bita y cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/junde... ·...

162
LIBER DE GRAMATICA Bita y Cëch nes mostra … TEST

Upload: others

Post on 04-Feb-2020

0 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

LIBE

R D

E G

RA

MAT

ICA

Bita y Cëch nes mostra …

TEST

Page 2: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 3: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

LIBE

R D

E G

RA

MAT

ICA

LIBE

R D

E G

RA

MAT

ICA

Bita y Cëch nes mostra …

Page 4: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

Test y conzet:Ruth Videsott, Veronica Rubatscher, Daria Valentin Letorat: Isabella Ties Grafi ca y layout: marameolab.net Consulënza scientifi ca:Rico Cathomas (conzet y didatica)Paul Videsott (linguistica) En colaboraziun cun la Intendënza Ladina, Provinzia Autonoma de Balsan, SüdtirolIn Zusammenarbeit mit dem Ladinischen Schulamt, Autonome Provinz Bozen, SüdtirolIn collaborazione con l’Intendenza scolastica Ladina, Provincia Autonoma di Bolzano, Alto Adige

© 2017 by Bozen-Bolzano University Presswww.unibz.it/universitypress Chësc material didatich debann é ma a desposiziun por la fasa de proa tles scores elementares ladines tratan l’ann de scora 2017/2018 en colaboraziun cun les auturies. Les osservaziuns y i comentars pó gní mená ite a chësta misciun: [email protected]

N

A

O

S

AUTONOME PROVINZ

BOZESÜDTIROL

PROVINCIAUTONOMADI BOLZANALTO ADIGE

PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANÜDTIROL

Page 5: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

26

30

32

36

37

39

41

42

43

I SONNS

I CONSONANC STERSC Y I CONSONANC DEBLI

I SONNS PARTICOLARS

I SONNS CH Y C

I SONNS NI Y GN

I SONNS SC Y J

LE SONN Ë

I SONNS MB Y MP

I CONSONANC DOPLI

48

49

50

LES SILBES

L’AZËNT

L’APOSTROF

4

16

156

INTRODUZIUN

LIËNDA

BIBLIOGRAFIA

56

57

62

66

68

L’INOM

L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN

L’INOM TL SINGOLARY L’INOM TL PLURAL

L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL

L’INOM CONCRET Y L’INOM ASTRAT

72

73

75

77

L’ARTICUL

L’ARTICUL TL FEMININ Y L’ARTICUL TL MASCOLIN

L’ARTICUL TL SINGOLAR Y L’ARTICUL TL PLURAL

L’ARTICUL DETERMINATIF Y L’ARTICUL INDETERMINATIF

112

113

115

120

124

LE VERB

ESTER Y AVËI

LA CONIUGAZIUN DI VERBS

I TËMPS

LE PASSÉ COMPONÜ

148

149

150

152

154

LA FRASA

LE PREDICAT

LE SOGET

L’OGET

LA POSIZIUN DL AGETIF

98

99

100

104

106

LE PRONOM

LE PRONOM PERSONAL

LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ

LE PRONOM REFLESSIF

LE PRONOM POSSESSIF

133

134

137

139

142

LES PARTICOLES

LA PREPOSIZIUN

LA PREPOSIZIUN ARTICOLADA

LA CONGIUNZIUN

L’AVERB

82

83

87

90

95

L’AGETIF

L’AGETIF TL FEMININ Y L’AGETIF TL MASCOLIN

L’AGETIF TL SINGOLAR Y L’AGETIF TL PLURAL

L’AGETIF NUMERAL

L’AGETIF POSSESSIF

Page 6: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4

Stimades insegnantes, stimá insegnanc,

Le material che I ëis danman é früt de n laur metü man dl 2014 y nasciü da na colaboraziun strënta danter la Seziun Ladina dla Université Lëdia de Balsan y le Departimënt Scora y Cultura Ladina. Do agn de laur él gnü a se le dé na proposta de na gramatica ladina por les scores elementares dla Val Badia y de Gherdëna, che dess gní adorada dantadöt tratan la ora de Lingaz y cultura ladina. Deache l’insegnamënt de ladin ne preodô cina sëgn nia na gran lerch por döta la pert morfologica y sintatica dl lingaz dla uma, mo se limitâ plülere ala pert ortografica, él gnü alzé fora le bojëgn da implí chësta locia. Le resultat é na gramatica didatisada che ó alisiré l’insegnamënt de ladin, canche ara nen vá de contignüs che pó parëi plülere astrac o complesc. Na gramatica por les scores ne pó sambëgn nia ester limitada a n laur scientifich sön aspec gramaticai, mo ara dess se orienté dantadöt ala funzionalité dl lingaz, chël ó dí a sciöche les scolares/i scolarsadora le lingaz (Menzel 1999, 12). Fá gramatica dess insciö ince ciafé lerch tl insegnamënt dl lingaz dla uma, dantadöt canche ara nen vá de na mendranza linguistica che se á svilupé scialdi sön la basa dl lingaz baié y che patësc sovënz dales interferënzes di lingac vijins tl lingaz scrit. Avisa por chësta gauja unse orü alzé fora bele tl titul la importanza dles carateristiches dl ladin, tolon la forma vedla dl imperatif dl verb jí, Junde!, che dess nes daidé recordé che ince le ladin é n lingaz caraterisé da na storia linguistica y da svilups diacronics importanc coche i gragn lingac europeics.

Page 7: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

5

Pinsier conzetual y teorich

Tolon en conscidraziun la particolarité dl sistem paritetich dles scores ladines y le fat che les scolares/i scolars á n raport cun le lingaz scrit sovënz basé sön i lingac L2 (talian y todësch), é chësta gramatica caraterisada dal confrunt cun düc i lingac che vëgn insigná tles scores ladines. Chësc ó dí plü avisa che le ladin é le metalingaz dla gramatica y le lingaz prinzipal de döta la opera, mo le punt de odüda é en gran pert contrastif, insciö che an pois jí ite sön les somëies y les desfarënzies cun le talian, le todësch y te n valgügn caji ince cun l’inglesc.

Sce an ti á dîalalungia albü pücia crëta al imparé de plü lingac tl medem momënt, spo él ti ultims dezens tres indô gnü confermé danü che le plurilinguism dess gní odü coche poscibilité de formaziun y de arichimënt linguistich y cultural por vigni möta y möt, ajache al é propi tres la copresënza de de plü lingac che an svilupëia plü concretamënter les competënzes cognitives, soziales y linguistich-culturales por imparé n lingaz (Le Pape Racine, 2000; Cathomas 2015). Porchël pó na metoda plurilinguistica ince gní adorada en pert da lauré sö le lingaz dla uma. Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de tröp le pinsier dla linguistica

integrada. Le travert de chësta metoda inovativa é chël da jí sura la idea fora, che vigni lingaz vëgnes insigné te na manira isolada, mo che an tira fora de plü vantaji sce an ti ciara a vigni lingaz da n punt de odüda contrastif y svilupëia insciö na sensibilité de reflesciun y de osservaziun por ci che reverda les somëies y les desfarënzies danter i lingac, ci che porta pro che les competënzes metalinguistiches dles mitans/di mituns vëgn ince plü stersces (Cathomas 2006, Le Pape Racine 2007).

Tl cheder de na linguistica integrada se damanon dantadöt coche l’insegnamënt dla gramatica pois ti jí adincuntra ai lingac L2 y L3 y al contrar, coche l’insegnamënt di L2 y L3 pois tó ite le lingaz dla uma. Y al é propi chësc ultim punt che rapresënta la carateristica de chësta opera. Tröpes particolarités dl L1 vëgn trasmetüdes y aprofondides tres i lingac L2 y te n valgügn caji ince L3. Insciö pó le scolar/la scolara capí damí ciünes che é les carateristiches dl ladin y ti sciampé ales dificoltés, che vá gonot derevers ales particolarités dl ladin.Pian ia dales indicaziuns cheder por l’insegnamënt de ladin y analisan ince i contignüs gramaticai di atri lingac de insegnamënt y confrontan inultima ince en pert i contignüs gramaticai tles publicaziuns referenziales por le talian, le todësch y le rumanc, é chisc i contignüs gramaticai che i aratun da definí coche standard da arjunje por la fin dla scora elementara:

Page 8: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

6

FONOLOGIA

CATEGORIA CAPITUI REGOLES

SONNS

I vocai y i consonanc

- Definiziun de vocal- Definiziun de consonant

I consonanc stersc y i consonanc debli

- Definiziun - C – G; F – V; P – B ; T – D; SC – J

I sonns particolars

- CE, CI, CIA, CIO, CIU, GE, GI, GIA, GIO, GIU, CHE,

CHI, GHE, GHI, SCE, SCI, SCIA, SCIO, SCIU

- CH – C- NI – GN- SC – J- Ë- MB – MP

I consonanc dopli- -SS-- -SS- -NN

SILBES

Les silbes - Definiziun

L’azënt - Definiziun

L’apostrof - Definiziun

MORFOLOGIA

CATEGORIA CAPITUI REGOLES

INOM

L’inom - Definiziun

L’inom tl feminin y l’inom tl mascolin

Formaziun dl feminin:- consonant + -a- formaziun iregolara (pere/uma)

L’inom tl singolar y l’inom tl plural

Formaziun dl plural tl feminin:- consonant + -s- -a > -es

Formaziun dl plural tl mascolin:- consonant + -s- -e/-o > -i

Page 9: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

7

L’inom tl feminin y l’inom tl mascolin

Formaziun dl feminin:- consonant + -a- formaziun iregolara (pere/uma)

L’inom individual y l’inom general

- Definiziun

L’inom concret y l’inom astrat

- Definiziun

ARTICUL

L‘articul - Definiziun

L’articul tl feminin y l’articul tl mascolin

- la

- le

L’articul tl singolar y l’articul tl plural

- la, le

- les, i

L’articul cun apostrof

- l’

L’articul determinatif y l’articul indeterminatif

- la/le/les/i

- na/n

AGETIF

L’agetif - Definiziun

L’agetif tl feminin y l’agetif tl mascolin

- Definiziun- Concordanza agetif – inom

Formaziun dl feminin:- consonant + -a- formaziun iregolara (-t > -da; -sc > -ja; -if > -iva)

L’agetif tl singolar y l’agetif tl plural

Formaziun dl plural tl feminin:- -a > -es

Formaziun dl plural tl mascolin:- consonant > -s- -e/-o > -i

Page 10: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

8

L’agetif numeral

- Definiziun

- Definiziun numeral cardinal y formes

- Definiziun numeral ordinal y formes

L’agetif possessif- Definiziun

- Formes

PRONOM

Le pronom - Definiziun

Le pronom personal- Definiziun y adoranza- Formes

Le pronom personal nia azenté y le pronom personal azenté

- Definiziun y adoranza- Formes

Le pronom reflessif

- Definiziun y adoranza- Formes

Le pronom possessif- Definiziun y adoranza- Formes

VERB

Le verb - Definiziun

La coniugaziun di verbs

- Definiziun de coniugaziun

- Definiziun de infinitif

Les cater coniugaziuns

- I -é- II -ëi- III -e- IV -í

I verbs ausiliars

- Definiziun

- Coniugaziun ester/avëi

Page 11: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

9

I tëmps

- Formes dl presënt

- Formes dl imperfet

- Formes dl futur

Le passé componü

- Definiziun de passé componü

- Definiziun de partizip

- Formes dl partizip

- Formes dl partizip di verbs ausiliars

PARTICOLES

Les particoles - Definiziun

La preposiziun

- Definiziun

- La preposiziun articolada

La congiunziun - Definiziun

L’averb

- Definiziun

- Definiziun de averb de post

- Definiziun de averb de tëmp

SINTASSA

LA FRASA

Le predicat- Definiziun- Posiziun

Le soget- Definiziun- Posiziun

L’oget- Definiziun - Posiziun

La posiziun dl agetif- Posiziun do le sostantif- Posiziun dan le sostantif

Page 12: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

10

Strotöra dl material:

I argomënc gramaticai é sentá ite te n contest concret: les scolares/i scolars vëgn acompagnades/acompagná tresfora dai dui personaji Bita la ciuita y Cëch le stambëch. Chisc dui tiers vir sot Mesoles y pëia ia te süa aventöra fora por la contrada ladina y impara tres indô cosses nöies. Al mëteman aldi insciö les trombëtes de arjënt tl Rëgn de Fanes che rapresënta la categoria di sonns. Canche al vëgn la nëi vëgn chisc sonns curis dai floc de nëi y toma jö sön la contrada da munt. Tles pedies vëigon fora les lëtres che rapresënta i sonns. Sön so iade röia Bita y Cëch te n pre sot Mesoles curí de ciüfs demorvëia cun flus implides de parores. Ai vëgn sura insciö che vigni ciüf rapresënta na categoria gramaticala. Ala fin vá Bita y Cëch cun la ferata dles Dolomites fora por la bela contrada da munt y se intënn che na frasa ciara avisa fora coche na ferata: te vigni vagun vál ite na pert de na frasa.

La storia de Bita y de Cëch vëgn ince arichida da n gröm de atri personaji, che vëgn pormez un al iade man man che an vá inant cun les classes. Te vigni sföi de laur vëgnel porchël pormez n ater tier. Chisc dá dagnora dant les indicaziuns dla inciaria da fá:

1a classa: Pia la formia2a classa: Zisca la bisca 3a classa: Nata la schirata 4a classa: Lola la muntagnola 5a classa: Urs la laurs

Ince sce Bita la ciuita y Cëch le stambëch vëgn scialdi dant tl liber de gramatica, rapresënta chisc dui tiers i simboi dla gramatica. A chësta manira acompagnëia chisc dui personaji les scolares/i scolars ince ti sföisc de laur.

La gramatica ladina é partida sö te un n liber de gramatica, cin sföisc de laur, cin sföisc de insegnamënt y un n sföi dles coniugaziuns. A livel de contignü él gnü a se le dé chisc capitui che vëgn rapresentá da chisc simboi:

I SONNS

LES SILBES

Page 13: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

1A

11

MORFOLOGIA

L’INOM

L’ARTICUL

L’AGETIF

LE PRONOM

LE VERB

LES PARTICOLES

LA FRASA

LIBER DE GRAMATICA: Le liber de gramatica contëgn döta la teoria gramaticala dl ladin por la scora elementara portada dant te na manira contrastiva. Al é ponsé dantadöt por les insegnantes/i insegnanc, por avëi n cheder tler dles regoles gramaticales de basa. Le liber é sambëgn ince preodü por les scolares/i scolars, insciö é pö ince la grafica y les formulaziuns adates al livel de na scora elementara. Vigni argomënt teorich te chësc liber vëgn didatisé tres eserzizi tl sföi de laur y é porchël lié diretamënter al sföi de laur dles scolares/di scolars y al sföi de insegnamënt dla insegnanta/dl insegnant.

Al vëgn dant chisc simboi:

La bandira dá dant le simbol dl capitul gramatical.

Le raisplais dá dant che al öga da fá n eserzize. La posiziun dl raisplais

dij ince fora te ci momënt che al é da fá l’eserzize. Tl raisplais vëgnel dé dant le numer dl eserzize da fá fora dl sföi de insegnamënt. Le numer ne corespogn nia ala classa, mo al numer dl eserzize aladô dl capitul gramatical.

Page 14: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

12

La linsa dij fora che ara se trata de n ejëmpl por capí damí la regola gramaticala

y inviëia porchël a ciaré avisa. L’ejëmpl vëgn dagnora dan la regola, insciö che la scolara/le scolar capësces te na manira indutiva.

La niora scöra vërda contëgn la regola de n aspet gramatical.

Le fongun segnalëia che al é da mëte averda al confrunt cun i atri lingac,

ajache al é na desfarënzia danter le ladin y un o dui di atri lingac.

La pieria inviëia les scolares/i scolars da se recordé de na

particolarité de n lingaz che ne é indere nia na carateristica di atri lingac. Le corú dla cornisc dij fora de ci lingaz che ara se trata. La maiú pert di iadi nen vára de na carateristica dl ladin.

SFÖI DE INSEGNAMËNT: Le sföi de insegnamënt é ponsé por la insegnanta/l’insegnant y contëgn düc i eserzizi che fej referimënt al liber de gramatica. Na gran pert di eserzizi vëgn ince dant tl sföi de laur dles scolares/di scolars, ara se trata chiló scialdi de eserzizi da scrí diretamënter tl sföi de laur. Dlungia chisc nen él deplü che vëgn ma dant tl sföi de insegnamënt, ajache ara se trata de n jüch o de na metoda plü daverta da ti jí pormez ai argomënc. Porchël él important che la insegnanta/l’insegnant consultëies dagnora ma le sföi de insegnamënt. Vigni eserzize é acompagné da na descriziun bindebó menüda di fins che an ó arjunje, dales propostes didatiches, dai vari dl eserzize y dales soluziuns. Dlungia propostes didatiches por se eserzité sön la gramatica, él gnü injunté ala fin de vigni sföi n valgönes propostes de control. Ala fin dl sföi tol ite dötes les injuntes che an adora pro n valgügn eserzizi. Al vëgn dant chisc simboi/chëstes ascortaziuns/chëstes formulaziuns:

SIMBOI:

La bandira: Coche pro le liber de gramatica dá dant la bandira le simbol dl capitul gramatical.

Page 15: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

13

Le raisplais Le raisplais rapresënta le numer dl eserzize che corespogn

avisa al numer dl eserzize che le liber de gramatica aconsiëia da fá. Les lëtres A, B, C dlungia le numer dá dant le degré de dificolté dl eserzize: A dij fora che ara se trata dl eserzize de basa dl capitul; l’eserzize B á öna o de plü dificoltés implü y la lëtra C indichëia che la unité tol gonot ite le confrunt cun i atri lingac. Datrai vëgnel ince dant i degrés D – F, dantadöt canche ara nen vá de n argomënt plü comples y che se damana porchël de plü eserzizi.

Descriziun dl eserzize fata ia te na niora: Canche la descriziun dl eserzize vëgn acompagnada dala niora ól dí che ara se trata de n eserzize che la scolara/le scolar ne á nia te so sföi de laur. Laur a staziuns: Pro n valgügn eserzizi vëgnel fat la proposta de n laur a staziuns. Les staziuns ne é nia contignides tl sföi de laur dles scolares/di scolars.Numer dla plata dopl: Le numer dla plata de n ater corú dlungia le numer regolar dla plata corespogn al numer dla plata tl sföi de laur. ASCORTAZIUNS: Por na rajun de pratizité él gnü porté ite chëstes ascortaziuns:SS: les scolares/i scolars; S: la scolara/le scolar; S1: scolara/scolar 1 (canche ara nen vá de n laur de per)

S2: scolara/scolar 2 (canche ara nen vá de n laur de per)MA: la maestra/le maester

SPLIGAZIUNS DLA DESCRIZIUN DL ESERZIZE: Ci? Al vëgn dé dant ciügn che é i fins da arjunje tres l’eserzize. Can? Al vëgn segnalé sce l’eserzize dess gní fat dan o do la letöra dla teoria dla gramatica. Che? Al vëgn dé dant sce al é n laur individual, de per, de grup o da fá cun döta la classa. Co? Al vëgn dé dant coche an dess fá l’eserzize: te banch, impé, tl cërtl, ia por tera y i.i.Cun ci? Al vëgn dé dant sce al ó ma ester le sföi de laur dles scolares/di scolars o sce an adora ince les injuntes (ala fin dl sföi de insegnamënt) o de atri ogec.Olá? Al vëgn dé dant le post olache al öga le plü da fá l’eserzize.Vari dl eserzize: Al vëgn dé dant avisa co che an vá daimproía tres l’eserzize. Passaje ala teoria: Al vëgn splighé avisa coche an röia a capí la regola de n argomënt gramatical te na manira indutiva, chël ó dí pian ia dal eserzize y daidan les scolares/i scolars da rové instësses/instësc pro la regola. Confrunt: Al vëgn splighé avisa coche an pó confronté i lingac, jon ite sön les somëies y les desfarënzies y renforzan insciö la reflesciun linguistica dles scolares/di scolars. Alternativa: Te chësta lerch vëgnel dé dant de atres propostes didatiches por alterné l’eserzize.

1A

Page 16: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

L’INOM L’ARTICUL L’AGETIF LE PRONOM LE VERB LES PARTICOLES

la familiala ciasa i tiers

le corp le guant la citéle paisc les profesciuns

les sajunsles vacanzes

le sporti hobbies

14

SFÖI DE LAUR: Por vigni classa ciafa les scolares/i scolars n sföi de laur che contëgn na pert di eserzizi por capí y aprofondí i argomënc gramaticai tl liber de gramatica. I eserzizi vëgn acompagná dai medems simboi che vëgn ince dant tl liber de gramatica y ti sföisc de insegnamënt.

SFÖI DLES CONIUGAZIUNS: Chësc sföi é ma ponsé por la insegnanta/l’insegnant. Al contëgn les coniugaziuns de düc i verbs che vëgn dant tla opera gramaticala intiera.

CARATERISTICHES DIDATICHES: Se tacan ite ales conescënzes che les scolares/i scolars á bele arjunt tres le Quaky y l’Alfabetier, mët man la gramatica avisa cun le capitul sön i sonns. Por se destaché dala idea che i aspec ortografics rapresënta

gonot de gran dificoltés o de gran incomprenjiuns, unse porvé da senté ite tröpes regoles de grafia sot al capitul di sonns, insciö che an capësces che denant che rové ala rapresentaziun grafica de na parora él important da renforzé naota les conescënzes fonologiches. Ales categories gramaticales ti vëgnel dediché la maiú lerch, ince ajache al é la pert plü complessa y plü ampla dla gramatica de vigni lingaz. En cunt de chësc capitul sunse rovades ala conclujiun che les competënzes dla scolara/dl scolar de na pröma classa por ejëmpl dess se limité ala comprenjiun dl significat de basa de n valgönes categories, zënza jí ite sön la definiziun o la terminologia concreta. Por chësta pert morfologica dl lingaz unse lauré fora vigni categoria aladô de n ciamp semantich che fej pert dl lessich de basa por na scora elementara. Le referimënt bibliografich por definí le lessich de basa é le Vocabulari per la scola primara – Rumantsch (Richardson 2007). Insciö ciafa ince le lessich na gran lerch tla gramatica:

Page 17: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

15

La manira da ti jí pormez ai argomënc teorics é plülere indutiva. Chësc rapresënta ince l’aspet inovatif de chësc material. I eserzizi dess daidé la scolara/le scolar da rové instëssa/instës ala definiziun di argomënc tratá. I un porvé chiló da trá ite eserzizi da na gran varieté, che impegnëia de plü sënsc y che contëgn ativités de jüch, de teater, de movimënt, de creativité, de laur individual, de laur de grup y i.i. Por vigni livel unse implü tut ite dötes les abilités che vëgn dant tles indicaziuns cheder por l’insegnamënt de ladin: scrí, lí, baié y ascuté sö. Ajache i bojëgns danter dötes les insegnantes/düc i insegnanc dles scores ladines é desvalis, unse ince porvé da lauré fora ativités che se lascia adaté dër saurí a vigni metoda didatica individuala. Insciö dess chësta proposta gní tuta sö cun coriosité y liberté da injunté propostes nöies.

I sperun che chësc liber ne sides nia ma n liber de scora, mo dantadöt na motivaziun implü da ti dé a nosc lingaz dla uma chël pëis y chë importanza che i atri lingac de insegnamënt ciafa. Avisa porchël aratunse che tröpes dles ativités portades dant pois ince gní adorades tratan les ores de talian, de todësch y de inglesc, vëgnel pö trat ite dër gonot le confrunt cun chisc lingac. Implü se pita chësc liber ince bun por chës scolares/chi scolars che impara le ladin sciöche L2 o L3. A vigni manira nes audunse che la Gramatica ladina por les scores röies ion sön i banc de scora dles scolares/di scolars y ince sön la mësa dla insegnanta/dl insegnant y che ara sides de sostëgn por implí na pert dla ora de Lingaz y cultura ladina.

Bun laur y tröpes ligrëzes cun chësc liber Ves aoda

Le grup de laur

Ruth VidesottVeronica Rubatscher

Daria Valentin

Page 18: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

Ladin

Todësch

Talian

InglescPor vigni lingaz n corú

Ciara avisa!

Mët averda

Sonns

Silbes

Frasa

Page 19: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

Categoria

Indicaziun eserzize

1° classa

2° classa

3° classa

4° classa

5° classa

1A

Recordete!

Regola

Inom

Pronom

Verb

Articul

Agetif

Particoles

Page 20: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

Verb

Agetif

Particoles

Articul

Page 21: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

Frasa

Pronom

Inom

Sonns

Silbes

Page 22: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

20

Page 23: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

21

Conescëise Bita la ciuita y

Cëch le stambëch?

Aldide y liede ci che ai á da nes cunté:

aventöres y stories fora por le monn di sonns

y dles parores…

…i odarëis ci che an pó döt imparé impara...

Page 24: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 25: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 26: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

24

Oila, mitans y mituns!Iö sun Bita la ciuita!

Y iö sun Cëch le stambëch!

I viun tramidui te dër n bel post, te n gran pre sot Mesoles. Mo sëgn arati che i sunse jüs a perde. Olá sunse pa rová? Ci post demorvëia. Chiló se la rodel muntagnoles y figöres che i ne á ciamó mai incunté.

Ci aventöra! Mo ci aldon pa sëgn? Ci bi sonns…

Bita, chësc mëss ester Fanes. Da Mesoles röion pö saurí tla Val Badia y spo ite en Fanes. Y chëstes é les figöres dles liëndes de Fanes.

Page 27: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

25

Chëstes é les trombëtes de arjënt. Jun mo plü daimpró, spo aldiunse plü avisa ci sonns che al vëgn fora da chisc stromënc demorvëia…

Page 28: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

1A

A a Z zB b Y yC c X x

F f U u

I i R r

D d W w

G g T t

J j Q q

E e V v

H h S s

K k

L lM m N n

P p

O o

Laur

é fo

ra a

ladô

de:

Alf

abet

ier –

plu

rilin

gual

de

C. R

ubat

sche

r y

V. R

ubat

sche

r. 20

12, B

alsa

n: D

epar

tim

ënt E

duca

ziun

y C

ultu

ra L

adin

a.

26

Cun la tabela di sonns ái imparé che vigni sonn corespogn a na lëtra: A coche ambulanza, M coche mama.

I SONNS

Page 29: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

MËT AVERDA !

1B

27

Él na desfarënzia danter A y M?

Co formunse pa n vocal?

N vocal formunse da lascé passé le fle fora por la bocia.

Tl ladin unse ince le vocalË ëra y ël

Tl ladin y tl todësch unse ince i vocai Ö öre y ÖlÜ üsc y Tür

Sce! A é n vocal. M é n consonant.

A ambulanzaE elefantI indianO orghe U ufo

Page 30: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

1C

28

Co formunse pa n consonant?

N consonant formunse da archité le fle cun i slefs, i dënz, la lënga o le col.

B bananaC computer D dominoF flamaG gorilaH hotelJ JasminL liunM mamaN nesP pinguin R radioS sorëdlT turtaV vidoraX xilofonY yetiZ zebra

Page 31: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

29

Sëgn capësci. Da ti ciaré ala tabela di sonns vëighi che i medems vocai y consonanc vëgn ince dant tl talian, tl todësch y tl inglesc, diji pa dërt? Sambëgn:

VO

CAI

CON

SON

AN

C

RECORDETE che n valgügn sonns unse tl ladin ma canche i adorun parores forestes: Q quiz K koala W Walter

ambulanza ambulanza Ambulanz ambulanceelefant elefante Elefant elephantindian indiano Indianer Indianorghe organo Orgel organufo ufo Ufo UFO

banana banana Banane bananacomputer computer Computer computerdomino domino Domino dominoflama fiamma Flamme flamegorila gorilla Gorilla gorillahotel hotel Hotel hotelJasmin Jasmin Jasmin Jasminliun leone Löwe lionmama mamma Mutter mumnes naso Nase nosepinguin pinguino Pinguin penguinradio radio Radio radiosorëdl sole Sonne sunturta torta Torte tartvidora violino Violine violinxilofon xilofono Xylofon xylophoneyeti yeti Yeti yetizebra zebra Zebra zebra

Page 32: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

2A

2B

30

I aldi na desfarënzia danter P de pinguin y B de banana, diji pa dërt?

Ci ó pa dí chësc?

Él ciamó de atri consonanc stersc y debli?

Brauia Bita, avisa! P de pinguin é n consonant sterch y B de banana é n consonant debl.

Da pronunzié P de pinguin adorunse tröpa forza, deperpo che da pronunzié B de banana adorunse pücia forza.

Sambëgn:

I CONSONANC STERSC Y I CONSONANC DEBLI

CONSONANC STERSC CONSONANC DEBLI

pinguin Pturta Tcomputer Cflama Fscimpanzé SC

B banana

D domino

G gorila

V vidora

J joler

Page 33: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

31

Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc les medemes desfarënzies?

Nia daldöt! Tl talian, tl todësch y tl inglesc unse ma chëstes desfarënzies:

CONSONANC STERSC

pinguino Pinguin penguin P B banana Banane banana

torta Torte tart T D domino Domino domino

computer Computer computer C G gorilla Gorilla gorilla

fiamma Flamme flame F V violino Violine violin

CONSONANC DEBLI

Page 34: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3A

32

I SONNS PARTICOLARS

I aldi che C y G müda le sonn, coche pro vicel y chentl, geniturs y ghepard, diji pa dërt?

Mëssi scrí C y G tres anfat, ince canche le sonn se müda?

Cun A, O, Ö, U y Ü resta le sonn anfat.

Cun E, Ë y I metunse H amesaite por che le sonn restes anfat.

Brauia Bita, avisa!

cara garacol gol cöna artigöicufer gumacütla agü

chentl ghepardforchëta unghëntchitara bonghi

vicel geniturscëracinesc gigant

Cun E, Ë y I do C y G se müda le sonn.

RECORDETE che pro CIA, CIO, CIÖ, CIU, CIÜ y GIA, GIO, GIU ne pronunziunse nia I:

cian giaraciol Giovaniciöbeciun mangiun ciüf

Page 35: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3B

33

scerifscëibascimpanzé

scaiascorascörascuritéscür

RECORDETE che pro SCIA, SCIO, SCIÖ, SCIU y SCIÜ ne pronunziunse nia I:

scialscioldoaisciödasciurotconesciü

Y co éra pa cun SC?Se müda ince iló le sonn?

Pro SC él avisa le contrar. Cun E, Ë y I resta le sonn anfat.

Cun A, O, Ö, U y Ü se müda le sonn.

Page 36: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

34

Él ince tl talian y tl todësch i medems sonns?

Tl talian é la maiú pert di sonns particolars anfat coche tl ladin.

vicel CE uccello

cinesc CI cinese

ciacia CIA caccia

ciucio CIO ciuccio

ciucio CIU ciuccio

geniturs GE genitori

gigant GI gigante

al mangia GIA mangia

Giovani GIO Giovanni

Giulia GIU Giulia

forchëta CHE forchetta

chitara CHI chitarra

ghepard GHE ghepardo

bonghi GHI bonghi

scerif SCE sceriffo

scimpanzé SCI scimpanzé

fascia SCIA fascia

scioper SCIO sciopero

conesciü SCIU conosciuto

Page 37: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3C

35

Tl todësch unse n valgügn sonns anfat coche tl ladin, mo ai vëgn scric atramënter.

ciao CI TSCH tschüss

cacao CA KA Kakao

costé CO KO kosten

cupola CU KU Kuppel

ghepard GHE GE Gepard

ghips GHI GI Gips

scech SCE SCHE Scheck

scial SCIA SCHA Schal

scioch SCIO SCHO Schock

sciuré SCIU SCHU schurren

Page 38: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4A

4B

36

I SONNS CH Y C

I aldi ince parores che á le sonn CH de chitara y chentl ala fin, coche banch y pech. Co mëssi pa les scrí?

Ci sozedel pa sce i lasci demez H?

Por che le sonn restes anfat metunse H ince ala fin dla parora.

Sce i lasciun demez H se müda le sonn.

pechsüchtoch

pecsüctoc

Page 39: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

5A

37

I SONNS NI Y GN

I aldi na desfarënzia sce i diji aní y agní, diji pa dërt?N iade él NI y n iade él GN!

Brauia Bita, avisa!

Sëgn capësci. Canche al é GN o NI tl talian él scialdi ince GN o NI tl ladin.

Brauia Bita, avisa!

agnelaragnciastëgnacompagnagnochpügnsëgnsignurvigni

carabiniercomuniunconicioconiugaziun domëniamacedonianiareuniununiun

agnelloragno castagnacompagnagnoccopugnosegnosignoreogni

carabinierecomunioneconiglio coniugazionedomenica macedonianienteriunioneunione

Co feji pa da savëi canche i adori NI y canche i adori GN?

Chësc ne é nia tan saurí, ajache al ne é nia na regola tlera. Te tröc caji poste te daidé cun le talian:

Page 40: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

38

Unse ince tl todësch y tl inglesc GN?

Sce! Tl todësch y tl inglesc unse ince GN, mo al vëgn pronunzié atramënter.Alda coche i pronunziëii chëstes parores:

Agnes Agnese Agnes Agnese

magnolia magnolia Magnolie magnolia

diagnosa diagnosi Diagnose diagnosis

Page 41: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

6A

39

I SONNS SC Y J

I aldi na desfarënzia danter SC de scioldo y J de joler, diji pa dërt?

Brauia Bita, avisa! Coche i un bele odü é SC de scioldo n sonn sterch y J de joler n sonn debl.

scialscimpanzésciurotbisciabrüsciatascia

jafajitajonnciajóciamëjadlijia

Canche i adorun tröpa forza da pronunzié scriunse SC.

Canche i adorun pücia forza da pronunzié scriunse J.

Co feji pa da savëi canche i adori SC y canche i adori J?

Page 42: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

6B

40

Ci sonn adorunse pa ala fin dla parora?

büsclönescpaisc

diescgriscgrosc Ala fin dla parora

adorunse scialdi SC.

ara/al cuj (cují)ara/al depënj (depënje)ara/al oj (oje)ara/al plej (plajëi) ara/al storj (storje) ara/al unj (unje)

RECORDETE che i verbs dí y fá á ince J ala fin:

I verbs che á J tl infinitif á J ince ala fin dla parora.

ara/al dij ara/al fej

Page 43: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

7B

7A

41

RECORDETE che te n valgügn caji unse Ë tl ladin canche i un E tl talian:

lëgna legnarëgn regnosëgn segno

LE SONN Ë

I aldi che n valgönes parores, sciöche nëi y lëgn, vëgn pronunziades atramënter fora por i paisc. Co mëssi pa les scrí?

Canche te ne sas nia sce te mësses scrí E, Ë o A proeste da confronté les parores che se somëia tl ladin:

Por dí scriunse mo por dí

ragnoaragn rëgn

regno

Spinne Reich

bagnobagn bëgn

bene

Bad gut

pantalonibraia brëia

tavola

Hose Brett

lanalana lëgna

legna

Wolle Holz

sanisagns sëgns

segni

gesund Zeichen

sanosann sënn

rabbia

gesund Zorn

raggiorai rëi

rete

Strahl Netz

saccosach sëch

secco

Sack trocken

rigidastara stëra

stella

steif Stern

Page 44: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

42

I SONNS MB Y MP

ampl compagna imbrané imparé stambëch timbré

ampio compagnaimbranato imparare stambecco timbrare

Da pronunzié setëmber y imparé ne capësci nia sce i mëssi scrí M o N dan B y P.

Vëigheste Bita, chiló él na regola dër scëmpla. Coche tl talian scriunse ince tl ladin dan B y P tres M.

8A-8B-8C

Page 45: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

43

9A

I CONSONANC DOPLI

gorila gorilla Gorilla

flama fiamma Flamme

jopa zuppa Suppe

I vëighi che gorila vëgn scrit atramënter tl ladin co tl talian y tl todësch, diji pa dërt?

Sce. Tl ladin adorunse feter tresle consonant singul, nia dopl.

Ne unse spo degügn consonanc dopli tl ladin?

Sce! S y N pó ester dopli.

Co feji pa da savëi canche i adori S o canche i adori SS?

Canche i adorun pücia forza da pronunzié scriunse S.

ara passa mëssa rossa

ara pësa mësa rosa

Canche i adorun tröpa forza da pronunzié scriunse SS.

Page 46: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

44

Mo podunse scrí SS tres ma amesa na parora?

No! SS podunse ince avëi ala fin de na parora, mo ma sce al é n verb.

al mëss ara toss ai foss

9B+C

Page 47: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

45

Y can scriunse pa NN?

NN scriunse ala fin de chëstes parores:

Mo podunse scrí NN ma pro chëstes parores?

No! NN podunse ince avëi ala fin de n verb.

al vënn ara tënn ai rovënn

altonnann dantann dann dassënn

sënn sonn tonn toronn

mesaronn malsann plann pordonn sann

debann inn intoronn jonnmonn

9D

Page 48: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

46

Cëch, sö alalt él gnü la nëi. Ci bela contrada.

Te as rajun: le vërt di pra, le blanch dla nëi, le bröm dl cil.

Bita, sce te ciares avisa, spo vëigheste fora i corusc dla bandira ladina.

Vëigheste ince mies pedies?

Sce! Te as propi lascé jö n bel fostü tla nëi. Al pé sciöche sce te esses scrit valch. Sce! Lí ma ci

che i á scrit:

Page 49: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 50: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

1A

1B

48

I vëighi che da mëte adöm n vocal y n consonant vëgnel fora de plü toc: vi - do - ra

Brauia Bita, avisa! Chëstes é silbes!

üpe letü - ao - rama - mabal - cunvi - do - raam - bu - lan - za

No! Na silba mëss tres avëi n vocal. Ara pó avëi lapró un o de plü consonanc.

Á vigni silba n vocal y n consonant?

LES SILBES

Page 51: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

2A

2B

49

I vëighi che al é datrai n sëgn sön l’ultim vocal, coche pro tablé, diji pa dërt?

Can adorunse pa l’azënt?

Brauia Bita, avisa! Chësc é n azënt!

L’azënt adorunse canche i ti dun de plü pëis al vocal ala fin de na parora de de plü silbes.

Metunse ince l’azënt sön parores de öna na silba cun n vocal ala fin?

No! Les parores de öna na silba ne á degun azënt.

so – rá ca – ri – gá ta – blé fe – li – zi – té ba – dí in – dor – me – dí fa – bló pa – va – ró bor – jú ca – ga – dú

mafrefiso lu

L’AZËNT

RECORDETE che sön i verbs de öna na silba cun n vocal ala fin metunse l’azënt:

trádéjító

Page 52: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

50

L’APOSTROF

Can adorunse pa l’apostrof?

I vëighi ciamó n sëgn ala fin dla parora, coche prol’auto. Ci é pa chësc?

Chësc é n apostrof.

L’apostrof adorunse canche na parora s’un perd n toch.

Can s’un perd pa na parora n toch?

l’auto l’elefant l’ël l’indian l’orghe l’öre l’ufo l’üf

Page 53: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4A

51

Na parora s’un perd n toch canche dui vocai röia adöm, coche por ejëmpl pro l’articul tl mascolin singolar.

RECORDETE che i adorun tres l’articul plëgn le canche n inom tl mascolin mët man tl singolar cun IA, IE, IO y IU:

le iat le ieroglif le iogurtle iudize

Page 54: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

mama

52

Inom

Ci bel de che al é incö chiló sot Mesoles. Y tan de ciüfs che i vëighi te nosc pre: anzianes, stlopëc, nagoles, ciüfs dl tonn, pavé ghel, arnica. I ti cöii n per de ciüfs a Cëch, al á dessigü ligrëza impara.

Pu Cëch, ne vëigheste nia ci bi ciüfs che al é te nosc pre? I orô nen cöie n valgügn y te fá na scincunda…

Mo Bita, ci spavënt!Ci fejeste pa?

No no, Bita. Chisc ciüfs ne poste nia cöie. Ai é pa feter preziusc. Sön les flus él scrit valch de socrët…

Particoles

sön

Page 55: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

Chësta ne te crëii pa nia massa, Cëch. Mo i ti ciari pa plü avisa cun mia linsa da detetif. Pu iö… sëgn vëighi pa propi che al é scrit valch sön les flus…

53

Verb

Pronom

Agetif

Articul

le

bröm

nos

porté

Page 56: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 57: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 58: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

1A

1B-1C-1D

56

L’INOM

Ci é pa chëstes parores: mama, vider, portes, romuns?

Ciodí adorunse pa n inom?

Chëstes parores é inoms.

L’inom adorunse da mostré coche an ti dij a porsones, tiers y cosses.

mama mamma Mama mum

vider finestra Fenster window

portes porte Haustüren doors

romuns vermi Würmer worms

Page 59: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

2A

Ci desfarënzia él pa danter ciasa y mür o möta y möt?

57

L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN

No! Datrai pó I’inom tl feminin y tl mascolin ince avëi n consonant ala fin.

I capësci. L’inom tl feminin á -A ala fin. L’inom tl mascolin á -E o -O ala fin. Éra tres insciö?

feminin mascolinla ciamena le stangodela ciasa le gotela ciuita le dülela gücia l’autola lâ le nenela uma le pere

feminin mascolinla ciasadafüch le somasla curt le tëtla laurs l’iglla löm le funzla majun le mürla olp le tas

Ciasa y möta é inoms tl feminin.

Mür y möt é inoms tl mascolin.

Page 60: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

2B

58

Sce! Val’ porsones o tiers á la medema forma che se müda ma cun -A ala fin dl inom tl feminin.

I vëighi che möta y möt é anfat, al müda ma -A ala fin. Él de plü parores che é insciö?

feminin mascolinla ciana le cianla iata le iatla jormana le jormanla tota le totla videla le vidella vijina le vijin

Page 61: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

59

Él ince tl talian les medemes regoles?

L’inom tl feminin á ince tl talian coche tl ladin scialdi -A ala fin. L’inom tl mascolin deperpo á scialdi -O ala fin.

Sce! Coche tl ladin podunse ince tl talian avëi le medem inom de porsones y de tiers, che á -A ala fin dl inom tl feminin, mo -O ala fin dl inom tl mascolin.

Unse ince tl talian porsones y tiers che á la medema forma, che se müda ma ala fin dl inom?

femminile maschile la casa il tettola gallina il gallola madrina il padrinola mucca il manzola sorella il fratellola stalla il muro

femminile maschile la bambina il bambino la cavalla il cavallo la cugina il cugino la gatta il gatto la vicina il vicino la vitella il vitello

Page 62: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

2C

60

Co éra pa tl todësch?

Ince tl todësch unse na forma tl feminin y na forma tl mascolin.

Sce! Coche tl ladin y tl talian podunse ince tl todësch avëi le medem inom de porsones y de tiers, mo che á -IN ala fin dl inom tl feminin.

Unse ince tl todësch porsones y tiers che á la medema forma, che se müda ma ala fin dl inom?

Feminin Maskulin die Frau der Manndie Henne der Hahn die Kuh der Stier die Lampe der Tischdie Mauer der Stuhldie Schwester der Bruder

Feminin Maskulin die Bärin der Bärdie Enkelin der Enkel die Eselin der Esel die Freundin der Freunddie Löwin der Löwedie Nachbarin der Nachbar

RECORDETE che tl todësch unse ince parores tl neutrum, chël ó dí parores che ne é no tl feminin no tl mascolin:

das Dachdas Hausdas Licht

Page 63: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

Pro chëstes regoles de basa él sambëgn ciamó de plü ezeziuns. Chëstes gnará tratades plü inant.

61

Y tl inglesc pa?

Datrai se müda l’inom deplëgn.

Tl inglesc unse scialdi la medema forma sides tl feminin co tl mascolin.

Unse ince tl inglesc porsones y tiers che á la medema forma, che se müda ma ala fin dl inom?

Sce! Val’ porsones y tiers á ince tl inglesc le medem inom, mo che á -ESS ala fin dl inom tl feminin.

the birdthe catthe childthe dogthe neighbourthe teacher

feminine masculinethe cow the bullthe hen the rooster the mother the fatherthe sister the brotherthe sow the boarthe wife the husband

feminine masculinethe hostess the hostthe lioness the lionthe countess the count

Page 64: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3A

62

L’INOM TL SINGOLAR Y L’INOM TL PLURAL

Ci desfarënzia él pa danter la löm y les löms o le cian y i cians?

Les löms y i cians é inoms tl plural.

La löm y le cian é inoms tl singolar.

la jormana le nenela ê le conicio la terassa le ciamin

la cuginail nonnol’apeil conigliola terrazza il camino

die Cousine der Großvaterdie Biene das Kaninchen die Terrasse der Kamin

the cousin the grandfather the beethe rabbit the terrace the chimney

les jormanes i neni les êsi coniciles terasses i ciamins

le cugine i nonni le apii conigli le terrazze i camini

die Cousinen die Großväter die Bienendie Kaninchen die Terrassen die Kamine

the cousins the grandfathers the bees the rabbitsthe terraces the chimneys

Page 65: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

63

I vëighi che al é de plü manires da formé le plural tl ladin.

Y co éra pa sce l’inom tl singolar á n vocal ala fin?

Brauia Bita, avisa!Da formé le plural dl inom messunse impröma ciaré ci lëtra che l’inom á ala fin.

Canche l’inom tl singolar á n consonant ala fininjuntunse scialdi -S.

Canche l’inom é feminin mudunse -A cun -ES.

singolar la lömla majunla olp

le corfle mür le paom

singolarla jormanala popala porta

plural les lömsles majunsles olps

i corfsi mürs i paoms

pluralles jormanesles popesles portes

Page 66: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3B

64

singolarle nenele perele pope

l’autole capole scioldo

plurali nenii perii popi

i auti i capii scioldi

Canche l’inom é mascolin mudunse -E o -O cun -I.

Él ince tl talian les medemes regoles?

Tl mascolin sce! Iló mudunse coche tl ladin -E o -O cun -I.

pluralele case le mamme le porte

singolare la casala mammala porta

pluralei balconii padrii pesci

i nonnigli ortii vicini

singolare il balconeil padreil pesce

il nonnol’ortoil vicino

Tl feminin no! Iló mudunse -A cun -E.

Page 67: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3C

65

Singulardie Katzedie Lampedie Tante

Pluraldie Katzendie Lampendie Tanten

Singularder Freundder Hundder Stier

Pluraldie Freundedie Hundedie Stiere

Singulardas Brettdas Kinddas Licht

Pluraldie Bretterdie Kinderdie Lichter

singularthe doorthe housethe roof

pluralthe doorsthe housesthe roofs

Tl todësch éra atramënter!Canche l’inom tl singolar é feminin injuntunse scialdi -N.

Co éra pa tl todësch?

Canche l’inom tl singolar é mascolin injuntunse scialdi -E.

Canche l’inom tl singolar é neutral injuntunse scialdi -ER.Y tl inglesc pa?

Tl inglesc él dër scëmpl. Por le plü injuntunse -S pro l’inom tl singolar.

Pro chëstes regoles de basa él sambëgn ciamó de plü ezeziuns. Chëstes gnará tratades plü inant.

Page 68: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4A

66

Ciodí adorunse pa n inom general?

Ciodí adorunse pa n inom individual?

L’inom general adorunse da mostré pro ci categoria de porsones, tiers o cosses che l’inom toca.

L’inom individual mostra avisa l’inom che toca pro chë porsona, chël tier y chë cossa.

la lâle jorman

la vacia le cian

la valadale crëp

Ana é l’inom individual dla lâPire é l’inom individual dl jormanVitoria é l’inom individual dla vaciaBoris é l’inom individual dl cianFodom é l’inom individual dla valadaMarmolada é l’inom individual dl crëp

L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL

Page 69: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

MËT AVERDA !

4b+C

67

Desfarenziunse ince tl talian, tl todësch y tl inglesc danter inom general y inom individual?

Sce i vëighi dërt, scriunse l’inom pice!

Sambëgn:

Ma i inoms generai scriunse pice. I inoms individuai scriunse tres gran.

INOMS GENERAI NOMI COMUNI GATTUNGSNAMEN COMMON NAMES

la lâ la nonna die Großmutter the grandmother

le jorman il cugino der Cousin the cousin

la vacia la mucca die Kuh the cow

le cian il cane der Hund the dog

la valada la vallata das Tal the valley

le crëp la montagna der Berg the mountain

INOMS INDIVIDUAI NOMI PROPRI EIGENNAMEN PROPER NOUNS

Ana Anna Anna Anne

Pire Piero Peter Peter

Vitoria Vittoria Viktoria Victoria

Boris Boris Boris Boris

Fodom Livinallongo Buchenstein Livinallongo

Marmolada Marmolada Marmolada Marmolada

Atramënter co tl ladin, tl talian y tl inglesc scriunse tl todësch ince i inoms generai gran:

le jorman il cugino der Cousin the cousinla vacia la mucca die Kuh the cowla valada la vallata das Tal the valley

Page 70: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

5A

68

I á imparé che l’inom é na parora che i adorun da mostré porsones, tiers y cosses, coche mama y vider. Ci nen él pa pordërt de parores coche amur y ligrëza?

N inom concret adorunse da mostré valch che an pó odëi, pié ite y ciarcé.

Mama y vider é inoms concrec. Amur y ligrëza é inoms astrac.

Ciodí adorunse pa n inom concret?

L’INOM CONCRET Y L’INOM ASTRAT

INOMS CONCREC NOMI CONCRETI KONKRETE NAMEN CONCRETE NOUNS

la lâ la nonna die Großmutter the grandmother

le jorman il cugino der Cousin the cousin

la vacia la mucca die Kuh the cow

le cian il cane der Hund the dog

la valada la vallata das Tal the valley

le crëp la montagna der Berg the mountain

Page 71: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

5B-5C-5D

69

N inom astrat adorunse da mostré na idea, na emoziun o n fat chël ó dí valch che an ne pó nia odëi, nia pié ite y nia ciarcé.

Ciodí adorunse pa n inom astrat?

INOMS ASTRAC NOMI ASTRATTI ABSTRAKTE NAMEN ABSTRACT NOUNS

le devertimënt il divertimento der Spaß the fun

le frëit il freddo die Kälte the cold

le tof l’odore der Geruch the smell

la fan la fame der Hunger the hunger

la belëza la bellezza die Schönheit the beauty

la tëma la paura die Angst the fear

Page 72: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 73: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 74: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

1A

1B+C

72

L’ARTICUL

I vëighi che i inoms á scialdi na parora che ti vá danfora, coche la man, le dëit. Ci é pa la y le?

Ciodí adorunse pa n articul?

Chisc é articui.

L’articul adorunse da acompagné l’inom. Al é na parora che ne pó nia sté dassora.

la lënga la lingua die Zunge the tongue

le montun il mento das Kinn the chin

les aundles le unghie die Nägel the nails

i pisc i piedi die Füße the feet

na man una mano eine Hand a hand

n edl un occhio ein Auge an eye

Page 75: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

2A

2B

73

L’ARTICUL TL FEMININ Y L’ARTICUL TL MASCOLIN

I vëighi che l’inom á datrai la danfora y datrai le, coche la man y le dëit. Can adorunse pa la y can adorunse pa le?

I vëighi che al é ince datrai l’ dan l’inom, coche l’os. Can adorunse pa chësc articul?

adorunse canche l’inom é tl feminin.

adorunse canche l’inom é tl mascolin.

adorunse canche l’inom tl mascolin mët man cun n vocal.

feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum

la bocia le nes la bocca il naso die Hand der Fuß das Auge the hand

la iama le col la gamba lo gnomo die Hüfte der Hals das Bein the leg

la lënga l’edl la lingua l’occhio die Nase der Mund das Knie the nose

Page 76: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

MËT AVERDA !

2C

74

Al é datrai parores che é mascolines tl ladin y tl talian, mo feminines tl todësch: le nes il naso die Nase the nose

Al é datrai parores che é feminines tl ladin y tl talian, mo mascolines o neutrales tl todësch:la iama la gamba das Bein the leg

Al é datrai parores che é mascolines tl ladin, mo feminines tl talian y tl todësch:l’üf l’anca die Hüfte the hip

RECORDETE che tl talian él ince l’articul tl mascolin lo che i ne conesciun nia tl ladin. Lo acompagnëia inoms che mët man cun gn-, ps-, s + consonant x-, y-, z-:

lo gnomolo psicologolo scivololo xilofonolo yetilo zaino

RECORDETE che tl todësch él ince l’articul das che i ne conesciun nia tl ladin. Das acompagnëia inoms tl neutrum:

das Augedas Beindas Haar

RECORDETE che tl inglesc unse ma un n articul, the:

the handthe legthe nose

Page 77: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3B

3A

75

L’ARTICUL TL SINGOLAR Y L’ARTICUL TL PLURAL

I vëighi che al pó ester cater articui, coche la man, le dëit, les mans, i dëic. Ci desfarënzia él pa danter la y les o le/l’ y i?

La y le adorunse canche l’inom é tl singolar.La adorunse canche l’inom é tl feminin y tl singolar. Le/l’ adorunse canche l’inom é tl mascolin y tl singolar.

Les y i adorunse canche l’inom é tl plural. Les adorunse canche l’inom é tl feminin y tl plural. I adorunse canche l’inom é tl mascolin y tl plural.

feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum

la bocia le nes la bocca il naso die Hand der Fuß das Auge the hand

la iama le iat la gamba lo gnomo die Hüfte der Knochen das Bein the leg

la lënga l’edl la lingua l’occhio die Nase der Mund das Knie the nose

feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum

les boces i nesc le bocche i nasi die Hände die Füße die Augen the hands

les iames i iac le gambe gli gnomi die Hüften die Knochen die Beine the legs

les lënghes i edli le lingue gli occhi die Nasen die Münder die Knie the noses

Page 78: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3C

76

die Nase die Nasen der Fuß die Füße das Auge die Augen

the hand the handsthe leg the legsthe nose the noses

RECORDETE che tl todësch adorunse tres l’articul die tl plural, anfat sce l’inom é tl feminin, tl mascolin o tl neutrum:

RECORDETE che tl inglesc adorunse tres le medem articul the, sides tl singolar co tl plural:

Page 79: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4A

77

L’ARTICUL DETERMINATIF YL’ARTICUL INDETERMINATIF

Bita, i mëssi jí dal dotur. I á me a na iama.La iama dërta me fej me.

Püre Cëch! Ciodí adoreste pa n iade na iama y n iade la iama? Ci desfarënzia él pa danter na y la?

La é n articul determinatif. Na é n articul indeterminatif.

L’articul determinatif adorunse canche i savun avisa ci inom che i minun, coche: La iama dërta me fej me.

Can adorunse pa l’articul determinatif?

feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum

la bocia le nes la bocca il naso die Hand der Fuß das Auge the hand

la man le iat la mano lo gnomo die Hüfte der Knochen das Bein the leg

la lënga l’edl la lingua l’occhio die Nase der Mund das Knie the nose

Page 80: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4B+C

78

Can adorunse pa l’articul indeterminatif?

feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum

na bocia n nes una bocca un naso eine Hand ein Fuß ein Auge a hand

na man n iat una mano uno gnomo eine Hüfte ein Knochen ein Bein a leg

na lënga n edl una lingua un occhio eine Nase ein Mund ein Knie a nose

Él ince tl plural n articul determinatif y n articul indeterminatif?

No! Tl plural unse ma l’articul determinatif:les mans i edli

L’articul indeterminatif adorunse canche i ne savun nia avisa ci inom che i minun, coche:I á me a na iama.

Page 81: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

MËT AVERDA !

5A+B

79

+ NA + N

A a na boza a n liber

DA da na boza da n liber

DE de na boza de n liber

TE te na boza te n liber

+ EINE + EIN + EIN

AN an einer Flasche an einem See an einem Buch

an eine Flasche an einen See an ein Buch

BEI bei einer Flasche bei einem See bei einem Buch

IN in einer Flasche in einem See in einem Buch

in eine Flasche in einen See in ein Buch

VON von einer Flasche von einem See von einem Buch

ZU zu einer Flasche zu einem See zu einem Buch

+ UNA + UN + UNO

A a una bottiglia a un libro a uno stadio

DA da una bottiglia da un libro da uno stadio

DI di una bottiglia di un libro di uno stadio

IN in una bottiglia in un libro in uno stadio

SU su una bottiglia su un libro su uno stadio

L’articul indeterminatif messunse tres scrí despartí dala preposiziun:

Page 82: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 83: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

81

Page 84: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

1A

1B+C

82

L’AGETIF

I vëighi che al é ciamó parores che acompagnëia l’inom, coche börna, mol, nöies, vedli. Ci é pa chëstes parores?

Ciodí adorunse pa n agetif?

Chëstes parores é agetifs.

L’agetif adorunse da mostré coche l’inom é.

la braia börna i pantaloni blu die blaue Hose the blue trousersles pluses nöies le camicette nuove die neuen Blusen the new blousesle guant mol il vestito bagnato das nasse Kleid the wet dressi odlá vedli gli occhiali vecchi die alten Brillen the old glasses

Page 85: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

2A

83

L’AGETIF TL FEMININ YL’AGETIF TL MASCOLIN

Unse ince por i agetifs na forma tl feminin y na forma tl mascolin, coche i un bele odü pro l’inom y pro l’articul?

Brauia Bita, avisa! Al depënn tres dal inom sce l’agetif é tl feminin o tl mascolin.

Sce l’inom é tl mascolin, é ince l’agetif tl mascolin.

Sce l’inom é tl feminin, é ince l’agetif tl feminin.

la iaca nëta la giacca pulita die saubere Jacke the clean jacketla iaca vedla la giacca vecchia die alte Jacke the old jacketla iaca ghela la giacca gialla die gelbe Jacke the yellow jacket

le mantel nët il cappotto pulito der saubere Mantel the clean coatle mantel vedl il cappotto vecchio der alte Mantel the old coatle mantel ghel il cappotto giallo der gelbe Mantel the yellow coat

Page 86: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

84

Co é pa la forma tl feminin y co é pa la forma tl mascolin dl agetif?

Coche i un bele odü pro l’inom, á la forma tl feminin scialdi -A ala fin.La forma tl mascolin á scialdi n consonant o i vocai -E o -O ala fin.

Datrai á l’agetif tl feminin n sonn debl dan -A, mo che é sterch tl mascolin.

feminin mascolinla tascia morjela le ciapel morjel la tascia nëta le ciapel nët la tascia vedla le ciapel vedl

la tascia vera le ciapel verela tascia tömia le ciapel tömela tascia stroliga le ciapel stroligo

feminin mascolinla tascia grija le ciapel grisc la tascia sportiva le ciapel sportif la tascia vërda le ciapel vërt

2B

Page 87: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

85

Él ince tl talian les medemes regoles coche tl ladin?

Tl feminin sce! Iló á l’agetif scialdi -A ala fin. Tl mascolin no! Iló á l’agetif scialdi -O ala fin.

Datrai unse la medema forma por le feminin y por le mascolin.

femminile maschilela borsa morbida il cappello morbido la borsa pulita il cappello pulito la borsa vecchia il cappello vecchio

femminile maschilela borsa elegante il cappello elegante la borsa pesante il cappello pesante la borsa verde il cappello verde

Page 88: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

86

Co éra pa tl todësch?

Tl todësch éra atramënter co tl ladin y tl talian. Sce i un l’articul die/der/das dan l’inom unse tres -E ala fin dla parora, anfat sce al é tl feminin, tl mascolin o tl neutrum.

Tl inglesc resta l’agetif tres anfat.

Y tl inglesc pa?

Feminin Maskulin Neutrumdie elegante Tasche der elegante Hut das elegante Kleid die saubere Tasche der saubere Hut das saubere Kleiddie alte Tasche der alte Hut das alte Kleid

the elegant dress the dirty dress the old dress

Pro chëstes regoles de basa él sambëgn ciamó de plü ezeziuns. Chëstes gnará tratades plü inant.

2C

Page 89: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

87

L’AGETIF TL SINGOLAR Y L’AGETIF TL PLURAL

Sce l’inom y l’agetif se astila anfat tl feminin y tl mascolin, spo arati che ara sides insciö ince tl singolar y tl plural!

Brauia Bita, avisa!

L’agetif tl feminin á tl plural scialdi -ES ala fin.

Ara é coche pro l’inom. Canche l’agetif tl mascolin y tl singolar á n consonant ala fin injuntunse tl plural scialdi -S.

Canche l’agetif tl mascolin y tl singolar á -E o -O ala fin mudunse tl plural chisc vocai cun -I.

Y co éra pa tl mascolin?

singolar pluralla ciamëja cörta les ciamëjes cörtesla ciamëja nöia les ciamëjes nöiesla ciamëja strënta les ciamëjes strëntes

singolar pluralle botun bröm i botuns brömsle botun scür i botuns scürsle botun fin i botuns fins

singolar pluralle nene capaze i neni capazile samare cöce i samari cöcile poferle töme i poferli tömi

le capo biondo i capi biondile mostro furbo i mostri furbile paiazo stroligo i paiazi strolighi

3A

3B

Page 90: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

88

Él ince tl talian les medemes regoles?

Tl feminin no! Coche pro l’inom mudunse tl plural -A ala fin cun -E.

Tl mascolin sce! Iló mudunse tl plural -E o -O ala fin cun -I.

singolare pluralela camicia corta le camicie cortela camicia nuova le camicie nuovela camicia stretta le camicie strette

singolare pluraleil bottone giallo i bottoni gialliil bottone morbido i bottoni morbidiil bottone nuovo i bottoni nuovi

il bottone elegante i bottoni eleganti il bottone brillante i bottoni brillantiil bottone verde i bottoni verdi

Page 91: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

89

Co éra pa tl todësch?

Tl todësch éra atramënter co tl ladin y tl talian. Sce i un l’articul die/der/das dan l’agetif tl singolar injuntunse -N tl plural, anfat sce l’agetif é tl feminin, tl mascolin o tl neutrum.

Tl inglesc él dër scëmpl, l’agetif resta anfat sides tl singolar co tl plural.

Y tl inglesc pa?

Pro chëstes regoles de basa él sambëgn ciamó de plü ezeziuns. Chëstes gnará tratades plü inant.

Singular Pluraldie neue Hose die neuen Hosender blaue Knopf die blauen Knöpfedas weiche Hemd die weichen Hemden

singular pluralthe blue button the blue buttonsthe new button the new buttonsthe soft button the soft buttons

3C

Page 92: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

90

L’AGETIF NUMERAL

Bita, i te scinchi döes variëtes!

Döes é n agetif numeral.

Dilan, Cëch! Mo ci parora é pa döes?

Ciodí adorunse pa n agetif numeral?

L’agetif numeral adorunse da cumpedé y da numeré inoms.

trëi ciüries cater tacuinsla terza tascia le cuart botun

4A

Page 93: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

91

Ci desfarënzia él pa danter trëi y terza o cater y cuart?

0 nul zero null zero

1 un uno eins one

2 dui due zwei two

3 trëi tre drei three

4 cater quattro vier four

5 cinch cinque fünf five

6 sis sei sechs six

7 set sette sieben seven

8 ot otto acht eight

9 nü nove neun nine

10 diesc dieci zehn ten

11 önesc undici elf eleven

12 dodesc dodici zwölf twelve

13 trëdesc tredici dreizehn thirteen

14 catordesc quattordici vierzehn fourteen

15 chinesc quindici fünfzehn fifteen

16 sëdesc sedici sechzehn sixteen

17 dejesset diciassette siebzehn seventeen

18 dejedot diciotto achtzehn eighteen

19 dejenü diciannove neunzehn nineteen

20 vint venti zwanzig twenty

21 vintun ventuno einundzwanzig twenty-one

22 vintedui ventidue zweiundzwanzig twenty-two

23 vintetrëi ventitré dreiundzwanzig twenty-three

24 vintecater ventiquattro vierundzwanzig twenty-four

Ai agetifs numerai coche trëi o cater ti dijunse agetifs numerai cardinai. Chisc adorunse da dé dant le numer dl inom che ai acompagnëia:

Page 94: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

MËT AVERDA !

92

A desfarënzia dai agetifs che i un odü cina sëgn ne se müda l’agetif numeral cardinal nia:

Pia á trëi botuns. Pia ha tre bottoni.Pia hat drei Knöpfe. Pia has three buttons.

Pia á un n botun. Pia á dui botuns.

Maria á trëi morones.Maria ha tre collane. Maria hat drei Halsketten.Mary has three necklaces.

Maria á öna na morona.Maria á döes morones.

25 vintecinch venticinque fünfundzwanzig twenty-five

26 vintessis ventisei sechsundzwanzig twenty-six

27 vintesset ventisette siebenundzwanzig twenty-seven

28 vintot ventotto achtundzwanzig twenty-eight

29 vintenü ventinove neunundzwanzig twenty-nine

30 trënta trenta dreißig thirty

40 caranta quaranta vierzig forty

50 cincanta cinquanta fünfzig fifty

60 sessanta sessanta sechzig sixty

70 setanta settanta siebzig seventy

80 otanta ottanta achtzig eighty

90 nonanta novanta neunzig ninety

100 cënt cento hundert a hundred

1000 mile mille tausend thousand

Ma tl ladin unse por le 1 y le 2 ince na forma feminina:

Page 95: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

93

Ai agetifs numerai coche terza o cuart ti dijunse agetifs numerai ordinai. Chisc adorunse da dé dant l’ordin dl inom che ai acompagnëia:

1. pröma/pröm/ prömes/pröms

prima/primo/ prime/primi

erste/erster/ erstes/ erste

first

2. secunda/secunt/ secundes/secunc

seconda/secondo/ seconde/secondi

zweite/zweiter/zweites/zweite

second

3. terza/terz/ terzes/terc

terza/terzo/ terze/terzi

dritte/dritter/drittes/dritte

third

4. cuarta/cuart/ cuartes/cuarc

quarta/quarto/ quarte/quarti

vierte/vierter/ viertes/vierte

fourth

5. cuinta/cuint/ cuintes/cuinc

quinta/quinto/ quinte/quinti

fünfte/fünfter/ fünftes/fünfte

fifth

6. sesta/sest/sestes/sesć

sesta/sesto/ seste/sesti

sechste/sechster/sechstes/sechste

sixth

7. setima/setim/ setimes/setims

settima/settimo/ settime/settimi

siebte/siebter/siebtes/siebte

seventh

8. otava/otaf/ otaves/otafs

ottava/ottavo/ ottave/ottavi

achte/achter/ achtes/achte

eighth

9. nona/non/ nones/nons

nona/nono/ none/noni

neunte/neunter/ neuntes/neunte

ninth

10. diejima/diejim/ diejimes/diejims

decima/decimo/ decime/decimi

zehnte/zehnter/zehntes/zehnte

tenth

11. onejima/onejim/ onejimes/onejims

undicesima/ undicesimo/ undicesime/ undicesimi

elfte/elfter/elftes/elfte

eleventh

Page 96: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4B+C

94

12. dodejima/ dodejim/ dodejimes/ dodejims

dodicesima/ dodicesimo/ dodicesime/ dodicesimi

zwölfte/zwölfter/zwölftes/zwölfte

twelfth

13. tredejima/ tredejim/ tredejimes/ tredejims

tredicesima/tredicesimo/ tredicesime/tredicesimi

dreizehnte/dreizehnter/ dreizehntes/dreizehnte

thirteenth

14. catordejima/ catordejim/ catordejimes/ catordejims

quattordicesima/quattordicesimo/ quattordicesime/quattordicesimi

vierzehnte/ vierzehnter/ vierzehntes/ vierzehnte

fourteenth

15. chinejima/ chinejim/ chinejimes/chinejims

quindicesima/quindicesimo/quindicesime/quindicesimi

fünfzehnte/ fünfzehnter/ fünfzehntes/ fünfzehnte

fifteenth

16. sedejima/ sedejim/ sedejimes/ sedejims

sedicesima/sedicesimo/sedicesime/sedicesimi

sechzehnte/sechzehnter/ sechzehntes/sechzehnte

sixteenth

17. dejessetejima/ dejessetejim/ dejessetejimes/dejessetejims

diciassettesima/diciassettesimo/ diciassettesime/diciassettesimi

siebzehnte/ siebzehnter/ siebzehntes/ siebzehnte

seventeenth

18. dejedotejima/dejedotejim/ dejedotejimes/ dejedotejims

diciottesima/ diciottesimo/ diciottesime/ diciottesimi

achtzehnte/achtzehnter/ achtzehntes/achtzehnte

eighteenth

19. dejenüejima/ dejenüejim/ dejenüejimes/dejenüejims

diciannovesima/diciannovesimo/diciannovesime/diciannovesimi

neunzehnte/ neunzehnter/ neunzehntes/ neunzehnte

nineteenth

20. vintejima/ vintejim/ vintejimes/ vintejims

ventesima/ ventesimo/ ventesime/ ventesimi

zwanzigste/ zwanzigster/ zwanzigstes/ zwanzigste

twentieth

Page 97: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

5B+C

95

L’AGETIF POSSESSIF5A

Ci é pa n agetif possessif?

L’agetif possessif adorunse da mostré de che che valch é.

Al me dá imënt che ince chësta sort de agetifs ais na forma tl feminin y tl mascolin, na forma tl singolar y tl plural, diji pa dërt?

Brauia Bita, avisa! L’agetif possessif pó ester tl feminin y tl mascolin, tl singolar y tl plural:

mi peretüa ciourasü ciapí nostes braies

femininmia tascia tüa tascia süa tascianosta tascia osta tascia süa tascia

femininmies tasces tües tasces sües tascesnostes tasces ostes tasces sües tasces

mascolin mi ciapel to ciapel so ciapelnosc ciapel osc ciapel so ciapel

mascolin mi ciapí tü ciapí sü ciapínüsc ciapí üsc ciapí sü ciapí

SINGOLAR PLURAL

Page 98: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

96

Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc agetifs possessifs?

Sambëgn:

femminilela mia borsa la tua borsa la sua borsala nostra borsa la vostra borsa la loro borsa

Femininmeine Tasche deine Tasche ihre Tasche seine Tasche unsere Tasche eure Tasche ihre Tasche

my hat your hat her hat his hat its hat our hat your hat their hat

femminilele mie borse le tue borse le sue borsele nostre borsele vostre borse le loro borse

Neutrummein Kleid dein Kleid ihr Kleid sein Kleid unser Kleid euer Kleid ihr Kleid

maschileil mio cappello il tuo cappello il suo cappelloil nostro cappello il vostro cappello il loro cappello

Maskulinmein Hut dein Hut ihr Hut sein Hut unser Hut euer Hut ihr Hut

my hats your hats her hats his hats its hats our hats your hats their hats

maschilei miei cappelli i tuoi cappelli i suoi cappellii nostri cappelli i vostri cappelli i loro cappelli

meine Hüte, Taschen, Kleiderdeine Hüte, Taschen, Kleider ihre Hüte, Taschen, Kleider seine Hüte, Taschen, Kleider unsere Hüte, Taschen, Kleider eure Hüte, Taschen, Kleider ihre Hüte, Taschen, Kleider

SINGOLARE

SINGULAR

SINGULAR PLURAL

PLURALE

PLURAL

MËT AVERDA !

L’articul adorunse dan l’agetif possessif ma tl talian:

mia tascia la mia borsa meine Tasche my bag

Page 99: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 100: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

1A

98

LE PRONOM

Ci é pa chëstes parores: ara sona, al sona, ares sona, ai sona?

Chisc é pronoms.

Le pronom adorunse impede l’inom.

La secreteria laora. Ara laora.Paul sona. Al sona.

Ana y Maria cunta. Ares cunta.I mituns salta. Ai salta.

Ciodí adorunse pa n pronom?

1B+C

Page 101: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

99

LE PRONOM PERSONAL

I á imparé i pronoms ara sona, al sona, ares sona, ai sona. Él ma chisc?

Co ti dijunse pa a chisc pronoms?

No! Al nen é deplü.

A chisc pronoms ti dijunse pronoms personai.

RECORDETE che tl talian adorunse i pronoms personai atramënter co tl ladin. Chësc imparunse plü inant.

I tomi. Cado. Ich falle. I fall. Te tomes. Cadi. Du fällst. You fall. Ara toma. Al toma.

Sie fällt. Er fällt. Es fällt.

She falls. He falls. It falls.

I tomun. Cadiamo. Wir fallen. We fall. I tomëis. Cadete. Ihr fällt. You fall. Ares toma. Ai toma.

Te tomes.

Cadono. Sie fallen. They fall.

Cade.

2A

2B+C

Page 102: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

100

LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ

Tö es na furba!Te es na bona de ladin.

Ciodí adorunse pa n pronom personal nia azenté?

Dilan Cëch! Ciodí adoreste pa n iade tö y n iade te?

I pronoms personai pó ester nia azentá, coche i soni, te sones, ara sona o azentá, coche iö soni, tö sones, ëra sona.

Le pronom personal nia azenté adorunse sce i baiun en general.

Pronoms personai nia azentáI soni. Te sones. Ara sona. Al sona. I sonun. I sonëis. Ares sona.Ai sona.

3A

Page 103: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

101

Pronoms personai azentáIö soni y nia tö. Tö sones y nia iö. Ëra sona y nia ël. Ël sona y nia ëra.Nos sonun y nia os. Os sonëis y nia nos. Ëres sona y nia ëi.Ëi sona y nia ëres.

Ciodí adorunse pa n pronom personal azenté?

Le pronom personal azenté adorunse sce i orun ti dé importanza ala porsona, al tier o ala cossa.

Él ince tl talian pronoms personai?

Sce! Tl talian él ince pronoms personai.

Io suono.Tu suoni.Lei suona.Lui suona.Noi suoniamo.Voi suonate.Loro suonano.

RECORDETE che i adorun tres ma un n pronom, chël nia azenté o chël azenté: Te sones. o Tö sones.

Page 104: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

102

Iö soni y no tö. Tö sones y no iö. Ëra sona y no ël. Ël sona y no ëra.Nos sonun y no ëi. Os sonëis y no ëres. Ëres sona y no os.Ëi sona y no os.

Io suono e non tu.Tu suoni e non io. Lei suona e non lui. Lui suona e non lei.Noi suoniamo e non loro.Voi suonate e non loro.

Loro suonano e non voi.

Ich spiele. Du spielst.Sie spielt. Er spielt. Es spielt.Wir spielen.Ihr spielt. Sie spielen.

I play.You play.She plays.He plays.It plays.We play.You play.They play.

Can i adorunse pa?

Can i adorunse pa?

Tl talian adorunse i pronoms personai ma canche i un tl ladin i pronoms personai azentá, chël ó dí canche i orun ti dé importanza ala porsona, al tier o ala cossa.

Tl todësch y tl inglesc adorunse tres i pronoms personai.

Tl todësch y tl inglesc unse ince ma öna na sort de pronoms personai.

3B

Co éra pa tl todësch y tl inglesc?

Page 105: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

MËT AVERDA !

103

Te sones la chitara.I sonun la chitara. Suoni la chitarra. Suoniamo la chitarra.

Du spielst Gitarre.Wir spielen Gitarre.

You play the guitar.We play the guitar.

Tl ladin, tl todësch y tl inglesc adorunse tres n pronom, tl talian pó le verb ince sté zënza pronom:

3C+D

Page 106: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

104

LE PRONOM REFLESSIF

Bita, sëgn sunsi slizié te n paltan. I me lavi pa les aundles.

Chësc é n pronom reflessif.

Ci é pa me che te adores pro i me lavi?

Ciodí adorunse pa n pronom reflessif?

Le pronom reflessif adorunse da dí che an fej valch a se instësc.

I me lavi.

Te te laves.

Ara se lava.

Al se lava.

I se lavun.

I se lavëis.

Ares se lava.

Ai se lava.

4A

4B

Page 107: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

105

Él ince pronoms reflessifs tl talian, tl todësch y tl inglesc?

Sambëgn:

I me lavi. (Io) mi lavo. Ich wasche mich. I wash myself.Te te laves. (Tu) ti lavi. Du wäschst dich. You wash yourself.Ara se lava. (Lei) si lava. Sie wäscht sich. She washes herself.

Al se lava. (Lui) si lava. Er wäscht sich. He washes himself.Es wäscht sich. It washes itself.

I se lavun. (Noi) ci laviamo. Wir waschen uns. We wash ourselves.I se lavëis. (Voi) vi lavate. Ihr wascht euch. You wash yourselves.Ares se lava.

(Loro) si lavano.

Sie waschen sich. They wash themselves.Ai se lava.

4C

Page 108: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

106

LE PRONOM POSSESSIF5A

Cëch, te me as tut mi ciapel!

No! Chësc é le mi.

Ciodí adorunse pa n pronom possessif?

Süa scora é te paisc. La nosta é plütosc dalunc.

Avisa coche i un bele odü pro l’agetif possessif, adorunse le pronom possessif da mostré de che che na porsona, n tier o na cossa é.

Ciodí adoreste pa l’articul dan mi?

Mi é te chësc caje n pronom possessif, porchël mëssi adoré l’articul!

Page 109: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

107

Ci desfarënzia él pa spo danter n agetif possessif y n pronom possessif?

L’agetif possessif acompagnëia l’inom y le pronom possessif stá impede l’inom.

Mi, süa, osc é te chësc caje agetifs, ajache ai acompagnëia i inoms mecanich, scora, ciamp dal sport.

Le to, la nosta, le so é te chësc caje pronoms, ajache ai stá impede i inomsmecanich, scora, ciamp dal sport.

Él ince pro le pronom possessif na forma tl feminin y tl mascolin, na forma tl singolar y tl plural?

Sambëgn:

Agetif possessifMi auto é dal mecanich,Süa scora é te paisc,Osc ciamp dal sport é gran,

Pronom possessifle to é bele cuncé. la nosta é dalunc. le so é pice.

5B

Page 110: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

femminilela mia la tua la suala nostra la vostra la loro

femininla miala tüala süa la nosta la ostala süa

Femininmeinedeine ihre seine unsereeure ihre

mineyours hers / his / its ours yours theirs

femminilele mie le tue le suele nostrele vostre le loro

femininles mies les tües les süesles nostes les ostes les sües

Neutrummein dein ihr sein unser euer ihr

maschileil mio il tuo il suo il nostro il vostroil loro

mascolinle mi le to le so le nost l’ostle so

Maskulinmein dein ihr sein unser euer ihr

maschile i miei i tuoi i suoii nostri i vostri i loro

mascolin i mi i tüi süi nüsc i üsci sü

meinedeine ihre seine unsere eure ihre

SINGOLARE

SINGOLAR

SINGULAR

SINGULAR + PLURAL

Possessivpronomen

Pronomi possessivi

Pronoms possessifs

Possessive pronouns

PLURALE

PLURAL

PLURAL

108

5B

Page 111: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

109

5C

MËT AVERDA !

Chësc ne é nia mi maester, mo le to. Questo non è il mio maestro, ma il tuo.Das ist nicht mein Lehrer, sondern der deine.

Das ist nicht meine Lehrerin, sondern deine.Das ist nicht mein Lehrer, sondern deiner.Das ist nicht mein Haus, sondern deines.

Dan le pronom possessif adorunse tres l’articul:

Tl todësch tolunse scialdi demez l’articul dan le pronom possessif, mo porchël messunse injunté ala fin dl pronom -E sce al é tl feminin, -ER sce al é tl mascolin y -ES sce al é tl neutrum:

Tl inglesc ne adorunse degun articul dan le pronom possessif:

This is not my teacher, but yours.

Page 112: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 113: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 114: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

112

LE VERB

Ci é pa chëstes parores:soné, orëi, bate, dormí?

Ciodí adorunse pa n verb?

Chëstes parores é verbs.

Le verb adorunse da mostré ci che an fej.

Te dormes. Dormi. Du schläfst. You sleep. Al mord. Morde. Er beißt. He bites. Ares cunta. Raccontano. Sie erzählen. They tell.

1A

1B+C

Page 115: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

113

ESTER Y AVËI

Ci é pa ester y avëi?

Ci é pa n verb ausiliar?

Te pos avëi chëstes formes:

Ester y avëi é verbs ausiliars.

N verb ausiliar é n verb che i adorun dan n ater verb.

I sun stada te bosch. Le vënt á soflé. Les fëies á tremoré. Ares é tomades jö.

ESTER AVËIi sun i áte es te asara/al é ara/al ái sun i uni sëis i ëisares/ai é ares/ai á

2B

2A

Page 116: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

114

Él ince verbs ausiliars tl talian, tl todësch y tl inglesc?

Sambëgn:

ESTER AVËI ESSERE AVERE

i sun á (io) sono hote es as (tu) sei haiara/al é á (lei/lui) è hai sun un (noi) siamo abbiamoi sëis ëis (voi) siete aveteares/ai é á (loro) sono hanno

SEIN HABEN TO BE TO HAVEich bin habe I am havedu bist hast you are havesie/er/es ist hat she/he/it is haswir sind haben we are haveihr seid habt you are havesie sind haben they are have

2C

Page 117: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

115

i son + i i sonite son + es te sonesara/al son + a ara/al sonai son + un i sonuni son + ëis i sonëisares/ai son + a ares/ai sona

LA CONIUGAZIUN DI VERBS

Sce i vëighi dërt se müda la fin dl verb, coche i soni, te sones, ara sona. Diji pa dërt?

Brauia Bita, avisa!Chësta é la coniugaziun dl verb.

La fin dl verb se müda ajache al se müda le pronom che ti vá danfora.

Ciodí se müda pa la fin dl verb?

3A

Page 118: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

116

I vëighi che nia tres ne á le verb n inom o n pronom che ti vá danfora, coche soné y chirí.Co ti dijunse pa a chësta forma?

I vëighi che l’infinitif ne é nia tres anfat ala fin, coche soné, orëi, bate y dormí. Ci desfarënzia él pa?

Aladô dl vocal che le verb á ala fin desfarenziunse cater coniugaziuns. Öna na coniugaziun á ala fin -É, coche soné, öna -ËI coche plajëi, öna -E coche bate y öna -Í coche dormí.

A chësta forma ti dijunse infinitif!

I II III IV-É -ËI -E -Í cujiné orëi bate cují salté plajëi morde dormísoné savëi rogore vistí

3B

Page 119: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

117

Se müda la fin dl verb te vigni coniugaziun anfat?

-A ala fin vëgn ma dant tla pröma coniugaziun y nia tles atres:La compagna noda. Les compagnes noda. La uma cianta. Les umes cianta. Le fligher jora. I fligri jora.

La scincunda plej. Les scincundes plej. Le cian mord. I cians mord. Maria dorm. Maria y Jan dorm.

Les cater coniugaziuns é bindebó anfat.

-É -ËI -E -Íi soni pleji bati dormite sones plejes bates dormesara/al sona plej bat dormi sonun plajun batun dormiuni sonëis plajëis batëis dormisares/ai sona plej bat dorm

-IUN y -IS ala fin vëgn ma dant tla cuarta coniugaziun y nia tles atres:I dormiun. I dormis. I rumpiun. I rumpis. I chiriun. I chiris.

I nodun. I nodëis. I plajun. I plajëis. I mordun. I mordëis.

RECORDETE che al é chëstes desfarënzies:

Page 120: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

118

Él ince tl talian cater coniugaziuns coche tl ladin?

Se müda la fin dl verb ince tl talian?

No! Tl talian él trëi coniugaziuns. Öna na coniugaziun á ala fin -ARE coche suonare, öna -ERE coche piacere yöna -IRE coche dormire.

Sambëgn:

I II III

-ARE -ERE -IREcucinare piacere cucire saltare sapere dormiresuonare volere vestire

-ARE -ERE -IRE

(io) suono piaccio dormo(tu) suoni piaci dormi(lei/lui) suona piace dorme(noi) suoniamo piacciamo dormiamo(voi) suonate piacete dormite(loro) suonano piacciono dormono

Page 121: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

119

kochen laufenspielen

to cook to runto play

Co éra pa tl todësch y tl inglesc?

Tl todësch y tl inglesc él ma öna na coniugaziun de verbs. Tl todësch á scialdi düc i verbs -EN ala fin coche spielen. Tl inglesc á i verbs tres la parora TO che ti vá danfora, coche to play.

Se müda la fin dl verb ince tl todësch y tl inglesc?

Tl todësch bëgn. Tl inglesc se müda ma öna na porsona:

ich spiele I play

du spielst you playsie/er/es spielt she/he/it playswir spielen we playihr spielt you playsie spielen they play

3C

Page 122: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

120

I TËMPS

I vëighi che i podun adoré n verb da dí canche al vëgn fat valch, diji pa dërt?

Maria sonâ. Maria sona. Maria sonará.

Brauia Bita, avisa!Le verb adorunse da mostré le tëmp, te chël che na porsona, n tier o na cossa fej valch.

Sce i capësci dërt, spo savunse cun la frasaMaria sona ci che Maria fej sëgn Maria sonâ ci che ara fajô denant Maria sonará ci che ara fajará dedô.

Brauia Bita, avisa! Chisc é i tëmps scëmpli:

Maria sona sozed sëgn presënt

Maria sonâ é sozedü denant imperfet

Maria sonará sozedará dedô futur

4A

Page 123: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4B+C

121

Se müda ince la coniugaziun sce le verb é tl presënt, tl imperfet y tl futur?

Sambëgn:

PRESËNTi soni pleji bati dormite sones plejes bates dormesara/al sona plej bat dormi sonun plajun batun dormiuni sonëis plajëis batëis dormisares/ai sona plej bat dorm

IMPERFETi sonâ plajô batô dormîte sonâs plajôs batôs dormîsara/al sonâ plajô batô dormîi sonân plajôn batôn dormîni sonâse plajôse batôse dormîseares/ai sonâ plajô batô dormî

FUTURi sonará plajará batará dormiaráte sonaras plajaras bataras dormiarasara/al sonará plajará batará dormiarái sonarun plajarun batarun dormiaruni sonarëis plajarëis batarëis dormiarëisares/ai sonará plajará batará dormiará

Page 124: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

122

Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc i medems tëmps?

Sambëgn:PRESENTE(io) suono piaccio dormo(tu) suoni piaci dormi(lei/lui) suona piace dorme(noi) suoniamo piacciamo dormiamo(voi) suonate piacete dormite(loro) suonano piacciono dormono

IMPERFETTO(io) suonavo piacevo dormivo(tu) suonavi piacevi dormivi(lei/lui) suonava piaceva dormiva(noi) suonavamo piacevamo dormivamo(voi) suonavate piacevate dormivate(loro) suonavano piacevano dormivano

PRÄSENS SIMPLE PRESENTich spiele I playdu spielst you playsie/er/es spielt she/he/it playswir spielen we playihr spielt you playsie spielen they play

IMPERFEKT SIMPLE PASTich spielte I playeddu spieltest you playedsie/er/es spielte she/he/it playedwir spielten we played

ihr spieltet you playedsie spielten they played

Page 125: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4D

123

FUTURO(io) suonerò piacerò dormirò(tu) suonerai piacerai dormirai(lei/lui) suonerà piacerà dormirà(noi) suoneremo piaceremo dormiremo(voi) suonerete piacerete dormirete(loro) suoneranno piaceranno dormiranno

FUTUR FUTUREich werde spielen I will playdu wirst spielen you will playsie/er/es wird spielen she/he/it will playwir werden spielen we will playihr werdet spielen you will playsie werden spielen they will play

Tëmps de basa él sambëgn deplü. Chisc gnará tratá plü inant.

Page 126: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

124

LE PASSÉ COMPONÜ5A

5B

I aldi che an pó dí tl passé:Maria sonâ y Maria á soné.

Brauia Bita, avisa!Al verb tla frasa Maria sonâ saste che an ti dij imperfet.Al verb tla frasa Maria á soné ti dijunse passé componü.

Co formunse pa le passé componü?

Le passé componü formunse cun dui verbs, le verb ausiliar ester o avëi y n verb tl partizip:

Maria á soné.Pire é tomé.

Maria Á SONÉ. Pire É TOMÉ.

verb ausiliar partizip

Page 127: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

125Brauia Bita, avisa!

N partizip é na forma che i adorun da formé le passé componü.

Sëgn ái capí! Sce i adorun avëi resta la fin dl partizip anfat. Sce i adorun ester se müda la fin dl partizip.

i á soné te as sonéara á soné al á soné

i un soné i ëis sonéares á soné ai á soné

i sun tomada i sun tomé te es tomada te es toméara é tomada al é tomé

i sun tomades i sun tomá i sëis tomades i sëis tomáares é tomades ai é tomá

Ci é pa n partizip?

Adorunse chësta forma tres sora?

No. I la liun tres cun ester y avëi.

Resta chësta forma tres anfat?

No! I desfarenziun danter feminin, mascolin, singolar y plural.

Page 128: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

126

ich habe gespielt du hast gespielt sie hat gespielt er hat gespielt

wir haben gespielt ihr habt gespielt sie haben gespielt

ich bin gefallendu bist gefallensie ist gefallener ist gefallen

wir sind gefallenihr seid gefallensie sind gefallen

(io) ho suonato(tu) hai suonato(lei) ha suonato(lui) ha suonato

(noi) abbiamo suonato(voi) avete suonato(loro) hanno suonato

(io) sono caduta (io) sono caduto (tu) sei caduta (tu) sei caduto(lei) è caduta (lui) è caduto

(noi) siamo cadute (noi) siamo caduti(voi) siete cadute (voi) siete caduti(loro) sono cadute (loro) sono caduti

+

+

Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc n partizip y n passé componü?

Sambëgn:

Page 129: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

127

Él te vigni coniugaziun n partizip y n passé componü?

Sambëgn:

II -ëiara á podü al á podüares á podü ai á podü

III -eara é ascognüdaal é ascognüares é ascognüdes ai é ascognüs

I -é ara é tomada al é toméares é tomades ai é tomá

IV -íara é cujida al é cujíares é cujides ai é cujis

I have playedyou have playedshe has playedhe has played

we have playedyou have playedthey have played

I have fallenyou have fallen she has fallenhe has fallen

we have fallenyou have fallenthey have fallen

+

+

Page 130: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

128

Co éra pa tl talian, tl todësch y tl inglesc?

Ciari a chësta tabela:

5C

RECORDETE che tl todësch injuntunse scialdi GE al mëteman dl partizip:

gespielt geredet gefallen

-ARE -ERE -IRE

(lei) ha suonato (lei) è caduta (lei) ha cucito(lui) ha suonato (lui) è caduto (lui) ha cucito

(loro) hanno suonato(loro) sono cadute

(loro) hanno cucito(loro) sono caduti

sie hat gespielt sie hat geredet sie ist gefallener hat gespielt er hat geredet er ist gefallensie haben gespielt sie haben geredet sie sind gefallen

she has playedhe has playedthey have played

Page 131: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

129

Co é pa le partizip di verbs ausiliars?

Chëstes é les formes dl partizip di verbs ausiliars:

ESTER AVËI ESSERE AVEREstada sté stades stá

albüda albü albüdes albüs

stata stato state stati

avuta avuto avute avuti

SEIN HABEN TO BE TO HAVEgewesen gehabt been had

Page 132: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 133: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 134: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 135: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

1A

LES PARTICOLES

I vëighi che al é parores che se müda, coche la ciasa nöia y les ciases nöies.Él ince parores che ne se müda nia?

Inier sunsi sté te bosch cun mi geniturs y mi fre. Tan bel che al ê iló!

Sce! Al é ince parores che ne se müda nia. A chëstes ti dijunse particoles.

Él de plü sorts de particoles?

Sambëgn:

la preposiziun, por ejëmpl TE, CUNla congiunziun, por ejëmpl Y, CHEl’averb, por ejëmpl INIER, ILÓ

133

Page 136: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

2A

2B

134

LA PREPOSIZIUN

Ci é pa na preposiziun?

La preposiziun é na particola che mostra coche döes parores alda adöm.

Él ma chëstes preposiziuns?

No!Chëstes é ma chëres che i adorun le plü:

I viri a Balsan. Te vas al mer cun tü geniturs.Maria vá da Tone.

Page 137: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

135

Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc preposiziuns?

Sambëgn:

Chësc é n retrat de mia ciasa.

I viri a Balsan.

Maria vá da Tone.

Lidia vëgn da scora.

I sëis te palestra.

Te vas al mer cun tü geniturs.

Sön i crëps él nëi.

La scincunda é por te.

Inanter les rames él na coa.

I vëgni te döes ores.

I marëni a ciasa.

I vá a scora cun la coriera.

Das ist ein Bild von meinem Haus.

Ich wohne in Bozen.

Maria geht zu Anton.

Lydia kommt von der Schule.

Ihr seid in der Turnhalle.

Du fährst mit deinen Eltern ans Meer.

Auf den Bergen liegt noch Schnee.

Das Geschenk ist für dich.

Zwischen den Ästen liegt ein Nest.

Ich komme in zwei Stunden.

Ich esse zu Hause.

Ich fahre mit dem Bus in die Schule.

Questa è una foto di casa mia.

Abito a Bolzano.

Maria va da Antonio.

Lidia torna da scuola.

Siete in palestra.

Vai al mare con i tuoi genitori.

Sulle montagne c’è neve.

Il regalo è per te.

Tra i rami c’è un nido.

Arrivo fra due ore.

Pranzo a casa.

Vado a scuola in autobus.

This is a photo of my house.

I live in Bolzano.

Mary is going to Tony.

Lydia is coming from school.

You are in the sports hall.

You are going to the sea with your parents.

There is still snow on the mountains.

The gift is for you.

There is a nest between the branches.

I will come in two hours.

I have lunch at home.

I go to school by bus.

Page 138: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

136

Chësc é n retrat DE mia ciasa.Questa è una foto DI casa mia. Das ist ein Bild VON meinem Haus. This is a photo OF my house.

I vëgni DA scora. Vengo DA scuola. Ich komme VON der Schule. I am coming FROM school.

Lena vá DA süa lâ.Elena va DA sua nonna. Helene geht ZU ihrer Oma. Helen is going TO her grandmother.

Nia tres ne corespogn les preposiziuns danter n lingaz y l’ater:

MËT AVERDA !

Page 139: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3A

137

Ci bela la storia dla orchestra di tiers!Da ti ciaré al ejëmpl ales posaunesvëighi che l’articul ti vëgn taché pormez ala preposiziun, diji pa dërt?

Brauia Bita, avisa!A chëstes ti dijunse preposiziuns articolades.

Pón scrí dötes les preposiziuns adöm cun l’articul?

No! Tl ladin vëgn ma chëstes cater preposiziuns scrites adöm cun l’articul.

LA PREPOSIZIUN ARTICOLADA

+ LA + LE + LES + I

A ala boza al liber ales bozes ai libriDA dala boza dal liber dales bozes dai libriDE dla boza dl liber dles bozes di libriTE tla boza tl liber tles bozes ti libri

RECORDETE che l’articul ne vëgn nia apostrofé canche la preposiziun articolada acompagnëia n inom tl mascolin che mët man cun n vocal:

I ti mostri le cerf al iagher. Le secreter vëgn dal ofize.La roda dl auto é sbujada. Tone á valch tl edl ciamp.

Page 140: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3B

3C

138

Les atres preposiziuns vëgn scrites despartides dal articul:

Unse ince tl talian les medemes preposiziuns articolades?

Dlungia les preposiziuns A, DA, DI y IN coche tl ladin, vëgn tl talian ince la preposiziun SU scrita adöm cun l’articul.

Y co éra pa tl todësch?

Ince tl todësch él n valgügn caji de preposiziuns articolades.

+ LA + LE + LES + I

CUN cun la boza cun le liber cun les bozes cun i libri

DAN dan la boza dan le liber dan les bozes dan i libri

DO do la boza do le liber do les bozes do i libri

POR por la boza por le liber por les bozes por i libri

SÖN sön la boza sön le liber sön les bozes sön i libri

SOT sot la boza sot le liber sot les bozes sot i libri

ZËNZA zënza la boza zënza le liber zënza les bozes zënza i libri

+ LA + IL + LO + LE + I + GLI

A alla bottiglia al libro allo stadio alle bottiglie ai libri agli stadi

DA dalla bottiglia dal libro dallo stadio dalle bottiglie dai libri dagli stadi

DI della bottiglia del libro dello stadio delle bottiglie dei libri degli stadi

IN nella bottiglia nel libro nello stadio nelle bottiglie nei libri negli stadi

SU sulla bottiglia sul libro sullo stadio sulle bottiglie sui libri sugli stadi

DIE DAS DAS

AN am Stadion ans Stadion

BEI beim Stadion

IN im Stadion ins Stadion

VON vom Stadion

ZU zur Flasche zum Stadion

Page 141: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

139

Ci é pa na congiunziun?

La congiunziun é na particola che i adorun da lié adöm de plü parores o de plü frases.

LA CONGIUNZIUN

I mangi cern y pësc.

I mituns se arjigna le rucsoch y ai pëia ia.

Él bel o bur tëmp?

Orëise cianté o orëise soné?

La maestra dij che le pom é sann.

Pire é bun da salté, mo al ne sá nia da nodé.

I ne sá nia sce i vëgni.

La congiunziun Y liëia i dui inoms cernpësc

La congiunziun Y liëia les döes frases I mituns se arjigna le rucsoch. Ai pëia ia.

La congiunziun O liëia i dui agetifs belburt

La congiunziun O liëia les döes frases Orëise cianté?Orëise soné?

La congiunziun CHE liëia les döes frases La maestra dij.Le pom é sann.

La congiunziun MO liëia les döes frases Pire é bun da salté. Al ne sá nia da nodé.

La congiunziun SCE liëia les döes frases I ne sá nia.I vëgni.

4A

Page 142: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

140

Él ciamó de atres congiunziuns?

Sambëgn:

I jun cun i schicanche al vëgn la nëi.

Le sciore damana olache le chino é.

I palsi, ajache i sun stanch. Lena é te let, deache ara é püra.Tone spliga, ciodiche al pita.

La congiunziun CANCHE dij le tëmp te chël che an fej valch.

La congiunziun OLACHE dij le post te chël che an fej valch.

Les congiunziuns AJACHE, DEACHE, CIODICHE dij la rajun por chëra che an fej valch.

4B

Page 143: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

141

Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc congiunziuns? Sambëgn:

I mangi cern y pësc.

Él bel o bur tëmp?

La maestra dij che le pom é sann.

Pire é bun da salté, mo al ne sá nia da nodé.

I ne sá nia sce i vëgni.

I jun cun i schi canche al vëgn la nëi.

Le sciore damana olache le chino é.

I palsi, ajache i sun stanch.

Lena é te let, deache ara é püra.

Tone spliga, ciodiche al pita.

Ich esse Fleisch und Fisch.

Ist das Wetter schön oder schlecht?

Die Lehrerin sagt, dass der Apfel gesund ist.

Peter kann gut laufen,aber er kann nicht schwimmen.

Ich weiß nicht, ob ich komme.

Wir fahren Ski, wenn es schneit.

Der Gast fragt, wo sich das Kino befindet.

Helene liegt im Bett, weil sie krank ist.

Ich ruhe mich aus, weil ich müde bin.

Anton erklärt, warum er weint.

Mangio carne e pesce.

È bello o brutto tempo?

La maestra dice che la mela è sana.

Piero è bravo a correre, ma non sa nuotare.

Non so se vengo.

Andiamo a sciare quando nevica.

Il turista chiede dove si trova il cinema.

Mi riposo, perché sono stanco.

Elena è a letto, perché sta male.

Antonio spiega perché piange.

I eat meat and fish.

Is the weather good or bad?

The teacher says that the apple is healthy.

Peter is good at running, but he can’t swim.

I don’t know if I come.

We go skiing when it snows.

The tourist asks where the cinema is.

Helen is in bed, because she is ill.

I am resting, because I am tired.

Tony explains why he is crying.

4C

Page 144: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

142

5A

L’AVERB

Bita, i jun sëgn defora a nes tripé!

Sëgn y defora é averbs!

Ciodí adorunse pa n averb?

Maria salta defora.Pire vá sëgn cun la roda.

Él de plü sorts de averbs?

Ci bel! Mo denant mësseste me splighé ci parores che sëgn y defora é!

Sce! Chi che i adorun le plü é i averbs de post y i averbs de tëmp.

L’averb adorunse da dé de plü informaziuns sön le verb.

Page 145: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

5B+C

143

Maria salta defora. Daite él plü bun cialt.Jan, sëntete chiló!

Pire vá sëgn cun la roda. Doman á Lena n conzert. La jita de ma é incö.

Ci é pa n averb de post?

Chisc é i averbs de post che i adorun le plü:

Chisc é i averbs de tëmp che i adorun le plü:

N averb de tëmp adorunse da dé dant canche valch sozed o canche valch vëgn fat.

Ci é pa n averb de tëmp?

N averb de post adorunse da dé dant olache valch sozed o olache valch vëgn fat.

chiló iló dessot dessuraindlunchignó

quilà sotto sopradappertuttoda nessuna parte

hierdort darunter darüberüberallnirgends

herethere below above everywhere nowhere

tres datrai dedô denant sovënz mai

sempre talvoltadopoprimaspessomai

immer manchmal nachher zuerst oftnie

always sometimes afterfirstoften never

Page 146: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

Savëise olache i sun? Sön Frara. I aspetun la ferata dles Dolomites.

Mo Cëch, chësta ferata é pa ince tardia assá. I aspetun bele mesora.

Al é propi vëi, Cëch! Y ciara coche i vaguns se sposta ia y ca.

Avisa! I ó jí cun Bita a ciaré coche al vëgn ziplé te Gherdëna, mo da jí a pe fossel bëgn bindebó lunc: da Frara jö en Plan de Gralba, spo Sëlva, Santa Cristina y Urtijëi. Ma bun che al é la ferata dles Dolomites che nes mëna debota a destinaziun.

Vé, ara vëgn…Ci darí, da ti ciaré a chësta ferata me dál imënt da odëi parores che se möi. Al é na parora te vigni vagun.

144

Page 147: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

145

La locomotiva ne pó pa gnanca gní spostada demassa. Chëra adorunse pö da jí cun la ferata. Chisc vaguns che vá ia y ca me á fat gní coriosa. I toli indô mia linsa y vá a inrescí do …I me la conforti bele da fá chësc iade … Al é le pröm iade che i vá cun na ferata.

Avisa, ma le vagun restorant resta tres bel chit.

Bitavá

te Gherdëna.

Page 148: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 149: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 150: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

1A

Maria ciacola.

Les beles ciampanes sona.

sëgn.Ares dessëgna

148

I sá che al é inoms, articui, pronoms, agetifs, verbs y particoles. Ci vëgnel pa fora sce i liun adöm chëstes parores?

Sce i liun adöm chëstes parores vëgnel fora na frasa.

Pói formé na frasa cun ci parores che i ó?

No! Te na frasa adorunse tres n verb y na parora che müda le verb. Al verb ti dijunse predicat y ala parora che müda le verb soget.

LA FRASA

Bita, te es na ciuita interessanta y da orëi bun.

Page 151: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

No! I podun ince avëi de plü verbs o n verb ausiliar y de atres parores che forma le predicat.

149

Co é pa formé n predicat?

Pia y Jan salta. Les ciampanes sona. Ara damana. Al pita.

Le predicat é formé da n verb.

Podunse tres ma avëi n verb coche predicat?

La lâ á sparagné. I cunc mëss stimené. Ares é lezitëntes. Ai vëgn adalerch.

LE PREDICAT

Page 152: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

2A+B+C

150

Co é pa formé n soget?

Maria ciacola.Le vijin siëia.Ai cunta.Ares dessëgna.

Le soget é formé da n inom o da n pronom.

No! Pro l’inom podunse ince avëi l’articul y l’agetif che forma le soget.

LE SOGET

Le vijin vedl siëia. le vijin vedl Le cian svizer ladra. le cian svizer La boza plëna stlopa. la boza plëna

SOGET

Podunse tres ma avëi n inom o n pronom coche soget?

Page 153: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

151

Unse ince tl talian, tl todësch y tl inglesc n soget y n predicat che forma na frasa?

Sambëgn:

Pia y Jan salta.Les ciampanes sona.Maria ciacola.

Pia e Giovanni corrono.Le campane suonano. Maria chiacchiera. Pia und Johannes rennen. Die Glocken läuten.Maria plaudert.

Pia and John are running.The bells are ringing.Mary is chatting.

PREDICATPREDICATOPRÄDIKATPREDICATE

SOGET SOGGETTOSUBJEKTSUBJECT

Page 154: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3B

3A

152

I vëighi che dlungia le predicat y le soget él datrai ince de atres parores, diji pa dërt?

Ci é pa n oget?

L’oget é n inom o n pronom che i adorun da splighé damí le predicat.

Podunse tres ma avëi n inom o n pronom coche oget?

Te te assüies les mans moles. les mans moles Pire porta la tascia pesocia. la tascia pesocia La scolara scrí na storia interessanta. na storia interessanta

No! Pro l’inom podunse ince avëi l’articul y l’agetif che forma l’oget.

La plöia bagna ci pa? i ciüfs. La boteghiera vënn ci pa? ambreles. Le vicel vëiga che pa? n romun.

Ida ti respogn a che pa? ala so. Le jonn ti scrí a che pa? ala chestiana. Le möt se tëm da ci pa? dal scür.

Brauia Bita, avisa! Datrai pól ince ester n oget tla frasa.

L’OGET

OGET

Page 155: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

3C

153

Unse ince tl talian, tl todësch y tl inglesc n oget te na frasa?

OGET OGGETTO OBJEKT OBJECT

La boteghiera vënn ci pa? ambreles.Ida ti respogn a che pa? ala so.Le möt se tëm da ci pa? dal scür.

La commessa vende che cosa? ombrelli.Ida risponde a chi? alla sorella. Il bambino ha paura di cosa? del buio. Die Verkäuferin verkauft was? Schirme. Ida antwortet wem? der Schwester.Der Junge fürchtet sich wovor? vor der Dunkelheit.

The saleswoman sells what? umbrellas.Ida answers to whom? the sister.The boy is afraid what of? of the dark.

Sambëgn:

Page 156: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4A

4B

154

LA POSIZIUN DL AGETIF

I sá che pro l’inom che forma le soget o l’oget podunse ince avëi n agetif. Olá é pa chësc?

Tl ladin y tl talian é l’agetif scialdi do l’inom.

Co éra pa tl todësch y tl inglesc?

Tl todësch y tl inglesc é l’agetif tres dan l’inom.

La lâ stancia dorm tl let morjel.La braia lungia é tl armé fosch.Le tier spau sciampa dal iagher prigorus.

La nonna stanca dorme nel letto morbido.I pantaloni lunghi sono nell’armadio nero. L’animale timido scappa dal cacciatore pericoloso.

The tired grandmother is sleeping in the soft bed. The long trousers are in the black wardrobe.The shy animal is fleeing from the dangerous hunter.

Die müde Großmutter schläft im weichen Bett. Die lange Hose ist im schwarzen Kasten.Das scheue Tier flieht vor dem gefährlichen Jäger.

Page 157: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

4C

155

Messunse mëte düc i agetifs do l’inom?

No! Al nen é ince de chi che i metun dan l’inom.

bel Al é bel tëmp.burt Te as na burta maschera. bun Al é n bun afar.stlet Ara é na stleta ciantarina. gran Le tot á n gran auto.pice Te stala él n pice iat.pros Al é n pros scolar.ri La möta á la ria löna.feter Le berba á n feter sbeter. stimé Stimá geniturs, i ves saludun.

RECORDETE che ince l’agetif nü stá do l’inom che al acompagnëia:

La iaca nöia é bela.Le nene se vist le ciapel nü. Les manëces nöies é ceres. I stivá nüs é cialc.

Page 158: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

BIBLIOGRAFIA

Anderlan-Obletter, A. (1991). La rujeneda dla oma. Gramatica dl ladin de Gherdëina. Bulsan: Istitut Pedagogich Ladin.

Autonome Provinz Südtirol. (2009). Indicaziuns provinziales por la definiziun di curricula por les scores elementares y mesanes ladines dla Provinzia da Balsan-Südtirol. Beschluss der Landesregierung vom 27. April 2009, Nr. 1182. Bozen: Autonome Provinz Bozen.

Bernardi, R. (2002). Curs de gherdëina: trëdesc lezions per mparé la rujeneda de Gherdëina. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Castlunger-Irsara, M. (1999). Sorëdl y plöia: liber da lí por la IV. y V. tlassa dles scores elementares dla Val Badia. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin. 

Castlunger, L. (1994). Nos mituns. Al Plan de Mareo: Uniun Maestri Ladins.

Cathomas, R. (2006). Auf dem Wege zu einer integralen (Mehr-)Sprachendidaktik. In W. Wiater & Videsott. (Eds.), Schule in mehrsprachigen Regionen Europas. School Systems in Multilingual Regions of Europe (pp. 137–152). Frankfurt/M.: Peter Lang.

Cathomas, R. (2015). Das Projekt „Schritte in die Mehrsprachigkeit“: Ein (geglückter) Versuch, die theoretischen Grundlagen einer integrierenden Mehrsprachendidaktik aus der Praxis und für die Praxis zu entwickeln. In C. Villiger & U. Trautwein (Eds.), Zwischen Theorie und Praxis. Ansprüche und Möglichkeiten in der Lehrer(innen)bildung: Festschrift zum 65. Geburtstag von Alois Niggli (pp. 147–168). Münster/New York, NY: Waxmann.

Forni, M. (2002). Wörterbuch Deutsch – Grödner Ladinisch. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Forni, M. (2013): Dizionario italiano - ladino gardenese / Dizioner ladin de Gherdëina – talian. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Gallmann, P., Siller-Runggaldier, H. & Sitta, H. (unter Mitarbeit von Giovanni Mischì und Marco Forni) (2008). Sprachen im Vergleich: Deutsch – Italienisch – Ladinisch. Vol.  I: Das Verb. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin. Vol. II: Determinanten und Pronomen. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin, 2010; Vol. III: Der einfache Satz. Balsan: Departimënt Inovaziun y Consulenza, 2013.

Gasser, T. (2000). Gramatica ladina por les scores. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin.

Hofer, S. & Rubatscher, V. (2014). Quaky : jüć por le svilup dla cosciënza di sonns = juesc per l svilup dla cuscienza di sonns = giochi per lo sviluppo della coscienza fonologica = Spielesammlung zur Förderung der phonologischen Bewusstheit. Balsan: Departimënt Educaziun y Cultura Ladina.

Holzwarth-Raether, U. & Müller-Wolfangel, U. (2013). Duden – Die Grundschulgrammatik: So funktioniert Sprache. Berlin: Bibliographisches Institut.

Le Pape Racine, C. (2007). Integrierte Sprachendidaktik – Immersion und das Paradoxe an ihrem Erfolg. Beiträge zur Lehrerbildung, 25(2), 156–168.

Maneschg, E., Ties, E. & Lardschneider, M. (1985): Ciantè cun plajëi: cianties y rimes por nüsc mëndri. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Menzel, W. (1999). Grammatikwerkstatt: Theorie und Praxis eines prozessorientierten Grammatikunterrichts für die Primar- und Sekundarstufe. Seelze-Velber: Kallmeyer.

Mischì, G. (2000). Wörterbuch Deutsch – Gadertalisch. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Moling, S., Frenademez, U., Ruggeri, X. & Valentin, M. (2016). Dizionario italiano-ladino Val Badia / Dizionar ladin Val Badia-talian. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Richardson, K. (2007). Vocabulari per la scola primara – Rumantsch. Cuira: Meds d’instrucziun dal Grischun.

Rubatscher, C. & Rubatscher, V. (2012). Alfabetier plurilingual. Balsan: Departimënt Educaziun y Cultura Ladina.

Uniun Maestri Ladins. (1974). Vì cun nos. Liber da lì pur les scoles dla Val Badia. Al Plan de Mareo: Uniun Maestri Ladins.

Uniun Maestri Ladins. (2009). Sté adöm a cianté y soné [CD]. Al Plan de Mareo: Uniun Maestri Ladins.

Valentin, D. (2004). Cufer de Ladin: Curs de ladin (Val Badia)/Corso di ladino (Val Badia). San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü

Valentin, D. (2008). Cufer de Ladin: Curs de ladin (Val Badia)/Ladinischkurs (Gadertalisch). San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Videsott, R. (2015). Linies y spidic. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.

Wanker, G. (2001). Buchstabenlieder: Für die Grundschule. Rum: Helbling.

156

Page 159: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

157

liber de gramatica

sföi de laur 1 sföi de insegnamënt 1

sföi de laur 2 sföi de insegnamënt 2

sföi de laur 3 sföi de insegnamënt 3

sföi de laur 4 sföi de insegnamënt 4

sföi de laur 5 sföi de insegnamënt 5

tabela dles coniugaziuns

Page 160: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 161: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de
Page 162: Bita y Cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE... · 2017-09-08 · Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de

160