bita y cëch nes mostrapro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/junde... ·...
TRANSCRIPT
LIBE
R D
E G
RA
MAT
ICA
Bita y Cëch nes mostra …
TEST
LIBE
R D
E G
RA
MAT
ICA
LIBE
R D
E G
RA
MAT
ICA
Bita y Cëch nes mostra …
Test y conzet:Ruth Videsott, Veronica Rubatscher, Daria Valentin Letorat: Isabella Ties Grafi ca y layout: marameolab.net Consulënza scientifi ca:Rico Cathomas (conzet y didatica)Paul Videsott (linguistica) En colaboraziun cun la Intendënza Ladina, Provinzia Autonoma de Balsan, SüdtirolIn Zusammenarbeit mit dem Ladinischen Schulamt, Autonome Provinz Bozen, SüdtirolIn collaborazione con l’Intendenza scolastica Ladina, Provincia Autonoma di Bolzano, Alto Adige
© 2017 by Bozen-Bolzano University Presswww.unibz.it/universitypress Chësc material didatich debann é ma a desposiziun por la fasa de proa tles scores elementares ladines tratan l’ann de scora 2017/2018 en colaboraziun cun les auturies. Les osservaziuns y i comentars pó gní mená ite a chësta misciun: [email protected]
N
A
O
S
AUTONOME PROVINZ
BOZESÜDTIROL
PROVINCIAUTONOMADI BOLZANALTO ADIGE
PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANÜDTIROL
26
30
32
36
37
39
41
42
43
I SONNS
I CONSONANC STERSC Y I CONSONANC DEBLI
I SONNS PARTICOLARS
I SONNS CH Y C
I SONNS NI Y GN
I SONNS SC Y J
LE SONN Ë
I SONNS MB Y MP
I CONSONANC DOPLI
48
49
50
LES SILBES
L’AZËNT
L’APOSTROF
4
16
156
INTRODUZIUN
LIËNDA
BIBLIOGRAFIA
56
57
62
66
68
L’INOM
L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN
L’INOM TL SINGOLARY L’INOM TL PLURAL
L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL
L’INOM CONCRET Y L’INOM ASTRAT
72
73
75
77
L’ARTICUL
L’ARTICUL TL FEMININ Y L’ARTICUL TL MASCOLIN
L’ARTICUL TL SINGOLAR Y L’ARTICUL TL PLURAL
L’ARTICUL DETERMINATIF Y L’ARTICUL INDETERMINATIF
112
113
115
120
124
LE VERB
ESTER Y AVËI
LA CONIUGAZIUN DI VERBS
I TËMPS
LE PASSÉ COMPONÜ
148
149
150
152
154
LA FRASA
LE PREDICAT
LE SOGET
L’OGET
LA POSIZIUN DL AGETIF
98
99
100
104
106
LE PRONOM
LE PRONOM PERSONAL
LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ
LE PRONOM REFLESSIF
LE PRONOM POSSESSIF
133
134
137
139
142
LES PARTICOLES
LA PREPOSIZIUN
LA PREPOSIZIUN ARTICOLADA
LA CONGIUNZIUN
L’AVERB
82
83
87
90
95
L’AGETIF
L’AGETIF TL FEMININ Y L’AGETIF TL MASCOLIN
L’AGETIF TL SINGOLAR Y L’AGETIF TL PLURAL
L’AGETIF NUMERAL
L’AGETIF POSSESSIF
4
Stimades insegnantes, stimá insegnanc,
Le material che I ëis danman é früt de n laur metü man dl 2014 y nasciü da na colaboraziun strënta danter la Seziun Ladina dla Université Lëdia de Balsan y le Departimënt Scora y Cultura Ladina. Do agn de laur él gnü a se le dé na proposta de na gramatica ladina por les scores elementares dla Val Badia y de Gherdëna, che dess gní adorada dantadöt tratan la ora de Lingaz y cultura ladina. Deache l’insegnamënt de ladin ne preodô cina sëgn nia na gran lerch por döta la pert morfologica y sintatica dl lingaz dla uma, mo se limitâ plülere ala pert ortografica, él gnü alzé fora le bojëgn da implí chësta locia. Le resultat é na gramatica didatisada che ó alisiré l’insegnamënt de ladin, canche ara nen vá de contignüs che pó parëi plülere astrac o complesc. Na gramatica por les scores ne pó sambëgn nia ester limitada a n laur scientifich sön aspec gramaticai, mo ara dess se orienté dantadöt ala funzionalité dl lingaz, chël ó dí a sciöche les scolares/i scolarsadora le lingaz (Menzel 1999, 12). Fá gramatica dess insciö ince ciafé lerch tl insegnamënt dl lingaz dla uma, dantadöt canche ara nen vá de na mendranza linguistica che se á svilupé scialdi sön la basa dl lingaz baié y che patësc sovënz dales interferënzes di lingac vijins tl lingaz scrit. Avisa por chësta gauja unse orü alzé fora bele tl titul la importanza dles carateristiches dl ladin, tolon la forma vedla dl imperatif dl verb jí, Junde!, che dess nes daidé recordé che ince le ladin é n lingaz caraterisé da na storia linguistica y da svilups diacronics importanc coche i gragn lingac europeics.
5
Pinsier conzetual y teorich
Tolon en conscidraziun la particolarité dl sistem paritetich dles scores ladines y le fat che les scolares/i scolars á n raport cun le lingaz scrit sovënz basé sön i lingac L2 (talian y todësch), é chësta gramatica caraterisada dal confrunt cun düc i lingac che vëgn insigná tles scores ladines. Chësc ó dí plü avisa che le ladin é le metalingaz dla gramatica y le lingaz prinzipal de döta la opera, mo le punt de odüda é en gran pert contrastif, insciö che an pois jí ite sön les somëies y les desfarënzies cun le talian, le todësch y te n valgügn caji ince cun l’inglesc.
Sce an ti á dîalalungia albü pücia crëta al imparé de plü lingac tl medem momënt, spo él ti ultims dezens tres indô gnü confermé danü che le plurilinguism dess gní odü coche poscibilité de formaziun y de arichimënt linguistich y cultural por vigni möta y möt, ajache al é propi tres la copresënza de de plü lingac che an svilupëia plü concretamënter les competënzes cognitives, soziales y linguistich-culturales por imparé n lingaz (Le Pape Racine, 2000; Cathomas 2015). Porchël pó na metoda plurilinguistica ince gní adorada en pert da lauré sö le lingaz dla uma. Le cheder teorich de döta la opera respidlëia insciö te n pröm momënt de tröp le pinsier dla linguistica
integrada. Le travert de chësta metoda inovativa é chël da jí sura la idea fora, che vigni lingaz vëgnes insigné te na manira isolada, mo che an tira fora de plü vantaji sce an ti ciara a vigni lingaz da n punt de odüda contrastif y svilupëia insciö na sensibilité de reflesciun y de osservaziun por ci che reverda les somëies y les desfarënzies danter i lingac, ci che porta pro che les competënzes metalinguistiches dles mitans/di mituns vëgn ince plü stersces (Cathomas 2006, Le Pape Racine 2007).
Tl cheder de na linguistica integrada se damanon dantadöt coche l’insegnamënt dla gramatica pois ti jí adincuntra ai lingac L2 y L3 y al contrar, coche l’insegnamënt di L2 y L3 pois tó ite le lingaz dla uma. Y al é propi chësc ultim punt che rapresënta la carateristica de chësta opera. Tröpes particolarités dl L1 vëgn trasmetüdes y aprofondides tres i lingac L2 y te n valgügn caji ince L3. Insciö pó le scolar/la scolara capí damí ciünes che é les carateristiches dl ladin y ti sciampé ales dificoltés, che vá gonot derevers ales particolarités dl ladin.Pian ia dales indicaziuns cheder por l’insegnamënt de ladin y analisan ince i contignüs gramaticai di atri lingac de insegnamënt y confrontan inultima ince en pert i contignüs gramaticai tles publicaziuns referenziales por le talian, le todësch y le rumanc, é chisc i contignüs gramaticai che i aratun da definí coche standard da arjunje por la fin dla scora elementara:
6
FONOLOGIA
CATEGORIA CAPITUI REGOLES
SONNS
I vocai y i consonanc
- Definiziun de vocal- Definiziun de consonant
I consonanc stersc y i consonanc debli
- Definiziun - C – G; F – V; P – B ; T – D; SC – J
I sonns particolars
- CE, CI, CIA, CIO, CIU, GE, GI, GIA, GIO, GIU, CHE,
CHI, GHE, GHI, SCE, SCI, SCIA, SCIO, SCIU
- CH – C- NI – GN- SC – J- Ë- MB – MP
I consonanc dopli- -SS-- -SS- -NN
SILBES
Les silbes - Definiziun
L’azënt - Definiziun
L’apostrof - Definiziun
MORFOLOGIA
CATEGORIA CAPITUI REGOLES
INOM
L’inom - Definiziun
L’inom tl feminin y l’inom tl mascolin
Formaziun dl feminin:- consonant + -a- formaziun iregolara (pere/uma)
L’inom tl singolar y l’inom tl plural
Formaziun dl plural tl feminin:- consonant + -s- -a > -es
Formaziun dl plural tl mascolin:- consonant + -s- -e/-o > -i
7
L’inom tl feminin y l’inom tl mascolin
Formaziun dl feminin:- consonant + -a- formaziun iregolara (pere/uma)
L’inom individual y l’inom general
- Definiziun
L’inom concret y l’inom astrat
- Definiziun
ARTICUL
L‘articul - Definiziun
L’articul tl feminin y l’articul tl mascolin
- la
- le
L’articul tl singolar y l’articul tl plural
- la, le
- les, i
L’articul cun apostrof
- l’
L’articul determinatif y l’articul indeterminatif
- la/le/les/i
- na/n
AGETIF
L’agetif - Definiziun
L’agetif tl feminin y l’agetif tl mascolin
- Definiziun- Concordanza agetif – inom
Formaziun dl feminin:- consonant + -a- formaziun iregolara (-t > -da; -sc > -ja; -if > -iva)
L’agetif tl singolar y l’agetif tl plural
Formaziun dl plural tl feminin:- -a > -es
Formaziun dl plural tl mascolin:- consonant > -s- -e/-o > -i
8
L’agetif numeral
- Definiziun
- Definiziun numeral cardinal y formes
- Definiziun numeral ordinal y formes
L’agetif possessif- Definiziun
- Formes
PRONOM
Le pronom - Definiziun
Le pronom personal- Definiziun y adoranza- Formes
Le pronom personal nia azenté y le pronom personal azenté
- Definiziun y adoranza- Formes
Le pronom reflessif
- Definiziun y adoranza- Formes
Le pronom possessif- Definiziun y adoranza- Formes
VERB
Le verb - Definiziun
La coniugaziun di verbs
- Definiziun de coniugaziun
- Definiziun de infinitif
Les cater coniugaziuns
- I -é- II -ëi- III -e- IV -í
I verbs ausiliars
- Definiziun
- Coniugaziun ester/avëi
9
I tëmps
- Formes dl presënt
- Formes dl imperfet
- Formes dl futur
Le passé componü
- Definiziun de passé componü
- Definiziun de partizip
- Formes dl partizip
- Formes dl partizip di verbs ausiliars
PARTICOLES
Les particoles - Definiziun
La preposiziun
- Definiziun
- La preposiziun articolada
La congiunziun - Definiziun
L’averb
- Definiziun
- Definiziun de averb de post
- Definiziun de averb de tëmp
SINTASSA
LA FRASA
Le predicat- Definiziun- Posiziun
Le soget- Definiziun- Posiziun
L’oget- Definiziun - Posiziun
La posiziun dl agetif- Posiziun do le sostantif- Posiziun dan le sostantif
10
Strotöra dl material:
I argomënc gramaticai é sentá ite te n contest concret: les scolares/i scolars vëgn acompagnades/acompagná tresfora dai dui personaji Bita la ciuita y Cëch le stambëch. Chisc dui tiers vir sot Mesoles y pëia ia te süa aventöra fora por la contrada ladina y impara tres indô cosses nöies. Al mëteman aldi insciö les trombëtes de arjënt tl Rëgn de Fanes che rapresënta la categoria di sonns. Canche al vëgn la nëi vëgn chisc sonns curis dai floc de nëi y toma jö sön la contrada da munt. Tles pedies vëigon fora les lëtres che rapresënta i sonns. Sön so iade röia Bita y Cëch te n pre sot Mesoles curí de ciüfs demorvëia cun flus implides de parores. Ai vëgn sura insciö che vigni ciüf rapresënta na categoria gramaticala. Ala fin vá Bita y Cëch cun la ferata dles Dolomites fora por la bela contrada da munt y se intënn che na frasa ciara avisa fora coche na ferata: te vigni vagun vál ite na pert de na frasa.
La storia de Bita y de Cëch vëgn ince arichida da n gröm de atri personaji, che vëgn pormez un al iade man man che an vá inant cun les classes. Te vigni sföi de laur vëgnel porchël pormez n ater tier. Chisc dá dagnora dant les indicaziuns dla inciaria da fá:
1a classa: Pia la formia2a classa: Zisca la bisca 3a classa: Nata la schirata 4a classa: Lola la muntagnola 5a classa: Urs la laurs
Ince sce Bita la ciuita y Cëch le stambëch vëgn scialdi dant tl liber de gramatica, rapresënta chisc dui tiers i simboi dla gramatica. A chësta manira acompagnëia chisc dui personaji les scolares/i scolars ince ti sföisc de laur.
La gramatica ladina é partida sö te un n liber de gramatica, cin sföisc de laur, cin sföisc de insegnamënt y un n sföi dles coniugaziuns. A livel de contignü él gnü a se le dé chisc capitui che vëgn rapresentá da chisc simboi:
I SONNS
LES SILBES
1A
11
MORFOLOGIA
L’INOM
L’ARTICUL
L’AGETIF
LE PRONOM
LE VERB
LES PARTICOLES
LA FRASA
LIBER DE GRAMATICA: Le liber de gramatica contëgn döta la teoria gramaticala dl ladin por la scora elementara portada dant te na manira contrastiva. Al é ponsé dantadöt por les insegnantes/i insegnanc, por avëi n cheder tler dles regoles gramaticales de basa. Le liber é sambëgn ince preodü por les scolares/i scolars, insciö é pö ince la grafica y les formulaziuns adates al livel de na scora elementara. Vigni argomënt teorich te chësc liber vëgn didatisé tres eserzizi tl sföi de laur y é porchël lié diretamënter al sföi de laur dles scolares/di scolars y al sföi de insegnamënt dla insegnanta/dl insegnant.
Al vëgn dant chisc simboi:
La bandira dá dant le simbol dl capitul gramatical.
Le raisplais dá dant che al öga da fá n eserzize. La posiziun dl raisplais
dij ince fora te ci momënt che al é da fá l’eserzize. Tl raisplais vëgnel dé dant le numer dl eserzize da fá fora dl sföi de insegnamënt. Le numer ne corespogn nia ala classa, mo al numer dl eserzize aladô dl capitul gramatical.
12
La linsa dij fora che ara se trata de n ejëmpl por capí damí la regola gramaticala
y inviëia porchël a ciaré avisa. L’ejëmpl vëgn dagnora dan la regola, insciö che la scolara/le scolar capësces te na manira indutiva.
La niora scöra vërda contëgn la regola de n aspet gramatical.
Le fongun segnalëia che al é da mëte averda al confrunt cun i atri lingac,
ajache al é na desfarënzia danter le ladin y un o dui di atri lingac.
La pieria inviëia les scolares/i scolars da se recordé de na
particolarité de n lingaz che ne é indere nia na carateristica di atri lingac. Le corú dla cornisc dij fora de ci lingaz che ara se trata. La maiú pert di iadi nen vára de na carateristica dl ladin.
SFÖI DE INSEGNAMËNT: Le sföi de insegnamënt é ponsé por la insegnanta/l’insegnant y contëgn düc i eserzizi che fej referimënt al liber de gramatica. Na gran pert di eserzizi vëgn ince dant tl sföi de laur dles scolares/di scolars, ara se trata chiló scialdi de eserzizi da scrí diretamënter tl sföi de laur. Dlungia chisc nen él deplü che vëgn ma dant tl sföi de insegnamënt, ajache ara se trata de n jüch o de na metoda plü daverta da ti jí pormez ai argomënc. Porchël él important che la insegnanta/l’insegnant consultëies dagnora ma le sföi de insegnamënt. Vigni eserzize é acompagné da na descriziun bindebó menüda di fins che an ó arjunje, dales propostes didatiches, dai vari dl eserzize y dales soluziuns. Dlungia propostes didatiches por se eserzité sön la gramatica, él gnü injunté ala fin de vigni sföi n valgönes propostes de control. Ala fin dl sföi tol ite dötes les injuntes che an adora pro n valgügn eserzizi. Al vëgn dant chisc simboi/chëstes ascortaziuns/chëstes formulaziuns:
SIMBOI:
La bandira: Coche pro le liber de gramatica dá dant la bandira le simbol dl capitul gramatical.
13
Le raisplais Le raisplais rapresënta le numer dl eserzize che corespogn
avisa al numer dl eserzize che le liber de gramatica aconsiëia da fá. Les lëtres A, B, C dlungia le numer dá dant le degré de dificolté dl eserzize: A dij fora che ara se trata dl eserzize de basa dl capitul; l’eserzize B á öna o de plü dificoltés implü y la lëtra C indichëia che la unité tol gonot ite le confrunt cun i atri lingac. Datrai vëgnel ince dant i degrés D – F, dantadöt canche ara nen vá de n argomënt plü comples y che se damana porchël de plü eserzizi.
Descriziun dl eserzize fata ia te na niora: Canche la descriziun dl eserzize vëgn acompagnada dala niora ól dí che ara se trata de n eserzize che la scolara/le scolar ne á nia te so sföi de laur. Laur a staziuns: Pro n valgügn eserzizi vëgnel fat la proposta de n laur a staziuns. Les staziuns ne é nia contignides tl sföi de laur dles scolares/di scolars.Numer dla plata dopl: Le numer dla plata de n ater corú dlungia le numer regolar dla plata corespogn al numer dla plata tl sföi de laur. ASCORTAZIUNS: Por na rajun de pratizité él gnü porté ite chëstes ascortaziuns:SS: les scolares/i scolars; S: la scolara/le scolar; S1: scolara/scolar 1 (canche ara nen vá de n laur de per)
S2: scolara/scolar 2 (canche ara nen vá de n laur de per)MA: la maestra/le maester
SPLIGAZIUNS DLA DESCRIZIUN DL ESERZIZE: Ci? Al vëgn dé dant ciügn che é i fins da arjunje tres l’eserzize. Can? Al vëgn segnalé sce l’eserzize dess gní fat dan o do la letöra dla teoria dla gramatica. Che? Al vëgn dé dant sce al é n laur individual, de per, de grup o da fá cun döta la classa. Co? Al vëgn dé dant coche an dess fá l’eserzize: te banch, impé, tl cërtl, ia por tera y i.i.Cun ci? Al vëgn dé dant sce al ó ma ester le sföi de laur dles scolares/di scolars o sce an adora ince les injuntes (ala fin dl sföi de insegnamënt) o de atri ogec.Olá? Al vëgn dé dant le post olache al öga le plü da fá l’eserzize.Vari dl eserzize: Al vëgn dé dant avisa co che an vá daimproía tres l’eserzize. Passaje ala teoria: Al vëgn splighé avisa coche an röia a capí la regola de n argomënt gramatical te na manira indutiva, chël ó dí pian ia dal eserzize y daidan les scolares/i scolars da rové instësses/instësc pro la regola. Confrunt: Al vëgn splighé avisa coche an pó confronté i lingac, jon ite sön les somëies y les desfarënzies y renforzan insciö la reflesciun linguistica dles scolares/di scolars. Alternativa: Te chësta lerch vëgnel dé dant de atres propostes didatiches por alterné l’eserzize.
1A
L’INOM L’ARTICUL L’AGETIF LE PRONOM LE VERB LES PARTICOLES
la familiala ciasa i tiers
le corp le guant la citéle paisc les profesciuns
les sajunsles vacanzes
le sporti hobbies
14
SFÖI DE LAUR: Por vigni classa ciafa les scolares/i scolars n sföi de laur che contëgn na pert di eserzizi por capí y aprofondí i argomënc gramaticai tl liber de gramatica. I eserzizi vëgn acompagná dai medems simboi che vëgn ince dant tl liber de gramatica y ti sföisc de insegnamënt.
SFÖI DLES CONIUGAZIUNS: Chësc sföi é ma ponsé por la insegnanta/l’insegnant. Al contëgn les coniugaziuns de düc i verbs che vëgn dant tla opera gramaticala intiera.
CARATERISTICHES DIDATICHES: Se tacan ite ales conescënzes che les scolares/i scolars á bele arjunt tres le Quaky y l’Alfabetier, mët man la gramatica avisa cun le capitul sön i sonns. Por se destaché dala idea che i aspec ortografics rapresënta
gonot de gran dificoltés o de gran incomprenjiuns, unse porvé da senté ite tröpes regoles de grafia sot al capitul di sonns, insciö che an capësces che denant che rové ala rapresentaziun grafica de na parora él important da renforzé naota les conescënzes fonologiches. Ales categories gramaticales ti vëgnel dediché la maiú lerch, ince ajache al é la pert plü complessa y plü ampla dla gramatica de vigni lingaz. En cunt de chësc capitul sunse rovades ala conclujiun che les competënzes dla scolara/dl scolar de na pröma classa por ejëmpl dess se limité ala comprenjiun dl significat de basa de n valgönes categories, zënza jí ite sön la definiziun o la terminologia concreta. Por chësta pert morfologica dl lingaz unse lauré fora vigni categoria aladô de n ciamp semantich che fej pert dl lessich de basa por na scora elementara. Le referimënt bibliografich por definí le lessich de basa é le Vocabulari per la scola primara – Rumantsch (Richardson 2007). Insciö ciafa ince le lessich na gran lerch tla gramatica:
15
La manira da ti jí pormez ai argomënc teorics é plülere indutiva. Chësc rapresënta ince l’aspet inovatif de chësc material. I eserzizi dess daidé la scolara/le scolar da rové instëssa/instës ala definiziun di argomënc tratá. I un porvé chiló da trá ite eserzizi da na gran varieté, che impegnëia de plü sënsc y che contëgn ativités de jüch, de teater, de movimënt, de creativité, de laur individual, de laur de grup y i.i. Por vigni livel unse implü tut ite dötes les abilités che vëgn dant tles indicaziuns cheder por l’insegnamënt de ladin: scrí, lí, baié y ascuté sö. Ajache i bojëgns danter dötes les insegnantes/düc i insegnanc dles scores ladines é desvalis, unse ince porvé da lauré fora ativités che se lascia adaté dër saurí a vigni metoda didatica individuala. Insciö dess chësta proposta gní tuta sö cun coriosité y liberté da injunté propostes nöies.
I sperun che chësc liber ne sides nia ma n liber de scora, mo dantadöt na motivaziun implü da ti dé a nosc lingaz dla uma chël pëis y chë importanza che i atri lingac de insegnamënt ciafa. Avisa porchël aratunse che tröpes dles ativités portades dant pois ince gní adorades tratan les ores de talian, de todësch y de inglesc, vëgnel pö trat ite dër gonot le confrunt cun chisc lingac. Implü se pita chësc liber ince bun por chës scolares/chi scolars che impara le ladin sciöche L2 o L3. A vigni manira nes audunse che la Gramatica ladina por les scores röies ion sön i banc de scora dles scolares/di scolars y ince sön la mësa dla insegnanta/dl insegnant y che ara sides de sostëgn por implí na pert dla ora de Lingaz y cultura ladina.
Bun laur y tröpes ligrëzes cun chësc liber Ves aoda
Le grup de laur
Ruth VidesottVeronica Rubatscher
Daria Valentin
Ladin
Todësch
Talian
InglescPor vigni lingaz n corú
Ciara avisa!
Mët averda
Sonns
Silbes
Frasa
Categoria
Indicaziun eserzize
1° classa
2° classa
3° classa
4° classa
5° classa
1A
Recordete!
Regola
Inom
Pronom
Verb
Articul
Agetif
Particoles
Verb
Agetif
Particoles
Articul
Frasa
Pronom
Inom
Sonns
Silbes
20
21
Conescëise Bita la ciuita y
Cëch le stambëch?
Aldide y liede ci che ai á da nes cunté:
aventöres y stories fora por le monn di sonns
y dles parores…
…i odarëis ci che an pó döt imparé impara...
24
Oila, mitans y mituns!Iö sun Bita la ciuita!
Y iö sun Cëch le stambëch!
I viun tramidui te dër n bel post, te n gran pre sot Mesoles. Mo sëgn arati che i sunse jüs a perde. Olá sunse pa rová? Ci post demorvëia. Chiló se la rodel muntagnoles y figöres che i ne á ciamó mai incunté.
Ci aventöra! Mo ci aldon pa sëgn? Ci bi sonns…
Bita, chësc mëss ester Fanes. Da Mesoles röion pö saurí tla Val Badia y spo ite en Fanes. Y chëstes é les figöres dles liëndes de Fanes.
25
Chëstes é les trombëtes de arjënt. Jun mo plü daimpró, spo aldiunse plü avisa ci sonns che al vëgn fora da chisc stromënc demorvëia…
1A
A a Z zB b Y yC c X x
F f U u
I i R r
D d W w
G g T t
J j Q q
E e V v
H h S s
K k
L lM m N n
P p
O o
Laur
é fo
ra a
ladô
de:
Alf
abet
ier –
plu
rilin
gual
de
C. R
ubat
sche
r y
V. R
ubat
sche
r. 20
12, B
alsa
n: D
epar
tim
ënt E
duca
ziun
y C
ultu
ra L
adin
a.
26
Cun la tabela di sonns ái imparé che vigni sonn corespogn a na lëtra: A coche ambulanza, M coche mama.
I SONNS
MËT AVERDA !
1B
27
Él na desfarënzia danter A y M?
Co formunse pa n vocal?
N vocal formunse da lascé passé le fle fora por la bocia.
Tl ladin unse ince le vocalË ëra y ël
Tl ladin y tl todësch unse ince i vocai Ö öre y ÖlÜ üsc y Tür
Sce! A é n vocal. M é n consonant.
A ambulanzaE elefantI indianO orghe U ufo
1C
28
Co formunse pa n consonant?
N consonant formunse da archité le fle cun i slefs, i dënz, la lënga o le col.
B bananaC computer D dominoF flamaG gorilaH hotelJ JasminL liunM mamaN nesP pinguin R radioS sorëdlT turtaV vidoraX xilofonY yetiZ zebra
29
Sëgn capësci. Da ti ciaré ala tabela di sonns vëighi che i medems vocai y consonanc vëgn ince dant tl talian, tl todësch y tl inglesc, diji pa dërt? Sambëgn:
VO
CAI
CON
SON
AN
C
RECORDETE che n valgügn sonns unse tl ladin ma canche i adorun parores forestes: Q quiz K koala W Walter
ambulanza ambulanza Ambulanz ambulanceelefant elefante Elefant elephantindian indiano Indianer Indianorghe organo Orgel organufo ufo Ufo UFO
banana banana Banane bananacomputer computer Computer computerdomino domino Domino dominoflama fiamma Flamme flamegorila gorilla Gorilla gorillahotel hotel Hotel hotelJasmin Jasmin Jasmin Jasminliun leone Löwe lionmama mamma Mutter mumnes naso Nase nosepinguin pinguino Pinguin penguinradio radio Radio radiosorëdl sole Sonne sunturta torta Torte tartvidora violino Violine violinxilofon xilofono Xylofon xylophoneyeti yeti Yeti yetizebra zebra Zebra zebra
2A
2B
30
I aldi na desfarënzia danter P de pinguin y B de banana, diji pa dërt?
Ci ó pa dí chësc?
Él ciamó de atri consonanc stersc y debli?
Brauia Bita, avisa! P de pinguin é n consonant sterch y B de banana é n consonant debl.
Da pronunzié P de pinguin adorunse tröpa forza, deperpo che da pronunzié B de banana adorunse pücia forza.
Sambëgn:
I CONSONANC STERSC Y I CONSONANC DEBLI
CONSONANC STERSC CONSONANC DEBLI
pinguin Pturta Tcomputer Cflama Fscimpanzé SC
B banana
D domino
G gorila
V vidora
J joler
31
Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc les medemes desfarënzies?
Nia daldöt! Tl talian, tl todësch y tl inglesc unse ma chëstes desfarënzies:
CONSONANC STERSC
pinguino Pinguin penguin P B banana Banane banana
torta Torte tart T D domino Domino domino
computer Computer computer C G gorilla Gorilla gorilla
fiamma Flamme flame F V violino Violine violin
CONSONANC DEBLI
3A
32
I SONNS PARTICOLARS
I aldi che C y G müda le sonn, coche pro vicel y chentl, geniturs y ghepard, diji pa dërt?
Mëssi scrí C y G tres anfat, ince canche le sonn se müda?
Cun A, O, Ö, U y Ü resta le sonn anfat.
Cun E, Ë y I metunse H amesaite por che le sonn restes anfat.
Brauia Bita, avisa!
cara garacol gol cöna artigöicufer gumacütla agü
chentl ghepardforchëta unghëntchitara bonghi
vicel geniturscëracinesc gigant
Cun E, Ë y I do C y G se müda le sonn.
RECORDETE che pro CIA, CIO, CIÖ, CIU, CIÜ y GIA, GIO, GIU ne pronunziunse nia I:
cian giaraciol Giovaniciöbeciun mangiun ciüf
3B
33
scerifscëibascimpanzé
scaiascorascörascuritéscür
RECORDETE che pro SCIA, SCIO, SCIÖ, SCIU y SCIÜ ne pronunziunse nia I:
scialscioldoaisciödasciurotconesciü
Y co éra pa cun SC?Se müda ince iló le sonn?
Pro SC él avisa le contrar. Cun E, Ë y I resta le sonn anfat.
Cun A, O, Ö, U y Ü se müda le sonn.
34
Él ince tl talian y tl todësch i medems sonns?
Tl talian é la maiú pert di sonns particolars anfat coche tl ladin.
vicel CE uccello
cinesc CI cinese
ciacia CIA caccia
ciucio CIO ciuccio
ciucio CIU ciuccio
geniturs GE genitori
gigant GI gigante
al mangia GIA mangia
Giovani GIO Giovanni
Giulia GIU Giulia
forchëta CHE forchetta
chitara CHI chitarra
ghepard GHE ghepardo
bonghi GHI bonghi
scerif SCE sceriffo
scimpanzé SCI scimpanzé
fascia SCIA fascia
scioper SCIO sciopero
conesciü SCIU conosciuto
3C
35
Tl todësch unse n valgügn sonns anfat coche tl ladin, mo ai vëgn scric atramënter.
ciao CI TSCH tschüss
cacao CA KA Kakao
costé CO KO kosten
cupola CU KU Kuppel
ghepard GHE GE Gepard
ghips GHI GI Gips
scech SCE SCHE Scheck
scial SCIA SCHA Schal
scioch SCIO SCHO Schock
sciuré SCIU SCHU schurren
4A
4B
36
I SONNS CH Y C
I aldi ince parores che á le sonn CH de chitara y chentl ala fin, coche banch y pech. Co mëssi pa les scrí?
Ci sozedel pa sce i lasci demez H?
Por che le sonn restes anfat metunse H ince ala fin dla parora.
Sce i lasciun demez H se müda le sonn.
pechsüchtoch
pecsüctoc
5A
37
I SONNS NI Y GN
I aldi na desfarënzia sce i diji aní y agní, diji pa dërt?N iade él NI y n iade él GN!
Brauia Bita, avisa!
Sëgn capësci. Canche al é GN o NI tl talian él scialdi ince GN o NI tl ladin.
Brauia Bita, avisa!
agnelaragnciastëgnacompagnagnochpügnsëgnsignurvigni
carabiniercomuniunconicioconiugaziun domëniamacedonianiareuniununiun
agnelloragno castagnacompagnagnoccopugnosegnosignoreogni
carabinierecomunioneconiglio coniugazionedomenica macedonianienteriunioneunione
Co feji pa da savëi canche i adori NI y canche i adori GN?
Chësc ne é nia tan saurí, ajache al ne é nia na regola tlera. Te tröc caji poste te daidé cun le talian:
38
Unse ince tl todësch y tl inglesc GN?
Sce! Tl todësch y tl inglesc unse ince GN, mo al vëgn pronunzié atramënter.Alda coche i pronunziëii chëstes parores:
Agnes Agnese Agnes Agnese
magnolia magnolia Magnolie magnolia
diagnosa diagnosi Diagnose diagnosis
6A
39
I SONNS SC Y J
I aldi na desfarënzia danter SC de scioldo y J de joler, diji pa dërt?
Brauia Bita, avisa! Coche i un bele odü é SC de scioldo n sonn sterch y J de joler n sonn debl.
scialscimpanzésciurotbisciabrüsciatascia
jafajitajonnciajóciamëjadlijia
Canche i adorun tröpa forza da pronunzié scriunse SC.
Canche i adorun pücia forza da pronunzié scriunse J.
Co feji pa da savëi canche i adori SC y canche i adori J?
6B
40
Ci sonn adorunse pa ala fin dla parora?
büsclönescpaisc
diescgriscgrosc Ala fin dla parora
adorunse scialdi SC.
ara/al cuj (cují)ara/al depënj (depënje)ara/al oj (oje)ara/al plej (plajëi) ara/al storj (storje) ara/al unj (unje)
RECORDETE che i verbs dí y fá á ince J ala fin:
I verbs che á J tl infinitif á J ince ala fin dla parora.
ara/al dij ara/al fej
7B
7A
41
RECORDETE che te n valgügn caji unse Ë tl ladin canche i un E tl talian:
lëgna legnarëgn regnosëgn segno
LE SONN Ë
I aldi che n valgönes parores, sciöche nëi y lëgn, vëgn pronunziades atramënter fora por i paisc. Co mëssi pa les scrí?
Canche te ne sas nia sce te mësses scrí E, Ë o A proeste da confronté les parores che se somëia tl ladin:
Por dí scriunse mo por dí
ragnoaragn rëgn
regno
Spinne Reich
bagnobagn bëgn
bene
Bad gut
pantalonibraia brëia
tavola
Hose Brett
lanalana lëgna
legna
Wolle Holz
sanisagns sëgns
segni
gesund Zeichen
sanosann sënn
rabbia
gesund Zorn
raggiorai rëi
rete
Strahl Netz
saccosach sëch
secco
Sack trocken
rigidastara stëra
stella
steif Stern
42
I SONNS MB Y MP
ampl compagna imbrané imparé stambëch timbré
ampio compagnaimbranato imparare stambecco timbrare
Da pronunzié setëmber y imparé ne capësci nia sce i mëssi scrí M o N dan B y P.
Vëigheste Bita, chiló él na regola dër scëmpla. Coche tl talian scriunse ince tl ladin dan B y P tres M.
8A-8B-8C
43
9A
I CONSONANC DOPLI
gorila gorilla Gorilla
flama fiamma Flamme
jopa zuppa Suppe
I vëighi che gorila vëgn scrit atramënter tl ladin co tl talian y tl todësch, diji pa dërt?
Sce. Tl ladin adorunse feter tresle consonant singul, nia dopl.
Ne unse spo degügn consonanc dopli tl ladin?
Sce! S y N pó ester dopli.
Co feji pa da savëi canche i adori S o canche i adori SS?
Canche i adorun pücia forza da pronunzié scriunse S.
ara passa mëssa rossa
ara pësa mësa rosa
Canche i adorun tröpa forza da pronunzié scriunse SS.
44
Mo podunse scrí SS tres ma amesa na parora?
No! SS podunse ince avëi ala fin de na parora, mo ma sce al é n verb.
al mëss ara toss ai foss
9B+C
45
Y can scriunse pa NN?
NN scriunse ala fin de chëstes parores:
Mo podunse scrí NN ma pro chëstes parores?
No! NN podunse ince avëi ala fin de n verb.
al vënn ara tënn ai rovënn
altonnann dantann dann dassënn
sënn sonn tonn toronn
mesaronn malsann plann pordonn sann
debann inn intoronn jonnmonn
9D
46
Cëch, sö alalt él gnü la nëi. Ci bela contrada.
Te as rajun: le vërt di pra, le blanch dla nëi, le bröm dl cil.
Bita, sce te ciares avisa, spo vëigheste fora i corusc dla bandira ladina.
Vëigheste ince mies pedies?
Sce! Te as propi lascé jö n bel fostü tla nëi. Al pé sciöche sce te esses scrit valch. Sce! Lí ma ci
che i á scrit:
1A
1B
48
I vëighi che da mëte adöm n vocal y n consonant vëgnel fora de plü toc: vi - do - ra
Brauia Bita, avisa! Chëstes é silbes!
üpe letü - ao - rama - mabal - cunvi - do - raam - bu - lan - za
No! Na silba mëss tres avëi n vocal. Ara pó avëi lapró un o de plü consonanc.
Á vigni silba n vocal y n consonant?
LES SILBES
2A
2B
49
I vëighi che al é datrai n sëgn sön l’ultim vocal, coche pro tablé, diji pa dërt?
Can adorunse pa l’azënt?
Brauia Bita, avisa! Chësc é n azënt!
L’azënt adorunse canche i ti dun de plü pëis al vocal ala fin de na parora de de plü silbes.
Metunse ince l’azënt sön parores de öna na silba cun n vocal ala fin?
No! Les parores de öna na silba ne á degun azënt.
so – rá ca – ri – gá ta – blé fe – li – zi – té ba – dí in – dor – me – dí fa – bló pa – va – ró bor – jú ca – ga – dú
mafrefiso lu
L’AZËNT
RECORDETE che sön i verbs de öna na silba cun n vocal ala fin metunse l’azënt:
trádéjító
50
L’APOSTROF
Can adorunse pa l’apostrof?
I vëighi ciamó n sëgn ala fin dla parora, coche prol’auto. Ci é pa chësc?
Chësc é n apostrof.
L’apostrof adorunse canche na parora s’un perd n toch.
Can s’un perd pa na parora n toch?
l’auto l’elefant l’ël l’indian l’orghe l’öre l’ufo l’üf
4A
51
Na parora s’un perd n toch canche dui vocai röia adöm, coche por ejëmpl pro l’articul tl mascolin singolar.
RECORDETE che i adorun tres l’articul plëgn le canche n inom tl mascolin mët man tl singolar cun IA, IE, IO y IU:
le iat le ieroglif le iogurtle iudize
mama
52
Inom
Ci bel de che al é incö chiló sot Mesoles. Y tan de ciüfs che i vëighi te nosc pre: anzianes, stlopëc, nagoles, ciüfs dl tonn, pavé ghel, arnica. I ti cöii n per de ciüfs a Cëch, al á dessigü ligrëza impara.
Pu Cëch, ne vëigheste nia ci bi ciüfs che al é te nosc pre? I orô nen cöie n valgügn y te fá na scincunda…
Mo Bita, ci spavënt!Ci fejeste pa?
No no, Bita. Chisc ciüfs ne poste nia cöie. Ai é pa feter preziusc. Sön les flus él scrit valch de socrët…
Particoles
sön
Chësta ne te crëii pa nia massa, Cëch. Mo i ti ciari pa plü avisa cun mia linsa da detetif. Pu iö… sëgn vëighi pa propi che al é scrit valch sön les flus…
53
Verb
Pronom
Agetif
Articul
le
bröm
nos
porté
1A
1B-1C-1D
56
L’INOM
Ci é pa chëstes parores: mama, vider, portes, romuns?
Ciodí adorunse pa n inom?
Chëstes parores é inoms.
L’inom adorunse da mostré coche an ti dij a porsones, tiers y cosses.
mama mamma Mama mum
vider finestra Fenster window
portes porte Haustüren doors
romuns vermi Würmer worms
2A
Ci desfarënzia él pa danter ciasa y mür o möta y möt?
57
L’INOM TL FEMININ Y L’INOM TL MASCOLIN
No! Datrai pó I’inom tl feminin y tl mascolin ince avëi n consonant ala fin.
I capësci. L’inom tl feminin á -A ala fin. L’inom tl mascolin á -E o -O ala fin. Éra tres insciö?
feminin mascolinla ciamena le stangodela ciasa le gotela ciuita le dülela gücia l’autola lâ le nenela uma le pere
feminin mascolinla ciasadafüch le somasla curt le tëtla laurs l’iglla löm le funzla majun le mürla olp le tas
Ciasa y möta é inoms tl feminin.
Mür y möt é inoms tl mascolin.
2B
58
Sce! Val’ porsones o tiers á la medema forma che se müda ma cun -A ala fin dl inom tl feminin.
I vëighi che möta y möt é anfat, al müda ma -A ala fin. Él de plü parores che é insciö?
feminin mascolinla ciana le cianla iata le iatla jormana le jormanla tota le totla videla le vidella vijina le vijin
59
Él ince tl talian les medemes regoles?
L’inom tl feminin á ince tl talian coche tl ladin scialdi -A ala fin. L’inom tl mascolin deperpo á scialdi -O ala fin.
Sce! Coche tl ladin podunse ince tl talian avëi le medem inom de porsones y de tiers, che á -A ala fin dl inom tl feminin, mo -O ala fin dl inom tl mascolin.
Unse ince tl talian porsones y tiers che á la medema forma, che se müda ma ala fin dl inom?
femminile maschile la casa il tettola gallina il gallola madrina il padrinola mucca il manzola sorella il fratellola stalla il muro
femminile maschile la bambina il bambino la cavalla il cavallo la cugina il cugino la gatta il gatto la vicina il vicino la vitella il vitello
2C
60
Co éra pa tl todësch?
Ince tl todësch unse na forma tl feminin y na forma tl mascolin.
Sce! Coche tl ladin y tl talian podunse ince tl todësch avëi le medem inom de porsones y de tiers, mo che á -IN ala fin dl inom tl feminin.
Unse ince tl todësch porsones y tiers che á la medema forma, che se müda ma ala fin dl inom?
Feminin Maskulin die Frau der Manndie Henne der Hahn die Kuh der Stier die Lampe der Tischdie Mauer der Stuhldie Schwester der Bruder
Feminin Maskulin die Bärin der Bärdie Enkelin der Enkel die Eselin der Esel die Freundin der Freunddie Löwin der Löwedie Nachbarin der Nachbar
RECORDETE che tl todësch unse ince parores tl neutrum, chël ó dí parores che ne é no tl feminin no tl mascolin:
das Dachdas Hausdas Licht
Pro chëstes regoles de basa él sambëgn ciamó de plü ezeziuns. Chëstes gnará tratades plü inant.
61
Y tl inglesc pa?
Datrai se müda l’inom deplëgn.
Tl inglesc unse scialdi la medema forma sides tl feminin co tl mascolin.
Unse ince tl inglesc porsones y tiers che á la medema forma, che se müda ma ala fin dl inom?
Sce! Val’ porsones y tiers á ince tl inglesc le medem inom, mo che á -ESS ala fin dl inom tl feminin.
the birdthe catthe childthe dogthe neighbourthe teacher
feminine masculinethe cow the bullthe hen the rooster the mother the fatherthe sister the brotherthe sow the boarthe wife the husband
feminine masculinethe hostess the hostthe lioness the lionthe countess the count
3A
62
L’INOM TL SINGOLAR Y L’INOM TL PLURAL
Ci desfarënzia él pa danter la löm y les löms o le cian y i cians?
Les löms y i cians é inoms tl plural.
La löm y le cian é inoms tl singolar.
la jormana le nenela ê le conicio la terassa le ciamin
la cuginail nonnol’apeil conigliola terrazza il camino
die Cousine der Großvaterdie Biene das Kaninchen die Terrasse der Kamin
the cousin the grandfather the beethe rabbit the terrace the chimney
les jormanes i neni les êsi coniciles terasses i ciamins
le cugine i nonni le apii conigli le terrazze i camini
die Cousinen die Großväter die Bienendie Kaninchen die Terrassen die Kamine
the cousins the grandfathers the bees the rabbitsthe terraces the chimneys
63
I vëighi che al é de plü manires da formé le plural tl ladin.
Y co éra pa sce l’inom tl singolar á n vocal ala fin?
Brauia Bita, avisa!Da formé le plural dl inom messunse impröma ciaré ci lëtra che l’inom á ala fin.
Canche l’inom tl singolar á n consonant ala fininjuntunse scialdi -S.
Canche l’inom é feminin mudunse -A cun -ES.
singolar la lömla majunla olp
le corfle mür le paom
singolarla jormanala popala porta
plural les lömsles majunsles olps
i corfsi mürs i paoms
pluralles jormanesles popesles portes
3B
64
singolarle nenele perele pope
l’autole capole scioldo
plurali nenii perii popi
i auti i capii scioldi
Canche l’inom é mascolin mudunse -E o -O cun -I.
Él ince tl talian les medemes regoles?
Tl mascolin sce! Iló mudunse coche tl ladin -E o -O cun -I.
pluralele case le mamme le porte
singolare la casala mammala porta
pluralei balconii padrii pesci
i nonnigli ortii vicini
singolare il balconeil padreil pesce
il nonnol’ortoil vicino
Tl feminin no! Iló mudunse -A cun -E.
3C
65
Singulardie Katzedie Lampedie Tante
Pluraldie Katzendie Lampendie Tanten
Singularder Freundder Hundder Stier
Pluraldie Freundedie Hundedie Stiere
Singulardas Brettdas Kinddas Licht
Pluraldie Bretterdie Kinderdie Lichter
singularthe doorthe housethe roof
pluralthe doorsthe housesthe roofs
Tl todësch éra atramënter!Canche l’inom tl singolar é feminin injuntunse scialdi -N.
Co éra pa tl todësch?
Canche l’inom tl singolar é mascolin injuntunse scialdi -E.
Canche l’inom tl singolar é neutral injuntunse scialdi -ER.Y tl inglesc pa?
Tl inglesc él dër scëmpl. Por le plü injuntunse -S pro l’inom tl singolar.
Pro chëstes regoles de basa él sambëgn ciamó de plü ezeziuns. Chëstes gnará tratades plü inant.
4A
66
Ciodí adorunse pa n inom general?
Ciodí adorunse pa n inom individual?
L’inom general adorunse da mostré pro ci categoria de porsones, tiers o cosses che l’inom toca.
L’inom individual mostra avisa l’inom che toca pro chë porsona, chël tier y chë cossa.
la lâle jorman
la vacia le cian
la valadale crëp
Ana é l’inom individual dla lâPire é l’inom individual dl jormanVitoria é l’inom individual dla vaciaBoris é l’inom individual dl cianFodom é l’inom individual dla valadaMarmolada é l’inom individual dl crëp
L’INOM GENERAL Y L’INOM INDIVIDUAL
MËT AVERDA !
4b+C
67
Desfarenziunse ince tl talian, tl todësch y tl inglesc danter inom general y inom individual?
Sce i vëighi dërt, scriunse l’inom pice!
Sambëgn:
Ma i inoms generai scriunse pice. I inoms individuai scriunse tres gran.
INOMS GENERAI NOMI COMUNI GATTUNGSNAMEN COMMON NAMES
la lâ la nonna die Großmutter the grandmother
le jorman il cugino der Cousin the cousin
la vacia la mucca die Kuh the cow
le cian il cane der Hund the dog
la valada la vallata das Tal the valley
le crëp la montagna der Berg the mountain
INOMS INDIVIDUAI NOMI PROPRI EIGENNAMEN PROPER NOUNS
Ana Anna Anna Anne
Pire Piero Peter Peter
Vitoria Vittoria Viktoria Victoria
Boris Boris Boris Boris
Fodom Livinallongo Buchenstein Livinallongo
Marmolada Marmolada Marmolada Marmolada
Atramënter co tl ladin, tl talian y tl inglesc scriunse tl todësch ince i inoms generai gran:
le jorman il cugino der Cousin the cousinla vacia la mucca die Kuh the cowla valada la vallata das Tal the valley
5A
68
I á imparé che l’inom é na parora che i adorun da mostré porsones, tiers y cosses, coche mama y vider. Ci nen él pa pordërt de parores coche amur y ligrëza?
N inom concret adorunse da mostré valch che an pó odëi, pié ite y ciarcé.
Mama y vider é inoms concrec. Amur y ligrëza é inoms astrac.
Ciodí adorunse pa n inom concret?
L’INOM CONCRET Y L’INOM ASTRAT
INOMS CONCREC NOMI CONCRETI KONKRETE NAMEN CONCRETE NOUNS
la lâ la nonna die Großmutter the grandmother
le jorman il cugino der Cousin the cousin
la vacia la mucca die Kuh the cow
le cian il cane der Hund the dog
la valada la vallata das Tal the valley
le crëp la montagna der Berg the mountain
5B-5C-5D
69
N inom astrat adorunse da mostré na idea, na emoziun o n fat chël ó dí valch che an ne pó nia odëi, nia pié ite y nia ciarcé.
Ciodí adorunse pa n inom astrat?
INOMS ASTRAC NOMI ASTRATTI ABSTRAKTE NAMEN ABSTRACT NOUNS
le devertimënt il divertimento der Spaß the fun
le frëit il freddo die Kälte the cold
le tof l’odore der Geruch the smell
la fan la fame der Hunger the hunger
la belëza la bellezza die Schönheit the beauty
la tëma la paura die Angst the fear
1A
1B+C
72
L’ARTICUL
I vëighi che i inoms á scialdi na parora che ti vá danfora, coche la man, le dëit. Ci é pa la y le?
Ciodí adorunse pa n articul?
Chisc é articui.
L’articul adorunse da acompagné l’inom. Al é na parora che ne pó nia sté dassora.
la lënga la lingua die Zunge the tongue
le montun il mento das Kinn the chin
les aundles le unghie die Nägel the nails
i pisc i piedi die Füße the feet
na man una mano eine Hand a hand
n edl un occhio ein Auge an eye
2A
2B
73
L’ARTICUL TL FEMININ Y L’ARTICUL TL MASCOLIN
I vëighi che l’inom á datrai la danfora y datrai le, coche la man y le dëit. Can adorunse pa la y can adorunse pa le?
I vëighi che al é ince datrai l’ dan l’inom, coche l’os. Can adorunse pa chësc articul?
adorunse canche l’inom é tl feminin.
adorunse canche l’inom é tl mascolin.
adorunse canche l’inom tl mascolin mët man cun n vocal.
feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum
la bocia le nes la bocca il naso die Hand der Fuß das Auge the hand
la iama le col la gamba lo gnomo die Hüfte der Hals das Bein the leg
la lënga l’edl la lingua l’occhio die Nase der Mund das Knie the nose
MËT AVERDA !
2C
74
Al é datrai parores che é mascolines tl ladin y tl talian, mo feminines tl todësch: le nes il naso die Nase the nose
Al é datrai parores che é feminines tl ladin y tl talian, mo mascolines o neutrales tl todësch:la iama la gamba das Bein the leg
Al é datrai parores che é mascolines tl ladin, mo feminines tl talian y tl todësch:l’üf l’anca die Hüfte the hip
RECORDETE che tl talian él ince l’articul tl mascolin lo che i ne conesciun nia tl ladin. Lo acompagnëia inoms che mët man cun gn-, ps-, s + consonant x-, y-, z-:
lo gnomolo psicologolo scivololo xilofonolo yetilo zaino
RECORDETE che tl todësch él ince l’articul das che i ne conesciun nia tl ladin. Das acompagnëia inoms tl neutrum:
das Augedas Beindas Haar
RECORDETE che tl inglesc unse ma un n articul, the:
the handthe legthe nose
3B
3A
75
L’ARTICUL TL SINGOLAR Y L’ARTICUL TL PLURAL
I vëighi che al pó ester cater articui, coche la man, le dëit, les mans, i dëic. Ci desfarënzia él pa danter la y les o le/l’ y i?
La y le adorunse canche l’inom é tl singolar.La adorunse canche l’inom é tl feminin y tl singolar. Le/l’ adorunse canche l’inom é tl mascolin y tl singolar.
Les y i adorunse canche l’inom é tl plural. Les adorunse canche l’inom é tl feminin y tl plural. I adorunse canche l’inom é tl mascolin y tl plural.
feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum
la bocia le nes la bocca il naso die Hand der Fuß das Auge the hand
la iama le iat la gamba lo gnomo die Hüfte der Knochen das Bein the leg
la lënga l’edl la lingua l’occhio die Nase der Mund das Knie the nose
feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum
les boces i nesc le bocche i nasi die Hände die Füße die Augen the hands
les iames i iac le gambe gli gnomi die Hüften die Knochen die Beine the legs
les lënghes i edli le lingue gli occhi die Nasen die Münder die Knie the noses
3C
76
die Nase die Nasen der Fuß die Füße das Auge die Augen
the hand the handsthe leg the legsthe nose the noses
RECORDETE che tl todësch adorunse tres l’articul die tl plural, anfat sce l’inom é tl feminin, tl mascolin o tl neutrum:
RECORDETE che tl inglesc adorunse tres le medem articul the, sides tl singolar co tl plural:
4A
77
L’ARTICUL DETERMINATIF YL’ARTICUL INDETERMINATIF
Bita, i mëssi jí dal dotur. I á me a na iama.La iama dërta me fej me.
Püre Cëch! Ciodí adoreste pa n iade na iama y n iade la iama? Ci desfarënzia él pa danter na y la?
La é n articul determinatif. Na é n articul indeterminatif.
L’articul determinatif adorunse canche i savun avisa ci inom che i minun, coche: La iama dërta me fej me.
Can adorunse pa l’articul determinatif?
feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum
la bocia le nes la bocca il naso die Hand der Fuß das Auge the hand
la man le iat la mano lo gnomo die Hüfte der Knochen das Bein the leg
la lënga l’edl la lingua l’occhio die Nase der Mund das Knie the nose
4B+C
78
Can adorunse pa l’articul indeterminatif?
feminin mascolin femminile maschile Feminin Maskulin Neutrum
na bocia n nes una bocca un naso eine Hand ein Fuß ein Auge a hand
na man n iat una mano uno gnomo eine Hüfte ein Knochen ein Bein a leg
na lënga n edl una lingua un occhio eine Nase ein Mund ein Knie a nose
Él ince tl plural n articul determinatif y n articul indeterminatif?
No! Tl plural unse ma l’articul determinatif:les mans i edli
L’articul indeterminatif adorunse canche i ne savun nia avisa ci inom che i minun, coche:I á me a na iama.
MËT AVERDA !
5A+B
79
+ NA + N
A a na boza a n liber
DA da na boza da n liber
DE de na boza de n liber
TE te na boza te n liber
+ EINE + EIN + EIN
AN an einer Flasche an einem See an einem Buch
an eine Flasche an einen See an ein Buch
BEI bei einer Flasche bei einem See bei einem Buch
IN in einer Flasche in einem See in einem Buch
in eine Flasche in einen See in ein Buch
VON von einer Flasche von einem See von einem Buch
ZU zu einer Flasche zu einem See zu einem Buch
+ UNA + UN + UNO
A a una bottiglia a un libro a uno stadio
DA da una bottiglia da un libro da uno stadio
DI di una bottiglia di un libro di uno stadio
IN in una bottiglia in un libro in uno stadio
SU su una bottiglia su un libro su uno stadio
L’articul indeterminatif messunse tres scrí despartí dala preposiziun:
81
1A
1B+C
82
L’AGETIF
I vëighi che al é ciamó parores che acompagnëia l’inom, coche börna, mol, nöies, vedli. Ci é pa chëstes parores?
Ciodí adorunse pa n agetif?
Chëstes parores é agetifs.
L’agetif adorunse da mostré coche l’inom é.
la braia börna i pantaloni blu die blaue Hose the blue trousersles pluses nöies le camicette nuove die neuen Blusen the new blousesle guant mol il vestito bagnato das nasse Kleid the wet dressi odlá vedli gli occhiali vecchi die alten Brillen the old glasses
2A
83
L’AGETIF TL FEMININ YL’AGETIF TL MASCOLIN
Unse ince por i agetifs na forma tl feminin y na forma tl mascolin, coche i un bele odü pro l’inom y pro l’articul?
Brauia Bita, avisa! Al depënn tres dal inom sce l’agetif é tl feminin o tl mascolin.
Sce l’inom é tl mascolin, é ince l’agetif tl mascolin.
Sce l’inom é tl feminin, é ince l’agetif tl feminin.
la iaca nëta la giacca pulita die saubere Jacke the clean jacketla iaca vedla la giacca vecchia die alte Jacke the old jacketla iaca ghela la giacca gialla die gelbe Jacke the yellow jacket
le mantel nët il cappotto pulito der saubere Mantel the clean coatle mantel vedl il cappotto vecchio der alte Mantel the old coatle mantel ghel il cappotto giallo der gelbe Mantel the yellow coat
84
Co é pa la forma tl feminin y co é pa la forma tl mascolin dl agetif?
Coche i un bele odü pro l’inom, á la forma tl feminin scialdi -A ala fin.La forma tl mascolin á scialdi n consonant o i vocai -E o -O ala fin.
Datrai á l’agetif tl feminin n sonn debl dan -A, mo che é sterch tl mascolin.
feminin mascolinla tascia morjela le ciapel morjel la tascia nëta le ciapel nët la tascia vedla le ciapel vedl
la tascia vera le ciapel verela tascia tömia le ciapel tömela tascia stroliga le ciapel stroligo
feminin mascolinla tascia grija le ciapel grisc la tascia sportiva le ciapel sportif la tascia vërda le ciapel vërt
2B
85
Él ince tl talian les medemes regoles coche tl ladin?
Tl feminin sce! Iló á l’agetif scialdi -A ala fin. Tl mascolin no! Iló á l’agetif scialdi -O ala fin.
Datrai unse la medema forma por le feminin y por le mascolin.
femminile maschilela borsa morbida il cappello morbido la borsa pulita il cappello pulito la borsa vecchia il cappello vecchio
femminile maschilela borsa elegante il cappello elegante la borsa pesante il cappello pesante la borsa verde il cappello verde
86
Co éra pa tl todësch?
Tl todësch éra atramënter co tl ladin y tl talian. Sce i un l’articul die/der/das dan l’inom unse tres -E ala fin dla parora, anfat sce al é tl feminin, tl mascolin o tl neutrum.
Tl inglesc resta l’agetif tres anfat.
Y tl inglesc pa?
Feminin Maskulin Neutrumdie elegante Tasche der elegante Hut das elegante Kleid die saubere Tasche der saubere Hut das saubere Kleiddie alte Tasche der alte Hut das alte Kleid
the elegant dress the dirty dress the old dress
Pro chëstes regoles de basa él sambëgn ciamó de plü ezeziuns. Chëstes gnará tratades plü inant.
2C
87
L’AGETIF TL SINGOLAR Y L’AGETIF TL PLURAL
Sce l’inom y l’agetif se astila anfat tl feminin y tl mascolin, spo arati che ara sides insciö ince tl singolar y tl plural!
Brauia Bita, avisa!
L’agetif tl feminin á tl plural scialdi -ES ala fin.
Ara é coche pro l’inom. Canche l’agetif tl mascolin y tl singolar á n consonant ala fin injuntunse tl plural scialdi -S.
Canche l’agetif tl mascolin y tl singolar á -E o -O ala fin mudunse tl plural chisc vocai cun -I.
Y co éra pa tl mascolin?
singolar pluralla ciamëja cörta les ciamëjes cörtesla ciamëja nöia les ciamëjes nöiesla ciamëja strënta les ciamëjes strëntes
singolar pluralle botun bröm i botuns brömsle botun scür i botuns scürsle botun fin i botuns fins
singolar pluralle nene capaze i neni capazile samare cöce i samari cöcile poferle töme i poferli tömi
le capo biondo i capi biondile mostro furbo i mostri furbile paiazo stroligo i paiazi strolighi
3A
3B
88
Él ince tl talian les medemes regoles?
Tl feminin no! Coche pro l’inom mudunse tl plural -A ala fin cun -E.
Tl mascolin sce! Iló mudunse tl plural -E o -O ala fin cun -I.
singolare pluralela camicia corta le camicie cortela camicia nuova le camicie nuovela camicia stretta le camicie strette
singolare pluraleil bottone giallo i bottoni gialliil bottone morbido i bottoni morbidiil bottone nuovo i bottoni nuovi
il bottone elegante i bottoni eleganti il bottone brillante i bottoni brillantiil bottone verde i bottoni verdi
89
Co éra pa tl todësch?
Tl todësch éra atramënter co tl ladin y tl talian. Sce i un l’articul die/der/das dan l’agetif tl singolar injuntunse -N tl plural, anfat sce l’agetif é tl feminin, tl mascolin o tl neutrum.
Tl inglesc él dër scëmpl, l’agetif resta anfat sides tl singolar co tl plural.
Y tl inglesc pa?
Pro chëstes regoles de basa él sambëgn ciamó de plü ezeziuns. Chëstes gnará tratades plü inant.
Singular Pluraldie neue Hose die neuen Hosender blaue Knopf die blauen Knöpfedas weiche Hemd die weichen Hemden
singular pluralthe blue button the blue buttonsthe new button the new buttonsthe soft button the soft buttons
3C
90
L’AGETIF NUMERAL
Bita, i te scinchi döes variëtes!
Döes é n agetif numeral.
Dilan, Cëch! Mo ci parora é pa döes?
Ciodí adorunse pa n agetif numeral?
L’agetif numeral adorunse da cumpedé y da numeré inoms.
trëi ciüries cater tacuinsla terza tascia le cuart botun
4A
91
Ci desfarënzia él pa danter trëi y terza o cater y cuart?
0 nul zero null zero
1 un uno eins one
2 dui due zwei two
3 trëi tre drei three
4 cater quattro vier four
5 cinch cinque fünf five
6 sis sei sechs six
7 set sette sieben seven
8 ot otto acht eight
9 nü nove neun nine
10 diesc dieci zehn ten
11 önesc undici elf eleven
12 dodesc dodici zwölf twelve
13 trëdesc tredici dreizehn thirteen
14 catordesc quattordici vierzehn fourteen
15 chinesc quindici fünfzehn fifteen
16 sëdesc sedici sechzehn sixteen
17 dejesset diciassette siebzehn seventeen
18 dejedot diciotto achtzehn eighteen
19 dejenü diciannove neunzehn nineteen
20 vint venti zwanzig twenty
21 vintun ventuno einundzwanzig twenty-one
22 vintedui ventidue zweiundzwanzig twenty-two
23 vintetrëi ventitré dreiundzwanzig twenty-three
24 vintecater ventiquattro vierundzwanzig twenty-four
Ai agetifs numerai coche trëi o cater ti dijunse agetifs numerai cardinai. Chisc adorunse da dé dant le numer dl inom che ai acompagnëia:
MËT AVERDA !
92
A desfarënzia dai agetifs che i un odü cina sëgn ne se müda l’agetif numeral cardinal nia:
Pia á trëi botuns. Pia ha tre bottoni.Pia hat drei Knöpfe. Pia has three buttons.
Pia á un n botun. Pia á dui botuns.
Maria á trëi morones.Maria ha tre collane. Maria hat drei Halsketten.Mary has three necklaces.
Maria á öna na morona.Maria á döes morones.
25 vintecinch venticinque fünfundzwanzig twenty-five
26 vintessis ventisei sechsundzwanzig twenty-six
27 vintesset ventisette siebenundzwanzig twenty-seven
28 vintot ventotto achtundzwanzig twenty-eight
29 vintenü ventinove neunundzwanzig twenty-nine
30 trënta trenta dreißig thirty
40 caranta quaranta vierzig forty
50 cincanta cinquanta fünfzig fifty
60 sessanta sessanta sechzig sixty
70 setanta settanta siebzig seventy
80 otanta ottanta achtzig eighty
90 nonanta novanta neunzig ninety
100 cënt cento hundert a hundred
1000 mile mille tausend thousand
Ma tl ladin unse por le 1 y le 2 ince na forma feminina:
93
Ai agetifs numerai coche terza o cuart ti dijunse agetifs numerai ordinai. Chisc adorunse da dé dant l’ordin dl inom che ai acompagnëia:
1. pröma/pröm/ prömes/pröms
prima/primo/ prime/primi
erste/erster/ erstes/ erste
first
2. secunda/secunt/ secundes/secunc
seconda/secondo/ seconde/secondi
zweite/zweiter/zweites/zweite
second
3. terza/terz/ terzes/terc
terza/terzo/ terze/terzi
dritte/dritter/drittes/dritte
third
4. cuarta/cuart/ cuartes/cuarc
quarta/quarto/ quarte/quarti
vierte/vierter/ viertes/vierte
fourth
5. cuinta/cuint/ cuintes/cuinc
quinta/quinto/ quinte/quinti
fünfte/fünfter/ fünftes/fünfte
fifth
6. sesta/sest/sestes/sesć
sesta/sesto/ seste/sesti
sechste/sechster/sechstes/sechste
sixth
7. setima/setim/ setimes/setims
settima/settimo/ settime/settimi
siebte/siebter/siebtes/siebte
seventh
8. otava/otaf/ otaves/otafs
ottava/ottavo/ ottave/ottavi
achte/achter/ achtes/achte
eighth
9. nona/non/ nones/nons
nona/nono/ none/noni
neunte/neunter/ neuntes/neunte
ninth
10. diejima/diejim/ diejimes/diejims
decima/decimo/ decime/decimi
zehnte/zehnter/zehntes/zehnte
tenth
11. onejima/onejim/ onejimes/onejims
undicesima/ undicesimo/ undicesime/ undicesimi
elfte/elfter/elftes/elfte
eleventh
4B+C
94
12. dodejima/ dodejim/ dodejimes/ dodejims
dodicesima/ dodicesimo/ dodicesime/ dodicesimi
zwölfte/zwölfter/zwölftes/zwölfte
twelfth
13. tredejima/ tredejim/ tredejimes/ tredejims
tredicesima/tredicesimo/ tredicesime/tredicesimi
dreizehnte/dreizehnter/ dreizehntes/dreizehnte
thirteenth
14. catordejima/ catordejim/ catordejimes/ catordejims
quattordicesima/quattordicesimo/ quattordicesime/quattordicesimi
vierzehnte/ vierzehnter/ vierzehntes/ vierzehnte
fourteenth
15. chinejima/ chinejim/ chinejimes/chinejims
quindicesima/quindicesimo/quindicesime/quindicesimi
fünfzehnte/ fünfzehnter/ fünfzehntes/ fünfzehnte
fifteenth
16. sedejima/ sedejim/ sedejimes/ sedejims
sedicesima/sedicesimo/sedicesime/sedicesimi
sechzehnte/sechzehnter/ sechzehntes/sechzehnte
sixteenth
17. dejessetejima/ dejessetejim/ dejessetejimes/dejessetejims
diciassettesima/diciassettesimo/ diciassettesime/diciassettesimi
siebzehnte/ siebzehnter/ siebzehntes/ siebzehnte
seventeenth
18. dejedotejima/dejedotejim/ dejedotejimes/ dejedotejims
diciottesima/ diciottesimo/ diciottesime/ diciottesimi
achtzehnte/achtzehnter/ achtzehntes/achtzehnte
eighteenth
19. dejenüejima/ dejenüejim/ dejenüejimes/dejenüejims
diciannovesima/diciannovesimo/diciannovesime/diciannovesimi
neunzehnte/ neunzehnter/ neunzehntes/ neunzehnte
nineteenth
20. vintejima/ vintejim/ vintejimes/ vintejims
ventesima/ ventesimo/ ventesime/ ventesimi
zwanzigste/ zwanzigster/ zwanzigstes/ zwanzigste
twentieth
5B+C
95
L’AGETIF POSSESSIF5A
Ci é pa n agetif possessif?
L’agetif possessif adorunse da mostré de che che valch é.
Al me dá imënt che ince chësta sort de agetifs ais na forma tl feminin y tl mascolin, na forma tl singolar y tl plural, diji pa dërt?
Brauia Bita, avisa! L’agetif possessif pó ester tl feminin y tl mascolin, tl singolar y tl plural:
mi peretüa ciourasü ciapí nostes braies
femininmia tascia tüa tascia süa tascianosta tascia osta tascia süa tascia
femininmies tasces tües tasces sües tascesnostes tasces ostes tasces sües tasces
mascolin mi ciapel to ciapel so ciapelnosc ciapel osc ciapel so ciapel
mascolin mi ciapí tü ciapí sü ciapínüsc ciapí üsc ciapí sü ciapí
SINGOLAR PLURAL
96
Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc agetifs possessifs?
Sambëgn:
femminilela mia borsa la tua borsa la sua borsala nostra borsa la vostra borsa la loro borsa
Femininmeine Tasche deine Tasche ihre Tasche seine Tasche unsere Tasche eure Tasche ihre Tasche
my hat your hat her hat his hat its hat our hat your hat their hat
femminilele mie borse le tue borse le sue borsele nostre borsele vostre borse le loro borse
Neutrummein Kleid dein Kleid ihr Kleid sein Kleid unser Kleid euer Kleid ihr Kleid
maschileil mio cappello il tuo cappello il suo cappelloil nostro cappello il vostro cappello il loro cappello
Maskulinmein Hut dein Hut ihr Hut sein Hut unser Hut euer Hut ihr Hut
my hats your hats her hats his hats its hats our hats your hats their hats
maschilei miei cappelli i tuoi cappelli i suoi cappellii nostri cappelli i vostri cappelli i loro cappelli
meine Hüte, Taschen, Kleiderdeine Hüte, Taschen, Kleider ihre Hüte, Taschen, Kleider seine Hüte, Taschen, Kleider unsere Hüte, Taschen, Kleider eure Hüte, Taschen, Kleider ihre Hüte, Taschen, Kleider
SINGOLARE
SINGULAR
SINGULAR PLURAL
PLURALE
PLURAL
MËT AVERDA !
L’articul adorunse dan l’agetif possessif ma tl talian:
mia tascia la mia borsa meine Tasche my bag
1A
98
LE PRONOM
Ci é pa chëstes parores: ara sona, al sona, ares sona, ai sona?
Chisc é pronoms.
Le pronom adorunse impede l’inom.
La secreteria laora. Ara laora.Paul sona. Al sona.
Ana y Maria cunta. Ares cunta.I mituns salta. Ai salta.
Ciodí adorunse pa n pronom?
1B+C
99
LE PRONOM PERSONAL
I á imparé i pronoms ara sona, al sona, ares sona, ai sona. Él ma chisc?
Co ti dijunse pa a chisc pronoms?
No! Al nen é deplü.
A chisc pronoms ti dijunse pronoms personai.
RECORDETE che tl talian adorunse i pronoms personai atramënter co tl ladin. Chësc imparunse plü inant.
I tomi. Cado. Ich falle. I fall. Te tomes. Cadi. Du fällst. You fall. Ara toma. Al toma.
Sie fällt. Er fällt. Es fällt.
She falls. He falls. It falls.
I tomun. Cadiamo. Wir fallen. We fall. I tomëis. Cadete. Ihr fällt. You fall. Ares toma. Ai toma.
Te tomes.
Cadono. Sie fallen. They fall.
Cade.
2A
2B+C
100
LE PRONOM PERSONAL NIA AZENTÉ Y LE PRONOM PERSONAL AZENTÉ
Tö es na furba!Te es na bona de ladin.
Ciodí adorunse pa n pronom personal nia azenté?
Dilan Cëch! Ciodí adoreste pa n iade tö y n iade te?
I pronoms personai pó ester nia azentá, coche i soni, te sones, ara sona o azentá, coche iö soni, tö sones, ëra sona.
Le pronom personal nia azenté adorunse sce i baiun en general.
Pronoms personai nia azentáI soni. Te sones. Ara sona. Al sona. I sonun. I sonëis. Ares sona.Ai sona.
3A
101
Pronoms personai azentáIö soni y nia tö. Tö sones y nia iö. Ëra sona y nia ël. Ël sona y nia ëra.Nos sonun y nia os. Os sonëis y nia nos. Ëres sona y nia ëi.Ëi sona y nia ëres.
Ciodí adorunse pa n pronom personal azenté?
Le pronom personal azenté adorunse sce i orun ti dé importanza ala porsona, al tier o ala cossa.
Él ince tl talian pronoms personai?
Sce! Tl talian él ince pronoms personai.
Io suono.Tu suoni.Lei suona.Lui suona.Noi suoniamo.Voi suonate.Loro suonano.
RECORDETE che i adorun tres ma un n pronom, chël nia azenté o chël azenté: Te sones. o Tö sones.
102
Iö soni y no tö. Tö sones y no iö. Ëra sona y no ël. Ël sona y no ëra.Nos sonun y no ëi. Os sonëis y no ëres. Ëres sona y no os.Ëi sona y no os.
Io suono e non tu.Tu suoni e non io. Lei suona e non lui. Lui suona e non lei.Noi suoniamo e non loro.Voi suonate e non loro.
Loro suonano e non voi.
Ich spiele. Du spielst.Sie spielt. Er spielt. Es spielt.Wir spielen.Ihr spielt. Sie spielen.
I play.You play.She plays.He plays.It plays.We play.You play.They play.
Can i adorunse pa?
Can i adorunse pa?
Tl talian adorunse i pronoms personai ma canche i un tl ladin i pronoms personai azentá, chël ó dí canche i orun ti dé importanza ala porsona, al tier o ala cossa.
Tl todësch y tl inglesc adorunse tres i pronoms personai.
Tl todësch y tl inglesc unse ince ma öna na sort de pronoms personai.
3B
Co éra pa tl todësch y tl inglesc?
MËT AVERDA !
103
Te sones la chitara.I sonun la chitara. Suoni la chitarra. Suoniamo la chitarra.
Du spielst Gitarre.Wir spielen Gitarre.
You play the guitar.We play the guitar.
Tl ladin, tl todësch y tl inglesc adorunse tres n pronom, tl talian pó le verb ince sté zënza pronom:
3C+D
104
LE PRONOM REFLESSIF
Bita, sëgn sunsi slizié te n paltan. I me lavi pa les aundles.
Chësc é n pronom reflessif.
Ci é pa me che te adores pro i me lavi?
Ciodí adorunse pa n pronom reflessif?
Le pronom reflessif adorunse da dí che an fej valch a se instësc.
I me lavi.
Te te laves.
Ara se lava.
Al se lava.
I se lavun.
I se lavëis.
Ares se lava.
Ai se lava.
4A
4B
105
Él ince pronoms reflessifs tl talian, tl todësch y tl inglesc?
Sambëgn:
I me lavi. (Io) mi lavo. Ich wasche mich. I wash myself.Te te laves. (Tu) ti lavi. Du wäschst dich. You wash yourself.Ara se lava. (Lei) si lava. Sie wäscht sich. She washes herself.
Al se lava. (Lui) si lava. Er wäscht sich. He washes himself.Es wäscht sich. It washes itself.
I se lavun. (Noi) ci laviamo. Wir waschen uns. We wash ourselves.I se lavëis. (Voi) vi lavate. Ihr wascht euch. You wash yourselves.Ares se lava.
(Loro) si lavano.
Sie waschen sich. They wash themselves.Ai se lava.
4C
106
LE PRONOM POSSESSIF5A
Cëch, te me as tut mi ciapel!
No! Chësc é le mi.
Ciodí adorunse pa n pronom possessif?
Süa scora é te paisc. La nosta é plütosc dalunc.
Avisa coche i un bele odü pro l’agetif possessif, adorunse le pronom possessif da mostré de che che na porsona, n tier o na cossa é.
Ciodí adoreste pa l’articul dan mi?
Mi é te chësc caje n pronom possessif, porchël mëssi adoré l’articul!
107
Ci desfarënzia él pa spo danter n agetif possessif y n pronom possessif?
L’agetif possessif acompagnëia l’inom y le pronom possessif stá impede l’inom.
Mi, süa, osc é te chësc caje agetifs, ajache ai acompagnëia i inoms mecanich, scora, ciamp dal sport.
Le to, la nosta, le so é te chësc caje pronoms, ajache ai stá impede i inomsmecanich, scora, ciamp dal sport.
Él ince pro le pronom possessif na forma tl feminin y tl mascolin, na forma tl singolar y tl plural?
Sambëgn:
Agetif possessifMi auto é dal mecanich,Süa scora é te paisc,Osc ciamp dal sport é gran,
Pronom possessifle to é bele cuncé. la nosta é dalunc. le so é pice.
5B
femminilela mia la tua la suala nostra la vostra la loro
femininla miala tüala süa la nosta la ostala süa
Femininmeinedeine ihre seine unsereeure ihre
mineyours hers / his / its ours yours theirs
femminilele mie le tue le suele nostrele vostre le loro
femininles mies les tües les süesles nostes les ostes les sües
Neutrummein dein ihr sein unser euer ihr
maschileil mio il tuo il suo il nostro il vostroil loro
mascolinle mi le to le so le nost l’ostle so
Maskulinmein dein ihr sein unser euer ihr
maschile i miei i tuoi i suoii nostri i vostri i loro
mascolin i mi i tüi süi nüsc i üsci sü
meinedeine ihre seine unsere eure ihre
SINGOLARE
SINGOLAR
SINGULAR
SINGULAR + PLURAL
Possessivpronomen
Pronomi possessivi
Pronoms possessifs
Possessive pronouns
PLURALE
PLURAL
PLURAL
108
5B
109
5C
MËT AVERDA !
Chësc ne é nia mi maester, mo le to. Questo non è il mio maestro, ma il tuo.Das ist nicht mein Lehrer, sondern der deine.
Das ist nicht meine Lehrerin, sondern deine.Das ist nicht mein Lehrer, sondern deiner.Das ist nicht mein Haus, sondern deines.
Dan le pronom possessif adorunse tres l’articul:
Tl todësch tolunse scialdi demez l’articul dan le pronom possessif, mo porchël messunse injunté ala fin dl pronom -E sce al é tl feminin, -ER sce al é tl mascolin y -ES sce al é tl neutrum:
Tl inglesc ne adorunse degun articul dan le pronom possessif:
This is not my teacher, but yours.
112
LE VERB
Ci é pa chëstes parores:soné, orëi, bate, dormí?
Ciodí adorunse pa n verb?
Chëstes parores é verbs.
Le verb adorunse da mostré ci che an fej.
Te dormes. Dormi. Du schläfst. You sleep. Al mord. Morde. Er beißt. He bites. Ares cunta. Raccontano. Sie erzählen. They tell.
1A
1B+C
113
ESTER Y AVËI
Ci é pa ester y avëi?
Ci é pa n verb ausiliar?
Te pos avëi chëstes formes:
Ester y avëi é verbs ausiliars.
N verb ausiliar é n verb che i adorun dan n ater verb.
I sun stada te bosch. Le vënt á soflé. Les fëies á tremoré. Ares é tomades jö.
ESTER AVËIi sun i áte es te asara/al é ara/al ái sun i uni sëis i ëisares/ai é ares/ai á
2B
2A
114
Él ince verbs ausiliars tl talian, tl todësch y tl inglesc?
Sambëgn:
ESTER AVËI ESSERE AVERE
i sun á (io) sono hote es as (tu) sei haiara/al é á (lei/lui) è hai sun un (noi) siamo abbiamoi sëis ëis (voi) siete aveteares/ai é á (loro) sono hanno
SEIN HABEN TO BE TO HAVEich bin habe I am havedu bist hast you are havesie/er/es ist hat she/he/it is haswir sind haben we are haveihr seid habt you are havesie sind haben they are have
2C
115
i son + i i sonite son + es te sonesara/al son + a ara/al sonai son + un i sonuni son + ëis i sonëisares/ai son + a ares/ai sona
LA CONIUGAZIUN DI VERBS
Sce i vëighi dërt se müda la fin dl verb, coche i soni, te sones, ara sona. Diji pa dërt?
Brauia Bita, avisa!Chësta é la coniugaziun dl verb.
La fin dl verb se müda ajache al se müda le pronom che ti vá danfora.
Ciodí se müda pa la fin dl verb?
3A
116
I vëighi che nia tres ne á le verb n inom o n pronom che ti vá danfora, coche soné y chirí.Co ti dijunse pa a chësta forma?
I vëighi che l’infinitif ne é nia tres anfat ala fin, coche soné, orëi, bate y dormí. Ci desfarënzia él pa?
Aladô dl vocal che le verb á ala fin desfarenziunse cater coniugaziuns. Öna na coniugaziun á ala fin -É, coche soné, öna -ËI coche plajëi, öna -E coche bate y öna -Í coche dormí.
A chësta forma ti dijunse infinitif!
I II III IV-É -ËI -E -Í cujiné orëi bate cují salté plajëi morde dormísoné savëi rogore vistí
3B
117
Se müda la fin dl verb te vigni coniugaziun anfat?
-A ala fin vëgn ma dant tla pröma coniugaziun y nia tles atres:La compagna noda. Les compagnes noda. La uma cianta. Les umes cianta. Le fligher jora. I fligri jora.
La scincunda plej. Les scincundes plej. Le cian mord. I cians mord. Maria dorm. Maria y Jan dorm.
Les cater coniugaziuns é bindebó anfat.
-É -ËI -E -Íi soni pleji bati dormite sones plejes bates dormesara/al sona plej bat dormi sonun plajun batun dormiuni sonëis plajëis batëis dormisares/ai sona plej bat dorm
-IUN y -IS ala fin vëgn ma dant tla cuarta coniugaziun y nia tles atres:I dormiun. I dormis. I rumpiun. I rumpis. I chiriun. I chiris.
I nodun. I nodëis. I plajun. I plajëis. I mordun. I mordëis.
RECORDETE che al é chëstes desfarënzies:
118
Él ince tl talian cater coniugaziuns coche tl ladin?
Se müda la fin dl verb ince tl talian?
No! Tl talian él trëi coniugaziuns. Öna na coniugaziun á ala fin -ARE coche suonare, öna -ERE coche piacere yöna -IRE coche dormire.
Sambëgn:
I II III
-ARE -ERE -IREcucinare piacere cucire saltare sapere dormiresuonare volere vestire
-ARE -ERE -IRE
(io) suono piaccio dormo(tu) suoni piaci dormi(lei/lui) suona piace dorme(noi) suoniamo piacciamo dormiamo(voi) suonate piacete dormite(loro) suonano piacciono dormono
119
kochen laufenspielen
to cook to runto play
Co éra pa tl todësch y tl inglesc?
Tl todësch y tl inglesc él ma öna na coniugaziun de verbs. Tl todësch á scialdi düc i verbs -EN ala fin coche spielen. Tl inglesc á i verbs tres la parora TO che ti vá danfora, coche to play.
Se müda la fin dl verb ince tl todësch y tl inglesc?
Tl todësch bëgn. Tl inglesc se müda ma öna na porsona:
ich spiele I play
du spielst you playsie/er/es spielt she/he/it playswir spielen we playihr spielt you playsie spielen they play
3C
120
I TËMPS
I vëighi che i podun adoré n verb da dí canche al vëgn fat valch, diji pa dërt?
Maria sonâ. Maria sona. Maria sonará.
Brauia Bita, avisa!Le verb adorunse da mostré le tëmp, te chël che na porsona, n tier o na cossa fej valch.
Sce i capësci dërt, spo savunse cun la frasaMaria sona ci che Maria fej sëgn Maria sonâ ci che ara fajô denant Maria sonará ci che ara fajará dedô.
Brauia Bita, avisa! Chisc é i tëmps scëmpli:
Maria sona sozed sëgn presënt
Maria sonâ é sozedü denant imperfet
Maria sonará sozedará dedô futur
4A
4B+C
121
Se müda ince la coniugaziun sce le verb é tl presënt, tl imperfet y tl futur?
Sambëgn:
PRESËNTi soni pleji bati dormite sones plejes bates dormesara/al sona plej bat dormi sonun plajun batun dormiuni sonëis plajëis batëis dormisares/ai sona plej bat dorm
IMPERFETi sonâ plajô batô dormîte sonâs plajôs batôs dormîsara/al sonâ plajô batô dormîi sonân plajôn batôn dormîni sonâse plajôse batôse dormîseares/ai sonâ plajô batô dormî
FUTURi sonará plajará batará dormiaráte sonaras plajaras bataras dormiarasara/al sonará plajará batará dormiarái sonarun plajarun batarun dormiaruni sonarëis plajarëis batarëis dormiarëisares/ai sonará plajará batará dormiará
122
Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc i medems tëmps?
Sambëgn:PRESENTE(io) suono piaccio dormo(tu) suoni piaci dormi(lei/lui) suona piace dorme(noi) suoniamo piacciamo dormiamo(voi) suonate piacete dormite(loro) suonano piacciono dormono
IMPERFETTO(io) suonavo piacevo dormivo(tu) suonavi piacevi dormivi(lei/lui) suonava piaceva dormiva(noi) suonavamo piacevamo dormivamo(voi) suonavate piacevate dormivate(loro) suonavano piacevano dormivano
PRÄSENS SIMPLE PRESENTich spiele I playdu spielst you playsie/er/es spielt she/he/it playswir spielen we playihr spielt you playsie spielen they play
IMPERFEKT SIMPLE PASTich spielte I playeddu spieltest you playedsie/er/es spielte she/he/it playedwir spielten we played
ihr spieltet you playedsie spielten they played
4D
123
FUTURO(io) suonerò piacerò dormirò(tu) suonerai piacerai dormirai(lei/lui) suonerà piacerà dormirà(noi) suoneremo piaceremo dormiremo(voi) suonerete piacerete dormirete(loro) suoneranno piaceranno dormiranno
FUTUR FUTUREich werde spielen I will playdu wirst spielen you will playsie/er/es wird spielen she/he/it will playwir werden spielen we will playihr werdet spielen you will playsie werden spielen they will play
Tëmps de basa él sambëgn deplü. Chisc gnará tratá plü inant.
124
LE PASSÉ COMPONÜ5A
5B
I aldi che an pó dí tl passé:Maria sonâ y Maria á soné.
Brauia Bita, avisa!Al verb tla frasa Maria sonâ saste che an ti dij imperfet.Al verb tla frasa Maria á soné ti dijunse passé componü.
Co formunse pa le passé componü?
Le passé componü formunse cun dui verbs, le verb ausiliar ester o avëi y n verb tl partizip:
Maria á soné.Pire é tomé.
Maria Á SONÉ. Pire É TOMÉ.
verb ausiliar partizip
125Brauia Bita, avisa!
N partizip é na forma che i adorun da formé le passé componü.
Sëgn ái capí! Sce i adorun avëi resta la fin dl partizip anfat. Sce i adorun ester se müda la fin dl partizip.
i á soné te as sonéara á soné al á soné
i un soné i ëis sonéares á soné ai á soné
i sun tomada i sun tomé te es tomada te es toméara é tomada al é tomé
i sun tomades i sun tomá i sëis tomades i sëis tomáares é tomades ai é tomá
Ci é pa n partizip?
Adorunse chësta forma tres sora?
No. I la liun tres cun ester y avëi.
Resta chësta forma tres anfat?
No! I desfarenziun danter feminin, mascolin, singolar y plural.
126
ich habe gespielt du hast gespielt sie hat gespielt er hat gespielt
wir haben gespielt ihr habt gespielt sie haben gespielt
ich bin gefallendu bist gefallensie ist gefallener ist gefallen
wir sind gefallenihr seid gefallensie sind gefallen
(io) ho suonato(tu) hai suonato(lei) ha suonato(lui) ha suonato
(noi) abbiamo suonato(voi) avete suonato(loro) hanno suonato
(io) sono caduta (io) sono caduto (tu) sei caduta (tu) sei caduto(lei) è caduta (lui) è caduto
(noi) siamo cadute (noi) siamo caduti(voi) siete cadute (voi) siete caduti(loro) sono cadute (loro) sono caduti
+
+
Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc n partizip y n passé componü?
Sambëgn:
127
Él te vigni coniugaziun n partizip y n passé componü?
Sambëgn:
II -ëiara á podü al á podüares á podü ai á podü
III -eara é ascognüdaal é ascognüares é ascognüdes ai é ascognüs
I -é ara é tomada al é toméares é tomades ai é tomá
IV -íara é cujida al é cujíares é cujides ai é cujis
I have playedyou have playedshe has playedhe has played
we have playedyou have playedthey have played
I have fallenyou have fallen she has fallenhe has fallen
we have fallenyou have fallenthey have fallen
+
+
128
Co éra pa tl talian, tl todësch y tl inglesc?
Ciari a chësta tabela:
5C
RECORDETE che tl todësch injuntunse scialdi GE al mëteman dl partizip:
gespielt geredet gefallen
-ARE -ERE -IRE
(lei) ha suonato (lei) è caduta (lei) ha cucito(lui) ha suonato (lui) è caduto (lui) ha cucito
(loro) hanno suonato(loro) sono cadute
(loro) hanno cucito(loro) sono caduti
sie hat gespielt sie hat geredet sie ist gefallener hat gespielt er hat geredet er ist gefallensie haben gespielt sie haben geredet sie sind gefallen
she has playedhe has playedthey have played
129
Co é pa le partizip di verbs ausiliars?
Chëstes é les formes dl partizip di verbs ausiliars:
ESTER AVËI ESSERE AVEREstada sté stades stá
albüda albü albüdes albüs
stata stato state stati
avuta avuto avute avuti
SEIN HABEN TO BE TO HAVEgewesen gehabt been had
1A
LES PARTICOLES
I vëighi che al é parores che se müda, coche la ciasa nöia y les ciases nöies.Él ince parores che ne se müda nia?
Inier sunsi sté te bosch cun mi geniturs y mi fre. Tan bel che al ê iló!
Sce! Al é ince parores che ne se müda nia. A chëstes ti dijunse particoles.
Él de plü sorts de particoles?
Sambëgn:
la preposiziun, por ejëmpl TE, CUNla congiunziun, por ejëmpl Y, CHEl’averb, por ejëmpl INIER, ILÓ
133
2A
2B
134
LA PREPOSIZIUN
Ci é pa na preposiziun?
La preposiziun é na particola che mostra coche döes parores alda adöm.
Él ma chëstes preposiziuns?
No!Chëstes é ma chëres che i adorun le plü:
I viri a Balsan. Te vas al mer cun tü geniturs.Maria vá da Tone.
135
Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc preposiziuns?
Sambëgn:
Chësc é n retrat de mia ciasa.
I viri a Balsan.
Maria vá da Tone.
Lidia vëgn da scora.
I sëis te palestra.
Te vas al mer cun tü geniturs.
Sön i crëps él nëi.
La scincunda é por te.
Inanter les rames él na coa.
I vëgni te döes ores.
I marëni a ciasa.
I vá a scora cun la coriera.
Das ist ein Bild von meinem Haus.
Ich wohne in Bozen.
Maria geht zu Anton.
Lydia kommt von der Schule.
Ihr seid in der Turnhalle.
Du fährst mit deinen Eltern ans Meer.
Auf den Bergen liegt noch Schnee.
Das Geschenk ist für dich.
Zwischen den Ästen liegt ein Nest.
Ich komme in zwei Stunden.
Ich esse zu Hause.
Ich fahre mit dem Bus in die Schule.
Questa è una foto di casa mia.
Abito a Bolzano.
Maria va da Antonio.
Lidia torna da scuola.
Siete in palestra.
Vai al mare con i tuoi genitori.
Sulle montagne c’è neve.
Il regalo è per te.
Tra i rami c’è un nido.
Arrivo fra due ore.
Pranzo a casa.
Vado a scuola in autobus.
This is a photo of my house.
I live in Bolzano.
Mary is going to Tony.
Lydia is coming from school.
You are in the sports hall.
You are going to the sea with your parents.
There is still snow on the mountains.
The gift is for you.
There is a nest between the branches.
I will come in two hours.
I have lunch at home.
I go to school by bus.
136
Chësc é n retrat DE mia ciasa.Questa è una foto DI casa mia. Das ist ein Bild VON meinem Haus. This is a photo OF my house.
I vëgni DA scora. Vengo DA scuola. Ich komme VON der Schule. I am coming FROM school.
Lena vá DA süa lâ.Elena va DA sua nonna. Helene geht ZU ihrer Oma. Helen is going TO her grandmother.
Nia tres ne corespogn les preposiziuns danter n lingaz y l’ater:
MËT AVERDA !
3A
137
Ci bela la storia dla orchestra di tiers!Da ti ciaré al ejëmpl ales posaunesvëighi che l’articul ti vëgn taché pormez ala preposiziun, diji pa dërt?
Brauia Bita, avisa!A chëstes ti dijunse preposiziuns articolades.
Pón scrí dötes les preposiziuns adöm cun l’articul?
No! Tl ladin vëgn ma chëstes cater preposiziuns scrites adöm cun l’articul.
LA PREPOSIZIUN ARTICOLADA
+ LA + LE + LES + I
A ala boza al liber ales bozes ai libriDA dala boza dal liber dales bozes dai libriDE dla boza dl liber dles bozes di libriTE tla boza tl liber tles bozes ti libri
RECORDETE che l’articul ne vëgn nia apostrofé canche la preposiziun articolada acompagnëia n inom tl mascolin che mët man cun n vocal:
I ti mostri le cerf al iagher. Le secreter vëgn dal ofize.La roda dl auto é sbujada. Tone á valch tl edl ciamp.
3B
3C
138
Les atres preposiziuns vëgn scrites despartides dal articul:
Unse ince tl talian les medemes preposiziuns articolades?
Dlungia les preposiziuns A, DA, DI y IN coche tl ladin, vëgn tl talian ince la preposiziun SU scrita adöm cun l’articul.
Y co éra pa tl todësch?
Ince tl todësch él n valgügn caji de preposiziuns articolades.
+ LA + LE + LES + I
CUN cun la boza cun le liber cun les bozes cun i libri
DAN dan la boza dan le liber dan les bozes dan i libri
DO do la boza do le liber do les bozes do i libri
POR por la boza por le liber por les bozes por i libri
SÖN sön la boza sön le liber sön les bozes sön i libri
SOT sot la boza sot le liber sot les bozes sot i libri
ZËNZA zënza la boza zënza le liber zënza les bozes zënza i libri
+ LA + IL + LO + LE + I + GLI
A alla bottiglia al libro allo stadio alle bottiglie ai libri agli stadi
DA dalla bottiglia dal libro dallo stadio dalle bottiglie dai libri dagli stadi
DI della bottiglia del libro dello stadio delle bottiglie dei libri degli stadi
IN nella bottiglia nel libro nello stadio nelle bottiglie nei libri negli stadi
SU sulla bottiglia sul libro sullo stadio sulle bottiglie sui libri sugli stadi
DIE DAS DAS
AN am Stadion ans Stadion
BEI beim Stadion
IN im Stadion ins Stadion
VON vom Stadion
ZU zur Flasche zum Stadion
139
Ci é pa na congiunziun?
La congiunziun é na particola che i adorun da lié adöm de plü parores o de plü frases.
LA CONGIUNZIUN
I mangi cern y pësc.
I mituns se arjigna le rucsoch y ai pëia ia.
Él bel o bur tëmp?
Orëise cianté o orëise soné?
La maestra dij che le pom é sann.
Pire é bun da salté, mo al ne sá nia da nodé.
I ne sá nia sce i vëgni.
La congiunziun Y liëia i dui inoms cernpësc
La congiunziun Y liëia les döes frases I mituns se arjigna le rucsoch. Ai pëia ia.
La congiunziun O liëia i dui agetifs belburt
La congiunziun O liëia les döes frases Orëise cianté?Orëise soné?
La congiunziun CHE liëia les döes frases La maestra dij.Le pom é sann.
La congiunziun MO liëia les döes frases Pire é bun da salté. Al ne sá nia da nodé.
La congiunziun SCE liëia les döes frases I ne sá nia.I vëgni.
4A
140
Él ciamó de atres congiunziuns?
Sambëgn:
I jun cun i schicanche al vëgn la nëi.
Le sciore damana olache le chino é.
I palsi, ajache i sun stanch. Lena é te let, deache ara é püra.Tone spliga, ciodiche al pita.
La congiunziun CANCHE dij le tëmp te chël che an fej valch.
La congiunziun OLACHE dij le post te chël che an fej valch.
Les congiunziuns AJACHE, DEACHE, CIODICHE dij la rajun por chëra che an fej valch.
4B
141
Él ince tl talian, tl todësch y tl inglesc congiunziuns? Sambëgn:
I mangi cern y pësc.
Él bel o bur tëmp?
La maestra dij che le pom é sann.
Pire é bun da salté, mo al ne sá nia da nodé.
I ne sá nia sce i vëgni.
I jun cun i schi canche al vëgn la nëi.
Le sciore damana olache le chino é.
I palsi, ajache i sun stanch.
Lena é te let, deache ara é püra.
Tone spliga, ciodiche al pita.
Ich esse Fleisch und Fisch.
Ist das Wetter schön oder schlecht?
Die Lehrerin sagt, dass der Apfel gesund ist.
Peter kann gut laufen,aber er kann nicht schwimmen.
Ich weiß nicht, ob ich komme.
Wir fahren Ski, wenn es schneit.
Der Gast fragt, wo sich das Kino befindet.
Helene liegt im Bett, weil sie krank ist.
Ich ruhe mich aus, weil ich müde bin.
Anton erklärt, warum er weint.
Mangio carne e pesce.
È bello o brutto tempo?
La maestra dice che la mela è sana.
Piero è bravo a correre, ma non sa nuotare.
Non so se vengo.
Andiamo a sciare quando nevica.
Il turista chiede dove si trova il cinema.
Mi riposo, perché sono stanco.
Elena è a letto, perché sta male.
Antonio spiega perché piange.
I eat meat and fish.
Is the weather good or bad?
The teacher says that the apple is healthy.
Peter is good at running, but he can’t swim.
I don’t know if I come.
We go skiing when it snows.
The tourist asks where the cinema is.
Helen is in bed, because she is ill.
I am resting, because I am tired.
Tony explains why he is crying.
4C
142
5A
L’AVERB
Bita, i jun sëgn defora a nes tripé!
Sëgn y defora é averbs!
Ciodí adorunse pa n averb?
Maria salta defora.Pire vá sëgn cun la roda.
Él de plü sorts de averbs?
Ci bel! Mo denant mësseste me splighé ci parores che sëgn y defora é!
Sce! Chi che i adorun le plü é i averbs de post y i averbs de tëmp.
L’averb adorunse da dé de plü informaziuns sön le verb.
5B+C
143
Maria salta defora. Daite él plü bun cialt.Jan, sëntete chiló!
Pire vá sëgn cun la roda. Doman á Lena n conzert. La jita de ma é incö.
Ci é pa n averb de post?
Chisc é i averbs de post che i adorun le plü:
Chisc é i averbs de tëmp che i adorun le plü:
N averb de tëmp adorunse da dé dant canche valch sozed o canche valch vëgn fat.
Ci é pa n averb de tëmp?
N averb de post adorunse da dé dant olache valch sozed o olache valch vëgn fat.
chiló iló dessot dessuraindlunchignó
quilà sotto sopradappertuttoda nessuna parte
hierdort darunter darüberüberallnirgends
herethere below above everywhere nowhere
tres datrai dedô denant sovënz mai
sempre talvoltadopoprimaspessomai
immer manchmal nachher zuerst oftnie
always sometimes afterfirstoften never
Savëise olache i sun? Sön Frara. I aspetun la ferata dles Dolomites.
Mo Cëch, chësta ferata é pa ince tardia assá. I aspetun bele mesora.
Al é propi vëi, Cëch! Y ciara coche i vaguns se sposta ia y ca.
Avisa! I ó jí cun Bita a ciaré coche al vëgn ziplé te Gherdëna, mo da jí a pe fossel bëgn bindebó lunc: da Frara jö en Plan de Gralba, spo Sëlva, Santa Cristina y Urtijëi. Ma bun che al é la ferata dles Dolomites che nes mëna debota a destinaziun.
Vé, ara vëgn…Ci darí, da ti ciaré a chësta ferata me dál imënt da odëi parores che se möi. Al é na parora te vigni vagun.
144
145
La locomotiva ne pó pa gnanca gní spostada demassa. Chëra adorunse pö da jí cun la ferata. Chisc vaguns che vá ia y ca me á fat gní coriosa. I toli indô mia linsa y vá a inrescí do …I me la conforti bele da fá chësc iade … Al é le pröm iade che i vá cun na ferata.
Avisa, ma le vagun restorant resta tres bel chit.
Bitavá
te Gherdëna.
1A
Maria ciacola.
Les beles ciampanes sona.
sëgn.Ares dessëgna
148
I sá che al é inoms, articui, pronoms, agetifs, verbs y particoles. Ci vëgnel pa fora sce i liun adöm chëstes parores?
Sce i liun adöm chëstes parores vëgnel fora na frasa.
Pói formé na frasa cun ci parores che i ó?
No! Te na frasa adorunse tres n verb y na parora che müda le verb. Al verb ti dijunse predicat y ala parora che müda le verb soget.
LA FRASA
Bita, te es na ciuita interessanta y da orëi bun.
No! I podun ince avëi de plü verbs o n verb ausiliar y de atres parores che forma le predicat.
149
Co é pa formé n predicat?
Pia y Jan salta. Les ciampanes sona. Ara damana. Al pita.
Le predicat é formé da n verb.
Podunse tres ma avëi n verb coche predicat?
La lâ á sparagné. I cunc mëss stimené. Ares é lezitëntes. Ai vëgn adalerch.
LE PREDICAT
2A+B+C
150
Co é pa formé n soget?
Maria ciacola.Le vijin siëia.Ai cunta.Ares dessëgna.
Le soget é formé da n inom o da n pronom.
No! Pro l’inom podunse ince avëi l’articul y l’agetif che forma le soget.
LE SOGET
Le vijin vedl siëia. le vijin vedl Le cian svizer ladra. le cian svizer La boza plëna stlopa. la boza plëna
SOGET
Podunse tres ma avëi n inom o n pronom coche soget?
151
Unse ince tl talian, tl todësch y tl inglesc n soget y n predicat che forma na frasa?
Sambëgn:
Pia y Jan salta.Les ciampanes sona.Maria ciacola.
Pia e Giovanni corrono.Le campane suonano. Maria chiacchiera. Pia und Johannes rennen. Die Glocken läuten.Maria plaudert.
Pia and John are running.The bells are ringing.Mary is chatting.
PREDICATPREDICATOPRÄDIKATPREDICATE
SOGET SOGGETTOSUBJEKTSUBJECT
3B
3A
152
I vëighi che dlungia le predicat y le soget él datrai ince de atres parores, diji pa dërt?
Ci é pa n oget?
L’oget é n inom o n pronom che i adorun da splighé damí le predicat.
Podunse tres ma avëi n inom o n pronom coche oget?
Te te assüies les mans moles. les mans moles Pire porta la tascia pesocia. la tascia pesocia La scolara scrí na storia interessanta. na storia interessanta
No! Pro l’inom podunse ince avëi l’articul y l’agetif che forma l’oget.
La plöia bagna ci pa? i ciüfs. La boteghiera vënn ci pa? ambreles. Le vicel vëiga che pa? n romun.
Ida ti respogn a che pa? ala so. Le jonn ti scrí a che pa? ala chestiana. Le möt se tëm da ci pa? dal scür.
Brauia Bita, avisa! Datrai pól ince ester n oget tla frasa.
L’OGET
OGET
3C
153
Unse ince tl talian, tl todësch y tl inglesc n oget te na frasa?
OGET OGGETTO OBJEKT OBJECT
La boteghiera vënn ci pa? ambreles.Ida ti respogn a che pa? ala so.Le möt se tëm da ci pa? dal scür.
La commessa vende che cosa? ombrelli.Ida risponde a chi? alla sorella. Il bambino ha paura di cosa? del buio. Die Verkäuferin verkauft was? Schirme. Ida antwortet wem? der Schwester.Der Junge fürchtet sich wovor? vor der Dunkelheit.
The saleswoman sells what? umbrellas.Ida answers to whom? the sister.The boy is afraid what of? of the dark.
Sambëgn:
4A
4B
154
LA POSIZIUN DL AGETIF
I sá che pro l’inom che forma le soget o l’oget podunse ince avëi n agetif. Olá é pa chësc?
Tl ladin y tl talian é l’agetif scialdi do l’inom.
Co éra pa tl todësch y tl inglesc?
Tl todësch y tl inglesc é l’agetif tres dan l’inom.
La lâ stancia dorm tl let morjel.La braia lungia é tl armé fosch.Le tier spau sciampa dal iagher prigorus.
La nonna stanca dorme nel letto morbido.I pantaloni lunghi sono nell’armadio nero. L’animale timido scappa dal cacciatore pericoloso.
The tired grandmother is sleeping in the soft bed. The long trousers are in the black wardrobe.The shy animal is fleeing from the dangerous hunter.
Die müde Großmutter schläft im weichen Bett. Die lange Hose ist im schwarzen Kasten.Das scheue Tier flieht vor dem gefährlichen Jäger.
4C
155
Messunse mëte düc i agetifs do l’inom?
No! Al nen é ince de chi che i metun dan l’inom.
bel Al é bel tëmp.burt Te as na burta maschera. bun Al é n bun afar.stlet Ara é na stleta ciantarina. gran Le tot á n gran auto.pice Te stala él n pice iat.pros Al é n pros scolar.ri La möta á la ria löna.feter Le berba á n feter sbeter. stimé Stimá geniturs, i ves saludun.
RECORDETE che ince l’agetif nü stá do l’inom che al acompagnëia:
La iaca nöia é bela.Le nene se vist le ciapel nü. Les manëces nöies é ceres. I stivá nüs é cialc.
BIBLIOGRAFIA
Anderlan-Obletter, A. (1991). La rujeneda dla oma. Gramatica dl ladin de Gherdëina. Bulsan: Istitut Pedagogich Ladin.
Autonome Provinz Südtirol. (2009). Indicaziuns provinziales por la definiziun di curricula por les scores elementares y mesanes ladines dla Provinzia da Balsan-Südtirol. Beschluss der Landesregierung vom 27. April 2009, Nr. 1182. Bozen: Autonome Provinz Bozen.
Bernardi, R. (2002). Curs de gherdëina: trëdesc lezions per mparé la rujeneda de Gherdëina. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.
Castlunger-Irsara, M. (1999). Sorëdl y plöia: liber da lí por la IV. y V. tlassa dles scores elementares dla Val Badia. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin.
Castlunger, L. (1994). Nos mituns. Al Plan de Mareo: Uniun Maestri Ladins.
Cathomas, R. (2006). Auf dem Wege zu einer integralen (Mehr-)Sprachendidaktik. In W. Wiater & Videsott. (Eds.), Schule in mehrsprachigen Regionen Europas. School Systems in Multilingual Regions of Europe (pp. 137–152). Frankfurt/M.: Peter Lang.
Cathomas, R. (2015). Das Projekt „Schritte in die Mehrsprachigkeit“: Ein (geglückter) Versuch, die theoretischen Grundlagen einer integrierenden Mehrsprachendidaktik aus der Praxis und für die Praxis zu entwickeln. In C. Villiger & U. Trautwein (Eds.), Zwischen Theorie und Praxis. Ansprüche und Möglichkeiten in der Lehrer(innen)bildung: Festschrift zum 65. Geburtstag von Alois Niggli (pp. 147–168). Münster/New York, NY: Waxmann.
Forni, M. (2002). Wörterbuch Deutsch – Grödner Ladinisch. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.
Forni, M. (2013): Dizionario italiano - ladino gardenese / Dizioner ladin de Gherdëina – talian. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.
Gallmann, P., Siller-Runggaldier, H. & Sitta, H. (unter Mitarbeit von Giovanni Mischì und Marco Forni) (2008). Sprachen im Vergleich: Deutsch – Italienisch – Ladinisch. Vol. I: Das Verb. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin. Vol. II: Determinanten und Pronomen. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin, 2010; Vol. III: Der einfache Satz. Balsan: Departimënt Inovaziun y Consulenza, 2013.
Gasser, T. (2000). Gramatica ladina por les scores. Balsan: Istitut Pedagogich Ladin.
Hofer, S. & Rubatscher, V. (2014). Quaky : jüć por le svilup dla cosciënza di sonns = juesc per l svilup dla cuscienza di sonns = giochi per lo sviluppo della coscienza fonologica = Spielesammlung zur Förderung der phonologischen Bewusstheit. Balsan: Departimënt Educaziun y Cultura Ladina.
Holzwarth-Raether, U. & Müller-Wolfangel, U. (2013). Duden – Die Grundschulgrammatik: So funktioniert Sprache. Berlin: Bibliographisches Institut.
Le Pape Racine, C. (2007). Integrierte Sprachendidaktik – Immersion und das Paradoxe an ihrem Erfolg. Beiträge zur Lehrerbildung, 25(2), 156–168.
Maneschg, E., Ties, E. & Lardschneider, M. (1985): Ciantè cun plajëi: cianties y rimes por nüsc mëndri. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.
Menzel, W. (1999). Grammatikwerkstatt: Theorie und Praxis eines prozessorientierten Grammatikunterrichts für die Primar- und Sekundarstufe. Seelze-Velber: Kallmeyer.
Mischì, G. (2000). Wörterbuch Deutsch – Gadertalisch. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.
Moling, S., Frenademez, U., Ruggeri, X. & Valentin, M. (2016). Dizionario italiano-ladino Val Badia / Dizionar ladin Val Badia-talian. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.
Richardson, K. (2007). Vocabulari per la scola primara – Rumantsch. Cuira: Meds d’instrucziun dal Grischun.
Rubatscher, C. & Rubatscher, V. (2012). Alfabetier plurilingual. Balsan: Departimënt Educaziun y Cultura Ladina.
Uniun Maestri Ladins. (1974). Vì cun nos. Liber da lì pur les scoles dla Val Badia. Al Plan de Mareo: Uniun Maestri Ladins.
Uniun Maestri Ladins. (2009). Sté adöm a cianté y soné [CD]. Al Plan de Mareo: Uniun Maestri Ladins.
Valentin, D. (2004). Cufer de Ladin: Curs de ladin (Val Badia)/Corso di ladino (Val Badia). San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü
Valentin, D. (2008). Cufer de Ladin: Curs de ladin (Val Badia)/Ladinischkurs (Gadertalisch). San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.
Videsott, R. (2015). Linies y spidic. San Martin de Tor: Istitut Ladin Micurá de Rü.
Wanker, G. (2001). Buchstabenlieder: Für die Grundschule. Rum: Helbling.
156
157
liber de gramatica
sföi de laur 1 sföi de insegnamënt 1
sföi de laur 2 sföi de insegnamënt 2
sföi de laur 3 sföi de insegnamënt 3
sföi de laur 4 sföi de insegnamënt 4
sföi de laur 5 sföi de insegnamënt 5
tabela dles coniugaziuns
160