avaluacio competencial
TRANSCRIPT
SE PRAT (març 2010)Núria Alart
L’adquisició de les competències bàsiques
L’alumnat esdevé competent quan és capaç de transferir uns determinats continguts adquirits en una o vàries matèries a la resolució d’un problema plantejat en qualsevol altra situació
Les fases d’una acció competent són:
Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009
Ensenyar i avaluar competències = problemes autèntics
1. Realistes en relació a l’àmbit avaluat
Avaluar les CB per a cuidar les plantes. Situació real d’un jardí, eines reals, fang, insectes, etc, i exigir l’ús correcte i segur de les eines, ordre en les accions, ús de productes d’abonament, antiparàsits, etc.
2. Rellevant per a l’alumnat
Les CB avaluades han de ser útils per a les activitats extraescolars. Millorarà el sentit de l’activitat, augmentarà la motivació perquè li servirà i la podrà possar a la pràctica.
3. Promoure la socialització de l’alumnat
Si l’avaluació consisteix en simular una entrevista de treball, es realitzarà un currículum vitae ajustat a la demanda de treball adequant-se la manera de vestir, utilitzant termes tècnics propis de l’ambit laboral
Ref: Monereo, 2009
Situacions d’aprenentatge adients perquè l’alumnat esdevingui competent
Cap estudi demostra que els resultats de l’alumnat millorin a partir de retornar-lis els treballs amb
anotacions i puntuacions. Neus Sanmartí, 2008
Parteixen de situacions significatives i funcionals adreçades a generar interès mitjançant la resolució de problemes
Presenten models d’actuació que mostren com s’apliquen els coneixements en situacions pràctiques
Proposen nivells sistemàtics i graduals d’exercitació i aplicació dels sabers en situacions tan reals com sigui possible i en contextos diferents i progressivament més complexos
Potencien progressivament la pràctica autònoma, la pràctica compartida i l’aprenentatge cooperatiu entre iguals
Fomenten la reflexió sobre la pràctica i sobre el propi procés d’aprenentatge
Font: C. Monereo
Proximitat
Llunyania
Escolar Extra-escolar
Rellevància (identitari)
Irrellevància (impersonal)
Projectes
Simulacions
Portafolis
Cooperació
Casos de pensament
Problemes tradicionals
Exercicis
Textos en col·laboració
Dossiers d’apunts
Aprenentatge cooperatiu
Casos
Grau d’autenticitat d’activitats d’avaluació
Rubrica d’avaluació Dossier de notes i apunts
Insuficient Correcta Òptima
Organització Estructura Professorat
Agrupament continguts
Estructura personalitzada
Ampliació Lectures recomanades
Altres assignatures
Iniciativa personal
Reflexió Descripció Dubtes i preguntes
Argumentació: recerca, casos
Qualitat Literals i exhaustius
Sintètics i selectius
Personals i selectius
Font: C. Monereo
Autentificar les proves
Investigació del professor C. Monereo: consisteix en introduir en una prova o activitat d’avaluació habitual, canvis amb la finalitat de convertir-la en més autèntica. (P. Ex. A partir dels criteris PISA)
1. Canvis en la situació problema. Casos de la vida real. Casos rellevants a partir del quals es poden fer preguntes relacionades amb el que s’ha fet a classe.
2. Canvis en el tipus i la complexitat de les preguntes. Preguntes que inclouen diferents maneres de representar la informació: gràfics, símbols, mapes, ... Diferents nivells de complexitat cognitiva (Taxonomia de Bloom)
3. Canvis en els tipus d’ajuts i informació addicional.Utilitzar recursos, internet, un company, successos inesperats, fer una pregunta al professor,...
4. Canvis en la valoració de les proves. Es fan públics els criteris de l’avaluació
Ref. C. Monereo
“Taxonomia” de Benjamin Bloom, 6 nivells
Criteris d’avaluació
QUÈ AVALUAR?
COM AVALUAR?
QUAN AVALUAR?
1.Avaluació dels aprenentatges (qualificadora)
2.Avaluació per a l’aprenentatge (formadora)
Resultats finals
Progrés i procés alumnat
Autoavaluació coavaluació
Inicial
Formativa
Final Procés d’aprenentatge
Algunes activitats d’ensenyament-aprenentatge
Diagnostica el grau de competència i prendre
consciència dels punts de partida
Identificar on estan les dificultatsComprendre les seves causes
Identificar els aprenentatges realizats i valorar la qualitat del procés d’ensenyament dissenyat
AVALUACIÓ INICIAL
QUÈ ÉS IMPORTANT AVALUAR:
Què en saben?Quines intuïcions tenen?Què pensen que aprendran i com? (objectius)Quines emocions els desperta?Quina motivació?Quin coneixement tenen?
No hi ha respostes bones o dolentes: totes són un bon punt de partida per aprendre
Cal “despenalitzar” l’error!!
Coneixements previs
Ref: G. Al.lès, 2009
Què aprendrem? (després d’una presentació del professor del nou tema de química d’estudi, 2n ESO)
• A dibuixar àtoms• A fer fórmules• A explicar perquè passen coses• A saber teories• A pensar• A explicar perquè l’aigua i altres substàncies canvien• A explicar perquè l’aigua i altres substàncies són com són
(després de presentar els oficis a l’aula d’acollida ESO. Què en saben?
MAPA MENTAL
Ref: Al.lès 2009
L’avaluació en l’etapa inicial
PREGUNTES: Hi ha professorat que pensa que ja sap quins és el punt de
partida de l’alumnat i que l’avaluació inicial comporta perdre temps que es pot dedicar a fer d’altres activitats. Hi esteu d’acord? Per què?
D’altres pensen que sí que és important, però que n’hi ha prou amb una conversa amb tot el grup-classe. Hi esteu d’acord? Per què?
Ref: G.Al.lès 2009
En petits grups, cooperativament, l’ alumnat acorda què han de pensar i/o fer per resoldre un conjunt de tasques (a partir del què han anat aprenent).
Aquest acord cal avaluar-lo/regular-lo perquè no hi hagi errors
AVALUACIÓ FORMATIVA
Si reconeixen els criteris d’avaluació, si els saben aplicar a l’avaluació de les
seves produccions ( i de les dels companys…)
Què és important avaluar abans de l’examen final?
AVALUACIÓ FINAL
Reflexionem sobre l’avaluació al final del procés d’aprenentatge
Ref: Al.lès (2009): L’avaluació amb competències bàsiques
Avaluació del què han aprés i com ho han après (de grup i individual)
2n CEIP Coves d’en Cimany
Ref: Neus Sanmartí
Allò que l’alumnat aprèn i com ho aprèn depèn de
com es planteja l’avaluació i, molt
especialment, dels valors que es promouen a
través d’ella.
Orientacions per a l’avaluació
Una reflexió final
Orientacions per a l’avaluació
Avaluar per aprendre (avaluació com a part integral del procés d’ensenyament-aprenentatge):
• Contínua i global, plantejada a partir de situacions “noves” on calgui transferir coneixements
• Constatarà els avenços de l'alumnat i en detectarà les dificultats (l’error com a ocasió d’aprenentatge)
• Tindrà un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu
Sr. Àngel DomingoServei d’Ordenació Curricular
Lleida, febrer 2009
Avaluació per continguts Avaluació per competències
Utilitza números Utilitza nivells competencials
Compara persones Individual
Descobreix què no saben Estableix el seu nivell
No hi ha participació Hi ha participació
S’avalua en un moment donat S’avalua tot un procés
Persona avaluadora passiva Persona avaluadora activa
Utilitza exercicis Observa evidències
Avalua parts o resultat del programa Avalua el procés i la globalitat
Restringida al programa estudiat Inclou coneixements adquirits per experiència i de fora del centre
TAULA COMPARATIVA ENTRE ELS DOS MODELS D’AVALUACIÓ
Grup tècnic de pràctica reflexiva. Departament d’Educació
AVALUACIÓ COMPETENTL’alumnat ha de elaborar una resposta o un producte que
demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò que poden fer. No allò que saben
MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICAObservació del professor/aElaboració de projectesExperimentsDemostracionsProductes escritsRecerquesDebats Revisió i discusió de documentsObservació directa de l’aplicació dels coneixementsValoració del treball fetAutoavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortfoli, PBL, anàlisi de casos, simulacions, projectes, ...
OBSERVACIONS
Es poden realitzar en moltes situacions on l’alumnat:
- Treballa en petit grup
- Durant el procès de solució d’un problema.
- En un debat
- En un anàlisi de casos.
- En simulacions, …
Consisteix en un procès de descripció del comportament de l’alumnat. Amb uns criteris prèviament determinats.
AUTOAVALUACIONS
COAVALUACIONS
Rúbriques
Dissenyar una gràfica d’avaluació entre els docents i l’alumnat
RÚBRICA D’AVALUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL (pot ser aplicada a cada alumne individualment o al conjunt de les exposicions de tot el grup)
Aspectes que s´avaluen CORRECTE BÉ EXCEL·LENT
Preparació
Ha de fer algunes rectificacions, de tant en tant sembla dubtar
Exposició fluida, molt pocs errors
Es nota un bon domini del tema , no comet errors, no dubta
Interès
Li costa d´aconseguir o de mantenir l´interès del públic
Interessa força en principi però es fa una mica monòtona
Atrau l´atenció del públic i manté l´interès durant tota l´exposició
La veu
Costa d´entendre alguns fragments
Veu clara, bona vocalització
Veu clara, bona vocalització, entonació adequada, matisada, sedueix
Temps
Excessivament llarg o insuficient per desenvolupar correctament el tema
Temps ajustat al previst, però amb un final precipitat o allargassat per manca de control del temps
Temps ajustat al previst, amb un final que reprèn les idees principals i arrodoneix l´exposició.
Suport
Suport visual adequat (murals, cartells)
Suports visuals adequat interessants (murals, cartells)
L´exposició s´acompanya dels suports visuals especialment atractius i de molta qualitat ( murals i cartells)
Rúbrica de l’aplaudiment
CRITERIS POC JUST BÉ EXCEL·LENT
VOLUMEN Molt baix. Es pot escoltar altres sorolls
Baix en la major part de la sala
Alt com per a no poder parlar
Tant alt que no ens permet pensar.
TEMPS Lent. Les mans gairebé no es tanquen, queden fregant suaument.
Relaxat. Les mans piquen lentament.
Ràpid. Les mans piquen ràpidament
Molt ràpid i àgil. Les mans piquen molt ràpidament.
DINÀMICA Comença amb una pausa i s’escolta un picar de mans i després desapareix.
Sense intensitat ni canvis en la dinàmica des del principi fins al final.
Augmentant a poc a poc, fins arribar a un límit i després decreix.
S’inicia de sobte, intensament fins a eixordar per uns segons i després decreix lentament
Adaptació: Heidi Goodrich Andrade. Una matriz para el aplauso. (2007)
DIARIS DE CLASSEEl diari de classe es centra en tècniques d’observació i registre dels esdeveniments per part de l’estudiant. Els permet sintetitzar els seus pensaments i els seus fets.
Els sensibilitza sobre les seves pròpies maneres d’aprendre. (metacognició)
AVALUACIÓ PORTFOLIcom a sistema d’ensenyament i aprenentatge
Consisteix en una selecció d’evidències/mostres (activitats acadèmiques) que permeten a l’alumne demostrar allò que està aprenent, i alhora possibiliten al professor un seguiment del progrés d’aquest aprenentatge.
Barberà, 2005
“Col·lecció de materials
seleccionats amb la intenció d’explicar el rendiment o l’aprenentatge realitzat, reflexionar sobre aquest i avaluar-ho”
Panell didàctic
SIMULACIONSSimular situacions de la vida real.
Exemple: Educació Infantil: treballar els racons on es simulen moltes coses de la vida real, anar a comprar,
Teatralitzacions sobre qualsevol contingut.
Preparar una entrevista per a una visita al centre d’un autor d’un llibre llegit.
Tècniques del procès incident: ex. Presentació del centre a unes persones angleses. L’alumne es creu que es real.
AUTOAVALUACIONSEls alumnes s’avaluen les seves pròpies produccions.
Ref: WQBullying
Correcte Bé Excel·lent
Coneixement del tema
Ara coneixem una mica més que abans el tema del maltractament entre alumnes (bullying).
Ara coneixem força millor que abans aquest tema del maltractament entre alumnes (bullying). Sabrem identificar fàcilment les conductes quan es produeixin.
Ara coneixem força millor que abans aquest tema del maltractament entre alumnes (bullying). Sabrem identificar fàcilment les conductes quan es produeixin i tindrem eines per afrontar-lo i prevenir-lo. Sabrem a qui demanar ajuda, si cal.
Recerca d’informació
Ens ha costat una mica però hem trobat la informació demanada.
Hem trobat la informació demanada, però ens ha costat una mica descobrir el més rellevant dintre del text.
Hem trobat fàcilment la informació demanada i hem sigut hàbils en descobrir ràpidament el més rellevant o allò que ens interessava més dintre del text.
Cooperació Hem participat aportant algunes idees i suggeriments.
Hem participat aportant idees i hem fet observacions i suggeriments oportunes.
Hem participat activament aportant idees, fent observacions i suggeriments molt interessants i rellevants per al tema.
ResponsabilitatIndividual
Hem fet la nostra part de treball individual, l'hem explicat als companys.
Hem fet la nostra part de treball individual, l'hem explicat als companys i hem acceptat els suggeriments i les crítiques que ens han fet.
Hem fet la nostra part de treball individual, l'hem explicat als companys i hem defensat els nostres punts de vista. Hem acceptat les crítiques i els seus suggeriments. Hem adequat el treball individual incorporant les bones aportacions dels companys i destriant les innecessàries o errònies.
Dinàmica d’interacció
Hem aconseguit agrupar-nos en cada moment segons es demanava.
Ens hem agrupat segons les necessitats de cada moment i hem acceptat els canvis de situacions.
Ens hem agrupat segons es demanava en les diferents activitats i hem sabut adequar la nostra actuació a cada nova situació i als companys del grup.
Resolució deconflictes
En els punts de desacord hem escoltat les opinions dels companys.
En els punts de desacord hem escoltat les opinions i hem aportat les nostres opinions argumentades.
En els moments de desacord, hem argumentat les nostres opinions, hem escoltat i valorat les dels altres i hem arribat a un consens satisfactori per tots.
MÈTODE DE CASOS
Es fa un relat d’una situació de la realitat en un context similar al del nostre alumnat on hauran de prendre decisions.
És una manera de projectar-se. S’ha d’aprendre una decisió sobre diferents casos. Ex: en una situació determinada es presenten quatre alternatives. Quina escolliries? Per què? Argumenta.
1. Portar mocador.
2. Portar “gelaba” i mocador
3. No portar mocador.
4. No portar “gelaba”
CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES
El centre del Currículum és l’alumnat i el desenvolupament de les seves capacitats. No els continguts.
Capacitat de resoldre problemes per a la vida real. Aprenentatge d’experiències, actiu, significatiu i interdisciplinar.
Treball en equip del professorat.
Reorganització del temps i espai escolar.
Organització flexible.
Educació integral i inclusiva.
Dimensió afectiva/emotiva.
Exemples de proves d’història contemporànea
Llegiu el següent text i contesteu a les preguntes:
“Jo feia catorze hores i mitja de treball afectiu quan tenia 7 anys. En aquesta fàbrica hi havia al voltant de 50 nens, més o menys, de la meva edat; frequentment no es trobaven massa bé de salut. Sempre hi havia mitja dotzena de malalts, normalment a causa del treball excessiu. La principal ocupació d’un dels encarregats era colpejar als nens per forçar-los a treballar en excés”
1. Feu un resum de les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric (3 punts)
2. Expliqueu les principals formes organitzatives del moviment obrer que es van desenvolupar a la segona meitat del segle XIX (3,5 punts)
3. Expliqueu els trets generals de la Segona Revolució Industrial i la seva influència en l’expansió colonial europea (3,5 punts)
Font: Monereo, 2009
AL·LÈS, G (2009): L’avaluació amb competències bàsiquesMONEREO (Coordi) Pisa como escusa. Edit. GraóSANMARTÍ, N. (2007). Evaluar para aprender. Barcelona. Ed. GraóOCDE-PISA (2006). Marc Conceptual per a l’avaluació PISA 2006. Consell Superior d’Avaluació http://www.gencat.net/educacio/csda/documents/pisa2006.htm.
Bibliografia