im aula competencial
TRANSCRIPT
INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES A L’AULA COMPETENCIAL
SE L’Hospitalet del Llobregat. CLIC i Aules d’acoll ida (21/02/2011) Núria Alart www.xtec.cat/~nalart , [email protected] , [email protected]
Jo sóc cinestèsicaJo sóc visual i
intrapersonalJo sóc musical i
interpersonal
2
“L’aula competencialés aquella que té en compte la diversitat
cognitiva en el procés d’ensenyament-
aprenentatge i aquest el dur a terme i expressa de diferents maneres.
La competència digitalserà cabdal”
De què parlarem?
http://www.presentastico.com/wp-content/uploads/201 1/02/destilar-la-esencia.png
3
Una nova mirada a l’educació
Respectuosa, col·laborativa,HHSS
Ètica, moral, ciutadans responsables, meditació,
sostenibilitat...
Interdisciplinars, globals, creatives,
crítiques, diverses...
Capacitats, habilitats, coneixements..
4
“El sistema educatiu hauria d’orientar cap a la diversitat cognitiva de la persona i l’autoconeixement”
“Necessitem uns docents observadors i atents , que sàpiguen descobrir les potencialitats que tenen a les aules”
5
“En un entorn que prioritza només determinats tipus de competències és inevitable que una gran part de l’alumnat s’acabi sentint incompetent”
(Howard Gardner, 1983)
6
“Els models educatius en general valoren i qualifique n només lescapacitats acadèmiques. . No qualifiquen ni mesuren la capacitat
d’escolta, l’autoestima, l’empatia, la compassió, la col·laboració... què són les que marcaran l’èxit a la vida ”
Quins continguts treballem a l’aula?
7
“Alumnat de 14 anys, que despunta en intel·ligència lingüística no pot ser que estigui classificant paraules agudes, planes i esdrúixoles, amb les seves
capacitats podria estar recitant Martí Pol”
8
Afectuosa , generosa, amable , servicial, cooperativa…
Dificultats per resoldre situacions lògicomatemàtiques, grafisme, lectoescriptura..
Gran passió per la natura
Hàbil amb les mans i sensible
La Maria es manifesta:
9Als 17 anys, potser estarà treballant i estudiant en un centre nocturn p er obtenir el graduat escolar
Model acadèmic
10
Nen QuetxuaDespert, espavilat,viu, social, amb destresa manual iartística, atenció,responsabilitat,enginy....
Aprèn dels pares i de la comunitat.
Hem aprés a valorar a tothom i a les diferències?
11
L’excel·lència acadèmicaPersones amb grans capacitats intel·lectuals, però incapaç de,
per exemple, elegir bé els seus amics
Persones menys brillant acadèmicament que triomfa en el món dels negocis o en la seva vida personal
12
Per què treballar les intel·ligències a l’aula?
PERSONALITZAR L’APRENENTATGE
13
Per què treballar les intel·ligències a l’aula?
14
Per què treballar les intel·ligències a l’aula?
15
Com identificar les intel·ligències
Passant breus i senzills qüestionaris sobre IM
Observant a l’alumnat: a l’aula, patí, quan fa cose s lliurement....
MetacognicióAutoavaluacions
Famílies
Valoracions
Ambients d’aula IM
Explicar a l’alumnat
Amb les conductes disruptives
16
Què fa el professorat que treballa amb les intel·lig ències
Transforma la classe tradicional per l’acció conjunta d’exploraciód’altres mitjans d’informació, dibuixant, projectant vídeos, pel·lícules...
Proporciona experiències pràctiques
Permet moments d’autoreflexió
Estableix múltiples interaccions entre l’alumnat
Motiva a l’alumnat a relacionar-se amb l’entorn
Fa múltiples gravacions de l’alumnat: debat, crítiques...
Treballa la creativitat Assoleix els objectius
Avaluar diferent a la lingüística
17
Intel.ligències
Estils i ritmesInteressos
Cultures
Situació social
TOTS SOM DIVERSOSLa diversitat és una qualitat intrínseca de l’ésse r humà.
Marta Graham
Albert Einstein
Pablo PicassoMichael Phelps
18
Estils d’aprenentatge. Atenció Diversitat
Ritme Coneixements previs
Input/ output preferències Autonomia
Persistència/esforç
Agrupament
Habilitats d’aprenentatge
Modalitat d’interacció
19
Tocar, moure’s, sentir, treball de camp, pintar, dibuixar, ballar,
laboratori, fer coses, mostrar,
reparar coses....
Escoltar, cantar, ritme, debats,
discussions, cintes d’àudio, lectures, parlar en públic, parlar per telèfon, grups petits, entrevistes...
Mirar, imaginar, llegir, veure,
pel·lícules, diagrames, fotos, cartells, pintures,
diapositives, telescopis,
microscopis, còmics, vídeos, mapes...
ActiVitats
Aprèn allò que experimenta directament, allò que l’impliqui moviment. Li costa comprendre
allò que no pot posar en pràctica.
Aprèn allò que sent, a base de repetir-se a si mateix pas a pas tot
el procés. Si s’oblida d’un sol pas es perd. No té una visió global.
Aprèn tot allò que veu. Necessita una visiódetallada i saber a on va. Li
costa recordar allò que sent.
Aprenentatge
Respon a les mostres físiques d’estimació. Li agrada tocar-ho tot. Es mou i gesticula molt. Surt ben
arreglat de casa, però de seguida
s’arruga perquè no para quiet. To de veu baix. Expressa les seves
emocions amb moviments.
Parla sol, es distreu fàcilment. Mou els llavis al llegir. Mostra facilitat
de paraula. No li preocupa el seu
aspecte. Li agrada la música. Modula el tó i timbre de la seva veu. Expressa les seves emocions
verbalment.
Organitzat, ordenat,
observador i tanquil.
Preocupat pel seu aspecte.
Veu aguda, barbeta
aixecada. Se li noten les
emocions a la cara.
Conducta
S’estima que un 40% de les persones és visual ,un 30% auditiu i un 30 % cinestèsic
Partitura: visual. Tècnica: cinestèsica. Oïda: audi tiu
Preferència estil sensorial
20
Neurociència
“Podem canviar el cervell de la gent” E. Punset
Redes 57: Canviar el cervell per canviar el mónhttp://www.eduardpunset.es/
NEUROPLASTICITAT : Capacitat de canviar en resposta als estímuls de l’entorn
21
Aprendre amb tots els sentits
A.Forés i M. Ligioiz Edit.
L’error mai pot ser entès com un fracàs, l’errorforma part d’un procés d’aprenentatge
Sabors
Música
Colors, olors...Poesia
Tacte, cadira, sofà...
Dibuix
Moviment de peu, caminant...
22
La neurodidàctica a l’aula. Per què?
Dues disciplines que treballen juntes per millorar i fer més efectiu l’aprenentatge.
Tot procés d’aprenentatge va acompanyat d’un canvi en el cervell, ja que es modifiquen les xarxes
neuronals
Treballar la potencialitat de la persona
Saber de quina manera ets bo i a partir d’aquí ... l a resta. No el dèficit
23Aprenentatge a l’INS Ramon Berenguer IV Sta. Coloma Gramen ethttp://www.youtube.com/watch?v=7UQMwpLJCes
Treballar habilitats que no són tradicionalment aca dèmiques
24
Presentaré el material d’aprenentatge de manera
que involucri el màxim d’intel·ligències possibles
Escolto i oblido, veig i entenc, faig i aprenc.
Confuci
25
La teoria de les IM ens poden ajudar en:
Per a què l’alumnat APRENGUI
26
WebQuest
Mini WebQuest
EduWiki
Blogs
Ràdio
MultitasquesWeb
Caceres del Tresor
e-portafoli
TAF
Espurn@ ...............
27
Necessita les imatges per aprendre. Mira la pel·lícula abans de llegir el llibre.
Llegeix el llibre abans d’anar a veure la pel·lícula.
Li preocupa més el procés que no pas el resultat final. No li agrada comprovar els exercicis i assoleix el resultat final per intuïció.
Li preocupa el resultat final. Li agrada comprovar els exercicis i li sembla important no equivocar-se en els detalls.
Aprèn més bé amb activitats obertes i poc estructurades.
Se sent incòmode amb les activitats obertes i poc estructurades.
No li preocupen les parts en si mateixes, sinósaber com encaixen i es relacionen.
Li agraden les coses ben organitzades i no es perd pels detalls.
No analitza la informació, la sintetitza.Analitza la informació pas per pas. Vol entendre els components un a un.
Aprèn del tot a la part. Per entendre les parts necessita partir de la imatge global.
Aprèn de la part al tot i absorbeix ràpidament els detalls, fets i regles.
Pensa en imatges, sons, sensacions però no verbalitza aquests pensaments.
Verbalitza les seves idees
Visualitza imatges d’objectes concrets però no símbols abstractes com ara lletres i nombres.
Visualitza símbols abstractes (lletres i nombres) i no té problemes per comprendre conceptes abstr
Alumnat HEMISFERI DRET (holístic)Alumnat HEMISFERI ESQUERRE (lògic)
Les intel·ligències treballen els dos hemisferis?
28
LES INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES
Dr. Howard Gardner de la Universitat de Harvard
Al 1979, H. Gardner va rebre un encàrrec de la Funda ció Holandesa Bernard Van Leer d’estudiar el potencial humà. Al 198 3: formulà una
nova teoria de la intel·ligència: “Estructures de la ment”
http://www.youtube.com/watch?v=U9PkESxUjEY&feature= channel_page
29
LA INTEL·LIGÈNCIA ABANS
Principis del S. XX A. Binet Crea el primer instrument
Posteriorment: Stanford-Binet, Spearman, Thurtone, Guilford, Catell,…
UnaInvariable
QuantificableInnata/heredada
Pràctica educativa = Ensenyament igual per a tothom
30
CONCEPTE D’INTEL·LIGÈNCIA ARA
És múltipleÉs educable
És una capacitatEs pot desenvolupar
Pot variar segons les experiènciesPràctica educativa = Ensenyament més personalitzat
31
QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA? Gardner
MÚLTIPLE ORGÀNICA
RESOLDRE,GENERAR,
CREAR
La capacitat per a resoldre problemes , generar-ne de nous i crear productes o oferir serveis valuosos dins d’un
determinat àmbit cultural.
32
FRONTAL
TEMPORAL
PARIETAL
OCCIPITAL
CÒRTEX CEREBRAL- INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES- SITUACIÓ
Lingüística: l.temporal esquerra i frontal A:Broca y Wernicke
Logicomatemàtica : l. frontal esquerre i parietal dret
Musical: l.temporal dret
Cinestèsicacorporal: cerebel, ganglis basals escorça motriu
Naturalista : l.parietal esquerra
Intrapersonal: l.frontal, parietals i sistema límbic
Interpersonal : l.frontals, temporals (hemisferi dret) i sistema límbic
Visualespacial : regions posteriors de l’hemisferi dret
Existencial: l.temporal
Font: T. Armstrong
CEREBEL
33
34
Les necessitem totesTotes són igual d’importants
Es combinen de forma única en cada ésser humàTothom les té totes en diferents graus de desenvolupa ment
http://www.slideshare.net/nalart/intelligncies-mlti ples-2010
Els docents tendim a ENSENYAR de la manera que nosaltres APRENEM
35
Howard Gardner
Ref. A. Sala
36
Deixem ser protagonistes de l’aprenentatge a l’alum nat?
Escola Inclusiva
http://www.youtube.com/nuriaalart#p/u/31/IVrmN0ejsZ Y
37
Com puc utilitzar i/o desenvolupar...
El llenguatge oral i escrit per a assolir un bon domini del tema a treballar?
Fer que participi tot el cos o al menys facilitar experiències amb les mans?
Incorporar els números, càlculs, lògica o pensament crític?
Usar materials visuals, l’art i el color?
Evocar sentiments o records personals?Fer que l’alumnat
comparteix, aprengui de manera cooperativa?
Incloure la música, els sons o un marc rítmic?
Incorporar la natura o importància del medi ambient?
Fer reflexionar sobre una obra d’art o fet natural?
38
Objectius per treballar a l’aula
Ajudar a l’alumnat a descobrir les seves IM.Multiplicar les seves habilitats: ser més competent.
Trobar en cada intel·ligència un sentit aplicable a la vida.Presentar el tema de diferents maneres per poder aprendre
Incloure informacions de tot tipus: imatges,só, manipulacions...Diversificar les formes d’avaluar a l’alumnat
IMPLANTACIÓ DE LES TIC/TAC DINS DEL CURRÍCULUM
39
Les competències bàsiques es basen en:Integració dels contingutsEnfocament globalitzadorRenovació metodològicaCompetències docents
Sistema d’avaluació
L’aprenentatge per competències suposa uns canvis en les pràctiques docents que no es poden decretar
40
Tractament de la diversitat i gestió de l’aula
El treball en grup cooperatiuLa cooperació entre igualsLa diversificació de tasquesactivitats de reforç i/o ampliació...
L’augment de l’interès i motivacióde l’alumnat i participació activa.
Uns resultats més significatius i aplicablesEl desenvolupament d’habilitats
de treball en equip.Les estratègies d’aprendre a aprendre.La inclusió escolar i la cohesió social...
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?fil e=docs/ESO/ciencies_socials_eso.pdf
Activitats multinivell: diferentsestils d’aprenentatge,
múltiples intel·ligències . (Pàg. 35)
41
http://www.youtube.com/watch?v=OQeUVfEjb9k La por
“La felicitat és l’absència de por” Eduard Punset
42
La implantació de les TIC/TAC en el currículum ens a judaran
Quants alumnes porten rellotge de polsera?
Quants alumnes tenen mòbil?
I ordinador?...
43Agència Catalana de Consum. Febrer 2010
El 92.27% tenen móbil
El 96,71% tenen ordenador
Les TIC/TAC ens ajudaran a desenvolupar totes les I M
44
Totes les habilitats, en qualsevol intel·ligència, es poden desenvolupar si es treballen
45
46
Dotació aules d’acollidaPla 1x 1
La metodologia a l’aula és el canvi no la tecnologia
47
Penseu un tema oblidat del currículum que sigui mol t significatiu per a vosaltres i per al vostre alumna t?
Per parelles compartiu:
Quin és el tema? Explicar.
Per què és important?
48
“L’èxit a la societat actual es basarà en la creativ itat. Necessitem imaginació per començar a crear”
http://www.gran-angular.net/nuevas-oficinas-de-goog le-en-moscu/2010/12/19/?utm_source=feedburner&utm_m edium=feed&utm_campaign=Feed:+GranAngular+(Gran+Ang ular)
49
REUNIONS DE TREBALL EN LA SEU DE GOOGLE
PBL(Aprenentatge basat en problemes) Ens visiten els nostre cosins i volen conèixer Cata lunya
51
ASPECTES CLAU D’UNA WEBQUEST
Investigació guiada.
Treball cooperatiu.
Autonomia i responsabilitat de l’alumnat
Transformació de la informació
Recursos autèntics (Internet i altres)
Habilitats cognitives d’alt nivell
Creació d’un producte.
Integració amb el món real.
Avaluació autèntica i integrada.
52
CACERA DEL TRESORUna Cacera del tresor és un tipus d'activitat didàctica molt senzilla. Consisteix en un seguit de preguntes i una llista de direccions de pàgines web , de les quals es pot extreure o inferir les
respostes. Algunes inclouen una "Gran pregunta " al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés. Un recurs educatiu amb moltes possibilitats
didàctiques, competencials i es poden treballar totes les intel·ligències . Permeten treballar diferents continguts segons els ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. Consta de les següents parts:
53
WebQuest i Caceres activitats competencials
Traspassar a l’aula tot interaccionant directament amb el món físic, mitjançant recursos totalment actualitzats i del món real.Comprendre la realitat social en què es viu, mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable.
Respectar els diferents ritmes d’aprenentatge.Potenciar la responsabilitat i l’autonomia personal. Aplicar valors i actituds personals i interrelacionades. (Autoestima, responsabilitat, autocrítica, etc)Obtenir bons resultats gràcies a una estratègia didàctica engrescadora.
WQCac.
CONVIURE HABITAR EN EL MÓNConeixement món físic, social i ciutadania
PERSONALSAutonomia i iniciativa personal
CB
Resoldre i entendre problemes i activitats proposades.Facilitar a l’alumnat bons recursos d’Internet.Fomentar l’autoavaluació.Potenciar l’aprenentatge cooperatiu.Potenciar una actitud crítica i reflexiva en la valoracióde la informació.
Llegir, escriure i interpretar amb els llenguatges audiovisuals.Posar en joc l’esforç i el treball individual, en parelles o en petit grup que portarà a parlar, convèncer, consensuar, argumentar, etc. Estimular la curiositat i la creativitat de l’alumnat.
WQCac.
METODOLÒGIQUES Matemàtica, digital, aprendre a aprendre
COMUNICATIVESLingüística, audiovisual i artística
CB
54
Rol del professoratOrganitzar els grups, l’espai els recursos.Crear un entorn d’aprenentatge.Observar i avaluar el procés, la participació dels g rups, el producte..Facilitar el material.Facilitar que els productes siguin del món real.Atendre la diversitat.Seleccionar, avaluar i actualitzar els recursos.Adaptar les activitats al nivell de l’alumnat.Ajudar a resoldre els dubtes.Assegurar la participació de tot l’alumnat.Acompanyar, guiar i assessorar totel procés d’aprenentatge.Mostrar empatia...
Ref. Carme Barba
55
Rol de l’alumnat
Transformar i contrastar la informació.Desenvolupar habilitats cognitives.Treballar de manera cooperativa.Demostrar autonomia.Crear alguna cosa.Regular i planificar la seva actuació.Reflexionar sobre el seu procés
d’aprenentatge.Prendre decisions.Proposar nous objectius.Actuar amb responsabilitat individual.Treballar de manera crítica, creativa i
solidària...
Ref. Carme Barba
56
Què és una MTW?
“És una metodologia didàctica, amb una proposta de diverses tasques per a les múltiples intel·ligències i nivells, que desenvolupa les competències bàsiques del currículum. Utilitza principalment recursos d’Internet, contempla el treball cooperatiu, transforma la informació en coneixement, mitjançant la creació d’un, o més d’un producte final i la reflexió del procés d’aprenentatge, amb una autoavaluació i coavaluació dels resultats. Es comparteix”
Plantilla: https://sites.google.com/site/multitasquesweb/Exemple: https://sites.google.com/site/mtwquemagrada/
57
Què és el context?
És el centre de treball a l’aula: és el “títol de la unitat d’estudi, és la resposta a la pregunta “què estem estudiant?”
Quin és el teu esport preferit?
58
Què és el context?
El context passarà a formar part de la història comuna de la classe i permetrà
fer-hi referència en fases posteriors.
59
Per què són útils els contextos per treballar i aval uar competències?
Connecten els continguts amb la realitat
Anem a comprar i utilitzem l’euro amb l’alumnat nouvingut
60
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
Comporten aplicar el coneixement per interpretar i comprendre la realitat que ens envolta.
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/fem%20anun cis/index.htm
61Requereixen aplicar els coneixements i no pas “recitar-los”.
Per què són útils els contextos per treballar i avaluar competències?
http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs /index.htm
62
Per què són útils els contextos per treballar i aval uar competències?
Van més enllà de la competència específica que s’hi treballi.
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/comic/index.htm
63
Implicacions metodològiques
La verbalització : indispensable per fer emergir les representacions que l’alumnat es fa i per incidir en el seu desenvolupament.
64
Implicacions metodològiques
L’experimentació i el treball pràctic .
Treballem a l’hort Sortim a la Fira a comprar
65
Implicacions metodològiques
Treball interdisciplinari . La relació amb d’altres àrees
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/nadorvic/index.ht m
66
“Gracias por lo que has hecho con migo”
EVIDÈNCIA: Alumna de 15 anys nouvinguda d’un poble de l’interio r del Marroc. Sense escolarització prèvia. S’incorpora a 3r ES O.
67
AVALUACIÓ COMPETENT
L’alumnat ha de elaborar una resposta o un product e que demostri el seu coneixement i les seves habilitats. Avaluar allò qu e poden fer. No allò que saben
68
AVALUACIÓ COMPETENT I AUTÈNTICA
L’alumnat ha de elaborar una resposta o un product e que demostri el seu coneixement i les seves habilitats . Avaluar allò que poden fer. No allò que saben
Plantilla per fer un portafoli
https://sites.google.com/site/portafoliplantilla/
69
MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTÈNTICSObservació del professoratElaboració de projectesExperimentsDemostracionsProductes escritsRecerquesDebatsSimulacionsApunts de classeRevisió i discussió de documentsValoració del treball fetAutoavaluació, heteroavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortafoli...
Webquest: Com fer un portafoli
http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/i ndex.htm
70
AVALUACIÓ AUTÈNTICA
Segons Carlos Monereo:
- Realista: similar al que es trobarà a la vida.
- Rellevant: útil- Proximitat: treballar amb
problemes propers als alumnes. Partir del que es fa.
71
Utilitzem avaluacions alternatives?Avaluem només els resultats?De quina manera reflexionem l’aprenentatge?Què és un e-portafoli?Per a què serveix?Com podem utilitzar-lo?
72
“L’ànima del portafoli és la reflexió”
La reflexió en un portafoli ajuda a l’estudiant a const ruir significat.
73Adatpació: Barbara Stäuble, Universitat Tecnològica Austràlia
AutoconeixementConeixement estudiant
AutogestióPlanificació de l’aprenentatge
Meta- aprenentatgeEntendre com s’aprèn
AutoavaluacióAvaluació
aprenentatge
REFLEXIÓ
74
Similars a la situació real
Centrades en l’alumnat
Interdisciplinars
Nivells complexitat T. Bloom
Es treballen les competències
Es reflexiona
75
DIARIS DE CLASSEEl diari de classe es centra en tècniques d’observació i registre dels
esdeveniments per part de l’estudiant.
Els permet sintetitzar els seus pensaments i els seus fets.
Els sensibilitza sobre les seves pròpies maneres d’ aprendre. (metacognició )
76
77
ÍNDEX
78
L’AULA D’ACOLLIDA
Treballo a l’AA, AO I també fora.
L’aula d’acollida (AA) hauria de ser un element d’integració real, més enllà del lingüístic o acadèmic.
Estratègia didàctica : que arribin a poder pensar de diferents maneres
No aprenc sol sinó que aprenem junts (treball
cooperatiu)
No treballo només amb companys nouvingunts, tambétinc a l’AA companys “natius”:
som heterogenis
No només treballo aspectes lingüístics i acadèmics a l’AA
Aprenc habilitats socials amb el meu petit grup Heterogeni
79
Deixar parlar les parets a l’aula
80
Com fer-hi front?Actitud receptiva, inquieta i responsable
Treball en equip o en xarxaExplorar noves metodologies
Generar i compartir coneixementMirada més enllà de l’aula
81
Una proposta educativa integral amb un objectiu únic: contribuir a que tot l’alumnat assoleixi els
objectius de l’educació obligatòria
QUÈ ÉS ESPURN@?
82
Com està organitzat?
AlumnatAcollida
AlumnatDivesificació
Curricular
Docents
ESPURN@ NING
83
Exemples Portals alumnat
84
“Es de máxima importancia que reconozcamos y formemos toda la variedad de las inteligencias humanas, y todas las combinaciones de inteligencias. Todos somos
diferentes, en gran parte porque todos tenemos distintas combinaciones de inteligencias. Si lo reconocemos, creo que por lo menos tendremos una mejor
oportunidad para manejar de manera adecuada los muchos problemas que nos enfrentan en el mundo”. Howard Gardner (1987)
No tenim més remei que gestionar la DIVERSITAT. MÓN DIVERS
http://www.youtube.com/watch?v=LWVEL9AFUh0
85
Capacitats a l’aula competencial
Diversitat d’intel·ligències Global, +d’una disciplina...
Compartir, participar, confiar..Resumir per comprendre
Meditació, autoconeixement... Moral, ciutadania responsable..
Diversitat, hhss... Diferents maneres d’ ensenyar
Xarxa, web 3.0, informació...
86
Jerarquia de les competències a l’aula 2.0
Sentir-se reconegut. Diversitat cognitiva. IM. Supervivència escolar
Comprendre i aplicar les habilitats socialsSeguretat en si mateix
Treball cooperatiu. Tenir amistats. Reforç positiuPertànyer a un grup
Autoestima. Necessitats del “jo”Acompanyament social
Autorealització. Autosuperació. Autoavaluació.Reconeixement social
Creativitat. Pressa de decisions.Desenvolupament de les potencialitats
nalart, 2011
87
UNA ACTIVITAT
1. Pensar i escriure en un full un objectiu de milloraper a la vostra aula, per assolir abans de final de curs
2. Compartir amb la persona del costat
Transdisciplinarietat http://www.youtube.com/watch?v=qBmaoTBxFDA
88
“L’aula competencialés aquella que té en compte la diversitat
cognitiva en el procés d’ensenyament-
aprenentatge i aquest el dur a terme i expressa de diferents maneres.
La competència digitalserà cabdal”
De què hem parlat i què me’n porto?
http://www.presentastico.com/wp-content/uploads/201 1/02/destilar-la-esencia.png
89
MOLTES GRÀCIES!
Les imatges són pròpies o procedeixen de: http://www.flickr.com/creativecommons/agraint als autors/es per permetre la seva utilització.