barcelona under siege los asedios de barcelona …de victus, entrevistat en aquest número de...

www.barcelonametropolis.catNúmero 89 - Estiu 2013 - 6 €

Els setges de BarcelonaBarcelona under siege

Los asedios de Barcelona

Entrevista / Interview

Albert Sánchez Piñol

www.bcn.cat/bcnmetropolis http://twitter.com/bcnmetropolis

Barce

lona

Metròpo

lis 89 - E

stiu

/ Sum

mer

/ Ve

rano

2013

8400214062238

89

COBERTA 89_BCNM 16/07/13 10:00 Página 1

Editorial

1

Som a les portes del Tricentenari de l’11 de setembre de1714, una data assenyalada que va marcar un abans i undesprés en la història de Barcelona. Durant tot un anycommemorem el setge borbònic a la ciutat, uns fets que vansuposar la pèrdua dels drets polítics i les llibertats civils delscatalans. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat deCatalunya han impulsat una commemoració ciutadana queha de servir per redescobrir la ciutat del segle XVIII, enten-dre la dimensió dels fets i posar-los en relació amb la reali-tat present i les expectatives de futur. La commemoraciódel Tricentenari a Barcelona potenciarà el diàleg entrepassat i present amb un extens programa d’activitats queinclourà exposicions, debats, seminaris, publicacions, itine-raris, festes ciutadanes i propostes artístiques.

Des de Barcelona Metròpolis abordem també els fetsde 1714 amb la mirada posada en el passat, el present i elfutur. A les seves memòries, Manuel Azaña va deixar anaruna frase que llegida avui cobra una dimensió del totominosa: “Una persona de mi conocimiento afirma,como una ley de la historia de España, la necesidad debombardear Barcelona cada cincuenta años. Estaboutade denota todo un programa político. De hecho,Barcelona ha sufrido más veces que ninguna otra capi-tal española el rigor de las armas.” Els conflictes bèl·licsque ha viscut la ciutat de Barcelona no han estat mai fetsaïllats, ni purament locals, sinó que han concernit l’escenainternacional. Els fets de 1714 van conformar una jugada enuna partida molt complexa que es disputava en el taulerpolític europeu. El setge de Barcelona va captivar l’atenciód’un autor de talla universal, com és Daniel Defoe, que vadonar la seva visió de la Guerra de Successió a El capitàCarleton, una novel·la que enguany s’ha publicat en català.Més de dos-cents anys més tard, durant la Guerra Civilespanyola, Barcelona va viure el primer bombardeig aeri de la història sobre la població civil, un autèntic camp deproves de les atrocitats que es cometrien després durant la

Segona Guerra Mundial. De la resistència de la Barcelonarepublicana davant els atacs franquistes en parlem tambéaquí reivindicant la figura de Miquel Serra i Pàmies, unhome que en una actuació heroica davant la imminentocupació franquista va evitar l’any 1939 la destrucciómassiva de la ciutat per part de les forces comunistes, quehavien planificat d’arrasar Barcelona en el moment de laretirada. Tenim el deure d’honorar els ciutadans que hanarriscat la seva vida per la ciutat en circumstàncies tanextremes.

Tant el 1714 com el 1939, Barcelona es va haver derendir davant d’una força incontestable que havia de sotme-tre-la a una voluntat uniformadora i centralista. L’Europamoderna es va construir sobre l’estat nació i era molt difícilcontravenir el sentit de la història. Avui, però, el vent bufaen tota una altra direcció i ha fet emergir unes noves rela-cions internacionals que depassen les fronteres dels estats.Avui Barcelona té una veu pròpia en el nou diàleg global queregeix el món. És exemple de resistència, però tambéd’obertura i integració. “Barcelona és una gran fàbrica defer barcelonins”, diu l’escriptor Albert Sánchez Piñol, autorde Victus, entrevistat en aquest número de BarcelonaMetròpolis. Quanta raó que tenia Joan Sales quan deia que“les guerres que perds són les guerres que guanyes”.

El vent de la història

A l’esquerra, el Bornrestaurat i un detallde la manifestaciómassiva de l’11 desetembre de 2012.A l’interior de la coberta,Jaume I presidint les Cortscatalanes al frontispicid’unes Constitucions delsegle XV, i un grup debarcelonins fentcampanya a favor del’Estatut, l’agost de 1931.A les fotos de les duespàgines següents, MiquelSerra i Pàmies; confecciód’una pancarta del PSUCl’any 1936; SalvadorEspriu, i la bailaoraCarmen Amaya.

Marc Puig i GuàrdiaDirector deComunicació iAtenció Ciutadana

Editorial

2

The winds of history

In the photos on this pageand the next one, from leftto right: Unified SocialistParty of Catalonia (PSUC)

leader Miquel Serra iPàmies; making a bannerfor that party in 1936; thepoet Salvador Espriu, and

the flamenco dancerCarmen Amaya.

In the photos on the insidecover and the previous

page, left to right: James Ipresiding over Parliamentin the Constitutions of the

15th century; thepro-Catalan Statute of

Autonomy campaign in1932; the Born

neighbourhood, and thedemonstration of 11September 2012.

The Tercentenary of the 11 September 1714, a crucial datethat constituted a watershed in Barcelona’s history, isalmost upon us. Throughout the year we are commemorat -ing the Bourbon siege of the city, which led Catalans to losetheir political rights and civil liberties . Barcelona City Coun-cil and the Catalan Government have promoted a civic cele-bration that will help to rediscover the city of the 18th

century, understand the magnitude of the events and relatethem to the present reality and future outlook. The com -mem oration of the Tercentenary in Barcelona will enhancethe dialogue between past and present through an exten-sive programme of activities, including exhibitions, debates,seminars, publications, routes, popular festivals and artis-tic proposals.

Barcelona Metròpolis is also revisiting the events of1714, its gaze set on the past, present and future. In hismemoirs, Manuel Azaña said something which in thecurrent context takes on a very ominous aspect: “A personI know said that the need to bomb Barcelona every fiftyyears is like a law in the history of Spain. This boutade illus-trates something that is tantamount to a veritable politicalprogramme. Indeed, Barcelona has fallen under the swordmore times than any other Spanish capital.” The conflictsthat scourged Barcelona were never isolated or purely local,as they involved the international scene. The events of 1714were part of a very complex game that played out on theEuropean political stage. The siege of Barcelona caught the attention of a universal author of the stature of DanielDefoe, who gave his own vision of the War of the SpanishSuccession in The Memoirs of Captain George Carleton,a novel published this year in Catalan language. More thantwo hundred years later, during the Spanish Civil War,Barcelona would be hit by the first air raid on civilians inhistory, making it a veritable testing ground for the atroci-ties that would later be perpetrated in the Second WorldWar. Republican Barcelona’s resistance against Franco’s

attacks is also addressed here, as is the figure of MiquelSerra i Pàmies, a man who, in a heroic deed before theimminent occupation of the city by Franco’s forces in 1939,averted the mass destruction of the city by the Communistforces, who had planned to raze Barcelona as they retrea-ted. We have a duty to honour citizens who have risked theirlives for the city in such extreme circumstances.

In 1714 and in 1939, Barcelona was obliged to surrenderbefore a compelling force whose aim was to uniformise andcentralise. Modern Europe was built upon the nation stateand going against the grain of history was hardly an option.Today, however, the wind blows in a totally different direc-tion and has fuelled new international relations that tran -scend state borders. Barcelona now has its own voice in thenew global dialogue that governs the world. It is an exam-ple of resistance, but also of openness and integration.“Barcelona is a big factory that produces Barcelona inhabi-tants,” says the writer Albert Sánchez Piñol, author ofVictus, interviewed in this issue of Barcelona Metròpolis.Joan Sales was so right when he said “the wars you lose arethe wars you win”.

Marc Puig i GuàrdiaDirector of

Communications andCitizen Service

Editorial

3

Estamos a las puertas del Tricentenario del 11 de septiem-bre de 1714, una fecha señalada que marcó un antes y undespués en la historia de Barcelona. Durante todo un añoconmemoramos el asedio borbónico a la ciudad, unoshechos que supusieron la pérdida de los derechos políticosy las libertades civiles de los catalanes. El Ayuntamiento deBarcelona y la Generalitat de Cataluña han impulsado unaconmemoración ciudadana que ha de servir para redescu-brir la ciudad del siglo XVIII, entender la dimensión de loshechos y ponerlos en relación con la realidad presente y lasexpectativas de futuro. La conmemoración del Tricentena-rio en Barcelona potenciará el diálogo entre pasado ypresente con un extenso programa de actividades queincluirá exposiciones, debates, seminarios, publicaciones,itinerarios, fiestas ciudadanas y propuestas artísticas.

Desde Barcelona Metròpolis abordamos también loshechos de 1714 con la mirada puesta en el pasado, elpresente y el futuro. En sus memorias, Manuel Azaña lanzóuna frase que leída hoy cobra una dimensión totalmenteominosa: “Una persona de mi conocimiento afirma, comouna ley de la historia de España, la necesidad de bombar-dear Barcelona cada cincuenta años. Esta boutade denotatodo un programa político. De hecho, Barcelona ha sufridomás veces que ninguna otra capital española el rigor de lasarmas.” Los conflictos bélicos que ha vivido la ciudad deBarcelona no han sido nunca hechos aislados, ni puramentelocales, sino que han estado relacionados con la escenainternacional. Los hechos de 1714 representaron una jugadaen una partida muy compleja que se disputaba en el tableropolítico europeo. El sitio de Barcelona cautivó la atención deun autor de talla universal, como es Daniel Defoe, que dio suvisión de la Guerra de Sucesión en El capitán Carleton,una novela que este año se ha publicado en catalán. Más dedoscientos años más tarde, durante la Guerra Civil española,Barcelona vivió el primer bombardeo aéreo de la historiasobre la población civil, un auténtico campo de pruebas de

las atrocidades que se cometerían después durante laSegunda Guerra Mundial. De la resistencia de la Barcelonarepublicana ante los ataques franquistas hablamos tambiénaquí reivindicando la figura de Miquel Serra Pàmies, unhombre que en una actuación heroica ante la inminenteocupación franquista evitó en el año 1939 la destrucciónmasiva de la ciudad por parte de las fuerzas comunistas, quehabían planificado arrasar Barcelona en el momento de laretirada. Tenemos el deber de honrar a los ciudadanos quehan arriesgado su vida por la ciudad en circunstancias tanextremas.

Tanto en 1714 como en 1939, Barcelona tuvo querendirse ante una fuerza incontestable que la sometería auna voluntad uniformadora y centralista. La Europamoderna se construyó sobre el estado nación y era muy difí-cil contravenir el sentido de la historia. Sin embargo, hoy elviento sopla en una dirección muy distinta y ha hecho emer-ger unas nuevas relaciones internacionales que van más alláde las fronteras de los estados. Hoy Barcelona tiene una vozpropia en el nuevo diálogo global que rige el mundo. Esejemplo de resistencia, pero también de apertura e integra-ción. “Barcelona es una gran fábrica de hacer barceloneses”,afirma el escritor Albert Sánchez Piñol, autor de Victus,entrevistado en este número de Barcelona Metròpolis.Cuánta razón tenía Joan Sales cuando afirmaba que “lasguerras que pierdes son las guerras que ganas”.

El viento de la historia

En las fotos de la páginaanterior y de esta, deizquierda a derecha:Miquel Serra i Pàmies;confección de unapancarta del PSUC en1936; el poeta SalvadorEspriu, y la bailaoraCarmen Amaya.En el interior de lacubierta y en la primerapágina: el rey Jaime Ipresidiendo las Cortes enel frontispicio de unasConstituciones del sigloXV; campaña en favor delEstatuto de autonomía, enagosto de 1931; el Bornrestaurado, y un detalle dela masiva manifestaciónsoberanista del 11 deseptiembre de 2012.

Marc Puig i GuàrdiaDirector deComunicación yAtención Ciudadana

4

ÍNDEX

6 EntrevistaAlbert Sánchez Piñol: “Barcelona és una granfàbrica de fer barcelonins” Xavier Theros

10 DossierBarcelona fora murallesLes raons de la resistència de 1714Joaquim AlbaredaDaniel Defoe i Catalunya, 1713Virginia León Sanz“Decadència”, un concepte a abandonarRamon AlcoberroEl Born i el coneixement històricAlbert Garcia EspuchePunt de trobada de la cultura i la història catalanesQuim TorraLa victòria del 12 de setembreVicenç VillatoroL’11 de setembre de 2024: una perspectiva des deNova York Mary Ann Newman

30 BiografiaCarmen Amaya, filla del SomorrostroPep Puig

32 Generació etcèteraVíctor Bautista, bits per millorar la vidadels diabèticsFrancesc Sistach combat l’autisme des de lestauletesMarc Cercós, el talent que va seduir GoogleJordi Sabaté Martí

34 Barcelona vista per EspriuSalom, fill de Sinera, pels carrers espectralsde Lavínia Julià de Jòdar

36 DossierL’heroi oblidat de 1939Miquel Serra i Pàmies, l’home que va evitarla destrucció de BarcelonaGuillem Martí

41 Llibres‘Keep calm and read Espinàs’ Toni Sala

42 El conteUna trobada imaginària Eudald Espluga

Barcelona MetròpolisNúmero 89, estiu de 2013Editor Ajuntament de BarcelonaConsell d’edicions i publicacions Jaume Ciurana, Jordi Martí iGalbis, Marc Puig, Miquel Guiot, Jordi Joly, Vicent Guallart, ÀngelMiret, Marta Clari, Albert Ortas, Josep Lluís Alay, José PérezFreijo, Pilar RocaEdició i produccióDirecció de Comunicació i Atenció al CiutadàDirector: Marc PuigDirecció d’Imatge i Serveis EditorialsDirector: José Pérez FreijoPasseig de la Zona Franca, 66. 08038 BarcelonaTel. 93 402 30 99Direcció Bernat PuigtobellaCoordinació editorial Marga Pont Edició de textos Jordi CasanovasCol·laboradors Joaquim Albareda, Ramon Alcoberro, EudaldEspluga, Albert Garcia Espuche, Julià de Jòdar, Virginia LeónSanz, Guillem Martí, Mary Ann Newman, Pep Puig, Jordi SabatéMartí, Toni Sala, Xavier Theros, Quim Torra, Vicenç VillatoroMaquetació Daniel MuñozFotografia Albert Armengol, Dani Codina, Pere Virgili.Arxius i agències: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Nacionalde Catalunya, Corbis, Getty Images, Magnum Photos, Prisma.Cartografia propietat de l’Institut Cartogràfic de Catalunya,disponible a www.icc.catIl·lustracions Manel Andreu, Elisenda Llonch, GuillemH. Pongiluppi, Ana Yael ZareceanskyPortada i contraportada Guillem H. PongiluppiCorrecció i traducció L’Apòstrof SCCL, Nova LanguageServices, Tau TraductorsProducció Maribel BañosAdministració general Ascensión GarcíaDistribució M. Àngels AlonsoDipòsit legal B. 37.375/85 ISSN: 0214-6223Adreces electròniqueswww.bcn.cat/bcnmetropolis – http://twitter.com/[email protected]

Els articles de col·laboració expressen l’opinió dels seus autors,que no necessàriament ha de ser compartida pels responsablesde la revista. Els continguts es troben disponibles awww.bcn.cat/bcnmetropolis sota una llicència Creative Commonsde Reconeixement-No Comercial-Compartir Igual 2.5 Espanya.

5

SUMMARY

44 InterviewAlbert Sánchez Piñol: “Our city is a like big factorythat produces Barcelona inhabitants” Xavier Theros

48 DossierBarcelona beyond the wallsThe reasons for the resistance of 1714Joaquim AlbaredaDaniel Defoe and Catalonia, 1713Virginia León Sanz“Decadence” – a concept that must be discardedRamon AlcoberroEl Born and historical knowledgeAlbert Garcia EspucheThe meeting point of Catalan culture and historyQuim TorraThe Victory of 12 SeptemberVicenç VillatoroSeptember 11, 2024: A View from New YorkMary Ann Newman

66 BiographyCarmen Amaya, daughter of SomorrostroPep Puig

68 Generation etceteraVíctor Bautista, bits to improve the life of diabeticsFrancesc Sistach uses tablets to fight autismMarc Cercós, the talent who charmed GoogleJordi Sabaté Martí

70 Barcelona, as seen by EspriuSalom, a son of Sinera, in the ghostly streets ofLavíniaJulià de Jòdar

72 DossierThe forgotten hero of 1939Miquel Serra i Pàmies, the man who prevented thedestruction of BarcelonaGuillem Martí

76 Books‘Keep calm and read Espinàs’ Toni Sala

77 The storyAn imaginary meeting Eudald Espluga

ÍNDICE

78 EntrevistaAlbert Sánchez Piñol: “Barcelona es una granfábrica de hacer barceloneses” Xavier Theros

82 DossierBarcelona extramurosLas razones de la resistencia de 1714Joaquim AlbaredaDaniel Defoe y Cataluña, 1713Virginia León Sanz“Decadencia”, un concepto a abandonarRamon AlcoberroEl Born y el conocimiento históricoAlbert Garcia EspuchePunto de encuentro de la cultura y la historiacatalanas Quim TorraLa victoria del 12 de septiembreVicenç VillatoroEl 11 de septiembre de 2024: una perspectivadesde Nueva York Mary Ann Newman

100 BiografíaCarmen Amaya, hija del SomorrostroPep Puig

102 Generación etcéteraVíctor Bautista, bits para mejorar la vida de losdiabéticosFrancesc Sistach combate el autismo desde lastabletasMarc Cercós, el talento que sedujo a GoogleJordi Sabaté Martí

104 Barcelona vista por EspriuSalom, hijo de Sinera, por las calles espectralesde Lavinia Julià de Jòdar

106 DossierEl héroe olvidado de 1939Miquel Serra i Pàmies, el hombre que evitóla destrucción de BarcelonaGuillem Martí

111 Libros‘Keep calm and read Espinàs’ Toni Sala

112 El cuentoUn encuentro imaginario Eudald Espluga

6

Xavier TherosEscriptor


“Barcelona és una gran fàbricade fer barcelonins”

Els meus llibres els podria haver escrit un búlgar o un turc,mai no he lligat l’argument a un paisatge determinat. Per ami, sempre ha estat més important la història que voliaexplicar que el lloc on la situava.

Et semblava una ciutat poc literària?Aquesta mena de definicions són una collonada, un clixéque em molesta. Menys Tirana, qualsevol lloc del món ésliterari.

Llavors, per quin motiu has tardat tant a incorporar Barce-lona a la teva narrativa?És molt difícil saber per què els escriptors parlem d’unescoses i no d’unes altres. Els temes t’escullen a tu, i no tu aells. De fet, Victus és un llibre que portava al cap des de feiavint anys, però parlar de la meva ciutat resultava més difí-cil que fer-ho d’una illa o d’una selva, que són paisatges mésmetafòrics.

T’he sentit moltes vegades definir-te com un barceloní decap a peus. Jo he nascut i he viscut sempre aquí; potser per això estictan convençut que tots els barcelonins ens diem SánchezPiñol, que som fruit d’una barreja afortunada. Els meusconciutadans em recorden el vell baró de Maldà, sempreemprenyats, criticant-ho tot constantment. El tipus local ésuna persona obligada a desconfiar i que, per tant, domina elstemps llargs. Diuen que som gent freda i distant, i potser hiha una mica de veritat en això. Per al nouvingut, l’entradaés difícil, costa molt establir relacions socials. Però si acon-segueixes rompre el glaç, les amistats solen ser duradores.Tenim fama d’antipàtics, però jo crec que som una societaton és fàcil arrelar.

Quin seria el motiu d’aquest caràcter complicat?

Segurament s’hauria de buscar en la nostra pròpia història.Aquesta ciutat té dues línies de conflicte, que en una capi-tal sense país encara es fan més agudes. Per una banda, hiha un conflicte nacional, el d’una Catalunya que a vegadesha de ser antipàtica si vol sobreviure. Per l’altra, hi ha unconflicte social, de classes, com a resultat d’haver estatl’únic territori peninsular on hi va haver una revolució indus-trial i, per tant, una consciència obrera. La doble dicotomiaentre català i espanyol –i entre proletari i burgès– ha marcatla nostra manera de relacionar-nos amb el món.

No obstant això, tu dius que aquí és fàcil arrelar... Sí, Barcelona és una gran fàbrica de fer barcelonins. AMadrid els agrada dir que ningú no és de Madrid, que totssón d’un altre lloc. A Barcelona diem que tothom és deBarcelona si vol ser-ho; aquí volem integrar fins i tot a qui noho desitja. A vegades crec que bona part de les desavinen-ces entre totes dues ciutats surten precisament d’aquestadiferència tan senzilla. El fet de ser un lloc acollidor tambéobliga a gestionar la diversitat. I això cansa, has de fer unesforç extraordinari i permanent.

Quines han estat les vies més usuals per a aquest procésd'integració? Per començar, hem d’entendre que Barcelona no existeix;en tot cas existeixen les Barcelones. El concepte Barcelonaés molt difícil de precisar, ja que és una ciutat amb moltsmatisos i on els barris han jugat un paper fonamental percrear identitat. Tradicionalment, la integració dels immi-grants s’ha fet mitjançant la llengua: qualsevol que parlavacatalà era català. Durant un temps, l’altra via d’integracióva ser el Barça, encara que avui en dia el club s’ha fet massacosmopolita. Qualsevol persona del planeta pot ser delBarça –de Barhain a Tòquio, i d’Alaska a Sud-àfrica–, la qualcosa acaba per no voler dir res. Jo vaig ser molt de temps

Tinc una cita amb l’escriptor Albert Sánchez Piñol; hem quedat al bar Canigó de laplaça de la Revolució per fer un cafè. En tots els anys que fa que ens coneixem,sempre hem compartit la curiositat per la nostra ciutat –“un lloc que no tel’acabes”, diu. A l’Albert no li costa gens definir-se com un “barceloní de soca-rel”;tanmateix, no ha estat fins a la publicació de Victus que per primera vegada ens haproposat una història que passa a Barcelona. Li pregunto el perquè i em mira ambun mig somriure.

EN

TREVI

STA

Entrevista

7

soci de l’Europa, i allà sí que no hihavia mitges tintes. Al Camp Nou hivan els russos amb barret mexicàcom si anessin als toros, i no saben niquè és Catalunya. Al camp de l’Eu-ropa, si hi ha un pakistanès, vol dirque ja està integrat. Ningú no es potintegrar en la universalitat; tothom ésd’un lloc concret, el que sigui.

Amb un cognom com Sánchez, hed’entendre que els teus parentstambé el van viure, aquest procés. El primer Sánchez de la meva famíliaque es va instal·lar a Barcelona veniade Múrcia i va arribar via marítima.Era un grumet d’un vaixell esclavistade mitjan segle XIX, quan aquestaactivitat ja estava prohibida. Una nauanglesa els va detenir davant lescostes catalanes, i ell va preferirsaltar per la borda i arribar nedant ala Barceloneta, on va decidir quedar-se. En canvi, els Piñol eren catalansdel Matarranya –a l’Aragó– que vanvenir després de la Guerra Civilperquè aquella zona va quedar moltmalmesa. Els meus avis paternsvivien a la Barceloneta i el més llunyque van arribar va ser al carrer deWellington, on va nàixer el meu pare.Els meus avis materns es vaninstal·lar al Guinardó, llavors encaraun territori amb hortes. El meu parevivia al costat del mar, i la meva mare,a la muntanya. Ell era metal·lúrgic iella dependenta dels grans magat-zems El Águila de la plaça de laUniversitat. Mira com són les coses,que durant unes festes de Gràcia esvan conèixer a l’envelat de la plaçadel Diamant i d’aquella feliç coinci-dència vaig nàixer jo.

Tu ets del Baix Guinardó. De fet, etsl’única persona que conec queencara parla del Baix o de l’AltGuinardó. Com recordes el teu barri? Sociològicament érem de Gràcia,però jo estudiava al Pare Claret i elsmeus companys graciencs de col·legino ho entenien així. El Baix Guinardóencara tenia l’estructura d’un poble;els meus amics eren els fills delsamics del meu pare, gent de tota lavida que mantenien relacions entreells. Era un lloc molt feréstec,salvatge i conflictiu, un espai fronte-rer entre la ciutat que acabava aGràcia i els suburbis d’immigrants. Jo

Fotos: Pere Virgili

Entrevista

8

gües, ni un problema d’orígens. Ens enfrontàvem per unaqüestió de singularitat.

Defensàveu el vostre territori. No sortíem mai de les nostres quatre cantonades! Era unavisió molt patrimonial de l’espai; els nostres límits eren comles pixades de gos. Només de tant en tant ens atrevíem afer incursions més enllà de les nostres fronteres pactades.Fora del barri tot era territori desconegut.

Descrius una infantesa molt abocada a l’exterior. Jo no vaig aprendre res a l’escola. Sorties de casa perquèera incòmoda, al carrer t’atracaven, i tot per arribar a uncol·legi de capellans! Va ser al carrer on vaig aprendre cosesimportants, com la solidaritat. Els meus amics de llavorsencara són els meus amics ara, al marge de diferències declasse o d’evolució personal. En canvi, dels claretians noconservo relació amb ningú.

Com vas trencar el cordó umbilical? La meva primera sortida del barri va ser després de la mortdel meu germà. Fins aleshores jo treballava en una compa -nyia d’assegurances i vaig aprendre que cap companyia nopot assegurar res, que la vida no és segura. Vaig deixar lafeina i em van donar uns mesos d’atur. Me’n vaig anar a viuresol al carrer de Sant Jacint i vaig acabar compartint pis ambl’antropòleg Gustau Nerín. En aquella casa vaig ser moltfeliç. La manca de pretensions em va donar molt de temps

em recordo de petit sempre a hòsties amb les bandes denanos del Carmel, llavors encara un barri de barraques.Nosaltres vam ser la darrera generació que va fer vida alcarrer, i vam viure de ple el conflicte entre ciutat i infan-tesa, entre el trànsit i la gent. Al meu barri, la urbanitzaciódefinitiva va tardar més que en altres zones. Encara podiesjugar a futbol per les cantonades, malgrat els accidents i elsatropellaments. Llavors l’espai seguia en disputa entreinfants i automòbils.

Tu formes part del baby boom dels anys seixanta. Sí, nosaltres som els que vam patir la Transició. Hi havia unacrisi econòmica quasi com l’actual, amb molta gent a l’aturi molta violència quotidiana. Sembla que allò va ser unprocés molt civilitzat, i no és pas veritat. Vivies al carrerperquè les cases eren incòmodes: a l’estiu hi feia calor i al’hivern fred. La meitat dels meus amics d’aquella època vanmorir per la droga. Els nens ara semblen de porcellana.Nosaltres vam ser la darrera generació lliure; el problemade la llibertat és que resulta perillosa, la pots palmar.

Era una societat amb molta testosterona. Hi havia la violència política, i després, la violència quedominava el barri, la del quinqui amb una navalla. Els petitsdelinqüents baixaven a robar-nos; érem enemics irreconci-liables. Després vam descobrir que eren pobres desgraciatsque encara estaven pitjor que nosaltres. Aquell enfronta-ment no tenia un caràcter ètnic, no era una guerra de llen-

Entrevista

9

lliure, el qual vaig aprofitar per escriure. Llavors el barri deSanta Caterina era molt populós, de veïnat antic: tot el diarespiraves història, notaves el pes dels segles només detrepitjar la vorera. Després van venir els viatges al Congo, ide tornada em vaig instal·lar en un pis molt gran del carrerde Petritxol, en un barri molt menys popular.

Ara allò és una zona turística. Sembla mentida com ha canviat en tan pocs anys, no hitornaria a viure pas. Tot i així, crec que és molt fàcil criticarel turisme; si dels immigrants diguéssim el mateix que diema diàriament dels turistes, a tots ens posarien una querella.El problema no és el turisme, sinó una indústria que nosocialitza els guanys però sí els perjudicis. Del negoci turís-tic se n’aprofiten quatre, però les conseqüències les paguemtots. Hem d’aprendre a gestionar-lo d’una altra manera. Capciutat del món no renunciaria a resultar atractiva per a laresta. Penso que tenim un capital simbòlic desaprofitat.Governa un alcalde nacionalista i no veig cartells deWelcome to Catalonia a les parets. Per què continuemvenent barrets mexicans i ballarines de flamenc? Al sectorturístic li manquen normatives; França és aquí al costat i nohi passa el que ens passa a nosaltres.

No tenim el tipus de turista que voldríem? Tampoc no tenim el tipus d’indústria turística que voldríem.Allà on arriben els turistes tot puja de preu i és de pitjorqualitat. Els tractem fatal, quan hauríem de tenir-ne cura,perquè després d’ells venim nosaltres. No pot ser que elmodel d’una ciutat com Barcelona sigui el mateix que el quehan permès a Lloret.

Creus que Victus pot portar turistes que vinguin a buscar laBarcelona de 1714? Tant de bo, encara que molt possiblement ens costaria iden-tificar-nos amb la gent d’aquella Barcelona. Tinguem encompte que era una ciutat molt isocràtica, on rics i pobresestaven barrejats, vivien paret per paret i tenien més clarque nosaltres que els drets nacionals i els drets socials sónuna mateixa cosa. Barcelona era bàsicament un port, un llocmolt lúdic. Els barcelonins del barroc eren uns ludòpatestotals; fins i tot els clergues invertien en trinquets i en taver-nes, i després els condemnaven des del púlpit.

Es jugava molt? Hi havia un trinquet a cada cantonada, on es feien partidesamb apostes de cartes, de daus, de billar i d’una mena detennis primitiu. Això és una cosa que ha canviat només facinquanta o seixanta anys, ja que abans de la Guerra Civilmolta gent es jugava la setmanada així que la cobrava. Vivienen una societat molt més pobra que l’actual, on eren les xarxesde solidaritat personal les que donaven seguretat i no elsdiners. L’esperança de vida era molt curta i, per tant, els canvisgeneracionals eren molt ràpids. Llavors la futura herènciaformava part del capital d’una persona i era normal que la gentla hipotequés en vida dels pares. Ara la gent no es mor mai.

Quina seria la principal diferència amb la ciutat actual? Que es vivia de cara al mar: Barcelona era una repúblicaitaliana abocada a la Mediterrània. De fet, menys Madrid,

totes les capitals del món eren ports. Això explica que fostambé una ciutat molt ben connectada amb l’exterior. Sortiauna moda a París i quinze dies després ja arribava aquí. Erauna societat més dinàmica que l’actual, on els qui defensa-ven les institucions eren les classes populars perquè erenla garantia dels seus drets.

I llavors va venir la desfeta. Els bombardejos del setge van modificar molt la fesomia dela ciutat i dels seus habitants; de fet, encara en patim lesconseqüències. Som un poble amb moltes contradiccions idubtes –el famós fatalisme català. No hem aconseguit capvictòria militar des de Jaume I. Tot i així, ningú no hauriapensat que sobreviuríem entre dos gegants com Espanya iFrança, que han estat de tot menys bons veïns. I per acabar-ho d’adobar, la Guerra Civil, que va planxar definitivamentaquest país. Cap nació no pot suportar tantes derrotes imantenir-se en peus. En un territori tan feble demogràfica-ment, a les sagnies de la guerra s’hi han de sumar els afuse-llats i els exiliats, tant el 1714 com el 1939. Però quan hi haun període de pau, aquest sentiment revifa i sempre en lamateixa direcció. Per tant, hem de creure que la democrà-cia és l’aliat natural de Catalunya.

Em diries un bon llibre per descobrir Barcelona? La ciutat del Born, de Garcia Espuche; hem d’estar moltagraïts a gent com ell. I també les Narraciones históricas,de Castellví, un llibre que no s’ha editat mai a Catalunya ique va publicar fa poc una editorial carlina de Madrid.

I un lloc per passejar? El carrer de Verdi, perquè és el cor de Gràcia, que és unbarri que m’agrada molt. I després, la part del darrere delpasseig del Born.

T’agrada el memorial que hi estan fent? Hi ha molta hipocresia en les crítiques. Ningú no es preo-cupava gens per la biblioteca ni pel mercat, fins que es vantrobar les restes arqueològiques. El problema és que lesruïnes són poc espectaculars i en si mateixes no aportengaire. Més que un memorial, el que s’hauria d’evitar és elrevisionisme, deixar clar que aquelles persones defensavenconstitucions i llibertats pròpies, que ja tenien i que novolien perdre.

Ets conscient d’haver-te convertit en un ambaixador deBarcelona? Les ciutats són una marca que ajuda els escriptors, però sónels escriptors els que fixen aquesta marca. És la narrativa laque crea un imaginari, i no a l’inrevés. Victus és una histò-ria universal, la d’algú que defensa casa seva de la tirania.Hem de vendre al món el nostre punt de vista i la nostracreativitat.

””Cap nació no pot suportartantes derrotes imantenir-se en peus

10

Barcelona fora muralles

DO

SSIE

R

El 2014 es complirà el tricentenari dels fets de l’11 desetembre de 1714. L’Ajuntament de Barcelona ha impulsatuna commemoració ciutadana que ha de servir perredescobrir la ciutat del segle XVIII, entendre la dimensiódels fets i posar-los en relació amb la realitat present i lesexpectatives de futur. Des de Barcelona Metròpolisabordem també els fets de 1714 amb la mirada posada en el

© Guillem H. Pongiluppi

Emprenedors

11

passat, el present i el futur. Visitem el llegat historiogràficque ens han deixat historiadors i novel·listes de tallauniversal com Daniel Defoe; també el Born Centre Cultural,que quedarà com un espai de documentació i deconeixement de la ciutat. I aventurem visions sobre elspossibles sentits que tindrà en endavant aquesta data en elsnous escenaris polítics que s’obren ara mateix.

12

Joaquim AlbaredaUniversitat Pompeu Fabra

Les raons de la resistència de 1714

La resistència heroica de Barcelona durant tretze mesos nosempre ha estat ben compresa pels historiadors i pels polí-tics. Uns sovint l’han explicada en clau romàntica; unsaltres, com un acte irracional, mancat de sentit polític. Perno parlar dels que han denigrat les lleis i les institucionscatalanes pel seu suposat tarannà feudalitzant, al seu parer

feliçment substituïdes per la modernitat absolutista. Mésenllà d’aquests tòpics, cal cercar la lògica de la resistènciaheroica i desesperada que Voltaire admirava.

Per començar, per entendre l’aposta de 1705 a favor deles potències marítimes i de Carles III l’arxiduc a la Guerrade Successió, enfront de Felip de Borbó, ens hem de reme-

Els catalans van apostar decididament per un marc jurídic i institucional que responia als interessosd’uns grups socials ascendents, però també de l’“home comú”, gràcies als mecanismes derepresentació i de participació que havia desenvolupat aquella societat. Les constitucions eren la claude volta de tot el sistema.

Pas

sat



13

tre a les bases de la dinàmica societat catalana de 1700, lesmateixes bases que expliquen la consolidació del fet nacio-nal, com va demostrar Pierre Vilar.

L’economia s’orientava cap a l’especialització, la inte-gració i els intercanvis interns i externs (amb Anglaterra iHolanda), i el creixement econòmic comportava l’ascenssocial d’una burgesia que podia assolir el grau de ciutadàhonrat, l’escalafó baix de la noblesa, de manera que la vellaoligarquia es fusionava amb la nova. Així doncs, els grupssocials emergents van assolir un protagonisme decisiu enles institucions (assenyaladament, a la Conferència delsComuns, que reunia representants del braç militar, delConsell de Cent i de la Diputació), les quals es van envigo-rir amb la seva presència. Les nocions de govern participa-tiu i d’un discurs i una memòria col·lectiva de caràcter cívicestaven profundament arrelades a Catalunya i hi conforma-ven un constitucionalisme d’àmplia base. Però aquestatendència a eixamplar la participació en la cosa públicaanava a contra corrent en el continent europeu, on els prín-ceps maldaven per construir l’estat al servei dels interessosdinàstics.

Republicanisme monàrquicL’altra peça fonamental que definia aquella societat era l’es-tructura juridicopolítica –un principat sense príncep, enparaules de John H. Elliott–, la pedra angular de la qual erenles constitucions. Malgrat que el sistema s’havia erosionatper la manca de reunions de Corts concloses des de 1599,així com per l’avenç del poder reial un cop acabada laGuerra dels Segadors, la represa del constitucionalisme erauna realitat incontestable el 1700. Aquest fet es va reflectirclarament a les Corts de 1701-1702 i, sobretot, de 1705-1706, en les quals es va legislar sobre aspectes fonamentalsrelacionats amb l’exercici del poder, l’economia, la justícia ila llibertat civil, i els resultats de les quals situaven les insti-tucions catalanes en un lloc remarcable en el parlamenta-risme europeu. Alhora, convé remarcar el lideratge políticque va exercir la ciutat de Barcelona en el conjunt del Prin-cipat, un paper en bona part protagonitzat pel patriciat ipels negociants, però també pels artesans.

És per això que escau parlar de “republicanisme monàr-quic” a l’hora de definir aquest sistema organitzat entorn deles constitucions que regulaven la res publica, fins al puntque, tal com afirmava aleshores el jurista Francesc Solanes,“no es el Príncipe el que debe estar por encima de lasleyes, sino las leyes por encima del Príncipe”. La defensad’aquestes lleis, per damunt dels interessos de grup, gene-rava una solidaritat interclassista.

No és estrany, doncs, que a partir de l’estiu de1713 –davant la impossibilitat, cada cop més evident, queels Àustries recuperessin el tron hispànic i que la Coronad’Aragó veiés restablertes les seves atribucions polítiques–sorgís en diverses ocasions la idea de crear una república aCatalunya, resultat d’una evolució lògica del substrat repu-blicà que amarava el constitucionalisme i el patriotisme capa una república de facto entre el juliol de 1713 i el setembrede 1714, la qual havia d’organitzar la vida política catalana idisposar la defensa, en mancar la figura del rei.

Aprovada la resistència per la Junta de Braços, el juliolde 1713 es van publicar textos que en justificaven els motius:

Abans i desprésde la derrota.A dalt, plànol deBarcelona i el portl’any 1806, ambl’enorme ciutadellaen forma d’estrellaconstruïda per Felipde Borbó percontrolar la ciutat.A sota, Barcelona enun gravat de l’obraCivitates OrbisTerrarum, de GeorgBraun i FransHogenberg,publicada a Colònia apartir de 1572.

© Stephano Bianchetti / Corbis

© Prisma

Passat

14

Despertador de Catalunya apel·lava als beneficis socialsque les constitucions emparaven en els àmbits de la mobi-lització per a la guerra i de la fiscalitat desenvolupades pelrei, lluny de constituir un compendi de prerrogatives delsprivilegiats. Parlava de la defensa de la pàtria, entesa noúnicament com el lloc de naixement, sinó vinculant estreta-ment el concepte a les lleis pròpies, les quals havien de serpreservades, atès que constituïen el distintiu principal delscatalans al llarg de la història. Ara bé, cal aclarir que elcontingut inequívocament patriòtic del Despertador no éssecessionista, sinó que parteix de la concepció federalitzantd’Espanya vigent fins aquell moment, en la mesura queinvoca a lluitar “per la llibertat d’Espanya” i contra el “despò-tic poder” que la governava. Un altre escrit polític, Lealtadcatalana, de 1714, s’expressava en termes encara méscontundents, en afirmar que “solo las resoluciones que setoman en Cortes de un reino o provincias son las que seatribuyen a la nación […], que solo se representa en susbrazos unidos. Toda la nación catalana, junta en losBrazos, resolvió el defenderse por el rey en cuyo dominioestava”, alhora que justificava el dret dels catalans a defen-sar-se davant la violència exercida per Felip V.

El “cas dels catalans”Com sabem, a les negociacions d’Utrecht, que van donar llocals tractats de pau de l’11 d’abril de 1713, els britànics vancertificar l’abandó dels seus aliats, especialment els cata-lans. Tot i això, el “cas dels catalans” va ser motiu de múlti-ples gestions diplomàtiques per part dels ambaixadors delscomuns catalans a Viena i a Londres per fer valdre elscompromisos contrets per la reina Anna d’Anglaterra i perl’emperador Carles VI. El 28 de juny de 1713 l’ambaixadorPau Ignasi de Dalmases va ser rebut per la reina Anna, a quiva demanar el seu suport. Li suplicà que fes per manera que

Catalunya preservés les seves llibertats i les seves lleis, jaque aquesta va entrar en la guerra incitada per Anglaterra,i que “en consideración de que siendo este país [Angla-terra] tan libre y tan amante de la libertad debía prote-ger otro país, que por sus prerrogativas podría llamarselibre, el cual solicitaba su protección y amparo,añadiendo que las leyes, privilegios y libertades son entodo parecidas y casi iguales a las de Inglaterra”. Si béla comparació és exagerada perquè la Glorious Revolutionva conquerir màximes atribucions per al Parlament enperjudici del rei, és molt significativa la concepció de lliber-tats i la via del parlamentarisme que sosté Dalmases.

Al darrer moment, el 18 de setembre de 1714, l’ambai-xador Felip de Ferran i de Sacirera va ser rebut en audièn-cia pel nou rei britànic Jordi I a l’Haia –no sabia, encara, queBarcelona ja havia caigut en mans dels borbònics–, a qui valliurar una representació en la qual insistia en la urgènciade la intervenció del Regne Unit i on formulava tres alter-natives polítiques per resoldre el “cas dels catalans”: “Quesea unida Cataluña con toda España a la AugustísimaCasa de Austria, o que Cataluña, con los reinos deAragón y Valencia, sean cedidos a S.M. Imperial y Cató-lica, o una de las serenísimas Archiduquesas, y cuandoeso no se pueda lograr, que Cataluña con las islas deMallorca y Ibiza sea erigida en República bajo la protec-ción de V.M., de la Augustísima Casa de Austria y altosaliados”. Informat pel comte Ferran de les seves gestions,Dalmases el va felicitar, no sense fer-li notar que ell hauriaomès “l’espècie d’una de les senyores arxiduquesses”, perconsiderar-la una solució impracticable (i va afegir, depassada, que les despeses d’una monarquia eren insuporta-bles). En canvi, va mostrar tota la seva simpatia per l’opcióde la república, “pues les repúbliques aman i volen o deuenvoler i amar sos semblants”.

Les Constitucionspactades per lesCorts catalanes i

Felip de Borbó l’any1702. A la dreta,

frontispici deles Constitucions del’incunable datat el

1495, que esconserva a l’Arxiu dela Corona d’Aragó. Hiapareix el rei Jaume I

presidint les Cortsamb els

representantsdels tres braços:

l’eclesiàstic, el militaro noble i el reial o

popular.

Dipòsit multimèdia lliure Wikimedia Commons © Prisma


15

© Josep M. Sagarra / AFBEls textos políticsde 1713, comDespertador deCatalunya, apel·lavena la defensa de lapàtria vinculant-la ala preservació de leslleis pròpies.De dalt a baix, tresfites històriquesd’aquesta lluita alllarg dels últims centanys: les campanyesa favor dels Estatutsde 1932 i de 1978 ila massivamobilització contrales retallades del’Estatut de 2006,quatre anys desprésque el poble catalàl’aprovés enreferèndum.

Sigui com sigui, no es pot explicar la resistència deBarcelona, en un ambient de penúria extrema, de radicalit-zació social i religiositat exacerbada, sense tenir en compteles esperances que els resistents van mantenir fins al darrermoment en la intervenció dels aliats, esperonada pelsmissatges de suport, sovint ambigus, emesos per la cortimperial de la mà del secretari de despatx, el català Ramonde Vilana-Perlas, un dels homes amb més influència en l’em-perador (al seu costat des de 1705 fins a 1740). Tampoc nopodem obviar un altre element imprescindible per enten-dre l’actitud maximalista dels resistents: el seu convenci-ment que, en realitat, no hi havia el més mínim marge denegociació amb Felip V, tal com demostrava la repressióferotge que va emprendre a partir de 1707. Una cosa i l’al-tra, sumades a la composició majoritàriament popular de lesforces socials de la ciutat, després de la fugida de bona partde la gent benestant i de la radicalització que se’n va deri-var, conformen la “lògica” de la resistència, difícilmentcomprensible si l’aïllem d’aquests paràmetres.

Una aposta interclassistaLa imatge de l’últim instant de la resistència, del contra atacals borbònics, és colpidora i reflecteix perfectament l’adhe-sió interclassista a la defensa de les llibertats catalanes: alcostat de Rafael Casanova i Antoni de Villarroel, hi trobemnobles com el comte de Plasència, el marquès de Vilana iJosep Galceran de Pinós i de Rocabertí; el cavaller Francescde Castellví; el gran comerciant Sebastià Dalmau; el cap delsvigatans Jaume Puig de Perafita (que hi va morir), junta-ment amb les companyies de la Coronela dels mercers ibotiguers de teles, dels escudellers, dels revenedors, delsfadrins sastres, dels taverners, dels blanquers, dels gerrers;l’advocat Manuel Flix, exconseller en cap i contrari a laresistència, i alguns soldats regulars com el general Basset,molts valencians i aragonesos, a més de voluntaris i mique-lets...

Ocupada Barcelona, un filipista en feia aquest balanç:“Quedó, pues, la tan ruidosa plaza de Barcelona y quetanto dio que decir en la Europa (y aun fuera de ella)en poder de España, después de una larga y valerosaresistencia […] De esta suerte se fue sujetando el fieroorgullo de esta altiva nación; y en castigo de sus delitos,además de los crecidos derechos que se les impusieron,quitándoles todos sus fueros y privilegios que tanto esti-maban, se les arregló al gobierno y leyes de Castilla(para ellos el más oprimido yugo). Para más seguridady que no les quedase esperanza alguna del alivio quedeseaban, y como freno para sujetarles, se formó unaCiudadela […] Perdieron lastimosamente los catalanescuanto hay que perder, que fue la libertad, a la que nose la igualan cuantos tesoros encierra en sus entrañascodiciosa la tierra, ni las riquezas todas del mundo. Noestaban hechos a tan fuerte martirio como el de la servi-dumbre.”

Pàtria i llibertatsAquesta crua valoració ens trasllada al motiu de l’arriscadai tenaç aposta dels catalans en aquella guerra civil, a mésd’internacional. Una aposta política i econòmica que perse-guia la conservació i l’enfortiment d’un marc jurídic i insti-

tucional que responia sobretot als interessos d’uns grupssocials ascendents, però també de l’“home comú” gràciesals mecanismes de representació i de participació que aque-lla societat havia desenvolupat. Per aquesta raó, el filipistamarquès de Gironella considerava que Felip V disposavad’una “ocasión muy oportuna de poner todos sus domi-nios bajo una misma ley, de exaltar la autoridad de laverdadera nobleza cercenando la demasiada de laplebe”. En la mesura que les constitucions eren la clau devolta d’aquell sistema, en el tram final de la guerra els resis-tents van invocar essencialment la pàtria i les seves lliber-tats i, en un grau molt menor, Carles III, el rei que vanaclamar el 1705 i que els va abandonar l’any 1711.

La seva liquidació i la implantació de la Nova Plantaborbònica van constituir un clar retrocés polític. Quinamena de modernitat significava la pèrdua de la representa-ció, la militarització de l’estructura política, la imposiciód’una contribució abusiva sense l’aprovació de les Corts i,finalment, l’aristocratització dels càrrecs municipals enperjudici dels representants dels gremis i la corrupció a granescala que se’n va derivar?

© Dani Codina

© P

érez

de

Roz

as / A

FB

16

Virginia León SanzProfessora titular d’Història Moderna, UCM

Daniel Defoe i Catalunya, 1713

Des de molt jove, la vida de Daniel Defoe va estar entrella-çada amb els principals esdeveniments polítics, que el vantreure dels seus respectables orígens d’home de negocispurità i el van empènyer a donar suport a Guillem d’Orange.Durant la contesa espanyola, Defoe va ser agent del Governi va dur a terme amb gran habilitat la missió d’observar lesrespostes dels escocesos a la proposta d’unió d’Anglaterrai Escòcia. Amb la fi de la guerra, desencisat de la política ihavent fracassat en les seves activitats comercials, elsúltims anys es va dedicar a escriure novel·les. Fins alesho-res havia publicat diversos escrits i pamflets sobre diferentstemes, com ara la crisi dinàstica espanyola, amb els quals,

a més d’informar, pretenia influir en l’opinió pública brità-nica; en darrer terme, però, manifestaven la connexió entrela “bibliografia” i la “biografia” de Defoe.

El “cas dels catalans”, que va condicionar les negocia-cions de pau hispanobritàniques d’Utrecht en la fase finalde la guerra, va centrar l’atenció de l’opinió pública inter-nacional sobre el Principat. En aquest context se situa unainteressant novel·la titulada The Memoirs of an EnglishOfficer, impresa a Londres el 1728 per E. Symon. Quanaquesta obra va sortir a la llum, havien transcorregut deuanys des de la publicació de la primera novel·la de Defoe,Robinson Crusoe (1719), escrita quan tenia prop de

La commemoració dels tres-cents anys dels Tractats d’Utrecht (1713), que posaven fi a la Guerra deSuccessió espanyola en la seva dimensió internacional, és un bon moment per recuperar la miradasobre la posició britànica en el conflicte dinàstic, a través dels ulls de Daniel Defoe, un novel·listacompromès amb la seva època.



17

seixanta anys, i ell s’havia convertit en un escriptor experi-mentat. Però les Memoirs només van ser conegudes quanWalter Scott va decidir tornar-les a publicar a principis de lacentúria següent, el 1809, per situar les campanyes del ducde Wellington a Espanya durant la Guerra d’Independènciacontra les tropes napoleòniques. Publicades en castellà perprimera vegada el 2002 amb el títol Memorias de guerradel capitán George Carleton (Servei de Publicacions de laUniversitat d’Alacant), i en català aquest mateix any 2013,sota l’encapçalament més breu d’El capità Carleton (edito-rial La Mansarda), les memòries han tingut una gran difusióper la seva excel·lent acollida entre els historiadors i el granpúblic i avui dia ofereixen una nova actualitat.

Objectivitat històrica i ficció literàriaAmb una peculiar originalitat, l’autor aplega l’objectivitathistòrica amb la ficció literària del personatge que protago-nitza la narració. Les Memoirs es van atribuir durant untemps al seu narrador i protagonista, el capità George Carle-ton, un personatge real que va ser incorporat al Dictionaryof National Biography. Ni tan sols Walter Scott, en la sevaedició del principi del segle XIX, dubtava de l’autoria delcapità anglès, cosa que no sorprèn pas si tenim en comptel’esforç de Defoe per presentar el text com un relat verídic,ajustant la ficció narrativa al gust de l’època per les memò-ries. El realisme amb què relata els fets va convertir aquestaobra en una font inestimable per a la majoria dels historia-dors britànics del segle XIX que es van interessar per laGuerra de Successió. El text de Defoe es basava en unesnotes manuscrites de sir Harold Williams i en altres mate-rials recollits d’obres, com la de Madame d’Aulnoy, així comen els records d’un possible viatge de joventut a Espanya.

A manera de crònica, a les Memoirs hi trobem un testi-moni suggeridor i singular sobre la participació anglesa enel conflicte successori; tanmateix, destaquen no solamentpels temes històrics, sinó també pel seu valor literari i dedocument curiós sobre el caràcter i els costums dels espa-nyols del començament del segle XVIII, tot i que de vegadeses fan ressò de freqüents tòpics difosos a les fonts literàries.En aquest sentit, el llibre és fidel a la tradició anglesa delsllibres de viatge, un gènere que li permet expressar ambbastant llibertat el seu punt de vista, no exempt de relati-visme, sobre diferents qüestions, tant polítiques com reli-gioses.

Les Memoirs comprenen des de la guerra d’Holanda(1672) fins a la Pau d’Utrecht (1713). En la narraciónovel·lada centrada en la Península cal distingir-hi unaprimera part en què predomina el caràcter militar i per laqual coneixem diferents aspectes de la contesa successòria–el setge de Barcelona, l’estratègia aliada, el funcionamentdel consell de guerra, les campanyes militars–, encara quetambé s’hi inclouen interessants descripcions i observacionssobre el paisatge. Poc després de la batalla d’Almansa, elcapità Carleton va caure presoner. A partir d’aquestmoment, les Memoirs es converteixen en el relat d’un viat-ger observador de la realitat i dels costums dels castellans,les seves tradicions i creences. I, encara que informa sobreles principals batalles, espera que en intercalar-les no es“desllueixin les meves memòries, d’ara endavant més pací-fiques”. Després va ser traslladat a l’interior, a San Clemente

de la Mancha, “bressol i residència” del Don Quixot deCervantes, on va romandre més de tres anys. En aquestaetapa se sorprèn del pes de la religió i de la por a la Inquisi-ció dels habitants, però admet que es tracta de l’opinió d’un“heretge”.

El principat de Catalunya i el regne de València consti-tueixen el principal escenari dels recorreguts del capitàCarleton, el qual sent predilecció per València. No obstantaixò, de tots els llocs que esmenta és el monestir de Mont-serrat l’indret al qual dedica més pàgines, tenyides d’un certmisticisme. Carleton sent fascinació per la bellesa delpaisatge i per l’arquitectura del monestir: “Si el que hi haviaa dalt era un evident miracle de la natura, el que hi havia abaix era un absolut tresor prodigiós d’art.” Defoe no sola-ment ens descriu amb detall les ermites, els boscos de colorescarlata, les cascades d’aigua cristal·lina o la puresa del’aire, sense estalviar qualificatius relatius al delit o l’admi-ració que produeix contemplar-los, sinó que també ensexplica els costums dels eremites, com ara la seva alimen-tació o el caràcter amable dels monjos.

Les claus de la derrota aliadaPerò a les Memoirs també hi trobem un balanç, no exemptd’autocrítica, de la intervenció d’Anglaterra en la Guerra deSuccessió, i a les seves pàgines hi descobrim les claus delfracàs i de la derrota aliada, així com la percepció anglesa dela contesa civil. El novel·lista aporta la seva pròpia visió delconflicte, sense perdre de vista els interessos britànics, queanalitza amb la perspectiva d’una obra escrita al cap d’’unsanys. Potser és per això que s’inhibeix de prendre partitclarament en favor d’un candidat o de l’altre i només quanAnglaterra veu perillar els avantatges econòmics obtingutsd’Espanya a Utrecht es mostra crític amb Felip V.

A les Memoirs es presta una atenció especial al desen-volupament de la guerra a Catalunya. Defoe descriu ambdetall el difícil assalt a la fortalesa de Montjuïc, l’èxit de laqual atribueix al comte de Peterborough; de fet, a lesMemoirs es fa una defensa del comte i aquestes van tenir laseva aprovació. Un passatge particularment interessant és el

Portada de la recentversió catalana de lesMemòries, i unaversió londinencade 1743 dels fons dela Universitat deMichigan, digitalizadaper Google.

Passat

18

relat de l’entrada de l’arxiduc a la capital catalana el 1705,quan va ser proclamat rei amb el títol de Carles III desprésdel compromís adquirit a Viena de “conservar furs i privile-gis dels dominis d’Espanya”; significativament, Defoe inter-preta la bandada d’ocells de diferents colors que es vandeixar anar a la cerimònia com una representació de “lallibertat acabada d’aconseguir”.

A excepció del setge de Barcelona, el capità anglès no vaestar present en cap de les grans batalles que van tenir llocal territori peninsular durant la guerra. Carleton era aAlacant quan va rebre la notícia que s’havia lliurat la bata-lla d’Almansa (1707). Defoe defineix la derrota així: “Va sertotal i va suposar la major desfeta que havia patit mai l’exèr-cit anglès durant la guerra contra Espanya.” L’exèrcitborbònic no va trigar a conquerir novament València i Aragói va arribar a Catalunya. A la narració seguim millor lesconseqüències de la victòria borbònica a la zona d’Alacant.A manera d’autocrítica, reconeix que una de les principalscauses del fracàs aliat va ser la divisió estratègica i, espe-cialment, la rivalitat entre Galway i Peterborough.

Carleton estava pres a la Manxa quan va rebre la notíciade les victòries aliades de 1710 d’Almenar i Saragossa queobrien de nou el camí de Carles III cap a Madrid. Defoe reco-neix que “la marxa del rei Carles a Madrid va constituir l’er-ror més greu de tota la guerra”, encara que fos el governanglès el responsable d’aquella decisió. Escriu que desprésde les derrotes de Brihuega i Villaviciosa a finals de 1710“van arribar notícies de la pau”, referint-se a les negocia-

cions anglofranceses que es van concretar en els Prelimi-nars de Londres de 1711 i que van establir les bases de laPau d’Utrecht-Rastadt (1713-1714). El triomf dels tories ales eleccions angleses de 1710, en representació d’unaopinió pública que volia la pau, va significar que Gran Breta-nya es retirés a poc a poc de la contesa.

Divisió de la societat anglesaEn el transcurs de les negociacions, el compromís queAnglaterra havia contret en el Pacte de Gènova amb elscatalans va donar lloc a un intens debat al Parlament quees va traslladar a l’opinió pública, perquè, tal com s’instavael secretari d’Estat Bolingbroke, “calia salvar l’honor de lareina Anna quant als catalans”. Defoe reflecteix a les Memo-irs l’ambient de divisió a la societat anglesa que va provocarla nova política dels tories quan afirma: “En tornar, els vaigtrobar perfectament enemistats..., els uns a favor de la paui els altres en contra.”

Les ambaixades dels ministres catalans a les Corts deViena, l’Haia i Londres no van tenir èxit davant les pressionsdels representants de Felip V. Publicistes i intel·lectuals vancontribuir amb els seus escrits a donar suport públicamenta la polèmica parlamentària britànica. Defoe va interveniren el debat defensant la posició pacifista del Govern elsarguments de la qual van ser recollits en diversos escrits,com ara a The Balance of Europe i a Succesion of SpainConsidered (1711). Un altre famós pamflet, The Conductof the Allies (1712), de Jonathan Swift, va ser responsableen gran manera que l’opinió pública anglesa acceptés la polí-tica del secretari d’Estat. En aquell debat, el govern toryfinalment sacrificaria els interessos dels catalans. Defoe,amb la perspectiva dels anys, pretén tancar a les Memoirsaquell capítol –“el temps ha demostrat que tots dos estavenequivocats i que ningú no tenia raó”– i anima a la reconci-liació dels partits. Ni la historiografia anglesa ni la catalanano han pogut oblidar aquell abandó de la causa catalana sotala subtil fórmula que va trobar Bolingbroke.

Les Memoirs es van publicar poc després de la signa-tura de la Pau de Viena entre Felip V i Carles VI el 1725. Lanovel·la convida a la reflexió; potser havia arribat el momentde canviar el discurs sobre la participació britànica durantla guerra. Malgrat tot, Daniel Defoe no oblida justificar l’ac-tuació anglesa en “un exercici de tranquil·litzar la cons-ciència britànica”. Potser la seva escassa difusió inicial –esva imprimir una única vegada en el segle XVIII– respon auna conjuntura internacional poc propícia a remoure elpassat. Encara cap a 1735 els catalans recordaven almonarca anglès el seu compromís moral de donar suport ala recuperació dels seus furs davant el govern de Felip V.Camí de la commemoració de l’11 de setembre de 1714,l’obra de Defoe suposa una aportació molt valuosa indicativade com l’abandó de Catalunya es va mantenir en la memò-ria dels europeus.

La reina Anna,primera sobirana

britànica arran de launió d’Anglaterra iEscòcia. En el seu

nom, Mitford Croweva firmar amb els

representantsaustracistes catalans

el Pacte de Gènova(1705), pel qual

Anglaterra escomprometia a

respectar les lleiscatalanes a canvi del

suport militar del paísa les tropes aliades.

© Leemage / Prisma

Quan al darrer terç del segle XIX el catalanisme de la Renai-xença es va veure confrontat a la revisió de la història deCatalunya i, especialment, a repensar les bases de la relacióamb Espanya, una de les opcions historiogràfiques i meto-dològiques que va adoptar va ser la de considerar que elperíode comprès entre els segles XVI i XVIII havia estat untemps de “decadència”. Si hom podia celebrar la “renai-xença” de la nació catalana era, òbviament, perquè el país,refet de carlinades i malastrugues aventures colonials hispà-niques, havia reaccionat contra segles de foscor nacional.

Els historiadors anteriors a la guerra del 1936 van argu-mentar que es podia parlar de decadència de la nació cata-lana bàsicament per cinc raons que s’implicaven mútuamenta la manera d’una teranyina o un bucle. Així doncs, d’unabanda, al llarg de tres-cents anys el país no s’havia pogutconstruir com a estat a causa de la feblesa demogràfica, id’altra banda, havia perdut la classe dirigent pròpia, caste-

llanitzada i abduïda per la Cort. També s’havia anat aban-donant la llengua literària en favor del castellà i, a més, lavoluntat de ser no s’expressava políticament en les institu-cions i s’anava diluint en el poble. Finalment, el fet queCatalunya no hagués pogut comerciar amb Amèrica en tenirtancades les portes de l’Atlàntic, hauria estat la darrera deles causes de l’ensulsiada. Tot plegat pintava un quadre tristde la nació que, en hipòtesi, hauria remuntat amb la indus-trialització i que amb les Bases de Manresa (1892) hauriatrobat la manera de resoldre (Catalunya endins) segles desubmissió i misèria política.

“Decadència” era, doncs, un mot que en la historiogra-fia catalana es contraposava a la plenitud medieval catalana–més suposada que real– i a l’esperada recuperació nacional(d’arrel romàntica) que s’albirava amb el moviment jocflo-ralesc renaixentista. Fins i tot des del punt de vista filosò-fic, la decadència lligava bé amb la concepció dialèctica


19

Ramon AlcoberroProfessor d’ètica a la Universitat de Girona (www.alcoberro.info)

“Decadència”, un concepte a abandonarEl projecte editorial “La ciutat del Born. Barcelona 1700”, dirigit per Albert Garcia Espuche,arracona definitivament la qualificació de “decadent” que des de la Renaixença s’havia aplicat a laCatalunya dels segles XVI-XVIII. Són onze volums amb articles dels millors especialistes, quedocumenten de manera exhaustiva la Barcelona del període anterior a 1714 des de la perspectiva dela vida quotidiana.


Passat

20

hegeliana i amb l’historicisme acadèmic herderià. En l’ima-ginari simbòlic del catalanisme, al moment positiu imperial(tesi), representat per l’època medieval, s’hi oposava unmoment negatiu (antítesi) espanyolista i decadent, del qualsortiria una síntesi (o negació de la negació), renaixent.Síntesi que, tot cal dir-ho, incorporava l’element de potèn-cia medieval de la tesi i no oblidava tampoc el fet que Cata-lunya formava part d’Espanya com a conseqüència de ladissortada etapa “decadent”. Tot quadrava, doncs. Fins i tot,si algú era espanyolista de formació o de conviccions, argu-mentar la suposada decadència ajudava a justificar unelement premodern i poc racionalista del catalanisme.

El concepte de decadència, que encara apareix alsmanuals escolars aplicat als segles XVI-XVIII, ha marcatgairebé a foc la historiografia catalana i ha servit interessa-dament per descriure un període i, es vulgui o no, tambéimplícitament ha servit com a retret a la feblesa d’una socie-tat catalana suposadament adormida. De fet, el nostrehimne nacional és poc més que una invitació a conjurar-nosper evitar per sempre l’espectre: “Catalunya triomfant,tornarà a ser rica i plena”, cantem els catalans. No cal analit-zar ara allò que hi havia d’interessat i de poc consistent enla construcció del concepte. Anotem, simplement, que éscomprensible que els cappares del catalanisme veiessin lanostra història en termes decadents, especialment desprésde la fallida de la I República i la desfeta espanyola a Cubal’any 1898, quan el projecte monàrquic i centralista espa-nyol es va fer literalment inviable per pur anacronisme.

La pàtria dels historiadors d’arrel romàntica, que en elsversos de Gassol “va morir tan bella / que mai ningú no lagosà enterrar”, necessitava fer foc nou i la seva resurrecciónomés era possible a partir de certificar una prèvia i supo-sada mort civil del país, que els historiadors constatavenmitjançant la construcció intel·lectual d’una decadència

catalana ja superada per sempre més. D’ençà de la Renai-xença, com sap prou bé qualsevol lector del poeta Maragall,“la Morta” aquí és Espanya.

Un país conscient dels seus drets no és decadentLes coses, però, no eren tan senzilles, perquè els fets noquadraven en els esquemes previs: com podia resultarcompatible una suposada decadència amb els aixecamentspatriòtics del 1640 i el 1714 i amb l’augment de riquesa delpaís per contraposició a la situació de la resta de l’estatespanyol? No era mínimament seriós considerar decadentun país que sabia, com explicava Ferrer i Sitges a la Juntade Braços de 1713, que “lo príncep no pot fer lleys y cons-titucions en Cathalunya sens intervenció, consentiment yaprovació dels catalans, [que] lo princep y sos ministres nopoden judicar sino per directe, ço és ohides les parts i abcognició de causa”. Un país amb consciència dels seus dretsno és decadent. Alguna cosa no encaixava, i ja sota el fran-quisme, a partir de la dècada de 1960 –que en la historio-grafia catalana va ser un temps de revisió metodològica–, eltema es va replantejar de bell nou en la mesura que feiencrisi els models romàntics i l’esquematisme dialèctic.

Trencar amb l’hàbit historiogràfic no va ser fàcil. Siguidit que al llarg de més d’un segle (de 1848 a 1960) quasinomés un sol home, el filòsof Francesc Pujols, va argumen-tar contra el reduccionisme històric que condemnava tres-cents anys a la categoria de “segles foscos”. Però el seuConcepte general de la ciència catalana va ser conside-rat poc més que una facècia. Va ser Pierre Vilar el primerque va reivindicar des de l’acadèmia que el XVIII no haviaestat de cap manera un moment de decadència, sinó decreixement econòmic. Per bé que es va embolicar ambapriorismes derivats d’un marxisme molt esquemàtic, no seli poden negar aportacions significatives. Els treballs de la

Músics i dansairesdurant una festa enun jardí barceloní;fragment del plafó

ceràmic anomenat Laxocolatada, de 1710,exposat al Museu de

Ceràmica deBarcelona.

A la dreta, el Llibredels quatre senyals

del General deCatalunya,

recopilació de lesnormes que regien elfuncionament de laGeneralitat, en unaimpressió de 1698.

© MUHBA / Pere Vivas i Jordi Puig © AHCB


21

generació de Núria Sales, Eva Serra i Ernest Lluch van signi-ficar una renovació radical en l’òptica dels estudis sobrel’època moderna que avui hem pogut reafirmar ambnombroses aportacions de joves historiadors.

És significatiu que la revisió en profunditat del conceptede decadència sigui un dels trets que identifiquen més clara-ment la generació d’historiadors que entre 1968 i 1982 estu-dien a la Universitat de Barcelona o que comencen aimpartir-hi classes. A Un siglo decisivo: Barcelona y Cata-luña, 1550-1640, Albert Garcia Espuche afirma que lesarrels de la prosperitat setcentista cal cercar-les d’antic, alsegle XVI, i el redescobriment de la història de la Mediter-rània pels Annals fa obvis els paral·lelismes entre Catalunyai les petites ciutats d’Itàlia i el republicanisme holandès.D’altra banda, els llibres d’Antoni Simon escrits a partir del’estudi dels documents de Simancas han posat de manifestel vincle entre 1640 i 1714. Ja abans, els treballs dels histo-riadors catalans exiliats a Amèrica Marc Aureli Vila i, moltespecialment, Pere Voltes, van mostrar, a més, que la prohi-bició del comerç de Catalunya amb Amèrica, tot i ser certa,havia estat relativament fàcil de d’esquivar.

Avui és insostenible historiogràficament la tesi d’unaCatalunya decadent i espanyolista que comprendria elssegles XVI-XVIII: l’edició dels Dietaris de la Generalitatmostra que, fins i tot entre la classe dirigent, les inquietudspolítiques anaven per una altra banda, i el coneixementcada cop més ampli de la cultura popular del període fapalesa l’existència d’una societat plural i diversa, amb unaactivitat comercial oberta al món i una consciència nacio-nal present tothora. Fins i tot un atzar històric i políticvinculat a la globalització ha tingut de retruc una gran influ-ència sobre la reconsideració conceptual de la suposadadecadència. La moda dels estudis postcolonials i de la histò-ria de les gents sense història ha portat de bracet un nou

interès per l’estudi de les estratègies de les societats ques’organitzaven al marge, o en contra, de l’Estat –i si algunasocietat es pot considerar de model republicà i antiabsolu-tista, certament és la que traspua al discurs de Pau Clarisque va recollir (o reelaborar) Melo.

Projecte de revisió històricaEl millor coneixement de la història catalana dels seglesXVII i XVIII i l’obsolescència del concepte de decadènciaque, d’ençà de la Renaixença, ens ha impedit copsar l’origi-nalitat d’aquests dos segles, estan molt vinculats, en elsdarrers vint anys, al coneixement de la Barcelona del 1714que deriva del Projecte del Born. A partir de les obres olím-piques, que van permetre de retrobar fragments significa-tius de la ciutat enderrocada per Felip V, i especialment ambl’excavació sistemàtica de l’antic mercat del Born encetadael 2002, la reconstrucció de la vida quotidiana dels habitantsde l’antic barri de la Ribera i, en particular, l’anàlisi de lavida quotidiana de la parròquia de Santa Maria del Mar hanavançat prou per permetre’ns conèixer-la amb detalls quasiminimalistes. De fet, sabem amb noms i cognoms qui viviaa cada casa, què s’hi feia i quin era el seu aixovar. La circum-stància que els arxius notarials de Barcelona siguin uns delsmés complets d’Europa –sembla que només superats perGènova–, i que es conservi també íntegre l’arxiu parroquialde Santa Maria del Mar, a més del bon estat dels arxius del’antic Col·legi de Cirurgians, han ajudat a avançar en lainvestigació positivista i en termes de microhistòria a unnivell impensable fa poc temps.

Un trist atzar urbanístic, burocràtic i polític, les dilacionsdifícilment justificables en la museïtzació del Born –que araqueden resoltes amb la inauguració oficial d’El Born CentreCultural–, han permès fer un estudi molt aprofundit delsarxius i dels materials, sense els quals molt possiblement

A l’esquerra,fragment de lapintura anònima delBornet, del principidel segle XVIII.L’obra, pertanyent alMuseu d’Història deBarcelona, reflecteixla intensa activitatcomercial i sociald’aquesta àreacentral de laBarcelona antiga,l’actual passeigdel Born.A la dreta, gravat querepresenta la presade la ciutat per laflota aliada, l’octubrede 1705.

© MUHBA / Pep Parer © Institut Cartogràfic de Catalunya

Passat

22

les tesis historiogràfiques tradicionals no haurien pogut serrebatudes amb tant fonament. Cal reconèixer en aquestcontext la tasca d’Albert Garcia Espuche, amb qui la ciutatde Barcelona i la historiografia catalana moderna hancontret un deute impagable. Gràcies a ell i al seu equip, avuipodem afirmar amb rotunditat que Barcelona (i per exten-sió tot Catalunya) no era decadent al final del segle XVII i alprincipi del XVIII: una ciutat que va conèixer els primerscafès d’Espanya, on treballaven una vintena de fabricantsde perruques i on es venien més de seixanta tipus diferentsde tabacs, pot ser tot el que es vulgui, excepte decadent.

Prosperitat i cosmopolititismeApartada de la xarxa de poder i de la pompa cortesana,Barcelona i per extensió Catalunya es van fer pròsperes perl’empenta de la seva ciutadania. Com tantes altres ciutatsholandeses i italianes de l’època, Barcelona, i Catalunya ambella, va canviar honors per feina abans i després del 1714. Lamaltempsada borbònica va produir la misèria, però la Barce-lona dels segles XVII i XVIII, tal com la descriuen els arxiusnotarials, era una ciutat situada al bell mig d’una extensaxarxa comercial, amb recursos, amb un comerç viu i amb unatradició cultural i un cosmopolitisme que ni les borbonadesmés absurdes van poder ofegar. No va ser de cap manera laderrota de Catalunya de 1714, ni el nou marc econòmicborbònic, el que va produir el desenvolupament, detectat perPierre Vilar, de l’economia del XVIII, sinó que el creixementi la incorporació catalana a la revolució industrial són conse-qüència d’una llarga onada prèvia i només s’expliquen pelformidable aplec d’energies acumulades en més de dos-centsanys de treball i d’innovació constant. Avui aquesta afirmacióés absolutament documentada i la col·lecció “La ciutat delBorn. Barcelona 1700” (publicada per l’Ajuntament de Barce-lona, darrerament amb el suport de la Fundació Carulla il’Editorial Barcino) constitueix una eina important en la reno-vació dels estudis històrics sobre el període.

Onze volums col·lectius –dels quals fins ara s’han publi-cat deu– amb articles dels millors especialistes documen-ten d’una manera pràcticament exhaustiva la Barcelona delsegle anterior a 1714 i ho fan, a més, des de la perspectiva

de la vida quotidiana. Metodològicament, els textos mostrentambé la maduresa d’una escola historiogràfica catalana queusa d’una manera creativa les tècniques de la microhistòriai de la història de les mentalitats, superant les limitacionsde la veterohistòria econòmica marxista. Una quarantenallarga d’autors competents i ben coordinats en un projectecomú és difícil de trobar en qualsevol camp cultural i enqualsevol país. Més encara quan es coneixen les limitacionsi la precarietat de la vida acadèmica catalana, econòmica-ment sempre sota mínims, cosa que fa encara més signifi-catiu el projecte. Literàriament són textos d’una granclaredat, a l’abast de qualsevol persona interessada però noespecialista, i traspuen aquell punt nostàlgic de vida quoti-diana que els fa agradables de llegir. En mans d’unnovel·lista, aquesta col·lecció és, de totes totes, una minad’or pel que ens descobreix sobre els costums i les menta-litats i, fins i tot, per la llum que projecta sobre el nostrepresent. Són els petits detalls els que fan les grans històries,i les curoses explicacions sobre el comerç, sobre les modeso sobre el cafè i el tabac a la Barcelona del 1700 permetencopsar el batec d’una ciutat viva, cosmopolita i diversa. Ocom a mínim tan diversa com ho podien ser les ciutats estatitalianes i holandeses del seu moment. La circumstànciaminúscula, el detall balzaquià o petit fait vrai de Stendhalque necessita el novel·lista es troba amagat en els docu-ments dels notaris –i ha estat recuperat pels historiadors.

Els llibres, ja se sap, només tenen sentit quan un lectorcontinua pensant-hi i somniant després de la lectura. Que ala col·lecció “La ciutat del Born. Barcelona 1700” hi ha mate-rial per a novel·les molt bones i per a una reflexió sobre lacontinuïtat cultural del país, és una obvietat. Que hi hauràun abans i un després en historiografia després d’aquestimportant esforç editorial, sembla també evident. Però elque deurem a Garcia Espuche i a l’equip que ell ha coordi-nat és, sobretot, que una etiqueta trista com la de “deca-dència” podrà desar-se al calaix. No em sembla poc.

Tots els títols de “La ciutat delBorn. Barcelona 1700”

1. Jardins, jardineria i botànica.2. Dansa i música.3. Jocs, triquets i jugadors.4. Festes i celebracions.5. Drogues, dolços i tabac.6. Llengua i literatura.7. Medicina i farmàcia.8. Interiors domèstics.9. Política, economia i guerra.10. Indumentària.En preparació:11. Dret, conflictes i justícia.

Podeu trobar una ressenya específica de cadavolum publicat a la versió web del número 89 deBarcelona Metròpolis, http://www.bcn.cat/bcnme-tropolis/.

© Ramon Muro / AHCB

Retrat de Carles IIIl’Arxiduc dins del

llibre Privilegis de laciutat de Barcelona,de l’Arxiu Històric

de la Ciutat.A la dreta, Gaspar

Ferran, milicià de lacompanyia delsargenters de la

Coronela deBarcelona, en unvolum de 1707

conservat al mateixarxiu.

© AHCB

La llarga etapa de preparació del Projecte del Born ha resul-tat molt fructífera. Com a responsable del projecte fins al’estiu de 2012, vaig assenyalar els tres elements quesemblen fonamentals com a articuladors d’El Born CentreCultural. Aquest espai, doncs, ha de ser un lloc de memòria;un espai de recerca i coneixement històrics; i un àmbit dereflexió, creació i difusió contemporànies.

En relació amb el primer element, sembla obvi que eljaciment del Born és un lloc de memòria de màxim valor,per a Barcelona i per a Catalunya, com ho seria en qualse-vol país un àmbit similar. Allà s’hi troben les restes d’un 5%de les mil cases enderrocades per aixecar la Ciutadella, laconstrucció de la qual va ser un dels efectes desastrosos dela derrota catalana de 1714. Malgrat aquesta singularitat, enels últims anys no han cessat els intents d’eliminar o demenysvalorar el jaciment, alguns protagonitzats des de bena prop del mateix projecte. L’observatori de la societat queha esdevingut el Born en aquesta etapa ha permès presen-

ciar alguns fets gens agradables, però ara cal ocupar-se deqüestions força més urgents i interessants que recordaraquest passat recent. S’ha salvat tot el jaciment, de formairreversible, i això és el que compta i el que quedarà.

Respecte de la dimensió contemporània de l’equipa-ment –tercer element articulador–, resultarà essencial elseu ple desenvolupament. Es tracta de potenciar el Borncom a estímul per “reflexionar, crear i difondre contempo-ràniament, en presència del passat”. Estudiosos i creadorsde camps com ara el cinema, la música, el teatre, la dansa,la literatura o el joc han treballat en aquesta direcció durantles etapes preparatòries del projecte i, lògicament, ho segu-iran fent. En aquest breu text, però, vull parlar sobretot delsegon element esmentat, el coneixement històric, sobre elqual ja es pot plantejar el balanç d’uns anys de feina.

L’any 2002 va tenir lloc una polèmica, molt present enels principals diaris, que va resultar intensa i llarga compoques altres ho han estat en el país. Matisos a part, s’en-


23

El Born i el coneixement històricEl jaciment del Born no és un jaciment de “pedres”, sinó de persones, d’activitats de tota mena, derelacions de treball, d’aspiracions, emocions i desitjos. Presenta la complexitat d’una ciutat i potexplicar una ciutat. El projecte d’El Born Centre Cultural en vol fer un lloc de memòria, un espai derecerca i difusió històriques i un àmbit de creació contemporània.

Pre

sent

Albert Garcia EspucheHistoriador


Present

24

frontaven els partidaris de conservar el jaciment del Born iels que volien eliminar-lo per continuar la construcció de laBiblioteca Provincial de Barcelona a l’interior del vell mercat.

Una polèmica amb rerefonsAlguns van plantejar la discussió en termes d’eslògan:“pedres contra llibres.” En realitat, les posicions tenien molta veure amb el fet que el jaciment del Born no és un jaci-ment neutre, com ara Pompeia, sinó que està carregat decontinguts que han provocat enfrontaments.

Durant la llarga polèmica de 2002 sobre si s’havia deconservar o no el jaciment del Born, vaig defensar que laseva salvaguarda, a més de permetre gaudir d’un espai dememòria excepcional, brindava una oportunitat única enbenefici del coneixement històric. El Born és el millor llocpossible per explicar un període de la història de Barcelonai de Catalunya, el que va de 1550 a 1714, que durant molttemps ha estat considerat de “decadència”. Permet mostrarque la dita etapa històrica va suposar l’entrada de Catalunyaa la modernitat. Així doncs, al final del segle XVI, el Princi-pat ja havia consolidat una decisiva transformació econò-mica i del seu territori, i des d’aleshores va avançarsòlidament amb dues cames: un singular sistema de ciutatson es feien els primers passos dels processos productius,amb especialitzacions en cada una de les poblacions (elvidre, el tèxtil, el cuir, el ferro…), i una capital on s’acaba-ven molts dels productes treballats a Catalunya, que teniafuncions de direcció i de serveis del seu país, i que el comu-nicava eficaçment amb la resta del món. Aquesta transfor-mació va ser essencial i va marcar molt positivament elfutur.

En sintonia amb això, el jaciment del Born permet expli-car que la Barcelona del període era pròspera, lluny de lescapacitats de les grans capitals, com ara París, Londres o

Nàpols, però capaç de competir en el segon esgraó de lajerarquia urbana europea. El món dels oficis tenia una parti-cipació notable en el govern de la ciutat, que resultavadiversa, era molt dinàmica econòmicament i estava benconnectada amb tot Europa i més enllà, gràcies a unaintensa activitat comercial. Era una població amb una granpresència d’estrangers i de passavolants, marcada per lareligiositat però abocada a la festa, la dansa, la música, elteatre i el joc. S’hi advertien, a més, pinzellades de sofisti-cació: en uns vestits en què triomfaven els colors i els orna-ments, o en uns jardins per a l’oci realment extraordinaris.

Si aquesta ciutat va tenir forces per resistir el setgeterrible de 1713-1714 i capacitat per refer-se’n prou depressa, va ser gràcies als fonaments posats al país des delfinal del segle XVI. Per descomptat, aquella societat nonecessitava, per continuar avançant, que una suposadaracionalització exterior vingués a obrir-li els ulls i a marcar-li, per la força de les armes, la direcció d’un futur millor.

El Born permet explicar tot això, i fer-ho d’una maneraentenedora, apassionant i única. En efecte, el tret quecaracteritza el jaciment i el fa del tot singular en el món ésel fet que coneixem, documentalment, qui vivia a cada casad’aquesta àrea urbana durant un llarg període que va, al -menys, des de mitjan segle XVI fins a principis del XVIII. Apartir d’aquest coneixement, els centenars de milers dedocuments treballats permeten explicar com era cada casaen tots els seus pisos i què hi havia a cada habitació; a quèes dedicaven els tallers i què es venia a les botigues; quinaera la composició de cada família; quines relacions mante-nia cadascú amb els seus veïns i amb la resta de la ciutat;què contenien els contractes matrimonials; a qui llegavenels habitants els seus béns, quines eren llurs activitats,quins negocis emprenien, amb quins països comerciaven,quins productes exportaven o importaven, etc.

Persones, activitats i sentimentsAmb aquesta base, resulta fàcil explicar la globalitat de laciutat del període, que coneixem també al detall, així comles seves relacions amb el món. Narcís Feliu de la Penya, undestacat economista i historiador contemporani, va escriure:“Una ciutat no la componen les pedres, sinó els seus habi-tants.” En el Born aquesta màxima es fa realitat. El jacimentno és un jaciment de “pedres”, sinó de persones, d’activitatsde tota mena, de relacions de treball, d’aspiracions, d’emo-cions i de desitjos. En definitiva, el jaciment del Bornpresenta la complexitat d’una ciutat i pot explicar una ciutat.

Onze anys després de la falsa polèmica de l’any 2002concretada en l’eslògan esmentat, “pedres contra llibres”,gràcies al Projecte del Born s’han publicat més d’unadotzena d’obres de recerca, que aviat en seran algunes més.Hi han treballat i publicat seixanta historiadors, i l’esforç harebut dos premis Ciutat de Barcelona, el Premi OctaviPellissa i el Premi Nacional de Cultura. L’equipament,doncs, està preparat per utilitzar les seves pedres, és a dir,el seu coneixement acumulat, d’una manera intel·ligent.Aquest coneixement, però, haurà de continuar creixent permantenir viu aquest espai cultural. La continuïtat de larecerca és, en efecte, una de les condicions imprescindiblesper a un futur prometedor del Born.

El tret quecaracteritza el

jaciment i el fa del totsingular en el món ésel fet que coneixem,documentalment, quiva viure en cada casa

d’aquesta àreaurbana durant unllarg període de

temps.

© Dani Codina


25

Molt poques vegades es té l’oportunitat de poder fer surar,reconstruir i repensar mons enfonsats. Gràcies als esforçosde molts, El Born Centre Cultural, que obre coincidint ambla inauguració del Tricentenari de 1714, ens permet endin-sar-nos en un món d’emoció, èpica i creació. L’èpica detrepitjar els carrers per on el general Villarroel va comandarel darrer contraatac l’11 de setembre, avançant amb la cava-lleria per fer front a les tropes borbòniques abans de caureferit; l’emoció de descobrir un barri i una ciutat plens dellum, de vida, de jocs, de comerç, dinàmics i oberts, on elscònsols d’Holanda hi tenien la casa, molt a prop d’on uncorder acabava les violes que exportava a tot Europa.

Tot aquest món va enfonsar-se, juntament amb mil casesmés, amb la repressió borbònica que va seguir a la desfetacatalana. Entre les restes de la ciutat que quedava dempeusi l’enorme fortalesa, la Ciutadella, que s’alçava per vigilar-lai sotmetre-la, va quedar un espai buit, l’esplanada on, entre1874 i 1876, Antoni Rovira i Trias i Josep Fontserè van cons-truir un magnífic mercat. La seva especial construcció vapermetre que sobrevisquessin les ruïnes al subsòl.

El Born ofereix, en primer lloc, una exposició perma-nent i un jaciment. Amb milers de peces trobades, maque-tes i vídeos, el visitant s’adonarà que s’acaba el tòpic de ladecadència catalana, així com de l’altíssima qualitat de vidade la societat barcelonina del 1700. El Born és una oportu-nitat única d’entrar per la porta del darrere de la història ireconstruir un món a través de les seves històries privades.

El segon eix del discurs del Born és oferir un marc alsfets de 1714. Avui l’esperit de la data torna amb una forçaabsorbent i arrossegadora; hem de mirar d’entendre-la isaber-la interpretar. Però, per començar, ens cal recordar. Siens remuntem a un dels orígens etimològics del terme, queno només és grec sinó també hebreu, zakhor, “tu recorda-ràs”, significa “tu continuaràs narrant”. No és cap exercicide nostàlgia estèril recordar; ans al contrari, és un motiuper sentir-nos interpel·lats i continuar avançant.

Quan passin les commemoracions hem de procurar nodesactivar el component vital i humà de la lluita d'unpoble que se sentia i es volia lliure. És l’única manera quel’exercici de la memòria no esdevingui pueril i estèril, sinócreatiu i transformador. I això és exactament el que l’ex-posició del Setge de Barcelona pretén. Els programeseducatius en són la peça més important: la lliçó d’històriadel Born no ens serviria de gaire si no ens ajudés a desen-

volupar nous coneixements, a enfrontar-nos críticamentamb el nostre passat i a formar ciutadans lliures per a unfutur país lliure.

Però encara el Born Centre Cultural vol ser alguna cosamés: un dels espais de referència sobre la cultura a Catalu-nya i arreu dels Països Catalans, punt de trobada dels agentsdels diferents àmbits, especialment d’aquells en què la llen-gua i la història catalanes tenen un paper fonamental.Aquest és el Born que volem: un equipament on ajudar aconstruir l’imaginari col·lectiu d'una cultura catalana potent,moderna, oberta, universal i fidel a la identitat nacional.

Un dels espais es dedicarà a programar un ambiciósdossier d’activitats culturals i acollirà concerts, dansa,teatre de petit format, conferències, seminaris..., sempreamb la intenció de prioritzar les de caràcter innovador iexperimentador. Ressuscitarem velles i llegendàriesinstitucions com l’Acadèmia dels Desconfiats, o fasci-nants reductes de la Barcelona irreverent i festiva com laSocietat del Born. I esmerçarem tot l’esforç a fer quesigui també una petita ciutat per als nens, on tinguin unprimer contacte viu, divertit i emocionant amb la histò-ria del seu país.

Punt de trobadade la cultura i lahistòria catalanes

Quim TorraEditor i llicenciat en dret.Director d’El Born Centre Cultural

El Born ofereix unaexposició permanenti un jaciment, ambmilers de pecestrobades, maquetes ivídeos que permetenal visitant adonar-sede l’altíssima qualitatde vida de la societatbarcelonina del1700.A la imatge, eljaciment durant ladarrera fase de lesobres decondicionament.

© Dani Codina

Tres-cents anys després de la derrota, la lliçód’història del Born ens ajudarà a enfrontar-noscríticament amb el passat i a formar ciutadanslliures per a un futur país lliure.

26

La victòria del 12 de setembreEl projecte que va perdre l’11 de setembre de 1714, el camí a la modernitat que no va ser possible deltot, és en ple segle XXI el gran projecte de futur. El món és en xarxa i la tecnologia li va a favor.

Futu

r

Com és millor organitzar políticament un territori? A travésd’una mena de piràmide centralitzada, amb una capitalitatúnica i molt forta, una estructura radial i buscant la màximahomogeneïtzació i uniformitat? O a través d’una xarxa ambcapitalitats múltiples, amb estructures nodals i vertebrant ladiversitat a través de fórmules adaptades a les heterogene-ïtats polítiques, històriques i culturals? Diria que a horesd’ara, i pensant en el futur, la segona fórmula ens sembla

infinitament més moderna i més pràctica. Certament,queden defensors de la primera, i actuen. Però la lògica delmón futur, tant pel que fa a la política com a la tecnologia,la cultura o l’economia, sembla anar enfocada cap a la xarxa.

Des d’internet fins a la Unió Europea, les construccionsen xarxa semblen més efectives i adaptades a la realitat queels motlles piramidals. Quan fa tres-cents anys Barcelonava rebre el setge de les tropes francocastellanes, al voltant

Vicenç VillatoroEscriptor i periodista. Director de l’Institut Ramon Llull



27

de les muralles de la ciutat s’enfrontaven moltes coses. S’en-frontaven dues dinasties, però això ara és una mica antic.S’enfrontaven dos blocs d’aliances internacionals, i això jano ho és tant. No s’enfrontaven estrictament dos territoris:hi havia partidaris dels Borbons a Catalunya i hi haviaaustriacistes castellans i aragonesos, posem per cas, com béva documentar Ernest Lluch. Barrejats, tot i que d’unamanera desigual, entre les dues antigues corones hispàni-ques. No s’enfrontava la modernitat contra la nostàlgia: hihavia reaccionaris nostàlgics a tots dos bàndols i visionarisinnovadors també a tots dos.

Podríem dir, en una terminologia actual, que s’enfron-taven dues concepcions sobre com ordenar els espais polí-tics. A una banda, la concepció francesa, que apuntava capa la piràmide centralitzada i uniformitzadora, i que era sensdubte una via a la modernitat. I a l’altra banda, la concepcióaustriacista que també contenia un camí alternatiu cap a lamodernitat: sota una mateixa corona s’organitzaven enxarxa territoris amb lleis, institucions i cultures diverses. Ala banda del model francès, l’estat. A l’altra banda, per la viaholandesa o anglesa, l’evolució de les velles institucionsparticipatives i, si es vol dir així, la societat.

El dia 11 de setembre del 1714 la piràmide va guanyar ala xarxa dins de les muralles de Barcelona. No pas per gole-jada. El dia 12 de setembre l’impuls econòmic que duien laciutat i el país des de feia unes quantes dècades es va podermantenir i va posar els fonaments per a una revolució agrà-ria que va permetre una posterior revolució industrial. I el12 de setembre, per aquesta via, es va mantenir el fil delprojecte de xarxa, que estaria en el paisatge de la Renai-xença cultural, de la nostra revolució industrial i del catala-nisme polític posterior. L’ideal de xarxa s’ha mantingutlatent, tot i que derrotat. I ara resulta que el projecte quellavors va perdre, el camí a la modernitat que no va ser possi-ble del tot, és en ple segle XXI el gran projecte de futur. Elmón és en xarxa. Europa es construeix en xarxa, a la maneragairebé austriacista: una gran estructura compartida i moltesrealitats culturals i jurídiques que es mantenen. El joc entreunitat i diversitat, entre grans imperis i petites nacions, entrenecessitat de l’estat i força de la societat està més ben garan-tit avui i demà per la xarxa que no pas per la piràmide. I latecnologia li va a favor. Ara és l’hora de la xarxa. Aquí i arreu.La nostra gran victòria del 12 de setembre (del de fa tres-cents anys i del que pugui venir).

L’11 de setembre de 2024:una perspectiva des de Nova YorkCom serà Barcelona d’aquí a onze anys, observada des del mirador de Nova York? Com es percebràCatalunya en l’escena global del 2024? Tenint en compte el caràcter de capital cultural, política ieconòmica que ja exerceix la ciutat, Catalunya estarà preparada per erigir-se en actor clau del noumón multilateral.

En un article del 2011 per a Foreign Policy, Anne-MarieSlaughter, de la Universitat de Princeton, es va aventurar avaticinar com seria el món el 2025. Va començar amb el queva anomenar un “exercici d’humilitat”, mirant catorze anysenrere fins a l’any 1997, quan “la Unió Europea tenia nomésquatre anys de vida, i comptava tan sols amb quinzemembres; l’euro no existia […] El terme BRIC, amb què esdesigna les economies emergents de creixement ràpid delBrasil, Rússia, l’Índia i la Xina, encara no s’havia encunyat.Internet esclatava, però les xarxes socials no existien”. Enparaules de la professora Slaughter: “En catorze anys podencanviar moltes coses, i poques vegades ho fan de la formaque hem previst.”

El que sí que va preveure, això no obstant, va ser unenorme increment del multilateralisme, expressat mitjançantorganitzacions regionals a l’Àsia, l’Àfrica i el Pròxim Orientque seguirien l’estela de la UE en la creació de les sevespròpies versions d’integració política i econòmica. En unextrem de l’espectre, el Consell de Seguretat de les NacionsUnides creixerà; en l’altre, les organitzacions subregionalsmés petites tindran una influència cada vegada més gran. “Elque impulsarà aquesta enorme multilateralització –afirma–

és la naturalesa cada vegada més global i regional delsnostres problemes, juntament amb un nombre cada vegadamés gran de països que se separen dels seus estats actuals.”

Slaughter també proposa la possibilitat d’una Unió Euro-pea “interconnectada amb una Unió Mediterrània emergent”.Aquesta perspectiva segurament li hauria agradat a Eugenid’Ors, el qual, sobre l’“inert” món musulmà, va destacar el1906 “la seva misteriosa i profunda unitat, mantinguda vigo-rosament per la religió i la llengua sàvia; jo he cregut sentir,vagament, els primers indicis d’una sobtada pròxima explo-sió de les forces sordes que guarda i cova un món tan vast”.Més endavant, després de la Primera Guerra Mundial, Orslamentaria les indemnitzacions i humiliacions imposades alsalemanys: “Cal somriure amargament davant dels que avuiparalogitzen –o sofistiquen– volent veure en les submissionsd’avui garanties de llarga pau. Una submissió, garantia depau? No, sinó de lluites noves.” La solució d’Ors per als malsd’una Europa que s’ensorrava era, en una paraula, “Federa-ció”. Sens dubte, una aliança entre la Unió Mediterrània del’Islam i la Unió Europea l’hauria complagut.

Una vegada més, la visió del futur és més clara des de laperifèria i especialment des de la ciutat. D’una manera simi-

Mary Ann NewmanEscriptora i traductora. Directora de la Farragut Foundation Fund for the Catalan Culture in the US

Futur

28


lar, Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona i president de laGeneralitat que va ser, va predir que la nació estat aniriaperdent rellevància, a mesura que les entitats supranacio-nals, com el Parlament Europeu, i altres entitats comple-mentàries, com les ciutats, les regions i les coalicionsregionals, assumissin cada cop més les competències degovern que anteriorment havien recaigut en les capitalsd’estat. En les notes per a un simposi del 1998 sobre ladevolució de competències que va organitzar ell mateix alRemarque Institute de la Universitat de Nova York (junta-ment amb Tony Judt, Richard Sennett i Xavier Rubert deVentós, entre d’altres), Maragall va tractar la qüestió de laredistribució del poder a Europa. “És fonamental que espercebi que la distància és un llast polític. La gent vol queles coses estiguin a prop i poder exigir responsabilitats. ElTractat de la Unió Europea reconeix aquest principi deproximitat en el seu preàmbul, però no el fa operatiu en eltext. Mentre Europa va camí de ser cada vegada més unasupernació, les regions i les ciutats s’esforcen per recuperarels poders que van perdre amb la formació dels estats entreel 1492 i el 1871. Paradoxalment, ara aquests poders sónútils i possibles en l’àmbit local i en el nivell de les naciona-

litats oblidades per la història, així com en el de les novesregions administratives. La globalització i la recuperació deles identitats van de bracet.”

En aquest panorama de canvis en les estructuresgeopolítiques, Catalunya representa un cas paradigmàticpel que fa al potencial d’un govern àgil: té una empremtade carboni relativament baixa; suficient població i institu-cions d’ensenyament superior per mantenir una puixantsocietat del coneixement; una àmplia diversitat cultural iètnica –segons els sociolingüistes, a Barcelona es parlenmés de 200 idiomes– i una contrastada capacitat d’inte-gració; una suficient descentralització de les institucionsculturals que permet la ràpida circulació d’idees i produc-tes (la “Catalunya-ciutat” que va concebre Eugeni d’Ors,amb la seva xarxa de biblioteques públiques, a principi delsegle XX), així com una visió i un abast internacionals quesuperen amb escreix les seves dimensions i població.Tenint en compte que Barcelona, essent un imant per alsvisitants i un referent per a la societat creativa, ja exer-ceix el paper de capital cultural, política i econòmica, Cata-lunya està preparada per erigir-se en actor clau del noumón multilateral.

A la pàgina següent,dos aspectes de la

manifestaciómultitudinària de l’11de setembre de 2012

a Barcelona,organitzada per

l’Assemblea NacionalCatalana sota el lema

de “Catalunya, nouestat d’Europa”.

Per tant, seguint l’exemple de Slaughter, fem-nos lapregunta següent: Com serà Barcelona d’aquí a onze anys,observada des del mirador de Nova York? Com es percebràCatalunya en l’escena global del 2024? Postulem l’escenarisegüent:

Som a l’11 de setembre de 2024. A les Nacions Unidess’està hissant per primer cop la bandera catalana i el secretarigeneral, originari del Sudan del Sud, admet Catalunya com anou estat membre. A remolc del referèndum català de 2014sobre l’autodeterminació, va sorgir a Espanya un partit decoalició àmplia que incloïa en la seva plataforma els dretsfonamentals de les nacionalitats que configuren l’estat espa-nyol. L’ambaixador espanyol fa els primers comentaris debenvinguda al nou estat i presenta el president de Catalunya.

Per celebrar l’ocasió, el Metropolitan Museum of Art, elMuseu Nacional d’Art de Catalunya i el Museu Episcopal deVic han col·laborat per presentar una gran exposició d’artromànic i gòtic, en què destaca el claustre de Sant Miquel deCuixà. Molt a prop, a Washington Heights, s’està planificantla creació d’un centre per a l’estudi de l’art romànic i gòtic,impulsat per Catalunya, França i Alemanya. La Xarxa d’Uni-versitats Politècniques de Catalunya aviat començarà lesobres pioneres d’una incubadora d’enginyeria en cooperacióamb Stanford i la Universitat Tecnològica de Qingdao, en lalínia de la col·laboració entre les universitats Cornell i Tech-nion que s’havia posat en marxa el 2012.

Gràcies a l’acolliment estratègic de Barcelona d’unacoalició de ciutats mediterrànies, la tercera planta del nouCentre Cultural Català (el centre ocuparà quatre plantessenceres d’un edifici verd sobre pilons al riu Hudson, disse-nyat per Carme Pinós) servirà de seu als representants del’IEMed i de la Fundació Dieta Mediterrània. Disposarà d’unauditori i un espai d’exposició i hi haurà oficines per a lesdelegacions culturals de les Illes Balears i València, Andorrai Perpinyà. Hi ha grans expectatives entre la comunitatd’amants del menjar, ja que, a la riba oposada al CentreCultural Català, s’ha obert un restaurant insígnia de cuinacatalana i una xarcuteria (amb gran esforç diplomàtic s’haretirat la prohibició d’introduir productes del porc) ambmenjars i vins catalans. L’establiment està tenint molt bonaacollida entre els periodistes gastronòmics i els blo-guerslocals i nacionals.

L’ambaixador català a l’ONU es reuneix amb el senadorRush Holt de Nova Jersey per considerar la possibilitatd’exercir pressió internacional a favor del llargament enca-llat projecte de llei del senador en suport de les llengüesmenys conegudes. L’alcalde Akinyemi de Barcelona, que estroba a Nova York per a la cerimònia de les Nacions Unides,es reunirà amb l’alcalde Sinha de Nova York per parlar deplans a llarg termini per a la prevenció d’inundacions. AWashington, D. C., on l’ambaixada ja fa temps que funciona,s’hi celebren molts esdeveniments, però la importànciasimbòlica no se li escapa a ningú: totes les mirades estanposades sobre Catalunya a les Nacions Unides.

© Dani Codina

29

© Dani Codina

30

Pep PuigEscriptor

Carmen Amaya, filla del Somorrostro

No crec que es pugui dir que els barcelonins no coneguemqui va ser Carmen Amaya, o no sapiguem per exemple queva néixer al Somorrostro, la barriada de barraques que hi vahaver a Barcelona, a tocar del mar, fins a mitjan segle XX.Però si algú tingués ganes de dir-ho, potser tampoc no s’equi-vocaria gaire. Sorprèn molt la relació de Barcelona ambaquest gran mite del flamenc. Per un costat, pot fer l’efecteque se l’hagi volgut ignorar, quasi d’una manera conscient,però per l’altre tots aquells que en conserven una certamemòria te’n parlen amb una barreja d’admiració i devocióenormes. És evident que els “mites oficials” de Barcelonasón uns altres. Gaudí, Ildefons Cerdà, Miró, Joan Gamper...Carmen Amaya pertany a un altre àmbit... “¡Ay Carmen,Carmen, Carmen Amaya!”, diu un dels molts cantes queexisteixen dedicats a la gran bailaora, amb un to que és dereverència i tristesa alhora. Per què els barcelonins –els cata-lans– hem estat tan gasius amb la memòria d’aquesta figuratan indiscutible i universal de la nostra cultura?

Respostes més o menys exactes i planys al marge, elcas és que el centenari del seu naixement és una granocasió per reivindicar un geni de tal magnitud. Qui va serCarmen Amaya? O, millor dit, qui és Carmen Amaya, queencara avui tots aquells que estimen el flamenc, gitanos ipaios i viceversa, la senten com una presència que elsacompanya constantment?

Nascuda oficialment a Barcelona el 1913, diuen que la nitdel seu naixement hi havia temporal de mar i les onadescopejaven furioses contra les portes de la barraca de casaseva. És possible que no anés ben bé així, però el cert és que

no ens podem imaginar un principi més premonitori per a unpersonatge que bastiria la seva llegenda en un temperamenti unes forces incomparables. “A mi qui em va ensenyar aballar és el mar”, va manifestar en més d’una ocasió. No haviafet els sis anys quan el seu pare, empès per la pura necessi-tat, se la va començar a endur per la Barcelona flamenca dela Rambla i el Paral·lel, farcida de tavernes i cafès cantant.L’home tocava la guitarra i la petita cantava i ballava finsentrada la matinada, quan tornaven cap a casa cansats peròcontents de poder portar una mica de pa als seus.

S’havia començat a forjar la seva llegenda. Però qui ésaquest prodigi?, es demanava la gent quan la veien moure’samb aquell nervi. A cop d’ull podia semblar la típica nenaamb una gràcia especial, però de seguida ja es veia que enel gest d’aquella criatura es revelava una veritat mésprofunda.

“La Capitana” –mot amb què l’havien batejada en elsambients flamencs de la ciutat– ja anava en boca de tothom,però no seria fins a l’Exposició Internacional de 1929 que elseu nom apareixeria per primera vegada en lletra impresa.Són paraules del crític Sebastià Gasch al setmanari Mira-dor: “Imaginin-se vostès una gitaneta d’uns catorze anys,asseguda a la cadira, sobre el tablao. Carmencita: impassi-ble, altiva i noble. I de cop un salt: la gitaneta balla. Indes-criptible. Ànima, ànima pura...”

Barcelona aviat se li va fer petita. El seu nom ja haviacreuat algunes fronteres i l’any 1935 debutava al Coliseumde Madrid. Seria la seva consagració en l’àmbit estatal iparadoxalment també la fi de la seva carrera a Espanya.B

IOGRAFIA

“Vaig néixer a la vora del mar. La meva vida i el meu art van néixer del mar. Emdic Carmen Amaya y Amaya. Sóc dues vegades Amaya, ja que el meu pare esdeia Amaya i la meva mare també. Tots els Amaya del món són cosins meus.”

© Colita / AFB

L’any 1936 esclatava la Guerra Civil i no va tenir altre remeique agafar tota la família i fugir. Primer cap a Portugal, i desde Portugal cap a l’Argentina en un viatge per mar que vadurar més de dues setmanes i que recordarien tota la vidacom un autèntic malson. La resta ja és història, o més bendit llegenda. Triomf esclatant a Buenos Aires, i després, laconquesta d’Amèrica i dels Estats Units, culminada amb unaportada a la revista Life i una sessió particular davant delpresident Roosevelt a la mateixa Casa Blanca.

Era l’any 1947 quan va retornar a Espanya amb tots elshonors i una aurèola gairebé de santa. Semblava mentidaque aquella dona menuda, més aviat poqueta cosa, tímida iesporuguida, portés darrere seu el solc d’èxits i d’admira-ció que arrossegava. Només calia veure-la ballar, i llavorsl’estupefacció encara es feia més evident. Que bé que elsdevia anar a les autoritats franquistes la figura de CarmenAmaya! Quina ambaixadora més formidable! Però, en reali-tat, que poc que tenien a veure l’art d’aquesta dona, lliure irevolucionari, i la seva enorme qualitat humana, amb elcaràcter repressiu, estret de mires i provincià del fran-quisme. Madrid, Barcelona, Sevilla, les principals ciutats del’estat la volien veure de prop, i encara que no tothom ente-nia el seu ball, els èxits que obtenia eren tan rotunds comels seus cops i girs sobre l’escenari. Després van venir Parísi més tard Londres, i de nou Amèrica i Europa i Londres unaltre cop, on aquesta vegada va actuar per a la reina Isabel.L’endemà, la portada de The Times no podia ser méscontundent: “Dues reines cara a cara.”

Enmig d’aquesta espiral frenètica de contractes i actua-cions, semblava difícil que Carmen Amaya pogués trobar unmoment per fer parada i fonda i veure almenys el camí recor- regut. Però ella guardava un desig secret i al final el va poderrealitzar: tornar al seu Somorrostro natal, aquell amuntega-ment de barraques a la vora del mar on havia estat una nenafeliç. Ho va poder fer dues vegades. La primera el 1951, i deseguida la van rodejar tota la colla de gitanos, que la volientocar per comprovar que era ella. I la segona, ja més oficial,el 1959, quan va inaugurar una font amb el seu nom al mateixlloc on anava a buscar aigua de petita i on va voler proclamaremocionada el seu amor a la ciutat i a aquell barri. Al vespreva oferir un recital memorable al Palau de la Música i, comque molts gitanos no es van poder pagar l’entrada, diuen queen acabat “la Capitana” va tornar al Somorrostro per ballar alcostat de tota la tropa. Gira el món i torna al Born. Havienpassat més de vint anys des que n’havia marxat, però aque-lla nit, ni que fos per uns moments, va tornar a ser Carmen-cita, la gitaneta descalça i afamada de ball i de vida queacompanyava el seu pare de taverna en taverna.

Segurament un miratge. Ni el barri era ben bé el barri onella havia nascut, ni ella tenia les mateixes forces per ballar.Des de feia una pila d’anys patia una malaltia renal que liimpedia eliminar les toxines que el seu organisme acumu-lava. Només ho podia fer ballant, però en el fons era unacursa contra el temps, perduda d’entrada. Amb les forcesque li quedaven encara va girar dos o tres anys més fins quela van cridar per rodar Los Tarantos, la mítica pel·lícula deRovira i Beleta, on es recrea el Somorrostro en una versiógitana de Romeo i Julieta. És l’últim que va fer. S’haviaquedat sense forces per ballar. “Si tengo que dejar debailar, me muero”, havia dit una vegada als doctors que latractaven, i es va morir.

Carmen Amaya. Ningú abans no havia ballat com ella, iningú no ho ha tornat a fer. Un geni incomparable. I tot i això,la pregunta torna un cop i un altre: què perdura en la nostraciutat de la memòria d’aquesta dona irrepetible? O dit d’unaaltra manera: ha sigut justa Barcelona amb la memòria de lagran Carmen? Enguany se celebra el centenari del seu naixe-ment i de segur que se li retran els homenatges pertinents.Però la qüestió seguirà en l’aire, punyetera: sabrem final-ment els barcelonins qui és Carmen Amaya?

31

© P

érez

de Roz

as / A

FB

Enterrament deCarmen Amaya aBegur, el 20 denovembre de1963.A dalt, Amayal’any 1940, en unreportatge de larevista Life.Obrint l’article, labailaora durant elrodatge de lapel·lícula LosTarantos, el 1963.

Biografia

© Gjon Mili / Time & Life Pictures / Getty Images

32

Fa dos anys i mig Víctor Bautista va saber que patia diabe-tis mellitus. A partir de llavors, la vida li va canviar percomplet. Bautista de sobte es va veure dependent de lainsulina, una substància que el seu cos no podia crear i l’ab-sència de la qual li impedia regular el nivell de sucre a lasang.El seu dia a dia va passar a ser un control continu del

que menjava, de quan ho menjava i dels períodes quepassava sense ingerir aliment. Com tants altres diabètics, esveia obligat a injectar-se la insulina a períodes fixos, peròtambé a comptar els hidrats de carboni que ingeria ambcada aliment, cosa que al final va fer que, per no complicarels càlculs, l’alimentació esdevingués monòtona.Però el Víctor, lluny d’enfonsar-se, va saber treure partit

de la seva professió d’informàtic per millorar la qualitat devida dels diabètics. Va decidir crear una aplicació per alsistema operatiu mòbil Android que li permetés calcularamb facilitat les calories per gram de cada tipus d’alimentque es disposava a ingerir i la va anomenar Social Diabetes.D’aquesta manera podia fer-se una idea clara dels

hidrats que ingeria quan anava a un restaurant i triava undeterminat plat, fet que li permetia adaptar la dosi d’insulinasegons el menú. Aquesta primera propietat de Social Diabe-tes li va donar molta més llibertat social per sortir a dinar osopar amb la dona i els amics, però no va ser l’única: a més,s’hi pot programar un sistema d’avisos per saber a quineshores cal posar les injeccions, així com la quantitat d’hidratsingerits al dia. Aquesta última funció és força important perquè evita

les hipoglucèmies nocturnes, causades pel fet d’anar-se’n adormir amb nivells baixos de sucre en sang, una cosasummament perillosa. Si el diabètic se’n va al llit amb unaingesta de sucre insuficient, Social Diabetes l’avisa i li diuquin tipus d’aliment ha de menjar abans d’adormir-se.El Víctor es va associar posteriorment amb una antiga

companya de carrera per llançar l’aplicació com a negoci.En van fer una versió de pagament i una altra gratuïta méssenzilla per a mòbils i tauletes, que s’ha descarregat mésd’onze mil vegades i ha estat traduïda a vuit idiomes. El mésinteressant, però, és que, segons càlculs de Bautista, l’ús deSocial Diabetes podria estalviar a l’Administració fins a1.500 euros per pacient en despeses d’hospitals, ambulàn-cies, etc. El 2012 la Unesco els va atorgar el premi WSA -Mobile Content a la millor aplicació de salut, que van reco-llir el gener passat a Ab Dhabi.

Jordi Sabaté MartíAnalista tecnològic del diari Ara

Víctor Bautista, bitsper millorar la vidadels diabètics

Per a Francesc Sistach, la joventut és més en l’actitud queen l’edat, ja que en plena quarantena aquest enginyer infor-màtic va decidir muntar la seva start-up a contra corrent iamb el capital inicial de la família i uns quants amics. Ipotser el motiu de la joventut d’esperit del Francesc és laSara, la seva filla de set anys, amb un autisme sever detec-tat als pocs mesos de vida. Tot i que no parla i viu comple-tament tancada en si mateixa, la Sara empeny cada dia elFrancesc a ser un pare millor i reptar la seva malaltia.Potser el moment més important en aquesta lluita es va

produir fa tres anys, quan el Francesc va comprar un iPad.No hi havia cap intencionalitat en aquest fet, però la veritatés que la tauleta es va convertir en un raig de llum al finald’un llarg túnel. El Francesc va quedar bocabadat en veurecom la Sara agafava l’iPad i començava a interactuar-hid’una manera molt més natural del que ho havia fet abansamb qualsevol persona o objecte. Llavors va començar a buscar informació sobre la inter-

acció dels nens autistes i d’altres persones amb necessitatsespecials amb diferents dispositius tecnològics. Tota lainformació que anava trobant l’abocava a la pàginaiAutism.info, que va acabar sent un web de referència sobreel tema, amb mencions a The New York Times i la CNN.Hi havia moltes aplicacions per a mòbils i tauletes amb

finalitats terapèutiques, atesa l’espectacular reacció de lespersones autistes davant les pantalles tàctils. Tanmateix, elFrancesc no en va trobar cap que se centrés en el lleure, ésa dir, que permetés a l’autista no només aprendre, sinótambé jugar i distreure’s, i fins i tot fer-ho amb la seva famí-lia per, així, integrar-se en l’àmbit familiar.És per això que va decidir crear Happy Geese, una

variant del joc de l’oca per a iPad que en permet simplificarel funcionament segons el perfil de cada persona, de maneraque es van sumant elements de complexitat a mesura quel’autista va progressant. Per exemple, els daus no funcio-nen amb nombres, sinó amb colors, i el mateix passa amb lescaselles que permeten anar “d’oca a oca”.El joc té un model de negoci freemium: és una aplica-

ció gratuïta bàsica amb diversos accessoris que l’enriquei-xen, els quals es poden comprar a la botiga d’aplicacionsd’Apple. L’empresa que hi ha darrere de Happy Geese esdiu Appically i va ser fundada pel Francesc juntament ambun soci gràcies a inversions particulars per valor de 50.000euros. Després de l’èxit de Happy Geese, de la qual s’hanfet 65.000 descàrregues en 130 països, ara volen provaraltres aplicacions també per a persones amb necessitatsespecials.

Francesc Sistachcombat l’autismedes de les tauletes

A la pàginasegüent, de dalt a

baix: VíctorBautista, creador

de l’aplicació SocialDiabetes; FrancescSistach, cofundador

d’Appically,empresa dedicadaa les aplicacions

per a persones ambnecessitats

especials, i MarcCercós, jove

emprenedor ja moltexperimentat en el

camp de lainformàtica,

cocreador d’eyeOS idesenvolupador

d’Archy.

GEN

ER

ACIÓ

ETC

BM89-32.GenETC-cat-JordiOKdef_. 04/09/13 08:04 Página 32

Generació etcètera

33

Amb gairebé una dècada d’aventures empresarials, als vint-i-cinc anys Marc Cercós ja és un emprenedor experimentat.Va ser el nen prodigi –al costat de Pau Garcia-Milà– de lainformàtica catalana amb eyeOS, l’escriptori que s’instal·laen un servidor i que permet operar-hi des de qualsevol ordi-nador. El van crear amb tot just divuit anys, quan ningú nohavia sentit parlar encara d’informàtica al núvol.L’experiència d’eyeOS va ser un èxit no només en el

camp empresarial, sinó també en el social; la seva joventuti l’empenta mediàtica de Garcia-Milà els van portar a ferconferències i simposis, així com a aparèixer als principalsprogrames de televisió, mostrats com la prova que el paístenia un gran planter de talent per al futur. Entre els seusclients hi havia Telefónica i IBM.El Marc s’estimava més deixar el bastó de comandament

al Pau i centrar-se en les tasques de desenvolupamenttècnic. Aquella distribució de rols funcionava bé, encara queno sense tensions. A ell tot el circ mediàtic que es va arti-cular al voltant d’eyeOS no l’acabava de convèncer, i quan lacompanyia va haver d’adoptar un caire més empresarial ienfocar-se als clients corporatius per oblidar-se dels usuarisdomèstics, el Marc va saber que aquell no era el seuprojecte. Ell veia eyeOS com una aportació a la gent normal,que els havia fet servei a ells en el passat i ara podia ser útila d’altres. Va parlar amb el Pau i li va vendre la seva part de l’em-

presa. De sobte es va veure amb vint-i-pocs anys, moltsdiners i cap projecte clar. La seva primera idea va ser anara Califòrnia i matricular-se a Stanford, la universitat deSergey Brin i Larry Page, fundadors de Google, per estudiarenginyeria informàtica. Però aviat es va adonar que, amb laseva experiència, passar per la universitat potser era fer unpas enrere, de manera que va optar per concedir-se untemps de reflexió.Durant aquest període va prendre dues decisions: la

primera va ser anar-se’n a viure a San Francisco per estar aprop de l’ambient de Silicon Valley, i la segona, llançarArchy, una aplicació per a ordinadors Mac que utilitza elservei Google Drive com a sistema de compartició d’arxiusi disc dur virtual. Archy té la virtut de simplificar tasquescom la càrrega d’un arxiu en un servidor o l’enviament dedocuments entre persones sense que calgui la mediació delcorreu electrònic.El sistema ha cridat força l’atenció de Google, que va

convidar el Marc a presentar-lo davant tota la companyia alGoogle I/O 2013, el seu últim congrés mundial per a desen-volupadors, a mitjan mes de maig passat.

Marc Cercós, eltalent que va seduirGoogle

© Albert Armengol

© Albert Armengol

BM89-32.GenETC-cat-JordiOKdef_. 04/09/13 08:04 Página 33

34

I Salom diu:«Fill de Sinera per voluntat, i veí obligat d’aquesta Laví-

nia de ressons virgilians, la ciutat de Lavini, germà del reiLatinus, o la fundada per Enees en homenatge a la sevadona, Lavínia, filla de Latinus, en temps de fusions entreaborígens i nouvinguts que anticipaven la futura Roma. Quelluny de l’urbs, la nostra Lavínia, perquè som dintre Konilò-sia, un país situat entre Rarotonga i la Mar del Somni. Elskonilosians, gent d’una història gloriosa, rodolaren, i encararodolen, per un pendent d’una decadència inacabable. Sóndesconfiats, gasius i pobres. Tracten llur patrimonicol·lectiu, espiritual i material, amb la més grossa de les indi-ferències. Ara es creuen un poble en absolut inferior, araadopten una actitud d’una suficiència ridícula. Els konilo-sians no llegeixen mai res, no saben res, res no els interessa[...] Són envejosos i mesquins, elogien el poderós i el medio-cre, no toleren el talent ni la independència de caràcter.

»Lavínia és una gran ciutat anàrquica i modèlica, xiroiai plebea, focus nacionalista dels lavinians, els quals consti-tueixen un grup a part dintre Konilòsia. Tenen una llenguadiferent i els defectes konilosians, augmentats. A Lavínia esballa la dansa més bella, es produeix una excelsa literatura,i el poble és conscient i totalitari. Hi ha un metropolitàpotser de mig quilòmetre de llarg, el més important del

món: li diuen el Gran Metro. Com que Lavínia és una ciutatopulenta, sempre disposa d’un senyor bisbe in partibus derecanvi. Ens dediquem al comerç, a una primària i grofo-lluda explotació fabril, i a l’exercici de l’advocacia, queengreixa i ensagina la nostra abundosa fauna eixerida illesta. Els lavinians som els rics de Konilòsia, o almenys hoérem, abans de la panacea combinada d’emigració i turisme.

»En aquesta ciutat-laberint, com tantes en la histò-ria –posem Ctesifon, si voleu–, entre una república escar-nida i una crudelíssima guerra civil

Gorges lascives, pels terrats,xisclen desigs propis de gats.Infants de rostres demacratsroben per fam als plens mercats.[...]A trenc d’albada canta el gall, entren manobres al treball,esmorzant trossos de badall.[...]Menges de fonda o d’ambigú,regalimoses d’oli cru,tornen el fetge gros i dur,com si el tinguéssiu de cautxú.

Julià de JòdarEscriptor

Salom, fill de Sinera,pels carrers espectrals de LavíniaEn el centenari de Salvador Espriu. Fantasia de Julius von Fuck amb fagot i timbales

BCN

VIS

TA P

ER

ESPR

IU

© Ana Yael Zareceansky

Barcelona vista per Espriu

35

»Capvespre. Calda. Calma. Carrerons avall, em perdiaaviat, entre xisclets de mainada, venedors de taronges icacaueters. Pols, mandra, batusses, blasfèmies. Pluja d’es-combraries des de balcons misèrrims. Cans tinyosos, plensde brians, es disputen rosegons d’immundícies. Entro a lataverna. Rere el taulell, m’increpa el monstre rabassut igeperut: “¿Què desitjava...?” A l’habitació llargaruda, curu-lla de taules amb estovalles tacades, una trentena de desfer- res s’hi arredossen. Crits, fortor de tabac baratíssim,ganivets sobre tendrums, ritme de xarrups. Un perdismaltracta, sense soroll, una pigada per obligar-la a afluixarla mosca. Indiferència. Desfilen, escarafallosos, els invertits:Verge Folla, Pell i Os, Pitoperume, la Colometa, FaisàDaurat, la Lleona, el Lliri, Crisantem. La cambrera en deta-lla currículums, amb menyspreu de dona. M’hi fixo: ¿Iaquella Afrodita rostida, estulta, ocassa...? Però si és... enJosep Sereno! I plego i me’n vaig. A la plaça, m’envoltenbrivalls d’àgils mans, feinotes d’amors de fosca, tavernes albany maria i ramats de carnestoltes que remuguen colo-massa cervantina de Terrassa.

Ah, tristesa, tristesa,ulls meus, terra envilida,ran del mar! A les ombresvacil·lants que s’apleguenara a l’entorn, començoa recordar l’antigadignitat, amb paraulesd’aquesta llengua morta:carreus d’esforç i penaque bastiran la novaciutat de les lloances.

»Sortia inquiet, apressat, sense gosar tombar el cap, dela projecció de M, el vampir de Düsseldorf, quan ensopegoSecundina Llopart, la portera de l’edifici del carrer Diputa-ció que van habitar els meus pares en arribar a Lavínia, el1915. Nerviosa encara, Secundina es queixa que un lladre-got jove li ha afanat “trenta sagrades” (“Quins nervis! Si hehagut de prendre fins i tot una til·la!”). Li demano per lesgermanes Ginebredes. “La Magdalena Blasi visitava quatreo cinc vegades l’any –diu Secundina– el pis humilíssim delcarrer de la Llanterna, prop de la plaça del Sol, on vivienaquelles desgraciades. Cada dia, l’Amèlia baixava les esca-les a portar la feina de mitja encarregada i a fer cua perobtenir una mica de carn per a la germana enllitada, a qui vaacabar desitjant-li la mort. La Blasi les va deixar quan s’acos-tava la guerra i elles es van quedar soles, esperant una mortcomuna i barrejada amb el capellà, el fuster, el matrimonijove i els propietaris (si no se n’anaven al camp) de l’edificion vivien.”

Un fagot, un patètic violí, a la dansasuburbana dels tristosmorts amics. Més profundes,amb excessiu missatgede premi o de condemna,trompetes del Judici.

»De la mà de Secundina –que un dia ha de passar a laimmortalitat amb frase memorable: “Talli qui talli el bacallà,una es queda sempre de portera”–, trobo Efrem Pedagog,E(s)colampadi Miravitlles, Pura Yerovi i, quina casualitat,Magdalena Blasi. “Quin dia de sol gloriós! –murmurava,climatològica, la vella dama–. I la vida, quines coses. Ara queem divertia, pobre home, i es mor mentre feia putxinel·lis, almig del carrer... Li resaré un parenostre... Eren savis, aquellssenyors...” I aclaria Miravitlles: “Discutíem amb un cervan-tista sobre el nombre de dimonis que veié l’Altisidora delQuixot a les portes de l’Infern, quan l’home va caure rodóamb les mans enguantades d’Altisidora i de Diable.” Lasempre lúcida Secundina cantava les absoltes del titellairemort: “Certus que el número d’aquest paiet no es cantaràmai més als biribisos. I gràcies que una no jugava a la sevarifa: als temps que corren, si la marres, tururut ginjola.” Lajove dama Pura Yerovi, de sina feixuga, va reflexionar,mentre se n’anava, sobre l’orfenet que ajudava el mort: “Iaquell infeliç! Un nen abandonat...! Quanta misèria...! Emtrobaré malament!” Però la senyora Magdalena Blasi, impar-cial, va controlar: “I mira, he agafat gana...”

A Ctesifon i altres ciutats,pobres i rics, prou barrejats,cremen el foc dels set pecats,davant la mort que els ha engendrats. Velles malignes d’ulls glaçatsdicten darreres voluntatscontra parents esperançats.I aquell que resta ja es compon,a Vic, a Reus i a Ctesifon.»

© Paco Elvira / Cover / Getty Images

36

Quan els franquistes van creuar l’Ebre tothom donava per perduda la Guerra Civil. D’acord amb lapolítica de terra cremada ordenada des de Moscou, els comunistes van decidir destruir tot el quemantenien encara sota control. A Barcelona van projectar volar fàbriques, vies de comunicació,túnels de metro, punts d’abastament energètic i conductes d’aigua potable: es preveia la destrucciód’una quarta part de la ciutat, i un cost de centenars de vides humanes que s’estimava “acceptable”.La ciutat es va salvar in extremis perquè el dirigent que havia de dur endavant el pla, Miquel Serra iPàmies, va poder sabotejar-lo.

DOSSIE

R

Guillem MartíEconomista

Miquel Serra i Pàmies,l’heroi oblidat de 1939

© Andreu

BM89-36.Dossier2-ca-JordiOKdef_. 04/09/13 08:01 Página 36

L’heroi oblidat de 1939

37

L’home que va evitarla destrucció deBarcelonaD’ideologia marcadament catalanista, el reusencMiquel Serra i Pàmies va ser un dels fundadorsdel PSUC i també vicesecretari i tresorer delpartit, però la seva independència de criterirespecte del PCE i de la Komintern l’acabariaduent als calabossos de Stalin.

Reproducció d’unretrat de Serra iPàmies pertanyent alfons del fotògrafJosep M. Sagarra,dipositat a l’ArxiuNacional deCatalunya. La dataque hi figura és la depresentació delgovern deCompanys –pàginasegüent– en què eljove dirigent delPSUC va entrar coma conseller de Proveï-ments.

Durant la Guerra Civil Espanyola, l’URSS i la InternacionalComunista van destinar molts recursos i alguns dels seusmillors homes a Espanya per intentar controlar el desenvo-lupament del conflicte i establir un satèl·lit comunista al sudd’Europa. Neguitosos amb el ràpid ascens d’Adolf Hitler, pera l’URSS era d’una importància vital disposar d’un aliat deconfiança a l’Europa occidental.El Partit Comunista d’Espanya ja estava sota el control

del Komintern, que així exercia una forta influència sobre elGovern de la República, però a Catalunya la situació políticaera més complexa. A més, des de Moscou s’observava ambpreocupació la creixent influència del POUM i de la CNT-FAI, que s’escapaven completament de l’ideari soviètic. El23 de juliol del 1936 va semblar que la situació política preniaun caire favorable als interessos soviètics. El Partit Comu-nista Català (PCC), la Unió Socialista de Catalunya (USC), elPartit Català Proletari (PCP) i la Federació Catalana delPSOE s’unien per formar el Partit Socialista Unificat de Cata-lunya (PSUC). Aquest nou partit complia les principals líniesideològiques de la Internacional Comunista, que de seguidava intentar convertir-lo en una branca regional del PCE.Entre els dirigents de la USC hi havia Miquel Serra i

Pàmies, nascut el 17 de gener del 1902 a Reus. Va ser undels membres fundadors del PSUC i també en va ser el vice-secretari i tresorer. La seva ideologia, marcadament catala-nista i amb un fort sentiment social, va fer que el presidentCompanys diposités en ell la seva confiança i el nomenésconseller de Proveïments el 29 de juny del 1937. La sevacartera de competències creixeria durant la Guerra Civil iocuparia també la conselleria d’Obres Públiques.Diversos membres del PSUC encapçalats per Serra i

Pàmies es van mostrar contraris que el partit perdés la sevaindependència i quedés subjecte a les ordres de Moscou, imenys gràcia els feia encara haver de quedar sota la direcciódel PCE. L’ideal dels comunistes espanyols era el d’un estatcentralista on Catalunya no era res més que una regió peruniformitzar. Això topava frontalment amb l’esperit catalanistai l’anhel d’independència política que havien forjat el PSUC.A mesura que avançava la guerra creixia el nerviosisme

entre els polítics republicans. Alguns membres del PSUCvan començar a anteposar la supervivència del partit alsideals que l’havien fet néixer. Demanaven cedir davant lespretensions del Komintern i del PCE en un intent desespe-rat de rebre recursos i suport estranger per assegurar al’exili la continuïtat del PSUC, un cop Catalunya hagués

caigut en mans dels nacionals. Serra i Pàmies es va mostrarferm defensant la independència del partit, actitud que vaenfurismar els agents que l’URSS i la Internacional Comu-nista havien enviat a Espanya. A Moscou arribarien diversosinformes qualificant-lo d’element perillós per a la consecu-ció dels objectius dels comunistes a Catalunya.

El Komintern ordena arrasar la ciutatUn cop les tropes franquistes van haver creuat el riu Ebre,tothom donava per perduda la Guerra Civil. Els màxims diri-gents polítics republicans van començar a emprendre elcamí de l’exili, però a Barcelona es preparava una defensaa ultrança i cada matí sortien camions carregats de joves ivells a cavar trinxeres. Els líders polítics i militars aviat vanveure que la població, desanimada i exhausta per la faltad’aliment, no respondria a les crides a la resistència que feiael president del Govern espanyol, Negrín. La situació vaprendre un caire dramàtic i, encegats per la ràbia i pels seuseslògans de “victòria o mort”, els comunistes van decidirdestruir tot allò que no poguessin mantenir sota control. Lesordres de Moscou eren clares: terra cremada.Es va convocar una reunió de membres del PCE i del

PSUC amb especialistes en demolició de la Brigada Lísterper executar els designis de la Internacional Comunista i del’URSS, en la qual es va dissenyar el pla per destruir Barce-lona. Es disposava d’uns quants milers de tones de trilita ide grans quantitats de munició d’artilleria, que serien sufi-cients per volar les principals fàbriques de la ciutat, els

© Josep M. Sagarra / ANC



38

punts de subministrament energètic, els conductes d’abas-tament d’aigua potable, les vies de comunicació i els túnelsdel metro. Es calculava que així es destruiria una quartapart de Barcelona. També es van fer càlculs sobre els cente-nars de morts que aquestes explosions ocasionarien i es vaconcloure que eren danys col·laterals acceptables.Cap dels assistents a la reunió no va gosar qüestionar

els plans presentats pels agents del Komintern. Veient queno serviria de res oposar-s’hi, Miquel Serra i Pàmies vaoferir-se a ser ell qui acabés d’enllestir els detalls i qui final-ment donés la fatídica ordre de destruir Barcelona. Llunyde dur a terme la tasca encomanada, Serra i Pàmies va dedi-car tots els seus esforços a evitar que aquell monstruósprojecte arribés a bon port. Convocava reunions constant-ment, induïa a confusions en l’hora i lloc de trobada, facili-tava contactes erronis i creava tot tipus de dilacions. Mentreell s’hi jugava el coll, Barcelona seguia intacta. Era una cursacontra rellotge esperant amb ànsia l’entrada dels nacionalsa Barcelona abans que el seu sabotatge fos descobert.El 25 de gener del 1939 el Govern de la República i el de

la Generalitat ja havien sortit cap a França. Les bateriesantiaèries de Montjuïc havien estat desmuntades, i els localsdels ministres i la resta d’oficines, desallotjats. A l’Hotel Ritzencara hi quedaven alguns membres del PCE i del PSUC.Quan van saber que les tropes franquistes eren a Molins deRei i avançaven cap a Pedralbes, van aixecar-se ràpidamentper emprendre el camí de l’exili. Els dos últims membresdel PCE que quedaven a la sala van convidar els del PSUCa marxar abans dient que ells es quedaven a resoldre unassumpte. En sentir-ho, Miquel Serrà i Pàmies va demanara Abelard Tona i Nadalmai que es quedés amb ell, que nosortís de la sala. Tona de seguida va entendre per què el seuamic i company de partit li feia aquesta petició, tot i el perillque comportava per a les seves vides. Els dos membres del

PCE tenien l’ordre de no deixar la ciutat fins que no hohagués fet l’últim membre del PSUC, perquè així podriendenunciar davant dels alts càrrecs de Moscou que el PSUC,en un acte de covardia i de traïció, havia abandonat Barce-lona i l’havia lliurat als franquistes, i exigir sota aquestpretext la dissolució del partit català.Els dos membres del PCE i els dos del PSUC van passar

la nit a Barcelona esperant nerviosos que algú es decidís afer el primer pas cap a l’exili. La situació no va desencallar-se fins a la tarda del 26 de gener, quan un cambrer va entrara la sala cridant que les tropes franquistes desfilaven pelpasseig de Gràcia; l’Hotel Ritz es trobava a dues cantonadesd’allà. Tots quatre van aixecar-se de cop i van córrer cap alscotxes. Ja no importava qui sortia primer; l’únic que tenienal pensament era evitar ser capturats per l’enemic.Miquel Serra i Pàmies va poder escapar de Barcelona en

cotxe i va dirigir-se a la frontera francesa. Gràcies a la sevaestratègia dilatòria, Barcelona seguia intacta. Els mateixosfranquistes van mostrar una gran sorpresa quan es vantrobar les obres d’enginyeria civil i gran part de les fàbri-ques en bon estat, ja que preveien que els comunistes hiaplicarien la tàctica de terra cremada.

De França als calabossos de StalinUn cop a França, Miquel Serra i Pàmies va retrobar-se ambla seva dona, Teresa Puig i Sitges, que ja feia uns dies quehavia marxat de Barcelona. Primerament es van instal·lar aParís, però a l’exili la situació tampoc no era plàcida: elsserveis secrets francesos vigilaven tots els moviments delsdirigents polítics catalans i espanyols, i els serveis secretsfranquistes també van començar a perseguir els políticsexiliats, fet que va obligar la parella a traslladar-se a Orleans.Joan Comorera va viatjar a Moscou el maig del 1939 per

reunir-se amb el Komintern. El secretari general del PSUC

Foto oficial del governformat per Lluís

Companys el juny de1937. Serra i Pàmies

hi apareix dret, elprimer a l’esquerra.A la pàgina següent,

panorama dedestrucció a la Gran

Via arran delsbombardeigs de

l’aviació de Mussolinidurant els dies 16 a

18 de març de 1938,que van provocar lamort d’un miler de

persones.

© Brangulí / ANC © David Seymour / Magnum Photos



39

volia demanar que el partit català fos reconegut com amembre de la Internacional Comunista. Contra tot pronòs-tic va aconseguir que el Komintern s’hi avingués, tot fentuna excepció en el seu principi centralista. Evidentment, ladecisió va encendre els ànims dels dirigents del PCE, que,furiosos per haver perdut l’oportunitat d’eliminar el partitcatalà, van decidir fer-ho pagar car a aquells que els havienplantat cara.El juliol del 1939 Joan Comorera va demanar a Miquel

Serra i Pàmies i a Josep del Barrio, un altre dirigent delPSUC, que anessin a Moscou. Els va dir que el Kominternrequeria la seva presència com a representants del partitper acabar de tancar la seva adhesió a la InternacionalComunista. Tot i que el secretari general els havia dit que estractava d’una mera formalitat i que en poques setmanestornarien a ser a casa, Serra i Pàmies va escriure algunescartes als seus amics en forma de comiat. Era conscient quepotser no tornaria mai de Moscou. Quan els dos companys de partit van arribar a la capital

soviètica van ser arrestats. Miquel Serra i Pàmies va serconduït als calabossos de la Lubianka, la seu de l’NKVD, elsserveis secrets estalinistes, tal com els va passar a Bukharin,Zinoviev, Radek i tants altres socialistes i comunistes vícti-mes de les purgues estalinistes. Mentre esperava un judicidel qual feia temps que s’havia dictat sentència, Serra iPàmies era sotmès a brutals interrogatoris i tortures en elsgèlids soterranis de l’edifici.El judici va començar el 14 d’agost del 1939. Entre el

jurat hi havia alts membres del secretariat del Kominterncom Georgy Dimitrov, més tard cap del Govern de Bulgària;Vasil Kolarov, futur president del mateix país; WilhelmPieck, que al cap de deu anys accediria a la presidencia dela República Democràtica Alemanya, i Ernö Gerö, agentsoviètic destinat a Espanya. També hi van participar Dolo-

res Ibárruri, “la Pasionaria”, Jesús Hernández i José Díaz,membres de la cúpula del PCE i instigadors del procés. Vanacusar Miquel Serra i Pàmies de diversos càrrecs, algunsdels quals eren realment sorprenents.Assegut a la banqueta dels acusats, Serra va escoltar

com l’acusaven d’anticomunista, trotskista i maçó; de ser elresponsable de la pèrdua dels arxius del PSUC; d’incomplirles ordres de volar Barcelona i de perdre els fons econòmicsdel partit; de pertànyer als serveis secrets francesos i, perúltim, de ser el principal culpable de la derrota republicanaen la Guerra Civil. En sentir aquesta última i descabelladaacusació, Miquel Serra i Pàmies, molt debilitat per les tortu-res a què havia estat sotmès, va patir una crisi nerviosa queva obligar a suspendre la sessió. Les seqüeles d’aquest acci-dent l’acompanyarien durant la resta de la vida en forma deparàlisi de la meitat dreta de la cara.En les sessions posteriors, Serra i Pàmies va tenir l’opor-

tunitat de defensar-se. Sabia que res del que digués noserviria per canviar una sentència que ja havia estat dictadaabans que arribés a Moscou. No obstant això, va decidirplantar cara als assistents argumentant durant més de treshores seguides a favor de la seva actuació de boicotejar l’es-tratègia de terra cremada a Barcelona. La defensa va ser tanemotiva que el jurat va decidir consultar la qüestió directa-ment amb Stalin. Finalment, el Komintern va considerar quedestruir Barcelona hauria comportat una matança civil quehauria provocat una condemna internacional, greumentperjudicial per a la imatge del comunisme.El 20 d’agost del 1939 es va tancar el procés. Serra i

Pàmies va ser exculpat d’haver incomplert l’ordre de volarBarcelona, però declarat culpable de la resta de càrrecs,incloent-hi el de ser el principal responsable de la derrotamilitar. El seu company Josep del Barrio també va ser decla-rat culpable, però de delictes menys greus.

Un grup de donesconfeccionant unapancarta peral PSUC, alcomençamentde la guerra.

© Apic / Getty Images



40

Dolores Ibárruri,“la Pasionaria”(1895-1989),

arengant els soldatsen una data nodeterminada de

1937. La Pasionariava tenir un paper

rellevant en lapersecució

estaliniana contraSerra i Pàmies.

A la dreta, l’hotelColón de la plaça deCatalunya, on es va

establir la seu centraldel PSUC, en una

imatge de novembrede 1936.

En el moment en què es va dictar la sentència decondemna els dos companys de partit van quedar totalmentdesconcertats. Els ordenaven que viatgessin a Xile per crear-hi la seu del PSUC a l’exili. No s’explicaven com podienconfiar aquesta missió a dos culpables de tants delictescontra la causa comunista. Al cap de poc van començar aentendre què passava: la ruta que el Komintern havia prepa-rat per fer-los arribar a Xile començava amb un viatge entren en direcció a Sibèria. Tan aviat com van poder, els cata-lans van abandonar el tren burlant els dos agents secrets queels vigilaven. En un viatge dur i penós van aconseguir arribarpel seu compte a Vladivostok, el port més oriental de l’URSS,des d’on van passar al Japó, on van agafar un vaixell cap aLos Angeles. Després tots dos van viatjar a través del conti-nent americà fins a Xile, on s’havien exiliat diferents amics imembres del PSUC. Però Miquel Serra i Pàmies temia que laseva vida corregués perill en aquell país i va decidir refergran part del camí per acabar instal·lant-se a Mèxic, ontambé s’havia instal·lat una important colònia d’exiliats.

L’exili a MèxicPoc després que Serra i Pàmies marxés cap a Moscou, TeresaPuig havia rebut una carta de la capital soviètica on li expli-caven que el seu marit havia mort heroicament lluitant per lacausa comunista. També Serra i Pàmies creia que la sevadona i la seva filla, que encara no havia conegut, eren mortes.Va llegir en un diari que una bomba alemanya havia caigutdins el refugi antiaeri del barri francès on vivien i havia causatun enorme nombre de víctimes. Malgrat les adversitats, totstres seguien vius. Va ser gràcies als programes de reagrupa-ment de famílies refugiades impulsats per la Creu Roja que lafamília va poder recuperar el contacte. Però el retrobamentno seria fàcil: fins a sis cops els serveis secrets franquistesvan impedir a la Teresa i la seva filla agafar un vaixell des de

França en direcció a Amèrica; les estaven vigilant amb l’es-perança que Miquel Serra i Pàmies tornés a França a buscar-les per detenir-lo i processar-lo. Finalment, van aconseguirdocumentació falsa, que els va permetre abandonar Françaen vaixell per anar a Nova York. D’allà van marxar a Mèxic enautobús, on van poder retrobar-se amb en Miquel. La famíliaes va instal·lar a Guadalajara, on encara avui resideixen elsseus néts i besnéts.Ja a Mèxic, Serra i Pàmies va escriure una carta al seu

germà on manifestava:“Tu creus que si els barcelonins coneguessin aquest

episodi em tindrien un agraïment? Jo, que podia perdre lavida a Barcelona en les meves dilacions i contraordresprimer, i a Moscou després, en el procés. Creus que un delsveïns a qui li esperava una mort segura em donaria lesgràcies? No, germà Josep. Els pobles s’obliden dels perillsque han passat i viuen el present. Si algunes gestes recordensón les bàrbares, no les humanes [...] Al meu entendre ningúpot afirmar haver complert amb el seu deure, ni com acatalà ni com a home públic. Tots, absolutament tots, somresponsables de la tragèdia del nostre poble. L’únic que jopodria demostrar és que no he estat un covard.”Miquel Serra i Pàmies no va tornar mai a Barcelona. Va

passar la resta de la seva vida a Mèxic, on va morir d’unapneumònia el 14 de juny del 1968, a l’edat de seixanta-sisanys. La seva història no es va difondre mai. Encara avuisón molt pocs els que saben com de prop va estar Barce-lona de convertir-se en una ciutat devastada. Com de mésdifícil hauria estat la postguerra a Barcelona sense submi-nistrament elèctric, sense aigua potable i sense teixit indus-trial? Què seria avui Catalunya si la seva capital haguésquedat reduïda a runes? Gràcies als esforços d’un home quehem oblidat, no coneixerem mai les respostes a unespreguntes tan esgarrifoses.

© ITAR-TASS / Prisma © Pérez de Rozas / AFB


41

LLIB

RES

‘Keep calmand read Espinàs’Una vida articuladaJosep M. EspinàsEdicions La CampanaBarcelona, 2013504 pàgines

Toni Sala

A Una vida articulada, deslliurats dedates i títols concrets, i retallats, elsarticles d’Espinàs s’han convertit en unabarreja de memòries i crònica, demiscel·lània i de llibre de filosofia pràc-tica, en el millor sentit de la paraula.Llegit el mig miler de pàgines –selec-cionades d’una muntanya de trenta-sisanys, onze mil columnes–, en trec unparell o tres de conclusions.

La primera, que Espinàs és el pontample, funcional i ineludible que lligal’articulisme clàssic català –Carner,Sagarra i especialment Pla– amb l’arti-culisme de Monzó, Pàmies o Moliner: unarticulisme modern i ciutadà, fruit de lasocietat de l’abundància –amb crisi osense– i basat en la guàrdia permanentdel sentit comú contra els venedors demotos i el facilisme dels tòpics, un arti-culisme en els temps dels audiovisuals iles màximes audiències, que fa servir elmatís contra l’espectacularitat –i moltesvegades no hi ha res tan espectacularcom el matís.

Espinàs deixa enrere la mala llet il’enciclopedisme de Pla, és més despu-llat, menys llibresc, però igualmentconversador: té la mateixa capacitat denarració, d’observació, de fer punta atot, d’elevació de l’interès. Té la ironia

de l’amic que voldries permanentmenta taula. Per això aquest llibre és tanllaminer. Res no n’entrebanca la lectura.

La segona, que darrere aquests arti-cles hi ha la tenacitat de tota una filoso-fia. Una saviesa passada pel sedàs detantes generacions com l’etimologia deles paraules i que, a partir de l’escepti-cisme propi d’un diari –que és l’escolapermanent del real–, se’ns emporta auna visió optimista i convincent del’existència humana. L’optimisme és almoll de l’os d’aquest llibre. A partird’aquí, com va deixar dit sant Tomàs, “elbé es difon per si mateix”, i no es potdemanar més a un llibre.

La manera que té Espinàs d’aconse-guir-ho és destranscendentalitzant lapersona, fent-la sortir del mig de lacomposició. No pas com els romàntics,que desplaçaven la persona abocant-la ala naturalesa, sinó trobant-la a lesimmediateses, a la vida civilitzada, al’entorn, mai gaire lluny. Espinàs és elnostre enviat especial a la quotidianitat.Fa com un salabret que cacés la siluetaimprecisa de la condició humana. Peraixò aquesta fixació en el defora imme-diat, en els nens, els animals –sobretotels petits, els insectes–, els arbres i elsobjectes, en els detalls i la infinitat de

coses petites que conformen l’ambienton l’home es fa: les circumstàncies queens siluetegen. Les coses gratuïtes,perquè “els actes lliures i gratuïts defi-neixen l’ésser humà”. I tant, que sí: lagratuïtat és la base de la llibertat. No lical moure’s gaire, les coses li arriben, esdefineix més pel que no és que pel queés, i per això repeteix constantment quequan es posa a escriure tot el seu entorndesapareix. Espinàs desapareix i,gràcies a aquesta desaparició, esconverteix en el mirall de qualsevol. Ésclar que desapareix: es torna la silueta,el buit, com si l’entorn del món fos laseva pell i com si les realitats més inte-riors i més íntimes –aquesta fixació ambel temps, per exemple, que ens passa através– fossin al defora. Així descriu elbuit que ens admet. Un buit que téforma humana.

És una trampa on caiem molt degust. Perquè que sigui antitranscendentno vol dir que no transcendeixi. Un buit–un ambient– més que un mirall és unmotllo. Observem l’observador Espinàs,ens reconeixem en el seu “exerciciperiòdic de despersonalització”, n’apre-nem i li agraïm sobretot l’exemple deserenitat.

42

En el novembre especialment fred de l’any 1997, un dia, al’oficina de l’editorial, la gent va començar a sortir de lesseves trinxeres, formades tot just per un pupitre atrotinat iuna petita estufa que havíem de fer servir per torns perconnectar a l’electricitat. L’origen del renou era la impro-bable trucada que algú havia rebut de l’altra banda del’Atlàntic; segons alguns, de l’editorial Little Brown, però elsaltres ho negaven amb vehemència. El fet era que DavidFoster Wallace era a la ciutat, fugint de la gira promocionalde la seva mastodòntica Infinite Jest, i aquí, tot i que ningúno havia llegit ni una línia de la seva obra, ens hauríem batuten duel contra tot aquell que hagués gosat posar en dubtela seva vàlua.

El fred de Barcelona ens va copejar en el mateix instanten què vam sortir al carrer. Corríem rere Ignacio Losada, elportador de la privilegiada informació, que, a manera d’ín-clit capdavanter, capitanejava la petita colla. Finalment, vamentrar com un ariet descoordinat a l’històric London Bar,on, sense saber-ho, Wallace s’havia sumat a la llista declients il·lustres encapçalats per Gaudí i Picasso. A l’Igna-cio li havien encomanat envoltar, capturar i portar Wallacea l’aeroport. Els altres, escarxofats en una luxosa llotja, vamdemanar per beure i ens vam posar a contemplar el desigualcombat.

Rememorant ara l’escena, crec que podria diagnosticaren cada moviment de Wallace, en cada paraula pronunciadaamb el seu profund anglès, tots aquells mals que no erensolament malaltia, sinó un calidoscopi des del qual tramavala seva literatura: un patològic laberint format per monòlegshilarants, extenuants, un monument aixecat per una cons-ciència exacerbada, excessiva, que es cargolava sobre simateixa.

Però aleshores jo no en sabia res, d’això, de manera queem limitava a contemplar la seva descomunal figura, a trac-tar de seguir amb la mirada els seus gestos hieràtics, perquèja estava borratxo o drogat, i de sobte començava a cridar,colèric, comportant-se com un Hamlet fraudulent que enescoltar la confessió del seu oncle no es pot contenir perordir una venjança.

Al cap d’uns instants del segrest límbic que inexplica-blement acabava de posseir-lo, la seva fulguració haviaremès i deixava pas a la pal·lidesa. Wallace va sortir a fora,al carrer Nou de la Rambla, possiblement per vomitar, i vaparticipar així de l’esperit històric de l’anomenat en altretemps Barri Xino, llegendari per les ràtzies i els seus nínxolsde pecat. Resignat, apàtic, Ignacio Losada el va imitar.

Va ser aleshores que, mirant al meu voltant, em vaigadonar de la presència d’un dels descobriments recents dela màquina editorial barcelonina, un escriptor xilè al qualacabaven de publicar una obra que s’inscrivia sota el signede Marcel Schwob i Borges: La literatura nazi enAmérica, una antologia fictícia d’escriptors imaginaris. Peròen aquell moment Bolaño encara no era Bolaño, ni Belano,tot i que sempre ho hagués estat, i des d’aleshores emtorturo en pensar l’espectacle que em vaig perdre i que aranomés puc imaginar.

Fabulo un Bolaño vigilant, amb la mirada inamoviblerere les ulleres, monitorant els gestos de Wallace com si estractés de les piruetes aèries de Carlos Wieder; o un Bolañoromàntic i perdut per Ciutat Vella com ho va estar moltabans de començar a publicar, quan vivia no pas lluny d’allí,en unes golfes ronyoses del carrer de Tallers, ara fascinatper haver trobat al London Bar un altre exiliat, un altreimmigrat, tot i que fos per una sola nit, o –per què no– unBolaño malalt que es reconeixia en els ulls de Wallace, ambla diferència que el seu patiment era tot un altre.

Tan fàcil com seductor és discernir ara els trets exces-sius però terriblement humans de Wallace després de l’am-E

L CO

NTE

Eudald EsplugaEscriptor

Una trobadaimaginàriaPer un atzar que no miro de comprendre, vaigesdevenir testimoni del que alguns no dubtariena dir-ne una trobada. El mèrit no va ser pasmeu, ja que, envoltat per l’eufòria general, emvaig limitar a seguir el curs dels esdeveniments.

© Elisenda Llonch

El conte

43

bivalent figura de Klaus Haas a 2666. O xifrats en l’estranyprotagonista de La neu, també logorreic i digressiu. L’únicaveritat, però, és que Bolaño va continuar allí, fumant, impa-cient, esperant un retorn que evidentment no es produiria.Jo no vaig trobar cap motiu per postergar la meva partença.

M’agrada pensar que al cap d’una estona Bolaño vaabandonar el bar trastornat i es va posar a caminar, senserumb aparent, guiat per la memòria del cos, recordant elscarrers del Raval que durant anys l’havien acollit, anystumultuosos, que anaven del declivi del Barri Xino –ambl’arribada de l’heroïna i la immigració a mitjans dels setanta–a la reforma que va posar fi al trist espectacle: l’enderroca-ment de l’“illa negra” i les inspeccions a bars i meublés.

Tanmateix, des de la meva finestra en el present, no empot deixar de semblar irònic que precisament aquest espailumpen, abans dominat per immigrants i macarres, elpaisatge que Bolaño va viure i immortalitzar, hagi estatmaquillat per les bastimentades de l’alta cultura, per lamuseística de la postmodernitat; que es vegi colonitzat perbotigues de roba vintage i supermercats de la subcultura.Un barri finalment transmutat per una estètica hipercodifi-cada, fal·laçment alternativa i conscient de si mateixa.

Potser com si la personalitat addictiva de David FosterWallace i el seu univers literari, logolèptic i tragicòmic, hihaguessin deixat una empremta indeleble.

44

Xavier TherosWriter

My books could have been written by a Bulgarian or a Turk;I never link the plot to a given landscape. For me, the actualstory always matters much more than its setting.

Did it strike you as not being much of a literary city?These kinds of definitions are stupid, an annoying cliché.Barring Tirana, every place in the world is literary.

So why have you taken so long to add Barcelona to yourfiction?It is very hard to know why writers talk about some thingsand not about others. Topics choose you, not the other wayaround. In fact, Victus had been in my head for sometwenty years, but I found it more difficult to talk about mycity than an island or a jungle, which are more metaphor icalsettings.

You often say that you are a Barcelonian through andthrough. I was born here and have always lived here, so maybe that’swhy I’m convinced that all us Barcelonians call ourselvesSánchez Piñol; we are the result of a fortunate mix. Myfellow citizens remind me of the old baron of Maldà, alwaysangry, criticising everything constantly. The local is obligedto be wary, and is therefore more forward-looking. Peoplesay we are cold and aloof, and perhaps there is some truthin that. For newcomers, it is very difficult to strike up socialrelationships, but if you manage to break the ice, friendshipsare usually for life. We have a reputation for beingunfriendly, but I think we are a society where it is easy totake root.

What’s the reason behind this complicated personality? I think the answer is probably to be found in our ownhistory. This city has two lines of conflict, which becomeeven more acute in a capital without a country. On the onehand there is a national conflict, that of a Catalonia that

sometimes has to be unpleasant if it wants to survive. Onthe other hand there is a social or class conflict, the resultof us being the only peninsular territory where there wasan industrial revolution, and therefore a working-classmentality. The double dichotomy, between Catalan andSpanish and between proletarian and bourgeois, has shapedthe way we relate to the world.

Nevertheless, you say that it is easy to take root here... Yes, the city is a like big factory that produces Barcelonainhabitants. In Madrid they like to say that nobody is fromMadrid, that they are all from somewhere else. In Barcelona,we say that everyone is from Barcelona if they want to be.Here we want to integrate even those who do not want to beintegrated. Sometimes I think that many of the disagree-ments between the two cities are due precisely to thissimple difference. Being from a hospitable place also meansyou have to manage diversity, and that is tiring; you have tomake a huge and ongoing effort.

What are the usual channels for this integration process? To begin with, you have to understand that Barcelona doesnot exist, and that in any event there are differentBarcelonas. The Barcelona concept is very difficult todefine; it is a city with many nuances, where the districtshave played a fundamental role in creating an identity.Traditionally, immigrants were integrated through thelanguage: anyone who spoke Catalan was Catalan. For acertain period the other route to integration was Barça,but the club has become too cosmopolitan. Anyone in theworld can support Barça – from Bahrain to Tokyo, fromAlaska to South Africa – which, when all is said and done,means nothing. For a long time I was a member of theEuropa team, and there were no half measures there.Camp Nou is visited by Russians sporting Mexicansombreros as if they were going to a bullfight, who don’teven know what Catalonia is. At Europa’s ground, if there

I have an appointment with the writer Albert Sánchez Piñol; we have arranged tomeet for coffee in the Canigó bar in Plaça de la Revolució. In all the years we haveknown each other, we have always shared a curiosity for our city, “a place whereyou never see it all”, as he says. Albert readily defines himself as a “Barcelonian tothe bone”, although it was not until Victus that he wrote a story with Barcelona asits backdrop. I ask him why and he looks at me, half-smiling.

INTE

RVI

EW


“Our city is a like big factory thatproduces Barcelona inhabitants”

Interview

45

is a Pakistani it means he is inte-grated. Nobody can be integratedinto universality; everyone is fromsomewhere, wherever that may be.

With a surname like Sánchez Iassume that your parents also wentthrough this process. The first Sánchez in my family tosettle in Barcelona came by sea, fromMurcia. He was a cabin boy in a slaveship in the mid-nineteenth century,when slavery had already beenoutlawed. They were stopped by anEnglish ship off the coast of Cata loniaand he jumped overboard and swamto the neighbourhood of Barceloneta,where he decided to stay. On theother hand, the Piñols were Catalansfrom Matarraña, in Aragon, whocame after the Spanish Civil Warbecause the area was devastated. Mypaternal grandparents lived inBarceloneta, and the furthest theyever got was Wellington Street,where my father was born. My mater-nal grandparents set up in Guinardó,which was still a rural land pepperedwith orchards. My father lived by thesea, and my mother lived in themountains. He worked in the iron andsteel industry and she was a shopassistant at the El Águila departmentstore in Plaça de la Universitat. It’s astrange world, because they met atthe Gràcia street parties, at a dancein Plaça del Diamant, and I was bornof that happy coincidence.

You are from Lower Guinardó. Youare the only person I know who stilltalks about Lower Guinardó or UpperGuinardó. What do you rememberabout your neighbourhood? Sociologically we were from Gràcia,but I studied at the Pare Claret reli-gious school, and my schoolmatesfrom Gràcia didn’t understand it thatway. Lower Guinardó still had a smalltown-like structure; my friends werethe children of my father’s friends,people who had known each other alltheir lives. It was a very wild, roughand difficult place, a border areabetween the city and the immigrantsuburbs. I was always fighting withgangs of kids from Carmel, which wasstill a shanty town. Ours was the lastgeneration where people spent moretime in the street, and we bore the

Photos: Pere Virgili

Interview

46

a turf war with territorial pissing. Only occasionally did weorganise forays beyond our borders. Outside the neigh-bourhood was all uncharted territory.

You spent a large part of your childhood in the street. I learnt nothing at school. You spent time outside the housebecause it was uncomfortable at home; you got attacked onthe streets and all just to get to a religious school! I learntimportant things in the street, such as solidarity. My friendsfrom then are still my friends now, regardless of class dif fer-ences or personal development. On the other hand, I haveno contact with any of my Pare Claret schoolmates.

How did you cut the umbilical cord? The first time I ventured outside the neighbourhood wasafter my brother’s death. Until then I had worked at aninsurance company and learned that no company caninsure anything; life is not a guarantee. I quit and went onthe dole. I went to live by myself in a flat in the street ofSant Jacint and ended up sharing a flat with the anthro-pologist Gustau Nerín. I was very happy there. My lack ofpretensions gave me plenty of free time, and I took advan-tage of it by writing. At that time, the neighbourhood ofSanta Caterina was highly populated. It exuded history;you could feel the weight of the centuries just walkingalong the pavement. Then came the trips to the Congo,and when I came back I took a large flat on CarrerPetritxol, in a much less popular neighbourhood.

brunt of the conflict between city and children, betweentraffic and people. Definitive city de velopment took longerto reach my neighbourhood than other areas. You could stillplay football on the street corners, despite accidents andknock-downs. Cars and children were fighting over space.

You are part of the 1960s baby boom. Yes, we were the ones to suffer the Transition. There wasan economic crisis like the present one, there was heavyunemployment and there was lot of everyday violence. Itseems like it was a very civilised process, but that is nottrue. You spent more time in the street because the houseswere uncomfortable – hot in summer and cold in winter. Ilost half of my friends to drugs. Children now seem to bemade of china; we were the last free generation. The prob-lem with freedom is that it is dangerous; you can die.

It was a testosterone-heavy society. There was political violence, then the violence that ruledthe neighbourhoods – knife-toting juvenile louts. The small-time crooks came to our neighbourhood to steal from us;we were irreconcilable enemies. We later found out that thepoor guys were even worse off than we were. It wasn’t anethnic conflict, it wasn’t a language war, it wasn’t a problemof origins. We were facing off to be unique.

You were defending your territory. We never left our block! It was a very property-related thing,

Interview

47

Now it’s a tourist area. It’s incredible how much it has changed in so few years. Iwouldn’t go back there. Having said that, I think it’s veryeasy to criticise tourism. If we said the same things aboutimmigrants that we say about tourists on a daily basis, wewould all get sued. The problem is not tourism, but anindustry which socialises damage, but not profits. The prof-its from tourism reach precious few people, but we all sufferthe consequences. We have to learn to manage it in a differ-ent way. No city in the world would not want to be attrac-tive to the rest of the world, but I think we have underusedsymbolic assets. The city is governed by a Catalan national-ist mayor but I don’t see “Welcome to Catalonia” posters onthe walls. Why are we still selling Mexican sombreros andflamenco dancers? The tourism industry is not regulated.France is just next door and they don’t have the same prob-lems as we do.

We don’t have the type of tourists we want? And neither do we have the kind of tourist industry wewant. At the tourist hot spots, prices rise and quality falls.We treat them terribly instead of looking after them,because after them come us. Barcelona cannot have thesame city model as the one they allowed in Lloret de Mar.

Do you think Victus might attract tourists who come insearch of the Barcelona of 1714? I hope it does. Although they would quite possibly find ithard to see the people of that Barcelona in us. You have toremember that it was a very isocratic city, where rich andpoor were mingled, lived wall to wall, and they realisedmore than we did that national rights and social rights areone and the same thing. Barcelona was basically a port, avery recreational port. The locals of the Baroque timeswere die-hard gamblers; even the clergy bet at ball courtsand in the taverns, and then condemned gambling from thepulpit.

Did people gamble a lot? There was a ball court on every corner where peoplegambled playing cards, dice, billiards and a primitive kind oftennis. That is something that has only changed in the lastfifty or sixty years; before the Civil War many peoplegambled away their wages right after getting paid. Theylived in a much poorer society than the present one, wherepersonal solidarity networks brought security, not money.Life expectancy was very short, and generational changeswere therefore very fast. At that time the future heritagewas part of a person’s capital; it was normal for people togamble it even when their parents were still alive. Nowa-days people never die.

What do you think is the main difference from the citytoday? People lived with the sea in mind and in sight. Barcelonawas an Italian republic overlooking the Mediterranean. Infact, with the exception of Madrid, all the world’s capitalswere ports. That explains why it was also very wellconnected with the outside world. Fashions in Paris reachedus in a mere two weeks. It was a more dynamic society than

ours today, in which the popular classes defended the insti-tutions because the latter guaranteed their rights.

And then came the fall. The bombings of the siege changed the appearance of thecity and its inhabitants. In fact, we still suffer the conse-quences of that defeat. We are a people with many contra-dictions and doubts, the famous Catalan fatalism. We havenot achieved a single military victory since James I ofAragon. Nevertheless, no one would have thought that wewould manage to survive between two giants such as Franceand Spain, which have been anything but good neighbours.The Civil War hammered the last nails into the country’scoffin. No nation can endure so many losses and remainstanding. In such a demographically weak country, thebloodshed of war has also been compounded by firing squadexecutions and exiles, in 1714 and in 1939. But when thereis a period of peace, this feeling is revived, and always inthe same direction. Therefore, we have to believe thatdemocracy is Catalonia’s natural ally.

Could you recommend a good book for learning aboutBarcelona? La ciutat del Born by Garcia Espuche. We really should begrateful to people like him. And then there is Narracioneshistóricas by Castellví, a book never released in Cataloniaand published recently by a Carlist publisher in Madrid.

And a place to go for a stroll? Carrer Verdi, because it is the heart of Gràcia, a neighbour-hood I love. And then the area behind the Passeig del Born.

Do you like the tribute being carried out? There is a lot of hypocrisy in the criticism. Nobody caredabout the library or the market until the archaeologicalremains were found. The problem is that the ruins are, inthemselves, rather unspectacular. They do not contributemuch. More than a tribute, what we need to do is avoid revi-sionism. Make it clear that those people defended constitu-tions and liberties they already had and did not want to lose.

Do you realise that you have become an ambassador forBarcelona? Cities are a brand that helps writers, but writers consoli-date the brand. It is fiction that creates imagery, and notvice-versa. Victus is a universal story, the story of some-one defending his home against tyranny. What we have tosell to the rest of the world is our point of view and ourcreativity.

””No nation can endureso many losses andremain standing

48

Barcelona beyond the walls

DO

SSIE

R

2014 will mark the 300th anniversary of the events of 11 September 1714. The City Council ofBarcelona has promoted a civic commemoration intended to help rediscover the city of theeighteenth century, understand the dimension of the events and connect them to the presentreality and future expectations.

At Barcelona Metròpolis we are also looking at the events of 1714, with our eyes on the past,present and future. We revisit the historiographical legacy passed down to us by world-renownedhistorians and novelists of the stature of Daniel Defoe. We also visit El Born Centre Cultural,which as of now will be a space of documentation and knowledge of the city, and hazard somevisions of the possible future implications of this date in the new political scenarios currentlyunfolding.


Barcelona’s heroic 13-month resistance has not always beenproperly understood by historians and politicians. Somehave explained it romantically, others as an irrational actdevoid of political meaning. This is to say nothing of thosewho have denigrated the laws and institutions of Cataloniaon account of their supposedly feudalistic character, whichwere replaced, fortunately in their opinion, by absolutistmodernity. Beyond these clichés, one must seek the logic ofthe desperate and heroic resistance so admired by Voltaire.To begin with, in order to understand the commitment

made in 1705 to the maritime powers, and to ArchdukeCharles III as opposed to Philip of Bourbon in the War ofSpanish Succession, the foundations of the dynamics ofCatalan society in 1700 must be explored – the self-samefoundations that explain the consolidation of nationhood,as demonstrated by Pierre Vilar. The economy was pushing towards specialisation, inte-

gration and domestic and foreign trade (with England andthe Netherlands). Meanwhile, economic growth broughtwith it the social rise of a bourgeoisie that could achieve thelevel of honoured citizen, the lowest degree of nobility, thusmerging the old and new oligarchy. In this way, the emerg-ing social groups came to play a decisive role in the country’s institutions (particularly in the Conference of theCommons, which brought together representatives of themilitary, the Council of One Hundred and the Regional Coun-cil), which were invigorated by their presence. The notionsof participatory government, of a civic discourse and collec-tive memory were deeply rooted in Catalonia, forming abroad-based constitutionalism. However, this tendency toextend participation in public affairs went against theprevailing tide in Europe, whose princes strove to buildstates that would serve dynastic interests.

Monarchical republicanismThe other core element that defined that society was itslegal and political structure – “a Principality without aprince”, in the words of John H. Elliott – the keystone ofwhich were the Constitutions. Although the system hadbeen eroded by the lack of meetings of Parliament since1599 and by the advance of royal power after the CatalanRevolt, the resumption of constitutionalism was an undeni-able reality in 1700, was clearly reflected in the Parliamentof 1701–1702 and particularly of 1705–1706, when legisla-

tion was passed on key aspects related to the exercise ofpower, the economy, justice and civil liberty. The out comesplaced Catalan institutions in a remarkable position in Euro-pean parliamentarianism. At the same time, the politicalleadership exercised by Barcelona in the principality as awhole is worthy of mention. It was a role that fell largely topatricians and merchants, but also to artisans.Therefore, the term “republican monarchy” may be used

to define this system, organised around the Constitutionsregulating public affairs, to the extent that, as the juristFrancesc Solanes said at the time, “it is not the Prince whoshould be above the laws, but rather the laws above thePrince.” The defence of these laws, above the interests ofthe group, generated solidarity across the classes.It is therefore no surprise that as of the summer of 1713

– when it was becoming increasingly evident that the Habs-burgs would not recover the Hispanic throne and that thepolitic powers of the Crown of Aragon would never berestored– the idea of a republic should emerge repeatedlyin Catalonia, the result of a logical evolution of the Repub-lican substrate steeped in constitutionalism and patriotismtowards a de facto republic between July 1713 and Septem-ber 1714, which had to organise Catalan political life andprovide for its defence in the absence of a monarch.Once the resistance had been approved by the Junta de

Braços (the Council of Arms) in July 1713, texts justifyingthe reasons were published: Despertador de Catalunya(roughly translated as A Wake-Up Call for Catalonia) far P

ast


49

Joaquim AlbaredaPompeu Fabra University

The reasons for theresistance of 1714The Catalans committed steadfastly to a legaland institutional framework that catered to theinterests of influential social groups but also tothose of the “common man”, thanks to themechanisms of representation and participationdeveloped by their society. The Constitutionswere the cornerstone of the whole system.


Past

50

from being a compendium of prerogatives of the privileged,appealed to the social benefits provided by the Constitutionsin the areas of mobilisation for war and taxation developedby the king. It spoke of defending the homeland, understoodnot only as a place of birth, but closely linking the conceptto its laws, which had to be upheld, as they had been thedistinguishing trait of Catalans throughout history. However,it must be mentioned that the unequivocally patrioticcontents of the Despertador are not secessionist, but ratherare based on the concept of a federalised Spain which hadhitherto prevailed, to the extent that it called upon people tofight “for the freedom of Spain” and against the “despoticpower” that ruled it. Another political text from 1714, Leal-

tad Catalana [Catalan Loyalty], was even more blunt, stat-ing that “only the resolutions taken in the Parliament ofa kingdom or its provinces are attributed to the Nation[...], which is only represented through its united arms.The whole Catalan Nation, together in the Arms, under-took to defend itself from the king that ruled it”, whilejustifying the Catalans’ right to defend themselves fromviolence by Philip V.

The “Catalan case”As is already known, in the negotiations of Utrecht (whichyielded the peace treaty of 11 April 1713) the British certifiedthe abandonment of their allies, particularly the Catalans.Nevertheless, the “Catalan case” led to multiple diplomaticnegotiations by the ambassadors of the Catalan Commons inVienna and London to enforce the commitments taken on byQueen Anne of England and Emperor Charles VI. On 28 June1713, the ambassador Pau Ignasi de Dalmases was receivedby Queen Anne, whom he asked for support. He begged herto help Catalonia to preserve its liberties and laws, as it hadentered the war on encouragement from England, and that“since this country [England] is so free and such a lover offreedom, it should protect another country which, due toits prerogatives, could be called free, which was callingfor its shelter and protection, adding that the laws, priv-ileges and freedom are all equal and almost similar tothose of England”. While the comparison is somewhatdisproportionate, because the Glorious Revolution conqueredthe highest degree of powers for Parliament at the king’sexpense, the concept of freedom and the Parliamentarian-ism upheld by Dalmases is very significant.At the last moment, on 18 September 1714, the ambas-

sador Count Felip Ferran de Sacirera was given an audienceby the new British King George I in The Hague (he did notknow at that time that Barcelona had fallen into the hands ofthe Bourbons) to whom he delivered a representation under-lining the urgency of intervention by the United Kingdom andin which three alternative policies to resolve the “Catalancase” were formulated: “That Catalonia be united with the

Frontispiece of theConstitutions from

the incunabula dated1495, preserved inthe Archive of the

Crown of Aragon. Itfeatures King James I

presiding over theCourts, with the

representatives of thethree branches:

ecclesiastical, militaryor noble, and royal or

popular. Below,Barcelona before the

defeat, in an engraving from the

work Civitates OrbisTerrarum, by Georg

Braun and FransHogenberg,

published in Cologneafter 1572.


© Prisma


51

whole of Spain in the August House of Austria, or thatCatalonia, with the Kingdoms of Aragon and Valencia,be granted to His Imperial and Catholic Majesty, or to oneof the serene Archduchesses, and if this cannot bearranged, that Catalonia, together with the islands ofMajorca and Ibiza, become a Republic under the Protec-tion of Your Highness, the August House of Austria andother allies”. When Count Ferran reported to him on hisdoings, Dalmases congratulated him, although he also toldhim that he would have omitted the “serene Archduchesses”,regarding it as an impractical solution (adding, in passing,that the expenses incurred by a monarchy were unbearable).On the other hand, he was highly receptive to the republicoption, “since republics love and want or should want andlove their fellow men”.

No hope of negotiation with Philip VBe that as it may, the resistance of Barcelona cannot beexplained, in a setting of extreme poverty, social radical isa-tion and exacerbated religiousness, without considering thehopes the resistance maintained, until the last minute, ofan allied intervention, spurred on by the messages ofsupport, often ambiguous, issued by the secretary of theimperial court, the Catalan Ramon de Vilana Perlas, one ofthe men with greatest influence over the emperor and hisadviser between 1705 and 1740. Nor can we ignore anotherelement that is essential to understanding the resistance’smaximalist attitude, namely its conviction that there wasabsolutely no hope of negotiation with Philip V, as was borneout by the fierce repression undertaken as of 1707. All this,together with the fact that the city’s social forces mainlycomprised commoners after most of the well-to-do peoplehad taken flight, and the ensuing radicalisation, conform tothe “logic” of resistance, which is difficult to understand ifwe isolate it from these parameters.The image of the last moment of resistance, of the

counter-attack against the Bourbons, is a striking one, andperfectly mirrors the inter-class cooperation in defence ofCatalan freedoms: alongside Rafael Casanova and AntonioVillarroel we see nobles of the ilk of the Count of Plasència, theMarquis of Vilana and Josep Galceran de Pinos i de Rocabertí;the knight Francesc de Castellví; the prominent traderSebastià Dalmau; the head of the Vigatans militia Jaume Puigde Perafita (who died there), alongside companies of theurban militia of haberdashers and fabric sellers, potters,resellers, tailors, innkeepers and tanners; the lawyer ManuelFlix, a former head minister who was against all resistance;and some regular soldiers such as General Basset, togetherwith many people from Valencia and Aragon, volunteers andthe militiamen known as Miquelets.Once Barcelona had been occupied, one of Philip’s men

took stock of the situation: “Boisterous Barcelona, whichhad been on the lips of many in Europe (and evenbeyond its borders), thus fell to Spain, after a protractedand courageous resistance [...] The fierce pride of thishaughty Nation was thus submitted; and in punishmentfor its crimes, besides the hefty laws imposed, its cher-ished charters and privileges were taken from it, and itwas brought under the government and laws of Castile(which it considers the most oppressive yoke). For even

greater security, and to extinguish any remaining hopeof longed-for relief, and to subjugate them even further,a Citadel was formed [...] The Catalans sadly lost every-thing they had to lose, namely their freedom, which allthe treasures hidden in the earth’s covetous bowels orall the riches in the world cannot equal. They were notmade for such harsh martyrdom as servitude.”

Homeland and freedomsThis stark assessment leads us to the reason for the riskyand tenacious commitment by the Catalans to that civiland international war – to the political and economiccommitment to preserving and strengthening a legal andinstitutional framework that catered above all to the inter-ests of the rising social groups, but also to those of the“common man”, thanks to the mechanisms of representa-tion and participation developed by that society. This iswhy the Marquis of Gironella, staunchly pro-Philip, opinedthat the latter had a “very timely chance to bring all hisdomains under the same law, to exalt the authority oftrue no bility, while pruning the excess populace”. Tothe extent that the Constitutions were the keystone of thatsystem, in the final stages of the war the resistance essen-tially invoked the homeland and their freedoms, and, to amuch lesser extent, Charles III, the king they acclaimed in1705 and who abandoned them in 1711.The abolishment of the Constitutions and the introduc-

tion of the Bourbonic Nueva Planta decrees constituted apatent political recession. What kind of modernity couldthere be in the loss of representation, the militarisation of thepolitical structure, the imposition of abusive taxation with-out the approval of Parliament, and eventually the aristo-cratisation of municipal powers to the detriment of the localguild representatives and ensuing widespread corruption?

© Dani Codina

The political texts of1713, such as theAwakening Call ofCatalonia, appealedto the people todefend their countryin connection withthe preservation oflocal laws. On theleft, two historic milestones in thisstruggle over thecourse of the lasthundred years. massdemonstrations insupport of theStatutes of Autonomyof 1932 and 2006, asapproved by thepeople of Catalonia inthe correspondingreferendums.

© Josep M. Sagarra / AFB

52

Virginia León SanzProfessor of Modern History, Universidad Complutense Madrid

Daniel Defoe and Catalonia, 1713

From a very young age, Daniel Defoe’s life was linked to themain political events which dragged him away from hisrespectable origins as a Puritan businessman and led himto support Prince William of Orange. During the Spanishresistance, Defoe was a government agent and very skilfullycarried out his mission of monitoring the Scots’ response tothe proposal set out by the Union of England and Scotland.At the end of the war, disenchanted with politics and hiscommercial activities having failed, Defoe took to writingnovels over his later years. Until then he had publishednumerous articles and pamphlets on different topics, suchas the Spanish dynastic crisis, which were intended to

inform as well as influence public opinion in Britain,although they ultimately reveal the connection betweenDefoe’s “bibliography” and his “biography”.

The “case of the Catalans”, which conditioned the peacenegotiations between Britain and Spain at Utrecht duringthe end phase of the war, focused the attention of inter-national public opinion on the Principality. This contextprovides the backdrop for an interesting novel entitled TheMemoirs of an English Officer, printed in London in 1728by E. Symon. When the Memoirs came out, ten years hadelapsed since Defoe had published his first novel, RobinsonCrusoe (1719), written when he was almost sixty, and by

Three hundred years have transpired since the signing of the Treaty of Utrecht (1713), putting anend to the international dimension of the War of the Spanish Succession. This commemoration offersa golden opportunity to reflect on the British position in the dynastic conflict through the eyes ofDaniel Defoe, a committed novelist of his time.



53

which time he was an experienced writer. However, Defoe’sbook only became known when Walter Scott decided torepublish it at the beginning of the following century, in1809, to put Duke of Wellington’s campaigns in Spain intocontext during the War of Independence against Napoleon’stroops. Published for the first time in Spanish in 2002 underthe title Memorias de Guerra del Capitán GeorgeCarleton (University of Alicante) and in Catalan this year,2013, with the briefer heading El Capità Carleton (LaMansarda), they were well received by historians and thegeneral public and are back in the news.

Historical objectivity and literary fictionPeculiarly original, the book combines historical objectivitywith the literary fiction of the main character. For sometime the Memoirs were attributed to their narrator andhero, Captain George Carleton, a real-life character who wasincluded in the Dictionary of National Biography. Noteven Walter Scott, in his edition from the beginning of thenineteenth century, had any doubts as to the authorship ofthe English captain. This is not surprising if we considerDefoe’s effort to present the text as a true story, pitchingthe narrative fiction to the then-prevailing penchant formemoirs. The realism of the Memoirsmade them an invalu-able source for most of the nineteenth-century British histo-rians who were interested in the War of the SpanishSuccession. Defoe’s novel was based on the handwrittennotes of Sir Harold Williams and material culled from otherworks such as that of Madame d’Aulnoy, as well as on hisown memories from a trip to Spain in his youth.

By way of chronicle, the work constitutes a suggestiveand unique account of Britain’s participation in the succes-sion conflict. But the Memoirs are not only outstanding fortheir historical themes; they are also of great literary worth,constituting an interesting document on the character andcustoms of Spaniards in the early eighteenth century,although they frequently lapse into certain clichés whichare common in literary sources. In this regard, the book isfaithful to the English tradition of the travelogue, a genrethat allows the writer to express his or her point of viewwith a certain degree of freedom, but not devoid of rela-tivism, on different political and religious issues.

The Memoirs span the period from the Dutch War of1672 to the Peace of Utrecht of 1713. The fictionalisednarrative, focusing on the peninsula, includes a first partdealing with military events which narrates the differentaspects of the War of the Spanish Succession: the siege andconquest of Barcelona, the allied strategy, how the Councilof War operated and military campaigns, although it alsofeatures interesting descriptions and observations on thelandscape. Captain Carleton was taken prisoner just afterthe Battle of Almansa. At this point, the Memoirs becomethe tale of a traveller observing the reality and customs,traditions and beliefs of the Castilians. While he does givetidings of the main battles, he hopes that “my Interspersingsuch will be no disadvantage to my now more pacifickMEMOIRS”. He was relocated inland, to San Clemente dela Mancha, the “seat and birth place” of Cervantes’ DonQuixote, where he spent more than three years. In thisstage he was surprised at the importance of religion and of

the inhabitants’ fear of the Inquisition, but admits that hisviewpoint is the opinion of a “heretic”.

The Principality of Catalonia and the Kingdom of Valen-cia are the main stages of Captain Carleton’s adventures.He has a predilection for Valencia. However, of all theplaces mentioned, it is the monastery of Montserrat thatfills most pages, imbued with a certain mysticism. Carletonis fas cinated by the beauty of the landscape and themonastery’s architecture: “As the upper Part was a plainMiracle of Nature, the lower was a complete Treasury ofmiraculous Art.” Defoe not only describes, in a wealth ofdetail, the hermitages, scarlet-coloured forests, crystal-clear waterfalls or pure air, waxing lyrical in his delight andadmiration, but also narrates the customs of the hermits,such as their food, and the friendly monks.

The keys to the Allied defeatBut the Memoirs also draw a balanced account, tinged withself-criticism, of England’s intervention in the War of theSpanish Succession. The keys to the allied failure anddefeat, as well as the English view of the civil war, unfold intheir pages. The novelist gives us his own vision of theconflict, never losing sight of British interests, which heanalyses with the hindsight of a work written some yearsafterwards. Perhaps that is why he refrains from sidingclearly with any one candidate, and only when England’seconomic benefits obtained in Spain are jeopardised atUtrecht does he criticise King Philip V.

The Memoirs dwell at length on the war in Catalonia.The English novelist provides a detailed account of the grimassault on the fortress of Montjuïc, whose success he at trib-utes to the Earl of Peterborough. In fact, the Memoirsconstitute a defence of the Earl and were approved by him.One particularly interesting passage is the account of thearchduke’s entry into the Catalan capital in 1705 when hewas proclaimed king under the title of Charles III, followingthe commitment taken on in Vienna “to preserve the rightsand privileges of the Spanish dominions”; significantly,Defoe interprets the flock of different-coloured birds

The cover of therecent Catalanversion of theMemoirs, and aLondon version from1743 held in thecollection of theUniversity of Michigan, digitised byGoogle.

Passat

54

released at the ceremony as a representation of “the new-found freedom”.

With the exception of the siege of Barcelona, theEnglish captain was not present at any of the major battlesthat took place in the peninsula during the war. Carletonwas in Alicante when he received the news of the Battle ofAlmansa (1707). Defoe defines the loss in the followingterms: “It was a total and utter defeat, the heaviest eversuffered by the British army during the war against Spain.”The Bourbon army did not take long to conquer Valenciaand Aragon, marching on to Catalonia. The story describesthe consequences of the Bourbon victory in the region ofAlicante much more lucidly. By way of self-criticism, heacknowledges that one of the main causes of the allied fail-ure was strategic division, and particularly the rivalrybetween Galway and Peterborough.

Carleton was in prison in La Mancha when he receivednews of the allied victories of 1710 at Almenar andZaragoza, which reopened the road to Madrid for KingCharles III. Defoe admits that “the falsest Step in that wholeWar was this Advancement of King Charles to Madrid”, evenif it was the British government that had taken that deci-sion. Following the defeats of Brihuega and Villaviciosa inlate 1710, he writes, “tidings of peace arrived”, referring tothe Anglo-French negotiations that were embodied in thePreliminaries of London of 1711 and which constituted thefoundations of the Peace of Utrecht-Rastatt (1713 – 1714).The Tory triumph in English elections in 1710, representing

a public opinion that wanted peace, led Britain to withdrawgradually from the war.

Division of English societyIn the course of the negotiations, the commitment taken onby England in the Treaty of Genoa to the Catalans sparkeda heated debate in Parliament, which spilled over to thegeneral public. As Secretary of State Bolingbroke put it,“Queen Anne’s honour had to be preserved with the Cata-lans”. Defoe, in the Memoirs, also mirrors the atmosphereof division in English society that led to the new Tory policy,when he states: “On my Return, I found them... perfectContraries... Some arraigning, some extolling of a Peace.”

The embassies of the Catalan ministers in the parlia-ments of Vienna, The Hague and London bent under thepressure of King Philip V’s representatives. Publicists andintellectuals contributed with their writings to publiclysupport the British parliamentary debate. Defoe took part inthe debate defending the government’s pacifist position,whose arguments were picked up in different writings, suchas The Balance of Europe and Succession of SpainConsidered (1711). Another famous pamphlet, TheConduct of the Allies (1712), by Jonathan Swift, was largelyresponsible for persuading British public opinion to acceptthe secretary of state’s policy. In this debate, the Torygovernment eventually sacrificed the interests of the Cata-lans. Defoe, with hindsight, seeks to close that chapter in theMemoirs – “Time has shown both were wrong, and conse-quently neither could be right” – and calls for a reconciliationbetween the parties. English and Catalan historiography hasnever forgotten how the Catalan cause was abandonedthrough the subtle formula hit upon by Bolingbroke.

The Memoirswere published shortly after the signing ofthe Peace of Vienna between King Philip V and King CharlesVI in 1725. The novel is thought-provoking. Perhaps thetime had come for the discourse on British involvement inthe war to change. Despite everything, Daniel Defoe doesnot forget to justify what the English did in “an exercise toreassure the British conscience”. It is possible that its initialscant dissemination – it was only printed once in the eigh-teenth century – was prompted by an international scenariothat was not conducive to digging up the past. The Catalanswould remind the English monarch of his moral commit-ment to support them in the recovery of their rights beforethe government of Felipe V. With the commemoration ofSeptember 11, 1714 on the horizon, Defoe’s work is a valu-able contribution that shows how the abandonment ofCatalonia lingered in the European memory.

Queen Anne, the firstBritish sovereign as aresult of the union of

England and Scotland. In her

name Mitford Crowesigned the Treaty of

Genoa with the representatives of theAustrian-supportingCatalans in 1705,under the terms of

which Englandundertook to respect

Catalan laws inexchange for thecountry’s military

support for the alliedtroops.

© Leemage / Prisma

During the last three decades of the nineteenth century– when the Catalan Renaixença had to review the historyof Catalonia, particularly with regard to rethinking the foun-dations of the relationship between Catalonia and Spain –one of the historiographical and methodological optionschosen was the consideration that the period between thesixteenth and eighteenth centuries was one of “decadence”.If one could celebrate the “rebirth” of the Catalan nation, itwas obviously because the country, having recovered fromthe Carlist revolts and ill-fated Hispanic colonial ventures,was reacting against centuries of national decadence anddarkness.

Prior to the Spanish Civil War, historians argued that, inessence, the decadence of the Catalan nation could beexplained by five complementary reasons that intertwinedlike a web or a loop: firstly, for three hundred years the

country’s demographic weakness had made it impossible forCatalonia to build up as a state; secondly, it had lost its ownruling class, Hispanicised and abducted by the Court; theliterary language had also been lost to Spanish; moreover,its raison d’être was not being politically expressed in theinstitutions and was losing influence among the commonpeople; finally, the fact that Catalonia was not able to tradewith the Americas, having no access to the ports of theAtlantic, heralded the final cause of the collapse. This allpaints a rather bleak picture of a nation which, in theory,could have found its feet again with the advent of industri-alisation and which, through the Bases de Manresa (1892),could have found a way out of centuries of subjugation andpolitical misery from inside Catalonia.

“Decadence” was thus a word which in Catalan his tori-ography was counterpoised to the more would-be-than-real


55

Ramon AlcoberroProfessor of Ethics at the University of Girona. www.alcoberro.info

“Decadence” – a conceptthat must be discardedLa Ciutat del Born. Barcelona 1700, a publishing project led by Albert Garcia Espuche, finallydismisses the characterisation of “decadent” that has been applied to sixteenth-to-eighteenth-centuryCatalonia since the Catalan Renaissance. Eleven volumes with articles written by leading specialistscomprehensively document everyday life in Barcelona prior to 1714.


Past

56

Catalan medieval plenitude, and the expected (romanticallyrooted) national recovery glimpsed with the Floral Games-like Renaixença movement. Even from a philosophicalpoint of view, decadence tied in well with the Hegeliandialectical conception and Herder’s academic historicism.In the symbolic imagery of Catalanism, the positive impe-rial momentum (thesis), represented by the medievalepoch, was opposed by a pro-Spain and decadent negativemomentum (antithesis), of which a synthesis (or negationof negation) would be reborn. A synthesis which, it must besaid, bore the element of the medieval power of the thesiswithout forgetting that Catalonia became a part of Spain asa consequence of the unfortunate “decadent” stage. Hence,everything made sense. Even if someone was pro-Spain byindoctrination or by conviction, arguing the alleged deca-dence helped to justify a pre-modern and hardly rationalistelement of Catalanism.

The concept of decadence, still to be found in school text-books on the sixteenth to eighteenth centuries, is almostengrained in Catalan historiography and has been used, withsomewhat ulterior motives, to describe this period and, likeit or not, has also been implicitly used to criticise the weak-ness of a supposedly anaesthetised Catalan society. In fact,our national anthem is little more than an invitation to uniteas a means of preventing that spectre from ever rearing itshead again: “Catalonia triumphant, will again be rich and full”,we Catalans sing. Here there is no need to analyse the self-interested and intellectually inconsistent substance behindthe construction of that concept. Let it simply be said that itis understandable that Catalanist advocates should see ourhistory in decadent terms, particularly after the demise ofthe First Republic and the Spanish debacle in Cuba in 1898,when the Spanish monarchic and centralist project wasrendered literally unviable due to pure anachronism.

The homeland of the romantically inclined historians,which, in the words of Gassol “was so beautiful in death/thatnobody dared bury it”, needed to be rekindled, and res ur-rection was only possible once the country’s previous andwould-be demise had been attested, which historiansproceeded to do by means of the intellectual construction ofa Catalan decadence vanquished once and for all. Ever sincethe Renaixença, as any reader of the poet Maragall wellknows, here the “Grim Reaper” is Spain.

A country aware of its rights is not decadentThis, however, was not so simple, because the facts did notquite fit into the scheme of things: How could an assumeddecadence be consistent with the patriotic uprisings of 1640and 1714 and with the country’s increased wealth, incontrast to the situation in the rest of Spain? A country thatknew, as Ferrer i Ciges told the Board of Arms in 1713, that“the prince cannot pass laws and constitutions in Cataloniawithout the intervention, consent and approval of the Cata-lans, [that] the prince and his ministers can only make judg-ments in accordance with the constitutions of Catalonia,having listened to the parties involved, and having under-stood the issue” could hardly be deemed decadent. A coun-try aware of its rights is not decadent. It was obvious thatsomething was off and the issue was approached onceagain; under Franco’s rule, starting in the 1960s, a periodof methodological revision of Catalan historiographycommenced, which plunged the romantic models anddialectic schematism into crisis.

It was not easy to break away from the historiographi-cal habit. It should be noted that for over a century (from1848 to 1960), almost only one voice, that of the philoso-pher Francesc Pujols, argued against the historical reduc-tionism which had condemned three hundred years into the

Musicians anddancers at a

celebration in aBarcelona garden;

fragment of theceramic frieze The

Chocolate Party,dating from 1710, on

display in theBarcelona Ceramics

Museum. To theright, the Book of the

Four Signals of theGeneral of Catalonia,a compendium of the

operational regulations governing

the Generalitat in anedition from 1698.



57

cat egory of “dark centuries”. Still, his Concepte general dela ciència catalana [General concept of Catalan science]was regarded as little more than a joke. Pierre Vilar was thefirst to assert from within academia that the eighteenthcentury, rather than a time of decay, had been one of economicgrowth. While one may argue that he got wrapped up in hastyassertions begotten of a very schematic Marxism, it cannot bedenied that his contributions were significant. The work bythe generation of Núria Sales, Eva Serra and Ernest Lluchattested to a radical renovation in the approach to studies onthe modern era, which today we have been able to reassertthrough numerous contributions by young historians.

It is significant that the in-depth revision of the conceptof “decadence” is one of the features that most clearly iden-tifies the generation of historians who, between 1968 and1982, studied at the University of Barcelona or began toteach there. In Un siglo decisivo: Barcelona y Cataluña,1550 – 1640 [A Decisive Century: Barcelona and Catalonia,1550 – 1640], Albert Garcia Espuche clearly demonstratesthat the roots of prosperity in the seventeenth century maybe found well before then, in the sixteenth century, and therediscovery of Mediterranean history by the Annals showsthe obvious parallels between Catalonia, the small towns ofItaly and Dutch republicanism. Moreover, the books ofAntoni Simon, who studied the documents of Simancas,pointed to the link between 1640 and 1714. Before that, thework of Catalan historians exiled in America – Marc-AureliVila and, particularly, Pere Voltes – demonstrated, more-over, that although the prohibition of trade between Cata -lonia and the Americas did exist, it had been relatively easyto get round.

Today the thesis of a decadent and Hispanicized Catalo-nia between the sixteenth and eighteenth centuries is histo-riographically untenable; the publication of the Dietaris by

the Catalan government shows that even among the rulingclasses, political concerns were taking a different tack.Furthermore, increasing knowledge of popular culture of theperiod reveals the existence of a plural and diverse societywith commercial activities on a worldwide scale and a nationalconsciousness present at all times. Even historical and pol it-ical chance, linked to globalisation, has, on the rebound, hada major influence on the conceptual reconsideration of theassumed decadence. The trend for post-colonial studies andthe history of people without history has brought with it anew interest in the study of the strategies of the societiesorganised on the fringe of, or in opposition to, the state. If anysociety can be regarded as a republican and anti-absolutistmodel, it is certainly one in which the discourse of Pau Claris,collected (or reworked) by Melo, oozes.

Project for historical revisionA better understanding of seventeenth-to-eighteenth-century Catalan history and the obsolescence of theconcept of decadence which, since the Renaixença, hasprevented us from grasping the originality of these twocenturies, has been closely linked to the knowledge of 1714derived from the El Born project over the last twenty years.Work carried out for the Olympic Games uncovered signif-icant fragments of the city demolished by King Philip V. Thisdiscovery, combined with the systematic excavation of theold El Born market undertaken in 2002, has facilitated thereconstruction of the daily life of the former La Riberadistrict inhabitants. This, and the analysis of the everydaylife of the parish of Santa Maria del Mar, has allowed us tomake sufficient progress in learning even the most minuteof details: we know, down to names and surnames, wholived in each house, what they did there and what thehousehold furnishings were like. The notarial archives ofBarcelona are the most comprehensive in Europe,surpassed only by those of Genoa, Italy. The fact that theycontain the full archive of the parish of Santa Maria del Mar,plus the good state of conservation of the archives of theformer College of Surgeons, has enabled us to make head-way in positivist research and in gathering micro-history ona level that was unthinkable not long ago.

The project to convert El Born into a museum faced asad urbanistic, bureaucratic and political fate characterisedby unjustifiable delays that went on for far too many years(now resolved with the official opening of the Born CulturalCentre). That being said, these impediments permitted amuch more in-depth study of the archives and materials,without which the traditional historiographical theories

To the left, a fragment of theanonymous paintingof the Bornet, datingfrom the early 18thcentury. The work,held at the BarcelonaHistory Using,reflects the intensecommercial andsocial dealings in thisarea of centralBarcelona in thepast, which is nowthe Passeig del Born.

””Popular culture revealsthe existence of a plural,diverse and open society,

with a nationalconsciousness present at

all times

© MUHBA / Pep Parer

Past

58

might not have been refuted so readily. It is only fair toacknowledge the work of Albert Garcia Espuche in thisoverall context, to whom the city of Barcelona and modernCatalan historians have an unpayable debt. Thanks to himand his team, we can now categorically say that Barcelona(and by extension, the whole of Catalonia) was not deca-dent in the late seventeenth and early eighteenth centuries.Rather, it was a city that opened Spain’s first cafés, thatboasted some twenty wig makers and where over sixtydifferent types of tobacco were sold. It might have beenmany things, but decadent was not one of them.

Prosperity and cosmopolitanismDetached from the network of power and courtly pomp,Barcelona, and by extension Catalonia, became prosperousthanks to the citizens’ willpower. Like so many other Dutchand Italian cities of the time, Barcelona – and Catalonia –chose hard work over honour before and after 1714. TheBourbon storm spawned misery, but Barcelona in the seven-teenth and eighteenth centuries, as described by the notar-ial archives, was a city at the heart of an extensivecommercial network with resources, brisk trade and acultural tradition and cosmopolitanism that not even themost absurd Bourbon actions could stifle. By no means didCatalonia’s defeat in 1714 or the new Bourbon economicframework produce the eighteenth century’s economicdevelopment, as was asserted by Pierre Vilar, but rather itwas the growth and inclusion of Catalonia in the industrialrevolution that resulted in the final outcome of an existingprolonged wave, and can only be accounted for by theformidable accumulation of energy over two hundred yearsof constant work and innovation. Today, this assertion isfully documented, and the La Ciutat del Born. Barcelona1700 collection (published by the City Council of Barcelona,recently with the support of the Fundació Carulla andEditorial Barcino) is an important tool in the renewal of thisperiod’s historical studies.

Eleven volumes – ten of which have been published sofar – featuring articles by the best specialists, document toan almost exhaustive degree the history and culture of

Barcelona during the century leading up to 1714. Moreover,they do so from the perspective of everyday life. Method-ologically, the texts also evince the maturity of a Catalanhistoriographical school that creatively uses the techniquesof micro-history and the history of mentalities, overcomingthe limitations of Marxist economic veterohistory. In thestudy of any culture of any country, it is difficult to find overforty competent and well-coordinated authors for acommon project, and even more so when one is aware ofthe limitations and precariousness present in Catalan acade-mia, which is perpetually underfunded. This makes the proj-ect even more significant. In literary terms, the texts arevery clear, readily accessible to non-specialists and exudethe nostalgia of everyday life that makes for pleasant read-ing. In the hands of a novelist, this collection is a veritablegold mine as it expounds the customs and mentalities of theperiod, and also for the light that it sheds on our present.Small details make for great stories, and meticulous ex -planations on trade, fashion trends or even coffee andtobacco in Barcelona in 1700 allow us to gauge the beat ofa lively, cosmopolitan and diverse city, at least as diverse asthe Italian and Dutch city-states of the epoch could havebeen. The merest circumstance, the Balzacian detail or thepetit fait vrai of Stendhal that the novelist needs nestle inthe notaries’ documents – the historians recover all of this.

It is well known that books only serve their purpose ifthe reader continues to contemplate and dream about themeven after they have been set down. It is self-evident that LaCiutat del Born collection contains material for fine novelsand can provide food for thought on the country’s culturalcontinuity. It also seems evident that this publication con -stitutes a historiographical watershed. However, what wewill most owe to Garcia Espuche and his team is that thesad label of “decadence” can now be tucked away in adrawer. Which is no small debt.

All the titles of La Ciutat delBorn. Barcelona 1700

1. Gardens, Gardening and Botany.2. Dance and Music.3. Games, Ball Courts and Players.4. Festivals and Celebrations.5. Drugs, Sweets and Tobacco.6. Language and Literature.7. Medicine and Pharmacy.8. Domestic Interiors.9. Politics, Economics and War.10. Clothing.In preparation:11. Law, Conflicts and Justice.

You can find a specific review of each volumepublished in the web version of number 89 of Barce-lona Metropolis, http://www.bcn.cat/bcnmetropolis/

Portrait of ArchdukeCharles III in the

book Privileges of theCity of Barcelona,

from the City Historical Archive. On

the right, GasparFerran, militiaman of

the company ofsilversmiths of the

Coronela deBarcelona, in a

volume from 1707held in the same

archive.

© Ramon Muro / AHCB© AHCB

The long gestation period of the El Born Project has been avery fruitful one. As head of this project until the summerof 2012, I drew attention to the three key elements thatunderpin the El Born Cultural Centre. This space should be:a place of memory; a space for research and historicalknowledge and a hub for contemporary reflection, creationand dissemination.

Regarding the first element, it seems obvious that thearchaeological site at El Born commands the utmost valuein terms of memory for Barcelona and Catalonia, as anysimilar place elsewhere in the world would. It contains thelast remaining 5% of the thousands of houses demolishedto erect the Citadel, the construction of which was one ofthe disastrous effects of the Catalan defeat in 1714. Despitethis uniqueness, attempts to eliminate or undervalue thesite have been incessant in recent years, some of themcoming almost from within the bosom of the actual project.In this stage, the El Born Project became an observatory of

society and witnessed some rather unpleasant events. Thatbeing said, other far more pressing and interesting issuesthan recalling the recent past must be addressed. The wholesite has been definitively saved, and that is what counts andis what will remain.

The facility’s contemporary dimension must be fullydeveloped. The idea is to promote El Born as a stimulusto “reflect, create and disseminate information incontemporary times, while in the presence of the past”.Academics and creators from fields such as film, music,the theatre, dance, literature and leisure have workedtowards this goal during the project’s preparatory stagesand will, of course, continue to do so.

In this brief text, however, I would particularly like todiscuss the second item raised above, namely historicalknowledge, while taking stock of years of work.

In 2002, a long and widely publicised controversy wasexpounded in the main newspapers with an intensity that


59

El Born and historical knowledgeThe archaeological site at El Born is not one of “stones”, but rather of people, of all kinds of activities,working relationships, aspirations, emotions and desires. It presents the complexity of a city and anexplanation of a city. The project at El Born Cultural Centre endeavours to make a memory space, aplace for historical research and dissemination, and one of contemporary creation.

Pre

sent

Albert Garcia EspucheHistorian


few other issues have managed to stir up in Spain. Nuancesaside, the controversy set those in favour of conserving theEl Born archaeological site against those wanted to have itdemolished to build the Barcelona Provincial Library insidethe old market.

A controversy with a backdropSome reduced the discussion to the following slogan:“Stones against books”. In actual fact, the stances wereclosely related to the fact that El Born is not a neutral site,like modern-day Pompeii, but rather is brimming withcontents that sparked the squabbling.

In the course of the protracted controversy of 2002 as towhether or not the site should be conserved, I argued thatapart from providing a fantastic memory space, safe guard-ing the El Born archaeological site also heralded a uniqueopportunity for the benefit of historical knowledge. El Bornis the best possible location to explain a period of history inBarcelona and Catalonia, namely from 1550 to 1714, whichfor a long time was regarded as one of “decadence”. Itproves that this historical era witnessed the advent ofmodernity to Catalonia. At the end of the sixteenth century,the Principality had consolidated a decisive transformationin its economy and territory, and as of that moment it hasprogressed steadily on its own two feet: a unique system ofcities taking their first steps in production processes, eachtown or city specialising in different areas (glass, textile,leather, iron, steel, etc.); and a capital where many of theproducts manufactured in Catalonia were finished, deliver-ing management and service functions to the country as itwas efficiently connected to the rest of the world. This far-reaching transformation paved the way for a positive future.In this line, the El Born archaeological site shows howBarcelona’s period of prosperity was not on the same par as

the capabilities of big cities such as Paris, London or Naples,but that it was able to compete in the second echelon ofEurope’s urban hierarchy. The world of trade played aconsiderable role in the governance of the city, which wasdiverse, economically dynamic and very well connected toEurope and beyond by virtue of a sturdy business fabric. Itwas a city well nourished by foreigners and passers-through,marked by religious observance but nevertheless given tofestivities, dancing, music, theatre and recreation. Therewere also brushstrokes of sophistication: dresses in whichcolour and adornments prevailed, and truly extraordinarygardens suited to leisure and recreation.

If the city had the strength to resist the grim siege of1713 – 1714, and also the ability to recover from it quickly,then it was thanks to the foundations laid in the country asof the end of the sixteenth century. Of course, in order topress forward, that society had no need for a would-be ra -tionalisation from outside to open its eyes and point ittowards a better future.

El Born explains all this, and it does so in a way that isunderstandable, enthralling and unique. Indeed, the featurethat characterises the site and makes it absolutely one-of-a-kind is the fact that we have documentary evidence of thepeople who lived in each house of the urban area, spanninga long period at least between the mid-sixteenth centuryand the beginning of the eighteenth. This knowledgecomprises hundreds of thousands of documents explainingwhat each house and all their floors were like, the contentsof each room; what the workshops did and what was sold inthe stores; the members of each family, their dealings orrelationships with their neighbours and with the rest of thecity; the provisions of marriage contracts; who the inhabitants bequeathed their property to; their activities, theirbusiness, the countries they traded with; what productsthey imported and exported, etc.

People, activities and feelingsWith all this information, it is easy to explain the overallpicture of the city at that time, which we also know in detail,and its dealings with the world. The contemporary andprominent economist and historian, Narcissus Feliu de laPeña, wrote: “A city is not made up of stones, but of its inhab-itants.” This maxim is true of El Born. The site is not one of“stones”, but rather of people, of all kinds of activities, work-ing relationships, aspirations, emotions and desires. When allis said and done, the El Born archaeological site conveys thecomplexity of a city and can explain a city.

Eleven years after the failed controversy of 2002, em bod-ied in the aforementioned slogan, “stones against books”,more than a dozen research works, soon to be followed bymore, were published thanks to the El Born Project. Sixtyhistorians laboured over them and oversaw their publication,an effort which garnered the acknowledgement of two Ciutatde Barcelona awards, the Octavi Pellissa award and theNational Culture Award. The archaeological site is thereforeready to use its stones, that is, its accumulated knowledge,intelligently. This knowledge, however, must continue togrow in order to keep this cultural space alive. The continu-ity of the research is indeed one of the essential conditionsfor El Born to enjoy a promising future.

Present

60

The feature thatcharacterises the site

and makes it absolutely one-of-a-kind is the fact that

we have documentary

evidence of thepeople who lived ineach house of the

urban area.In the image, work toprepare the area last

spring.

© Dani Codina


61

One very rarely has the opportunity to float, rebuild andrethink sunken worlds. Through the efforts of many, El BornCentre Cultural opens to a world of excitement, epic tales andcreation coinciding with the beginning of the 1714 Tercen- tenary. The epic sensations stirred by walking the streetswhere General Villarroel commanded the last counterattackon 11 September and advanced to face the Bourbon troopsbefore he fell wounded; the thrill of discovering a neighbour-hood and a city full of light, life, leisure and trade; a dynamicand open neighbourhood and city that the Dutch consulscalled home, close to the string maker who added the finish-ing touches to violas that were exported all over Europe.

This whole world collapsed during the Bourbon repres-sion that followed Catalonia’s defeat. Between the city’sruins and the huge fortress, the Citadel, erected to watchover and enforce submission among those who remained,there lay an empty space, the esplanade where AntoniRovira i Trias and Josep Fontserè built a magnificent marketbetween 1874 and 1876. Its particular building form allowedthe ruins to survive underneath it.

El Born is first and foremost a permanent exhibition andan archaeological site. Thanks to the models, videos and thethousands of artefacts found, visitors will realise, as AlbertGarcia Espuche said, that “the cliché of Catalan decadence inthe sixteenth and seventeenth centuries” dies here and thatin 1700 Barcelona’s society enjoyed a high quality of life. ElBorn is a unique opportunity to slip in through the back doorof history and rebuild a world through its private stories.

The second part of El Born’s discourse is the depictionof the events of 1714. Today, almost three hundred yearslater, the spirit of those times returns with a compelling andabsorbing force; we must try to understand it and interpretit. However, in order to begin, we must first remember. Theetymology of the term – which is not only Greek, but alsoHebrew – zakhor, “you will remember”, means “you willcontinue to tell”. Remembering is no sterile exercise innostalgia; quite the contrary, it is a reason to feel challengedand keep moving forward.

Training the free citizens of a free country of the futureOnce the commemorations are all over, we must make surethat we do not forget the vital and human aspects of apeople who felt free and wanted to be free. It is the onlyway that the exercise of remembering does not becomepuerile and barren, but rather creative and transformative,and that is exactly what the exhibition of the Siege ofBarcelona sets out to do. The educational programmes areits most important feature: the history lesson of El Bornwould be of little use if it did not help us to develop new

knowledge, critically examine our past and form free citi-zens for a future liberated country.

Yet El Born Centre Cultural wants to be somethingmore: a reference place for culture in Catalonia and theCatalan Countries, a meeting point for agents from differentfields, particularly those in which Catalan language andhistory play a fundamental role. This is the El Born that wewant: a facility where we can help to build the collectiveimagery of a powerful, modern, open, universal culture thatremains true to its national identity.

One of the spaces will be used for an ambitiousprogramme of cultural activities and will host concerts,dancing, small-scale theatre productions, lectures, seminarsand more, always seeking to prioritise the innovative andthe experimental. We will resurrect old and legendary insti-tutions, such as the Acadèmia dels Desconfiats [The Acad-emy of the Distrustful], and fascinating redoubts ofBarcelona’s irreverent and festive side, such as the Societatdel Born [El Born Society]. Furthermore, we will do ourbest to make it a small city for children, where they willenjoy a vivid, fun and exciting first contact with their coun-try’s history.

The meeting pointof Catalan cultureand history

Quim TorraEditor and law graduate.Director of El Born Centre Cultural

El Born offers apermanent displayand archaeologicalsite with thousands offinds, models andvideos giving visitorssome idea of theenormous quality oflife of Barcelona society in 1700.In the image, the siteduring the final phaseof the conditioningprocess.

© Dani Codina

62

The Victory of 12 SeptemberThe project that lost out on 11 September 1714, the road to modernity that could not be, is now, inthe 21st century, the great project of the future. The world is a network and technology favours it.

Futu

re

What is the best way of organising a territory politically?Through a kind of centralised pyramid, with a single andvery strong capital, a radial structure, seeking maximumhomogeneity and uniformity? Or through a network withmultiple capitals, with node-type structures, harnessingdiversity through formulas adapted to political, historicaland cultural heterogeneities? I would say that right now,with one eye on the future, the second formula seems in fi-

nitely more modern and more practical, although the firstone also has its defenders, who act upon it. However thelogic of the future world, in terms of politics and tech nology,culture and the economy, would seem to be network-focused.

From the Internet to the European Union, networkedconstructions seem to be more effective and more adaptedto reality than the pyramid models.

Vicenç VillatoroWriter and journalist. Director of the Institut Ramon Llull



63

Three hundred years ago, when Barcelona was besiegedby Franco-Castilian troops, many things clashed around thecity walls. Two dynasties faced off, although all that is some-what ancient now. It was also a head-on clash of two blocsof international alliances, which is not so ancient now. It wasnot strictly two territories at loggerheads: there were pro-Bourbons in Catalonia and there were pro-Habsburgs inCastile and Aragon, for example, as Ernest Lluch docu-mented so well. All of them mixed together, albeit ratherunevenly, between the two ancient Hispanic crowns. It wasnot about modernity versus nostalgia: there were nostalgicreactionaries on both sides, as there were also innovativevisionaries on both sides.

We might say, using modern terminology, that it was aconfrontation between two conceptions of how to orderpolitical spaces. On the one hand, the French conception,which pointed to the centralised and standardising pyra-mid, and which was undoubtedly a road to modernity. Onthe other hand, there was the pro-Habsburg conceptionwhich also took an alternative route to modernity:networked territories organised under a single crown, withdifferent laws, institutions and cultures. On the side of theFrench model, the state. On the other side, there was theDutch or English route, the evolution of the old partici pa-

tory institutions and, so to speak, society.On 11 September 1714, the pyramid bested the network

within the walls of Barcelona. It was not a runaway victory.On 12 September, the economic momentum enjoyed by thecity and the country over the past few decades had notwaned, and the foundations for an agrarian revolution thatsubsequently yielded the industrial revolution were laid. Andon 12 September, via this route, the spirit of the networkproject was kept alive and would later appear in the land-scape of the cultural renaissance, our industrial revolutionand subsequent political Catalan nationalism. The networkideal has remained dormant, albeit vanquished. Now it tran-spires that the project that lost out, the road to modernitythat could not be, is the great project of the future, in the21st century. The world is a network. Europe is being builtas a network, almost in the pro-Habsburg style: a large,shared structure with many cultural and legal realities thatare maintained. The play between unity and diversity,between great empires and small nations, between the needfor the state and the strength of society, is best guaranteed,now and tomorrow, by the network rather than by the pyra-mid. And technology favours it. The network’s time hascome. Here and everywhere. Our great victory of 12 Septem-ber (three hundred years ago and perhaps in the future).

September 11, 2024:A View from New YorkWhat will Barcelona be like in eleven years’ time, viewed from New York? How will Catalonia beperceived on the global stage in 2024? Given the role as cultural, political and economic capitalalready played by the city, Catalonia will be ready to assume its position as a key player in a new,multilateral world.

In a 2011 article for Foreign Policy, Anne-Marie Slaughterof Princeton University ventured to foresee what the worldwould be like in 2025. She began with what she called an“exercise in humility”, looking back fourteen years to 1997,a year in which “the European Union, then still only fouryears old, had just 15 members; the euro did not exist […]The term BRICs – the […] label attached to the fast-grow-ing emerging markets of Brazil, Russia, India, and China –had not yet been invented. The Internet was booming, butsocial media did not exist.” As Professor Slaughter put it,“a lot can change in 14 years, and rarely in ways foreseen”.

What she did foresee, however, was a tremendousincrease in multilateralism, expressed through regional or gan-isations in Asia, Africa, and the Middle East that would followthe EU in creating their own versions of political andeconomic integration. At one end of the spectrum, the UNSecurity Council will grow; at the other, smaller subregionalorganisations will be increasingly influential.

“Driving this massive multilateralization,” she says, “is theincreasingly global and regional nature of our problems,

combined with an expanding number of countries splitting offfrom existing states.”

Slaughter also proposes the possibility of a EuropeanUnion “interlocked with an emerging Mediterranean Union”.This is a vision that might be dear to Eugeni d’Ors, who, in1906 observed of the “dormant” Muslim world “its mysteri-ous and profound unity, vigorously maintained through reli-gion and sage language; I […] sensed the first vagueindications of a sudden explosion of the quiet forces lyingbrooding in such a vast world.” Later, after World War I, Orslamented the reparations and humiliations visited on theGermans: “We can only smile a bitter smile at the sophistryof those who claim to see in today’s submissions a guaran-tee of long lasting peace. Submission, a guarantee of peace?No, only of new struggles.” Ors’s one-word solution to thepains of crumbling Europe was “Federation”. Surely aMediterranean Union of Islam and the European Unionwould have been to his liking.

Again, the view of the future is clearer from the periph-ery, and in particular from the city. Pasqual Maragall, former

Mary Ann NewmanWriter and translator. Director of the Farragut Foundation Fund for Catalan Culture in the US

Future

64


Mayor of Barcelona, and former President of the Generali-tat, similarly predicted the growing irrelevance of thenation-state, as supranational entities, such as the Euro-pean Parliament, and subsidiary entities, such as cities,regions, and regional coalitions, increasingly took up thetasks of governance that had formerly fallen to the centralcapitals. In the notes for a 1998 symposium on devolutionhe organised at the Remarque Institute at New York Univer-sity – with Tony Judt, Richard Sennett, Xavier Rubert deVentós, et al. – Maragall addressed the redistribution ofpower in Europe. “The perception of distance as a politicalliability is of primordial importance. People want things tobe up close and accountable. The Treaty of the EuropeanUnion recognizes this principle of proximity in its pre amble,but it doesn’t make it operational in the text. Europe findsitself on the road to being more and more of a super-nation,

while the regions and cities struggle to recover the powerslost with the formation of the States between 1492 and1871. These powers are today paradoxically useful andpossible at a local level and at the level of the nationalitiesforgotten by history, as well as those of the new adminis-trative regions. Globalization and the recovery of identitiesgo hand in hand.”

In this panorama of shifting geopolitical structures,Catalonia represents almost a test case for the potential foragile governance: it has a relatively low carbon footprint;sufficient population and institutions of higher learning tosustain a successful knowledge society; a breadth of culturaland ethnic diversity (according to sociolinguists, over twohundred languages are spoken in Barcelona) and provencapacity for integration; sufficient decentralisation ofcultural institutions to allow for rapid circulation of ideas

On the next page, twoviews of the mass

demonstration on 11September 2012 in

Barcelona, organisedby the Catalan

National Assemblyunder the slogan

“Catalonia, new European state”.

and products – the “Catalonia-City” that Eugeni d’Ors envis-aged with his network of public libraries in the early 1900s;and yet an international vision and outreach that faroutstrips its size and population. With Barcelona – a magnetfor visitors and a beacon for the creative society – alreadyplaying the role of cultural, political, and economic capital,Catalonia is indeed poised to take off as a player in the newmultilateral world.

So, following Slaughter’s lead, let us ask: What mightBarcelona look like eleven years from now, from the vantagepoint of New York? How will Catalonia be perceived on theglobal stage in 2024? Let us pose the following scenario.

It is September 11, 2024. At the United Nations, theCatalan flag is hoisted and Catalonia is welcomed as a newstate by the Secretary-General, who hails from SouthSudan. In the wake of the Catalan plebiscite, following the2014 referendum on self-determination, a new broad coali-tion party has arisen in Spain, which includes in its platformthe fundamental rights of the nationalities that make up theSpanish state. The Spanish ambassador makes the firstwelcoming remarks.

To mark the occasion, the Metropolitan Museum of Art,the Museu Nacional d’Art de Catalunya, and the Museu Epis-copal de Vic have collaborated on a major exhibition ofRomanesque and Gothic art, highlighting the Sant Miquel deCuixà Cloister. A centre for the study of Romanesque andGothic art, sponsored by Catalonia, France, and Germany, isbeing planned close by, in Washington Heights. The Poly-technic Network University of Catalonia will soon be break-ing ground for an engineering incubator in concert withStanford and the Qingdao Technology University, along thelines of the Cornell–Technion collaboration initiated in 2012.

Owing to Barcelona’s strategic position as the host of acoalition of Mediterranean cities, the third floor of the newCatalan Cultural Centre – the Centre will occupy four fullfloors of a green building on stilts in the Hudson River,designed by Carme Pinós – will house representatives of theIEMed and the Mediterranean Diet Foundation. There willbe an auditorium and exhibition space, as well as offices forcultural delegations from the Balearic Islands, Valencia,Andorra and Perpignan. There is great expectation in thefoodie community, as on the shore across from the Catalancultural office a flagship Catalan restaurant and delicatessenwith food (the prohibition on entering pork products hasbeen lifted) and wines from Catalonia have been garneringattention from local and national food writers and bloggers.The Catalan ambassador to the UN is meeting with SenatorRush Holt of New Jersey to discuss exercising internationalpressure in favour of the Senator’s long-stalled bill insupport of lesser-known languages. The Mayor of Barcelona,in town for the UN ceremony, will meet with Mayor Sinha ofNew York to discuss long-term plans for flood prevention.Many events are going on in Washington, D.C., where theembassy has been open for quite some time, but thesymbolic significance is lost on no one: All eyes are on theUN and New York.

© Dani Codina

65

© Dani Codina

66

BIOGRAPHY

Pep PuigWriter

Carmen Amaya, daughter of Somorrostro

I don’t think it could be said that the people of Barcelonado not know who Carmen Amaya was, or for example thatwe do not know that she was born in Somorrostro, ashanty town that existed in Barcelona, by the seaside, untilthe mid-20th century. Although if someone did say that,they might not be that far wrong either. The relationshipbetween Barcelona and this great legend of flamenco issurprising. In part, this is because there has been analmost conscious attempt to ignore her, although thosewho do remember her speak of her with a healthy dose ofad miration and devotion. It is obvious that Barcelona’s “offi-cial legends” are different: Gaudí, Ildefons Cerdà, Miró, JoanGamper et al. Carmen Amaya belongs to a different realm...“Ay Carmen, Carmen, Carmen Amaya!” goes one of themany folk songs dedicated to the great flamenco dancer,with a tone which intermingles reverence and sadness. Whyhave the citizens of Barcelona – the Catalans – been somiserly with the memory of this woman, an undisputed anduniversal reference of our culture?

Leaving aside other, more or less correct and lament a-ble answers, the fact is that the centenary of her birth is agreat opportunity to recover such a colossal genius. Whowas Carmen Amaya? Or perhaps the question should be:who is Carmen Amaya, that woman whose presence is stillfelt constantly by all those who love flamenco, gypsies andnon-gypsies, and vice versa?

Officially born in 1913, in Barcelona, it is said that thenight of her birth there was a raging storm at sea and thewaves crashed against the doors of the shack she called

home. The truth might be otherwise, but what is certain isthat we can scarcely imagine a more premonitory beginningfor someone whose legend was built upon incomparabletemperament and strength. “The sea taught me to dance,”she said on more than one occasion. She was not yet sixyears old when her father, out of pure necessity, began totake her to the flamenco areas of Barcelona, in La Ramblaand Paral·lel, peppered with singing taverns and cafés. Herfather played the guitar and the girl sang and danced intothe wee small hours, and then they returned home, tired,but glad to be able to bring the family a bite to eat.

A legend was already in the making. Who is thisprodigy? people wondered, on seeing her move like a will-o’-the-wisp. At first sight she might have looked like thattypical girl with a special charm, but it was also equallyevident that there was something much deeper in the wayshe moved.

“The Captain” – as she had been dubbed in the city’sflamenco circles – was on everyone’s lips, although hername was not to appear in print until the 1929 InternationalExposition. In the words of the critic Sebastià Gasch, whowrote for the Mirador weekly: “Picture a 14-year-old gypsygirl sitting on the chair, on the tablao [flamenco stage].Carmencita: impassive, haughty and noble. And then comesthe jump: the gypsy dances. Indescribable. Soul, puresoul...”

Barcelona soon became too small for her. Her name hadalready crossed borders, and in 1935 she made her début inthe Coliseum Theatre in Madrid. This constituted her

“I was born by the sea. My life and my art were born of the sea. My name isCarmen Amaya y Amaya. I am Amaya twice over, as both my father and motherwere called Amaya. All the Amayas in the world are my cousins.”

© Colita / AFB

figure of Carmen Amaya must have been a godsend forFranco’s regime; she was a brilliant ambassador! Yet intruth, the art of that woman, a free spirit and a revolution-ary, enormously humane, had little to do with Franco’srepressive, narrow-minded and provincial regime. Madrid,Barcelona, Seville, all the country’s main cities yearned forher, and while perhaps not everyone understood the wayshe danced, her success resounded everywhere, like thesound of her on-stage twisting and stamping. Then cameParis, followed by London, and back to America andEurope, and to London once again, where she danced forQueen Elizabeth. The following day, the front cover of TheTimes could hardly have been more emphatic: “Two QueensFace to Face.”

In the midst of such a hectic spate of contracts andperformances, it seemed impossible that Carmen Amayacould ever find the time to stop and take stock, look back onwhat she had achieved. However, deep down she harboureda wish, which one day came true: to return to her birthplace,Somorrostro, that cluster of huts by the sea where she hadbeen happy as a child. She returned twice. The first timewas in 1951, when she was immediately surrounded by athrong of gypsies who all wanted to touch her to see if itreally was her. The second occasion, more official, was in1959, when she opened a fountain in her name at the sitewhere she used to fetch water as a child, and where sheemotionally restated her love of the city and the neigh-bourhood. In the evening she gave a memorable recital inthe Palau de la Música, and since many gypsies could notafford the price of a ticket, it is said that at the end of theperformance “the Captain” headed to Somorrostro to dancewith her own people. No matter how far you roam, youalways return home. More than twenty years had gone bysince she had left, but that night, if only fleetingly, she wasCarmencita once again, the barefoot little gypsy girl with ahankering for dancing and for life, who once followed herfather from tavern to tavern.

Undoubtedly a mirage. The neighbourhood was notquite the neighbourhood where she had come into theworld, and neither was she strong enough to dance. Formany years she had been afflicted by a kidney disease whichprevented her from eliminating the toxins accumulated byher body. She could only do so by dancing, but in reality itwas a race against time that she was destined to lose. Withscant strength left in her, she managed to tour for a furthertwo to three years until she was asked to film Los Tarantos,the legendary movie by Rovira-Beleta, which recreatedSomorrostro in a gypsy version of Romeo and Juliet. It wasthe last thing she did. She was no longer strong enough todance. “I will die if I have to give up dancing,” she had oncesaid to her treating physicians. And she did.

Carmen Amaya. No one had danced like her before her,and nobody would after her. An incomparable genius. Evenso, the question remains: what is left of the memory of thatincomparable woman in our city? Or in other words: hasBarcelona been fair to the memory of the great Carmen?This year is the centenary of her birth, and she willundoubtedly be given the relevant testimonials. But thenagging question remains: will the people of Barcelona everknow who Carmen Amaya is?

67

Left, CarmenAmaya’s funeral inBegur, on 20November 1963.Above, Amaya in1940, in a featurein Life magazine.Opening the article, the bailaorawhile filming LosTarantos, in 1963.

enthronement in Spain, although paradoxically it alsoheralded the end of her career there. The Civil War brokeout in 1936 and she had to take her family and flee the coun-try. They headed for Portugal, and from there to Argentinaon a two-week sea voyage they would remember for the restof their lives as an utter nightmare. The rest is history, orrather legend. She took Buenos Aires by storm and went onto conquer Latin America and the United States, culminat-ing in a front cover on Lifemagazine and a private perform-ance for President Roosevelt in the White House.

She returned to Spain with full honours in 1947,enshrouded in a saint-like halo. It seemed incredible thatthis slip of a woman, shy and almost fearful-looking, couldhave notched up such success and admiration. However,once she started dancing, pure astonishment ensued. The

© Pérez de Rozas / AFB

© Gjon Mili / Time & Life Pictures / Getty Images

Biography

68

Two and a half years ago, Víctor Bautista was diagnosedwith diabetes mellitus. His life changed completely as ofthat moment: Bautista suddenly became dependent oninsulin, a substance his body could not create, and theabsence of which prevented it from regulating his blood-sugar level.

His days now revolved around what he ate, when he ateand the periods when he did not eat. Like so many otherdiabetics, he had to self-inject insulin at regular intervalsand also count the carbohydrate intake of each kind of food,which eventually led him to eat monotonously in order toavoid over-complicated calculations.

However, far from becoming demoralised, Víctor lever-aged his professional experience in IT to improve his qual-ity of life and that of other diabetics around the world. Hedecided to create an app for the Android mobile operatingsystem that could calculate the calories per gram of eachtype of food he was going to eat, and he named it “SocialDiabetes”.

This would give him a clear idea of the carbohydrateshe would eat at a restaurant with a given meal, thusenabling him to adapt his insulin dose depending on hismeal. This initial function of Social Diabetes significantlyincreased his freedom to enjoy meals out with his wife orfriends, but it was not the only advantage. The applicationcan also set up a warning system to remind the user aboutinjection times and the amount of carbohydrates consumedthroughout the course of the day.

This latter function is very important because itprevents nocturnal hypoglycaemia, a highly dangerouscondition caused by going to bed with low blood-sugarlevels. If a diabetic goes to bed without a sufficient sugarintake, Social Diabetes puts out a warning and advises theuser on what type of food to eat before going to bed.

Once the app was created, Víctor partnered up with aformer university colleague to launch it commercially. Theydeveloped an app for purchase as well as a free, simplerversion for mobiles and tablets. Since its release it has beendownloaded more than 11,000 times and has been trans-lated into 8 languages, but what is most interesting is that,according to Bautista’s calculations, the use of SocialDiabetes could save the government up to 1,500 euros perpatient in hospital expenses, ambulances, etc. In 2012,UNESCO gave them the WSA Mobile Content award for thebest health application, which they picked up in Abu Dhabiin January.

GEN

ER

ATIO

N E

TCJordi Sabaté MartíTechnological analyst for the newspaper Ara

Víctor Bautista, bitsto improve the lifeof diabetics

As far as Francesc Sistach is concerned, youth is a questionof attitude rather than age. Already well into his forties, thisIT engineer decided to go against the grain by founding hisown start-up company with the initial capital put up by hisfamily and some friends. Perhaps it is Francesc’s seven-year-old daughter, Sara, who keeps him young at heart. Shesuffers severe autism, which was detected in the first fewmonths of her life. Although she does not speak and istotally withdrawn, Sara serves as a daily inspiration toFrancesc to be a better father and challenge her disease.

It could be said that the most important moment in thisfight came three years ago, when Francesc bought an iPad.There was nothing deliberate about it, but the fact is thatthe tablet became a ray of light at the end of a dark tunnel.Francesc was stunned on seeing how Sara picked up theiPad and began to interact with it much more naturally thanshe had ever done with any person or object.

He started to look for information on the interaction ofautistic children and other people with special needs withtechnological devices. He uploaded all the information hefound to the www.iAutism.info site, which eventuallybecame a reference website on the topic and receivedmentions in The New York Times and on CNN.

Many therapeutic apps for mobiles and tablets hadalready been developed in view of the spectacular reactionof autistic people to tactile screens. Even so, Francesc couldnot find any app that focused on recreation or leisure, i.e.one which allowed the autistic person not only to learn, butalso to play and enjoy themselves, and even do so in a waythat was integrated in the family environment.

He thus decided to create Happy Geese, a variation onthe Game of the Goose for the iPad, which can be simpli-fied to suit each person’s profile and increases in complex-ity as the autistic person gradually progresses. For example,the dice are not labelled with numbers but rather withcolours, and the same goes for the squares that allow theplayer to “jump from goose to goose”.

The game has a freemium business model; it is a basicfree app plus with different add-ons available for purchasein the Apple Store. The company behind Happy Geese iscalled Appically and was founded by Francesc and his part-ner, thanks to private investments to the value of 50,000euros. After the success of Happy Geese, with 65,000 down-loads in 130 countries, they intend to test more apps forpeople with special needs.

Francesc Sistachuses tablets tofight autism

On the followingpage, from top to

bottom: VíctorBautista, creator ofthe Social Diabetes

application;Francesc Sistach,

co-founder of Appically, acompany

specialising inapplications for

people with specialneeds, and MarcCercós, a young

entrepreneur whohas already built up

considerable experience in the IT

field, and is the co-creator of eyeOS

and developer ofArchy.

BM89-68.GenETC-an-JordiOKdef_. 04/09/13 08:04 Página 68

Generation etcetera

69

With almost a decade of business adventures behind him,twenty-five-year-old Marc Cercós is an experienced entre-preneur. Alongside Pau Garcia-Milà, he was the whizz-kidof Catalan IT thanks to eyeOS, the desktop that is installedon a server and which can then be operated from anycomputer. He created it at the tender age of eighteen, whennobody had even heard of cloud computing.

The eyeOS experience was not only successful in busi-ness; it also conquered the social sphere. Garcia-Milà’syouth and media pull earned them a spot at conferencesand symposia and also on the main mass media televisionprogrammes, which touted them as proof that Spain hadplenty of up-and-coming talent for the future. His clientsincluded Telefònica and IBM.

Marc left Pau in command so that he could focus moreon technical development. This distribution of roles workedwell for them, albeit the situation was sometimes tense. Thewhole media circus that had been whipped up aroundeyeOS was not Marc’s forte, and when the company had toadopt a stronger business angle and begin to focus oncorporate clients to the detriment of household users, Marcrealised that his future lay elsewhere. He saw eyeOS as acontribution to everyday people; it had served them in thepast and could now do the same for others.

Marc spoke to Pau and sold him his part of the business.All of a sudden he was a twenty-something with a lot ofmoney and no specific project. His first idea was to go Cali-fornia and enrol in the Computer Engineering programme atStanford, the university where Sergey Brin and Larry Page,the founders of Google, had studied. However, he soonrealised that with his experience, going to university mightbe a step back and he decided to take some time off to think.

During this period he made two decisions: firstly, to re -locate to San Francisco to be close to Silicon Valley;secondly, to launch Archy, an application for Apple comput-ers that uses the Google Drive platform as a file sharingsystem and virtual hard drive. Archy allows users to performtasks such as uploading files to a server or sending docu-ments between people, without the need for email.

The system caught Google’s attention and they invitedMarc to present it to the entire company at Google I/O 2013,the most recent edition of its worldwide congress for de -velopers, held last May.

Marc Cercós, thetalent who charmedGoogle

© Albert Armengol

© Albert Armengol

BM89-68.GenETC-an-JordiOKdef_. 04/09/13 08:04 Página 69

70

And Salom says:«Son of Sinera by volition, compelled to live in this Laví-

nia, with its Virgilian overtones, the city of Lavínia, brotherof King Latinus, or the one founded by Aeneas in honour ofhis wife, Lavínia, daughter of Latinus, in the times of fusionsbetween natives and newcomers as if foretelling what Romewould be. Far from the urbs, our Lavínia, because we areinside Konilòsia, a country lying between Rarotonga and theSea of Dreams. The Konilosians, a people of glorious history,rolled, and still do, down a never-ending slope of decadence.They are distrustful, stingy and poor. They treat theircollective, spiritual and material heritage with the utmostindifference. They no longer regard themselves as inferior,they now have an attitude of ridiculous sufficiency. TheKonilosians never read anything, they know nothing,nothing interests them [...] They are envious and wretched,they praise the powerful and the mediocre, they tolerateneither talent nor independence of character.

»Lavínia is a great anarchic and model city, merry andplebeian, the nationalist focus of the Lavínians, a separategroup within Konilòsia. They speak a different language andthe Konilosian defects are heightened. In Lavínia theydance the most beautiful dance, its literature is sublime andpeople are aware and totalitarian. There is an underground

perhaps half a kilometre long, the world’s largest: they callit the Grand Metro. As Lavínia is an opulent city, it alwayshas a bishop in partibus on stand-by. We are traders,dealing in primary and coarse manufacturing, we practicelaw, which smears our abundant, vivacious and cleverwildlife in oil and grease. We Lavínians are the wealthy onesof Konilòsia, or at least we used to be, before the combinedpanacea of emigration and tourism.

»In this maze of a city, like so many in history – like Ctesi-fon – straddling a ridiculed republic and a cruel civil war

Gorges lascives, pels terrats, [Lewd gullets on the roofs,]xisclen desigs propis de gats. [screech cat-like desires].Infants de rostres demacrats [Children with gaunt faces]roben per fam als plens mercats. [steal out of hunger inthe busy markets][...]A trenc d’albada canta el gall, [the rooster crows at thebreak of dawn,]entren manobres al treball, [labourers clock in to work,]esmorzant trossos de badall. [breakfasting on slices ofyawns][...]Menges de fonda o d’ambigú, [tavern fare or buffets,]

Julià de JòdarWriter

Salom, a son of Sinera,in the ghostly streets of LavíniaIn the centenary of Espriu. Fantasy by Julius von Fuck with bassoon and timpani

BCN

, AS S

EEN

BY

ESPR

IU


Barcelona, as seen by Espriu

71

regalimoses d’oli cru, [dripping raw oil,]tornen el fetge gros i dur, [make the liver fat and hard,]com si el tinguéssiu de cautxú. [as if made of rubber.]

»Evening. Heat. Calm. Some streets away, I soon gotlost, amid shouting kids and orange and peanut sellers.Dust, laziness, scuffles, cursing. Refuse raining down fromdestitute balconies. Mangy, scabby curs fighting over crustsof filth. I walk into the tavern. From behind the counter, asquat, hunchbacked monster rebukes me: “What do youwant ...?” In the long room, full of tables with stained table-cloths, some thirty sets of leftovers remain. Shouts, thestench of cheap tobacco, knives on cartilage, rhythmicsipping. A silent villain bullies a freckle-faced woman intopaying his way. Indifference. The inverted strut ostenta-tiously past: Verge Folla, Pell i Os, Pitoperume, la Colometa,Faisà Daurat, la Lleona, el Lliri, Crisantem. The waitressreads out their resumes with a woman’s contempt. I take acloser look: And that roasted, foolish, decadent Aphro-dite...? Why if it isn’t Josep Sereno! And I leave. In thesquare I am surrounded by deft-handed rogues, street wal-kers, steaming taverns, and Carnival herds chewing onCervantesesque pigeon droppings from Terrassa.

Ah, tristesa, tristesa, [Oh, sorrow, sorrow,]ulls meus, terra envilida, [my eyes, debased land,]ran del mar! A les ombres [by the sea! In the hesitant]vacil·lants que s’apleguen [shadows that now gather]ara a l’entorn, començo [round me, I begin]a recordar l’antiga [to recall the ancient]dignitat, amb paraules [dignity, in the words]d’aquesta llengua morta: [of this dead language:]carreus d’esforç i pena [stones hewn of effort andsorrow]que bastiran la nova [that will build the new]ciutat de les lloances. [city of praise.]

»I walked out, restless, hastening, not daring to lookback, from the showing of M, when I run into SecundinaLlopart, the doorwoman of the building in carrer Diputaciówhere my parents lived when they came to Lavínia in 1915.Still nervous, Secundina complains that a young thief hasnicked “thirty pesetas” from her (“I’m shaken up! I even hadto sit down and have a cup of tea!”). I ask about the Gine-bredes sisters. “Magdalena Blasi used to visit, about four orfive times a year,” says Secundina, “the modest flat in carrerde la Llanterna, near Plaça del Sol, where those unfortunatepeople lived. Every day Amelia would go down the stairs todeliver the knitting work she did and stand in line to buysome meat for her sister, confined to bed, who she ended upwishing was dead. When the war was almost upon them,Blasi left them, alone, waiting for death, along with thepriest, the carpenter, the young married couple and theowners (when they weren’t out of town) who lived in theirbuilding.”

Un fagot, un patètic [A bassoon, a pathetic]violí, a la dansa [violin, in the suburban]suburbana dels tristos [dance of sad]morts amics. Més profundes, [deceased friends.]

amb excessiu missatge [the trumpets of judgment ringout even deeper,]de premi o de condemna, [their message either overcongratulatory,]trompetes del Judici. [or passing unfair sentence.]

»According to Emmeline, who one day will be immortalfor that memorable utterance, “No matter who runs theshow, one always ends up being the doorwoman”, I seeEfrem Pedagog, E(s)colampadi Miravitlles, Pura Yeroviand, surprise surprise, Magdalena Blasi. “What a glorioussunny day!” murmured, climatologically, the old lady. “Andisn’t life strange! Just when I was enjoying myself, the poorman goes and dies in mid-puppet show in the street... I willsay an Our Father for him... Those men were wise...” AndMiravitlles clarified: “We were arguing with an expert onCervantes about the number of demons that the Altisidorain Don Quixote saw at the gates of hell, when the mandropped dead, the gloves of Altisidora and the Devil on hishands.” Secundina, always lucid, prayed for the deceasedpup peteer: “This fellow’s number isn’t coming up at thebingo, that’s clear. And it’s a good job yours truly didn’thave it on her card. The way things are now, if you missyour shot, you’ve had it.” The young Pura Yerovi, of gene-rous bosom, reflected, as she walked away, on the littleorphan who was helping the dead man: “And that poor soul!An abandoned child...! So much misery...! It’ll make me feelill!” But Mrs Magdalena Blasi, impartial, took over: “Welljust look at that, I’m beginning to feel peckish...”

A Ctesifon i altres ciutats, [In Ctesifon and other cities,]pobres i rics, prou barrejats, [rich and poor, fairlymixed,]cremen el foc dels set pecats, [they burn the fire ofseven sins,]davant la mort que els ha engendrats. [in the face ofdeath that engendered them.]Velles malignes d’ulls glaçats [Evil old women withfrozen eyes]dicten darreres voluntats [dictate last wishes]contra parents esperançats. [against expectant relatives.]I aquell que resta ja es compon, [And those who remainwill find a way]a Vic, a Reus i a Ctesifon.» [in Vic, Reus and Ctesifon.]

© Colita / Corbis

72

When Franco’s forces crossed the River Ebro, everyone believed that the Civil War was lost. In accordancewith the scorched earth policy ordered by Moscow, the Communists decided to destroy everything thatwas still under their control. In Barcelona they planned to blow up factories, roads, underground traintunnels, energy supply points and drinking water pipes. The city was saved at the eleventh hour becausethe plan was sabotaged by the leader who was supposed to carry it out, Miquel Serra i Pàmies.

DOSSIE

R

Guillem MartíEconomist

The man who prevented thedestruction of Barcelona

© Andreu

During the Spanish Civil War, the USSR and the CommunistInternational sent many resources and some of their bestmen to Spain in an attempt to control the development ofthe conflict and thus achieve a communist satellite in thesouth of Europe. The USSR was worried about AdolphHitler’s rapid rise, and gaining a trusted ally in WesternEurope was of vital importance.

The Communist Party of Spain (PCE) was alreadyunder the control of the Comintern, which afforded thelatter a strong influence over the government of theRepublic. However, the political situation was morecomplex in Catalonia, making it much more difficult forthe Comintern to exercise any influence. Furthermore,

Moscow observed, with concern, the increasing influenceof the POUM (the Workers’ Party of Marxist Unification)and the CNT-FAI (the National Confederation of Labour-Iberian Anarchist Federation), organisations which weretotally alien to the Soviet ideology. On 23 July 1936, polit-ical events seemed to take a turn in favour of Soviet inter-ests. The Catalan Communist Party, the Socialist Union ofCatalonia (USC), the Proletarian Catalan Party and theCatalan branch of the Spanish Socialist Workers’ Partyjoined up to form the Unified Socialist Party of Catalonia(PSUC). This new party fulfilled the main ideological linesof the Communist International, which immediately triedto turn it into a regional branch of the PCE to ultimately

BM89-72.Dossier2-an-JordiOKdef_. 04/09/13 08:00 Página 72

The forgotten hero of 1939

73

Reproduction of aportrait of Serra iPàmies belonging tothe collection ofphotographer JosepM. Sagarra, held atthe National Archiveof Catalonia. The daterecorded is that ofthe presentation ofthe Companysgovernment, on thefollowing page, inwhich the youngPSUC leader servedas Minister ofProcurement.

achieve some kind of influence in Catalan politics. Theleaders of the USC included Miquel Serra i Pàmies, born on17 January 1902 in Reus. He was a founding member of thePSUC, as well as its vice-secretary and treasurer. Hismarked Catalan nationalist ideology and strong socialcommitment prompted President Companys to appoint himMinister for Supplies on 29 July 1937. His portfolio ofresponsibilities grew in the course of the Civil War, and healso became Minister for Public Works.

Several PSUC members, led by Serra i Pàmies, opposedthe idea of the party losing its independence and takingorders from Moscow, while being under the leadership ofthe PCE appealed to them even less. The ideal of the Span-ish Communists was a centralised Spain where Cataloniawas simply a region that needed to be incorporated into thewhole. This clashed head-on with the Catalan nationalistspirit and the desire for political independence forged bythe PSUC.

However, as the war progressed, nervousness spiralledamong Republican politicians. Some members of the PSUCbegan to put the survival of the party before the survival ofits founding ideals. They wanted to yield to the pretensionsof the Comintern and the PCE, in a desperate attempt tosecure foreign support and resources for the PSUC tosurvive in exile once Catalonia fell to the Nationalists.Despite growing pressure from within the party, Serra iPàmies was unswerving in his defence of the PSUC’s inde-pendence from the PCE. This attitude infuriated the agentssent by the USSR and the Communist International to Spainto subjugate the Catalan party. Different reports reachedMoscow, describing Serra i Pàmies as a dangerous elementfor achieving communist goals in Catalonia.

The Comintern orders the city to be razedAfter Franco’s troops crossed the River Ebro, everyoneregarded the Civil War as lost. The highest-ranking Repub-lican political leaders began to head into exile, althoughBarcelona was already preparing a staunch defence. Everymorning, lorryloads of people, young and old, went out todig trenches. The political and military leaders soon realisedthat the population, discouraged and exhausted from lack offood, would not rally to the calls for resistance made by thepresident of the Spanish government, Negrín. At this point,events took a dramatic turn. Blinded by rage and by theirslogans of “victory or death”, the Communists decided todestroy anything they could not control. The orders fromMoscow were clear: scorched earth.

A meeting was convened between members of the PCE,the PSUC and demolition experts of the Lister Brigade toexecute the plans of the Communist International and theSoviet Union. The plan to destroy Barcelona was drawn upat this meeting. They had a few thousand tons of TNT andlarge amounts of artillery ammunition, enough to blow upthe city’s main factories, energy supply points, drinkingwater pipes, roads and underground train tunnels. It wasestimated that a quarter of Barcelona would be destroyed,while calculations were made as to the hundreds of deathsthat would be caused by the explosions. They concludedthat it was acceptable collateral damage. None of the par tic-ipants at the meeting dared to question the plans submitted

by the Comintern agents. Realising that all opposition wouldbe futile, Serra i Pàmies offered to take care of the finaldetails and issue the fateful order to destroy Barcelona.However, far from carrying out the task, he did his utmostto thwart such a monstrous project. He constantly calledmeetings, creating confusion as to the times and places,gave out wrong contacts and made up all kinds of delays.Barcelona remained intact as long as he put his life on theline. It was a race against the clock, as he anxiously awaitedthe entry of the Nationalists into Barcelona before his sabo-tage could be discovered.

On 25 January 1939, the government of the Republicand the government of Catalonia had already left for France.The anti-aircraft batteries of Montjuïc had been dismantledand the ministries and other offices had been evacuated.There were still some PCE and PSUC members in the RitzHotel, but when they learned that Franco’s troops wereadvancing towards Pedralbes, they quickly shut up shopand took the road to exile.

The two remaining members of the PCE in the roomasked the PSUC members to go on ahead of them, sayingthat they had a matter to deal with. On hearing this, Miqueltook Abelard Tona i Nadalmai aside, asking him to stay withhim and not to leave the room. Abelard immediately under-stood why his friend and party comrade was asking him tostay in Barcelona, despite the mortal danger this entailed.The two PCE members had been ordered not to abandonthe city until the last PSUC member had left. They would




74

thus be able to report the PSUC to the high-rankingmembers in Moscow for an act of cowardice and betrayal insurrendering Barcelona to Franco and then use it as apretext to call for the dissolution of the Catalan Party.

The two PCE members and the two PSUC membersspent the night in Barcelona, nervously waiting for one ofthem to decide to take the first step towards exile. Theimpasse was broken on the afternoon of 26 January, whena waiter entered the room shouting that Franco’s troopswere marching along Passeig de Gràcia – the Ritz Hotel wasonly a couple of blocks away. They all jumped up at onceand made for their cars. It no longer mattered who left first,their sole aim was to avoid being captured by the enemy.

Serra i Pàmies managed to escape from Barcelona by carand headed for the French border. Finally, thanks to hisdelaying strategy, Barcelona remained intact. Franco’stroops were greatly surprised to discover that the civil engi-neering structures and most of the factories were still inworking condition. Their intelligence reports had predictedthat the Communists would apply the scorched earth policy.

From France to Stalin’s prisonsOnce in France, Miquel Serra i Pàmies was reunited withhis wife, Teresa Puig i Sitges, who had left Barcelona a fewdays before him. First they settled in Paris, but things werenot peaceful in exile either. The French secret servicewatched the Catalan and Spanish political leaders’ everymove. Franco’s secret service also began to pursue politicalexiles. This obliged the couple to move to Orleans, wherethey would be a little safer.

Joan Comorera travelled to Moscow in May 1939 to meetthe Comintern. The PSUC’s General Secretary wanted theCatalan party to be recognised as a member of the Commu-nist International. After tough meetings, and against allodds, Comorera managed to get the Comintern to acceptthe PSUC as a new fully fledged member, making an excep-tion to its centralist principle. This decision obviouslyincensed the leaders of the PCE. Furious at having missedan opportunity to get rid of the Catalan party, they decidedto make those who had stood up to them pay dearly.

In July 1939, Joan Comorera asked Miquel Serra iPàmies and Josep del Barrio, another PSUC leader, to travelto Moscow. He told them that the Comintern wanted themto attend as party representatives to complete their acces-sion to the Communist International. Although the GeneralSecretary told them that it was a mere formality and thatthey would be back home in a few weeks, Serra i Pàmieswrote some letters to friends by way of farewell. He knewfull well that he might never return from Moscow.

When the two party comrades reached the Soviet capi-tal they were arrested. Miquel Serra i Pàmies was taken toLubyanka prison, like Bukharin, Zinoviev, Radek and manyother socialist and communist victims of Stalinist purgesbefore him. While he awaited a trial whose outcome hadalready been decided, Serra i Pàmies was subjected to brutalinterrogations and torture in the freezing basement of theheadquarters of the NKVD, the Stalinist secret services.

The Moscow trialThe trial commenced on 14 August 1939. The jury includedhigh-ranking members of the Comintern secretariat, suchas Georgi Dimitrov, the future head of the government ofBulgaria, Vasil Kolarov, future president of the BulgarianRepublic, Wilhelm Pieck, future president of the GermanDemocratic Republic, and Ernö Gerö, a Soviet agent oper-ating in Spain. Other participants included La Pasionaria,Jesús Hernández and José Díaz, high-ranking members ofthe PCE and the trial instigators. Miquel Serra i Pàmies wasaccused of several offences, some of them beggaring belief.Sitting on the dock, Serra was accused of being anti-Communist, Trotskyist, responsible for losing the PSUC’sfiles, a Freemason, refusing to carry out the order to blowup Barcelona, responsible for losing the PSUC’s funds, beinga member of the French secret service, and finally of beingthe main culprit of the loss of the Spanish Civil War. Onhearing the last, and utterly ridiculous accusation, MiquelSerra i Pàmies, weakened by the torture to which he hadbeen subjected, suffered a nervous breakdown and the trialhad to be adjourned. The effects of this attack were per -manent, in the form of paralysis of the right half of his face.

Official photo of thegovernment formed

by Lluís Companys inJune 1937. Serra iPàmies is standing,first on the left. Onthe following page,

destruction of amarket following oneof the bombardments

by Mussolini’s airforce during themonth of March

1938.

© Brangulí / ANC © David Seymour / Magnum Photos



75

In subsequent sessions, Pàmies was given the chance todefend himself. He knew that there was nothing he could sayto change a sentence that had already been issued before hereached Moscow. Nevertheless, he decided to face up to theaccusations, arguing, for more than three consecutive hours,why he had boycotted the strategy of reducing Barcelona toashes. His defence was so moving that the jury decided toconsult directly with Stalin. Finally, the Comintern found thatrazing Barcelona would have constituted a massacre of ci vil-ians that would have been repudiated by the rest of theworld, seriously damaging the image of communism.

The trial ended on 20 August 1939. Miquel Serra i Pàmieswas cleared of having violated the order to blow upBarcelona, but was convicted of the other charges, includingbeing the main culprit for losing the war. His comrade, Josedel Barrio, was also convicted, albeit of less serious offences.

When the sentence was passed, the two party comradeswere utterly baffled. They were ordered to travel to Chile tocreate the PSUC in exile. They could not explain how thismission could be entrusted to two people guilty of so manycrimes against the communist cause, although they weresoon to understand what was afoot. The route the Cominternhad prepared to take them to Chile began on a train boundfor Siberia. As soon as they could, the Catalans outwitted thetwo secret agents who were watching them and jumped train.After a long, difficult journey they reached Vladivostok, theUSSR’s easternmost port. From there they headed to Japan,where they took a boat to Los Angeles. They traversed theAmerican continent to Chile, where several friends andmembers of the PSUC had already gone into exile. However,Miquel Serra i Pàmies feared that his life was in danger thereand decided to retrace his steps, settling in Mexico, wherethere was also a large colony of exiles.

Exile in MexicoShortly after Miquel left for Moscow, Teresa received a letterfrom the Soviet capital telling her that her husband had diedheroically, fighting for the communist cause. Serra i Pàmiesalso believed that his wife and his daughter, whom he hadnever met, were dead. He had read in a newspaper that a

German bomb had hit the air-raid shelter in the Frenchdistrict where they lived, causing a huge number of casual-ties. However, despite adversity, all three of them were stillalive, and thanks to the Red Cross refugee family reunifica-tion programme the family was able to make contact again.Nonetheless, being reunited would be no easy task –Franco’s secret services prevented Teresa and her daughterfrom taking a boat from France to America on up to sixoccasions. They were trailing them in the hope that MiquelSerra i Pàmies would return to France to look for them,where they would arrest him and bring him to trial. Theyeventually obtained false papers that allowed them to sailfrom France to New York. From there they took a bus toMexico, where they were reunited with Miquel Serra iPàmies. The family moved to Guadalajara, where theirgrandchildren and great-grandchildren live to this day.

Serra i Pàmies wrote a letter to his brother from Mexico,which reads: “Do you think if the people of Barcelona knewabout all this they would show me some kind of gratitude? I,who could have died in Barcelona through my delays andcounter-orders, and later in Moscow, in the trial. Do youthink that one of the citizens for whom certain death awaitedwould have thanked me? No, brother Josep. People forgetabout dangers past and live for the present. If they everremember anything, then it is the barbaric, rather than thehuman, deeds […] In my opinion, no one can say they havefulfilled their duty, either as a Catalan or as a public person.We are all, each and every last one of us, responsible for ournation’s tragedy. The only thing I could prove is that I wasnot a coward.”

Miquel Serra i Pàmies never returned to Barcelona. Hespent the rest of his life in Mexico, where he died of pneu-monia on 14 June 1968, at the age of 66. His story was nevertold. Even today, very few people know how close Barcelonawas to being razed to the ground. How difficult would thepost-war period have been in a Barcelona devoid of elec-tricity, drinking water and an industrial fabric? What wouldCatalonia be like today if its capital had been reduced torubble? These grim questions will go unanswered forever,thanks to the efforts of a man we forgot.

Above, the HotelColón, on Plaça deCatalunya, where thePSUC set up itsheadquarters, in animage from November 1936.Left, a group ofwomen preparing aPSUC banner at thestart of the Civil War.

© Apic / Getty Images © Pérez de Rozas / AFB


76

BO

OK

S

In Una vida articulada, abridged anddivested of all specific dates and titles,Espinàs’ articles have become like a mixof memoirs and chronicles, of mis cel-lany and in the style of a practicalphilosophy book, in the best sense ofthe word. Having read the 500 pages –selected from a pile of 36 years, 11,000columns – I can draw a couple ofconclusions.

The first one is that Espinàs is thebroad, functional and unavoidablebridge that unites the classic Catalanarticle writers – Carner, Sagarra andparticularly Pla – and the writings ofMonzó, Pàmies and Moliner: modernand civic article-writing, born of thesociety of abundance – with or withoutcrisis – where common sense is perma-nently on guard against empty wordsand facile clichés, article-writing in anera of audiovisual and global audiences,availing itself of nuance rather thanspectacle – and very often there is noth-ing more spectacular than nuance.

Espinàs eschews Pla’s vitriol andencyclopaedism; he is more naked, lessbookish, but equally conservative. Hehas the same narrative skill, power ofobservation, of making absolutely themost of everything, of piquing yourinterest. He has the irony of that friendyou wish was always at the table, which

is why this book is something to savour.An utterly smooth read.

The second one is that these articlesare all underpinned by a tenaciousphilosophy. A wisdom honed overnumerous generations and the etymol-ogy of words and which, based on theinnate scepticism of the newspaper,that permanent school of reality, leadsus to an optimistic and convincingvision of human existence. Optimismlies at this book’s core. As of this, asSaint Thomas said, “good spreadsitself”, and what more can you ask of abook?

Espinàs accomplishes all this bydivesting the person of all transcen-dence, by putting him at the forefrontof the composition. Not like the Roman-tics, who displaced the person, pushinghim towards nature, but rather findinghim in our vicinity, in civilised life, in ourimmediate setting, never far away.Espinàs is our special envoy to every-dayness. Like a landing net that seeksout the imprecise silhouette of thehuman condition. Hence this fixationwith immediate surroundings, with chil-dren, animals – particularly small ones– insects, trees and objects, details andthe myriad of tiny things that comprisethe environment where a person isforged: the circumstances that are our

silhouette. Gratuitous things, because“free and gratuitous acts define thehuman being”. And that is so right:gratuity is the cornerstone of freedom.He barely has to move, things come tohim, he is defined more by what he isnot rather than by what he is, which iswhy he always says that when he sitsdown to write, his immediate environ-ment disappears. Espinàs disappears,and thanks to that he becomes every-one’s mirror. Of course he disappears;he becomes the silhouette, the void, asif the world’s outline were his skin andas if the inner realities, the truly inti-mate ones – this fixation with time, forexample, which shoots through us – asif the innermost and most intimate real-ities were on the outside. He thusdescribes the void that takes us in. Avoid with human form.

It is a trap we fall into gladly.However, the fact that it is anti-tran-scendental does not mean that it doesnot transcend. A void – an ambience – itis a mirror rather than a mould. Weobserve Espinàs the observer, we seeourselves in his “periodical exercise ofdepersonalisation”, we learn from himand we thank him, above all, for hisexample of serenity.

‘Keep calmand read Espinàs’Una vida articulada [An articulated life]Josep M. EspinàsEdicions La CampanaBarcelona, 2013504 pages

Toni Sala

The story

77

It was 1997, on a particularly cold November day, in thepublisher’s office, when people began to emerge from theirtrenches, which consisted of a ramshackle desk and a smallheater which we took it in turns to connect to the mains.The reason for all this hullabaloo was the unlikely call thatsomeone had received from the other side of the Atlantic. Itwas the Little Brown publishing house, according to some,while others vehemently denied it. The fact of the matterwas that David Foster Wallace was in town, fleeing from thepromotional tour for his mammoth Infinite Jest, and here –although nobody had actually read a single word of the book– we would have challenged anyone who dared question itsworth to a duel.

A cold Barcelona blasted us as soon as we jumped outinto the street. We were running behind Ignacio Losada, thebearer of the privileged information, who was leading thesmall throng like an illustrious standard bearer. Eventuallywe almost battered our way into the historic London Bar,where Wallace had unknowingly joined the distinguished listof clients headed by Gaudí and Picasso. Ignacio had beenentrusted with rounding up, capturing and returning Wallaceto the airport. The rest of us, lounging in a luxurious box,ordered drinks and sat down to observe the unequal battle.

Recalling the scene now, I think I could say that Wallace’severy move, every word uttered in his deep English, all thosebad things were not only disease but also the kaleidoscopewhence he hatched his literature: a pathological maze ofhilarious, extenuating monologues, a monument erected byan exacerbated, excessive consciousness that turned onitself. However, none of that was known to me then, and Isimply marvelled at his massive figure, my gaze seeking tofollow his hieratic gestures, because he was already drunk

or high, when he suddenly started to scream, enraged, be -having like a false Hamlet who while listening to his uncle’sconfession was already feverishly plotting his revenge.

Moments after the limbic seizure had inexplicablypossessed him, the colour drained from his face and heturned pale. Wallace stepped out onto Carrer Nou de laRambla, perhaps to throw up, thus subscribing to the his -torical spirit of the erstwhile red light district, legendaryscene of nights of hell-raising and dens of iniquity. Resignedand apathetic, Ignacio Losada followed suit.

It was then, looking around me, that I noticed the pres-ence of one of the recent discoveries of the Barcelonapublishing industry, a Chilean writer who had just publisheda work that fell within the realms of Marcel Schwob andBorges: Nazi Literature in the Americas, a fictitiousanthology of imaginary writers. However, at that time Bolañowas not yet Bolaño, nor Belano, although he had always beenso, and ever since then I torture myself thinking about thespectacle I missed and which I can now only imagine.

I imagine a watchful Bolaño, his gaze steady behind hisglasses, monitoring Wallace’s gestures as if they were CarlosWieder’s acrobatics in the sky; or a romantic Bolaño lost inCiutat Vella, as he was long before he started to publish,living not far from there in a filthy attic on Carrer Tallers,now fascinated at having found another exile in the LondonBar, another immigrant, even if it were just for one night; oreven a sick Bolaño who saw himself in Wallace’s eyes, exceptthat his suffering was of a different kind.

It is both easy and alluring now to discern Wallace’sexcessive but terribly human traits after the ambivalentfigure of Klaus Haas in 2666. Or encrypted in the strangemain character of Snow, equally verbose and digressive.However the simple truth is that Bolaño just sat there, smok-ing away, impatiently waiting for a return which was obvi-ously not going to happen. I found no reason to postpone mydeparture.

I like to think that an upset Bolaño left the bar soon after-wards, wandering aimlessly, guided by the body’s memory,recalling the streets of the Raval which for years had beenhis shelter; tumultuous years, spanning the decline of thered light district, with the arrival of heroin and immigrationin the mid-seventies, and the reform that put an end to thesad spectacle: the demolition of the so-called isla negra andinspections in bars and meublés.

While from my window in the present it inevitably strikesme as ironic that this lumpen space, once ruled by immi-grants and thugs, the landscape that Bolaño lived in andimmortalised, has been disguised by the scaffolding of hauteculture, the museums of post-modernism; that it has beencolonised by vintage clothes stores and supermarkets of thesubculture. A neighbourhood finally transmuted by a hyper-encoded aesthetic, falsely alternative and self-conscious.Perhaps as if the addictive personality of David FosterWallace and his literary universe, logoleptic and tragicomic,had left an indelible mark on it.

THE S

TOR

Y

© Elisenda Llonch

Eudald EsplugaWriter

An imaginary meetingThrough a twist of fate that I do not seek tocomprehend, I was privy to something thatsome people would not hesitate to call anencounter. Seeing it was no merit of my ownsince, surrounded as I was by the generaleuphoria, I just allowed myself be carried along.

78

Xavier TherosEscritor


“Barcelona es una gran fábricade hacer barceloneses”

Mis libros podría haberlos escrito un búlgaro o un turco,nunca he vinculado el argumento a un paisaje determinado.Para mí siempre ha sido más importante la historia quequería explicar que el lugar en la que la situaba.

¿Te parecía una ciudad poco literaria?Esta especie de definiciones son una estupidez, un clichéque me molesta. Menos Tirana, cualquier lugar del mundoes literario.

Entonces, ¿por qué motivo has tardado tanto en incorporara Barcelona a tu narrativa?Es muy difícil saber por qué los escritores hablamos de unascosas y no de otras. Los temas te escogen a ti, no al revés.Victus es un libro que tenía en mente desde hacía veinteaños, pero me resultaba más difícil hablar de mi ciudad quede una isla o de una selva, que son paisajes más metafóricos.

Te he oído muchas veces definirte como un barcelonés delos pies a la cabeza. Yo he nacido y he vivido siempre aquí, quizás por eso estoytan convencido de que todos los barceloneses nos llamamosSánchez Piñol, que somos fruto de una mezcla afortunada.Mis conciudadanos me recuerdan al viejo barón de Maldà,siempre cabreados, criticándolo todo constantemente. El tipolocal es una persona obligada a desconfiar, y que, por tanto,domina los tiempos largos. Dicen que somos gente fría ydistante, y quizás hay algo de cierto en ello. Para el reciénllegado la entrada es difícil, cuesta mucho establecer relacio-nes sociales. Pero si consigues romper el hielo, las amistadessuelen ser duraderas. Tenemos fama de antipáticos, pero yocreo que somos una sociedad en la que es fácil arraigar.

¿A qué se debería este carácter complicado? Seguramente tendría que buscarse en nuestra propia histo-

ria. Esta ciudad tiene dos líneas de conflicto, que en unacapital sin país aún se vuelven más agudas. Por un lado, hayun conflicto nacional, el de una Cataluña que a veces tieneque ser antipática si quiere sobrevivir. Por otro, hay unconflicto social, de clases, como resultado de haber sido elúnico territorio peninsular en el que hubo revolución indus-trial y, por tanto, una conciencia obrera. La doble dicotomíaentre catalán y español –y entre proletario y burgués– hamarcado nuestra manera de relacionarnos con el mundo.

No obstante, tú dices que aquí es fácil arraigar... Sí, Barcelona es una gran fábrica de hacer barceloneses. EnMadrid les gusta decir que nadie es de Madrid, que todosson de otro lugar. En Barcelona decimos que todo el mundoes de Barcelona si quiere serlo; aquí queremos integrarincluso a quien no lo desea. A veces creo que buena partede las desavenencias entre ambas ciudades proceden deesta diferencia tan sencilla. El que sea un lugar acogedortambién obliga a gestionar la diversidad. Y eso cansa, tienesque hacer un esfuerzo extraordinario y permanente.

¿Cuáles han sido las vías más usuales para este proceso deintegración?Para empezar, debemos comprender que Barcelona noexiste; en todo caso existen las Barcelonas. El conceptoBarcelona es muy difícil de precisar, puesto que es unaciudad con muchos matices y en la que los barrios handesempeñado un papel fundamental para crear identidad.Tradicionalmente, la integración de los inmigrantes se hallevado a cabo mediante la lengua: cualquiera que hablabacatalán era catalán. Durante un tiempo, la otra vía de inte-gración fue el Barça, aunque hoy en día el club se ha hechodemasiado cosmopolita. Cualquier persona del planetapuede ser del Barça –de Bahréin a Tokio, y de Alaska aSudáfrica–, lo que acaba no significando nada. Yo fui mucho

Tengo una cita con el escritor Albert Sánchez Piñol; hemos quedado en el barCanigó de la plaza de la Revolució para tomar un café. En todos los años que haceque nos conocemos, siempre hemos compartido la curiosidad por nuestraciudad –“un lugar que parece no tener fin”, dice. A Albert no le cuesta nadadefinirse como un “barcelonés de pura cepa”; sin embargo, no ha sido hasta lapublicación de Victus cuando por primera vez nos ha propuesto una historia quetranscurre en Barcelona. Le pregunto por qué y me mira con una media sonrisa.

EN

TREVI

STA

Entrevista

79

tiempo socio del Europa, y allí sí queno había medias tintas. Los rusos vanal Camp Nou con sombrero mexicanocomo si fueran a los toros, y no sabenni qué es Cataluña. Si hay un pakis-taní en el campo del Europa significaque ya está integrado. Nadie sepuede integrar en la universalidad;todo el mundo es de un lugarconcreto, el que sea.

Con un apellido como Sánchez, deboentender que tus parientes tambiénvivieron este proceso. El primer Sánchez de mi familia quese instaló en Barcelona venía deMurcia y llegó vía marítima. Eragrumete en un barco esclavista demediados del siglo XIX, cuando estaactividad ya estaba prohibida. Unanave inglesa los detuvo frente a lascostas catalanas y prefirió saltar porla borda y llegar nadando a la Barce-loneta, donde decidió quedarse. Encambio, los Piñol eran catalanes delMatarraña –en Aragón– que vinierondespués de la Guerra Civil porqueaquella zona quedó muy dañada. Misabuelos paternos vivían en la Barce-loneta y lo más lejos que llegaron fuea la calle Wellington, donde nació mipadre. Mis abuelos maternos se insta-laron en el Guinardó, entonces aúnun territorio con huertas. Mi padrevivía junto al mar, y mi madre en lamontaña. Él era metalúrgico y ellaera dependienta de los grandes alma-cenes El Águila de la plaza Universi-tat. Mira por dónde, se conocierondurante unas fiestas de Gràcia en lacarpa de la plaza del Diamant, y deaquella feliz coincidencia nací yo.

Tú eres del Baix Guinardó. De hecho,eres la única persona que conozcoque aún habla del Baix y del AltGuinardó. ¿Cómo recuerdas tubarrio? Sociológicamente éramos de Gràcia,pero yo estudiaba en el Pare Claret ymis compañeros de colegio que erande Gràcia no lo entendían así. El BaixGuinardó todavía tenía la estructurade un pueblo, mis amigos eran loshijos de los amigos de mi padre,gente de toda la vida que manteníanrelaciones entre ellos. Era un lugarmuy salvaje y conflictivo, un espaciofronterizo entre la ciudad queacababa en Gràcia y los suburbios de

Fotos: Pere Virgili

Entrevista

80

guerra de lenguas, ni un problema de orígenes. Nos enfren-tábamos por una cuestión de singularidad.

Defendíais vuestro territorio. ¡Nunca salíamos de nuestras cuatro calles! Era una visiónmuy patrimonial del espacio: nuestros límites eran como lasmeadas de perro. Solo de vez en cuando nos atrevíamos ahacer incursiones más allá de nuestras fronteras pactadas.Fuera del barrio todo era territorio desconocido.

Describes una niñez muy centrada en el exterior. Yo no aprendí nada en la escuela. Salías de casa porque eraincómoda, en la calle te atracaban, ¡y todo para llegar alcolegio de curas! Fue en la calle donde aprendí cosas impor-tantes, como la solidaridad. Mis amigos de entonces aún losiguen siendo ahora, al margen de diferencias de clase o deevolución personal. En cambio, de los claretianos noconservo relación con nadie.

¿Cómo rompiste el cordón umbilical? Mi primera salida del barrio fue después de la muerte demi hermano. Hasta entonces yo trabajaba en una compa-ñía de seguros y aprendí que ninguna compañía puedeasegurar nada, que la vida no es segura. Dejé el trabajo yme dieron unos meses de paro. Me fui a vivir solo a la calleSant Jacint y acabé compartiendo piso con el antropólogoGustau Nerín. En aquella casa fui muy feliz. La falta depretensiones me dio mucho tiempo libre, y lo aproveché

inmigrantes. Yo me recuerdo de pequeño siempre a hostiascon las bandas de chavales del Carmel, entonces aún unbarrio de chabolas. Fuimos la última generación que hizovida en la calle, y vivimos de lleno el conflicto entre ciudady niñez, entre el tráfico y la gente. En mi barrio, la urbani-zación definitiva tardó más que en otras zonas. Todavíapodías jugar a fútbol en la calle, a pesar de los accidentes ylos atropellos. Entonces el espacio seguía en disputa entreniños y automóviles.

Tú formas parte del baby boom de los años sesenta. Sí, los que sufrimos la Transición. Había una crisis econó-mica casi como la actual, con muchos parados y muchaviolencia cotidiana. Suele presentarse como si hubiera sidoun proceso muy civilizado, y no es verdad. Vivías en la calleporque las casas eran incómodas: en verano hacía calor yen invierno frío. La mitad de mis amigos de entonces murie-ron por la droga. Los niños ahora parecen de porcelana.Nosotros fuimos la última generación libre. El problema dela libertad es que resulta peligrosa, puedes palmarla.

Era una sociedad con mucha testosterona. Estaba la violencia política, y después, la violencia quedominaba el barrio, la del quinqui con una navaja. Lospequeños delincuentes bajaban a robarnos; éramos enemi-gos irreconciliables. Después descubrimos que eran pobresdesgraciados que aún estaban peor que nosotros. Aquelenfrentamiento no tenía un carácter étnico, no era una

Entrevista

81

para escribir. Entonces el barrio de Santa Caterina era muypopuloso, de antiguos vecinos. Todo el día respirabas histo-ria, notabas el peso de los siglos solo pisar la acera. Despuésvinieron los viajes al Congo, y de regreso me instalé en unpiso muy grande de la calle Petritxol, en un barrio muchomenos popular.

Ahora es una zona turística. Parece mentira lo que ha cambiado en tan pocos años; novolvería a vivir allí. Con todo, creo que es muy fácil criticaral turismo. Si de los inmigrantes dijésemos lo mismo quedecimos a diario de los turistas, a todos nos pondrían unaquerella. El problema no es el turismo, sino una industriaque no socializa las ganancias pero sí los perjuicios. Delnegocio turístico se aprovechan cuatro, pero las conse-cuencias las pagamos todos. Tenemos que aprender agestionarlo de otro modo. Ninguna ciudad del mundorenunciaría a resultar atractiva para el resto. Creo que tene-mos un capital simbólico desaprovechado. Gobierna unalcalde nacionalista y no veo carteles de Welcome to Cata-lonia en las paredes. ¿Por qué seguimos vendiendo sombre-ros mexicanos y bailarinas de flamenco? Al sector turísticole faltan normativas; Francia está aquí al lado y no le pasa loque a nosotros.

¿No tenemos el tipo de turista que quisiéramos? Tampoco tenemos el tipo de industria turística que quisié-ramos. Allí donde llegan los turistas todo sube de precio yes de peor calidad. Les tratamos fatal cuando tendríamosque cuidar de ellos, porque después de ellos venimosnosotros. No puede ser que el modelo de una ciudad comoBarcelona sea el mismo que el que han permitido en Lloret.

¿Crees que Victus puede traer a turistas que vengan abuscar la Barcelona de 1714? Ojalá, aunque muy posiblemente nos costaría identificarnoscon la gente de aquella Barcelona. Debemos tener en cuentaque era una ciudad muy isocrática, en la que ricos y pobresestaban mezclados, vivían pared con pared, y tenían másclaro que nosotros que los derechos nacionales y los socia-les son una misma cosa. Barcelona era básicamente unpuerto, un lugar muy lúdico. Los barceloneses del barrocoeran unos ludópatas totales; incluso los clérigos invertíanen trinquetes y en tabernas, y después los condenabandesde el púlpito.

¿Se jugaba mucho? Había un trinquete en cada esquina, donde se organizabanpartidas con apuestas de cartas, de dados, de billar y de unaespecie de tenis primitivo. Eso es algo que ha cambiadohace tan solo cincuenta o sesenta años, ya que antes de laGuerra Civil mucha gente se jugaba la paga de la semanasolo cobrarla. Vivían en una sociedad mucho más pobre quela actual, en la que eran las redes de solidaridad personallas que daban seguridad y no el dinero. La esperanza de vidaera muy corta y, por tanto, los cambios generacionales eranmuy rápidos. Entonces la futura herencia formaba parte delcapital de una persona y era normal que la gente la hipote-case en vida de sus padres. Ahora la gente no se muerenunca.

¿Cuál era la principal diferencia con la ciudad actual? Que se vivía de cara al mar: Barcelona era una repúblicaitaliana volcada al Mediterráneo. De hecho, menos Madrid,todas las capitales del mundo eran puertos. Eso explica quefuese también una ciudad muy bien conectada con el exte-rior. Salía una moda en París y quince días después yallegaba aquí. Era una sociedad más dinámica que la actual,donde quienes defendían las instituciones eran las clasespopulares, porque eran la garantía de sus derechos.

Y entonces vino la derrota. Los bombardeos durante el sitio modificaron mucho la fiso-nomía de la ciudad y de sus habitantes; de hecho, aún sufri-mos las consecuencias de aquella derrota. Somos un pueblocon muchas contradicciones y dudas –el famoso fatalismocatalán. No hemos logrado ninguna victoria militar desdeJaime I. Pero nadie habría imaginado que sobreviviríamosentre dos gigantes como España y Francia, que lo han sidotodo menos buenos vecinos. Y para postre la Guerra Civil,que arrasó el país definitivamente No hay nación quesoporte tantas derrotas y siga en pie. En un territorio tandébil demográficamente, a las sangrías de la guerra hay quesumar los fusilados y exiliados, tanto en 1714 como en 1939.Pero cuando vuelve la paz, este sentimiento se reaviva ysiempre en la misma dirección. Por lo tanto, debemos creerque la democracia es el aliado natural de Cataluña.

¿Un buen libro para descubrir Barcelona? La ciudad del Born, de Garcia Espuche; debemos estarmuy agradecidos a gente como él. Y también las Narracio-nes históricas, de Castellví, un libro que nunca se haeditado en Cataluña y que hace poco publicó una editorialcarlista de Madrid.

¿Y un lugar para pasear? La calle Verdi, porque es el corazón de Gràcia, que es unbarrio que me gusta mucho. Y después, la parte de atrás delpaseo del Born.

¿Te gusta el memorial que están haciendo allí? Hay mucha hipocresía en las críticas. Nadie se preocupabani lo más mínimo ni por la biblioteca ni por el mercado,hasta que se encontraron los restos arqueológicos. Elproblema es que las ruinas son poco espectaculares, en símismas no aportan demasiado. Más que un memorial, lo quese tendría que evitar es el revisionismo, dejar claro queaquellas personas defendían constituciones y libertadespropias, que ya tenían y que no querían perder.

¿Eres consciente de haberte convertido en un embajadorde Barcelona? Las ciudades son una marca que ayuda a los escritores, perolos escritores fijan la marca. La narrativa crea un imagina-rio y no al revés. Victus es una historia universal, la dealguien que defiende su casa de la tiranía. Lo que tenemosque vender al mundo es nuestro punto de vista y nuestracreatividad.

82

Barcelona extramuros

DO

SSIE

R

En 2014 se cumplirá el tercer centenario de los hechos del 11 de septiembre de 1714. ElAyuntamiento de Barcelona ha impulsado una conmemoración ciudadana que ha de servir pararedescubrir la ciudad del siglo XVIII, comprender la dimensión de los hechos y ponerlos enrelación con la realidad presente y las expectativas de futuro.

Desde Barcelona Metròpolis abordamos también los hechos de 1714 con la mirada puesta enel pasado, el presente y el futuro. Visitamos el legado historiográfico que nos han dejadohistoriadores y novelistas de talla universal como Daniel Defoe; también El Born Centre Cultural,que quedará a partir de ahora como un espacio de documentación y de conocimiento de la ciudad.Y aventuramos visiones sobre los posibles sentidos que tendrá en adelante esta fecha en losnuevos escenarios políticos que se abren ahora mismo.


La resistencia heroica de Barcelona durante trece meses nosiempre ha sido bien comprendida por los historiadores ypor los políticos. Unos, a menudo, la explicaron en claveromántica; otros, como un acto irracional, carente desentido político. Por no hablar de los que han denigrado lasleyes y las instituciones catalanas por su supuesta tenden-cia feudalizante, en su opinión felizmente sustituidas por lamodernidad absolutista. Más allá de estos tópicos, hay quebuscar la lógica de la resistencia heroica y desesperada quefue admirada por Voltaire.

Para empezar, para entender la apuesta de 1705 a favorde las potencias marítimas y de Carlos III el archiduque enla Guerra de Sucesión, frente a Felipe de Borbón, debemosremitirnos a las bases de la dinámica sociedad catalana de1700, las mismas bases que explican la consolidación delhecho nacional, como demostró Pierre Vilar.

La economía se orientaba hacia la especialización, laintegración y los intercambios internos y externos (conInglaterra y Holanda), y el crecimiento económico llevabaaparejado el ascenso social de una burguesía que podíaalcanzar el grado de ciudadano honrado, el escalafón bajode la nobleza. Se fusionaba, así, la vieja oligarquía con lanueva. De este modo los grupos sociales emergentes alcan-zaron un protagonismo decisivo en las instituciones (espe-cialmente en la Conferència dels Comuns, que reunía arepresentantes del brazo militar, del Consell de Cent y de laDiputació), los cuales se fortalecieron con su presencia. Lasnociones de gobierno participativo y de un discurso y unamemoria colectiva de carácter cívico estaban profunda-mente arraigados en Cataluña, conformando un constitu-cionalismo de amplia base. Pero esta tendencia a ampliar laparticipación en la cosa pública iba a contracorriente en elcontinente europeo, donde los príncipes se esforzaban porconstruir el estado al servicio de los intereses dinásticos.

Republicanismo monárquicoLa otra pieza fundamental que definía aquella sociedad erala estructura juridico-política –un principado sin príncipe,en palabras de John H. Elliott–, cuya piedra angular eranlas constituciones. Pese a que el sistema se había erosio-nado por la falta de reuniones de Cortes concluidas desde1599, así como por el avance del poder real una vez acabadala Guerra de los Segadores, la recuperación del constitu-

cionalismo era una realidad incontestable en 1700 y sereflejó claramente en las Cortes de 1701-1702 y, sobre todo,de 1705-1706, en las que se legisló sobre aspectos funda-mentales relacionados con el ejercicio del poder, la econo-mía, la justicia y la libertad civil. Sus resultados situaban lasinstituciones catalanas en un lugar destacable en el parla-mentarismo europeo. A la vez, conviene señalar el liderazgopolítico que ejerció la ciudad de Barcelona en el conjuntodel Principado, un papel, en gran parte, protagonizado porel patriciado y por los comerciantes, pero también por losartesanos.

Por eso es apropiado hablar de “republicanismo monár-quico” a la hora de definir este sistema organizado en tornoa las constituciones que regulaban la res publica, hasta elpunto de que, tal como afirmaba entonces el jurista Fran-cesc Solanes, “no es el Príncipe el que debe estar porencima de las leyes, sino las leyes por encima del Príncipe”.La defensa de estas leyes, por encima de los intereses degrupo, generaba una solidaridad interclasista.

No es extraño, por tanto, que a partir del verano de1713 –ante la imposibilidad, cada vez más evidente, de quelos Austrias recuperasen el trono hispánico y que la Coronade Aragón viera restablecidas sus atribuciones políticas–surgiera en diversas ocasiones la idea de crear una repú-blica en Cataluña, resultado de una evolución lógica delsubstrato republicano que impregnaba el constituciona-lismo y el patriotismo hacia una república de facto entrejulio de 1713 y septiembre de 1714, que tenía que organi- P

asad

o


83

Joaquim AlbaredaUniversitat Pompeu Fabra

Las razones de laresistencia de 1714Los catalanes apostaron decididamente por unmarco jurídico e institucional que respondía alos intereses de unos grupos socialesascendentes pero también del “hombre común”,gracias a los mecanismos de representación yde participación que había desarrollado aquellasociedad. Las constituciones eran la piedraangular de todo el sistema.


BM89-83.1700Passat-es-JordiOKdef_. 04/09/13 07:47 Página 83

Pasado

84

zar la vida política catalana y disponer la defensa, al faltarla figura del rey.

Aprobada la resistencia por la Junta de Braços, en julio de1713, se publicaron textos que justificaban sus motivos:Despertador de Catalunya apelaba a los beneficios socialesque las constituciones amparaban en los ámbitos de la movi-lización para la guerra y de la fiscalidad desarrolladas por elrey, lejos de constituir un compendio de prerrogativas de losprivilegiados. Hablaba de la defensa de la patria, entendidano únicamente como el lugar de nacimiento, sino vinculandoestrechamente el concepto a las leyes propias, que tenían queser preservadas puesto que constituían el distintivo principalde los catalanes a lo largo de la historia. Ahora bien, hay que

aclarar que el contenido inequívocamente patriótico delDespertador no es secesionista, sino que parte de la concep-ción federalizante de España vigente hasta aquel momento,en la medida en que invoca a luchar “por la libertad deEspaña” y contra el “despótico poder” que la gobernaba. Entérminos aún más contundentes se expresó otro escrito polí-tico, Lealtad catalana, de 1714, que afirmaba que “solo lasresoluciones que se toman en Cortes de un reino o provin-cias, son las que se atribuyen a la nación […], que solo serepresenta en sus brazos unidos. Toda la nación catalana,junta en los Brazos, resolvió el defenderse por el rey en cuyodominio estava”, a la vez que justificaba el derecho de loscatalanes a defenderse ante la violencia ejercida por Felipe V.

El “caso de los catalanes”Como sabemos, en las negociaciones de Utrecht (que dieronlugar a los tratados de paz del 11 de abril de 1713) los britá-nicos certificaron el abandono de sus aliados, especialmentelos catalanes. Pese a ello, el “caso de los catalanes” provocómúltiples gestiones diplomáticas por parte de los embaja-dores de los comunes catalanes en Viena y en Londres parahacer valer los compromisos contraídos por la reina Ana deInglaterra y por el emperador Carlos VI. El 28 de junio de1713 el embajador Pau Ignasi de Dalmases fue recibido porla reina Ana, a quien pidió apoyo. Le suplicó que hiciese loposible para que Cataluña preservase sus libertades y susleyes, ya que esta entró en la guerra incitada por Inglaterra,y que “en consideración de que siendo este país [Inglaterra]tan libre y tan amante de la libertad debía proteger otropaís, que por sus prerrogativas podría llamarse libre, el cualsolicitaba su protección y amparo, añadiendo que las leyes,privilegios y libertades son en todo parecidas y casi igualesa las de Inglaterra”. Si bien la comparación es exageradaporque la Glorious Revolution conquistó máximas atribu-ciones para el Parlamento en perjuicio del rey, es muy signi-ficativa la concepción de libertades y la vía delparlamentarismo que sostiene Dalmases.

En el último momento, el 18 de septiembre de 1714, elembajador Felip de Ferran i de Sacirera fue recibido en

Frontispicio delas Constituciones delincunable fechado en

1495, que seconserva en el

Archivo de la Coronade Aragón.

En él apareceel rey Jaime I

presidiendo lasCortes con los

representantes delos tres brazos:

el eclesiástico, elmilitar o noble yel real o popular.

Abajo, la Barcelonaanterior a la derrotaen un grabado de laobra Civitates OrbisTerrarum, de Georg

Braun y FransHogenberg,

publicada en Coloniaa partir de 1572.


© Prisma



85

audiencia por el nuevo rey británico Jorge I en La Haya –nosabía, aún, que Barcelona ya había caído en manos de losborbónicos–, a quien entregó una representación en la queinsistía en la urgencia de la intervención del Reino Unido ydonde formulaba tres alternativas políticas para resolver el“caso de los catalanes”: “Que sea unida Cataluña con todaEspaña a la Augustísima Casa de Austria, o que Cataluña, conlos reinos de Aragón y Valencia, sean cedidos a S.M. Imperialy Católica, o una de las serenísimas Archiduquesas, y cuandoeso no se pueda lograr, que Cataluña con las islas de Mallorcay Ibiza sea erigida en República bajo la protección de V.M.,de la Augustísima Casa de Austria y altos aliados”. Informadopor el conde Ferran de sus gestiones, Dalmases le felicitó, nosin hacerle notar que él habría omitido “la especie de una delas señoras archiduquesas” por considerarla una soluciónimpracticable (y añadió, de paso, que los gastos de unamonarquía eran insoportables). En cambio, mostró toda susimpatía por la opción de la república, “pues las repúblicasaman y quieren o deben querer y amar a sus semejantes”.

Sea como fuere, no puede explicarse la resistencia deBarcelona, en un ambiente de penuria extrema, de radica-lización social y religiosidad exacerbada, sin tener en cuentalas esperanzas que los resistentes mantuvieron hasta elúltimo momento en la intervención de los aliados, espoleadapor los mensajes de apoyo, a menudo ambiguos, emitidospor la corte imperial de la mano del secretario de despacho,el catalán Ramon de Vilana-Perlas, uno de los hombres conmás influencia en el emperador (a su lado desde 1705 hasta1740). Como tampoco podemos obviar otro elementoimprescindible para entender la actitud maximalista de losresistentes: su convencimiento de que, en realidad, no habíael más mínimo margen de negociación con Felipe V, talcomo demostraba la feroz represión que emprendió a partirde 1707. Ambas cosas, sumadas a la composición mayorita-riamente popular de las fuerzas sociales de la ciudad,después de la huida de buena parte de la gente acomodaday de la radicalización que de ello se derivó, conforman la“lógica” de la resistencia, difícilmente comprensible si laaislamos de estos parámetros.

Una apuesta interclasistaLa imagen del último instante de la resistencia, del contraataque a los borbónicos, es impactante y refleja perfecta-mente la adhesión interclasista a la defensa de las libertadescatalanas: al lado de Rafael Casanova y Antoni de Villarroel,encontramos a nobles como el conde de Plasencia, elmarqués de Vilana y Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí;al caballero Francesc de Castellví; al gran comercianteSebastià Dalmau; al jefe de los vigatans Jaume Puig de Pera-fita (que murió allí), junto con las compañías de la Coronelade los merceros y vendedores de telas, de los alfareros, delos revendedores, de los oficiales sastres, de los taberneros,de los curtidores, de los alfareros; al abogado Manuel Flix, exconsejero en jefe y contrario a la resistencia, y a algunossoldados regulares como el general Basset, muchos valen-cianos y aragoneses, además de voluntarios y migueletes.

Ocupada Barcelona, un felipista hacía este balance:“Quedó, pues, la tan ruidosa plaza de Barcelona y que tantodio que decir en la Europa en poder de España, después deuna larga y valerosa resistencia […] De esta suerte se fue

sujetando el fiero orgullo de esta altiva nación; y en castigode sus delitos, además de los crecidos derechos que se lesimpusieron, quitándoles todos sus fueros y privilegios quetanto estimaban, se les arregló al gobierno y leyes de Casti-lla (para ellos el más oprimido yugo) [...] Perdieron lastimo-samente cuanto hay que perder, que fue la libertad, a la queno se la igualan cuantos tesoros encierra en sus entrañascodiciosa la tierra, ni las riquezas todas del mundo. No esta-ban hechos a tan fuerte martirio como el de la servidumbre.”

Esta cruda valoración nos traslada al motivo de la arries-gada y tenaz apuesta de los catalanes en aquella guerra civil,además de internacional. Una apuesta política y económicaque perseguía la conservación y el fortalecimiento de unmarco jurídico e institucional que respondía sobre todo alos intereses de unos grupos sociales ascendentes perotambién del “hombre común”, gracias a los mecanismos derepresentación y de participación que aquella sociedadhabía desarrollado. Por esta razón, el felipista marqués deGironella pensaba que Felipe V disponía de una “ocasiónmuy oportuna de poner todos sus dominios bajo una mismaley, de exaltar la autoridad de la verdadera nobleza cerce-nando la demasiada de la plebe”. En la medida en que lasconstituciones eran la piedra angular del sistema, en eltramo final de la guerra los resistentes invocaron esencial-mente la patria y sus libertades y, en grado mucho menor, aCarlos III, el rey que aclamaron en 1705 y que les abandonóen 1711. Su liquidación y la implantación de la Nueva Plantaborbónica constituyó un claro retroceso político. ¿Qué tipode modernidad significaba la pérdida de la representación,la militarización de la estructura política, la imposición deuna contribución abusiva sin la aprobación de las Cortes y,finalmente, la aristocratización de los cargos municipales enperjuicio de los representantes de los gremios y la corrup-ción a gran escala que se derivó de ello?

© Dani Codina

Los textos políticosde 1713, comoDespertador deCatalunya, apelabana la defensa de lapatria vinculándola ala preservación de lasleyes propias.A la izquierda, doshitos históricos deesta lucha a lo largode los últimos cienaños: masivasmanifestaciones endefensa de losEstatutos deAutonomía de 1932 yde 2006 tal como loshabían aprobado elpueblo de Cataluñaen los respectivosreferéndums.

© Josep M. Sagarra / AFB


86

Virginia León SanzProfesora titular de Historia Moderna, UCM

Daniel Defoe y Cataluña, 1713

Desde muy joven, la vida de Daniel Defoe estuvo entrela-zada con los principales acontecimientos políticos, que lesacaron de sus respetables orígenes de hombre de negociospuritano y lo impulsaron a apoyar a Guillermo de Orange.Durante la contienda española, Defoe fue agente delGobierno y llevó a cabo con gran habilidad la misión deobservar las respuestas de los escoceses a la propuesta deunión de Inglaterra y Escocia. Con el fin de la guerra y trasel desencanto de la política y el fracaso de sus actividadescomerciales, se dedicó en los últimos años a escribir nove-las. Hasta ese momento había publicado numerosos escritosy panfletos sobre diferentes temas, como la crisis dinástica

española, con los que pretendía, además de informar, influiren la opinión pública británica, pero manifiestan en últimotérmino la conexión entre la “bibliografía” y la “biografía”de Defoe.

El “caso de los catalanes”, que condicionó las negocia-ciones de paz hispanobritánicas de Utrecht en la fase finalde la guerra, centró la atención de la opinión pública inter-nacional sobre el Principado. En este contexto se sitúa unainteresante novela titulada The Memoirs of an EnglishOfficer, impresa en Londres en 1728 por E. Symon. Cuandosalen a la luz las Memoirs habían transcurrido diez añosdesde que Defoe publicase su primera novela, Robinson

La conmemoración de los trescientos años de los Tratados de Utrecht (1713), que ponían fin a laGuerra de Sucesión española en su dimensión internacional, es un buen momento para recuperar lamirada sobre la posición británica en el conflicto dinástico, a través de los ojos de Daniel Defoe, unnovelista comprometido con su época.



87

Crusoe (1719), escrita cuando tenía cerca de sesenta años,y se había convertido en un experimentado escritor. Peroel libro de Defoe solo fue conocido cuando Walter Scottdecidió publicarlo de nuevo a comienzos de la siguientecenturia, en 1809, para situar las campañas del duque deWellington en España durante la Guerra de Independenciacontra las tropas napoleónicas. Publicadas por primera vezen castellano en 2002 con el título de Memorias de guerradel capitán George Carleton (Universidad de Alicante) yen catalán este mismo año 2013, bajo el más breve encabe-zamiento de El capità Carleton (editorial La Mansarda),las memorias han tenido una gran difusión por su excelenteacogida entre los historiadores y entre el gran público, yofrecen hoy una nueva actualidad.

Objetividad histórica y ficción literariaCon una peculiar originalidad, el autor aúna la objetividadhistórica con la ficción literaria del personaje que protago-niza la narración. Las Memorias fueron atribuidas durantealgún tiempo a su narrador y protagonista, el capitánGeorge Carleton, un personaje real que fue incorporado alDictionary of National Biography. Ni siquiera WalterScott, en su edición de principios del XIX, dudaba de laautoría del capitán inglés, lo que no sorprende si tenemosen cuenta el esfuerzo de Defoe por presentar el texto comoun relato verídico, ajustando la ficción narrativa al gusto dela época por las memorias. El realismo con el que relata loshechos convirtió las Memorias en una fuente inestimablepara la mayoría de los historiadores británicos del siglo XIXque se interesaron por la Guerra de Sucesión. El texto deDefoe se basó en unas notas manuscritas de sir HaroldWilliams y en otros materiales recogidos de obras como la deMadame d’Aulnoy, así como en los recuerdos de un posibleviaje de juventud a España.

A modo de crónica, en la obra encontramos un suge-rente y singular testimonio sobre la participación inglesa enel conflicto sucesorio. Pero las Memorias destacan no solopor los temas históricos, sino también por su valor literarioy de documento curioso acerca del carácter y las costum-bres de los españoles a comienzos del siglo XVIII, aunqueen ocasiones se hacen eco de frecuentes tópicos difundidosen las fuentes literarias. En este sentido, el libro es fiel a latradición inglesa de los libros de viaje, un género que lepermite expresar con bastante libertad su punto de vista,no exento de relativismo, sobre diferentes cuestiones, tantopolíticas como religiosas.

Las Memorias abarcan desde la guerra de Holanda de1672 hasta la Paz de Utrecht, de 1713. En la narración nove-lada centrada en la Península cabe distinguir una primeraparte en la que predomina el carácter militar y por la queconocemos diferentes aspectos de la contienda sucesoria:sitio de Barcelona, estrategia aliada, funcionamiento delconsejo de guerra, campañas militares; aunque también seincluyen interesantes descripciones y observaciones sobreel paisaje. Poco después de la batalla de Almansa, el capitánCarleton cayó prisionero. A partir de este momento, lasMemorias se convierten en el relato de un viajero observa-dor de la realidad y de las costumbres de los castellanos,sus tradiciones y creencias. Y, aunque da noticia de las prin-cipales batallas, espera que al intercalarlas no se “desluz-

can mis, en adelante, más pacíficas memorias”. Fue trasla-dado al interior, a San Clemente de la Mancha, “cuna y resi-dencia” del Don Quijote de Cervantes, donde permaneciómás de tres años. En esta etapa se sorprende del peso de lareligión y del miedo a la Inquisición de los habitantes, peroadmite que se trata de la opinión de un “hereje”.

El principado de Cataluña y el reino de Valencia consti-tuyen el principal escenario de las andanzas del capitánCarleton, quien siente predilección por Valencia. Sinembargo, de todos los lugares mencionados es el monaste-rio de Montserrat al que dedica un mayor número de pági-nas, teñidas de cierto misticismo. Carleton sientefascinación por la belleza del paisaje y por la arquitecturadel monasterio: “Si lo de arriba era un evidente milagro dela naturaleza, lo de abajo era un absoluto tesoro prodigiosode arte”. Defoe no solo nos describe con detalle las ermitas,los bosques de color escarlata, las cascadas de agua crista-lina o la pureza del aire, en cuyo comentario no ahorra cali-ficativos relativos al deleite o la admiración que sucontemplación produce, sino que también nos cuenta lascostumbres de los eremitas, como su alimentación, o elcarácter amable de los monjes.

Las claves de la derrota aliadaPero en las Memorias se puede encontrar asimismo unbalance, no exento de autocrítica, de la intervención deInglaterra en la Guerra de Sucesión y en sus páginas sedescubren las claves del fracaso y de la derrota aliada, asícomo la percepción inglesa de la contienda civil. El nove-lista aporta su propia visión del conflicto, sin perder de vistalos intereses británicos, que analiza con la perspectiva deuna obra escrita años después. Quizá por eso se inhibe detomar claramente partido en favor de uno u otro candidatoy solo cuando Inglaterra ve peligrar las ventajas económi-cas obtenidas de España en Utrecht se muestra crítico conFelipe V.

En las Memorias se presta una especial atención aldesarrollo de la guerra en Cataluña. El novelista inglésdescribe con detalle el difícil asalto a la fortaleza de Mont-

La portada de lareciente versióncatalana de lasMemorias, y unaversión londinensede 1743 del fondo dela Universidadde Michigan,digitalizada porGoogle.

Pasado

88

juïc, cuyo éxito atribuye al conde de Peterborough; dehecho, en las Memorias se hace una defensa del conde yestas contaron con su aprobación. Un pasaje particular-mente interesante es el relato de la entrada del Archiduqueen la capital catalana en 1705, cuando fue proclamado reycon el título de Carlos III tras el compromiso adquirido enViena de “conservar fueros y privilegios de los dominios deEspaña”; significativamente, Defoe interpreta la bandada depájaros de diferentes colores que se soltaron en la ceremo-nia como una representación de “la reciente libertad conse-guida”.

Con excepción del sitio de Barcelona, el capitán inglésno estuvo presente en ninguna de las grandes batallas quetuvieron lugar en el territorio peninsular durante la guerra.Carleton estaba en Alicante cuando recibió la noticia de quese había librado la batalla de Almansa (1707). Defoe defineasí la derrota: “Fue total y supuso el mayor descalabro quehabía sufrido jamás el ejército inglés durante la guerracontra España”. El ejército borbónico no tardó en conquis-tar de nuevo Valencia y Aragón, y en llegar a Cataluña. Enla narración seguimos mejor las consecuencias de la victo-ria borbónica en la zona de Alicante. A modo de autocrítica,reconoce que una de las principales causas del fracasoaliado fue la división estratégica y especialmente la rivali-dad entre Galway y Peterborough.

Carleton estaba preso en La Mancha cuando recibió lanoticia de las victorias aliadas de 1710 de Almenar y Zara-goza que abrían de nuevo el camino de Carlos III hacia

Madrid. Defoe reconoce que “la marcha del rey Carlos aMadrid constituyó el error más grave de toda la guerra”,aunque fuese el gobierno inglés el responsable de esadecisión. Tras las derrotas de Brihuega y Villaviciosa afinales de 1710, escribe, “llegaron noticias de la paz”, refi-riéndose a las negociaciones anglofrancesas que seconcretaron en los Preliminares de Londres de 1711 y quesentaron las bases de la Paz de Utrecht-Rastadt (1713-14). El triunfo de los tories en las elecciones inglesas de1710, en representación de una opinión pública que dese-aba la paz, significó que Gran Bretaña se retirara poco apoco de la contienda.

División de la sociedad inglesaEn el transcurso de las negociaciones, el compromisocontraído por Inglaterra en el Pacto de Génova con los cata-lanes dio lugar a un intenso debate en el Parlamento que setrasladó a la opinión pública, porque, tal como se instaba alsecretario de Estado Bolingbroke, “era preciso salvar elhonor de la reina Ana en punto a los catalanes”. Defoe, enlas Memorias, refleja el ambiente de división en la sociedadinglesa que provocó la nueva política de los tories cuandoafirma: “A mi regreso los hallé perfectamente enemista-dos..., los unos a favor y los otros contra la paz”.

Las embajadas de los ministros catalanes en las cortesde Viena, La Haya y Londres no tuvieron éxito frente a laspresiones de los representantes de Felipe V. Publicistas eintelectuales contribuyeron con sus escritos a apoyar públi-camente la polémica parlamentaria británica. Defoe inter-vino en el debate defendiendo la posición pacifista delGobierno y sus argumentos fueron recogidos en varios escri-tos, como The Balance of Europe y Succesion of SpainConsidered (1711). Otro famoso panfleto, The Conduct ofthe Allies (1712), de Jonathan Swift, fue responsable enbuena medida de que la opinión pública inglesa aceptase lapolítica del secretario de Estado. En este debate, elgobierno tory acabaría sacrificando los intereses de los cata-lanes. Defoe, con la perspectiva de los años, pretende cerraren las Memorias aquel capítulo –“el tiempo ha demostradoque ambos estaban en un error y ninguno tenía razón”–, yanima a la reconciliación de los partidos. La historiografíainglesa, como la catalana, no ha podido olvidar aquel aban-dono de la causa catalana bajo la sutil fórmula que encontróBolingbroke.

Las Memorias se publicaron poco después de la firmade la Paz de Viena entre Felipe V y Carlos VI en 1725. Lanovela invita a la reflexión. Quizá había llegado el momentode cambiar el discurso sobre la participación británicadurante la guerra. Pese a todo, Daniel Defoe no olvida justi-ficar la actuación inglesa en “un ejercicio de tranquilizar laconciencia británica”. Es posible que su escasa difusióninicial –se imprimió una sola vez en el siglo XVIII– respondaa una coyuntura internacional poco propicia a remover elpasado. Todavía en torno a 1735 los catalanes recordaban almonarca inglés su compromiso moral de apoyar ante elgobierno de Felipe V la recuperación de sus fueros. Caminode la conmemoración del 11 de septiembre de 1714, la obrade Defoe supone una valiosa aportación indicativa de cómoel abandono de Cataluña permaneció en la memoria de loseuropeos.

Daniel Defoe –en laimagen, en un retrato

de la época– tuvouna intensa vidapolítica y como

agente del gobiernoinglés antes de

dedicarse a escribirnovelas.

© Lebrecht Music & Arts / Prisma

Cuando en el último tercio del siglo XIX el catalanismo dela Renaixença se vio confrontado a la revisión de la historiade Cataluña y, especialmente, a replantear las bases de larelación entre Cataluña y España, una de las opciones histo-riográficas y metodológicas que adoptó fue la de considerarque el periodo comprendido entre los siglos XVI y XVIIIhabían sido tiempos de “decadencia”. Si uno podía celebrarla “renaixença” (el renacimiento) de la nación catalana era,obviamente, porque el país, recuperado de carlistadas einfaustas aventuras coloniales hispánicas, había reaccionadocontra siglos de oscuridad nacional.

Los historiadores anteriores a la guerra de 1936 argu-mentaron que se podía hablar de decadencia de la nacióncatalana, básicamente por cinco razones que se implicabanunas a otras al modo de una telaraña o un bucle. Así, por unlado, a lo largo de trescientos años el país no se había podidoconstruir como estado debido a su debilidad demográfica y,

por otro lado, había perdido a la clase dirigente propia, caste-llanizada y abducida por la Corte. También se había ido aban-donando la lengua literaria en favor del castellano y, además,la voluntad de ser no se expresaba políticamente en las insti-tuciones y se iba diluyendo en el pueblo. Por último, el hechode que Cataluña no hubiera podido comerciar con América,al cerrársele las puertas del Atlántico, habría sido la últimade las causas del desmoronamiento. Todo ello dibujaba unaimagen triste de la nación que, en hipótesis, habría remon-tado con la industrialización y que con las Bases de Manresa(1892) habría encontrado la manera de resolver (dentro deCataluña) siglos de sumisión y miseria política.

“Decadencia” era, pues, una palabra que en la historio-grafía catalana se contraponía a la más supuesta que realplenitud medieval catalana, y a la esperada recuperaciónnacional (de raíz romántica) que se vislumbraba con elmovimiento de juegos florales de la Renaixença. Incluso


89

Ramon AlcoberroProfesor de Ética en la Universitat de Girona (www.alcoberro.info)

“Decadencia”, un concepto a abandonarEl proyecto editorial “La ciutat del Born. Barcelona 1700”, dirigido por Albert Garcia Espuche,arrincona definitivamente la calificación de “decadente” que desde la Renaixença se había aplicado ala Cataluña de los siglos XVI-XVIII. Son once volúmenes con artículos de los mejores especialistasque documentan de manera exhaustiva la Barcelona del periodo anterior a 1714 desde la perspectivade la vida cotidiana.



Pasado

90

desde el punto de vista filosófico, la decadencia ligaba biencon la concepción dialéctica hegeliana y con el historicismoacadémico herderiano. En el imaginario simbólico del cata-lanismo, al momento positivo imperial (tesis), representadopor la época medieval, se oponía un momento negativo(antítesis) españolista y decadente, del que saldría unasíntesis (o negación de la negación) de renacimiento orenaixent. Síntesis que, todo hay que decirlo, incorporabael elemento de potencia medieval de la tesis y no olvidabael hecho de que Cataluña formaba parte de España comoconsecuencia de la desafortunada etapa “decadente”. Todocuadraba. Incluso si alguien era españolista de formación ode convicciones, argumentar la supuesta decadenciaayudaba a justificar un elemento premoderno y poco racio-nalista del catalanismo.

El concepto de decadencia, que aún aparece en losmanuales escolares aplicado a los siglos XVI-XVIII, hamarcado casi a fuego la historiografía catalana y ha servidointeresadamente para describir un periodo y, se quiera o no,de modo implícito ha servido también de reproche a la debi-lidad de una sociedad catalana supuestamente adormecida.De hecho, nuestro himno nacional es poco más que una invi-tación a conjurarnos para evitar para siempre el espectro:“Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena” [Cata-luña triunfante, volverá a ser rica y plena], cantamos loscatalanes. Ahora no se trata de analizar lo que de interesadoy de poco consistente intelectualmente había en la cons-trucción del concepto. Apuntemos, simplemente, que escomprensible que los líderes del catalanismo considerasennuestra historia en términos decadentes, en especialdespués del fracaso de la I República y la derrota españolaen Cuba en 1898, cuando el proyecto monárquico y centra-lista español se hizo literalmente inviable por puro anacro-nismo.

La patria de los historiadores de raíz romántica, que enlos versos de Gassol “va morir tan bella / que mai ningúno la gosà enterrar” [murió tan hermosa / que nunca nadiese atrevió a enterrarla], necesitaba empezar de nuevo y suresurrección solo era posible a partir de certificar una previay supuesta muerte civil del país, que los historiadores cons-tataban mediante la construcción intelectual de una deca-dencia catalana superada ya para siempre. Desde laRenaixença, como muy bien sabe cualquier lector del poetaMaragall, “la Morta” [la Muerta] aquí es España.

Un país consciente de sus derechos no es decadenteLas cosas, no obstante, no eran tan sencillas, porque loshechos no cuadraban con los esquemas previos: ¿Cómopodía resultar compatible una supuesta decadencia con losalzamientos patrióticos de 1640 y de 1714 y con el aumentode riqueza del país en contraposición a la situación del restodel estado español? No era mínimamente serio considerardecadente a un país que sabía –como explicaba Ferrer iSitges en la Junta de Braços de 1713– que “lo príncep nopot fer lleys y constitucions en Cathalunya sens inter-venció, consentiment y aprovació dels catalans, lo prin-cep y sos ministres no poden judicar sino per directe, çoés ohides les parts i ab cognició de causa” [el príncipe nopuede hacer leyes y constituciones en Cataluña sin inter-vención, consentimiento y aprobación de los catalanes, elpríncipe y sus ministros no pueden juzgar sino directa-mente, esto es oídas las partes y con conocimiento decausa]. Un país con conciencia de sus derechos no es deca-dente. Era obvio que algo no encajaba, y ya bajo el fran-quismo, a partir de la década de 1960, etapa de revisiónmetodológica en la historiografía catalan, el tema se replan-teó nuevamente en la medida en que entraban en crisis losmodelos románticos y el esquematismo dialéctico.

Músicos y bailarinesdurante una fiesta enun jardín barcelonés;

fragmento delplafón cerámico

denominadoLa chocolatada, de

1710, expuesto en elMuseu de Ceràmica

de Barcelona.A la derecha, el Llibre

dels quatre senyalsdel General de

Catalunya,recopilación de las

normas que regían elfuncionamiento de laGeneralitat, en unaimpresión de 1698.




91

Romper con el hábito historiográfico no fue fácil. Hayque decir que a lo largo de más de un siglo (de 1848 a 1960)casi únicamente un solo hombre, el filósofo Francesc Pujols,argumentó contra el reduccionismo histórico que conde-naba trescientos años a la categoría de “siglos oscuros”.Pero su Concepte general de la ciència catalana fueconsiderado poco más que una ocurrencia. Fue Pierre Vilarel primero que reivindicó desde la academia que el XVIII nohabía sido de ningún modo un momento de decadencia, sinode crecimiento económico. Si bien se complicó con aprio-rismos derivados de un marxismo muy esquemático, no sele pueden negar aportaciones significativas. Los trabajos dela generación de Núria Sales, Eva Serra y Ernest Lluch signi-ficaron una renovación radical en la óptica de los estudiossobre la época moderna que hoy hemos podido reafirmarcon numerosas aportaciones de jóvenes historiadores.

Es significativo que la revisión en profundidad delconcepto de “decadencia” sea uno de los rasgos que identifi-can más claramente a la generación de historiadores que entre1968 y 1982 estudian en la Universitat de Barcelona, o queempiezan a impartir clases en ella. En Un siglo decisivo:Barcelona y Cataluña, 1550-1640, Albert Garcia Espucheestablece claramente que las raíces de la prosperidad diecio-chesca hay que buscarlas con anterioridad, en el siglo XVI, yel redescubrimiento de la historia del Mediterráneo por losAnales hace obvios los paralelismos entre Cataluña y laspequeñas ciudades de Italia y el republicanismo holandés. Porotro lado, los libros de Antoni Simon, escritos a partir del estu-dio de los documentos de Simancas, han puesto de manifiestoel vínculo entre 1640 y 1714. Ya antes, los trabajos de los histo-riadores catalanes exiliados en América, Marc-Aureli Vila, y,muy especialmente, Pere Voltes, mostraron, además, que laprohibición del comercio de Cataluña con América, pese a sercierta, había sido relativamente fácil de sortear.

Hoy es historiográficamente insostenible la tesis de unaCataluña decadente y españolista que abarcaría los siglosXVI-XVIII: la edición de los Dietaris de la Generalitat mues-tra que, incluso entre la clase dirigente, las inquietudes polí-ticas iban por otro lado, y el conocimiento cada vez mayorde la cultura popular del periodo pone de manifiesto la exis-tencia de una sociedad plural y diversa, con una actividadcomercial abierta al mundo y una conciencia nacional siem-pre presente. Incluso un azar histórico y político vinculadoa la globalización ha tenido a su vez una gran influenciasobre la reconsideración conceptual de la supuesta deca-dencia. La moda de los estudios poscoloniales, y de la histo-ria de las gentes sin historia, ha traído consigo un nuevointerés por el estudio de las estrategias de las sociedadesque se organizaban al margen, o en contra, del Estado –y sialguna sociedad se puede considerar de modelo republicanoy antiabsolutista, ciertamente es la que apunta en eldiscurso de Pau Claris que recogió (o reelaboró) Melo.

Proyecto de revisión históricaEl mejor conocimiento de la historia catalana de los siglosXVII y XVIII y la obsolescencia del concepto de decadenciaque, desde la Renaixença, nos ha impedido percibir la origi-nalidad de estos dos siglos, están muy vinculados, en losúltimos veinte años, al conocimiento de la Barcelona de1714 que deriva del proyecto del Born. A partir de las obrasolímpicas, que permitieron reencontrar fragmentos signifi-cativos de la ciudad demolida por Felipe V, y especialmentecon la excavación sistemática del antiguo mercado del Borniniciada en 2002, la reconstrucción de la vida cotidiana delos habitantes del antiguo barrio de La Ribera y, en particu-lar, el análisis de la vida cotidiana de la parroquia de SantaMaria del Mar han avanzado lo bastante como para permi-tirnos conocerla con detalles casi minimalistas. Sabemos,de hecho, con nombres y apellidos quién vivía en cada casa,qué se hacía en ella y cuál era su ajuar. La circunstancia deque los archivos notariales de Barcelona sean de los máscompletos de Europa –al parecer solo superados porGénova–, y de que se conserve también íntegro el archivoparroquial de Santa Maria del Mar, sumado al buen estadode los archivos del antiguo Colegio de Cirujanos, hanayudado a avanzar en la investigación positivista y en térmi-nos de microhistoria a un nivel impensable hasta hace poco.

Un triste azar urbanístico, burocrático y político, las dila-ciones difícilmente justificables en la museización del Bornque se han extendido a lo largo de demasiados años (y queahora quedan resueltas con la inauguración oficial de ElBorn Centre Cultural), han permitido hacer un estudio muyprofundo de los archivos y de los materiales, sin los cualesmuy posiblemente las tesis historiográficas tradicionales nohabrían podido ser rebatidas con tanto fundamento.

Es de justicia reconocer en todo este contexto la tarearealizada por Albert Garcia Espuche, con quien la ciudad deBarcelona y la historiografía catalana moderna han contra-ído una deuda impagable. Gracias a él y a su equipo, hoypodemos afirmar con rotundidad que Barcelona (y porextensión toda Cataluña) no era decadente a finales delsiglo XVII y a principios del XVIII: una ciudad que conociólos primeros cafés de España, en la que trabajaban unosveinte fabricantes de pelucas y en la que se vendían más de

A la izquierda,fragmento de lapintura anónima delBornet, de principiosdel siglo XVIII. Laobra, perteneciente alMuseu d’Història deBarcelona, refleja laintensa activitatcomercial y social deesta área central dela Barcelona antigua,el actual paseo delBorn.

© MUHBA / Pep Parer


Pasado

92

sesenta tipos diferentes de tabaco, puede ser todo lo que sequiera, excepto decadente.

Prosperidad y cosmopolitismoApartada de la red de poder y de la pompa cortesana,Barcelona y, por extensión, Cataluña, se hicieron prósperaspor la iniciativa de su ciudadanía. Como muchas ciudadesholandesas e italianas de la época, Barcelona –y con ellaCataluña– cambió honores por trabajo antes y después de1714. La adversidad borbónica trajo la miseria, pero laBarcelona de los siglos XVII y XVIII, tal como la describenlos archivos notariales, era una ciudad situada en el mismí-simo centro de una extensa red comercial, con recursos,con un comercio vivo y con una tradición cultural y uncosmopolitismo que ni las borbonadas más absurdas pudie-ron ahogar. No fue en modo alguno la derrota de Cataluñade 1714, ni el nuevo marco económico borbónico, lo queprodujo el desarrollo, detectado por Pierre Vilar, de laeconomía del XVIII, sino que el crecimiento y la incorpora-ción catalana a la Revolución industrial son consecuenciade una larga oleada previa y solo se explica por el formida-ble conjunto de energías acumuladas en más de doscientosaños de trabajo y de innovación constante. Hoy esta afir-mación está absolutamente documentada y la colección “Laciutat del Born. Barcelona 1700” (publicada por el Ayunta-miento de Barcelona, últimamente con el apoyo de laFundación Carulla y la Editorial Barcino) constituye unaherramienta importante en la renovación de los estudioshistóricos sobre el periodo.

Once volúmenes colectivos –de los que, hasta ahora, yase han publicado diez– con artículos de los mejores espe-cialistas documentan de manera prácticamente exhaustivala Barcelona del siglo anterior a 1714 y lo hacen, además,desde la perspectiva de la vida cotidiana. Metodológica-mente, los textos muestran también la madurez de unaescuela historiográfica catalana que usa de manera creativalas técnicas de la microhistoria y de la historia de las menta-lidades, superando las limitaciones de la veterohistoriaeconómica marxista. Es difícil encontrar en cualquiercampo cultural y en cualquier país a más de cuarenta auto-

res competentes y tan bien coordinados en un proyectocomún. Y todavía lo es más cuando se conocen las limita-ciones y la precariedad de la vida académica catalana,económicamente siempre bajo mínimos, lo que hace aúnmás significativo el proyecto. Literariamente, son textos deuna gran claridad, al alcance de cualquier persona intere-sada pero no especialista y dejan traslucir aquel puntonostálgico de vida cotidiana que los hace agradables de leer.En manos de un novelista, esta colección es, sin duda, unamina de oro por lo que nos descubre acerca de las costum-bres y las mentalidades e, incluso, por la luz que proyectasobre nuestro presente. Son los pequeños detalles los queconstruyen las grandes historias y las cuidadosas explica-ciones sobre el comercio, sobre las modas o sobre el café yel tabaco en la Barcelona de 1700 permiten percibir el latidode una ciudad viva, cosmopolita y diversa. O como mínimotan diversa como podían serlo las ciudades-estado italianasy holandesas de su momento. La circunstancia minúscula, eldetalle balzaquiano o petit fait vrai de Stendhal que nece-sita el novelista se encuentra oculto en los documentos delos notarios –y ha sido recuperado por los historiadores.

Los libros, ya se sabe, solo tienen sentido cuando unlector sigue pensando en ellos, y soñando, tras su lectura.Es obvio que en la colección "La ciutat del Born" hay mate-rial para muy buenas novelas y para una reflexión sobre lacontinuidad cultural del país. Y también parece evidenteque habrá un antes y un después en historiografía tras esteimportante esfuerzo editorial. Pero lo que deberemos aGarcia Espuche y al equipo que él ha coordinado es, sobretodo, que una etiqueta triste como la de “decadencia” podráolvidarse. No me parece poco.

Todos los títulos de “La ciutatdel Born. Barcelona 1700”

1. Jardines, jardinería y botánica.2. Danza y música.3. Juegos, trinquetes y jugadores.4. Fiestas y celebraciones.5. Drogas, dulces y tabaco.6. Lengua y literatura.7. Medicina y farmacia.8. Interiores domésticos.9. Política, economía y guerra.10. Indumentaria.En preparación:11. Derecho, conflictos y justicia.

Se puede encontrar una reseña específica decada volumen publicado en la versión web delnúmero 89 de Barcelona Metròpolis, http://www.bcn.cat/bcnmetropolis/

Retrato de Carlos IIIel Archiduque en ellibro Privilegis de la

ciutat de Barcelona,del Arxiu Històric

de la Ciutat.A la derecha, GasparFerran, miliciano dela compañía de los

plateros de laCoronela de

Barcelona, en unvolumen de 1707conservado en elmismo archivo.

© Ramon Muro / AHCB© AHCB


La larga etapa de preparación del Proyecto del Born haresultado muy fructífera. Como responsable del mismohasta el verano de 2012, señalé los tres elementos que pare-cen fundamentales como articuladores de El Born CentreCultural: este espacio ha de ser un lugar de memoria, unespacio de investigación y conocimientos históricos, y unámbito de reflexión, creación y difusión contemporáneas.

En relación con el primer elemento, parece obvio que elyacimiento del Born es un lugar de memoria de máximovalor, para Barcelona y para Cataluña, como lo sería en cual-quier país un ámbito similar. En él se hallan los restos de un5% de las mil casas demolidas para construir la Ciudadela,cuya construcción fue uno de los efectos desastrosos de laderrota catalana de 1714. Pese a esta singularidad, en losúltimos años no han cesado los intentos de eliminar o desubestimar el yacimiento, algunos protagonizados desdemuy cerca del propio proyecto. El observatorio de la socie-dad en el que se ha convertido El Born en esta etapa ha

permitido ser testigo de algunos hechos nada agradables,pero ahora hay que ocuparse de cuestiones bastante másurgentes e interesantes que recordar este pasado reciente.Se ha salvado todo el yacimiento, de forma irreversible, yeso es lo que cuenta y lo que quedará.

Respecto a la dimensión contemporánea del equipa-miento, el tercer elemento articulador mencionado, supleno desarrollo resultará esencial. Se trata de potenciar ElBorn como estímulo para “reflexionar, crear y difundircontemporáneamente, en presencia del pasado”. Estudio-sos y creadores de campos como el cine, la música, el teatro,la danza, la literatura o el juego han trabajado en esta direc-ción durante las etapas preparatorias del proyecto y, lógi-camente, lo seguirán haciendo.

En este breve texto, sin embargo, quiero hablar sobretodo del segundo elemento citado, el conocimiento histó-rico, sobre el que ya se puede realizar el balance de unosaños de trabajo.


93

El Born y el conocimiento históricoEl yacimiento del Born no es un yacimiento de “piedras”, sino de personas, de actividades de todo tipo,de relaciones de trabajo, de aspiraciones, emociones y deseos. Presenta la complejidad de una ciudad ypuede explicar una ciudad. El proyecto de El Born Centre Cultural quiere convertirlo en un lugar dememoria, un espacio de investigación y difusión históricas y un ámbito de creación contemporánea.

Pre

sent

e

Albert Garcia EspucheHistoriador


BM89-93.1700Present-es-JordiOKdef_. 04/09/13 07:46 Página 93

94

En el año 2002 tuvo lugar una polémica, muy presenteen los principales periódicos, que resultó intensa y largacomo pocas otras lo han sido en el país. Matices aparte, seenfrentaban los partidarios de conservar el yacimiento delBorn, y los que querían eliminarlo para continuar la cons-trucción de la Biblioteca Provincial de Barcelona en el inte-rior del viejo mercado.

Una polémica con trasfondoAlgunos plantearon la discusión en términos de eslogan:“Piedras contra libros.” En realidad, las posiciones teníanmucho que ver con el hecho de que el yacimiento del Bornno es un yacimiento neutro, como por ejemplo Pompeya,sino que está cargado de contenidos que han provocadoenfrentamientos.

Durante la larga polémica de 2002 sobre si debía conser-varse o no el yacimiento del Born, defendí que su salvagu-arda, además de permitir disfrutar de un espacio de memoriaexcepcional, brindaba una oportunidad única en beneficiodel conocimiento histórico. El Born es el mejor lugar posiblepara explicar un periodo de la historia de Barcelona y deCataluña, el que va de 1550 a 1714, que durante muchotiempo ha sido considerado de “decadencia”. Permitemostrar que dicha etapa histórica supuso la entrada de Cata-luña en la modernidad. Así pues, a finales del siglo XVI, elPrincipado ya había consolidado una decisiva transforma-ción económica y de su territorio y desde entonces avanzósólidamente con dos “piernas”: un singular sistema de ciuda-des donde se daban los primeros pasos de los procesosproductivos, con especializaciones por población, y una capi-tal en la que se acababan muchos de los productos trabaja-dos en Cataluña, que cumplía funciones de dirección y deservicios de su país, y que lo comunicaba eficazmente con elresto del mundo. Esta fue una transformación esencial quemarcó muy positivamente el futuro.

En sintonía con ello, el yacimiento del Born permiteexplicar que la Barcelona del periodo era próspera, lejos delas capacidades de las grandes capitales, como París,Londres o Nápoles, pero capaz de competir en el segundoescalón de la jerarquía urbana europea. El mundo de los

oficios tenía una participación notable en el gobierno de laciudad, que resultaba diversa; era muy dinámica económi-camente y estaba bien conectada con toda Europa y másallá, gracias a una intensa actividad comercial. Era unapoblación con una gran presencia de extranjeros y tran-seúntes, marcada por la religiosidad pero amante de la fiesta,la danza, la música, el teatro y el juego. En ella se advertían,además, pinceladas de sofisticación: en unos trajes en losque triunfaban los colores y los ornamentos, o en unos jardi-nes para el ocio realmente extraordinarios.

Si esta ciudad tuvo fuerzas para resistir el terrible sitiode 1713-1714 y capacidad para reponerse de él rápida-mente, fue gracias a los cimientos colocados en el paísdesde finales del siglo XVI. Sin duda, aquella sociedad nonecesitaba, para seguir avanzando, que una supuesta racio-nalización exterior viniera a abrirle los ojos y a marcarle, porla fuerza de las armas, la dirección de un futuro mejor.

El Born permite explicar todo esto de una maneracomprensible, apasionante y única. En efecto, el rasgo quecaracteriza al yacimiento y lo hace del todo singular en elmundo es el hecho de que conocemos, documentalmente,quién vivía en cada casa de esta área urbana durante unlargo periodo que va, al menos, desde mediados del sigloXVI hasta principios del XVIII. A partir de este conoci-miento, los centenares de miles de documentos trabajadospermiten explicar cómo era cada casa y qué había en cadahabitación; a qué se dedicaban los talleres y qué se vendíaen las tiendas; cuál era la composición de cada familia; quérelaciones mantenía cada uno con sus vecinos y con el restode la ciudad; qué contenían los contratos matrimoniales; aquién legaban los habitantes sus bienes, cuáles eran susactividades, qué negocios emprendían, con qué paísescomerciaban, qué productos exportaban o importaban, etc.

Personas, actividades y sentimientosCon esta base, resulta fácil explicar la globalidad de laciudad del periodo, que conocemos también en detalle, asícomo sus relaciones con el mundo. Narcís Feliu de la Penya,un destacado economista e historiador contemporáneo,escribió: “Una ciudad no la componen las piedras, sino sushabitantes.” En El Born esta máxima se hace realidad. Elyacimiento no es un yacimiento de “piedras”, sino de perso-nas, de actividades de todo tipo, de relaciones de trabajo, deaspiraciones, de emociones y de deseos. En definitiva, elyacimiento del Born presenta la complejidad de una ciudady puede explicar una ciudad.

Once años después de la falsa polémica del año 2002concretada en el mencionado eslogan, “piedras contralibros”, gracias al Proyecto del Born se han publicado másde una docena de obras de investigación, a las que pronto sesumarán algunas más. En ellas han trabajado y publicadosesenta historiadores, y el esfuerzo ha recibido dos premiosCiutat de Barcelona, el Octavi Pellissa y el Nacional deCultura. El equipamiento, por lo tanto, está preparado parautilizar sus piedras, es decir, su conocimiento acumulado,de una manera inteligente. Este conocimiento tendrá queseguir creciendo para mantener vivo este espacio cultural.La continuidad de la investigación es, en efecto, una de lascondiciones imprescindibles para un futuro prometedor delBorn.

El rasgo quecaracteriza el

yacimiento y lo hacedel todo singular en

el mundo esque conocemos

documentalmentequién vivió en cada

casa de esta áreaurbana durante un

largo período detiempo.

© Dani Codina



95

Pocas veces se tiene la ocasión de sacar a la superficie,reconstruir y repensar mundos enterrados. Gracias a losesfuerzos de muchos, El Born Centre Cultural, que abrecoincidiendo con la inauguración del Tricentenario de 1714,nos permite adentrarnos en un mundo de emoción, épica ycreación. La épica de pisar las calles por las que el generalVillarroel dirigió el último contraataque el 11 de septiem-bre, avanzando con la caballería para hacer frente a lastropas borbónicas antes de caer herido; la emoción dedescubrir un barrio y una ciudad llenos de luz, de vida, dejuegos, de comercio, dinámicos y abiertos, donde los cónsu-les de Holanda tenían su casa, muy cerca de donde unencordador acababa las violas que exportaba a toda Europa.

Todo este mundo se vino abajo, junto con mil casas más,con la represión borbónica que siguió a la derrota catalana.Entre los restos de la ciudad que quedaba en pie y laenorme fortaleza, la Ciudadela, que se erigía para vigilarla ysometerla, quedó un espacio vacío, la explanada, donde,entre 1874 y 1876, Antoni Rovira i Trias y Josep Fontserèconstruyeron un magnífico mercado. Su especial construc-ción permitió que, en el subsuelo, sobrevivieran las ruinas.

El Born ofrece, en primer lugar, una exposición perma-nente y un yacimiento. Con miles de piezas encontradas,maquetas y vídeos, el visitante se dará cuenta de que seacaba el tópico de la decadencia catalana, así como de laaltísima calidad de vida de la sociedad barcelonesa de 1700.El Born es una oportunidad única de entrar por la puertade atrás de la historia y reconstruir un mundo a través desus historias privadas.

El segundo eje del discurso del Born es ofrecer un marcoa los hechos de 1714. Hoy el espíritu de la fecha vuelve conuna fuerza que absorbe y arrastra; debemos intentar enten-derla y saber interpretarla. Pero, para empezar, hace faltaque recordemos. Si nos remontamos a uno de los orígenesetimológicos del término, que no solo es griego sino tambiénhebreo, zakhor, “tú recordarás”, significa “tú seguirásnarrando”. Recordar no es ningún ejercicio de nostalgia esté-ril; todo lo contrario, es un motivo para sentirnos interpela-dos y seguir avanzando.

Formar ciudadanos libres de un futuro país librePasadas las conmemoraciones, deberíamos procurar nodesactivar el componente vital y humano de la lucha de unpueblo que se sentía y se quería libre. Es el único modo deque el ejercicio de la memoria no se vuelva pueril y estéril,sino creativo y transformador. Y eso es exactamente lo quela exposición del Sitio de Barcelona pretende. Los progra-mas educativos son la pieza más importante: la lección dehistoria del Born no nos serviría de mucho si no nos ayudase

a desarrollar nuevos conocimientos, a enfrentarnos crítica-mente con el pasado y a formar ciudadanos libres para unfuturo país libre. Pero el Born Centre Cultural quiere seraún algo más: uno de los espacios de referencia sobre lacultura en Cataluña y en todos los Países Catalanes, puntode encuentro de los agentes de los diferentes ámbitos, espe-cialmente de aquellos en los que la lengua y la historia cata-lanas tienen un papel fundamental. Queremos unequipamiento que ayude a construir el imaginario colectivode una cultura catalana potente, moderna, abierta, univer-sal y fiel a la identidad nacional.

Uno de los espacios se dedicará a programar un ambi-cioso dossier de actividades culturales y acogerá concier-tos, danza, teatro de pequeño formato, conferencias,seminarios..., siempre con la intención de priorizar las decarácter innovador y experimentador. Resucitaremos viejasy legendarias instituciones como la Acadèmia dels Descon-fiats, o fascinantes reductos de la Barcelona irreverente yfestiva como la Societat del Born. Y pondremos todo nues-tro empeño en lograr que sea también una pequeña ciudadpara los niños, donde tengan un primer contacto vivo, diver-tido y emocionante con la historia de su país.

Punto de encuentrode la cultura y lahistoria catalanas

Quim TorraEditor y licenciado en Derecho.Director del Born Centre Cultural

El Born ofreceuna exposiciónpermanente y unyacimiento, con milesde piezas halladas,maquetas y vídeosque permiten alvisitante darse cuentade la altísima calidadde vida de lasociedad barcelonesadel 1700.En la imagen, elyacimiento durantela última fasede las obras deacondicionamiento.

© Dani Codina


96

La victoria del 12 de septiembreEl proyecto que perdió el 11 de septiembre de 1714, el camino a la modernidad que no fue del todo posible,es en pleno siglo XXI el gran proyecto de futuro. El mundo está en red y la tecnología le va a favor.

Futu

ro

¿Cómo es mejor organizar políticamente un territorio? ¿Através de una especie de pirámide centralizada, con unacapitalidad única y muy fuerte, una estructura radial ybuscando la máxima homogeneización y uniformidad? ¿O através de una red con capitalidades múltiples, con estruc-turas nodales y vertebrando la diversidad a través de fórmu-las adaptadas a las heterogeneidades políticas, históricas yculturales? Diría que en este momento, y pensando en el

futuro, la segunda fórmula nos parece infinitamente másmoderna y más práctica. Ciertamente, quedan defensoresde la primera, y actúan. Pero la lógica del mundo futuro,tanto en lo referente a la política como a la tecnología, lacultura o la economía, parece estar enfocada hacia la red.Desde internet hasta la Unión Europea, las construccionesen red parecen más efectivas y adaptadas a la realidad quelos moldes piramidales.

Vicenç VillatoroEscritor y periodista. Director del Institut Ramon Llull



97

Cuando hace trescientos años Barcelona recibió elasedio de las tropas francocastellanas, en torno a las mura-llas de la ciudad se enfrentaban muchas cosas. Se enfrenta-ban dos dinastías, pero eso ahora es un poco arcaico. Seenfrentaban dos bloques de alianzas internacionales, y estoya no lo es tanto. No se enfrentaban estrictamente dos terri-torios: había partidarios de los Borbones en Cataluña y habíaaustracistas castellanos y aragoneses, pongamos por caso,como bien documentó Ernest Lluch. Mezclados, aunque demodo desigual, entre las dos antiguas Coronas hispánicas.No se enfrentaba la modernidad a la nostalgia: había reac-cionarios nostálgicos en ambos bandos y también visiona-rios innovadores. Podríamos decir, en una terminologíaactual, que se confrontaban dos concepciones sobre cómoordenar los espacios políticos. A un lado, la concepción fran-cesa, que apuntaba hacia la pirámide centralizada y unifor-mizadora, y que era sin duda una vía a la modernidad. Y alotro la austracista, que contenía un camino alternativo haciala modernidad: bajo una misma Corona se organizaban enred territorios con leyes, instituciones y culturas diversas.En el lado del modelo francés, el Estado. En el otro lado,por la vía holandesa o inglesa, la evolución de las viejas insti-tuciones participativas y, por decirlo así, la sociedad.

El día 11 de septiembre de 1714, la pirámide ganó a lared dentro de las murallas de Barcelona. No por goleada. Eldía 12 de septiembre, el impulso económico que llevaban laciudad y el país desde hacía unas cuantas décadas se pudomantener y puso los cimientos para una revolución agrariaque permitió una posterior revolución industrial. Y el 12 deseptiembre, por esta vía, se mantuvo el hilo del proyecto dered, que estaría en el paisaje del renacimiento cultural(Renaixença), de nuestra revolución industrial y del cata-lanismo político posterior. El ideal de red ha permanecidolatente, pese a que derrotado. Y ahora resulta que elproyecto que entonces perdió, el camino a la modernidadque no fue del todo posible, es en pleno siglo XXI el granproyecto de futuro. El mundo está en red. Europa se cons-truye en red, a la manera casi austracista: una gran estruc-tura compartida y muchas realidades culturales y jurídicasque se mantienen. El juego entre unidad y diversidad, entregrandes imperios y pequeñas naciones, entre necesidad delEstado y fuerza de la sociedad está mejor garantizado hoyy mañana por la red que por la pirámide. Y la tecnología leva a favor. Ahora es el momento de la red. Aquí y en todaspartes. Nuestra gran victoria del 12 de septiembre (del dehace trescientos años y del que pueda venir).

El 11 de septiembre de 2024:una perspectiva desde Nueva York¿Cómo será Barcelona dentro de once años, observada desde el mirador de Nueva York? ¿Cómo sepercibirá a Cataluña en la escena global de 2024? Teniendo en cuenta el carácter de capital cultural,política y económica que ya ejerce la ciudad, Cataluña estará preparada para erigirse en actor clavedel nuevo mundo multilateral.

En un artículo de 2011 para Foreign Policy, Anne-MarieSlaughter, de la Universidad de Princeton, se aventuró avaticinar cómo sería el mundo en 2025. Empezó por lo quellamó un “ejercicio de humildad”, echando la vista catorceaños atrás hasta 1997, cuando “la Unión Europea solo teníacuatro años de vida y contaba solo con quince miembros; eleuro no existía […] El término BRIC, con el que se designaa las economías emergentes de crecimiento rápido de Brasil,Rusia, India y China, todavía no se había acuñado. Internetse encontraba en plena expansión, pero las redes socialesno existían”. En palabras de la profesora Slaughter: “Encatorce años pueden cambiar muchas cosas, y pocas veceslo hacen de la forma prevista”.

Lo que ella previó, sin embargo, fue un enorme incre-mento del multilateralismo, expresado mediante organiza-ciones regionales en Asia, África y Oriente Próximo queseguirían la estela de la UE en la creación de sus propiasversiones de integración política y económica. En unextremo del espectro, el Consejo de Seguridad de las Nacio-nes Unidas crecerá; en el otro, las organizaciones subregio-nales más pequeñas ejercerán cada vez una influenciamayor. “La naturaleza regional y cada vez más global de

nuestros problemas –afirma–, junto con un número cada vezmayor de países que se separan de sus estados actuales, eslo que impulsará esta enorme multilateralización.”

Slaughter también propone la posibilidad de que existauna Unión Europea “interconectada con una emergenteUnión Mediterránea”. Este punto de vista podría haberlegustado a Eugeni d’Ors, quien en 1906, con respecto almundo musulmán “inerte”, destacó “su misteriosa yprofunda unidad, mantenida vigorosamente por la religióny su sabia lengua; he creído sentir, vagamente, los primerosindicios de una repentina próxima explosión de las fuerzassordas que guarda e incuba un mundo tan vasto”. Másadelante, tras la Primera Guerra Mundial, Ors lamentaría lasindemnizaciones y humillaciones impuestas a los alemanes:“No podemos más que sonreír amargamente ante los quehoy paralogizan (o sofistican) queriendo ver en las sumi-siones de hoy garantías de una larga paz. ¿Una sumisión esgarantía de paz? No, solo lo es de nuevos conflictos”. Lasolución de Ors para los males de una Europa que sederrumbaba se resumía en una palabra, “Federación”. Sinduda, una alianza entre la Unión Mediterránea del Islam y laUnión Europea habría sido de su agrado.

Mary Ann NewmanEscritora y traductora. Directora de la Farragut Foundation Fund for the Catalan Culture in the US

Futuro

98


Una vez más, la visión del futuro se vuelve más claradesde la periferia y especialmente desde la ciudad. De modosimilar, Pasqual Maragall, ex alcalde de Barcelona y expresidente de la Generalitat, predijo que la nación estadosería cada vez menos relevante, a medida que las entidadessupranacionales, como el Parlamento Europeo, y otras enti-dades complementarias, como las ciudades, las regiones ylas coaliciones regionales, asumiesen cada vez más lascompetencias de gobierno que anteriormente habíanrecaído en las capitales de estado. En las notas para unsimposio de 1998 sobre la devolución de competencias queél mismo organizó en el Remarque Institute de la Universi-dad de Nueva York (junto a Tony Judt, Richard Sennett yXavier Rubert de Ventós, entre otros), Maragall trató lacuestión de la redistribución del poder en Europa. “Esfundamental que se perciba que la distancia es un lastrepolítico. La gente quiere que las cosas estén cerca y poderexigir responsabilidades. El Tratado de la Unión Europeareconoce este principio de proximidad en su preámbulo,pero no lo hace operativo en el texto. Mientras Europa vacada vez más por el camino de convertirse en una superna-ción, las regiones y las ciudades se esfuerzan por recuperar

los poderes que perdieron con la formación de los estadosentre 1492 y 1871. Paradójicamente, hoy estos poderes sonútiles y posibles en el ámbito local y en el nivel de las nacio-nalidades olvidadas por la historia, así como en el de lasnuevas regiones administrativas. La globalización y la recu-peración de las identidades van cogidas de la mano”.

En este panorama de cambios en las estructuras geopo-líticas, Cataluña representa un caso paradigmático encuanto al potencial de un gobierno ágil: cuenta con unahuella de carbono relativamente baja; suficiente poblacióne instituciones de enseñanza superior para mantener conéxito a una pujante sociedad de la información; una grandiversidad cultural y étnica –según los sociolingüistas, enBarcelona se hablan más de 200 idiomas– y una contrastadacapacidad de integración; una suficiente descentralizaciónde las instituciones culturales que permiten la rápida circu-lación de ideas y productos (la “Cataluña-ciudad” que conci-bió Eugeni d’Ors con su red de bibliotecas públicas aprincipios del siglo XX) y, por otro lado, una visión y unalcance internacionales que superan en mucho sus dimen-siones y su población. Habida cuenta de que Barcelona,siendo un imán para los visitantes y un referente para la

En la página siguiente,arriba, una

panoràmica de lamanifestación

multitudinaria del 11de septiembre de

2012 en Barcelona,organizada por

la AssembleaNacional Catalana

bajo el lema de“Catalunya, nuevo

estado de Europa”.Abajo, una mesade votación de laconsulta sobre la

independenciarealizada en

Barcelona el 10 deabril de 2011.

sociedad creativa, ya desempeña el papel de capital cultu-ral, política y económica, Cataluña está preparada paraerigirse en actor clave de este nuevo mundo multilateral.

Por lo tanto, siguiendo el ejemplo de Slaughter, pregun-témonos: ¿Cómo será Barcelona dentro de once años, obser-vada desde Nueva York? ¿Cómo se percibirá a Catalunya enla escena global de 2024? Postulemos el siguiente escenario:

Es el 11 de septiembre de 2024. En las Naciones Unidasse está hizando por primera vez la bandera catalana y elsecretario general, originario de Sudán del Sur, admite aCataluña como nuevo estado miembro. Tras el referéndumcatalán de 2014 sobre la autodeterminación, surgió enEspaña un partido de coalición amplia que incluía en suplataforma los derechos fundamentales de las nacionalida-des que configuran el estado español. El embajador espa-ñol dedica los primeros comentarios de bienvenida al nuevoestado y presenta al presidente de Cataluña.

Para celebrar la ocasión, el Metropolitan Museum of Art,el Museu Nacional d’Art de Catalunya y el Museu Episcopalde Vic han colaborado para presentar una gran exposición dearte románico y gótico, en la que destaca el claustro de SantMiquel de Cuixà. Muy cerca, en Washington Heights, se estáplanificando la creación de un centro para el estudio del arterománico y gótico, impulsado por Cataluña, Francia y Alema-nia. La Red de Universidades Politécnicas de Cataluña prontoiniciará las obras pioneras de una incubadora de ingenieríaen cooperación con Stanford y la Universidad Tecnológica deQingdao, en la línea de la colaboración entre las universida-des Cornell y Technion que se puso en marcha en 2012.

Debido a la posición estratégica de Barcelona como anfi-triona de una coalición de ciudades mediterráneas, latercera planta del nuevo Centro Cultural Catalán (el centroocupará cuatro plantas enteras de un edificio sobre pilotesen el río Hudson, diseñado por Carme Pinós) acogerá arepresentantes del IEMed y la Fundación Dieta Mediterrá-nea. Contará con un auditorio y un espacio de exposición yhabrá oficinas para las delegaciones culturales de las IslasBaleares, Valencia, Andorra y Perpiñán. Hay grandes expec-tativas entre la comunidad de aficionados a la gastronomía,ya que, en la orilla opuesta a la oficina del Centro CulturalCatalán, se ha abierto un restaurante insignia de cocinacatalana y una charcutería (con gran esfuerzo diplomáticose ha retirado la prohibición de introducir productos decerdo) con alimentos y vinos catalanes. El establecimientoestá recibiendo muy buena acogida por parte de los perio-distas gastronómicos y de los blogueros locales y nacionales.El embajador catalán en la ONU se reúne con el senadorRush Holt de Nueva Jersey para considerar la posibilidadde ejercer presión internacional a favor del proyecto de leydel senador en apoyo de las lenguas menos conocidas, enca-llado desde hace tiempo. El alcalde Akinyemi de Barcelona,que se encuentra en Nueva York para la ceremonia de lasNaciones Unidas, se reunirá con el alcalde Sinha de NuevaYork para discutir planes a largo plazo para la prevenciónde inundaciones. En Washington, D. C., donde la embajadaya lleva un tiempo en funcionamiento, se celebran otrosnumerosos eventos, pero la importancia simbólica no se leescapa a nadie: todas las miradas están puestas sobre Cata-luña en las Naciones Unidas.

© Dani Codina

99

© Dani Codina

100

BIO

GRAFÍA

Pep PuigEscritor

Carmen Amaya, hija del Somorrostro

No creo que pueda decirse que los barceloneses no sepa-mos quién fue Carmen Amaya, o no sepamos, por ejemplo,que nació en el Somorrostro, el barrio de chabolas que huboen Barcelona, junto al mar, hasta mediados del siglo XX.Pero si alguien quisiera decirlo, quizás tampoco se equivo-caría mucho. Sorprende bastante la relación de Barcelonacon este gran mito del flamenco. Por un lado, puede dar laimpresión de que se la haya querido ignorar, casi de unamanera consciente; pero, por otro, todos los que conservanun cierto recuerdo te hablan de ella con una mezcla deadmiración y devoción enormes. Es evidente que los “mitosoficiales” de Barcelona son otros. Gaudí, Ildefons Cerdà,Miró, Joan Gamper... Carmen Amaya pertenece a otroámbito. “¡Ay Carmen, Carmen, Carmen Amaya!”, dice unode los muchos cantes que existen dedicados a la granbailaora, con un tono de reverencia y tristeza a la vez. ¿Porqué los barceloneses –los catalanes– hemos sido tan avaroscon la memoria de esta figura tan indiscutible y universalde nuestra cultura?

Respuestas más o menos exactas y lamentos al margen,la cuestión es que el centenario de su nacimiento es unagran ocasión para reivindicar a un genio de tal magnitud.¿Quién fue Carmen Amaya? O, mejor dicho, ¿quién esCarmen Amaya, esa mujer a quien aún hoy todos aquellosque aman el flamenco, gitanos y payos y viceversa, la sien-ten como una presencia que les acompaña constantemente?

Nacida oficialmente en Barcelona en 1913, dicen que lanoche de su nacimiento había temporal de mar y las olasgolpeaban furiosas contra las puertas de la chabola en la que

vivía su familia. Es posible que no fuera exactamente así,pero lo cierto es que no nos podemos imaginar un principiomás premonitorio para un personaje que erigiría su leyendaen un temperamento y una fuerza incomparables. “A mí,quien me enseñó a bailar fue el mar”, manifestó en más deuna ocasión. No había cumplido aún los seis años cuando supadre, empujado por la pura necesidad, empezó a llevarlapor la Barcelona flamenca de la Rambla y el Paral·lel, repletade tabernas y cafés cantantes. El hombre tocaba la guitarray la pequeña cantaba y bailaba hasta entrada la madrugada,cuando regresaban a casa, cansados pero contentos depoder llevar un poco de pan a los suyos.

Se había empezado a forjar su leyenda. Pero, ¿quién eseste prodigio?, se preguntaba la gente cuando la veíanmoverse con aquel nervio. A primera vista podía parecer latípica niña con una gracia especial, pero enseguida se veíaque en el gesto de aquella criatura se revelaba una verdadmás profunda.

“La Capitana” –nombre con el que la habían bautizadoen los ambientes flamencos de la ciudad– estaba ya en bocade todos, pero no sería hasta la Exposición Internacionalde 1929 cuando su nombre aparecería por primera vez enletra impresa. Son palabras del crítico Sebastià Gasch, enel semanario Mirador: “Imagínense ustedes a una gitanitade unos catorce años, sentada en la silla, sobre el tablao.Carmencita: impasible, altiva y noble. Y de golpe un salto: lagitanita baila. Indescriptible. Alma, alma pura...”

Barcelona pronto se le quedó pequeña. Su nombre yahabía cruzado algunas fronteras, y en 1935 debutaba en el

“Nací a la orilla del mar. Mi vida y mi arte nacieron del mar. Me llamo CarmenAmaya y Amaya. Soy dos veces Amaya, ya que mi padre se llamaba Amaya y mimadre también. Todos los Amaya del mundo son primos míos.”

© Colita / AFB

101

A la izquierda,entierro deCarmen Amaya enBegur, el 20 denoviembre de1963.Arriba, Amaya en1940, en unreportaje de larevista Life.Abriendo elartículo, la bailaoradurante el rodajede la película LosTarantos, en 1963.

Coliseum de Madrid. Sería su consagración en el ámbitoestatal, y paradójicamente también el fin de su carrera enEspaña. En 1936 estalló la Guerra Civil y no tuvo más reme-dio que huir con toda su familia; primero hacia Portugal ydesde allí hacia Argentina en un viaje por mar que duró másde dos semanas y que recordarían toda la vida como unaauténtica pesadilla. El resto ya es historia, o, mejor dicho,leyenda. Triunfo clamoroso en Buenos Aires, y después laconquista de América y de Estados Unidos, culminada conuna portada en la revista Life y una sesión particular anteel presidente Roosevelt en la mismísima Casa Blanca.

Fue en 1947 cuando volvió a España con todos los hono-res, y una aureola casi de santa. Parecía mentira que aque-lla mujer menuda, más bien poca cosa, tímida yamedrentada, llevase tras de sí la estela de éxitos y de admi-

ración que arrastraba. Solo había que verla bailar, y enton-ces la estupefacción se hacía aún más evidente. ¡Qué bienque les debía de ir a las autoridades franquistas la figura deCarmen Amaya! ¡Qué embajadora más formidable! Pero, enrealidad, qué poco tenían que ver el arte de esta mujer, librey revolucionario, y su enorme calidad humana, con el carác-ter represivo, estrecho de miras y provinciano del fran-quismo. Madrid, Barcelona, Sevilla, las principales ciudadesespañolas querían verla de cerca, y aunque no todo elmundo entendía su baile, los éxitos que obtenía eran tanrotundos como sus golpes y giros sobre el escenario.Después vino París y más tarde Londres, y de nuevoAmérica y Europa, y Londres una vez más, donde en estaocasión actuó para la reina Isabel. Al día siguiente, laportada de The Times no podía ser más contundente: “Dosreinas cara a cara.”

En medio de esta espiral frenética de contratos y actua-ciones, parecía difícil que Carmen Amaya pudiese encon-trar un momento para hacer un alto en el camino y observarsu propia trayectoria. Pero ella guardaba un deseo secretoy al final pudo realizarlo: volver a su Somorrostro natal,aquel amontonamiento de chabolas a la orilla del mar dondehabía sido una niña feliz. Pudo hacerlo dos veces. Laprimera en 1951, y enseguida la rodearon un buen númerode gitanos, que querían tocarla para comprobar que era ella.Y la segunda, ya más oficial, en 1959, cuando inauguró unafuente con su nombre en el mismo lugar al que iba a buscaragua de pequeña, y donde quiso proclamar emocionada suamor a la ciudad y a aquel barrio. Aquella noche ofreció unrecital memorable en el Palau de la Música, y como muchosgitanos no pudieron pagarse la entrada, dicen que “La Capi-tana”, al terminar, volvió al Somorrostro para bailar junto atoda la tropa. Volvió a casa tras rodar por medio mundo.Habían pasado más de veinte años desde su partida, peroaquella noche, al menos por unos momentos, volvió a serCarmencita, la gitanilla descalza y hambrienta de baile y devida que acompañaba a su padre de taberna en taberna.

Seguramente un espejismo. Ni el barrio era exactamenteel barrio en el que ella había nacido, ni ella tenía las mismasfuerzas para bailar. Desde hacía muchos años sufría unaenfermedad renal que le impedía eliminar las toxinas queacumulaba su organismo. Solo podía hacerlo bailando, peroen el fondo era una carrera contra el tiempo, perdida deentrada. Con las fuerzas que le quedaban todavía salió de girados o tres años más hasta que la llamaron para rodar LosTarantos, la mítica película de Rovira Beleta, en la que serecrea el Somorrostro en una versión gitana de Romeo yJulieta. Fue lo último que hizo. Se había quedado sin fuerzaspara bailar. “Si tengo que dejar de bailar, me muero”, habíadicho una vez a los médicos que la trataban, y se murió.

Carmen Amaya. Nadie antes había bailado como ella, ynadie ha vuelto a hacerlo. Un genio incomparable. Y, pese aello, la pregunta vuelve una y otra vez: ¿qué perdura en nues-tra ciudad de la memoria de esta mujer irrepetible? O dichode otro modo: ¿ha sido justa Barcelona con la memoria de lagran Carmen? Este año se celebra el centenario de su naci-miento, y con toda seguridad se le rendirán los homenajespertinentes. Pero la cuestión seguirá flotando en el aire,puñetera: ¿sabremos por fin los barceloneses quién fueCarmen Amaya? ©

Pérez

de Roz

as / A

FB© G

jon

Mili / Tim

e & L

ife Pictures / Getty Imag

es

Biografía

Hace dos años y medio Víctor Bautista supo que sufríadiabetes mellitus. A partir de ese momento, su vida cambiópor completo. Bautista se vio de pronto dependiente de lainsulina, una sustancia que su cuerpo no podía crear y cuyaausencia le impedía regular el nivel de azúcar en la sangre.Su día a día pasó a ser un control continuo de lo que

comía, de cuándo lo comía y de los periodos que pasaba siningerir alimentos. Como tantos otros diabéticos, se veía obli-gado a inyectarse la insulina a periodos fijos, pero tambiéna contabilizar los hidratos de carbono que ingería con cadaalimento, lo que al final provocó que, para no complicar loscálculos, la alimentación se convirtiera en algo monótono.Pero Víctor, lejos de hundirse, supo sacar partido de su

profesión de informático para mejorar la calidad de vida delos diabéticos. Decidió crear una aplicación para el sistemaoperativo móvil Android que le permitiera calcular con faci-lidad las calorías por gramo de cada tipo de alimento que sedisponía a ingerir y la llamó Social Diabetes.De este modo podía hacerse una idea clara de los hidra-

tos que ingería cuando iba a un restaurante y elegía undeterminado plato, lo que le permitía adaptar la dosis deinsulina en función del menú. Esta primera propiedad deSocial Diabetes le dio mucha más libertad social para salir acomer o cenar con su mujer y sus amigos, pero no fue laúnica: la aplicación permite, además, programar un sistemade avisos para saber a qué horas hay que administrarse lasinyecciones, así como la cantidad de hidratos ingeridos aldía. Esta última función es bastante importante, porque

evita las hipoglucemias nocturnas, causadas por el hechode irse a dormir con bajos niveles de azúcar en sangre, algosumamente peligroso. Si el diabético se va a la cama conuna ingesta de azúcar insuficiente, Social Diabetes le avisay le dice qué tipo de alimento tiene que comer antes de irsea dormir.Víctor se asoció posteriormente con una antigua compa-

ñera de carrera para lanzar la aplicación como negocio.Crearon una versión de pago y otra gratuita más sencillapara móviles y tabletas, que se ha descargado más de oncemil veces y ha sido traducida a ocho idiomas. Pero lo másinteresante es que, según cálculos de Bautista, el uso deSocial Diabetes podría ahorrar a la Administración hasta1.500 euros por paciente en gastos de hospitales, ambulan-cias, etc. En el año 2012 la Unesco les otorgó el premio WSA- Mobile Content a la mejor aplicación de salud, que reco-gieron en enero pasado en Abu Dabi.

Jordi Sabaté MartíAnalista tecnológico del diario Ara

Víctor Bautista, bitspara mejorar la vidade los diabéticos

Para Francesc Sistach la juventud está más en la actitud queen la edad, ya que, a sus cuarenta cumplidos, este ingenieroinformático decidió montar su start-up a contracorriente ycon el capital inicial de su familia y unos pocos amigos. Yacaso el motivo de la juventud de espíritu de Francesc seaSara, su hija de siete años, con un autismo severo detectadoa los pocos meses de vida. Pese a no hablar y a vivir comple-tamente encerrada en sí misma, Sara empuja cada día aFrancesc a ser un padre mejor y retar a su enfermedad.Quizás el momento más importante en esta lucha se

produjo hace tres años, cuando Francesc compró un iPad.No había ninguna intencionalidad en este hecho, pero laverdad es que la tableta se convirtió en un rayo de luz alfinal de un largo túnel. Francesc quedó sorprendido al vercómo Sara cogía el iPad y empezaba a interactuar con él deun modo mucho más natural de lo que lo había hecho antescon cualquier persona u objeto. Empezó entonces a buscar información sobre la inter-

acción de los niños autistas y otras personas con necesida-des especiales con diferentes dispositivos tecnológicos.Toda la información que iba encontrando la volcaba en lapágina iAutism.info, que acabó siendo una web de referen-cia sobre el tema, con menciones en The New York Timesy la CNN.Existían muchas aplicaciones para móviles y tabletas

con finalidades terapéuticas, dada la espectacular reacciónde las personas autistas ante las pantallas táctiles. Pese aello, Francesc no encontró ninguna que se centrase en elentretenimiento, es decir, que permitiese al autista no soloaprender, sino también jugar y distraerse, e incluso hacerlocon su familia y, así, integrarse en el ámbito familiar.Por eso decidió crear Happy Geese, una variante del

juego de la oca para iPad que permite simplificar su funcio-namiento según el perfil de cada persona, de modo que sevan sumando elementos de complejidad a medida que elautista va progresando. Por ejemplo, los dados no funcio-nan con números, sino con colores, y lo mismo pasa con lascasillas que permiten ir “de oca en oca”.El juego tiene un modelo de negocio freemium: es una

aplicación gratuita básica con diversos accesorios que loenriquecen, que pueden comprarse en la tienda de aplica-ciones de Apple. La empresa que está detrás de HappyGeese se llama Appically y fue fundada por Francesc juntocon un socio gracias a inversiones particulares por valor de50.000 euros. Tras el éxito de Happy Geese, de la que sehan realizado 65.000 descargas en 130 países, ahora quierenprobar otras aplicaciones también para personas con nece-sidades especiales.

Francesc Sistachcombate el autismodesde las tabletas

En la páginasiguiente, de arriba

abajo: VíctorBautista, creadorde la aplicaciónSocial Diabetes;Francesc Sistach,cofundador de

Appically, empresadedicada a las

aplicaciones parapersonas connecesidades

especiales, y MarcCercós, joven

emprendedor yamuy experimentadoen el campo de la

informática, cocreador d’eyeOSy desarrollador de

Archy.

102

GEN

ER

ACIÓ

N E

TC

BM89-102.GenETC-es-JordiOKdef_. 04/09/13 08:04 Página 102

Generación etcétera

103

Con casi una década de aventuras empresariales, MarcCercós es, a sus veinticinco años, un emprendedor experi-mentado. Fue el niño prodigio –junto a Pau Garcia-Milà– dela informática catalana con eyeOS, el escritorio que se instalaen un servidor y que permite operar desde cualquier orde-nador. Lo crearon recién cumplidos los dieciocho años,cuando nadie había oído hablar aún de informática en lanube.La experiencia de eyeOS fue un éxito no solo en el campo

empresarial, sino también en el social; su juventud y el atrac-tivo mediático de Garcia-Milà les llevaron a dar conferenciasy simposios, así como a aparecer en los principales progra-mas de televisión de masas, mostrados como la prueba deque el país tenía una gran cantera de talento para el futuro.Entre sus clientes estaban Telefónica e IBM.Marc prefería dejar el bastón de mando a Pau y centrarse

en las tareas de desarrollo técnico. Aquella distribución deroles funcionaba bien, aunque no sin tensiones. A él todo elcirco mediático que se articuló en torno a eyeOS no leacababa de convencer, y cuando la compañía tuvo que adop-tar un tono más empresarial y enfocarse a clientes corpora-tivos para olvidarse de los usuarios domésticos, Marc supoque aquel no era su proyecto. Consideraba eyeOS como unaaportación a la gente normal, que les había servido a ellos enel pasado y que ahora podía ser de utilidad a otros. Habló con Pau y le vendió su parte de la empresa. Se vio

de repente con veintipocos años, mucho dinero y ningúnproyecto claro. Su primera idea fue ir a California y matricu-larse en Stanford, la universidad de Sergey Brin y Larry Page,fundadores de Google, para estudiar ingeniería informática.Pero pronto se dio cuenta de que, con su experiencia, pasarpor la universidad quizás era dar un paso atrás, de modo queoptó por concederse un tiempo de reflexión.Durante este periodo tomó dos decisiones: la primera fue

irse a vivir a San Francisco para estar cerca del ambiente deSilicon Valley, y la segunda, lanzar Archy, una aplicación paraordenadores Mac que utiliza el servicio Google Drive comosistema de compartición de archivos y disco duro virtual.Archy tiene la virtud de simplificar tareas como la subida deun archivo a un servidor o el envío de documentos entrepersonas sin que sea necesaria la mediación del correo elec-trónico.El sistema ha atraído la atención de Google, que invitó a

Marc a presentarlo ante toda la compañía en el Google I/O2013, su último congreso mundial para desarrolladores, amediados del pasado mes de mayo.

Marc Cercós,el talento quesedujo a Google

© Albert Armengol

© Albert Armengol

BM89-102.GenETC-es-JordiOKdef_. 04/09/13 08:04 Página 103

104

Y Salom dice:«Hijo de Sinera por voluntad, y vecino obligado de esta

Lavinia de ecos virgilianos, la ciudad de Lavinio, hermano delrey Latino, o la fundada por Eneas en homenaje a su mujer,Lavinia, hija de Latino, en tiempos de fusiones entre aboríge-nes y recién llegados que anticipaban la futura Roma. Qué lejosde la urbs, nuestra Lavinia, porque estamos dentro de Konilo-sia, un país situado entre Rarotonga y el Mar del Sueño. Loskonilosianos, gente con una historia gloriosa, rodaron, y ruedantodavía, por una pendiente de una decadencia interminable.Son desconfiados, avaros y pobres. Tratan su patrimonio colec-tivo, espiritual y material, con la mayor de las indiferencias.Ora se creen un pueblo en absoluto inferior, ora adoptan unaactitud de una suficiencia ridícula. Los konilosianos no leennunca nada, no saben nada, nada les interesa [...] Son envidio-sos y mezquinos, elogian al poderoso y al mediocre, no toleranel talento ni la independencia de carácter.

»Lavinia es una gran ciudad anárquica y modélica, jovialy plebeya, foco nacionalista de los lavinianos, quienes cons-

tituyen un grupo aparte dentro de Konilosia. Tienen unalengua diferente y los defectos konilosianos, aumentados.En Lavinia se baila la danza más bella, se produce unaexcelsa literatura, y el pueblo es consciente y totalitario.Hay un metropolitano quizás de medio kilómetro de largo,el más importante del mundo: le llaman el Gran Metro.Como Lavinia es una ciudad opulenta, siempre dispone deun señor obispo in partibus de recambio. Nos dedicamos alcomercio, a una primaria y grosera explotación fabril, y alejercicio de la abogacía, que engorda y enlarda nuestraabundosa fauna avispada y lista. Los lavinianos somos losricos de Konilosia, o al menos lo éramos, antes de la pana-cea combinada de emigración y turismo.

»En esta ciudad-laberinto, como tantas en la histo-ria –pongamos Ctesifonte, si queréis–, entre una repúblicaescarnecida y una cruelísima guerra civil

Gorges lascives, pels terrats,xisclen desigs propis de gats.Infants de rostres demacratsroben per fam als plens mercats.[...]A trenc d’albada canta el gall, entren manobres al treball,esmorzant trossos de badall.[...]Menges de fonda o d’ambigú,regalimoses d’oli cru,tornen el fetge gros i dur,com si el tinguéssiu de cautxú.

[Gargantas lascivas, por los terrados, gritan deseospropios de gatos. Niños de rostros demacrados roban porhambre en los rebosantes mercados. [...] Al romper el alba

Julià de JòdarEscritor

Salom, hijo deSinera, por lascalles espectralesde LaviniaEn el centenario de Salvador Espriu. Fantasíade Julius von Fuck con fagot y timbales

BCN

VIS

TA P

OR

ESPR

IU


BM89-104.BCNEspriu-es-JordiOKdef_. 04/09/13 07:59 Página 104

105

canta el gallo, entran peones al trabajo, desayunando peda-zos de bostezo. [...] Comidas de fonda o de ambigú, chorre-antes de aceite crudo, vuelven el hígado grande y duro,como de caucho.]

»Anochecer. Calor. Calma. Callejas abajo, pronto meperdía, entre chillidos de críos, vendedores de naranjas ycacahueteros. Polvo, pereza, reyertas, blasfemias. Lluvia debasuras desde balcones misérrimos. Canes tiñosos se dispu-tan mendrugos de inmundicias. Entro en la taberna. Tras elmostrador, me increpa el monstruo achaparrado y cheposo:“¿Qué desea...?” En la habitación alargada, repleta de mesascon manteles manchados, se cobijan una treintena de andra-josos. Gritos, hedor de tabaco baratísimo, cuchillos sobreternillas, ritmo de sorbos. Un perdis maltrata, silenciosa-mente, a una pecosa para obligarla a aflojar la mosca. Indife-rencia. Desfilan con aspavientos los invertidos: Verge Folla,Pell i Os, Pitoperume, la Colometa, Faisà Daurat, la Lleona, elLliri, Crisantem. La camarera detalla sus currículums, condesprecio de mujer. ¿Y aquella Afrodita tostada, necia, deandar patoso...? Pero si es... ¡Josep Sereno! Y lo dejo y me voy.En la plaza me rodean los granujas de manos ágiles, trabajosde amores a oscuras, tabernas al baño maría, y rebaños dezascandiles que mascullan palomina cervantina de Terrassa.

Ah, tristesa, tristesa,ulls meus, terra envilida,ran del mar! A les ombresvacil·lants que s’apleguenara a l’entorn, començoa recordar l’antigadignitat, amb paraulesd’aquesta llengua morta:carreus d’esforç i penaque bastiran la novaciutat de les lloances.

[¡Ah, tristeza, tristeza, ojos míos, tierra envilecida, a laorilla del mar! En las sombras vacilantes que se congreganahora alrededor, empiezo a recordar la antigua dignidad,con palabras de esta lengua muerta: sillares de esfuerzo ypena que erigirán la nueva ciudad de las alabanzas.]

»Salía inquieto, presuroso, sin atreverme a volver lacabeza, de la proyección de M, el vampiro de Düsseldorf,cuando tropiezo con Secundina Llopart, la portera del edifi-cio de la calle Diputació que habitaron mis padres al llegar aLavinia, en 1915. Nerviosa todavía, Secundina se queja de queun ladronzuelo le ha birlado “treinta sagradas” (“¡Qué nervios!¡Si hasta he tenido que tomarme una tila!”). Le pregunto porlas hermanas Ginebredes. “Magdalena Blasi visitaba cuatro ocinco veces al año –dice Secundina– el piso de la calle de laLlanterna, cerca de la plaza del Sol, donde vivían aquellasdesgraciadas. Cada día Amelia bajaba para llevar los encargosde labores de media y hacer cola para conseguir algo de carnepara la hermana encamada, a quien acabó deseándole lamuerte. La Blasi les dejó poco antes de la guerra y ellas sequedaron solas, esperando una muerte común y entreveradacon el cura, el carpintero, el matrimonio joven y los propie-tarios (si no se iban al campo) del edificio en que vivían.”

Un fagot, un patètic violí, a la dansasuburbana dels tristosmorts amics. Més profundes,amb excessiu missatgede premi o de condemna,trompetes del Judici.

[Un fagot, un patético violín, en la danza suburbana delos tristes muertos amigos. Más profundas, con excesivomensaje de premio o de condena, trompetas del Juicio.]

»De la mano de Secundina –que pasará a la inmortali-dad con frase memorable: “Corte quien corte el bacalao, unase queda siempre de portera”–, me encuentro con EfremPedagog, E(s)colampadi Miravitlles, Pura Yerovi y, quécasualidad, Magdalena Blasi. “¡Qué día de solglorioso! –murmuraba, climatológica, la vieja dama–. Y lavida, qué cosas. Ahora que me divertía, pobre hombre, y semuere mientras hacía títeres, en plena calle... Le rezaré unpadrenuestro... Eran sabios, aquellos señores...” Y aclarabaMiravitlles: “Discutíamos con un cervantista sobre elnúmero de demonios que vio la Altisidora del Quijote,cuando el hombre se cayó redondo con las manos enguan-tadas de Altisidora y de Diablo.” La siempre lúcida Secun-dina cantaba los responsos del titiritero muerto: “El númerode este maromo ya no se cantará más en los biribises. Ygracias a que una no jugaba en su lotería: en estos tiempos,si la pifias, sanseacabó.” La joven dama Pura Yerovi, desenos prominentes, reflexionó sobre el huerfanito queayudaba al muerto: “¡Y aquel infeliz! ¡Un niño abandonado...!¡Cuánta miseria...! ¡Me pondré mala!” Pero la señora Blasi,imparcial, controló: “Y mira, me ha entrado hambre...”

A Ctesifon i altres ciutats,pobres i rics, prou barrejats,cremen el foc dels set pecats,davant la mort que els ha engendrats. Velles malignes d’ulls glaçatsdicten darreres voluntatscontra parents esperançats.I aquell que resta ja es compon,a Vic, a Reus i a Ctesifon.»

[En Ctesifonte y otras ciudades, pobres y ricos, bienmezclados, queman el fuego de los siete pecados ante lamuerte que los ha engendrado. Viejas malignas de ojos hela-dos dictan últimas voluntades contra parientes esperanza-dos. Y quien queda ya se apaña, en Vic, en Reus y enCtesifonte.]

© Colita / Corbis

BM89-104.BCNEspriu-es-JordiOKdef_. 04/09/13 07:59 Página 105

106

Cuando los franquistas cruzaron el Ebro todo el mundo daba por perdida la Guerra Civil. De acuerdocon la política de tierra quemada ordenada desde Moscú, los comunistas decidieron destruir todo loque mantenían aún bajo control. En Barcelona proyectaron volar fábricas, vías de comunicación,túneles de metro, puntos de abastecimiento energético y conductos de agua potable: se preveía ladestrucción de una cuarta parte de la ciudad, y un coste de centenares de vidas humanas que seestimaba “aceptable”. La ciudad se salvó in extremis porque el dirigente que debía llevar adelante elplan, Miquel Serra i Pàmies, fue capaz de sabotearlo.

DOSSIER

Guillem MartíEconomista

Miquel Serra i Pàmies,el héroe olvidado de 1939

© Andreu

El héroe olvidado de 1939

107

El hombre queevitó la destrucciónde BarcelonaDe ideología marcadamente catalanista, elreusense Miquel Serra i Pàmies fue uno de losfundadores del PSUC y también vicesecretario ytesorero del partido, pero su independencia decriterio con respecto al PCE y al Komintern leacabaría llevando a los calabozos de Stalin.

Reproducción de unretrato de Serra iPàmies pertenecienteal fondo del fotógrafoJosep M. Sagarra,depositado en elArxiu Nacional deCatalunya. La fechaque aparece es la depresentación delgobierno de LluísCompanys –páginasiguiente– en que eljoven dirigente delPSUC entró comoconsejero deAbastos.

Durante la Guerra Civil Española, la URSS y la Internacio-nal Comunista destinaron muchos recursos y algunos de susmejores hombres a España para intentar controlar eldesarrollo del conflicto y conseguir hacer de ella un satélitecomunista en el sur de Europa. Intranquilos con el rápidoascenso de Adolf Hitler, para la URSS era de vital impor-tancia contar con un aliado de confianza en la Europa occi-dental.

El Partido Comunista de España ya estaba bajo elcontrol del Komintern, que ejercía así una fuerte influenciasobre el Gobierno de la República, pero en Cataluña la situa-ción política era más compleja. Aparte de Esquerra Repu-blicana, con el presidente Companys al frente del gobiernode la Generalitat, la izquierda se la repartían una serie depequeños partidos, lo que le dificultaba mucho al Komin-tern ser influyente en Cataluña. Además, desde Moscú seobservaba con preocupación la creciente influencia delPOUM y de la CNT-FAI, organizaciones que escapabancompletamente del ideario soviético. El 23 de julio de 1936la situación política pareció tomar un giro favorable a losintereses soviéticos. El Partido Comunista Catalán (PCC), laUnión Socialista de Cataluña (USC), el Partido CatalánProletario (PCP) y la Federación Catalana del PSOE seunieron formando el Partido Socialista Unificado de Cata-luña (PSUC). Este nuevo partido cumplía las principaleslíneas ideológicas de la Internacional Comunista, que ense-guida intentó convertirlo en una rama regional del PCE.

Entre los dirigentes de la USC estaba Miquel Serra iPàmies, nacido el 17 de enero de 1902 en Reus. Fue uno delos miembros fundadores del PSUC y también su vicesecre-tario y tesorero. Su ideología, marcadamente catalanista ycon un fuerte sentimiento social, hizo que el presidenteCompanys depositara en él su confianza y lo nombraraconsejero de Abastos el 29 de junio de 1937. Su cartera decompetencias creció durante la Guerra Civil y ocupótambién la consejería de Obras Públicas.

Varios miembros del PSUC encabezados por Serra iPàmies se mostraron contrarios a que el partido perdiera suindependencia y quedase sujeto a las órdenes de Moscú,pero aún les atraía menos la idea de someterse a la direccióndel PCE. El ideal de los comunistas españoles era un estadocentralista en que Cataluña no era más que una región auniformizar, lo que chocaba frontalmente con el espíritucatalanista y el anhelo de independencia política que habíanforjado al PSUC.

Pero a medida que avanzaba la guerra crecía el nervio-sismo de los políticos republicanos. Algunos miembros delPSUC comenzaron a anteponer la supervivencia del partidoa los ideales que lo habían hecho nacer. Pedían ceder a laspretensiones del Komintern y del PCE en un intento deses-perado de recibir recursos y apoyo para preservar en elexilio la continuidad del PSUC, una vez Cataluña hubieracaído en manos de los nacionales. Serra i Pàmies se mostrófirme defendiendo la independencia del partido, actitud queirritó a los agentes que la URSS y la Internacional Comu-nista habían enviado a España. A Moscú llegarían diversosinformes calificándole de elemento peligroso para la conse-cución de los objetivos de los comunistas en Cataluña.

El Komintern ordena arrasar la ciudadEn cuanto las tropas franquistas cruzaron el río Ebro todoel mundo dio por perdida la Guerra Civil. Los máximos diri-gentes políticos republicanos comenzaron a emprender elcamino del exilio, pero en Barcelona se preparaba unadefensa a ultranza y cada mañana salían camiones cargadosde jóvenes y ancianos a cavar trincheras. Los líderes políti-cos y militares pronto vieron que la población, desanimaday exhausta por la falta de alimento, no respondería a lasllamadas a la resistencia que hacía el presidente delGobierno español, Negrín. La situación adoptó un girodramático y, cegados por la rabia y por sus eslóganes de“victoria o muerte”, los comunistas decidieron destruir todolo que no pudiesen mantener bajo control.



108

Las órdenes que llegaron desde Moscú eran claras:tierra quemada. Se convocó una reunión de miembros delPCE y del PSUC con especialistas en demolición de laBrigada Líster para ejecutar los designios de la Internacio-nal Comunista y de la URSS, en la que se diseñó el plan paradestruir Barcelona. Se disponía de unos cuantos miles detoneladas de trilita y de grandes cantidades de munición deartilleria, suficientes para volar las principales fábricas dela ciudad, los puntos de suministro energético, los conduc-tos de agua potable, las vías de comunicación y los túnelesdel metro. Se calculaba que así se destruiría una cuartaparte de Barcelona. También se hicieron cálculos sobre loscentenares de muertos que las explosiones ocasionarían yse concluyó que eran daños colaterales aceptables.

Ninguno de los asistentes a la reunión se atrevió a cues-tionar los planes presentados por los agentes del Komin-tern. Viendo que no serviría de nada oponerse a ello, MiquelSerra i Pàmies se ofreció a ser él quien acabase de ultimarlos detalles y finalmente diera la fatídica orden de destruirBarcelona. Pero lejos de llevar a cabo la tarea encomendada,dedicó todos sus esfuerzos a evitar que el monstruosoproyecto llegase a buen puerto. Convocaba reuniones cons-tantemente, inducía a confusiones en la hora y lugar deencuentro, facilitaba contactos erróneos y creaba todo tipode dilaciones. Mientras él se jugaba la vida, Barcelona seguíaintacta. Era una carrera contrarreloj esperando con ansia laentrada de los nacionales en Barcelona antes de que susabotaje fuese descubierto.

El 25 de enero del 1939 el Gobierno de la República y elde la Generalitat ya habían marchado a Francia. Las bateríasantiaéreas de Montjuïc habían sido desmontadas y los loca-les de los ministros y el resto de oficinas, desalojados. En elHotel Ritz aún quedaban algunos miembros del PCE y delPSUC. Cuando supieron que las tropas franquistas estaban

en Molins de Rei y avanzaban hacia Pedralbes se apresura-ron a emprender el camino al exilio. Los dos últimos miem-bros del PCE que quedaban en la sala invitaron a los delPSUC a precederlos, explicando que debían quedarse pararesolver un asunto. Miquel Serra i Pàmies le pidió a AbelardTona i Nadalmai que se quedase con él, que no saliese de lasala. Abelard enseguida comprendió por qué su amigo ycompañero de partido le hacía esta petición, pese al peligroque suponía para sus vidas. Los dos miembros del PCEtenían la orden de no abandonar la ciudad hasta que lohubiera hecho el último del PSUC, porque así podríandenunciar ante los altos cargos de Moscú que el PSUC, enun acto de cobardía y de traición, había abandonado Barce-lona y la había entregado a los franquistas, y exigir bajo estepretexto la disolución del partido catalán.

Los dos miembros del PCE y los dos del PSUC pasaronla noche en Barcelona esperando inquietos que alguien sedecidiera a dar el primer paso hacia el exilio. La situación nose desencalló hasta la tarde del 26 de enero, cuando uncamarero entró en la sala gritando que las tropas franquis-tas estaban desfilando por el paseo de Gràcia; el Hotel Ritzse encontraba a dos manzanas de allí. Los cuatro se levan-taron de un salto y corrieron a los coches. Ya no importabaquién salía primero; lo único que tenían en mente era evitarser capturados por el enemigo.

De Francia a los calabozos de StalinMiquel Serra i Pàmies pudo escapar de Barcelona en cochey se dirigió a la frontera francesa. Gracias a su estrategiadilatoria Barcelona seguía intacta. Los propios franquistasmostraron una gran sorpresa cuando se encontraron lasobras de ingeniería civil y gran parte de las fábricas en buenestado, ya que sus informes de inteligencia preveían que loscomunistas aplicarían la táctica de tierra quemada.

Foto oficial delgobierno formado por

Lluís Companys enjunio de 1937. Serrai Pàmies aparece depie, el primero por la

izquierda. En lapágina siguiente,

destrucción causadapor la famosa

“bomba delColiseum”, el 17 de

marzo de 1938,cuando un proyectil

de la aviación italianacayó sobre un

camión cargado deexplosivos en la GranVia. A lo largo de tres

días se sucedierontrece bombardeosque mataron a un

millar de personas.

© Brangulí / ANC © Prisma


109

Una vez en Francia, Miquel Serra i Pàmies se reencon-tró con su mujer, Teresa Puig i Sitges, que ya hacía unosdías que había dejado Barcelona. Primero se instalaron enParís, pero en el exilio la situación tampoco era plácida: losservicios secretos franceses vigilaban todos los movimientosde los dirigentes políticos catalanes y españoles, y los servi-cios secretos franquistas también comenzaron a perseguir alos políticos exiliados, lo que obligó a la pareja a trasladarsea Orleans, donde estarían algo más seguros.

Joan Comorera viajó a Moscú en mayo de 1939 parareunirse con el Komintern. El secretario general del PSUCquería pedir que el partido catalán fuese reconocido comomiembro de pleno derecho de la Internacional Comunista.Contra todo pronóstico, consiguió que el Komintern seaviniera a aceptar al PSUC, haciendo una excepción en suprincipio centralista. Evidentemente, esta decisión encen-dió los ánimos de los dirigentes del PCE, que, furiosos porhaber perdido la oportunidad de eliminar al partido catalán,decidieron que aquellos que les habían plantado cara lopagaran caro.

En julio de 1939 Joan Comorera pidió a Miquel Serra iPàmies y a Josep del Barrio, otro dirigente del PSUC, que setreasladaran a Moscú. Les anunció que el Komintern reque-ría su presencia como representantes del partido paraacabar de cerrar su adhesión a la Internacional Comunista.Pese a que el secretario general les había dicho que setrataba de una mera formalidad y que en pocas semanasvolverían a estar en casa, Serra i Pàmies escribió algunascartas a sus amigos en forma de despedida. Era conscientede que quizás jamás volvería de Moscú.

Cuando los dos compañeros de partido llegaron a lacapital soviética fueron arrestados. Serra i Pàmies fueconducido a los calabozos de la Lubianka, la sede de laNKVD, los servicios secretos estalinistas, tal como les pasó

a Bukharin, Zinoviev, Radek y a tantos otros socialistas ycomunistas víctimas de las purgas estalinistas. Mientrasesperaba un juicio cuya sentencia hacía tiempo que se habíadictado, Serra i Pàmies era sometido a brutales interroga-torios y torturas en los gélidos sótanos del edificio.

El proceso de MoscúEl juicio empezó el 14 de agosto de 1939. Entre el juradofiguraban altos miembros del secretariado del Kominterncomo Georgy Dimitrov, más tarde jefe de Gobierno deBulgaria; Vasil Kolarov, futuro presidente del mismo país;Wilhelm Pieck, que al cabo de diez años accedería a la presi-dencia de la República Democrática Alemana, y Ernö Gerö,agente soviético destinado en España. También participa-ron Dolores Ibárruri, “la Pasionaria”, Jesús Hernández yJosé Díaz, miembros de la cúpula del PCE e instigadores delproceso. Acusaron a Miquel Serra i Pàmies de diversoscargos, algunos de los cuales eran realmente sorprenden-tes. Sentado en el banquillo de los acusados, Serra escuchócomo lo acusaban de anticomunista, de trotskista y demasón; de ser el responsable de la pérdida de los archivosdel PSUC; de incumplir las órdenes de volar Barcelona y deperder los fondos económicos del PSUC; de pertenecer alos servicios secretos franceses y, por último, de ser el prin-cipal culpable de la derrota republicana en la Guerra CivilEspañola. Al oír esta última y descabellada acusación, Serrai Pàmies, muy debilitado por las torturas a que había sidosometido, sufrió una crisis nerviosa que obligó a suspenderla sesión. Las secuelas de este accidente le acompañaríandurante el resto de su vida en forma de parálisis de la mitadderecha de la cara.

En las sesiones posteriores Serra i Pàmies tuvo oportu-nidad de defenderse. Sabía que nada de lo que dijera servi-ría para cambiar una sentencia que ya había sido dictada

Un grupo de mujeresconfeccionando unapancarta para elPSUC, al principio dela guerra.

© Apic / Getty Images


110

El hotel Colón de laplaza de Catalunya,donde se estableció

la sede central delPSUC, en una

imagen de noviembrede 1936.

antes de que él llegase a Moscú. No obstante, decidió plan-tar cara a los asistentes argumentando durante más de treshoras seguidas en favor de su actuación de boicotear laestrategia de tierra quemada en Barcelona. La defensa fuetan emotiva que el jurado decidió consultar la cuestión direc-tamente con Stalin. Finalmente, el Komintern consideró quedestruir Barcelona habría comportado una matanza civil quehabría provocado una condena internacional, gravementeperjudicial para la imagen del comunismo.

El 20 de agosto de 1939 se cerró el proceso. MiquelSerra i Pàmies fue exculpado de haber incumplido la ordende volar Barcelona, pero declarado culpable del resto decargos, incluido el de ser el principal responsable de laderrota militar. Su compañero Josep del Barrio también fuedeclarado culpable, pero de delitos de menor gravedad.

En ruta hacia SiberiaEn el momento en que se dictó la sentencia de condena losdos compañeros de partido quedaron totalmente descon-certados. Les ordenaban que viajasen a Chile para crear allíla sede del PSUC en el exilio. No se explicaban cómo lespodían confiar esta misión a dos culpables de tantos delitoscontra la causa comunista. Al cabo de poco tiempo empe-zaron a comprender lo que sucedía: la ruta que el Komin-tern había preparado para enviarlos a Chile se iniciaba conun viaje en tren en dirección a Siberia.

En la primera ocasión que se les presentó los catalanesabandonaron el tren burlando a los dos agentes secretos queles vigilaban. En un viaje duro y penoso lograron llegar porsu cuenta a Vladivostok, el puerto más oriental de la URSS,desde donde pasaron a Japón para embarcarse hacia LosÁngeles.

Más tarde viajaron juntos a través del continente ameri-cano hasta Chile, donde ya residían diferentes amigos y

miembros del PSUC exiliados. Pero Serra i Pàmies temíaque su vida corriera peligro en aquel país y decidió desan-dar parte del camino para acabar instalándose en México,donde también se había instalado una importante coloniade exiliados de la Guerra Civil.

Poco después de que Serra i Pàmies partiera a Moscú,Teresa Puig había recibido una carta de la capital soviéticaen la que le explicaban que su marido había fallecido heroi-camente luchando por la causa comunista. También Serra iPàmies creía que su mujer y su hija, a la que aún no habíaconocido, estaban muertas. Leyó en un periódico que unabomba alemana había caído dentro del refugio antiaéreo delbarrio francés en el que vivían y había provocado un enormenúmero de víctimas. Pese a las adversidades, los tresseguían vivos.

Exilio en MéxicoFue gracias a los programas de reagrupamiento de familiasrefugiadas impulsados por la Cruz Roja como la familia pudofinalmente recuperar el contacto. Pero el reencuentro nosería fácil: hasta seis veces los servicios secretos franquistasimpidieron a Teresa y a su hija tomar un barco desde Fran-cia en dirección a América; las estaban vigilando con laesperanza de que Serra i Pàmies volviese a Francia a buscar-las y así poder detenerle y procesarle. Finalmente consi-guieron documentación falsa y pudieron abandonar Franciaen barco con dirección a Nueva York. De allí llegaron aMéxico en autobús, donde al cabo se reunieron con Miquel.La familia se instaló en Guadalajara, donde aún hoy siguenresidiendo sus nietos y bisnietos.

Ya en México, Serra i Pàmies escribió una carta a suhermano donde manifestava:

“¿Tú crees que si los barceloneses conocieran esteepisodio me mostrarían agradecimiento por ello? A mí, quepodía perder la vida en Barcelona en mis dilaciones ycontraórdenes primero y después en Moscú, en el proceso,¿crees que alguno de los vecinos a quien le esperaba unamuerte segura me daría las gracias? No, hermano Josep. Lospueblos se olvidan de los peligros que han pasado y viven elpresente. Si algunas gestas recuerdan son las bárbaras, nolas humanas [...] A mi entender nadie puede afirmar habercumplido con su deber, ni como catalán ni como hombrepúblico. Todos, absolutamente todos, somos responsablesde la tragedia de nuestro pueblo. Lo único que yo podríademostrar es que no he sido un cobarde.”

Miquel Serra i Pàmies no regresó nunca a Barcelona.Pasó el resto de su vida en México, donde murió de unaneumonía el 14 de junio de 1968, a la edad de sesenta y seisaños. Su historia no se difundió nunca. Aún hoy son muypocos los que saben cuán cerca estuvo Barcelona de conver-tirse en una ciudad devastada. ¿Cuánto más difícil hubierasido la posguerra en Barcelona sin suministros eléctricos,sin agua potable y sin tejido industrial? ¿Qué sería hoy Cata-luña si su capital hubiera quedado reducida a ruinas?Gracias a los esfuerzos de un hombre a quien hemos olvi-dado, no conoceremos nunca las respuestas a unas pregun-tas tan estremecedoras.

© Pérez de Rozas / AFB

111

LIB

RO

S

En Una vida articulada, libres defechas y títulos concretos, y recortados,los artículos de Espinàs se han conver-tido en una mezcla de memorias ycrónica, de miscelánea y de libro de filo-sofía práctica, en el mejor sentido de lapalabra. Una vez leído el medio millarde páginas –seleccionadas de unamontaña de treinta y seis años, once milcolumnas–, saco un par o tres deconclusiones.

La primera, que Espinàs es elpuente ancho, funcional e ineludibleque une el articulismo clásico cata-lán –Carner, Sagarra y especialmentePla– con el de Monzó, Pàmies o Moliner:un articulismo moderno y ciudadano,fruto de la sociedad de la abundancia –con o sin crisis–, y basado en la guardapermanente del sentido común contralos vendedores de motos y el facilismode los tópicos, un articulismo en tiem-pos de audiovisuales y máximas audien-cias, que emplea el matiz contra laespectacularidad –y a menudo no haynada tan espectacular como el matiz.

Espinàs deja atrás la mala leche y elenciclopedismo de Pla, es más desnudo,menos libresco, pero igualmenteconversador: tiene la misma capacidadde narración, de observación, de sacarlepunta a todo, de elevación del interés.Tiene la ironía del amigo que quisierastener permanentemente a comer. Por

eso este libro es tan goloso. Nada entor-pece su lectura.

La segunda, que detrás de estosartículos está la tenacidad de toda unafilosofía. Una sabiduría pasada por eltamiz de tantas generaciones como laetimología de las palabras y que, a partirdel escepticismo propio de un periódico–que es la escuela permanente de loreal–, nos conduce a una visión opti-mista y convincente de la existenciahumana. El optimismo está en lamédula de este libro. A partir de aquí,como ya dijo santo Tomás, “el bien sedifunde por sí mismo”, y no se le puedepedir más a un libro.

El modo que tiene Espinàs deconseguirlo es destrascendentalizandoa la persona, haciéndola salir del centrode la composición. No como los román-ticos, que desplazaban a la personaremitiéndola a la naturaleza, sinoencontrándola en las inmediateces, enla vida civilizada, en el entorno, nuncademasiado lejos. Espinàs es nuestroenviado especial a la cotidianidad. Escomo un salabre que capturase lasilueta imprecisa de la condiciónhumana. De ahí esa fijación en el exte-rior inmediato, en los niños, los anima-les –sobre todo los pequeños, losinsectos–, los árboles y los objetos, enlos detalles y la infinidad de cosaspequeñas que conforman el ambiente

donde el hombre se hace: las circuns-tancias que nos siluetean. Las cosasgratuitas, porque “los actos libres ygratuitos definen al ser humano”. Natu-ralmente: la gratuidad es la base de lalibertad. No le hace falta moverse dema-siado, las cosas le llegan, se define máspor lo que no es que por lo que es, y poreso repite constantemente que cuandose pone a escribir todo su entornodesaparece. Espinàs desaparece y,gracias a esta desaparición, se convierteen el espejo de cualquiera. Claro quedesaparece: se vuelve la silueta, elvacío, como si el entorno del mundofuese su piel y como si las realidadesmás interiores y más íntimas –esta fija-ción con el tiempo, por ejemplo, quenos atraviesa– estuviesen fuera. Asídescribe el vacío que nos acoge. Unvacío que tiene forma humana.

Es una trampa en la que caemosgustosamente. Porque que sea antitras-cendente no significa que no trascienda.Un vacío –un ambiente–, más que unespejo es un molde. Observamos alobservador Espinàs, nos reconocemosen su “ejercicio periódico de desperso-nalización”, aprendemos de él y le agra-decemos sobre todo su ejemplo deserenidad.

‘Keep calmand read Espinàs’Una vida articuladaJosep M. EspinàsEdicions La CampanaBarcelona, 2013504 páginas

Toni Sala

112

Corría el año 1997 y era un noviembre especialmente fríocuando un día, en la oficina de la editorial, la gente empezóa salir de sus trincheras, formadas apenas por un pupitredestartalado y una pequeña estufa que debíamos turnarnospara conectar a la electricidad. El origen del revuelo era laimprobable llamada que alguien había recibido del otro ladodel Atlántico, de la editorial Little Brown decían algunos,mientras los demás negaban con vehemencia. El hecho eraque David Foster Wallace estaba en la ciudad, huyendo dela gira promocional de su mastodóntica Infinite Jest y aquí,aunque nadie había leído una sola línea de su obra, noshubiéramos batido en duelo contra todo aquel que osaraensombrecer su valía.

Barcelona nos golpeó con su frío en el mismo instante enque saltamos a la calle. Corríamos detrás de Ignacio Losada,el portador de la privilegiada información, quien, a modo deínclito abanderado, capitaneaba el pequeño corro. Final-mente entramos como un ariete descoordinado en el histó-rico London Bar, donde sin saberlo, Wallace se habíasumado a lista de clientes ilustres que encabezaban Gaudíy Picasso. A Ignacio le habían encomendado rodear, captu-rar y devolver a Wallace al aeropuerto. Los demás, apoltro-nados en lujoso palco, pedimos bebida y nos sentamos acontemplar la desigual batalla.

Rememorando ahora la escena, creo que podría diag-nosticar en cada movimiento de Wallace, en cada palabrapronunciada con su profundo inglés, todos aquellos malesque no solo eran enfermedad sino caleidoscopio desde elque tramaba su literatura: un patológico laberinto formadopor monólogos hilarantes, extenuantes, un monumentolevantado por una consciencia exacerbada, excesiva, que seretorcía sobre sí misma. Pero nada de eso sabía yo entonces,así que me limitaba a contemplar su descomunal figura, a

tratar de seguir con la mirada sus gestos hieráticos, puesestaba ya borracho o drogado, y de pronto empezaba agritar, colérico, comportándose como un Hamlet fraudu-lento que al escuchar la confesión de su tío no puede conte-nerse para urdir venganza.

Instantes después del secuestro límbico que inexplica-blemente acababa de poseerle, su fulgurancia había remi-tido y dejaba paso a la palidez. Wallace salió fuera, a la calleNou de la Rambla, posiblemente para vomitar, participandoasí del espíritu histórico del otrora llamado Barrio Chino,legendario por sus correrías y nichos de pecado. Resignado,apático, Ignacio Losada le imitó.

Fue entonces cuando mirando alrededor me percaté dela presencia de uno de los recientes descubrimientos de lamáquina editorial barcelonesa, un escritor chileno al queacababan de publicar una obra que se inscribía bajo el signode Marcel Schwob y Borges: La literatura nazi en América,una antología ficticia de escritores imaginarios. Pero en esemomento Bolaño aún no era Bolaño, ni Belano, aunque siem-pre lo hubiese sido, y desde entonces me torturo al pensar elespectáculo que me perdí y que ahora solo puedo imaginar.

Fabulo un Bolaño vigilante, con la mirada inamovibletras las gafas, monitorizando los gestos de Wallace como sise tratara de las piruetas aéreas de Carlos Wieder; o unBolaño romántico y perdido por Ciutat Vella como lo estuvomucho antes de empezar a publicar, afincado no lejos deallí, en una cochambrosa buhardilla de la calle Tallers, ahorafascinado por haberse encontrado en el London Bar a otroexiliado, otro inmigrado, aunque lo fuera por una solanoche; o, por qué no, un Bolaño enfermo que se reconocíaen los ojos de Wallace, con la salvedad de que el suyo fueraotro tipo de padecimiento.

Tan fácil como seductor es discernir ahora los rasgosexcesivos pero terriblemente humanos de Wallace tras laambivalente figura de Klaus Haas en 2666. O cifrados en elextraño protagonista de La nieve, también logorreico ydigresivo. Sin embargo, la única verdad es que Bolaño siguióallí, fumando, impaciente, esperando un retorno queevidentemente no se iba a producir. Yo no encontré ningúnmotivo para postergar mi partida.

Me gusta pensar que al poco rato Bolaño abandonó elbar trastornado y se puso a caminar, sin rumbo aparente,guiado por la memoria del cuerpo, recordando las calles delRaval que durante años habían sido su cobijo, años tumul-tuosos, que iban del declive del Barrio Chino –con la llegadade la heroína y la inmigración a mediados de los setenta–hasta la reforma que puso fin al triste espectáculo: el derribode la “isla negra” y las inspecciones en bares y meublés.

Aunque desde mi ventana en el presente, no puededejar de parecerme irónico que precisamente ese espaciolumpen, antes dominado por inmigrantes y macarras, elpaisaje que Bolaño vivió e inmortalizó, haya sido maquilladopor los andamiajes de la alta cultura, por la museística de laposmodernidad; que se vea colonizado por tiendas de ropavintage y supermercados de la subcultura. Un barrio final-mente transmutado por una estética hipercodificada, falaz-mente alternativa y consciente de sí misma. Tal vez como sila personalidad adictiva de David Foster Wallace y suuniverso literario, logoléptico y tragicómico hubieran dejadoallí una huella indeleble.E

L CU

EN

TO

Eudald EsplugaEscritor

Un encuentroimaginario

© Elisenda Llonch

Por un azar que no busco comprender, devinetestimonio de lo que algunos no dudarían enllamar un encuentro. No fue mío el mérito dellegar a presenciarlo, pues, cercado comoestaba por la euforia general, me limité a ir altrote de los acontecimientos.

barcelona under siege los asedios de barcelona …de victus, entrevistat en aquest número de...

Documents