arquitectura tÈcnica projecte final de...

ARQUITECTURA TÈCNICA PROJECTE FINAL DE CARRERA

REHABILITACIÓ DE L’EDIFICI D’OFICINES DE STA. EULÀLIA DE F.M.B

Projectista/es: Laura Martínez del Río Director/s: Antoni Caballero Mestres Convocatòria: Juny 2010

REHABILITACIÓ DE L’EDIFICI D’OFICINES DE STA. EULÀLIA DE F.M.B 2


ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ 4

0.1. INTRODUCCIÓ 5

0.2. EMPLAÇAMENT 5

0.3. PROPIETAT 5

0.4. AUTORA DEL PROJECTE 5

0.5. EL PROJECTE DE REHABILITACIÓ 5

1. DESCRIPCIÓ HISTÒRICA 6

1.1. IDENTIFICACIÓ 7

1.2. DADES DE L’AUTOR 7

1.3. DESCRIPCIÓ CRONOLÒGICA DE LES OBRES 7

1.4. IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA 8

1.5. DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 11

1.6. CRITERIS DE CATALOGACIÓ 13

1.7. FITXA PEPPA 13

2. DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA 17 2.1. COMPOSICIÓ ARQUITECTÒNICA 18

2.1.1. FAÇANA 18

2.1.2. DISTRIBUCIÓ INTERIOR 18

2.1.2.1. PLANOLS DISTRIBUCIÓ 18

2.1.3. DESCRIPCIÓ DISTRIBUCIÓ 22

3. SISTEMES CONSTRUCTIUS 24 3.1. ESTRUCTURA 25

3.2. TANCAMENT 25

3.3. COBERTA 25

3.4. TANCAMENTS INTERIORS 26

3.5. ESCALES 26

3.6. REVESTIMENTS 26

3.7. PAVIMENTS 26

3.8. FUSTERIA 26

3.8.1. FUSTERIA EXTERIOR 26

3.8.2. FUSTERIA INTERIOR 27

3.9. MANYERIA 27

4. ESTAT ACTUAL 28 4.1. ESTRUCTURA 29

4.1.1. ESTRUCTURA VERTICAL 29

4.1.2. ESTRUCTURA HORITZONTAL 30

4.2. TANCAMENT 31

4.3. COBERTA 32

4.4. ELEMENTS DISTRIBUCIÓ INTERIOR 32

4.5. ESCALES 32

4.6. REVESTIMENTS 33

4.7. PAVIMENTS 34

4.8. FUSTERIA 35

4.8.1. FUSTERIA EXTERIOR 35

4.8.2. FUSTERIA INTERIOR 35

4.9. MANYERIA 35

4.10. INSTAL·LACIONS 35

5. AIXECAMENT PLÀNOLS (TREBALL DE CAMP) 36

6. MEMÒRIA PROPOSTA 49 6.1. ANTECEDENTS 50

6.2. OBJECTE 50

6.3. ACTUACIONS 50

6.3.1. DISTRIBUCIÓ INTERIOR 50

6.3.2. ENDERROCS 54

6.3.3. ESCALA 54

6.4. INSTAL·LACIONS 55

6.4.1. BAIXA TENSIÓ 55

6.4.2. ENLLUMENAT 55

6.4.3. CANALITZACIONS 56

6.4.4. PRESES DE CORRENT I DADES 56

6.4.5. XARXA ESTRUCTURADA 56

6.4.6. ALTRES INSTAL·LACIONS DE COMUNICACIONS 56

6.4.7. PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS 57

6.4.8. CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ 57

6.4.9. FONTANERIA I SANEJAMENT 58

6.4.10. APARELLS D’ELEVACIÓ 58


6.5. ARQUITECTURA 58 6.5.1. CEL RAS 58

6.5.2. PAVIMENTS 58

6.5.3. PARAMENTS VERTICALS 58

6.5.4. PORTES I FINESTRES 58

6.5.5. ACABATS DE L’ESCALA 59

6.5.6. MOBILIARI I EQUIPAMENT 59

6.6. COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC 59

6.7. SEGURETAT I SALUT 68

7. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 69

8. AMIDAMENTS 77

9. CONCLUSIONS 122 10. BIBLIOGRAFIA 124

11. AGRAIMENTS 127

12. ANNEXES 129

12.1 ANNEX I: DIAGNOSI 130 12.1.1. DIAGNOSI 131

12.1.1.1. ESTRUCTURA 131

12.1.1.2. TANCAMENT 132

12.1.1.3. COBERTA 132

12.1.1.4. ELEMENTS DISTRIBUCIÓ INTERIOR 132

12.1.1.5. ESCALES 132

12.1.1.6. REVESTIMENTS 132

12.1.1.7. PAVIMENTS 133

12.1.1.8. FUSTERIA 133

12.1.1.9. MANYERIA 133

12.1.1.10. INSTAL·LACIONS 133

PLANOLS 134 12.1.1.11. PLÀNOLS 1-4

12.2. ANNEX II: PLÀNOLS ESTAT ACTUAL 139 12.2.1. EMPLAÇAMENT 5-7

12.2.2. DISTRIBUCIÓ 8-19

12.2.3. ESTAT ACOTAT 20-31

12.2.4. AMPLIACIONS 32-37

12.2.5. ESTRUCTURA 38-49

12.2.6. DETALLS CONSTRUCTIUS 50-54

12.3. ANNEX III: PLÀNOLS PROPOSTA 188

12.3.1. DISTRIBUCIÓ 55-66

12.3.2. DISTRIBUCIÓ ZONES 67-74

12.3.3. ENDERROC 75-85

12.3.4. OBRA NOVA 86-96

12.3.5. DETALLS CONSTRUCTIUS 97-103

12.3.6. INSTAL·LACIONS

12.3.6.1. CEL RAS I TERRA TÈCNIC 104

12.3.6.2. SANEJAMENT I VENTILACIÓ 105-115

12.3.6.3. FONTANERIA I ACS 116-123

12.3.6.4. IL·LUMINACIÓ 124-136

12.3.6.5. TELECOS 137-148

12.3.6.6. CLIMATITZACIÓ 149-156

12.3.6.7. SENTIT EVAQUACIÓ INCENDIS 157-164

12.3.6.8. INDENDIS 165-172

12.3.6.9. ACABATS 173-180


0. INTRODUCCIÓ


0.1 INTRODUCCIÓ El present projecte té com objecte les obres de Rehabilitació de l’edifici d’oficines de Sta. Eulàlia de FMB. Es tracta d’aconseguir una distribució funcional amb un aspecte més estètic, zones degudament condicionades per a l’ús actual i l’aplicació i compliment de la normativa vigent. L’objecte es portarà a terme mitjançant la realització de varies actuacions detallades posteriorment.

0.2 EMPLAÇAMENT L’edifici d’oficines de Sta. Eulàlia de FMB, que es troba aïllat en l’Avinguda del Metro s/n del barri de Sta. Eulàlia, a l’Hospitalet del Llobregat.

0.3 PROPIETAT El propietari i el promotor d’aquesta intervenció és Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona S.A, (FMB) amb domicili CL 60 SECTOR A 23, Barcelona, 08040, amb el codi d’identificació A08005795.

0.4 AUTORA DEL PROJECTE El desenvolupament del projecte ha sigut representat per Laura Martínez del Río, estudiant en fase de PFC de la Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya). amb domicili Av. Doctor Marañón amb Av. Diagonal, en Barcelona.

0.5 EL PROJECTE DE REHABILITACIÓ

El projecte de rehabilitació es basa a partir de l’estudi previ de la seva història constructiva i funcional. S’estén sobre una superfície de 4530m2, en el qual es troben inclusos l’aparcament privat, l’edifici d’oficines de Sta Eulàlia i les cotxeres. I es troba colindant a l’estació de Sta Eulàlia de la L1. En la seva descripció històrica s’explica de manera més detallada que es tracta d’un edifici construit al 1924, on la seva principal funció va ser la d’edifici d’oficines per a l’empresa Transports Metropolitans de Barcelona, on actualment conserva. En el mateix any, es va construir adjunt les cotxeres i tallers de la mateixa empresa, on actualment també es segueixen realitzant les feines de manteniment de trens i construcció de materials per al manteniment de les estacions de la xarxa metropolitana. Cap al 1942 es va començar realitzar una ampliació, al lateral dret de la façana principal, que actualment es conserva. Es pot observar com els sistemes constructius són diferents al primer edifici, tant en la seva estructura com en el seu aspecte exterior. I finalment, al mateix any es va ampliar una de les naus de la cotxera. Aquestes obres d’ampliació han anat lligades al gran desenvolupament del transport metropolità al llarg del temps, en continu creixement fins al dia d’avui. L’augment de noves infraestructures van obligar a ampliar el personal intern i com a consequència, el lloc de treball físic que necessitaven per a poder desempènyer la seva funció. Al llarg d’aquests anys, l’ús de l’edifici s’ha mantingut fins ara, i també s’han realitzat diferents reformes per mantenir-ho en condicions òptimes per al seu servei. Descripció de l’ edifici: L’edifici té forma de L, amb una superfície de 485m2, on les seves longituds són 29,50m, 13,50m i 24,40m. Consta de P-1 + PB+6, amb dues cobertes, una inclinada de teula plana i l’altra una coberta plana. Es localitza amb una orientació de Sud-Oest i té totes les seves façanes aïllades d’edificis colindants, facilitant la seva il·luminació natural a l’interior de tot l’edifici. Es troba en el barri de Sta Eulàlia, pertanyent a la població de L’Hospitalet del Llobregat. Es situa entre els carrers Ramon i Cajal, l’Avinguda del metro i l’estació de metro de Sta Eulàlia L1. La seva ubicació possibilita el transport inmediat a la xarxa per a la realització de qualsevol treball o trajecte. Per realitzar la rehabilitació hi ha un gran interés ja que forma part d’un lligament de tots els edificis repartits per Barcelona i Badalona, que donen servei a la Xarxa Metropolitana de Barcelona. Aquest edifici és una peça essencial del conjunt que ajuda al desenvolupament del treball de FMB. Al llarg d’aquest projecte es desenvoluparà un estudi històric, arquitectònic i constructiu de l’estat actual i finalment la proposta de rehabilitació per seguir conservant de la seva funcionalitat i elements estètics contemplats a la corresponent fitxa PEPPA, i alhora adequant-ho a la normativa vigent.


1 DESCRIPCIÓ HISTÒRICA


1.1 IDENTIFICACIÓ:

Denominació: Edifici d’oficines, cotxeres i tallers de Metro a Santa Eulàlia Ubicació: L’Hospitalet de Llobregat Emplaçament: Santiago Ramón y Cajal, s/n Autor: Joan Bergós Massó (Lleida, 1894 – Barcelona, 1974) Us original: Edifici d’habitatges, oficines i cotxeres del “Transversal”. Us actual: Oficines, cotxeres i tallers de Transports Metropolitans de Barcelona Data de construcció: 1924 Noves construccions: 1944 , 1955 Reformes: 1964, 2001 L’edifici d’oficines, cotxeres i tallers de Metro a Santa Eulàlia (Línia 1), situades al costat mar de l’estació del mateix nom, ocupen 4.000 m2 de superfície i disposen d’un total de tres edificis i onze vies. El dos edificis de la façana són d’oficines; el primer va ésser construït el 1924, és de cinc plantes més unes golfes (originalment tenia Quatre plantes), el segon edifici es va constuir annexat al primer edifici el 1955 i té quatre plantes. Els altres edificis són dos naus destinades a tallers i cotxeres; La nau principal que formava part del primer edifici (d’oficines, habitatges i cotxeres) va èsser construït el 1924 , és d’una sola planta, tè tres vies (núms. 3-5) que disposen de fossat i són destinades bàsicament a les revisions periòdiques dels trens i a les petites reparacions. La nau que s’hi troba a l’esquerra (mirant des de Bordeta), va èsser construïda el 1944 i el seu interior contè dues vies (núms. 1-2) destinades respectivament a túnel d’aspiració i a fossat de revisions. A l’exterior dels edificis, i pràcticament ja enfront de l’antiga estació de la Bordeta, hi ha sis vies més (núms. 00-05), de les quals actualmente només s’utilitza la darrera com a via d’accés a la cotxera. 1.2 DADES DE L’AUTOR JOAN BERGÓS I MASSÓ (Lleida 1894, Barcelona 1974) Arquitecte Joan Bergós i Massó, dibuixant, aquarel.lista, pedagog, historiador de l’art, però per damunt de tot, arquitecte. Bergós es va formar a l’Escola d’Art de Francesc d’A.Galí i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (cursà la carrera entre 1911 i 1918) Bergós fou un arquitecte influït profundament per tres personalitats, que foren - per aquest ordre – el pintor, dibuixant i pedagog Francesc d’A.Galí (1880-1965), l’arquitecte Gaudí (1852-1926) i l’enginyer Esteve Terradas (1883-1950) Bergós va conèixer Gaudí a mitja carrera, i el va tratar personalment des de que fou estudiant fins a la seva mort. En el pròleg de la seva obra esencial Gaudi l’home i l’obra (1954), l’arquitecte explica com va ser aquesta relació. La relació de Joan Bergós amb l’enginyer Esteve Terradas tingué, un caràcter més professional però de grans exigències estètiques. El 1919 Terradas havia fundat l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, dependent de la Mancomunitat, i confià al jove arquitecte l’assignatura d’Arquitectura Industrial. Quan la Dictadura de Primo de Rivera dissolgué l’Institut, Bergós ja travallava en les obres del Metropolità Transversal, que dirigia Esteve Terrades. També treballà per a ell en la Xarxa de Ferrocarrils Secundaris de Catalunya. Les obres realitzades per Bergós per al Metropolità de Barcelona fou; la subcentral elèctrica a Sants (subcentral de Bordeta), cotxeres, tallers i habitges a l’Hospitalet de Llobregat (Cotxeres de Santa Eulàlia) a 1924, i les estacions, vestíbuls i accesos de Rocafort i Urgell a 1925. Publicà diverses obres sobre tècnica i materials de construcció, sobre construccions urbanes i rurals. Entre les d’art i

arqueologia sobresurten La catedral vella de Lleida (1928), L’escultura a la seu vella de Lleida (1935) i Antoni Gaudí, l’home i l’obra (1954) 1.3 DESCRIPCIÓ CRONOLÒGICA DE LES OBRES 1924 - Les obres del Metro es van adjudicar a la societat “S.A. Ingeniería y Cosntrucciones”. El 23 de maig de 1923 se signà el contracte de l’obra. Molt aviat sorgiren divergències entre la societat F.M.B. i l’empresa constructora. La compleixitat de la construcció i d’acord amb l’Ajuntament, l’1 d’agost de 1923, es decidí nomenar director tècnic de les obres l’eminent enginyer Esteve Terradas i Illa (1883-1950) Arran de l’establiment de la Dictadura de Primo de Rivera (13 de setembre de 1923), i el consegüent canvi d’autoritats municipals, aquestes diferències s’agreujarien progressivament i el 18 d’octubre de 1923 es rescindiria el contracte amb aquella firma. A partir de la rescissió del contracte, l’obres foren portades directamente per la societat F.M.B. Esteve Terradas confià al jove arquitècte Joan Bergós Massó el projecte constructiu de la subcentral elèctrica de Sants (subcentral de Bordeta- Mercat Nou) i l’edifici d’oficines, habitatges i cotxeres d’Hospitalet (Cotxeres de Santa Eulàlia). L’edifici d’oficines disposava també d’habitatges per algun empleat destacat de l’empresa. L’edifici de cotxeres era una nau d’una sola planta, que va ser construida d’obra amb teulada a vuit aigües. Cal observar en aquestes construccions les inquietuds estètiques de Terrades, que demanava als arquitectes << una varietat de tipus adient al paisatge i dinigtat com en els millors casals camperols>> Així, per exemple, explicava Bergós “En les cotxeres de l’esmentat Metro li plagué posar-hi un xic d’escultura per donar-hi un to de senyorívola ciutadania” Cal resaltar que a la sobrietat general de l’obra s’hi afegeix in gust peculiar pels testers a les façanes, on es mostra una esveltesa de formes que ens remet als testers de l’arquitectura renaixentista d’Alemanya, dels Països Baixos i Anglaterra. 1937 Es van fer obres a l’edifici d’habitatges per tal d’habilitar-lo per oficines, ja que estaven dipersades per seccions, en quatre llocs diferents. El 12 de gener de 1937, es va fer el trasllat de les oficines de la Ronda Universitat (oficines centrals) a l’edifici de Santa Eulàlia. 1938 Es va construir un refugi antiaèri en l’edifici de cotxeres i tallers de Santa Eulàlia. 1942 - 1944 Durant aquests any es varem ampliar les cotxeres amb la construcció d’una nova nau, annexada a l’esquerra del primer edifici. Les obres es varem finalitzar el mes de juliol. 1955 Es varem començar les obres d’ampliació de l’edifici d’oficines, tallers i magatzem de Santa Eulàlia, per requerir-ho l’augment de personal i de materials emmagatzemats a consequència de la prologanció de la línia 1 i l’adquisició de nou material mòbil. 1957 Van acabar les obres del nou edifici d’oficines i magatzem de Santa Eulàlia 1964 - Adequació de l’edifici d’oficines de 1924, per tal d’ampliar l’espai destinat a oficines. L’edifici que tenia d’origen quatre plantes més les golfes, passa a tenir cinc plantes més les golfes. 2001 - Obres varies d’acondicionament de l’edifici d’oficines.


1.4 IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA

(Obres de construcció de l’edifici d’oficines, habitatges i cotxeres – 1924)

(Edifici d’oficines, habitatges, cotxeres a Santa Eulàlia. 1924)

(Entrada a cotxeres – 1929)

(Interior dels tallers de Santa Eulàlia. 1934)


(Obres d’ampliació de l’edifici de cotxeres a Santa Eulàlia. 1942)

(Nova nau, a l’esquerra de les cotxeres originals. Inaugurada el juliol de 1944)

(Interior de la nova nau. Inaugurada el 1944)

(Obres d’ampliació dels tallers de Santa Eulàlia. 1955)


(Obres d’ampliació de l’edifici d’oficines a Santa Eulàlia. 1956)

(Edifici de cotxeres, tallers i oficines de Santa Eulàlia. 1957)

(Edifici de cotxeres, tallers i oficines de Santa Eulàlia, amb anagrama original de “Ferrocarril Metropolità de Barcelona”. 2007)

(Tallers de Santa Eulàlia. 2007)


(Entrada a cotxeres de Santa Eulàlia. 2007)

(Edifici de cotxeres, tallers i oficines de Santa Eulàlia. 2007)

1.5 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

(1924 - Portada de la documentació gráfica)

(Façana A (Entrada edifici oficines)


Façana B (entrada cotxeres) - 1924)

(1924 – Planol façana lateral)

(1924 – Façana lateral de la cotxera)

(1955 – Anexxe d’edifici d’0ficines)


1.6 CRITERIS DE CATALOGACIÓ Valoració: (contingut de la fitxa del Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat) L’edifici d’oficines del FC Metropolità va ser profundament reformat a mitjans dels anys 60. Aquesta intervenció tingué com a conseqüencia una transformació total del seu interior, i exteriorment a més a més d’alterar els forats orginals es varen substituir les fusteries i els vidres. El conjunt d’aquestes operacions ha afectat a l’aspecte exterior de l’edifici, principalment la seva façana principal, que actualment es manifesta amb una formalització ambigua que barreja les formes originals amb imatges pròpies d’un edifici d’oficines anodí. Malgrat això seguiex dominant la presència de la construcció original, degut principalment a la força que l’imprimeix la solució dels coronaments i les teulades. Aquestes estan construïdes amb dobles pendents molt acusades i contraposant a 90º respecte de la central, les que corresponen als cossos dels extrems. En aquest sentit es molt important la composició de la façana lateral, que s’obre a l’estació i les vies. El cos central està rematat per un timpà mixtilini que domina sobre els cossos laterals, que son asimètrics. Aquesta asimetria es veu encara més accentuada en aquesta façana ja que l’edifici té adossat, en un dels extrems, un edifici de tallers i naus de cotxeres més baix i molt llarg. Tots aquest factors determinen que el conjunt d’aquestes construccions tingui una gran importància urbana, ja que configuren la façana urbana a un dels costats de la via. Sota aquest pun de vista, contribueixen a centrar la imatge de la ciutat i millorar-la qualitativament en aquest sector, molt despersonalitzat a causa del fort buit que imposa el traçat ferroviari. Cal destacar que el decorativisme del capcin, que recorda algunes de les construccions modernistes més tardanes de Puig i Cadafalch, es veu reforcat amb la presència de nombrosos elements ornamentals acuradament resolts, com son les xemeneies, cornises, hídries i altres figures esculpides.

1.7 FITXA PEPPA


2 DESCRIPCIÓ ARQUITECTÒNICA


2.1 COMPOSICIÓ ARQUIETCTÒNICA 2.1.1 FAÇANA La façana principal, que dóna a l’Avinguda del Metro, està composada per PB +6 amb coberta inclinada. Al lateral dret hi ha una ampliació de l’edifici formada per PB+5 amb P-1, on la PB i el P1 s’uneixen formant una única planta que correspon a PB.

La façana arranca amb un aplacat de pedra artificial fins a la P1, exactament fins a la cota 6,86m d’alçada, i la resta de la façana es troba revocada amb morter de ciment, pintada, fins arribar a la coberta, que finalitza amb un acabat geomètric en forma corba. En canvi, l’ampliació guarda el mateix aplacat de pedra, però fins a una alçada de 5,52m, i la resta és de morter amb el perímetre de les finestres de maó vist.

A la part baixa de la façana hi trobem dos portes d’entrada, la de l’esquerra té una amplada major, per a permetre el pas de vehicles i de personal, i la de la dreta, només per a personal que dóna directament al vestíbul principal.

Les portes de la PB de l’ampliació estan tancades permanentment, ja que dóna accés a un magatzem que es troba en desús.

A nivell de les 5 primeres plantes hi trobem dos finestres que conserven la seva geometria a totes les plantes, menys a la primera que la finestra de l’esquerra té una mica més de longitud.

Finalment a la 6ª planta té una distribució diferent, de 3 finestres, on les dues laterals són de menor dimensió que la central.

Aquests façana segueix més o menys una geometria, però no del tot regular, en canvi la de l’ampliació sí que segueix en la totalitat de les plantes una distribució de quatre finestres, de forma regular i equidistant.

2.1.2 DISTRIBUCIÓ INTERIOR 2.1.2.1 PLANOLS DISTRIBUCIÓ

PLANTA SOTERRANI (E 1/400)


PLANTA BAIXA (E 1/400)

PLANTA PRIMERA (E 1/400)


PLANTA SEGONA (E 1/400)

PLANTA TERCERA (E 1/400)


PLANTA QUARTA (E 1/400)

PLANTA CINQUENA (E 1/400)


PLANTA SISENA (E 1/400)

2.1.3 DESCRIPCIÓ DISTRIBUCIÓ

- Planta Soterrani No s’ha pogut accedir al soterrani, però hi ha una porta principal des d’on s’entra des de l’exterior de l’edifici, i una altra interior situada en el passadís del vestíbul que dóna a l’ascensor.

- Planta Baixa: Per la porta principal s’accedeix al vestíbul on es troba la caixa de l’ascensor, i les escales principals que comuniquen les diferents plantes de l’edifici. A més es pot accedir al passadís/entrada de vehicles que dirigeix a les cotxeres, que ja pertany a l’edifici colindant, però independent.

A l’ampliació s’entra per una porta situada al passadís de l’ascensor, o des de la porta exterior, que es per on entra el material de magatzem.

- Planta Tipus:

En cada planta hi ha diversos despatxos, sales de treball, aules de formació, arxius i quartos de bany. A cada planta s’accedeix a partir de la caixa d’escala i de l’ascensor, que inclou una porta que va a parar a un passadís que és l’encarregat de distribuir cadascuna de les dependències interiors.


- Planta Coberta:

Hi ha dos tipologies:

La coberta de l’edifici és inclinada de teula ceràmica formada per 4 vessants en les quals hi ha alguna finestra que permet l’entrada de llum i per a la ventilació interior.

La coberta de l’ampliació és plana transitable, formada per pendents de 1-2% per enviar l’aigua cap a les boneres. Aquesta coberta reuneix alguns dels aparells d’aire condicionat, així com instal·lacions de telecomunicacions. Es pot accedir a partir de la 6º planta, per una caixa d’escala de dimensions reduïdes.


3 SISTEMES CONSTRUCTIUS


3.1 ESTRUCTURA Estructuralment el conjunt de l’edifici està construït de manera tradicional a la construcció del segle XX.

Les parets de càrrega són de fàbrica de maó de 30cm i les de tancament de 45cm. Els forjats són unidireccionals, formats per biguetes metàl·liques i revoltó ceràmic realitzat in situ, amb un intereix de 70cm i tot revestit amb guix i els forjats amb fals sostre estan formats d’escaiola amb motllures perimetrals per a la col·locació de la lluminària.

A la planta 6º, l’estructura de la coberta canvia la distribució de les càrregues, formada per un entramat metàl·lic que envien les càrregues de la coberta a unes altres bigues perpendiculars que es recolzen en les parets de càrrega i transmeten aquestes càrregues.

I els fonaments es composen per un mur de contenció de terres, per la inclinació del terreny, i per sabates corregudes de fàbrica.

En canvi, l’ampliació està formada per una estructura porticada, també consta d’una estructura de parets de càrrega i forjat unidireccional de biguetes metàl·liques i revoltons ceràmics in situ, que s’entreguen a les jàsseres prefabricades de formigó col·locades cada 3m, aprox.

La seva fonamentació està formada per murs soterrani, però no se sap el material perquè no s’ha pogut accedir.

3.2 TANCAMENT El tancament exterior està format per mur de fàbrica de maó de 45cm de gruix, amb acabat arrebossat i estucat.

En canvi, a l’ampliació el tancament exterior té parts de fàbrica de maó vist i d’altres revestiment continu (arrebossat i pintat)

3.3 COBERTA-TERRAT Hi ha dos tipologies:

La coberta de l’edifici és inclinada, de teula plana d’encaix ceràmica. S’anomena coberta trencada per la formació de 4 vessants, havent una aresta de trencament que les forma. Al perímetre dels ràfecs hi ha col·locats canalons per a la recollida d’aigua de la pluja, connectats a uns baixants que la desaigua.

Hi ha situades unes finestres a la part superior de la teulada que serveixen per ventilar i permetre el pas de llum. A part de la disposició d’uns respiradors en la part inferior, per a la renovació d’aire interior.

La coberta de l’ampliació és plana transitable, formada amb pendents de 1-2% per enviar l’aigua a les boneres. El paviment està format per peces ceràmiques disposades damunt una capa de morter sobre el forjat. Tot el perímetre està format per una barana d’obra de 80cm d’alçada.


3.4 TANCAMENTS INTERIORS

Els envans interiors són de maó foradat simple de dimensions 285 x 140 x 40mm, amb un acabat continu.

Els envans que divideixen els sanitaris, són de totxana de 10cm de dimensions 275x135x95mm i alicatats.

Però en les parts de l’edifici que va ser reformades, els envans són de pladur o panells fenòlics tipus Trespa.

3.5 ESCALES

Actualment, l’edifici disposa d’una escala principal d’obra, que comunica les diferents plantes, amb les dimensions de 6,41 x 2,15m, amb tram d’ 1m d’ample i amb replà, d’ esgraons compensats al formar la corba; i també dues escales més, d’interconnexió entre les plantes 2 i 3 i les plantes 4 i 5. Com a element comunicador central es troba la caixa d’ascensor que comunica les diferents plantes.

Finalment, l’escala de servei que dóna accés a la coberta transitable, d’obra.

3.6 REVESTIMENTS

La façana està formada per un aplacat de pedra artificial i a partir de la primera planta els murs tenen un acabat arrebossat i pintat.

En els tancaments interiors hi ha diversos tipus de revestiment. En la majoria d’estances es composa per un enguixat i pintat; en les reformades tenen capa de pintura sobre el pladur, a altres panells fenòlics; en els sanitaris, arrebossat i posterior alicatat de rajola de valència de 20x20cm.

La totalitat d’estances i passadissos disposen d’un sòcol ceràmic o de fusta en tot el contorn, menys en els sanitaris.

La majoria de les plantes disposen de fals sostre d’escaiola, format per una base de làmines de jonc perpendiculars entre elles, i emmotllades amb guix, formant relleus i motllures en els perímetres i finalment pintat de blanc.

En canvi, en les dependències reformades està instal·lat un fals sostre de plaques de guix.

3.7 PAVIMENTS

En el vestíbul hi ha un paviment de marbre de diferents colors de 40x40cm, jugant amb la disposició de les peces per a la formació de sanefes.

La majoria de les plantes tenen un paviment de terrazo 40x40cm de gra petit de colors clars, sobre 2cm de sorra.

Inclús es manté en els sanitaris.

3.8 FUSTERIA

3.8.1 Fusteria exterior La totalitat de la carpinteria de les finestres de la façana és d’alumini amb acabat anoditzat i lacat de color blanc. Se suposa que per l’època en que es va construir eren de fusta, però rere una actuació de reforma es van substituir les carpinteries exteriors.


3.8.2 Fusteria interior La majoria dels marcs i les portes són de fusta, encara es conserven les que es van col·locar des de l’inici de la construcció. En algunes plantes s’han substituït per portes de material fenòlic, i les de sectorització són metàl·liques, ja que per normativa han de ser resistents al foc (RF).

La majoria dels marcs i les portes són de fusta, encara es conserven les que es van col·locar des de l’inici de la construcció. En algunes plantes s’han substituït per portes de material fenòlic, i les de sectorització són metàl·liques, ja que han de ser resistents al foc (RF).

3.9 MANYERIA

Les baranes es troben a l’interior de l’edifici, les que contenen 3 escales. L’escala principal està composta per un suport a partir d’un perfil metàl·lic reblonat, els barrots són de ferro colat de 90cm d’alçada.

En canvi l’escala de cargol que connecta la 4º i 5º planta, també és de ferro colat de 90cm d’alçada. I finalment, el perímetre del forat d’escala de la 3ª planta, en la part superior els barrots són de ferro colat de 90cm d’alçada.


4. ESTAT ACTUAL


4.1 ESTRUCTURA 4.1.1 ESTRUCTURA VERTICAL En la planta soterrani de l’ampliació no s’ha pogut accedir. En totes les plantes s’han pintat totes les parets, fa poc temps. En la planta baixa, organolèpticament, tampoc presenta cap lesió, ja que gran part del revestiment són panells de fusta i oculten l’estat de les parets. I la resta que es troben pintades, i actualment no es manifestat cap lesió en el nou revestiment continu. La planta 1º no mostra cap lesió, i en aquest revestiment no s’ha manifestat. En la planta 2º s’observa un petit relleu vertical del revestiment, però de petites dimensions. En la planta 3º no es mostra cap lesió. La planta 4º tampoc presenta cap lesió. A la planta 5ª , en la part superior d’un dels pilars s’ha observat una esquerda en forma d’arc, propera a l’aresta.

Esquerda part superior pilar

A la 6º planta, en la trobada de les jàsseres amb les parets de càrrega, es presenten unes esquerdes verticals a la fàbrica, que disminueix conforme s’allunya de l’encastament. A més s’observen humitats en les parts superior de les parets i filtracions que regalimen pels elements verticals.

Esquerda vertical en paret de càrrega 6ºplanta

En les parets de l’escala que dóna accés a la coberta transitable presenten esquerdes en tot el perímetre, a l’alçada del forjat de la coberta. A més, tot el revestiment està bombat i desconxat.

Despreniment revestiment interior paret Bombament i desconxat paret caixa escala

Esquerdes horitzontals perfil metàl·lic en parets caixa escala


4.1.2 ESTRUCTURA HORITZONTAL En tots els forjats, les biguetes metàl·liques presenten oxidació en la part inferior, estan revestides amb guix i en les que presenten major oxidació aquest guix s’ha desprès, quedant vist l’estat d’oxidació. Aquesta lesió s’accentua quant més a prop es troben a les façanes i a la planta coberta. Perpendicularment hi ha uns suports de fusta que serveixen de muntants horitzontals per a subjectar el fals sostre d’escaiola que hi ha a totes les plantes menys en aquelles estances en les que s’ha realitzat una reforma per a permetre el pas d’instal·lacions. La resta d’elements que conformen els forjats es troben en bones condicions.

Oxidació en l’ala inferior de les biguetes

La totalitat dels forjats presenten vibracions al caminar per sobre, es manifesta en major mesura, en la zona central, en canvi, disminueix en les zones properes a les parets de càrrega i de tancament. En la planta soterrani no s’ha pogut accedir. En la PB no s’ha manifestat cap altra lesió, en canvi el voladiu de l’entrada presenta un problema de fongs

Voladiu de l’entrada principal de l’edifici

La planta 1º les altres parts de l’estructura horitzontal es troben correctament. En la planta 2º també es troba correctament. En la planta 3º no hi ha cap altra lesió. En la planta 4º s’observa alguna fissura vertical en la motllura del fals sostre d’escaiola. A la planta 5º també s’observen fissures horitzontals i verticals en el fals sostre.

Fissures verticals i horitzontals al fals sostre d’escaiola

A la planta 6º el conjunt de perfils metàl·lics on recolza la coberta inclinada estan revestits amb una pintura ignifugant i amb pintura blanca. S’observen regalims de filtracions de la coberta amb òxid. La base de rasilla no presenta cap trencament de cap peça, només desconxament del revestiment interior. En la part interior de la caixa d’escala, els muntants metàl·lics presenten corrosió i esquerdes amb el formigó amb el que està en contacte, no garantint el lligam entre els diferents materials.

Entramat de perfils metàl·lics de la coberta inclinada


4.2 TANCAMENT L’envolvent està format per fàbrica de maó i per l’època en que es va construir no disposa d’aïllament tèrmic-acústic, ni de càmera d’aire. En general, les façanes presenten zones tapiades on antigament hi havia obertures disposades sense cap rigor estructural, aquestes intervencions es van realitzar antigament.

Esquema de les façanes

En la façana A s’observa que en les plantes 2º fins a la 6º, forats cegats en les parts superiors de les finestres. En la primera planta al estar revestit amb un aplacat de pedra artificial, oculta les intervencions. En canvi, la part de l’ampliació no ho presenta. En les façanes D, F, G i H també presenten les mateixes reparacions amb morter, en la majoria de finestres. I també en els brancals.

Façanes de l’edifici amb les zones massissades

Les façanes en general, presenten lesions importants al que respecta a l’aparició de nombroses fissures i esquerdes. A les plantes PB i primera, no s’observa cap esquerda, ja que l’aplacat oculta la visió de l’estat de la paret en aquesta part. La part superior de la façana, presenta dos esquerdes longitudinals a 45º direccionades cap els extrems de la façana D, i que pel lateral dret es transmet a tota la part superior de la façana E, afectant al muret decoratiu. La xemeneia de la façana D està reconstruïda en la part superior. Presenta esquerdes horitzontals en la tota la seva secció. En les plantes 6º i 5º es manifesten esquerdes a 45º en els extrems de les finestres, disminuint conforme es descendeix. A la façana F, a la planta 5ª i a la 4ª apareixen esquerdes als extrems inferior dret descendents i a 45ª. En el coronament dels murs, l’arrebossat i l’acabat superficial està quartejat i s’ha desprès, deixant a la vista la fàbrica de maó.

Esquerdes en els extrems de la façana D

Esquerdes i despreniment del revestiment en les façanes


Esquerdes i despreniments dels revestiment de les façanes

4.3 COBERTA-TERRAT La coberta de l’edifici és inclinada, de teula plana d’encaix ceràmica, i presenta una falta d’aïllament i d’impermeabilització, ja que només està composta per un entramat de perfils metàl·lics sobre els quals es recolza una base de rasilla, i les teules planes sense amorterar, només en les primeres filades superiors i inferiors. Apareixen problemes de filtracions que passen a l’interior de l’edifici, oxidant els perfils metàl·lics i aixecant la pintura interior. Les teules que es troben en la zona del carener, s’han desprès del morter i s’han desencaixat les peces, provocant un desplaçament cap a baix.

Despreniment de teules en la zona superior Desconxaments en la part interior de la coberta En l’ampliació, el terrat presenta falta d’aïllament i impermeabilització, on en la planta 5ª, s’observen filtracions en les plaques del fals sostre i en les parts superiors dels pilars. Es mostren problemes d’estanqueïtat, on el material de les juntes de dilatació es troba esquerdat. La barana de maó presenta

problemes de fongs en les zones on s’estanca l’aigua i també un despreniment del revocat i pintura en la zona inferior.

Despreniment del revestiment de la barana Degradació del material de junta dilatació 4.4 ELEMENTS DISTRIBUCIÓ INTERIOR Els elements de distribució interior de l’edifici en conjunt es troben en bon estat. En alguns punts s’observa alguna fissura o bombament de la pintura però de petita magnitud.

Fissures en el revestiment

4.5 ESCALES L’escala principal, compleix amb les dimensions que té actualment, tant en l’amplada dels trams, els esgraons, l’alçada lliure... segons normativa vigent. En canvi, la barana no cobreix els primers 3 esgraons i en el tram de la trobada entre el forjat i la barana del tram inclinat, la barana no té continuïtat. Els primers esgraons acaben de manera arrodonida i no tenen cap acabat antilliscant que cobreixi aquesta superfície, en canvi, en la resta si que hi ha unes bandes antilliscants.


Escala principal en el vestíbul

A la planta 6ª, a l’últim tram de l’escala l’alçada lliure es menor de 2,20m, obligant a ajupir-se per evitar golpejar-se amb el cap. Ve obstaculitzat el pas per una jàssera que s’entrega a la paret de càrrega.

Últim tram de l’escala principal

Les escales interiors es troben en bones condicions i compleixen les dimensions correctes, segons normativa vigent. L’escala d’accés al terrat, té una amplada de 80cm i lliures en la zona de la barana, 75cm, al ser una escala de servei compleix amb l’amplada mínima, que són 55cm. La barana no arriba fins al tram final de l’últim esgraó. L’alçada lliure és menor a 2’20m, i les dimensions dels esgraons superen les establertes en la normativa vigent.

Escala de servei d’accés al terrat

4.6 REVESTIMENTS Fa poc temps, es van pintar totes les parets interiors de totes les plantes de l’edifici, i aquests revestiments es troben en bon estat. En el vestíbul principal, les parets del passadís cap a l’ascensor estan cobertes per taulons de fusta que cobreixen la totalitat de les parets, on s’observen atacs biòtics.

Revestiment amb taulons de fusta


En el perímetre d’alguns fals sostres d’escaiola en la zona de les parets de tancament, es manifesten fissures longitudinals.

Fissures longitudinals sostre

En els fals sostres d’escaiola, a l’interior dels relleus perimetrals on hi ha instal·lats les lluminàries que donen llum indirecte, presenten zones tacades de color fosc. Els alicatats dels sanitaris es troben en perfecte estat.

Alicatats dels sanitaris Zones situació il·luminació enfosquides Les parets que es troben en la planta 6ª, parets de tancament de la coberta, la pintura es troba aixecada, zones amb despreniments i bombaments.

Bombament i despreniment del revestiment

4.7 PAVIMENTS Els paviments de terrazzo que s’observen en totes les plantes i el de marbre del vestíbul, no presenten cap anomalia. El paviment de les escales té afegit unes bandes antilliscants a cada esgraó.

Tipologies de paviments


El paviment dels esgraons de l’escala d’accés al terrat es troba en mal estat, està desgastat per la zona central, picat per l’aresta exterior i envellits.

Paviment dels esgraons de l’escala

4.8 FUSTERIA 4.8.1 FUSTERIA EXTERIOR La totalitat de la fusteria al haver sigut substituïda fa poc, està nou i es troba en bon estat.

Fusteria exterior d’alumini

4.8.2 FUSTERIA INTERIOR Les portes amb els corresponents marcs es troben en bon estat, els panys tanquen correctament i els acabats de vernís no es troben aixecats.

Fusteria interior

4.9 MANYERIA El material de les baranes de les escales es troba en bon estat, tan el ferro com la fusta i els corresponents acabats.

Baranes de les escales de l’edifici

4.10 INSTAL·LACIONS La totalitat de les instal·lacions s’han de substituir per noves, pel fet de que es troben en mal estat. Actualment no compleixen amb la normativa vigent, i amb la rehabilitació i nova distribució interior els traçats de les instal·lacions seran diferents i s’ajustaran als requeriments específics de la actual normativa.


5. AIXECAMENT PLÀNOLS


6. MEMÒRIA PROPOSTA


6.1 ANTECEDENTS L’FMB disposa a Santa Eulàlia, dels tallers de primer i segon nivell de trens de la L1. Dins de les infraestructures d’aquests tallers es troba l’edifici de serveis actualment destinat a diferents usos, entre d’altres, la cambra de comunicacions, el magatzem i el taller d’electrònica, part de l’arxiu històric i altres dependències destinades a oficines que ocupa personal del taller i d’altres departaments de l’FMB. L’FMB es planteja una remodelació interior de l’edifici destinat als diferents serveis exposats, per poder millorar els espais, reordenant i modernitzant les instal·lacions existents. 6.2 OBJECTE L’objecte del present document és la confecció, disseny i valoració dels treballsnecessaris a nivell d’obra civil, instal·lacions, i acabats d’arquitectura, a realitzar en la rehabilitació de l’edifici que consta de 1 a 6 plantes i al vestíbul d’aquest edificide Santa Eulàlia d’FMB. 6.3 ACTUACIONS Forma part de l’abast d’aquest projecte la realització de treballs d’obra civil en el vestíbul i les plantes 1 a 6 de l’edifici de Santa Eulàlia de FMB. També escontempla l’actuació en el vestíbul de l’edifici, per tal de sectoritzar-lo del taller iadequar-ne les instal·lacions existents.

6.3.1 DISTRIBUCIÓ INTERIOR

PLANTA SOTERRANI (E 1/400)


PLANTA BAIXA (E 1/400)

PLANTA PRIMERA (E 1/400)


PLANTA SEGONA (E 1/400)

PLANTA TERCERA (E 1/400)


PLANTA QUARTA (E 1/400)

PLANTA CINQUENA (E 1/400)


PLANTA SISENA (E 1/400)

6.3.2 ENDERROCS

Les actuacions a dur a terme consisteixen en l’enderroc parcial de tancaments o envans d’obra que permetin eliminar les dependències existents, i obtenint d’aquesta manera una nova distribució dels diferents llocs de treball. No s’enderrocarà cap element estructural vertical, d’aquesta manera no s’aplicarà cap actuació com estintolament o formació de dintells per a noves obertures. En cadascuna d’aquestes plantes s’ha projectat una zona d’espera, que consisteix en una zona tant de descans, com de pas o distribuïdor; serveis per homes, per dones i minusvàlids, galeries pel pas d’instal·lacions al llarg de l’edifici. La galeria comunicarà les diferents plantes pel pas d’instal·lacions, i s’accedirà a ella mitjançant tres portes, de 80 cm. d’amplada, cadascuna de les quals conduirà a una passarel·la per poder realitzar el corresponent manteniment de les instal·lacions. A més, les galeries estaran connectades a l’exterior mitjançant la conducció d’aire fresc en la planta sisena. En el vestíbul, es preveu l’enderroc de la porteria i de la cabina del conserge, per a la creació d’una cabina conjunta que comuniqui les zona d’entrada de personal, com la d’accés de vehicles, mitjançant una paret d’obra que proporcioni un nivell de protecció al foc corresponent, i l’obertura de la finestra mitjançant un vidre cortafocs amb un sistema de tancat electrònic quan s’accioni la senyal d’incendi, i d’aquesta manera garantitzi la sectorització. També es preveu l’enderroc d’armaris d’obra existents en diverses zones de l’edifici, i la retirada de portes que s’hagin d’eliminar o bé substituir. Actualment, en l’edifici existeixen tres escales auxiliars, d’interconnexió entre les plantes 1 i 2, 2 i 3 i les plantes 4 i 5. Aquestes escales s’enderrocaran i es crearà el forjat corresponent en les plantes 2, 3 i 5.

6.3.3 ESCALA

L’edifici actualment disposa d’una escala d’obra, que comunica les diferents plantes. Aquest projecte contempla l’adequació de l’escala de manera que compleixi el Codi Tècnic d’Edificació. Per dur a terme aquesta adequació, s’enderrocarà totalment l’escala existent. Es realitzarà l’estructura de suport dels diferents trams de la nova escala, amb perfils tipus UPN-140, entre els quals es col·locarà una xapa col·laborant model haircol 60, de 0.75 de gruix. S’utilitzarà formigó HA-25 per sobre de la xapa col·laborant, amb acer B 500 S per a l’armat. Finalment es procedirà a la formació de graons mitjançant peces ceràmiques. La nova escala tindrà uns graons amb una estesa de 30 cm. així com una alçada d’entre 16 i 17 cm, segons el tram d’escala. A diferència de l’escala actual, es realitzarà replans intermitjos d’una amplada igual o superior a 1m, per garantir el compliment del codi tècnic d’accessibilitat. L’escala disposarà d’una barana amb estructura d’acer inoxidable, amb doble passamà continu d’acer inoxidable en forma de tub de com a mínim 4cm de diàmetre. Es garantirà l’adequada resistència al foc de l’estructura mitjançant pintura Intumescent. L’accés a aquesta escala es realitzarà per mitjà de les zones d’espera on serviran com a sala de descans, de pas o distribuïdor central de cada planta.


6.4 INSTAL·LACIONS Per al pas d’instal·lacions al llarg de l’edifici, es crearà una galeria, tal i com s’ha exposat anteriorment. Cada galeria disposarà de tres espais diferenciats:

- Cablejat de baixa tensió i de comunicacions - Conductes de fontaneria i sanejament i l’extracció d’aire dels lavabos - Conductes d’aire de renovació i tubs de gas per a les màquines de climatització.

6.4.1 BAIXA TENSIÓ

Les instal·lacions elèctriques projectades compliran amb les especificacions del vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les seves Instruccions Tècniques Complementaries ITC-BT. A la cambra de BT, existeix un quadre general de baixa tensió d’oficines (QGBTO), que alimenta la majoria de consums de les diferents dependències: consums crítics i no crítics a 230V. En aquesta cambra BT també existeix un quadre que alimenta els consums a 400V. Els consums no crítics del QGBTO s’alimenten mitjançant l’escomesa de 230V procedent de la Cambra de Transformació (CT). En canvi, els consums crítics, s’alimenten a través d’una commutació entre una línia procedent de la protecció 2A-1 del QGBT de l’edifici, i la sortida 2NC-7 del propi QGBTO. Respecte el quadre a 400V, aquest s’alimenta mitjançant una escomesa a 380V procedent del CT. En aquest projecte es preveu alimentar els diferents consums de les plantes mitjançant l’escomesa de 400 V amb neutre provinent de la cambra de transformació (CT). Per aquest motiu, serà necessari substituir el transformador existent (6000/400/230V) de 400 KVA per un de 630 KVA. Addicionalment, caldrà realitzar altres accions com a conseqüència d’aquest canvi de transformador: substitució del cablejat de mitja tensió des de la celda fins al transformador, canvi dels fusibles de la celda de protecció del transformador per fusibles i substitució del cablejat de BT des del transformador fins al QGBT. Des d’aquest centre de transformació (CT), s’alimentarà un nou quadre general de baixa tensió a 400V, amb supressor d’harmònics, el qual, alhora, alimentarà els subquadres per als consums no crítics de l’edifici, els subquadres de SAI, el subquadre de climatització, el subquadre de l’ascensor, i l’enllumenat general de l’escala. En concret, es preveu col·locar un subquadre elèctric pels consums normals i un altre per als consums provinents de SAI. Paral·lelament, es mantindrà el quadre general de baixa tensió d’oficina existent (QGBTO), de 230V, per a consums crítics, com poden ser algun tipus d’enllumenat i endolls, per a certes dependències. L’escomesa existent és suficient per als consums que s’hi preveu associar. Tots els quadres elèctrics nous es col·locaran a sobre de bancades de maó gero. El SAI a instal·lar serà modular i de 30 KVA, de la marca SOCOMEC, amb bypass automàtic i manual de tipus extern. S’ha previst la instal·lació d’analitzadors de xarxa, model PM 850 de merlin gerin, per al circuit de 2NC, 2C i 3NC. Caldrà programar i parametritzar per poder incloure els nous elements en el sistema. D’altra banda, a la cambra de comunicacions, es preveu la instal·lació d’un convertidor RS 485-IP, amb font d’alimentació.

Els cables elèctrics a emprar a tota la instal·lació seran del tipus RZ1-k (AS) amb aïllament 0.6/1 kV, segons la norma UNE 21123. Tot el cablejat antic serà enretirat per a la seva substitució.

6.4.2 ENLLUMENAT

L’enllumenat i el cablejat existent en les diferents dependències a remodelar, així com en el vestíbul, serà enretirat i substituït per un de nou. Es preveu col·locar el següent tipus d’enllumenat en funció dels espais: Enllumenat de fluorescència de 3x24W T5 en mòduls de 60x60 cm, de la casa ERCO, tipus MIRAC C, encastats al fals sostre i distribuïts uniformement per les futures zones de treball de cada planta. Aquesta tipologia de lluminària aporta uniformement els 500 lux necessaris per desenvolupar treballs d’oficina, i alhora permet canvis en la seva ubicació en cas de redistribució dels llocs de treballs. Al passadís de la zona de servei de cada planta (excepte la primera, on no es disposa de prou alçada en el cel ras), es preveu utilitzar la lluminària tipus downlight de la casa ERCO, model COMPACT 100, encastada amb làmpada fluorescent compacta de 2xTC-DEL 26W. Es preveu utilitzar aquest mateix tipus de lluminària per la il·luminació del vestíbul i de la zona de l’escala, on és necessari un mínim de 150 lux. A la primera planta, en el passadís, enlloc d’aquesta lluminària, es col·locaran downlights superficials, amb làmpada fluorescent 2xTC-L 18W. A les galeries i zones destinades com a magatzem on no s’hi preveu l’ocupació habitual de persones, es preveu la col·locació de lluminàries fluorescents superficials a col·locar al sostre o a les parets. La lluminària escollida és tipus estanca, de la marca SEAE, model ETIX-136 PCI IP66, de 1x36W, amb grapa de tancament metàl·lica, reactancia tridonic i cable lliure d’al·lògens. En el lavabos s’instal·larà una lluminària tipus downlight encastada de baix voltatge, de 35W, de la casa ERCO, excepte en la primera planta, on està previst instal·lar-hi lluminàries downlight de superfície, model Zylinder o similar, de ERCO. Es preveu que l’enllumenat de cada planta s’alimenti des del subquadre propi de la planta, mitjançant els circuits C1 i C2. No obstant, s’ha previst uns altres dos circuits addicionals per a l’enllumenat permanent de vigilància, que s’alimentaran des de la commutació de 230V. Un d’ells alimentarà les lluminàries que actuïn de serè en el vestíbul i plantes 1, 2 i 3; mentre que un altre circuit alimentarà les lluminàries de serè de les plantes 4, 5 i 6. En relació a la zona de les escales, també s’ha previst un circuit permanent de vigilància (2C-8), per alimentar algunes de les lluminàries de l’escala. La resta d’aquestes lluminàries, formaran part del circuit d’enllumenat d’escala. Respecte l’enllumenat d’emergència, aquest estarà format per equips autònoms d’emergència i senyalització amb una autonomia de 2 hores, de la marca Daisalux i model NOVA 2N7. Aquest model facilita el manteniment de les lluminàries donat que és el que es sol instal·lar a TMB. Tot i que té un elevat flux lumínic (255 lúmens), garanteix la uniformitat exigida per normativa, amb relació entre nivell màxim i mínim de 40:1. El nivell mínim d’enllumenat a l’eix dels recorreguts d’evacuació serà de 3 lux, enlloc d’1, tal i com estableix l’ordenança reguladora de les condicions de protecció contra incendis, de l’abril de 2008. Davant dels quadres elèctrics situats a les sales tècniques, i davant dels elements fixes de protecció d’incendis, el nivell mínim d’enllumenat serà de 5 lux.


6.4.3 CANALITZACIONS

Per a la distribució de cablejat des dels quadres elèctrics i de comunicacions, s’empraran els següents tipus de canalitzacions:

- - Safates metàl·liques de varetes electrosoldades de diferents dimensions per anar sota el terra tècnic i distribuir el cablejat d’alimentació elèctrica fins a les preses de corrent de les corresponents zones de treball.

- - Safates metàl·liques de varetes electrosoldades de diferents dimensions per anar sota el terra

tècnic i distribuir el cablejat de veu i dades fins a les zones de treball. - - Safates metàl·liques de reixeta perforada situades sobre cel ras per a distribuir el cablejat

d’alimentació elèctrica, i en alguns casos, també el cablejat de veu i dades.

- Tub corrugat sobre el cel ras per a les instal·lacions d’enllumenat. - En els casos en que no és possible la col·locació de terra tècnic, com és el cas de la planta

1,s’utilitzaran canals perimetrals de PVC, per passar-hi tant el cablejat d’alimentació com el de veu i dades.

6.4.4 PRESES DE CORRENT, PRESES DE DADES I MECANISMES

S’instal·laran preses de força, monofàsiques a 230 V, del tipus shucko (2P+T) de 16 A, les quals es distribuiran regularment en les parets laterals. Cada lloc de treball estarà dotat amb 4 preses de força tipus Shucko (2P+T), 1 presa de dades RJ-45 i 1 presa de telefonia RJ-45. Les taules o sales de reunions es dotaran amb una presa de dades i una de telefonia, i una presa de força en una paret propera a la taula. A cada sala tècnica i als lavabos, s’ha contemplat la col·locació de diverses preses de corrent. La zona de reprografia es dotarà amb com a mínim 1 presa de força shucko (2P+T) per a cada equip, una presa RJ-45 de dades per a cada equip i 1 presa de telefonia per pels equips que així ho requereixin, com en el cas dels escanners. A més a més, en cada planta hi haurà dues bases de telefonia dect, excepte en la sisena planta. A cada zona s’incorporaran els interruptors i commutadors corresponents, permetent en els casos que convingui, una encesa independent de les lluminàries.

6.4.5 XARXA ESTRUCTURADA

Es preveu la instal·lació d’una xarxa estructurada per a dotar de servei de dades i àudio als llocs de treball. - Xarxa horitzonal: En concret, els punts d’usuari de dades seran connectors RJ-45. Aquests es cablejaran amb cable de 4 parells UTP fins al quadre de comunicacions de cada planta, i es connectaran als panells repartidors de punts d’usuari de dades. Els repartidors seran panells amb 48 connectors RJ-45 categoria 6 instal·lats

a l’interior d’un armari de comunicacions. Els punts d’usuari de dades dels repartidors es connectaran a l’electrònica de xarxa amb tirantets de cable de 4 parells. Els punts d’usuari de telefonia seran connectors RJ-45. Aquests es cablejaran amb cable de 4 parells UTP, i es connectaran als panells repartidors de punts d’usuari de veu. Els repartidors seran panells amb 48 connectors RJ-45 categoria 6 instal·lats a l’interior d’un armari de comunicacions. Els repartidors d’usuari de veu es connectaran a un panells de regletes tipus ‘krone’ a instal·lar al mateix armari. - Xarxa vertical: Entre cad pis i la cambra de comunicacions situada a la planta tercera de l’edifici, s’instal·larà una xarxa vertical independent per veu i dades. En concret, per dades es realitzarà una estesa de cable de 12 fibres òptiques multimode OM3 que connectarà l’electrònica de xarxa de cada planta amb dos nous equips de distribució a instal·lar a la cambra de comunicacions. Aquests dos equips estaran col·locats en pila, mitjançant cablejat de 4 parells UTP. Posteriorment, també amb cablejat de fibra òptica multimode OM3, es connectaran aquest equips amb el Node de Teleprocés (equip Nortel 8600) existent. Es realitzarà l’ampliació amb una tarja de 8 ports GBit amb mòdul SX. Pels serveis de telefonia, s’entendrà un cable de 50 parells de telefonia UTP des dels armaris de la sala tècnica de cada planta fins a la cambra de comunicacions de la planta tercera. A la cambra de comunicacions s’instal·larà un panell amb regletes ‘krone’ per connectar aquest cable. Així mateix es realitzarà una segona estesa de cable amb 300 parells de telefonia UTP des dels repartidors fins a la centraleta telefònica situada a la mateixa cambra. Tot els cables a emprar tant en la xarxa horitzontal com en la xarxa vertical seran cables amb cobertes tipus LSZH. - Electrònica de xarxa: Per a suportar els serveis de xarxa, en cada planta s’instal·larà una electrònica formada per un switch de 48 ports 10/100/1000. Aquest equip s’instal·larà a un nou armari de comunicacions a cada planta aquests es connectaran en pila amb enllaços Gigabit Ethernet en coure i els switchos primer i últim de la pila es connectaran amb el node de Teleprocéssituat a la cambra de comunicacions de la planta tercera. Per aquesta connexióes farà servir l’estesa de cable de 12 fibres òptiques multimode OM3. A la cambra de comunicacions s’instal·laran equips dedistribució, consistents en 2 switchos de 24 ports 10/100/1000 cadascun. Des d’aquests equips, es connectarà amb el node de Teleprocés, el qual s’ampliarà amb una tarja de 8 ports Gigabit amb mòdul SX. Caldrà reconfigurarlo per permetre l’ampliació de la xarxa de Teleprocés amb la nova electrònica de planta.

6.4.6 ALTRES INSTAL·LACIONS DE COMUNICACIONS

A més a més, es dotarà cada planta amb telefonia DECT. Es preveu la instal·lació de dues bases de telefonia DECT en cadascuna de les plantes de l’edifici, excepte a la planta 6. Caldrà realitzar l’ampliació i reconfiguració de la centraleta telefònica existent d’AVAYA amb dos targes per a 8 bases DECT21 cadascuna. Prèviament a la instal·lació d’aquests equips, es realitzarà un estudi de cobertura, per definir l’emplaçament de les bases i assegurar que totes les zones queden cobertes.


6.4.7 PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS Tota la instal·lació de detecció i extinció d’incendis es realitzarà d’acord amb el nou Codi Tècnic de l’Edificació (R.D. 314/2006 del 17 de març), seguint les pautes i directrius del D.B. respectiu, “Seguretat en cas d’incendi” i el Reglament d’Indústria (R.D. 2267/2004 del 3 de desembre). Així mateix s’han tingut en consideració altres normes com les Regles Tècniques de CEPREVEN per a instal·lacions de protecció contra incendis i les corresponents normes UNE. El risc s’ha previst protegir mitjançant les següents instal·lacions de Protecció contra Incendis actives i passives: S’ha previst la integració a la instal·lació de detecció existent a l’edifici de la totalitat de dependències considerades. S’ha considerat la instal·lació de detectors de fums analògics de tipus òptic. Repartits per diferents llocs del risc, s’ha previst la instal·lació de polsadors d’alarma connectats al mateix sistema de detecció analògica amb identificació de cada polsador. També se’n col·locarà un al costat de la sortida de cada planta, en el sentit d’evacuació. Com a mitjà d’avís acústic d’alarma, s’ha previst un sistema d’alarma amb sirenes connectades mitjançant mòduls de control al bus de detecció. Aquestes sirenes tindran dos tons, un per a la detecció i l’altre per a l’evacuació, i es col·locaran en els passadissos de serveis per evitar que, a causa de posteriors redistribucions de l’espai, acabin quedant a l’interior d’alguna sala tancada. El sistema es connectarà a la centraleta existent a l’edifici, que controlarà el sistema de detecció de les plantes de l’edifici. S’ha previst la reconfiguració d’aquesta centraleta per incloure-hi els nous elements a instal·lar. S’instal·laran extintors del tipus pols polivalent i eficàcia 21A-113B i de tipus CO2 de 5kg. Es distribuiran les BIEs existents per cada planta per tal de cobrir tota la zona d’ocupació. Els diferents equips de Protecció Contra Incendis que es poden utilitzar de forma manual per a la lluita contra el foc en una primera intervenció, estaran senyalitzats d’acord amb la normativa. El tipus de simbologia i mides serà la normalitzada o indicada en les normes UNE corresponents. Per tal d’ajudar a una correcta evacuació en situació d’emergència i evitar l’ús incorrecte de portes o sortides, implantant la prevenció i evitant situacions de risc, s’ha previst la instal·lació de plaques de senyalització normalitzades.

6.4.8 CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ

Les instal·lacions de climatització de les diferents plantes es realitzaran d’acord a lo establert al ‘Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis (RITE)’ aprovat pel Reial Decret 1027/2007 de 20 de juliol. S’instal·larà un nou sistema de climatització que substituirà l’existent. El nou sistema de climatització estarà format per equips tipus VRV, que consten d’equips exteriors i unitats interiors. En les plantes 2, 3, 4 i 5, les unitats interiors, s’instal·laran en el fals sostres, i la distribució de l’aire climatitzat es realitzarà mitjançant difusors distribuïts uniformement. En canvi, a la planta 1, on no hi haurà suficient espai en fals sostre a causa de la falta d’alçada entre forjats, s’instal·laran equips de paret. Tots aquets equips de climatització disposaran de fred i calor, funcionaran amb refrigerant R410A.

Les unitats interiors de conducte, es situaran a les zones diàfanes de cada planta. No s’ha dotat d’equips de climatització a la zona de pas. Les unitats de conducte que es situïn en el cel ras, impulsaran l’aire en un conducte de fibra tipus ClimaverNeto, i realitzaran el retorn per plènum mitjançant reixes situades en el cel ras. Cadascuna d’aquestes unitats interiors, tindrà associat un comandament a distancia per al seu control independent. A més a més, es preveu un control centralitzat per cada dues plantes, per a poder controlar els equips exteriors. El sistema VRV necessita d’uns equips exteriors, que es preveu situar-los en la coberta transitable. Cada equip exterior VRV doni servei a cada planta, d’aquesta manera, per a les 4 plantes, es col·locaran 4 equips exteriors: un equip model REYQ28P de Daikin, de 80,5 kw de potència nominal frigorífica i de 87,5 kw de potència nominal calorífica; un equip model REYQ32P de Daikin, de 91,9 kw de potència nominal frigorífica i de 100 kw de potència nominal calorífica, i finalment, un tercer equip model REYQ22P de Daikin, de 63,5 kw de potència nominal frigorífica i de 69 kw de potència nominal calorífica, tots tres amb refrigerant R410a. Aquests equips exteriors, es col·locaran sobre bancades metàl·liques. També es preveurà el corresponent desguàs de cada màquina. D’altra banda, és necessària la instal·lació d’equips intercanviadors de calor (VAM) donat que el cabal de renovació d’aire és superior al límit establert pel RITE. Aquests equips tindran una capacitat de 500, i 800 m3/h, en funció de la planta de l’edifici on actuïn. Es preveu col·locar aquests equips en el cel ras de les plantes que disposin d’ell. Per tant, en cada planta es col·locaran els seus propis VAMs al fals sostre del sanitari més proper a la galeria, ja que al tenir 2,40m d’alçada lliure, es disposa de més espai en el fals sostre. En la sisena planta es preveu que la galeria estigui conectada a un conducte amb un ventilador, la qual cosa permetrà poder expulsar l’aire viciat. D’aquesta manera, els recuperadors de calor (VAM), captaran l’aire fresc de renovació directament de les galeries, (donat que aquestes estaran comunicades directament amb l’exterior), i posteriorment l’impulsaran directament a la zona de treball de cada planta. D’altra banda, l’aire viciat en cada planta serà recollit mitjançant un retorn conduït, i dirigit cap al VAM de la planta, on es produirà l’intercanvi de calor, i posteriorment, aquest aire es conduirà amb conductes al llarg de les galeries, fins a arribar a expulsar aquest aire viciat a l’exterior. Els VAM conduiran l’aire viciat mitjançant conductes de xapa d’alumini galvanitzat.Tant els tubs de refrigeració com els conductes dels intercanviadors de calor, en el seu traçat vertical, es conduiran per l’interior de les galeries. Pel que fa als lavabos, es preveu la col·locació d’un sistema d’extracció. L’aire es conduirà a través d’un conducte de xapa situat per l’interior de les galeries, fins a ser expulsat cap a l’exterior. Es preveu que aquest extractor es posi en funcionament a l’encendres la llum dels lavabos. A l’escala principal, en ser una zona de compartimentació diferent, i tractar-se d’una escala protegida, es protegirà contra el fum mitjançant un sistema de sobrepressió de la marca SODECA (KIT DE SOBREPRESIÓ) conforme al que estableix la EN 12101-6:2005. On cada dos plantes es disposarà d’una reixa de ventilació segons normativa.


6.4.9 FONTANERIA I SANEJAMENT

S’ha previst una nova xarxa de fontaneria i sanejament per als lavabos de les diferents plantes i el subministre d’aigua en els equips necessaris, com per exemple, els equips humidificadors. Aquesta xarxa es connectarà a la xarxa de subministre i desguàs general de l’edifici. S’han previst l’ús de canonades de polietilè o polipropilà per a la xarxa d’aigua i de PVC pel desguàs, de les dimensions adequades segons el tipus d’equipament instal·lat.

6.4.10 APARELLS D’ELEVACIÓ

Durant l’execució d’aquest projecte es preveu la substitució de l’actual ascensor per a un ascensor nou, del tipus Gearless, i tracció electromecànica. Actualment es disposa d’un forat d’ascensor de grans dimensions, en el que podrà col·locar-se una cabina de les següents dimensions (segons la Normativa d’accesibilitat)

- Profunditat, en el sentit de accés: 1,20m - Ample: 0,90 m - Superficie: 1,20 m2. - Les portes sera automàtiques, con una amplada lliure mínim de 0,80m. - Els mecanismes elevadors especials per persones amb movilitat reduida hauran de justificar la seva idoneitat.

L’ascensor tindrà una capacitat de 450 Kg., equivalent a 6 persones. Realitzarà 6 parades al llarg d’un recorregut aproximat de 19,6 m. La velocitat serà de 1m/s i tindrà un únic accés. Les portes de la cabina seran automàtiques d’acer inoxidable, les parets de l’interior de melamina, i el terra de granit. L’ascensor integrarà un enllumenat fluorescent i un mirall a mitja alçada.

6.5 ARQUITECTURA En aquest apartat es fa referència als treballs d’arquitectura i acabats a col·locar en la remodelació de l’edifici de Santa Eulàlia de FMB.

6.5.1 CEL RAS

En les zones de treball diàfanes, es preveu la instal·lació d’un cel ras tipus vinílic, del tipus Knauf, amb mòduls de 600x600 mm. Aquestes plaques tenen la mateixa mida que les lluminàries, de manera que les lluminàries queden integrades en el cel ras i permeten, en cas que es desitgi, canviar-ne la ubicació indistintament, sense alterar la resta de fals sostre. En concret, en les plantes segona, tercera i quarta, es disposa de suficient alçada entre forjats cosa que permet tenir un cel ras de 37 cm; mentre que a la cinquena planta, el cel ras tindrà una alçada de 24 cm. Respecte la primera planta, el cel ras únicament és de 7 cm, la qual cosa obliga a col·locar-hi un cel ras del mateix tipus, però amb plaques fixades al forjat mitjançant varilles roscades M6. A la sisena planta, la morfologia del sostre de l’edifici fa que l’alçada del fals sostre sigui variable. Malgrat això, s’ha contemplat la col·locació de cel ras en les zones on sigui possible per alçada disponible. En els lavabos, i vestíbul, es col·locarà un cel ras del tipus Armostrong, consistent en plaques d’escaiola fonoabsorbents de cara vista, de 60x60 cm, i amb sistema desmuntable amb entramat vist.

A l’escala, es preveu la col·locació d’un cel ras continu, amb resistència al foc R-120, format per plaques de silicat càlcic. Aquest cel ras es col·locarà tant a sota els replans com a sota del tram de graons, per proporcionar l’adequada resistència al foc de l’estructura metàl·lica. Tots els cel rasos seran pintats amb el color a definir per la propietat. Finalment, al sostre de la sisena planta s’hi col·locarà llana de roca o material equivalent per a garantir l’aïllament tèrmic degut a la insolació directa a la teulada.

6.5.2 PAVIMENTS En les plantes 2, 3, 4 i 5 es preveu la col·locació d’un terra tècnic sobreelevat uns 15 cm, de manera que permeti el pas de safates. Aquest terra consta de plaques de 60x60x4 cm d’aglomerat amb acabat de linòlium. En les plantes 1 i 6 no es disposarà d’aquest terra tècnic donat que no hi suficient alçada entre forjats, i es col·locarà directament un paviment de linòlium. En aquests casos, les instal·lacions es conduiran mitjançant canals perimetrals de PVC. També es contempla la col·locació de sòcols en les zones on es requereixi. D’una banda, en els tancaments d’obra nova de cada planta, es col·locarà sòcol d’acer inoxidable de 7 cm. d’alçada, mentre que per l’interior de les escales, es preveu la col·locació d’un sòcol de terratzo llis de gra petit. En la zona de les escales, es col·locarà un paviment de terratzo de 40x40 cm. I esglaons de terratzo d’una peça (frontal i estesa), de color a decidir per la propietat. En els lavabos es preveu la col·locació de peces de terratzo de dimensions 40x40 cm, i de color a decidir per la propietat. Cal tenir en compte que en les plantes 2, 3, 4 i 5, com que en tota la planta es disposarà de terra tècnic, en els lavabos caldrà realitzar una estructura amb maons o material similar, per a recréixer la cota, de manera que la cota de paviment acabat de l’interior dels lavabos, coincideixi amb la cota de paviment acabat de la resta de la planta.

6.5.3 PARAMENTS VERTICALS Les noves parets de totxana a executar, en la zona dels lavabos, s’enrajolaran amb peces blanques de 20x20 cm. En els altres casos, tal i com es representa en els plànols, s’arrebossaran, s’enguixaran i es pintaran, amb el color a decidir per la propietat. Els tancaments realitzats en la resta de les plantes, normalment parets de tancament de maó, també s’arrebossaran, s’enguixaran i es pintaran. Addicionalment, també s’ha previst una partida d’execució d’envà de plaques de guix laminat amb la corresponent perfileria, així com l’aplacat vertical amb placa de guix laminat. Totes dues partides s’han inclòs com a previsió per a possible necessitat d’execució durant l’obra. També es preveu la pintura sobre portes, paraments de fusta o altre material.

6.5.4 PORTES I FINESTRES

La majoria de portes existents s’eliminaran, i es col·locaran noves portes en els nous espais:

- Les portes d’accés a les escales i a les sales tècniques seran del tipus metàl·liques EI2-60 C5, de dimensions 90x210 cm.


- Les portes de comunicació entre les zones diàfanes i el passadís de la zona de serveis o distribuidor, seran com les anteriors, però amb unes dimensions de 80x210 cm. En aquestes portes en concret, es preveu la instal·lació de retenidors electromagnètics per poder mantenir obertes permanentment les portes.

- Les portes d’accés a les galeries, també seran metàl·liques EI2-60 i tindran unes dimensions de 60x210 cm.

- Es preveu canviar la porta existent que comunica el vestíbul de l’edifici amb el taller, per una porta metàl·lica EI2-60 C5, de dimensions 90x210 cm, per sectoritzar aquestes zones de la cabina per a la porteria.

- Totes les portes EI inclouran un tancaportes C5 i una maneta antipànic, del tipus pany pànic, que permet obrir la porta en el sentit d’evacuació.

- També es preveu la substitució de la porta actual que dóna accés al terrat de la planta sisena, per una nova porta perforada de les mateixes dimensions, amb passador, pany i pom. D’aquesta manera s’afavoreix la ventilació natural.

- La resta de portes, a col·locar en els lavabos, seran de fusta, de mides 70x210 cm (les interiors als lavabos) i de 80x210 cm (les d’accés als lavabos).

Respecte les finestres existents, es contempla la possibilitat d’haver-les de sanejar o reparar, ja sigui pintant-les, substituint vidres, elements de juntes o altre material malmès, ajustant-les o realitzant remats necessaris, segons les indicacions de la propietat. D’altra banda, amb la nova distribució, una finestra quedarà inclosa dins d’una de les galeries. Aquesta finestra, es substituirà per una finestra de lames, de manera que, en cas de ser necessari, suposarà una altre entrada d’aire fresc a la galeria. Finalment, per a la protecció solar, s’ha contemplat la col·locació d’estores per la regulació del personal, i en els casos on sigui necessari en les finestres de les façanes sud i oest, addicionalment, s’hi col·locarà una làmina exterior de protecció solar.

6.5.5 ACABATS DE L’ESCALA És previst revestir el pre-esglaonat de l’escala i els replans amb un paviment de terratzo, d’una sola peça (estesa i frontisa), de color a decidir per la propietat. La cota de paviment acabat de cada replà correspon amb la cota de la resta de la planta. Alhora, es col·locarà una barana de vidre, dividida en mòduls, amb una estructura d’acer inoxidable i doble passamà amb tub de diàmetre 4 cm. com a mínim, i també d’acer inoxidable. Aquesta barana, anirà col·locada a la part interior de les escales, i arribarà fins a una alçada aproximada de 95 cm.

6.5.6 MOBILIARI I EQUIPAMENT

Malgrat que el mobiliari i equipament resten fora de l’abast d’aquest projecte, en les zones de treball, es preveu la col·locació de mobiliari de tipologia TMB, distribuït segons un criteri d’uniformitat de l’espai diàfan. Cada lloc de treball té associat una taula de dimensions 160x120cm, amb un buc de 60x40 cm adossat a la taula, una cadira i un armari de 120x47cm, col·locat en les proximitats de la taula.

En funció de la tipologia de lloc de treball, aquests estaran agrupats en grups de 4, de 2, o fins i tot, estaran col·locats individualment. En aquest darrer cas, a més a més, es disposarà de dues cadires més per atendre visites o altre personal. Addicionalment, també s’ha previst la col·locació de taules de reunions de dues tipologies: una més petita per a 6 persones, i una altre més gran per a 12 persones. Aquestes taules de reunions s’han distribuït de manera que com a mínim hi hagi una taula gran per planta. Per accedir a aquests llocs, s’ha previst un pas mínim de 90 cm., excepte en alguns casos minoritaris, en què aquest pas és de 70 cm. També s’ha previst en cada planta, una o dues zones destinades als equips de reprografia, que generalment tenen algun armari associat en les seves proximitats. Per últim, al passadís de serveis, es preveu la instal·lació d’una o dues màquines de vending , al costat de la porta d’accés a les sales tècniques. En el cas de la tercera planta, on hi ha la cambra de comunicacions, aquesta màquina es col·locarà en un altre punt del passadís de serveis. Finalment, per a la protecció solar, s’ha contemplat la col·locació d’estores per la regulació del personal, i en els casos on sigui necessari en les finestres de les façanes sud i oest, addicionalment, s’hi col·locarà una làmina exterior de protecció solar.

6.6 COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ L’objectiu d’aquest apartat, és exposar la justificació del compliment de prescripcions de la normativa vigent per a la redacció del projecte. Addicionalment, i en els casos que sigui necessari, a l’Annex número 5 s’inclouen els càlculs i taules necessaris de recolzament per a dita justificació. Mitjançant el REIAL DECRET 314/2006, de 17 de març, s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE). (BOE núm. 74, dimarts 28 de març de 2006). L’àmbit d’aplicació d’aquest Codi Tècnic inclou les obres de reforma o rehabilitació que, com aquest cas, es realitzen en edificis existents, sempre i quan aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció, i en el seu cas, amb el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. Els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat que la LOE estableix en l’apartat 1 b) i c) de l’article 3 com objectius de qualitat de la edificació, es desenvolupen en el present CTE, de conformitat amb el disposat amb la Llei, mitjançant les exigències bàsiques corresponents a cadascun d’ells. En els articles mostrats a continuació, es relacionen dites exigències bàsiquescom prestacions de caràcter qualitatiu que els edificis han de complir per assolir la qualitat que la societat demana. La seva especificació, i en el seu cas, quantificació establertes en els Documents Bàsics que s’inclouen en la Part II d’aquest CTE, determinen la forma i condicions en les que s’han de complir les exigències, mitjançant la fixació de valors objectius o valors límit de la prestació o altres paràmetres. Article 11. Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi (SI) L’objectiu del requisit bàsics «Seguretat en cas d’incendi» consisteix en reduir a límits acceptables el risc que els usuaris d’un edifici pateixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. Per tal de satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de forma que, en cas d’incendi, es compleixin les exigències bàsiques que s’estableixin en els apartats següents.


El Document Bàsic DB-SI especifica paràmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat en cas d’incendi, excepte en el cas dels edificis, establiments i zones d’ús industrial als quals els sigui d’aplicació el «Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials», en els quals les exigències bàsiques es compleixen mitjançant l’esmentada aplicació. 11.1 Exigència bàsica SI 1: Propagació interior: es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’interior de l’edifici. 11.2 Exigència bàsica SI 2: Propagació exterior: es limitarà el risc de propagació de l’incendi per l’exterior, tant en l’edifici considerat com en altres edificis. 11.3 Exigència bàsica SI 3: Evacuació d’ocupants: l’edifici disposarà dels mitjans d’evacuació adequats per tal que els ocupants puguin abandonar-lo o arribar fins a un lloc segur dins del mateix edifici en condicions de seguretat. 11.4 Exigència bàsica SI 4: Instal·lacions de protecció contra incendis: l’edifici disposarà dels equips i instal·lacions adequats per fer possible la detecció, el control i l’extinció de l’incendi, així com la transmissió de l’alarma als ocupants. 11.5 Exigència bàsica SI 5: Intervenció de bombers: es facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d’extinció d’incendis. 11.6 Exigència bàsica SI 6: Resistència de l’estructura al foc: l’estructura portant mantindrà la seva resistència al foc durant el temps necessari per tal que es puguin complir les anteriors exigències bàsiques. Article 12. Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU). L’objectiu del requisit bàsic «Seguretat d’utilització» consisteix en reduir a límits acceptables el risc que els usuaris pateixin danys immediats durant l’ús previst dels edificis, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, ús i manteniment. Per tal de satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de forma que es compleixin les exigències bàsiques que s’estableixen en els apartats següents. El Document Bàsic «DB-SU Seguretat d’Utilització» especifica paràmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat d’utilització. 12.1 Exigència bàsica SU 1: Seguretat davant del risc de caigudes: es limitarà el risc que els usuaris pateixin caigudes, per a la qual cosa els sòls seran adequats per tal d’afavorir que les persones no patinin, ensopeguin o per tal que no es dificulti la mobilitat. Així mateix, es limitarà el risc de caigudes en buits, en canvis de nivell i en escales i rampes, facilitant-se la neteja dels vidres exteriors en condicions de seguretat. 12.2 Exigència bàsica SU 2: Seguretat davant del risc d’impacte o d’atrapament: es limitarà el risc que els usuaris puguin patir impactes o atrapaments amb elements fixos o mòbils de l’edifici. 12.3 Exigència bàsica SU 3: Seguretat davant del risc d’empresonament: es limitarà el risc que els usuaris puguin quedar accidentalment empresonats en recintes. 12.4 Exigència bàsica SU 4: Seguretat davant del risc causat per il·luminació inadequada: es limitarà el risc de danys a les persones com a conseqüència d’una il·luminació inadequada en

zones de circulació dels edificis, tant interiors com exteriors, fins i tot en cas d’emergència o de fallada de l’enllumenat normal. 12.5 Exigència bàsica SU 5: Seguretat davant del risc causat per situacions amb una alta ocupació: es limitarà el risc causat per situacions amb una alta ocupació, facilitant la circulació de les persones i la sectorització amb elements de protecció i contenció en previsió del risc d’aixafament. 12.6 Exigència bàsica SU 6: Seguretat davant del risc d’ofegament: es limitarà el risc de caigudes que puguin derivar en ofegament en piscines, dipòsits, pous i similars mitjançant elements que hi restringeixin l’accés. 12.7 Exigència bàsica SU 7: Seguretat davant del risc causat per vehicles en moviment: es limitarà el risc causat per vehicles em moviment atenent als tipus de paviments a la senyalització i protecció de les zones de circulació rodada i de les persones. 12.8 Exigència bàsica SU 8: Seguretat davant del risc causat per l’acció dels llamps: es limitarà el risc d’electrocució i d’incendi causat per l’acció del llamp, mitjançant instal·lacions adequades de protecció contra els llamps. Article 15. Exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE). L’objectiu del requisit bàsic «Estalvi d’energia» consisteix en aconseguir un ús racional de l’energia necessària per a la utilització dels edificis, reduint a límits sostenibles el seu consum i aconseguir, així mateix, que una part d’aquest consum procedeixi de fonts d’energia renovable, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. Per tal de satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, utilitzaran i mantindran de forma que es compleixin les exigències bàsiques que s’estableixen en els apartats següents. El Document Bàsic «DB-HE Estalvi d’Energia» especifica paràmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic d’estalvi d’energia. 15.1 Exigència bàsica HE 1: Limitació de demanda energètica: els edificis disposaran d’una envolvent d’unes determinades característiques per tal que es limiti adequadament la demanda energètica necessària per assolir el benestar tèrmic en funció del clima de la localitat, de l’ús de l’edifici i del règim d’estiu i d’hivern, així com per les seves característiques d’aïllament i inèrcia, permeabilitat a l’aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc d’aparició d’humitats de condensació superficials i intersticials que puguin perjudicar les seves característiques i tractant adequadament els ponts tèrmics per tal de limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar roblemes higrotèrmics al seu interior. 15.2 Exigència bàsica HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques: els edificis disposaran de les instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i el dels seus equips. Aquesta exigència es desenvolupa actualment en el vigent Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE, i la seva aplicació quedarà definida en el projecte de l’edifici. 15.3 Exigència bàsica HE 3: Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació: els edificis disposaran d’instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i, al mateix temps, eficaces energèticament disposant d’un sistema de control que permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real de la zona, així com d’un sistema de regulació que optimitzi l’aprofitament de la llum natural a les zones que reuneixin unes determinades condicions. 15.4 Exigència bàsica HE 4: Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària: en els edificis amb previsió de demanda d’aigua calenta sanitària o de climatització de piscina coberta, en els


quals així s’estableixi en aquest CTE, una part de les necessitats energètiques tèrmiques derivades d’aquesta demanda es cobrirà mitjançant la incorporació en els mateixos de sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d’energia solar de baixa temperatura adequada a la radiació solar global del seu emplaçament i a la demanda d’aigua calenta de l’edifici. Els valors derivats d’aquesta exigència bàsica tindran la consideració de mínims, sense perjudici de valors que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i el seu àmbit territorial. 15.5 Exigència bàsica HE 5: Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica: en els edificis que així s’estableixi en aquest CTE, s’incorporaran sistemes de captació i de transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics per a ús propi o per a subministrament a la xarxa. Els valors derivats d’aquesta exigència bàsica tindran la consideració de mínims, sense valors més estrictes que puguin ser establerts per les administracions competents i que contribueixin a la sostenibilitat, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i el seu àmbit territorial. Es justifiquen, a continuació, les normes del Codi Tècnic Vigent; Seguretat en Cas d’Incendi (SI), Seguretat d’Utilització (SU) i Estalvi d’Energia (AE). 6.6.1 SEGURETAT EN CAS D’INCENDI (SI) REIAL DECRET 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. (BOE núm. 74, dimarts 28 de març de 2006) 3.1.1 Tipus de projecte i àmbit d’aplicació del document bàsic Definició del tipus de projecte de que es tracta, així com el tipus d’obres previstes i el seu abast.

Els establiments i zones d’ús industrial als quals els sigui d’aplicació el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials (RD. 2267/2004, de 3 de desembre) compleixen les exigències bàsiques mitjançant la seva aplicació. S’han de tenir en compte les exigències d’aplicació del Document Bàsic CTE-SI que prescriu l’apartat III (Criteris generals d’aplicació) per a les reformes i canvis d’ús. 3.1.2 Secció SI 1: Propagació interior Compartimentació en sectors d’incendi : Els edificis i establiments estaran compartimentats en sectors d’incendis en les condicions que s’estableixen a la taula 1.1 d’aquesta Secció, mitjançant elements compartimentadors amb una resistència al foc que satisfaci les condicions que s’estableixen a la taula 1.2 d’aquesta Secció.

Als efectes del còmput de la superfície d’un sector d’incendi, es considera que els locals de risc especial i les escales i passadissos protegits en l’esmentat sector no formen part del mateix. Qualsevol zona amb un ús previst que sigui diferent i subsidiari del principal de l’edifici o de l’establiment en el qual estigui integrada ha de constituir un sector d’incendi diferent quan superi els límits que estableix la taula 1.1. En les plantes 1 a 6, que són l’objecte d’actuació d’aquest projecte, es defineixen els següents sectors d’incendi per a cada planta:

Diferència de les zones: Dins de l’àmbit de l’edifici, es distingeixen les següents zones de risc:

- Zones diàfanes de treball on es desenvolupa la tasca administrativa. - Zona de serveis, que inclou un passadís, que actúa de zona de pas per accedir a les diferents zones de cada planta. - Sales tècniques on es col·loquen els subquadres elèctrics i armaris rack de comunicacions. Únicament a la planta 3, està ubicada la sala de comunicacions existent. - Escala principal de l’edifici, que és considerada una escala protegida, i per tant, en cas d’incendi, els ocupants de l’edifici hi poden estar durant un cert temps.

Cada una d’aquestes zones de risc complirà les condicions d’aplicació que s’estableixen per als diferents elements de protecció en els seus apartats corresponents. Els elements de protecció que correspon aplicar a les diferents zones de risc compliran les especificacions tècniques corresponents als esmentats elements.


Locals i zones de risc especial Els locals i zones de risc especial integrats en els edificis es classifiquen conforme els graus d’alt risc, mitjà i baix, segons els criteris que s’estableixen en la taula 2.1. Els locals classificats d’aquesta manera, han de complir les condicions que s’estableixen en la taula 2.2. En les plantes 1 a 6 de l’edifici de Santa Eulàlia, existeixen les següents zones de risc especials:

Espais ocults. Pas d’instal·lacions a través d’elements de compartimentació d’incendis. La compartimentació contra incendis dels espais ocupables ha de tenir continuïtat en els espais ocults, tals com càmares, fals sostres, terres elevats..., excepte quan aquests estiguin compartimentats respecte dels primers almenys amb la mateixa resistència al foc, podent-se reduir aquesta a la meitat en els registres per manteniment. Independentment, es limita a 3 plantes i a 10 metres el desenvolupament vertical de les càmares no estanques (ventilades). La resistència al foc requerida pels elements de compartimentació d’incendis s’ha de mantenir en els punts en què aquests elements són atravessats per elements de les instal·lacions, tals com cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació...Per a això, es pot optar per una de les següents alternatives: a) Disposar d’un element que, en cas d’incendi, obturi automàticament la secció de pas i garantitzi en dit punt una resistència al foc almenys igual a la de l’element atravessat. b) Elements passants que aportin una resistència almenys igual a la de l’element atravessat. Reacció al foc d’elements constructius, decoratius i de mobiliari Els elements constructius han de complir les condicions de reacció al foc que s’estableixen en la taula 4.1 d’aquesta Secció del DB.

3.1.3 Secció SI 2: Propagació exterior.

Façanes Amb la finalitat de limitar el risc de propagació exterior horitzontal de l’incendi a través de les façanes, ja sigui entre dos edificis, o bé entre dons sectors d’incendi d’un mateix edifici, entre una zona de risc especial alt i altres zones o cap a una escala o passadís protegit des de altres zones, els punts d’ambdues façanes que no siguin de com a mínim EI 60, han d’estar separats una distància d que s’indica a continuació, en funció de l’angle α format pels plans exterior de dites façanes.

Cobertes Respecte el risc de propagació exterior de l’incendi per la coberta, ja sigui entre dos edificis colindants,o en el mateix edifici, aquesta coberta tindrà una resistència al foc de REI 60, com a mínim, en una franja de 0,5 m d’amplada mesurada des de l’edifici colindant, així com una franja d’1m d’amplada situada sobre l’encontre amb la coberta de tot element compartimentador d’un sector d’incendi o d’un local de risc especial alt. Com a alternativa, es pot optar per allargar la mitjanera o element compartimentador 0,60m per sobre de l’acabat de la coberta. En l’encontre entre la coberta i una façana que pertany a sectors d’incendi o a edificis diferents, l’alçada h sobre la coberta a la que haurà d’estar qualsevol zona de la façana que tingui resistència al foc sigui menor de EI 60, serà la que s’indica a la taula següent, en funció de la distància d de la façana, en projecció horitzontal, a la que estigui qualsevol zona de la coberta en la que la resistència al foc tampoc arribi a aquest valor.


3.1.4 Secció SI 3: Evacuació d’ocupants

Càlcul d’Ocupació, nombre de sortides, Ocupació de recorreguts d’evacuació i dimensionat dels mitjans d’evacuació. En els establiments d’Ús Comercial o de Pública Concurrència de qualsevol superfície i en els d’Ús Docent, Residencial Públic o Administratiu amb una superfície construïda major de 1.500 m2 continguts en edificis amb un ús previst d’ocupació que sigui diferent del seu, les sortides d’ús habitual i els recorreguts d’evacuació fins a l’espai d’ocupació segur estaran situats en elements independents de les zones comunes de l’edifici i compartimentats respecte d’aquest d’igual forma que ho ha d’estar l’establiment en ocupació; tot i això, aquests elements podran servir com a sortida d’emergència d’altres zones de l’edifici. Les seves sortides d’emergència podran comunicar amb un element comú d’evacuació de l’edifici a través d’un vestíbul d’independència, sempre que l’esmentat element d’evacuació estigui dimensionat tenint en compte l’esmentada circumstància. Com a ocupació al punt anterior, els establiments d’ús de Pública Concurrència amb una superfície construïda total que no excedeixi dels 500 m2 i que estiguin integrats en centres comercials, podran tenir sortides d’ús habitual o sortides d’emergència a les zones comunes d’ocupació del centre. Quan la seva superfície sigui major que la indicada, com a mínim les sortides d’emergència seran independents respecte de les esmentades zones comunes. El càlcul de l’amplada de les sortides del recinte, de la planta o de l’edifici es realitzarà l’ocupació segons s’estableix a l’apartat 4 d’aquesta Secció, tenint en compte la inutilització d’una de les sortides, quan n’hi hagi més d’una, sota l’ocupació més desfavorable i l’ocupació d’ocupants a la sortida més pròxima. Per al càlcul de la capacitat d’evacuació d’escales, quan n’hi hagi diverses, no és necessari suposar inutilitzada en la seva totalitat alguna de les escales protegides existents. En canvi, quan existeixen diverses escales no protegides, s’ha de considerar inutilitzada en la seva totalitat alguna d’elles, sota l’ocupació més desfavorable.

3.1.4.1. Condicions d’evacuació

Els factors a tenir en compte en el desenvolupament del pla d’evacuació de l’Estació són els següents:

- L’ocupació de càlcul. - El dimensionament dels mitjans de pas o sortida.

- Els recorreguts de sortides. - Condicions generals que hauran de complir els passadissos, les escales i les sortides.

Els criteris d’aplicació per als recorreguts de sortida es basaran en el Codi Tècnic de l’Edificació, SI “Seguretat en cas d’incendi”. L’ocupació a tenir en compte per al dimensionament de les vies d’evacuació, es deduirà de la densitat d’ocupació assignada a cada zona, en funció de la seva superfície útil.

L’ocupació a tenir en compte per al dimensionament de les vies d’evacuació, es deduirà de la densitat d’ocupació assignada a cada zona, en funció de la seva superfície útil. - Zona de risc Ocupació (m 2 /persona) - Dependències FMB 10 - Passadissos (1) - - Dependències tècniques (1) - - Arxiu 40 (1): Es consideren zones d’ocupació alternativa i ocasional, comptabilitzades en altres zones.

3.1.4.2. Dimensionament

El dimensionament dels mitjans d’evacuació es realitzarà en funció de l’Ocupació total resultant en cada punt, calculada d’acord amb els criteris anteriorment exposats. Com a criteri d’aplicació per al dimensionament, s’estableix el següent (taula 4.1.): - En evacuació horitzontal, portes de pas i passos horitzontals, s’haurà de determinar les dimensions d’acord amb la ràtio de 200 persones per cada metre lineal, o el que és el mateix: Portes i passos A = P / 200 > 0,80 m; essent A, l’amplada requerida, i P, l’ocupació de càlcul. En tractar-se l’ocupació màxima d’una planta de 36 persones, llavors l’amplada requerida per portes i passadissos en el cas d’evacuació horitzontal (és a dir, per evacuar una planta), és de 0,8m. L’amplada de la porta de sortida del recinte d’una escala protegida cap a la planta de sortida de l’edifici ha de ser com a mínim del 80% de l’amplada de l’escala. En aquest cas, com que l’amplada de l’escala és de 1m, la porta de sortida de l’escala a la planta de sortida de l’edifici ha de ser com a mínim de 0.8m. Passadissos A = P / 200 > 1,00 m; essent A, l’amplada requerida, i P, l’ocupació de càlcul. Donat que l’ocupació màxima en una planta és de 36 persones, l’amplada mínima ha de ser de 1m (en projecte és de 1.55m). - En evacuació vertical, les escales protegides han de complir: E< 3S+160 A s , essent A s l’amplada de l’escala protegida en la seva sortida a la planta de sortida de l’edifici, i S la superfície útil del recinte de l’escala protegida en el conjunt de plantes de les que provenen les persones P (inclou la superfície dels trams, dels replans i replans intermitjos). S=73.405 m 2 A s = 0.8


E < 381, on E és la suma del nombre d’ocupants assignats a l’escala en la planta considerada més les que es troben a sobre d’aquesta. Aquesta xifra és superior a la pròpia ocupació de l’edifici, la qual cosa garanteix l’evacuació del 100% de l’ocupació.

3.1.4.3. Recorreguts de sortides i/o d’evacuació

De les sortides previstes en el Projecte, es podran considerar “sortides d’emergència” les que es considerin necessàries des del punt de vista de funcionalitat de l’edifici. Tot i això, el nombre necessari de sortides previstes es basa en: - El recorregut de sortida unidireccional, és a dir, amb una sola opció de sortida, que serà com a màxim de 25 m, comptabilitzats des de l’origen d’evacuació més desfavorable fins al punt en què arrenquin dos itineraris de sortida alternatius. - El recorregut de sortida quan existeix més d’una opció de sortida serà de 50 m com a màxim, comptats des de l’origen d’evacuació més desfavorable fins al punt de sortida a una zona de risc independent o zona de seguretat, o la sortida a l’exterior, d’acord amb el criteri del Codi Tècnic de l’Edificació. Els mitjans de pas i de sortida hauran de complir les condicions establertes al Codi Tècnic de l’Edificació, SI “Seguretat en Cas d’Incendi”. Les portes de sortida seran abatibles amb eix de gir vertical i fàcilment operables. L’amplada lliure serà igual o major que 0,80 metres.


Protecció de les escales Les condicions de protecció de les escales s’estableixen a la Taula 5.1 d’aquesta Secció. Les escales protegides han de complir, a més, les condicions de ventilació que es contenen en la definició del terme que figura a l’Annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic CTE-SI. Les escales que serveixin a diversos usos previstos compliran en totes les plantes les condicions més restrictives de les corresponents a cada un d’ells.

Vestíbuls d’independència Els vestíbuls d’independència compliran les condicions que es contenen en la definició del terme que figura a l’Annex SI-A (Terminologia) del Document Bàsic CTE-SI. Les condicions de ventilació dels vestíbuls d’independència d’escales especialment protegides són les mateixes que per a les esmentades escales. 3.1.5. Secció SI 4: Dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis L’exigència de disposar d’instal·lacions de detecció, control i extinció de l’incendi ve recollida a la Taula 1.1. d’aquesta Secció en funció de l’ús previst, de les superfícies, dels nivells de risc, etc. Les zones l’ús previst de les quals sigui diferent i subsidiari del principal de l’edifici o de l’establiment en què hagin d’estar integrades i que hagin de constituir un sector d’incendi diferent, han de disposar de la dotació d’instal·lacions que s’indica per a l’ús previst de la zona. El disseny, l’execució, la posada en funcionament i el manteniment de les instal·lacions, així com els seus materials, els seus components i els seus equips, han de complir l’establert, tant en l’apartat 3.1. de la Norma com en el Reglament d’Instal·lacions de Protecció contra Incendis (RD. 1942/1993, de 5 de novembre) i les disposicions complementàries, així com la resta de reglamentació específica que li sigui d’aplicació.


3.1.6. Secció SI 5: Intervenció dels bombers

3.1.6.1. Condicions d’accessibilitat

Són les condicions que ha de complir l’entorn més pròxim a l’edifici, en relació amb les possibilitats d’aproximació a façanes i entrada de vehicles per a una intervenció efectiva d’Ajuda Externa en cas d’emergència. L’edifici compta amb vials d’aproximació adequats que garanteixin el qualsevol moment l’accés dels vehicles d’emergència i el dels Serveis d’Extinció d’Incendis i Salvament en particular. Disposa, així mateix, d’espais de maniobra, com a mínim en les façanes principals, que possibiliten l’accés adequat, la localització idònia i la sortida dels vehicles que intervinguin en una emergència. L’espai de maniobra s’haurà de mantenir lliure de mobiliari urbà, arbratge, jardins, fites o altres obstacles que puguin dificultar els vehicles que hi intervinguin. Els vials d’aproximació compliran les condicions que s’estableixen com a mínimes:

- Amplada mínima lliure: 3,5 m - Alçada mínima lliure o gàlib: 4,5 m - Capacitat portant del vial: 20 kN/m²

Entorn de l’edifici: Els edificis amb una alçada d’evacuació descendent major a 9 metres, han de disposar d’espais de maniobra que compleixin les següents condicions al llarg de les façanes en les que tingui situat l’accés principal:

- Amplada mínima lliure: 5 m - Alçada lliure: la de l’edifici - Separació màxima a l’edifici: 10 m - Distància màxima fins a qualsevol accés principal: 30 m - Pendent màxim: 10% - Capacitat portant del sòl: 2.000 kp/m² - Resistència al punxonament del sòl: 10 t sobre 20 cm Ø - Accessibilitat per la façana

Les façanes a les quals es fa referència a l’apartat 1.2 d’aquesta Secció han de disposar de buits que permetin l’accés des de l’exterior al personal del servei d’extinció d’incendis. Les condicions que han de complir els esmentats buits estan establertes a l’apartat 2 d’aquesta Secció. 3.1.7. Secció SI 6: resistència de l’estructura al foc La resistència al foc d’un element estructural principal de l’edifici (inclosos forjats, bigues, suports i trams d’escales que siguin recorregut d’evacuació, llevat que es tracti d’escales protegides), és suficient si: Arriba a la classe indicada a la Taula 3.1 d’aquesta Secció, que representa el temps en minuts de resistència davant de l’acció representada per la corba normalitzada de temps i temperatura (a la Taula 3.2 d’aquesta Secció si està en un sector de risc especial) en funció de l’ús del sector d’incendi i de l’alçada d’evacuació de l’edifici; Suporta l’esmentada acció durant un temps equivalent d’exposició al foc indicat a l’Annex B.

6.6.2 SEGURETAT D’UTILITZACIÓ (SU)

REIAL DECRET 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. ( BOE núm. 74, dimarts 28 de març de 2006) Article 12. Exigències bàsiques de seguretat d’utilització (SU). 1. L’objectiu del requisit bàsic «Seguretat d’Utilització» consisteix en reduir a límits acceptables el risc que els usuaris pateixin danys immediats durant l’ús previst dels edificis, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. 2. Per tal de satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de forma que es compleixin les exigències bàsiques que s’estableixen en els apartats següents. 3. El Document Bàsic «DB-SU Seguretat d’Utilització» especifica paràmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat d’utilització. 12.1 Exigència bàsica SU 1: Seguretat davant del risc de caigudes: es limitarà el risc que els usuaris pateixin caigudes, per a la qual cosa els sòls seran adequats per afavorir que les persones no patinin, ensopeguin o per evitar que es dificulti la mobilitat. Així mateix, es limitarà el risc de caigudes en buits, en canvis de nivell i en escales i rampes, facilitant-se la neteja dels vidres exteriors en condicions de seguretat.


12.2 Exigència bàsica SU 2: Seguretat davant del risc d’impacte o atrapament: es limitarà el risc que els usuaris puguin patir impacte o atrapament amb elements fixos o mòbils de l’edifici. 12.3 Exigència básica SU 3: Seguretat davant del risc d’empresonament: es limitarà el risc que els usuaris puguin quedar empresonats en recintes. 12.4 Exigència bàsica SU 4: Seguretat davant del risc causat per una il·luminació inadequada: es limitarà el risc de danys a les persones com a conseqüència d’una il·luminació inadequada en zones de circulació dels edificis, tant interiors com exteriors, fins i tot en cas d’emergència o de fallada de l’enllumenat normal. 12.5 Exigència bàsica SU 5: Seguretat davant del risc causat per situacions amb una alta ocupació: es limitarà el risc causat per situacions amb una alta ocupació, facilitant la circulació de les persones i la sectorització amb elements de protecció i de contenció en previsió del risc d’aixafament. 12.6 Exigència bàsica SU 6: Seguretat davant del risc d’ofegament: es limitarà el risc de caigudes que puguin derivar en ofegament en piscines, dipòsits, pous i similars mitjançant elements que hi restringeixin l’accés. 12.7 Exigència bàsica SU 7: Seguretat davant del risc causat per vehicles en moviment: es limitarà el risc causat per vehicles en moviment atenent als tipus de paviments i a la senyalització i la protecció de les zones de circulació rodada i de les persones. 12.8 Exigència bàsica SU 8: Seguretat davant del risc causat per l’acció dels llamps: es limitarà el risc d’electrocució i d’incendi causat per l’acció del llamp, mitjançant instal·lacions adequades de protecció contra els llamps.

6.6.3 SALUBRITAT (HS)

REIAL DECRET 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. ( BOE núm. 74, dimarts 28 de març de 2006) Article 13. Exigències bàsiques de salubritat (HS) “Higiene, salut i protecció del medi ambient” 1. L’objectiu del requisit bàsic “Higiene, salut i protecció del medi ambient”, tractat d’ara endavant sota el terme de salubritat, consisteix en reduir a límits acceptables el risc que els usuaris, dins dels edificis i en condicions normals d’utilització, pateixin molèsties o malalties, així com el risc que els edificis es deteriorin i que deteriorin el medi ambient en el seu entorn immediat, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, la seva construcció, el seu ús i el seu manteniment. 2. Per tal de satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, mantindran i utilitzaran de tal manera que es compleixin les exigències bàsiques que s’estableixin en els apartats següents. 3. El Document Bàsic “DB-HS Salubritat” especifica paràmetres objectius i procediments, el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de salubritat. 13.1 Exigència bàsica HS 1: Protecció davant de la humitat: Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat a l’interior dels edificis i en els seus tancaments com a conseqüència de l’aigua procedent de precipitacions atmosfèriques, d’escorrenties, del terreny o de condensacions, disposant de mitjans que impedeixin la seva penetració i, en el seu cas, en

permetin l’evacuació sense produir danys. 13.2 Exigència bàsica HS 2: Recollida i evacuació de residus: Els edificis disposaran d’espais i de mitjans per a extraure els residus ordinaris generals en aquests de forma conseqüent d’acord amb el sistema públic de recollida, de tal manera que es faciliti l’adequada separació en origen dels esmentats residus, la recollida selectiva d’aquests residus i la seva posterior gestió. 13.3 Exigència bàsica HS 3: Qualitat de l’aire interior: 1 Els edificis disposaran de mitjans per tal que els seus recintes es puguin ventilar adequadament, eliminant els contaminants que es produeixin de forma habitual durant l’ús normal dels edificis, de forma que s’aporti un cabal suficient d’aire exterior i es garanteixi l’extracció i l’expulsió de l’aire viciat pels contaminants. 2 Per tal de limitar el risc de contaminació de l’aire interior dels edificis i de l’entorn exterior en façanes i patis, l’evacuació de productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques es produirà, amb caràcter general, per la coberta de l’edifici, amb independència del tipus de combustible i de l’aparell que es faci servir, d’acord amb la reglamentació específica sobre les instal·lacions tèrmiques. 13.4 Exigència bàsica HS 4: Subministrament d’aigua: 1 Els edificis disposaran de mitjans adequats per tal de subministrar a l’equipament higiènic previst d’aigua apta per al consum de forma sostenible, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d’aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l’estalvi i el control del cabal de l’aigua. 2 Els equips de producció d’aigua calenta dotats de sistemes d’acumulació i els punts terminals d’utilització tindran unes característiques determinades per tal d’evitar el desenvolupament de gèrmens patògens. 13.5 Exigència bàsica HS 5: Evacuació d’aigües: Els edificis disposaran de mitjans adequats per a extraure les aigües residuals generades en aquests de forma independent o conjunta amb les precipitacions atmosfèriques i amb les escorrenties. 6.6.4 PROTECCIÓ CONTRA EL SOROLL (HR)

- DB HR. Protecció contra el soroll . - NBE-CA-88, Condicions Acústiques en els Edificis. F Derogada pel DB HR. Fins al 24-OCT-08 podrà continuar aplicant-se, en les condicions establertes en les disposicions transitòries del citat RD (1371/2007). REIAL DECRET 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació. (BOE núm. 74, dimarts 28 de març de 2006) Article 14. Exigències bàsiques de protecció enfront del soroll (HR) 1. L’objectiu d’aquest requisit bàsic “Protecció enfront del soroll” consisteix en limitar dins dels edificis, i en condicions normals d’utilització, el risc demolèsties o de malalties que el soroll pugui produir als usuaris, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, la seva construcció, el seu ús i el seu manteniment. 2. Per satisfer aquest objectiu, els edificis es projectaran, construiran, utilitzaran i mantindran de tal forma que els elements constructius que conformen els seus recintes tinguin unes característiques