marista.

Aprofundiment en la nostra identitat marista i en la nostra missi per avanar junts, germans i laics,vers una visi comuna.

Cal destacar que els darrers anys el professorat laic hem assumit la responsabilitat de formar el nouprofessorat, per respondre aix a la nostra vocaci marista, segons l'itinerari que ja hem seguit a lesnostres escoles, amb el suport dels germans i imitant els qui estan al costat nostre. Aix, el 2008 i 2009hem organitzat dues sessions per als professors nous, perqu coneguin els nostres principis pedaggicsi l'esperit marista a travs de la nostra prpia experincia.

El gener de 2008, hi va haver una sessi sobre la missimarista per a tot el personal dels dos centres escolars quetenim. Acabvem aix un cam que vam comenar elsetembre de 2006 a cadascuna de les nostres escoles ique es va continuar a L'Hermitage, Guardamar i, finalment,Mendes. Vam tenir l'oportunitat d'estudiar en petits grupsles conclusions de l'Assemblea Internacional de la MissiMarista. Cada grup va treballar un dels cinc elements dela carta En el cor del nostre somni marista, reflexionantcom la nostra identitat marista i la nostra missi es formenavui al nostre pas. Fruit d'aquest cam va sorgir un llibretamb les conclusions de cada trobada de la nostraProvncia, l'Assemblea de Mendes, aix com les reflexions

dels grups de treball dels nostres dos centres. Aquest llibret s una eina molt valuosa per als qui volenconixer i aprofundir la missi marista al mn i ms en concret a Grcia.

El febrer de 2009, vam estudiar l'espiritualitat marista amb el llibre Aigua de la roca, que havem tradut algrec. Aquesta sessi es va organitzar per a tot el personal dels dos centres, amb la convicci que tothomhauria de conixer la identitat del centre on treballa, els valors i l'espiritualitat que inspiren la nostramissi.

La formaci marista del professorat a GrciaMaria Kokkalaki

C

6La trobada, que el professorat va comenar a treballar unmes abans, es va desenvolupar d'una manera molt positiva.El nostre objectiu era aprofundir l'espiritualitat de santMarcell, estudiar el seu desenvolupament en el temps iexaminar com vivim aquesta espiritualitat avui, a les nostresescoles, on ortodoxos i catlics treballen harmoniosament,amb tradicions diferents per tenint la mateixa fe en Jesucrist.Per estimular els nostres professors perqu hi participessind'una manera ms activa, es van formar petits grups quetreballaven un apartat del llibre Aigua de la roca, que desprspresentaven i a l'entorn del qual reflexionaven, aportant siho consideraven oport les seves prpies experincies

personals. Aix doncs, cadasc tenia alguna cosa per compartir, de vegades tan personal i commovedoraque al final del dia els participants es van sentir ms prxims els uns dels altres.

La darrera sessi va tenir lloc al final del mes d'octubre, amb el germPau Fornells a Atenes. Diversos dels nostres companys van assistir-hi,la participaci era opcional. El germ Pau Fornells s el coordinadorde l'equip de laics que va redactar el llibre Entorn de la mateixa taula.En primer lloc, hi va haver una trobada amb grups d'alumnes delsnostres dos centres maristes sobre el tema dels drets dels infants,desprs es va presentar als professors el pensament de l'Institut relatiua la missi comuna dels germans i laics, expressat per l'esperit decoresponsabilitat i el carisma de Marcell Champagnat i, al final delmat, el germ Pau Fornells es va entrevistar amb els membres de lesquatre fraternitats maristes de Grcia, per informar-se de les seves activitats.

Voldrem acabar amb una frase del llibre Aigua de la roca que ha justificat el treball de la nostra comissi:"El nostre desig s que el document enriqueixi la pregria, susciti reflexi i inspiri acci i, aix, es converteixien un cam que ens gui cap als rius d'aigua viva."

7"Aquest mat, al comenament del nostre XXI Captol General, us convido a prendre com a propis els ulls delsinfants pobres."

Aquestes paraules les va pronunciar a la sala capitular el germ Sen Sammon, en aquell momentsuperior general. Era un missatge per a tots els maristes del mn, germans, laics i laiques. Eldia 20 de novembre, tot celebrant el 20 aniversari de la Convenci dels Drets de l'Infant, ensvam sentir cridats d'una manera ms especial a mirar el mn amb els ulls d'un infant pobre i descobrir atravs de la seva mirada la grandesa de la vida, la bondat, la tendresa, els somnis per crixer i caminar iper viure una infncia feli. Vam veure tamb a travs dels seus ulls, sobretot dels pobres, com els infantstamb sn testimonis de l'egoisme i la maldat, dels abusos i la explotaci, en definitiva, de la vulneracidels drets de les persones i, ms en concret, dels drets dels infants.

Per aquest motiu, els Maristes de Catalunya, infants i joves, en la commemoraci del 20 aniversari de laConvenci dels Drets de l'Infant, vam manifestar el nostre comproms de treballar per la justcia i per ladefensa dels drets dels infants.

El germ Emili Tur, nou superior general, en el discurs de cloenda del XXI Captol General, ens deia elsegent: "Tant de bo que els maristes siguem experts en la defensa dels drets dels infants i dels joves.Tant de bo que dintre de vuit anys, quan mirem enrere, puguem dir que l'Institut ha fet passos moltsignificatius en aquesta direcci". s un repte que volem assumir.

I vam passar a l'acci ms concreta. Durant dues setmanes, els infants i joves de les obres educativesmaristes de Catalunya vam treballar els drets dels infants amb els seus educadors i educadores amb elsobjectius segents:

Conixer la Convenci dels Drets dels Infants.

Prendre conscincia que ells mateixos en sn els destinataris.

Prendre conscincia que entre ells mateixos s'han de garantir aquests drets.

Prendre conscincia que hi ha llocs on els drets dels infants sn vulnerats.

Propiciar la participaci dels infants i joves en la presa de decisions en relaci amb la societat il'escola.

Els Maristes amb els Drets dels InfantsCelebrem el 20 aniversari de la Declaraci delsDrets de l'Infant de les Nacions Unides

G. Miquel Cubeles

A

7Publicaci trimestal de la Comissi dObres Educatives de la Provncia Marista de LHermitage

Grard Cuinet, Alain Degroote, Dominique Kammerer, Albert Salazar, Gabriel Villa-Real, Ramon Rbies

El dia 20 de novembre cada centre va organitzar un actecelebratiu i representants de cada centre, uns tres-centsen total, van participar en un acte institucional, celebratiui festiu al Collegi Maristes La Immaculada de Barcelona.La musica, el mim, el teatre, els audiovisuals i elstestimoniatges van ser elements que ens van aproparms a la realitat dels infants i dels joves i als seus drets.En el mateix acte, tres infants van llegir un manifest,elaborat a partir dels manifestos de tots els centres, fruit dela reflexi i comproms dels alumnes i professors. Les veus delsinfants maristes es van unir a les veus dels infants i joves del mn. Entre altres coses deien:

"En representaci dels nostres companys i companyes, ens hem reunit no solament per celebrarl'aniversari de la Convenci, sin tamb per alar les nostres veus, perqu tots els nens i nenes delmn tenim veu, rostre i nom, perqu tots puguem viure i crixer amb dignitat."Malgrat que tots els infants tenim els mateixos drets, som conscients que molts nens i nenesd'arreu del mn els veuen vulnerats i que els governs i la societat en general no fan tots els esforosnecessaris per canviar aquesta situaci. [] Nosaltres ens esforarem per respectar i ajudar elsaltres, per solucionar els conflictes mitjanant el dileg, per tenir cura de la natura, per valorar lallibertat, per no llenar menjar, per fer feli qui tenim al costat En definitiva, ens comprometem aconstruir un mn millor per a tothom."Un bon present per als infants s un bon futur per a la societat."

El germ Gabriel Villa-Real, president del Servei de les Obres Maristes, tamb va adrear unes paraules atots els assistents.

"Cada infant, cada jove, s un do per a la societat, un do del qual cal tenir cura i del qual tots somresponsables. Els maristes volem ratificar el nostre comproms amb la infncia i la joventut i tenimel repte de ser capaos de sensibilitzar els nostres ambients i per extensi la societat per tal queels drets de la infncia siguin reconeguts i protegits."Tindrem els educadors el coratge de mirar el mn amb els ulls d'un infant? En un mn fet a la midadels adults, s un repte i una responsabilitat."

Tots els assistents a l'acte i totes les persones que d'una manera o altra hi han participat hanmostrat la seva satisfacci. Tant de bo que sapiguem continuar impulsant en el dia a dia des, del nostrecomproms en la missi marista, els drets dels infants. Segur que avui Marcell Champagnat estaria alcapdavant d'aquesta iniciativa.