Ara bé, al marge dels precedents de Sòcrates i de

la figura de Zola

què és un intel·lectual què és un intel·lectual modern?modern?

Al Diccionari Fabra (1932), un intel·lectual es defineix com:

“Persona que té una afecció predominant

a les coses de la intel.ligència”

No hi consta cap paper d’intervenció en la societat, encara que històricament aquesta figura ha existit a la societat catalana, tal

com hem vist

Segons el Diccionari de l’IEC (1995), un intel·lectual és:

“Persona que té una certa capacitat de pensar la realitat social i cultural i d’influir críticament en l’opinió mitjançant l’assaig o la presència en els mitjans de comunicació”

Alguns intel·lectuals moderns

Simone de Beauvoir

Jean Paul Sartre

Che Guevara

Simone de Beauvoir

Joan Maragall

Salvador Espriu

José Luís Aranguren

Maria Aurèlia Capmany

Bertrand Russell

Michel Foucault

Jürgen Habermas

Karl Popper

Stephen Hawking

Raimon Panikkar

Joan Solà

Vaclav Havel

Josep Maria Terricabras

Quin és el paper dels Quin és el paper dels intel·lectuals del s. XXI?intel·lectuals del s. XXI?

BARCELONA, 8 Mar. 2012 (EUROPA PRESS) -

L'assagista i politòleg francès Alain Minc defineix l'intel·lectual francès com algú que, en nom d'una activitat específica, "es creu amb el dret d'opinar sobre tots els temes que concerneixen la societat", i sospesa els riscos que corre aquesta figura a causa de la xarxa (Internet).

'Una historia política de los intelectuales' (Duomo Edicions, 2012).

Minc opina que la xarxa "posarà final a la figura de l'intel·lectual, que ocupa un lloc com un monarca ocupa el seu", argumentant que, fins ara, l'intel·lectual ha conservat el seu poder a través del monopoli dels mitjans, que és un sistema, en el fons, extremament aristocràtic, però internet està trencant aquest paradigma.

El que fa un intel·lectual és escriure en un diari per fer-se sentir però, en 15 anys, "no podrà seguir beneficiant-se d'aquesta omnipresència" a causa d'un sistema tan anàrquic com és la xarxa, afirma Minc (març de 2012)

Minc: S'aboliran els privilegis i la xarxa "portarà la influència dels intel·lectuals cap a unes normes més democràtiques", però, tot i que hi seguirà havent gent amb influència, aquesta gent no podrà ocupar un espai en l'escena intel·lectual gaire temps, perquè cal un sistema d'autoritat (que dóna un “camp”) per conservar-lo.

Josep Maria Terricabras diu:

L’intel.lectual: “em sembla un gènere si no extingit, poc present” (“Intel·lectuals i opinadors”, entrevista al dossier de textos)

Els mitjans prefereixen els que s’expressen bé més que no pas els que articulen grans idees

El que es busca és gent que digui les coses clares, que no les digui gaire complicades i que les digui divertides.

Distingeix entrel’intel.lectual i el comunicador

Habilitats del comunicadorClarDivertitAmè (interessant)

Domina els recursos del mitjà comunicatiu en què s’expressa

Així és com neix una figura nova:

el totòleg

“El que passa és que a les persones que solem opinar se’ns demanen a vegades opinions sobre les quals en tenim molt poc coneixement i aleshores, ens atrevim massa. Parlo també per mi. Això és un factor afegit a l’anàlisi de l’intel·lectual actual: que és expert en un camp, però no té una visió prou ampla de coses” (Terricabras)

Segons l’accepció clàssica, un intel·lectual no és el mateix que un expert

“El que ha estat l’intel·lectual al llarg de la història, és aquella persona que ha tingut certa visió social, d’afers públics, de política, d’organització col·lectiva. És a dir, encara que no en sigui un expert en algun camp del saber, una persona que conegui alguns aspectes de la vida col·lectiva i pugui donar una opinió sobre ells. Això, i que ho doni amb sentit crític, amb criteri.” (Terricabras)

“tal i com van les coses, els que tenen més coses a dir no són els més escoltats. El més escoltat és el que apareix a les tertúlies. D’això en podem extreure un cert alleujament si pensem que els més escoltats tampoc no són els més influents. Una cosa no porta a l’altra. Ser molt escoltat, ser molt present, ser molt famós, encara no vol dir res.” (Terricabras)

“els que opinen de coses serioses, no els tertulians que parlen de la Pantoja, aquest tipus més frívol i conegut, poden arribar a impregnar-se del seu estil. Per art de màgia arriben a ser famosos, com aquests altres, sense que ningú sàpiga massa bé perquè. I el que és pitjor: sense que ningú reconegui el contingut de les coses que diu.” (Terricabras)

El públic escolta?

“No, és el poder que escolta. El poder escolta i controla [...] Sempre hi ha aquells grups de poder que davant d’aquella opinió tranquil·la, pacíficament exposada, se senten amenaçats.”(Terricabras)

“Em sembla que l’únic intel·lectual interessant és l’honest i el compromès. Que quan parla, digui realment el que pensa, que no ho digui per encàrrec. Encàrrec de partit o de mitjà. Per exemple, avui dia hi ha molts periodistes que no són en absolut lliures amb el que escriuen. Ni amb qui fan les entrevistes. Ni amb què pregunten o censuren.” (Terricabras)

“A mi m’interessa un intel·lectual honest, relativament independent, si és que se’n pot ser, i sobretot compromès. Aquests serien els Sòcrates contemporanis. Els que es mullen en el que fan. Els que no practiquen com un vici el discurs sempre políticament correcte. Aquest tipus de compromís amb la correcció política em sembla que respon a un intel·lectual adaptat. Aquest, per mi, té molt poc interès.” (Terricabras)